tag:blogger.com,1999:blog-373679082024-03-10T17:08:22.408+00:00QUADERN DE NATURAQuadern amb les observacions d'aus, naturalesa i viatges d'un veterà de l'ornitologia valenciana, SVO / Cuaderno con las observaciones de aves, naturaleza y viajes de un veterano de la ornitología valenciana, SVO / Blog with the observations of birds, nature and trips of a veteran birder. SVO Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.comBlogger914125tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-81377593956928158312024-03-10T17:07:00.003+00:002024-03-10T17:07:39.807+00:00Serreta gran a l’Estany de Nules<p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicFAhuiaAeI9gyEdMfpHS3R4qxksXlQ_yqg46tZfDO8aZ4n0EOb39Atkl9EUsSnL684aVxcPCzBWhFiq5hle5i1cgp7LoDhg3FV79_rZfXO23Tk1Nk7hwpGVVkElCleNXIRm8YgajzrwKfm5KvLTg_G0As9W6_dfjY-TnAcCQY0lEmj7ebUSLaQA/s3997/IMG_5597%201.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2664" data-original-width="3997" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicFAhuiaAeI9gyEdMfpHS3R4qxksXlQ_yqg46tZfDO8aZ4n0EOb39Atkl9EUsSnL684aVxcPCzBWhFiq5hle5i1cgp7LoDhg3FV79_rZfXO23Tk1Nk7hwpGVVkElCleNXIRm8YgajzrwKfm5KvLTg_G0As9W6_dfjY-TnAcCQY0lEmj7ebUSLaQA/w640-h426/IMG_5597%201.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Serreta gran a l'Estany de Nules, gener 2024, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El mes de gener de 2024 acabà amb
la troballa d’un mascle de serreta gran (Mergus merganser) a l’Estany de Nules,
una espècie d’ànec molt poc freqüent al País Valencià.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquest ocell es reprodueix al
nord d’Euràsia i Amèrica del Nord, fa niu en forats als arbres o caus sempre
que estiguen prop d’estanys, grans rius o llacs de l’hemisferi nord. Les
poblacions europees, quan ha de fugir les baixes temperatures solen quedar-se
en aigües del Bàltic, tot i que els hiverns més freds poden acostar-se a la
península Ibèrica. Llavors prefereixen quedar-se en aigües dolces on s’alimenten
de peixos. Mesuren entre 58 i 66 cm de longitud i tenen una envergadura d’entre
82 i 97 cm.<o:p></o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih2YqrqTNI-dPRPT77LjudZprHsZtu1FsxF0XUEnOLuxAtnH3ybKyvln16QT3LUwdoPndceVHXD43-IkCUYufmAsIcGrYpPKrF1EQpIKrwAUOu7kuVYoW_MNrFGCdoT78G-zcy7ZgYcmYWBIgKDhl62uiIFf1Fr6mZQUyagb6ZXIrau2Pqr3hU_A/s2787/Finnmark%20&%20Lapland__3048.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1858" data-original-width="2787" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih2YqrqTNI-dPRPT77LjudZprHsZtu1FsxF0XUEnOLuxAtnH3ybKyvln16QT3LUwdoPndceVHXD43-IkCUYufmAsIcGrYpPKrF1EQpIKrwAUOu7kuVYoW_MNrFGCdoT78G-zcy7ZgYcmYWBIgKDhl62uiIFf1Fr6mZQUyagb6ZXIrau2Pqr3hU_A/w640-h426/Finnmark%20&%20Lapland__3048.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grup a Noruega 2016, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A casa nostra hi ha molt pocs
registres d’aquesta espècie i sempre han sigut a les costes i aiguamolls
costaners. Tenim dues referències antigues d’un ocell a Cullera en 1928, i un
altre que mataren a l’Albufera poc abans de 1957. Segons dades dels Anuaris que
recullen registres d’aus des de 1988 fins a 2017, afegint registres del portal
eBird i una cita meua no publicada, tenim la següent seqüència de la presència
de la serreta gran al País Valencià: <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El mes de desembre de 1990, entre
els dies 18 i 27 estigué un exemplar a l’Estany del Pujol. En 1995, entre el 18
i el 27 de desembre es tornà a detectar un altre individu al mateix lloc. El 12
de gener de 1999 es va observar un mascle dins del port de València. El 19 de
gener de 2005 es van trobar dos individus a les Salines de Santa Pola. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiewo1jQSLPOpTooqJmTy1EnzUZT6BOSt3ENpsd_ebcU1hs5yAmAPriUbEJulqEGvDyumBzd0s_1OoI7VxmD6WOx2VmXsladUVZ024NJCC1OfoSHrs26pse7J5OWu0wKwQKWipQhlMElRme1n98u4qXxUsPtYctntjIeLIZYFE9266W_v89wgQXOg/s1486/RMB%20Cullera%20gener%202011__5276%202.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="991" data-original-width="1486" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiewo1jQSLPOpTooqJmTy1EnzUZT6BOSt3ENpsd_ebcU1hs5yAmAPriUbEJulqEGvDyumBzd0s_1OoI7VxmD6WOx2VmXsladUVZ024NJCC1OfoSHrs26pse7J5OWu0wKwQKWipQhlMElRme1n98u4qXxUsPtYctntjIeLIZYFE9266W_v89wgQXOg/w640-h426/RMB%20Cullera%20gener%202011__5276%202.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Serretes grans al far de Cullera, gener de 2011, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entre el 8 de gener i el 27 de
febrer de 2011 estigué un grup que inicialment el formaven 6 exemplars a la
platja de Tavernes de la Valldigna, que de seguida va perdre un individu i
quedaren 2 joves i 3 femelles que pujaren al nord i es quedaren en la badia de
Cullera fins al 18 de gener. Posteriorment, els dies 26 i 27 de febrer es va
trobar un sols exemplar a l’Estany de Cullera.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 9 de gener de 2022 es va
reportar la troballa d’un exemplar al cap Cervera. El 3 de desembre de 2023 es
va veure un altre a la marjal d’Almenara. La darrera observació l’hem tingut
entre els dies 29 de gener i l’1 de febrer de 2024, quan un mascle adult
estigué uns dies al Parc de l’Estany de Nules.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizijQHS335gVTdCAvdpL9zMgJNALusabnaQxdWaiHYg2jGkkotnnmpMTwy_JPeoKjvRcFatec7CQjT35frWIbTBd-vZAUtFOtNzEdZek5bCw_frlpOeYSFIbdtIcq0wr23uVLmZTPH6S1madZyumjJ-uf_Ved-tzXsXx7vQ4-FpSrJKbrTkciXtw/s2774/Finnmark%20&%20Lapland__2416%202.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1850" data-original-width="2774" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizijQHS335gVTdCAvdpL9zMgJNALusabnaQxdWaiHYg2jGkkotnnmpMTwy_JPeoKjvRcFatec7CQjT35frWIbTBd-vZAUtFOtNzEdZek5bCw_frlpOeYSFIbdtIcq0wr23uVLmZTPH6S1madZyumjJ-uf_Ved-tzXsXx7vQ4-FpSrJKbrTkciXtw/w640-h426/Finnmark%20&%20Lapland__2416%202.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Serretes grans en vol a Noruega 2016, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Resum</b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En aigües del País Valencià en el
període de 36 anys, entre 1988 i 2024 s’han vist un total de 13 individus. Sis
voltes s’ha trobat un sols exemplar, una volta han sigut dos i en 2011 tinguérem
la presència inicial d’un grup de sis exemplars en gener, que es va reduir i
finalment quedà un sols individu que marxà definitivament a finals de febrer. S’han
trobat serretes grans els anys 1990, 1995, 1999, 2005, 2011, 2022, 2023 i 2024.
La cita més primerenca fou el 3 de desembre de 2023 i la més tardana el 27 de
febrer de l’any 2011. El repartiment de les troballes per mes és de quatre
cites el mes de desembre, quatre en gener i tres en febrer, evidenciant una exclusiva
presència hivernal.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6ub598QgbH2fOfdlsJjwTbc6eg_3cse_o-mvmZHQdyVCpbZ8ByQD-aTaWz_l6i16fhKzFM4yeS3ZwzAk3pY5dTH_BALP7xqWSBLQWj26UxZ96P0IzXOySfWJ9DU9_YmuChfb7vENZGKqW6UiT8Wp19_EDtjt3LpCj2_iR6_AKRnn9OErIlWj6vw/s4010/IMG_5607%201.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2673" data-original-width="4010" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6ub598QgbH2fOfdlsJjwTbc6eg_3cse_o-mvmZHQdyVCpbZ8ByQD-aTaWz_l6i16fhKzFM4yeS3ZwzAk3pY5dTH_BALP7xqWSBLQWj26UxZ96P0IzXOySfWJ9DU9_YmuChfb7vENZGKqW6UiT8Wp19_EDtjt3LpCj2_iR6_AKRnn9OErIlWj6vw/w640-h426/IMG_5607%201.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mascle de serreta gran a Nules, gener 2024. Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><b><br /></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB</b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-3836067209529608552024-03-08T19:25:00.005+00:002024-03-08T19:27:45.072+00:00Búfalo de Agua en el Cañizar<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhplyIhye7TKhkvSMR9sSZO0V-G6jbaabhIcA44VumNJBALareSiBqBXTAmx3TGmBkUdLPUDIG1dPAXkUXKZFT15DFUIxc6nbdT8_2fn4NKEz_ghz0OpZxRP6eOLmycCP_MyLQXroK2jsfU0BAT8TvT09GStsxe_3pC9LdoxhBe2Li1PQpSy8nujA/s1772/IMG_5476.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhplyIhye7TKhkvSMR9sSZO0V-G6jbaabhIcA44VumNJBALareSiBqBXTAmx3TGmBkUdLPUDIG1dPAXkUXKZFT15DFUIxc6nbdT8_2fn4NKEz_ghz0OpZxRP6eOLmycCP_MyLQXroK2jsfU0BAT8TvT09GStsxe_3pC9LdoxhBe2Li1PQpSy8nujA/w640-h426/IMG_5476.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Búfalos de agua en la laguna del Cañizar, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><b>Laguna del
Cañizar, 24 de enero 2024</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Aproveché una sorprendente mañana primaveral en pleno enero para acercarme
a la laguna del Cañizar para observar Grullas, porque el año pasado no pude
acercarme a Gallocanta y esta laguna está a solo 165 km de València, casi 70 km
menos. Nada más llegar oí las grullas (Grus grus) que no tardé en encontrar.
Pero la sorpresa de la jornada fue encontrar un grupo de cinco búfalos de agua
(Bubalus bubalis) formado por un enorme macho, 3 hembras adultas un jovencillo
de pocos meses.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicBdWoYkKDzx9h0ls0NvoI9Tx62yh-skxXOmE7Sp0qVvt420fIcZYCjKHxb6zpBNGldZjHstFv8NMDLy8wopNKRw8ifQ1zMhtfHJ7luL91AcE-ec3Umyb22fm5wXwTIlgHzjKY8M72UJNifzT_NanN8c0Rjb9uAOPK3UlHpZTDDooUZomlkZ-vVg/s1772/SriLanka19_01__2810-002.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1180" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicBdWoYkKDzx9h0ls0NvoI9Tx62yh-skxXOmE7Sp0qVvt420fIcZYCjKHxb6zpBNGldZjHstFv8NMDLy8wopNKRw8ifQ1zMhtfHJ7luL91AcE-ec3Umyb22fm5wXwTIlgHzjKY8M72UJNifzT_NanN8c0Rjb9uAOPK3UlHpZTDDooUZomlkZ-vVg/w640-h426/SriLanka19_01__2810-002.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Macho de búfalo de agua salvaje en Sri Lanka, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><b>El búfalo de agua</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">El búfalo de agua es un bóvido originario del sudeste asiático del cual existen
unas pocas poblaciones salvajes y muchas más domésticas. Los enormes machos
llegan a alcanzar los 1,8 metros de altura en la cruz y 1,2 toneladas de peso.
Esta especie diseñada por la evolución para vivir en zonas pantanosas donde tiene
disponibles grandes cantidades de vegetación acuática. Son pesados y potentes
pero sus pezuñas les permite desplazarse con facilidad en zonas embarradas y gustan
revolcarse en el fango para proteger su piel. Entre las especies de las que se
alimentan destaca el consumo de la caña común (Arundo donax) lo que permite controlar
la expansión de esta planta invasora. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-rUUuH5c2f4SS9q9xJha8cuL4QfnSIRrgWpFrPtOdYerrX3yjD4fKAb0GeiL2MeKC0n57CHEIz1xwp7Ec3ULclk1LqniuFh_MBSi2sWqMsfycpxCXhnPKefVqB9b-dAaEJ_-wSCA8Q7b2WSBgme-M8-u8A6fzCGqbUSFCIkLFqmwfwdoQF5wubA/s1772/IMG_5474.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-rUUuH5c2f4SS9q9xJha8cuL4QfnSIRrgWpFrPtOdYerrX3yjD4fKAb0GeiL2MeKC0n57CHEIz1xwp7Ec3ULclk1LqniuFh_MBSi2sWqMsfycpxCXhnPKefVqB9b-dAaEJ_-wSCA8Q7b2WSBgme-M8-u8A6fzCGqbUSFCIkLFqmwfwdoQF5wubA/w640-h426/IMG_5474.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Búfalo de agua en la laguna del Cañizar, enero 2024. Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Esta especie se domesticó en Pakistán antes del 1.500 a.C. para utilizarla
como tiro del arado en los arrozales asiáticos, además de explotar su leche y
carne. Estas cualidades facilitaron su expansión de la mano del hombre que lo
introdujo, entre otros lugares, en el antiguo Egipto y después llegó a Italia y
Bulgaria. </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbldMFqrTHNGwO8BY9IeKxyZFcGkeL92CdZhGhLKA16X8XreXCKsgGS5RAmPDoUdFiKjGtbKU6-RldOP40sByFYZMiyacE-7CUCOYbpGJFbVJgrJGHg_799dk-vrd_ULP6gYTu2je6G-iA_6LLFmCgqVlgL8lxcVLUkvnlkXCmh3ZomBBCosU6jA/s591/ITALIA.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="422" data-original-width="591" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbldMFqrTHNGwO8BY9IeKxyZFcGkeL92CdZhGhLKA16X8XreXCKsgGS5RAmPDoUdFiKjGtbKU6-RldOP40sByFYZMiyacE-7CUCOYbpGJFbVJgrJGHg_799dk-vrd_ULP6gYTu2je6G-iA_6LLFmCgqVlgL8lxcVLUkvnlkXCmh3ZomBBCosU6jA/w400-h285/ITALIA.jpg" width="400" /></a></div><br /><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Los italianos han sabido sacar provecho de las excepcionales
cualidades de la leche de las hembras, con ella hacen quesos como la
mozzarella, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ricotta</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">burrata</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tomino</i> o yogur. La principal productora es la región de Campania que
tiene su propio sello de denominación de origen. Está tan generalizada su cría
que en Italia que hay una cabaña de más de 100.000 búfalos domésticos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">En el estado español las primeras referencias sobre la introducción de esta
especie son recientes. En 2010 comenzó su andadura la empresa La Búfala del Empordà,
una explotación ganadera en Palau-Sabardera, que llegó a tener 1.200 búfalos pastando
en los Aiguamolls de l’Empordà para la producción de quesos. El negocio debía
ir bien y la avaricia también, esta empresa fue acusada en 2021 por vender mozzarella
de búfala que en realidad tenía un 77% de leche de vaca, lo que la convertía en
una amenaza para la salud de los alérgicos a la leche de vaca. Esta empresa
también se ha convertido en una amenaza para el parque natural donde pastan en
régimen de semilibertad, los ecologistas de IAEDEN- SALVEM L'EMPORDÀ
denunciaron que el desmesurado número de búfalos que se alimentaban dentro de la
reserva integral del llac de Vilaüt, provocaban un sobrepastoreo que
perjudicaba la vegetación autóctona, todo mientras sus abundantes deyecciones
contaminaban las aguas superficiales e incluso los acuíferos.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQniAVFavhsw7t4vBnRe91QF5ZjqljFzoB4UH-09B8ul4SozqtGdmDDCim_bWYHX1RO2WzOaCJ6Ad46bLkZ8hYi7UxXfZE_dC7YNzd3mlJQh6pE0se0tJkez63xY9sku7AgD5cCtBLi76vnlsh8PQ0DcTx9yX2GgCdbI8W7fXw2HTX9SXRseSmoQ/s1772/SriLanka19_01__1506-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1180" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQniAVFavhsw7t4vBnRe91QF5ZjqljFzoB4UH-09B8ul4SozqtGdmDDCim_bWYHX1RO2WzOaCJ6Ad46bLkZ8hYi7UxXfZE_dC7YNzd3mlJQh6pE0se0tJkez63xY9sku7AgD5cCtBLi76vnlsh8PQ0DcTx9yX2GgCdbI8W7fXw2HTX9SXRseSmoQ/w640-h426/SriLanka19_01__1506-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Búfalos salvajes en Sri Lanka, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">De esta empresa salieron los cinco primeros búfalos que se introdujeron en
la laguna del Cañizar en 2011. Esta introducción fue impulsada la Fundación
Laguna del Cañizar y contó con financiación del Centro de Estudios del Jiloca y
la Fundación Biodiversidad. El objetivo de esta introducción era que junto con
caballos procedentes de la Camarga francesa controlaran el crecimiento de la
vegetación del entorno de la laguna y así poder mantener parte de la lámina de
agua abierta. Aunque no llegué a ver más que cinco ejemplares, hay referencias
que en 2012 se liberaron 70 bóvidos más y en otoño de 2013 nacieron los dos
primeros búfalos aragoneses. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">También en Alcoi hay una empresa que ofrece el alquiler de búfalos, además de
caballos y camellos para exhibiciones en mercados medievales o para desfiles de
moros y cristianos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiegeicpYZVclKDYDp2_97DS_QDHgk7CTas3cH2sPxKBfGpQWGG_Dbq7HuyWMdmWktCEDdFWStdGqTf4dLAeIRPbMQL2v9rs-sb8Ab73PyguCaF03Me4Jfv-xPOo3GOEHHo_pJgv22Ri5G6diwBoYaE-nctn_bbKkMbzxoApW9Tp_IrazV_GooDdA/s1772/GOPR1583.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiegeicpYZVclKDYDp2_97DS_QDHgk7CTas3cH2sPxKBfGpQWGG_Dbq7HuyWMdmWktCEDdFWStdGqTf4dLAeIRPbMQL2v9rs-sb8Ab73PyguCaF03Me4Jfv-xPOo3GOEHHo_pJgv22Ri5G6diwBoYaE-nctn_bbKkMbzxoApW9Tp_IrazV_GooDdA/w640-h426/GOPR1583.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Laguna del Cañizar, enero 2024, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><b>La laguna del Cañizar</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Hay restos arqueológicos que demuestran que en la edad del Hierro hubo
asentamientos humanos alrededor de estas lagunas formadas por potentes
surgencias en el entorno de las poblaciones turolenses de Cella, Villarquemado
y Santa Eulalia. Junto al humedal discurría la calzada romana que comunicaba
Sagutum con Caesaraugusta. Después de diversos intentos se consiguió drenar la
laguna en 1742 y encauzar sus aguas para su aprovechamiento. A partir de ese
momento los terrenos ganados se dedicaron a pastizales y a pequeños huertos. Fue
en el año 2000, una vez abandonados los cultivos y los pastos, cuando la
vegetación palustre reclamaba y se apoderaba de estas tierras, se decidió
recuperar la laguna. Los trabajos comenzaron en 2006 y finalizaron en 2008,
cuando volvió a llenarse el vaso de la laguna.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Esa jornada en el Cañizar, además de los búfalos observé 320 grullas (Grus
grus), milanos reales (Milvus milvus), aguilucho lagunero (Circus aeruginosus)
y pálido (Circus cyaneus) o busardo ratonero (Buteo buteo). <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2J4J78INYN9NdVjJPsaMHZaqGvd-BA-mMaTmBjUErZ3m6OWzfk6P6Mmtl_D6rEALjnf0THfSn-inLoCGIa6rwFFavngWpLiVep1FthDU49y5mH0Fxvj9-k4oA75SPiG10utJ60SHjMfZZheu_tSEV9GYwAicTEq10thUToS0Ehn5tD4bO2LPmjw/s1772/IMG_8148.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2J4J78INYN9NdVjJPsaMHZaqGvd-BA-mMaTmBjUErZ3m6OWzfk6P6Mmtl_D6rEALjnf0THfSn-inLoCGIa6rwFFavngWpLiVep1FthDU49y5mH0Fxvj9-k4oA75SPiG10utJ60SHjMfZZheu_tSEV9GYwAicTEq10thUToS0Ehn5tD4bO2LPmjw/w640-h426/IMG_8148.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grullas en la laguna del Cañizar, enero 2024, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Listado de aves observadas, eBird: <span class="MsoHyperlink"><a href="https://ebird.org/checklist/S159689053" target="_blank">https://ebird.org/checklist/S159689053</a></span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><b>Fuentes y
referencias</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><b>Búfalo
mediterráneo italiano:</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.intermizoo.com/blog-en/el-bufalo-mediterraneo-italiano/" target="_blank">https://www.intermizoo.com/blog-en/el-bufalo-mediterraneo-italiano/</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><b>Búfalos en España</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.desdesoria.es/blog/un-libro-del-mundo/20-1-2015-hay-bufalos-de-agua-en-europa-y-en-espana-los-hay-en-soria/20150119230815141658.html" target="_blank">https://www.desdesoria.es/blog/un-libro-del-mundo/20-1-2015-hay-bufalos-de-agua-en-europa-y-en-espana-los-hay-en-soria/20150119230815141658.html</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-los-lectores/20220221/8072991/granja-bufalos.html" target="_blank">https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-los-lectores/20220221/8072991/granja-bufalos.html</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.vivalebio.com/ca/planeta/237-bufalas-amenazan-el-parque-natural-dels-aiguamolls-de-lemporda.html" target="_blank">https://www.vivalebio.com/ca/planeta/237-bufalas-amenazan-el-parque-natural-dels-aiguamolls-de-lemporda.html</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><b>Laguna del
Cañizar</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.lagunadelcanizar.com/historia.php" target="_blank">https://www.lagunadelcanizar.com/historia.php</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><b>Búfalos en el
Cañizar</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.europapress.es/aragon/noticia-fundacion-laguna-canizar-anuncia-nacimiento-dos-bufalas-agua-humedal-20131106110440.html" target="_blank">https://www.europapress.es/aragon/noticia-fundacion-laguna-canizar-anuncia-nacimiento-dos-bufalas-agua-humedal-20131106110440.html</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://ojodedarwin.wordpress.com/2011/11/22/bufalos-acuaticos-en-los-humedales-ibericos/" target="_blank">https://ojodedarwin.wordpress.com/2011/11/22/bufalos-acuaticos-en-los-humedales-ibericos/</a><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.heraldo.es/noticias/aragon/teruel/2011/10/31/gran-expectacion-para-ver-los-cinco-bufalos-que-se-encuentran-la-laguna-canizar-163067-2261128.html" target="_blank">https://www.heraldo.es/noticias/aragon/teruel/2011/10/31/gran-expectacion-para-ver-los-cinco-bufalos-que-se-encuentran-la-laguna-canizar-163067-2261128.html</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><br /></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq2RfX9mPLqpvKZfknJq7PakJB39_waDgcQbnvYHWIuSorKFkzODojEP7XRpIx3auoLzY6WG-fdLIgcxnh7YmfqZOu__qNROreLoUGUAmyOWdSImen-Zguj0blEYftpzfrNExDzH1DDVbUEPsnVkQxgVg40HoGkls0ZZxVExo8Rw1NHA_4VS_r7g/s1772/GOPR1574.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq2RfX9mPLqpvKZfknJq7PakJB39_waDgcQbnvYHWIuSorKFkzODojEP7XRpIx3auoLzY6WG-fdLIgcxnh7YmfqZOu__qNROreLoUGUAmyOWdSImen-Zguj0blEYftpzfrNExDzH1DDVbUEPsnVkQxgVg40HoGkls0ZZxVExo8Rw1NHA_4VS_r7g/w640-h426/GOPR1574.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Laguna del Cañizar, enero 2024, Arxiu RMib</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal">Texto y fotos, Rafa Muñoz, Arxiu RMiB<br /><span class="MsoHyperlink"><br /></span></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-64878527297303895782024-03-05T19:11:00.003+00:002024-03-05T19:14:32.191+00:00Fotja banyuda: un ocell en l’UCI<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ4kbgHK1evl5_lUYzOth4Ml7sziCNtr1ocCO3-BxDNiExHZa1wvYt7NsJKyOm_aUlyQnpRluQVILzPxSFyoczFIBYaMfFAqcIiHrLM8Ni5IA1X0Ft9lOXiYzb_u1QvIuZAGhkUG7fKy6-XQIWbSqY-grojibB-hPfqZPz63p9982fZgR4lHiVHQ/s2916/IMG_5222.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1944" data-original-width="2916" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ4kbgHK1evl5_lUYzOth4Ml7sziCNtr1ocCO3-BxDNiExHZa1wvYt7NsJKyOm_aUlyQnpRluQVILzPxSFyoczFIBYaMfFAqcIiHrLM8Ni5IA1X0Ft9lOXiYzb_u1QvIuZAGhkUG7fKy6-XQIWbSqY-grojibB-hPfqZPz63p9982fZgR4lHiVHQ/w640-h426/IMG_5222.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotja banyuda al Fondo d'Elx, 2024. Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els dies 9 i 10 de gener vaig anar
al Baix Vinalopó, en el Clot de Galvany i al Centre dels Racons, del Fondo d’Elx
vaig observar un total de set fotges banyudes, una au molt escassa que sols
havia observat entre l’any 2000 i 2009 als aiguamolls valencians.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La fotja banyuda (Fulica
cristata) és un ocell aquàtic que pertany al gènere Fulica i està inclòs en la
família Rallidae. Mesura entre 38 i 42 cm de llarg, té una envergadura alar de
75 a 85 cm i un pes d’entre 585 i 1085 g. El plomatge dels adults és totalment
negre i contrasta amb l’escut frontal del seu bec blanc que rematen dues
protuberàncies roges, mateix color que tenen els seus iris, llavors és un ocell
molt versemblant a la fotja comuna (Fulica atra). Té una alimentació omnívora
en la qual preval el consum de macròfits submergits i complementen a la dieta
amb el consum d’un ampli ventall de petits animalons. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquesta espècie ocupa aiguamolls
amb bona cobertura vegetal i aigües amb poca salinitat, sempre que estiguen
netes. És bàsicament sedentària, però pot fer desplaçaments per a cercar
aiguamolls amb condicions més propicies. Es distribueix per l’Àfrica austral i
oriental on hi ha al voltant de 107.000 individus (BirdLife International,
2016). Hi ha un xicotet nucli de població aïllat respecte de la resta, al
Marroc i al sud-est de la península Ibèrica, on queda una població estimada de
5.000 exemplars. Aquest darrer nucli ha perdut grandària en el segle XX, en
extingir-se les fotges que vivien a Portugal, l’Alger, Tunísia i Mallorca.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisZnEZJ-2iAeGd8kqg3-zGdbWJxn0CXA19ux9syoWr4vRpQKan2J03v9hqXgSAewC1XALtFl2z5T5YTLcg-f0WtOCJg0QgCPKhe7Lcwb9mhyAT_3R7tN41VKWAYtvyvUbnC43LfJvRYe_t67i3pcL0c6KuzTCYY2niENNlRuToxT4BWdSCbPIcow/s3032/IMG_5062.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2021" data-original-width="3032" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisZnEZJ-2iAeGd8kqg3-zGdbWJxn0CXA19ux9syoWr4vRpQKan2J03v9hqXgSAewC1XALtFl2z5T5YTLcg-f0WtOCJg0QgCPKhe7Lcwb9mhyAT_3R7tN41VKWAYtvyvUbnC43LfJvRYe_t67i3pcL0c6KuzTCYY2niENNlRuToxT4BWdSCbPIcow/w640-h426/IMG_5062.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotja banyuda al Clot de Galvany, 2024, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Població al Marroc i la península
Ibèrica</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A mitjan segle XX la fotja
banyuda era ja tan escassa a l’estat espanyol que el caçador Carlos d'Albert
Muntadas (Barcelona, 1914-2010) va publicar una nota a la revista ARDEOLA explicant
que el mes de novembre de 1956 havia caçat exemplars de rosseta (Marmaronetta
angustirostris) i fotja banyuda (fulica cristata) al Fondo d'Elx. Com eren ocells
tan rars els dugué a naturalitzar per ampliar la seua col·lecció, tot i que el
mateix "<i style="mso-bidi-font-style: normal;">amant de les aus</i>"
sabia que aquestes dues espècies eren prou escasses, fins i tot va afegir que
en totes les voltes que havia anat a caçar al Fondo, mai no havia vist una
banyuda. Es creu que en la dècada de 1950 desaparegueren dels aiguamolls
valencians.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’any 1975 al Marroc encara
quedava una població de 1.200 fotges banyudes que ben segur afavorien la
presència al sud d’Ibèria. Però donada la seua rarefacció, en 1990 desaparegué
com a reproductor de tot l’estat excepte unes poques parelles que quedaren
arraconades als aiguamolls gaditans, on criaren entre 10 i 25 parelles. En 1991
al voltant de Doñana sols quedaven tretze parelles de banyudes reproduint-se en
llibertat. Entre 1992 i 1995 no es pogué comprovar cap reproducció de l’espècie
a Andalusia que sempre fou el principal reservori de l’espècia a l’estat espanyol.
Eixe mateix any una parella va fer niu al Fondo d’Elx (Ramos-Sánchez i Fidel
Sarmiento, 1999). En 1996, entre 5 i 10 parelles criaren a la llacuna de Ratosa
(Màlaga) i a les llacunes de l’Espera (Cadis).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’any 2001 es van reproduir 80
parelles, l’augment fou conseqüència de la reintroducció de fotges criades en
captivitat, llavors bona part dels progenitors foren fotges precedents dels
programes de reintroducció d’Andalusia i del País Valencià. En 2002 es
calculava que sols hi havia 20 parelles reproductores als aiguamolls andalusos
(La Garcilla, núm. 112) i un total de 21 parelles més a la resta de l’estat.
L’any següent criaren 68 parelles gràcies al fet que tinguérem un exercici amb
una pluviometria generosa, i el mateix va passar en 2004 on 66 parelles tingueren
èxit en la seua reproducció, a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tot
l’estat. Per contra, en anys secs com foren 2005 i 2006 sols es comprovà la
reproducció de 15 parelles, cadascun d’eixos dos anys, una de les quals ho va
fer a la marjal dePego-Oliva que tirà endavant quatre pollets. En 2007 tornaren
les pluges i pujaren les parelles reproductores a 96, de les quals el 80% ho feren
a Andalusia, el 10% als aiguamolls de València i Castelló i un 5% al Delta de
l’Ebre i un altre 5% a s’Albufera de Mallorca. El repartiment de les parelles reproductores
valencianes fou el següent: una parella a la marjal d’Almenara, quatre a
l’Albufera, una a Pego-Oliva i tres més a Xeresa-Xeraco. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2008 tornaren a minvar perillosament,
sols es van trobar 25 parelles i 32 l’any següent. 2010 tornà a ser un bon any
de pluges que provocà un augment de fins a les 60 parelles i 85 en 2011. En
2012 a Andalusia sols es reproduïren 5 parelles. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvJozy5z7i1xOjK1wPaiAPVvdEDqTHyepNsKa0SGHf2yKmIq44WXkod9ida4rj-HiYjfRQ3WhDycUtxc5A2Nchw62AVqUWS7yJzOinfy9fKDZnGl-jwH_galsykAidXEuccVLBxCtPbYPdXI5LQIeOhNLyPemyLqWjxZsucKxVKrQ0dejuUfq7HA/s886/parelles%20m%C3%A0ximes%20PV.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="468" data-original-width="886" height="338" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvJozy5z7i1xOjK1wPaiAPVvdEDqTHyepNsKa0SGHf2yKmIq44WXkod9ida4rj-HiYjfRQ3WhDycUtxc5A2Nchw62AVqUWS7yJzOinfy9fKDZnGl-jwH_galsykAidXEuccVLBxCtPbYPdXI5LQIeOhNLyPemyLqWjxZsucKxVKrQ0dejuUfq7HA/w640-h338/parelles%20m%C3%A0ximes%20PV.jpg" width="640" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Nombre màxim de parelles per
aiguamoll valencià fou de 24 per al període de 2000 fins a 2011, segons el
Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (2013).</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En dates posteriors no hi ha
massa informació de noves reintroduccions a casa nostra. Entre 2010 i 2015 es
van amollar 38 exemplars al Tancat de Milia. En 2019 van cedir quatre individus
a l’Oceanogràfic de València que deixaren tancats al Llac Viu. Sols van
sobreviure dos exemplars que feren una posta de la qual prosperaren tres
pollets. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3eZguM9rlPHIvLNLKgg3TRXrsbMcG_PjZ3Wq5nxJnnZWszD1oEfmq_gYU3dcxsARue08W8LvKzbvNznbc-4qtrT-0sp5yzR6NNQXGt8eejiiL9AjQl_V2ldJ0m5RYgPbnfTVSLRa8aAPoaE9JnesKXYCEErUa1KyNgdBA1yoIAtX7rL8jGDlgrw/s3037/IMG_5277.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2025" data-original-width="3037" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3eZguM9rlPHIvLNLKgg3TRXrsbMcG_PjZ3Wq5nxJnnZWszD1oEfmq_gYU3dcxsARue08W8LvKzbvNznbc-4qtrT-0sp5yzR6NNQXGt8eejiiL9AjQl_V2ldJ0m5RYgPbnfTVSLRa8aAPoaE9JnesKXYCEErUa1KyNgdBA1yoIAtX7rL8jGDlgrw/w640-h426/IMG_5277.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotja banyuda al Fondo d'Elx, 2024. Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><b>Salvar la fotja banyuda</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La fotja banyuda fa molts anys
que està estrictament protegida, va ser inclosa com a espècie protegida en la
Directiva Ocells (Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d'abril de 1979) i en
el Conveni de Berna (Decisió 82/72/CEE, de 3 de desembre de 1981). De fet, és considerada
en “Perill d'Extinció" pel Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades d’Espanya
i està inclosa en el Llibre Vermell dels ocells d'Espanya de 2021, amb la
categoria d’en perill crític. Aquesta espècie pateix una forta davallada de la
seua població per la degradació del seu hàbitat, que es veu molt afectat pels
períodes de sequera, quelcom cada volta més freqüent. Encara que des de 2007
s’han fet esforços per reproduir-les en captivitat i alliberar els joves, la
seua població no ha canviat la seua tendència negativa. Sense augmentar els
aiguamolls apropiats per a l’espècie i decretar un veda de caça total en ells,
les poblacions de banyudes no remuntaran. També caldria afavorir la seua
protecció al Marroc, a més d’encetar programes de reintroducció a Portugal,
Alger i Tunísia.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Sens dubte, la caça constitueix
la principal causa de mortalitat per a l'espècie perquè té un greu hàndicap, és
molt pareguda a la fotja comuna (Fulica atra), una espècie cinegètica. Bona
part de les fotges banyudes que introduïm al medi natural moren cada temporada
de cacera en les tirades d’aus aquàtiques que s’autoritzen dins dels mateixos
parcs naturals on queden arraconats els darrers exemplars. La mateixa Generalitat
valenciana calcula que almenys el 20% de les fotges banyudes alliberades cada
any en els programes de reintroducció que encapçala el País Valencià són mortes
pels caçadors. De fet, una de les mesures que proposa el ministeri per a salvar
aquesta espècie és decretar una moratòria per a la caça de la fotja comuna als
espais protegits que mantinguen fotges banyudes.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhZf0OY-2vEhl9aP6x5tflfIsRyNDo6AV9IOH27v7cR9rWA9uNg2fA64bBH3S9lyVJRs_apJB_Jw6zblvIhhQqcZoe0h_gTfe-KSypelQFNzPf1kqFht8P2PVCsWsfje3Zoqnm4VDFmZH4fy4puGYck4P6Ie9j7tC5A61qaGXEHsmaQKED4zNPtg/s2589/IMG_5119.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1726" data-original-width="2589" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhZf0OY-2vEhl9aP6x5tflfIsRyNDo6AV9IOH27v7cR9rWA9uNg2fA64bBH3S9lyVJRs_apJB_Jw6zblvIhhQqcZoe0h_gTfe-KSypelQFNzPf1kqFht8P2PVCsWsfje3Zoqnm4VDFmZH4fy4puGYck4P6Ie9j7tC5A61qaGXEHsmaQKED4zNPtg/w640-h426/IMG_5119.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotja banyuda al Clot de Galvany, 2024, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Plans de reintroducció</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Donada la greu crisi poblacional
d’aquesta espècie es van encetar un pla específic de recuperació a Andalusia. Al
centre de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cañada de los Pájaros</i> (Coria
del Río, Sevilla) començaren a criar-les en captivitat, i en 1992 amollaren els
primers joves marcats amb un cridaner collar blanc per intentar evitar que les
mataren els caçadors, fins a 2019 amollaren 1.200 exemplars. Reforçaren els
individus reproductors que mantenien en captivitat amb ous provinents del
Marroc que col·lectaren en 1998. Després establiren un altre nucli reproductor
al Zoo de Jerez. Algunes reintroduccions han tingut prou èxit com la que es va
fer a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Charca de Suárez</i> (Motril)
entre 2013 i 2018 que aconseguiren arribar als 32 exemplars al final del període,
amb reproduccions amb èxit del primer any que obtingueren sedimentar una població
de 30 exemplars i quatre parelles reproductores en 2018 (Rodríguez, 2018).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1998, les fotges banyudes estaven
pràcticament extingides com a reproductores a tota la península i els pocs
exemplars que quedaven restaven als aiguamolls del sud del País Valencià. La
Generalitat valenciana que ja feia anys que havia encetat un programa de cria
en captivitat que havia fracassat a conseqüència de la consanguinitat dels
exemplars captius, això provocà una taxa de natalitat molt baixa i els pocs pollets
que naixien eren estèrils. Llavors la Conselleria de Territori i Habitatge va
desenvolupar un projecte per a millorar la qualitat dels exemplars que
mantenien en captivitat i obtingueren finançament de la Unió Europea amb fons
LIFE-NATURALESA. Eixe mateix 1998 decidiren col·lectar ous de les fotges banyudes
marroquines per a guanyar viabilitat genètica dels reproductors. Amb el
vistiplau del govern magrebí es van col·lectar 30 ous de 17 nius en un
aiguamoll prop de Larache. Una volta arribats a les instal·lacions de cria en
captivitat de la Granja del Saler, a València, nasqueren i es van criar amb èxit
22 exemplars que s’utilitzaren per a renovar els exemplars reproductors. Les
naturalistes que s’encarregaren de dur endavant aquest programa foren Covadonga
Viedma Gil i Natalia Ramón Chilet (Quercus 149, juliol 1998, p. 46), de fet, en
part gràcies a l’èxit d’aquest projecte Covadonga Viedma Gil de Vergara fou elegida
com a Coordinadora Nacional d’Aus Aquàtiques per part del Ministeri de Medi
Ambient.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al Centre de Recuperació del
Saler van aconseguir-se un total de 31 parelles reproductores i això va
permetre reintroduir entre 1999 i 2012 un total de 1.113 fotges banyudes. El
repartiment dels exemplars alliberats en eixe període fou el següent: 137 exemplars
anaren a l’Albufera de València, 298 a la marjal dels Moros, 60 al Fondo, 6 al
Clot de Galvany, 21 a la marjal d’Almenara i 68 a la marjal de Xeresa-Xeraco. Fruit
del seu èxit es van cedir exemplars a les Illles Balears i Catalunya. S’alliberaren
52 fotges a s’Albufera i a s’Albufereta de Mallorca que entre 2004 i 2007 que formaren
part del programa de reintroducció de l’espècie a les Balears que dugué
endavant el Centre Natura Parc de Mallorca. L’any 2003 es van cedir 20
exemplars més que amollaren al Delta del Llobregat. Els anys 2015 i 2016 es va
comprovar la cria en arrossars al Delta de l’Ebre.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Del total d’individus que
s’alliberaren al medi natural es va comprovar la formació de 5 parelles en
2001, 8 en 2002, 5 en 2003, 20 en 2004, 8 en 2005, 8 en 2006 i 9 en 2007. Una
volta finalitzà el projecte LIFE la Conselleria va assumir la seua continuïtat amb
l'objectiu d’establir una població silvestre viable als aiguamolls valencians. Tot
i els esforços de cria i reintroducció les fotges banyudes encara continuen
sent molt escasses, de fet al País Valencià, en 2024 sols les trobem habitualment
al Fondo d’Elx. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Les dades demostren que tot i el
gran esforç de la cria en captivitat i la posterior reintroducció dels joves
nascuts cada temporada en la natura, les seues poblacions no remunten. Sense
ampliar els hàbitats apropiats i sense decretar estrictes prohibicions de caça
als seus reservoris, sols aconseguirem que l'espècie no s'extingisca a casa
nostra. Hui en dia, tenim aquesta espècie en l'UCI, per tant, sols es manté
gràcies a la constant reintroducció de joves nascuts en captivitat, però no
remunten les seues poblacions per a poder considerar-les viables.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin9trpwkOy6d2B6ImJnWyAwy-JESCAVK87MEp-wvTAFFFF6lKemmsh4UXB6_Wn-0P9ByBo7dAWHU66UQBvNP13y026zIkcILFBWS1rInZlAhQWb7jD9XTOIay0C7h90I5SNPUDhGfmI8H_NH3fB8RTofLHfMEvbWOZ5BVs0cBlYExBIeLBhk856Q/s2420/RMB%20Carraixet%2006_06_09__8591.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1613" data-original-width="2420" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin9trpwkOy6d2B6ImJnWyAwy-JESCAVK87MEp-wvTAFFFF6lKemmsh4UXB6_Wn-0P9ByBo7dAWHU66UQBvNP13y026zIkcILFBWS1rInZlAhQWb7jD9XTOIay0C7h90I5SNPUDhGfmI8H_NH3fB8RTofLHfMEvbWOZ5BVs0cBlYExBIeLBhk856Q/w640-h426/RMB%20Carraixet%2006_06_09__8591.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotja banyuda al Barranc del Carraixet, 2009, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Fonts i referències</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">AMAT, J.A., RAYA, C. (2004) “Focha
moruna Fulica cristata”. Pp. 192-202. En: MADROÑO, A., GONZÁLEZ, C., ATIENZA,
J.C. (Eds.). “Libro Rojo de las Aves de España”. Dirección General para la
Biodiversidad-SEO/BirdLife, Madrid.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Andalusia, Programa de
Conservació de la fotja banyuda (2001-2012):<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal/landing-page-%C3%ADndice/-/asset_publisher/zX2ouZa4r1Rf/content/programa-de-conservaci-c3-b3n-de-la-focha-moruna-1/20151" target="_blank">https://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal/landing-page-%C3%ADndice/-/asset_publisher/zX2ouZa4r1Rf/content/programa-de-conservaci-c3-b3n-de-la-focha-moruna-1/20151</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">BALLESTEROS, G., CABRERA, M.,
ECHEVARRÍAS, J.L., LORENZO, C.J., RAYA, C., TORRES-ESQUIVIAS, J.A. i VIEDMA, C.
(2008). “Tarro canelo, cerceta pardilla, porrón pardo, malvasía cabeciblanca y
focha moruna en España. Población en 2007 y método de censo”. SEO/BirdLife.
Madrid.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/23_tarro_blanco_cerceta_pardilla_porron_monudo_malvasia_y_focha_moruna_tcm30-208262.pdf" target="_blank">https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/23_tarro_blanco_cerceta_pardilla_porron_monudo_malvasia_y_focha_moruna_tcm30-208262.pdf</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Banyudes a Pego-Oliva: </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://www.levante-emv.com/salud/2007/12/15/medio-ambiente-confirma-presencia-focha-13495022.html" target="_blank">https://www.levante-emv.com/salud/2007/12/15/medio-ambiente-confirma-presencia-focha-13495022.html</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">BirdLife Internacional (2016). “Fulica
cristata” in La Lista Roja de Especies Amenazadas de la UICN: e.T22692907A89656879.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span class="MsoHyperlink"><a href="https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2016-3.RLTS.T22692907A89656879.en" target="_blank">https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2016-3.RLTS.T22692907A89656879.en</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Cañada de los Pájaros: </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://canadadelospajaros.com/programa-de-reproduccion-de-especies-amenazadas/focha-cornuda/" target="_blank">https://canadadelospajaros.com/programa-de-reproduccion-de-especies-amenazadas/focha-cornuda/</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ministeri de Medi Ambient i Medi
Rural i Marí, Secretaria General Tècnica (Editors) (2007) “Estrategia para la
conservación de la focha moruna (fulica cristata) en España” <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/publicaciones/estrategias/pbl_estrategia_focha_moruna_tcm30-194744.pdf" target="_blank">https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/publicaciones/estrategias/pbl_estrategia_focha_moruna_tcm30-194744.pdf</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ministeri d’Agricultura,
Alimentació i Medi Ambient. Editors (2013) “Estrategia para la conservación de
la cerceta pardilla (marmaronetta angustirostris), focha moruna (fulica
cristata) y malvasía cabeciblanca (oxyura leucocephala) en España”.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://sghn.org/wp-content/uploads/2018/10/Estrategias_conservacion_Cerceta_pardilla_Focha_moruna_Malvasia_cabeciblanca.pdf" target="_blank">https://sghn.org/wp-content/uploads/2018/10/Estrategias_conservacion_Cerceta_pardilla_Focha_moruna_Malvasia_cabeciblanca.pdf</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Oceanogràfric: </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://www.oceanografic.org/especie/focha-cornuda/" target="_blank">https://www.oceanografic.org/especie/focha-cornuda/</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">ORTEGA, F., RAYA, C., PARACUELLOS,
M., GUERRERO, F. (2007) “Reintroducción de la focha moruna (fulica cristata):
valoración de diferentestécnicas en la formación de nuevosnúcleos de
reproducción en elmediterráneo occidental”. In PARACUELLOS, M. (coord. de la
ed.) (2007). “Ambientes mediterráneos. Funcionamiento, biodiversidad y conservación
de los ecosistemas mediterráneos.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Colección Medio Ambiente, 2. ISBN: 978-84-8108-386-6. Instituto de
Estudios Almerienses (Diputación de Almería). Almería.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://www.researchgate.net/publication/260476760_Reintroduccion_de_la_focha_moruna_Fulica_cristata_valoracion_de_diferentes_tecnicas_en_la_formacion_de_nuevos_nucleos_de_reproduccion_en_el_mediterraneo_occidental" target="_blank">https://www.researchgate.net/publication/260476760_Reintroduccion_de_la_focha_moruna_Fulica_cristata_valoracion_de_diferentes_tecnicas_en_la_formacion_de_nuevos_nucleos_de_reproduccion_en_el_mediterraneo_occidental</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">RODRÍGUEZ, E. (2018) “Evolución y
situación de la población de focha moruna (Fulica cristata) en la Charca de
Suárez (Motril): Aplicacionesa su gestión.”<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="http://www.motril.es/fileadmin/areas/medioambiente/charca/Investigaciones/trabajo_fin_de_master-_focha_moruna.pdf" target="_blank">http://www.motril.es/fileadmin/areas/medioambiente/charca/Investigaciones/trabajo_fin_de_master-_focha_moruna.pdf</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">SÁNCHEZ, E. (1992)
“Reintroducidas por primera vez veintidós fochas cornudes criades en
cautividad”. Quercus n. 77, juliol 1992, p. 11.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://seo.org/ave/focha-moruna/" target="_blank">https://seo.org/ave/focha-moruna/</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tancat de Milia: </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://www.levante-emv.com/comarcas/2013/02/14/reintroducen-focha-cornuda-l-albufera-12917692.html" target="_blank">https://www.levante-emv.com/comarcas/2013/02/14/reintroducen-focha-cornuda-l-albufera-12917692.html</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">VAERSA Editors (2011) “Centros de Recuperación de Fauna”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://mediambient.gva.es/documents/91061501/91067867/Folleto+general+CRF+castellano+baja/e0cd81e2-5492-4d3d-8b92-03235862ae1d?version=1.0" target="_blank">https://mediambient.gva.es/documents/91061501/91067867/Folleto+general+CRF+castellano+baja/e0cd81e2-5492-4d3d-8b92-03235862ae1d?version=1.0</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">VIEDMA, C., RAMÓN, N. (1989) “La
focha cornuda será recuperada con huevos recogidos en Marruecos”. Quercus n.
149, juliol de 1989, p. 46.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Text i fotos Rafa Muñoz, Arxiu RMiB.</p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-22227865622038314072024-03-02T11:58:00.001+00:002024-03-02T13:29:38.024+00:00Primer ànec negre frontblanc al País Valencià<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzLlgJ8YXlAOmEGU5eFfzeh-aeJYcXaRI620r099bFnJ3lz3Ag2zgyKM_ht2JaRFMalk5Ca8Uak8v00slsDW1K5vjxt63_8wQTYO3zFXgLCsnPPed12kQl32q2a_wyIJ8V3A5Pcv80jWqQu7nG2RDIy1cZircdPWR9_p3VjCzW0RdkbiPCQMoYuA/s886/%C3%A0nec%20negre%20wiki.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="886" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzLlgJ8YXlAOmEGU5eFfzeh-aeJYcXaRI620r099bFnJ3lz3Ag2zgyKM_ht2JaRFMalk5Ca8Uak8v00slsDW1K5vjxt63_8wQTYO3zFXgLCsnPPed12kQl32q2a_wyIJ8V3A5Pcv80jWqQu7nG2RDIy1cZircdPWR9_p3VjCzW0RdkbiPCQMoYuA/w640-h426/%C3%A0nec%20negre%20wiki.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto d’Alan D. Wilson (2006) in Wikipedia. Creative Commons (CC)</td></tr></tbody></table><p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 28 de desembre de 2023
Óscar Aldeguer Peral, Jana Marco i Marcos Real Gelardo van trobar un ànec negre
frontblanc (Melanitta perspicillata) a Guardamar del Segura (el Baix Segura). Va
ser una troballa excepcional perquè fins aleshores mai s’havia trobat aquesta
espècie al territori valencià. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Es tracta d’un ànec marí que té
entre 46-55 cm d’envergadura, entre 78 i 92 cm de llargària i un pes al voltant
de 1.150 grams. Els mascles reproductius són negres amb taques blanques al
front i al bescoll, mentre que les femelles i els mascles de primer any tenen
el cos d’un marró fosc i unes taques clares a les galtes. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Viuen a les aigües costaneres de
l’Àrtic, al Canadà i Alaska on fan niu als aiguamolls de la tundra. S’alimenten
bussejant per agafar crustacis i mol·luscs. En hivern migren a les costes dels
Estats Units i uns pocs exemplars hi arriben fins a les aigües irlandeses i
britàniques, alguns divagants s’acosten a la península Ibèrica i
excepcionalment poden entrar al Mediterrani.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0sSarfPo_vrehf-qVrbQWhbIND0zIL7dnXHlqT8bHuyWYttPFLemwvy0bVUHZE2pZC-Fhwn3WUJv3JW0uKyF9UDdZwsg7wYmewYkLTWHrV1cka5eHUGX7Ksfd-uuGYRgUdqw2wlM_cx81fnw8GtOY-BJgvAnAbQHPqSchpRTBpXBFue5ByEJeDQ/s1772/%C3%A0nec%20negre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0sSarfPo_vrehf-qVrbQWhbIND0zIL7dnXHlqT8bHuyWYttPFLemwvy0bVUHZE2pZC-Fhwn3WUJv3JW0uKyF9UDdZwsg7wYmewYkLTWHrV1cka5eHUGX7Ksfd-uuGYRgUdqw2wlM_cx81fnw8GtOY-BJgvAnAbQHPqSchpRTBpXBFue5ByEJeDQ/w640-h426/%C3%A0nec%20negre.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ànec negre frontblanc a Guardamar 9/1/24 Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><b>9 de gener, Guardamar del Segura.</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El matí del 9 de gener vaig anar per
a intentar observar el M. Perspicillata que encara continuava en aigües
valencianes. Vaig estar entre les 10:50 i les 13:10 hores damunt de l’espigó
del far que hi ha a la desembocadura del Segura, però fins a les 12.30 hores no
vaig descobrir al nostre protagonista. Llavors estava flotant, aparentment
descansant, al nord de l’espigó del far de Guardamar, tot i que prou allunyat.
A les 12:45 hores l’ànec semblà activar-se i començà a pescar, vaig controlar
quatre cabussades que duraren, per aquest ordre: 24, 16, 30 i 27 seg. Puix
aprofitem aquesta troballa per a analitzar la presència d’aquesta espècie en
aigües ibèriques!<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnOmmFfJDV_IpGcG_W8R90S-yJ24A-f-aGGGq5HH6ltzRC9skjw2dHzW0tuqzlcXSfEMYkUM1gL24pUWeRY3kzWz3EpDmTXBuL3usILQlfm1dEKO0Of71JoX_1SLT0XO4cm8hL-GdpDtvZp3sFa97YqhZDrR8H_OG1PFqJWmYFgQpbGWbTPsqjcQ/s531/taula%201.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="259" data-original-width="531" height="312" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnOmmFfJDV_IpGcG_W8R90S-yJ24A-f-aGGGq5HH6ltzRC9skjw2dHzW0tuqzlcXSfEMYkUM1gL24pUWeRY3kzWz3EpDmTXBuL3usILQlfm1dEKO0Of71JoX_1SLT0XO4cm8hL-GdpDtvZp3sFa97YqhZDrR8H_OG1PFqJWmYFgQpbGWbTPsqjcQ/w640-h312/taula%201.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>L’ànec negre frontblanc en aigües
ibèriques</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Segons dades històriques obtingudes
de la plataforma de ciència ciutadana <i style="mso-bidi-font-style: normal;">eBird</i>,
a les costes de la península Ibèrica hi ha 329 registres de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">M. Perspicillata</i>. Amb l’objectiu
descobrir la vertadera magnitud de la presència d’aquesta espècie a les aigües
peninsulars calia depurar els registres enviats pels observadors, perquè quan
es tracta d’un sols individu i en el cas d’espècies molt extraordinàries, evidentment
estan duplicats en haver-hi molts registres de molts observadors simultanis.
Llavors considerarem que totes les observacions d’un exemplar, en una mateixa àrea
i en un període de temps pròxim corresponen a un sols individu que s’ha quedat
sedimentat, en un espai concret. Un volta analitzades les dades obtenim que en
realitat sols han sigut 40 els exemplars vists en aigües ibèriques, entre 1988
i febrer de 2024.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisjYc89AkZKiOXtMQo4okRnVDoccRFevdkyVNlfR_PcaKSV5pfUGymUs0uM6-_-U5xyb1a_r6Il8OBZCwyviq8QqFGHNAd5rjjdMjZVmaFETtk6-0IxvRnIP5ft5U_WSJ3GoPK3T-VvjooxyhstMM16SDCQe_Wj7VguXVBBf7ZF-AqfF9tisucFw/s886/taula%203.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="485" data-original-width="886" height="350" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisjYc89AkZKiOXtMQo4okRnVDoccRFevdkyVNlfR_PcaKSV5pfUGymUs0uM6-_-U5xyb1a_r6Il8OBZCwyviq8QqFGHNAd5rjjdMjZVmaFETtk6-0IxvRnIP5ft5U_WSJ3GoPK3T-VvjooxyhstMM16SDCQe_Wj7VguXVBBf7ZF-AqfF9tisucFw/w640-h350/taula%203.jpg" width="640" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Històric de l’arribada de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">M. Perspicillata </i>en les costes ibèriques</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>1988</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La primera troballa fou d’un
exemplar als Marenys de Santoña en novembre que estigué fins al 7 de gener de
l’any següent. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>1995</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Haguérem d’esperar de sis anys per
a tornar a detectar-lo i, novament va ocórrer a Santoña on es va observar un
individu entre novembre i gener de l’any 1996. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>1998</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Es va trobar un ànec negre
frontblanc al port d’A Corunya<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>1999</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 7 de febrer es va reportar un
a la Ria de l’Eo, Astúries. En funció de les dates, tal volta aquest fora el
mateix exemplar gallec, però com queda prou lluny una localitat de l’altra, els
comptabilitzarem com a dos individus diferents. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2000</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Quelcom versemblant va ocórrer el
9 de gener amb un individu vist a la Praia d’A Lanzada, Pontevedra i un altre a
la Ria de l’Eo, Astúries el 7 de febrer.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2001</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Es va trobar un exemplar el 25 de
març al cap Raso, a Sintra-Cascais (Portugal). <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2005</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">D’aquest exercici sols hi ha una
troballa el 27 de novembre a la platja de Santa Cristina, A Corunya. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2006</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Sols enregistrà un ànec negre
frontblanc al cap Raso, a Sintra-Cascais. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2007</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En desembre aparegué un individu a
Punta de la Vaca (Astúries)<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2008</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’1 de febrer es va trobar un
individu als marenys d’Odiel, Huelva. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2009</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entre l’1 i el 14 de febrer es va
trobar un altre a la Ria de Camariñas, A Corunya. El 15 d’octubre van detectar
un a l’Estaca de Bares, A Corunya i en desembre, un altre a la platja “das
Dunas Douradas”, a Loulé (Portugal). <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2010</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entre el 2 i el 7 de gener es va
observar un exemplar a la badia d’A Lanzada, Pontevedra. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2011</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entre el 8 de novembre i el 18 de
desembre estigué sedimentat un ànec a la ria d’Ortigueira, A Corunya. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2012</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tinguérem un exemplar el 21 de
febrer a Nigrán, Pontevedra. Entre el 23 de novembre i el 2 de gener de 2013
estigué un individu a la ria d’Ortigueira, A Corunya y es va trobar un altre a
Punta de la Vaca, Astúries. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2013</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entre l’1 i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el 17 de setembre estigué present un exemplar
a la Praia da Cruz Quebrada, d’Oeiras (Portugal). <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2014</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El mes de gener hi hagué diversos
registres d’un mateix individu a Loulé, a l’Algarve portugués, tot mentre el
mes de febrer n’hi havia un altre a Nigrán, Pontevedra i un més la platja de
Nemiña, a Corunya.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2015</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 27 de desembre es va trobar un
exemplar a la ria d’Ortigueira, A Corunya, que estigué present fins a l’1 de
març de 2016. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2016</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En desembre es va atalaiar un
altre individu als marenys de Santoña, Cantabria. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2017</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entre mitjans de gener i
principis de març es va contemplar un altre individu a la badia d’A Lanzada,
Pontevedra. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2018</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Sols tinguérem un registre a la
desembocadura del riu Guadalhorce, Màlaga, el 4 de febrer, per primera volta es
detectava un exemplar dins del Mediterrani. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2020</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 8 de novembre comunicaren la
presència d’un exemplar a Sada, A Corunya. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2021</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquest l’exercici un altre ànec
estigué present tot el mes de desembre i continuà fins al 22 de gener de 2022,
a l’estuari do Sado, Setúbal (Portugal). <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2022</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entre el 14 i 17 de novembre
estigué un altre ànec als marenys de Santoña, Cantabria. Curiosament, l’endemà
es va trobar eixe o, tal volta un altre a Getaria, Gipuzkoa. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>2023</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entre el 12 de novembre i el 6 de
desembre es va observar un exemplar a la ria de Villaviciosa, Astúries, es dona
la particularitat que fou la primera troballa de dos individus tot i que dies després
sols detectaren un. També el 12 de novembre es va veure un individu a Punta das
Ondas, A Corunya. A Portugal tingueren un individu entre l’1 i el 5 de novembre
a Praia da Vagueira, Aveiro i el 19 de novembre un altre a Molhes da Figueria
da Foz que estigué fins al 9 de desembre. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Primera troballa al País Valencià</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 28 de desembre 2013 es va
trobar per primera volta a casa nostra un exemplar al voltant de la desembocadura
del riu Segura, a Guardamar i fins a Cap d’Any s’acostaren un total 26 ornitòlegs
per a gaudir de la seua presència. A l’hora d’escriure aquesta entrada eixe
exemplar continua present en el mateix indret i això ha provocat la processó de
més ornitòlegs els mesos de gener i febrer, a l’hora d’escriure aquesta nota hi
havien anat 85 més. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVR7SG8NNr8IviofvMQ482tgXuOMkSQUlj6ieF1psRLKENGuZhbbmibcwIts7G0yi4zm7Ssw5nyweZfKNPjazgVc-tDQTTN5zg3PN1FegQvyp5TICGlpIYX5dWiCnh5RkShCa4LMfZvEJKkOg-EVrnaeJeSbGmPCVoaKKJn9tUVzlJkjsVecDoFg/s531/Taula%202.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="289" data-original-width="531" height="348" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVR7SG8NNr8IviofvMQ482tgXuOMkSQUlj6ieF1psRLKENGuZhbbmibcwIts7G0yi4zm7Ssw5nyweZfKNPjazgVc-tDQTTN5zg3PN1FegQvyp5TICGlpIYX5dWiCnh5RkShCa4LMfZvEJKkOg-EVrnaeJeSbGmPCVoaKKJn9tUVzlJkjsVecDoFg/w640-h348/Taula%202.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Resum de les cites de M. perspicillata en aigües ibèriques</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Les dades recollides a eBird entre
1988 i finals de febrer 2024 en aigües ibèriques indiquen que un total de 329
observadors han reportat la troballa d’un total 40 exemplars de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">M. perspicillata</i>. Tots els registres obtinguts
corresponen a un sols exemplar excepte una observació de Javier Alonso Almeida
que el 12 de novembre de 2023 va trobar dos individus a la platja de l’Arbeyal,
Xixón. La data més primerenca d’arribada va ser el 15 d’octubre de 2009, d’un
individu a l’Estaca de Bares (A Corunya) comunicada per Carlos Villaverde
Castilla, mentre que la més tardana va ser el 25 de març de 2001, aconseguida al
cap Raso, Sintra-Cascais (Portugal). </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El gruix dels 40 individus
enregistrats s’han detectat a Galícia i Portugal, ambdós espais sumen el 60%
dels registres. Sols 2 troballes (7,31%) s’han fet en aigües mediterrànies, tot
i que cal recordar que manquen dades de Catalunya. Cal afegir que en eBird hi
ha una cita aliena a les costes ibèriques, va ser un individu trobat el 19 de
gener al golf de Beauduc, Bouches-du-Rhône (França).<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEFtNr4b0VdmYTCl4HaLV7zf2YaxW3FaUzLpg3yTWQz7-5S7rqDRpmS0W3EOlU3VW2_sAqKbOVZ04UtdZohcm5KiRwM_u_2gohNUb9pppkImz79vWRPADCKs7Bioa43apYJR0DrLXIbbYoFHSIJ-odaV7BbbrFK8XIO28nLdCuee6OCSRg7-7OMw/s886/taula%204.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="599" data-original-width="886" height="432" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEFtNr4b0VdmYTCl4HaLV7zf2YaxW3FaUzLpg3yTWQz7-5S7rqDRpmS0W3EOlU3VW2_sAqKbOVZ04UtdZohcm5KiRwM_u_2gohNUb9pppkImz79vWRPADCKs7Bioa43apYJR0DrLXIbbYoFHSIJ-odaV7BbbrFK8XIO28nLdCuee6OCSRg7-7OMw/w640-h432/taula%204.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p class="MsoNormal" style="text-align: left;">Text, taules i gràfics Rafa Muñoz</p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-14046538695797998292024-02-26T19:21:00.005+00:002024-02-27T12:41:44.893+00:00L’esparver blau al País Valencià<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik7mbAo_GY5YUMIUV2wwTqqyfssmBSvYyzwCnmNK7kzXcNxR1Cz6uU6zjsuHlCh5gsWAEd8Zm7H27Qf1TC9-12zqjID7m-xdAwNjUIBy668UsdwPHhtNyL3b9GiOgp6rEEwYOrAFaXcxE89qXIFApqt7QvYe-AKZ6xf83SUOaPeBoO2VKg7wy5JQ/s886/m%20SriLanka19_01__1405-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="886" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik7mbAo_GY5YUMIUV2wwTqqyfssmBSvYyzwCnmNK7kzXcNxR1Cz6uU6zjsuHlCh5gsWAEd8Zm7H27Qf1TC9-12zqjID7m-xdAwNjUIBy668UsdwPHhtNyL3b9GiOgp6rEEwYOrAFaXcxE89qXIFApqt7QvYe-AKZ6xf83SUOaPeBoO2VKg7wy5JQ/w640-h426/m%20SriLanka19_01__1405-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esparver blau, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’esparver blau (Elanus
caeruleus) és un rapinyaire que fins aleshores ha sigut molt ocasional en
terres valencianes. Els anuaris valencians el consideren com una espècie
reproductora molt escassa i localitzada. Es tracta d’un rapaç menut amb una
envergadura del voltant dels 85 cm, té un plomatge molt singular en presentar una
combinació de blanc en la cara i en les parts ventrals mentre que el cap i l’esquena
són d’un blau-grisenc, al qual cal afegir unes taques negres a l’espatlla que rematen
amb uns ulls són rojos.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És un predador especialitzat en
la caça de micromamífers, principalment ratolins i talpons, tot i que
complementa la seua dieta amb ocells menuts i insectes grans. Per atrapar-los
li agrada aguaitar-se en un punt alt, tot i que també pot alçar el vol i mantindre’s
quiet en un lloc, per a controlar alguna presa, llavors es deixa caure a pes
per a intentar agafar-la amb les urpes per davant. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És una au d’origen africà que fa
cinquanta anys estava acantonat al sud-oest de la península Ibèrica i, a poc a
poc ha anat expandit la seua àrea de distribució. En principi es distribuïa solament
pel sud de Portugal on una de les primeres cites es va donar en 1964. La seua
àrea de distribució va anant estenent-se i en 1975 unes poques parelles estaven
reproduint-se al nord d’Extremadura, Salamanca i a Toledo. Després ha continuat
la seua expansió fins a arribar a casa nostra.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjD1vCTgRKucZcFRnbhiM8IHdmDAX6zTNjlQZYFzyIObhyGY7iFVruCORbkdVnIbWgKCIlGr2RTr01O92sIiulUrd1VdJKjDKPN8ZLozTD_qrS9ruiHRqIRDj97Tw1SEfS4kdDcQLmPTrlEAfzR4fnR_E0bdk16a7FBKO9WSFcGtSbpC_ymyedgA/s2359/SriLanka19_01__1465-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1572" data-original-width="2359" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjD1vCTgRKucZcFRnbhiM8IHdmDAX6zTNjlQZYFzyIObhyGY7iFVruCORbkdVnIbWgKCIlGr2RTr01O92sIiulUrd1VdJKjDKPN8ZLozTD_qrS9ruiHRqIRDj97Tw1SEfS4kdDcQLmPTrlEAfzR4fnR_E0bdk16a7FBKO9WSFcGtSbpC_ymyedgA/w640-h426/SriLanka19_01__1465-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esparver blau</td></tr></tbody></table><br /><o:p><br /></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Cites històriques d’esparver blau
al País Valencià</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Segons les cites reportades als
anuaris valencians que començaren a publicar-se en 1988, a les entrades del portal
eBird des de 2007 a més dels registres propis, es trau el següent historial de
l’esparver blau al País Valencià: <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La primera cita de l’esparver
blau a casa nostra es va donar en desembre de 1970 quan un ocell que caçaren a
Rafelbunyol (l’Horta Nord), el naturalitzaren i el dugueren al museu de la
Salle de Paterna. Fins a 1992 no es tornà a citar l’espècie quan es va trobar
un individu al Toro (Alt Palància) el 16 d’abril. Haguérem d’esperar un altre
parèntesi de fins a 1999 per a trobar un altre esparver que va estar present
entre els mesos d’octubre i novembre al Fondo d’Elx (el Baix Vinalopó). <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Amb el canvi de segle augmentaren
exponencialment les cites d’aquest rapinyaire que resumirem unificant les cites
d’un mateix espai en un període de temps pròxim, per a tractar d’esbrinar la
vertadera magnitud de la presència d’aquest ocell a casa nostra. De resultes
obtenim que l’any 2000, possiblement l’individu del Fondo de l’any anterior continuà
fins a gener, el mes de juny trobaren un altre a Titaguas (els Serrans). <o:p></o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqTjCxCdC9HB_WZR3n58hax8yxINucX8JgAvEzNbhAwuBICB1v36QSlYZbiQG-RJ1JHghY94rqty_kzWpZUvhpNTqp8Oq5GMM9kAJ0ol0y8cqkitImMCHzP01htm2Om1DITrQN-QEDyP7cLH7J1jSJEFa8-oVgk3n2WFSnClLplEalrw8HjgXwuw/s650/ex%20tot%20ex%20estim.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="650" data-original-width="342" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqTjCxCdC9HB_WZR3n58hax8yxINucX8JgAvEzNbhAwuBICB1v36QSlYZbiQG-RJ1JHghY94rqty_kzWpZUvhpNTqp8Oq5GMM9kAJ0ol0y8cqkitImMCHzP01htm2Om1DITrQN-QEDyP7cLH7J1jSJEFa8-oVgk3n2WFSnClLplEalrw8HjgXwuw/w336-h640/ex%20tot%20ex%20estim.jpg" width="336" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Taula 1, cites totals per any i estima presència real</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No tornarem a tindre més contactes
amb l’espècie fins a 2003 quan vam comprovar la primera reproducció de
l’esparver blau a casa nostra, a Fuenterrobles (la Plana d’Utiel), troballa que
detallarem més avant en l’apartat de reproducció. L’any següent, segurament la
mateixa parella que s’havia reproduït a Fuenterrobles, estigué present entre
l’1 de febrer i el 17 de juliol i també es va vorer a un paratge de
Camporrobles, proper a l’anterior. Segons Armero, J. (2021), probablement eixa
mateixa parella tornà a reproduir-se al mateix territori en 2004.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Fins al mes de febrer de 2006 no
aparegué un altre esparver, en aquest cas a Cervera del Maestrat (el Baix
Maestrat). En 2007 vam tenir la presència de dos exemplars al Clot de Galvany
(el Baix Vinalopó. En agost de 2008, a Almassora (la Plana Alta) reportaren la
cita d’un altre exemplar.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entre els mesos de novembre i
desembre de 2009 es va detectar una parella a Utiel (la Plana d’Utiel) i, fins
a dos individus al voltant del llogaret de Campo Arcís (Requena) lloc prou proper
a Utiel. Entre <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>agost i setembre es va
veure un altre exemplar al Fondo d’Elx; dos més a Sempere (la Vall d’Albaida)
entre octubre i desembre; finalment, entre els mesos de març i desembre es va
reportar un altre esparver al Toro (l’Alt Palància). <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxKUWChDsC0tp9a18KTbmnCYutIURsfyXIn3PVlf06QIQTIkDGRVdNNfgdCmnG0HY44WMWKDfEV30SJNX4CbxBANAquKdA5hwB2UhmB0K-FFZZhO8fgkG1VrZL5j-n5TNgRn-PwPvoqxTiYdeCkukC0aBFkFKZ_JnkifV0wplzoBEhxictdGXSUg/s886/exemp%20m%C3%ADnim%20pv.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="535" data-original-width="886" height="386" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxKUWChDsC0tp9a18KTbmnCYutIURsfyXIn3PVlf06QIQTIkDGRVdNNfgdCmnG0HY44WMWKDfEV30SJNX4CbxBANAquKdA5hwB2UhmB0K-FFZZhO8fgkG1VrZL5j-n5TNgRn-PwPvoqxTiYdeCkukC0aBFkFKZ_JnkifV0wplzoBEhxictdGXSUg/w640-h386/exemp%20m%C3%ADnim%20pv.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gràfica 1, esparvers / any al P.V.</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2010 es van reproduir una
parella a Requena i una altra al Baix Segura, mentre que es tornà a citar un exemplar
al Fondo d’Elx. En 2011 continuava present un exemplar de Requena a finals de
gener. En juny es va observar un adult transportant una presa a Ares del
Maestrat (l’Alt Maestrat). Els mesos de febrer i març es va reportar un altre exemplar
al Fondo, a més d’un altre entre octubre i desembre a la Marjal dels Moros. En
novembre es va veure un adult al Prat de Cabanes-Torreblanca (la Plana Alta).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En gener de 2012 a Requena només es
va obtenir un registre i un altre al Fondo el mes d’octubre. En febrer de 2013 es
va veure un exemplar al Fondo i el mes de març un altre a Sant Fulgenci (el
Baix Segura), un altre a la marjal dels Moros i, finalment, en octubre es va
reportar un altre a Caudiel (l’Alt Palància). En setembre de 2014 es va
reportar un exemplar a les illes Columbretes (la Plana Alta), la qual cosa
demostra la capacitat de dispersió d’aquesta perquè aquests illots estan prou
allunyats de la costa.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els mesos de febrer i març de
2015 hi hagué diversos registres d’un individu a Xilxes (la Plana Baixa). El
mes de març i en juliol es va detectar un exemplar a la marjal d’Almenara (la
Plana Baixa), el mes de novembre un altre exemplar a Nules (la Plana Baixa),
possiblement tots els registres foren del mateix exemplar. En agost i setembre es
va veure un altre individu als Moros, mentre que entre el 22 d’octubre i el 29
de desembre es va veure un altre al Fondo. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggV1QTMEzZrZlIsqTw900QXLAjweKuOzuSl9uACWTTQevVMvg0ckFMAccb1WGmYRB40GnwYQfpEynq6mCoRPUNS6Aa2HnMk8RPmdfJ_vaAOjJ7VLJZOZeOapqTtdqnjdZWKoGvljiSatsSpfZyu16YlwXJvxm_JfgLaMD0YsWPKdDJoKyCqHFu5g/s886/esparver%20min%20i%20max.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="753" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggV1QTMEzZrZlIsqTw900QXLAjweKuOzuSl9uACWTTQevVMvg0ckFMAccb1WGmYRB40GnwYQfpEynq6mCoRPUNS6Aa2HnMk8RPmdfJ_vaAOjJ7VLJZOZeOapqTtdqnjdZWKoGvljiSatsSpfZyu16YlwXJvxm_JfgLaMD0YsWPKdDJoKyCqHFu5g/w544-h640/esparver%20min%20i%20max.jpg" width="544" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Taula 2, per comarca, ex. Mínim, cites totals</td></tr></tbody></table>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’any 2016, es va veure un
esparver blau als Ivarsos (la Plana Alta) el mes de gener. Al Fondo es va
observar vuit voltes, segurament el mateix individu entre els dies 3 de gener i
el 5 d’abril. A Sant Fulgenci (el Baix Segura) es va reportar un altre el mes
d’abril i fins a 3 individus a la marjal dels Moros entre el 26 de març i l’11
d’abril. El mes de setembre de 2017 es va veure un exemplar a Sollana (la
Ribera Baixa) i un altre al Fondo el mes d’octubre, tal volta eixe mateix individu
d’Elx, es va detectar a Santa Pola en novembre. En 2018 sols s’obtingué un
registre d’un exemplar a Paiporta (l’Horta Sud) el mes de desembre. El mes de
juliol de 2019 una parella estigué present en el límit provincial entre els
termes de Sinarcas (la Plana d’Utiel) i el llogaret de Casillas de Ranera que
pertany a Talayuelas (Conca). <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’exercici de 2020 es va produir
una bona allau de cites d’esparver blau: el mes de gener a Los Montesinos; en
maig a Dehesa de Campoamor, ambdues localitats del Baix Segura; el mes de juny
fins a dos exemplars a Fontanars dels Alforins (la Vall d’Albaida); en agost a
San Benito, Aiora (la Vall de Cofrents); en setembre tinguérem dos exemplars a
Barracas i al Toro (Alt Palància) i un altre al Fondo; en octubre es tornà a
veure un a Fontanars dels Alforins (la Vall d’Albaida) i un altre al Fondo; entre
novembre i desembre tinguérem una parella per Sant Mateu (Baix Maestrat).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El mes de gener de 2021 estigué present
un exemplar entre el Fondo i Santa Pola, un altre es va reportar al Pou de
Nules (la Plana Baixa) i el mes de novembre aparegué un altre a Godella
(l’Horta Nord). De l’any 2022 sols tenim dos registres, un a octubre al Fondo i
un altre en desembre al Prat de Cabanes-Torreblanca (la Plana Alta). En 2023 es
tornaren a multiplicar les troballes d’esparver blau: en gener en tinguérem un
a la Marjal dels Moros en gener que després es va sedimentar entre agost i
desembre on es va observar quaranta voltes entre la marjal dels Moros i la
veïna marjal del Puig (l’Horta Nord). En febrer hi hagué un exemplar a Los
Montesinos (Baix Segura) i en juny a Càlig (Baix Maestrat). <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2024 va continuar els dos
exemplars de la marjal dels Moros que també freqüentaven la pròxima marjal del
Puig (l’Horta Nord). Eixos mateixos mesos de gener i en febrer hi havia un
altre esparver entre el Fondo d’Elx i Dolores (Baix Segura).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfMBPK6BoFYnH6aQlJVmGaKe-3J1wzUzi9B1LPUdvqtDuri0T112wzZmCGr1HaJF6j2ltjX7Xq7ToEoziQuiGR-Cvodkr0XYR8dBNXJqCf8LV4f5LOlteBqq5EKmMRgz9gzZZwQRjikeb3qJD1sINWhe6jwwPleg0BWW_ZFS5IUuSUp96GEXclBQ/s1966/RMB%20Casas%20de%20Prada%20sep%202010%2003.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1311" data-original-width="1966" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfMBPK6BoFYnH6aQlJVmGaKe-3J1wzUzi9B1LPUdvqtDuri0T112wzZmCGr1HaJF6j2ltjX7Xq7ToEoziQuiGR-Cvodkr0XYR8dBNXJqCf8LV4f5LOlteBqq5EKmMRgz9gzZZwQRjikeb3qJD1sINWhe6jwwPleg0BWW_ZFS5IUuSUp96GEXclBQ/w640-h426/RMB%20Casas%20de%20Prada%20sep%202010%2003.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Adult i dos joves d'esparver blau a Requena, 2010, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><o:p><br /></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Reproducció de l’esparver blau al
País Valencià</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2003, per primera volta es va
comprovar la reproducció d’una parella d’esparvers blaus a casa nostra, a un
paratge a l’oest del terme de Fuenterrobles (la Plana d’Utiel) i vaig tindre
l’orgull de ser jo mateix el descobridor. Fent un recorregut de cens vaig
observar dos exemplars adults dalt d’una gran carrasca enmig d’una devesa,
llavors vaig telefonar als companys del grup SVO-Requena-Utiel que eixa jornada
estàvem repartits per la comarca. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Una volta junts decidirem
acostar-nos i trobarem un niu ocupat per tres pollets grans. En posteriors
visites arribarem a comprovar com els tres jovenets abandonaven el niu,
malauradament també constatarem com un dels pollets va morir, presumiblement
per l’atac d’una parella d’àguiles calçades veïnes, i sospitem que ben probablement
va ocórrer el mateix amb els altres dos germans perquè a partir del 18
d’octubre sol tornarem a observar als adults. Eixa parella es va quedar en la
mateixa zona fins al 17 de juliol de l’any següent. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE8rW5Xz_4s_U8Y1cAnXf2sntguIPZvBt48v6HUtpTDrs1jckf4NwO-b7LS0AdClc8QAYEi69FFw23ILVoZUE9So30yJcg5yV8of_koFkD5veXjVhq7Cpu02-tOCq8AL3QU_Qu9IDr-tA1a9gbInL13yIVv__JWosIXEZWxLF1OpxmqQfOVZkqvw/s886/reproducc.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="315" data-original-width="886" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE8rW5Xz_4s_U8Y1cAnXf2sntguIPZvBt48v6HUtpTDrs1jckf4NwO-b7LS0AdClc8QAYEi69FFw23ILVoZUE9So30yJcg5yV8of_koFkD5veXjVhq7Cpu02-tOCq8AL3QU_Qu9IDr-tA1a9gbInL13yIVv__JWosIXEZWxLF1OpxmqQfOVZkqvw/w640-h228/reproducc.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Taula 3, reproducció comprovada i èxit al P.V.</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El mes de juliol de 2008, a
Vilanova d’Alcolea (la Plana Alta) es va observar una parella nodrint un
jovenet. En 2010 al Baix Segura es va reproduir una parella que tirà endavant
un pollet. Entre els mesos de febrer i setembre d’eixe mateix any, es va veure
un adult que nodria dos jovenets al terme de Requena. Finalment, en
2016, entre el 25 de març i el 23 d’octubre es va comprovar la reproducció
d’una parella que va criar amb èxit 3 pollets a la marjal dels Moros.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMLQUY5NCnqta99oxlucpL8Q222qp8WD8hsgW_uXkIvNVqVyR6LxX0xUUoIHEWj1P72OEWgTggPVyTqIQLG7NX5r7-PiAe8IH7Ol77ziCyN8RR7qvRi5_uLYgb-TAQpdWYWlr9eseI17FBCKIu1zPl3y4t4DKJxSp0lYIGy6Q9MillPbxymEtt4A/s2492/IMG_4985.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1661" data-original-width="2492" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMLQUY5NCnqta99oxlucpL8Q222qp8WD8hsgW_uXkIvNVqVyR6LxX0xUUoIHEWj1P72OEWgTggPVyTqIQLG7NX5r7-PiAe8IH7Ol77ziCyN8RR7qvRi5_uLYgb-TAQpdWYWlr9eseI17FBCKIu1zPl3y4t4DKJxSp0lYIGy6Q9MillPbxymEtt4A/w640-h426/IMG_4985.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esparver blau a la marjal del Puig, 2023. Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Resum</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Resumint les dades estretes dels
anuaris, del portal eBird i dades pròpies, entre 1970 i 2023 s’han recopilat
cites de 216 exemplars d’esparver blau al País Valencià. En els trenta-dos anys
transcorreguts entre 1992 i 2024, l’esparver blau s’ha detectat vint-i-quatre
anys (75%). L’any amb major presència d’esparvers va ser 2020 amb una detecció
de 9 exemplars.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Depurant els registres recopilats
d’esparver blau i agrupant les que són d’un mateix període de temps i en un mateix
lloc, per a descartar comptabilitzar diverses voltes el mateix exemplar, es
dedueix que hem tingut la presència de 70 esparvers, als quals cal afegir els
10 joves nascuts a casa nostra, fruit de la reproducció comprovada de 5
parelles. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p> </o:p></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOIlqKroLcdxLHMRvJYrex8d1moSAlIBhqI5SDW3hGCuhlrDDBX8yC7QTOgZqTQ92I1QipC_15vXKapy8Z9j1DhpJItOykSxMFXB-yQMs0Uo_KNUM39AtQmc7XAzqShLv7DA1G6kAm97XotJ_hFRPjt6IAg0xpxnuFt68J2ZLe8aY-xYnfl-nSYQ/s1618/SriLanka19_01__1163-002.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1079" data-original-width="1618" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOIlqKroLcdxLHMRvJYrex8d1moSAlIBhqI5SDW3hGCuhlrDDBX8yC7QTOgZqTQ92I1QipC_15vXKapy8Z9j1DhpJItOykSxMFXB-yQMs0Uo_KNUM39AtQmc7XAzqShLv7DA1G6kAm97XotJ_hFRPjt6IAg0xpxnuFt68J2ZLe8aY-xYnfl-nSYQ/w640-h426/SriLanka19_01__1163-002.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esparver blau, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /><o:p><br /></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Fonts i referències:</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">ALCOCER, A., BORT, J., ESTELLER,
V., GARCÍA, M., LUQUE, E., MARCO, J., TIRADO, M., VERA, P. Eds. (2019) “Anuario
Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XVI. Años 2014-2015. INTERNATURA.
Castelló.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">ALCOCER, A., BORT, J., ESTELLER,
V., GARCÍA, M., GREÑO, J., LUQUE, E., MARCO, J., TIRADO, M., VERA, P. Eds.
(2017) “Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XV. Años
2012-2013. INTERNATURA. Castelló.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">ARMERO, J., SÁEZ, C.E. (2009) “El
elanio común (elanus caeruleus) se reproduce en la comunidad valenciana por
primera vez” <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in</i> “Aves de la comarca
de Requena-Utiel”. Ed. Tundra. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">ARMERO, F.J., PARÍS, V. (2021)
“Esparver blau”. Pp-432-433 <i>in </i>POLO-APARISI, T., POLO-APARISI, M.
(Eds.) “Atles dels Ocells de València”. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO).
València.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">BORT, J., BORT, J.L. (2009)
“Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana. Vol. V. Año 2007.
INTERNATURA. Castelló.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">CABO, M.J., POLO, A. Coord.
(2000) “Aves de la Comunidad Valenciana. Noticiari ornitològic de la Societat
Valenciana d’Ornitologia, 1998”. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO).
València.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">CABO, M.J., POLO, A. POLO, M.
Eds. (2003) “Aves de la Comunidad Valenciana 1999. Anuario de la Societat
Valenciana d’Ornitologia”. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO). València.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">CLAVELL, J. (2002) “Catàleg dels
Ocells dels Països Catalans”. Lynx Edicions. Barcelona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">DIES, J.I., DIES, B., CALETRIO,
J. Eds. (1994) “Anuario Ornitológico, Comunidad Valenciana 1992”. Estación
Ornitológica Albufera. València.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">DIES, J.I., DIES, B., CALETRIO,
J. Eds. (1995) “Anuario Ornitológico, Comunidad Valenciana 1993”. Estación
Ornitológica Albufera. València.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">DIES, J.I., DIES, B., Coord. (1997) “Comunitat
Valenciana, Anuario Ornitológico 1994”. Estación Ornitológica Albufera.
SEO/BirdLife. València. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">eBird, esparver blau al P.V.: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ebird.org/map/bkskit1?bmo=1&emo=12&byr=1900&eyr=2024&env.minX=-1.529&env.minY=38.687&env.maxX=-0.025&env.maxY=40.212&gp=true">https://ebird.org/map/bkskit1?bmo=1&emo=12&byr=1900&eyr=2024&env.minX=-1.529&env.minY=38.687&env.maxX=-0.025&env.maxY=40.212&gp=true</a></span></span><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">GÓMEZ-SERRANO, M.A., GIMÉNEZ,
M., DIES, J.I., DIES, B., MONSALVE M.A. (2000) “Anuario Ornitológico de la
Comunidad Valenciana 1995-1997, vol 8”. Estación Ornitológica de l’Albufera.
SEO/BirdLife. València.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Notas Ornitológicas. (1975)
“Elanus caeruleus. Elanio azul” ARDEOLA, vol 21 Pp-113-129. SEO/BirdLife.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">RAMOS, A.J., ZARAGOZÍ, A.,
GOMIS, E., LÓPEZ, G., CANTÓ, P., SARMIENTO L.F., SOGORB, L., REIG, A. Eds.
(2001) “Las aves en Alicante, Anuario Ornitológico de Alicante 1999. SEO.
Alicante. Alacant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">RAMOS, A.J., ZARAGOZÍ, A., GOMIS, E., LÓPEZ, G.,
CANTÓ, P., SARMIENTO L.F., SOGORB, L., REIG, A. Eds. (2002) “Las aves en
Alicante, Anuario Ornitológico, 2000. SEO. Alicante. Alacant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">SACARRAO, G.F. (1975) “Notas
sobre Elanus caeruleus (Desf.) em Portugal (Aves, falconifirmes). ARDEOLA vol
21, Pp 173-182. SEO/BirdLife,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">SEO-Alicante (2001) “Anuario
Ornitológico de Alicante 1999”. Alicante. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">SEO-Alicante (2002) “Anuario
Ornitológico de Alicante 2000”. Alicante.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">TIRADO, M., ESTELLER, V.
(Coord.) (2008) “Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. IV. Año
2006. INTERNATURA. Castelló.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">TIRADO, M. Ed. Ppal. (2011)
“Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XII. Año 2009.
INTERNATURA. Castelló.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">TIRADO, M., GARCÍA, M. Eds.
(2014) “Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XII. Año 2010.
INTERNATURA. Castelló.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">TIRADO, M., ALCOCER, A., MARCO,
J., VERA, P., BORT, J., GARCÍA, M., ESTELLER, V., GREÑO, J., LUQUE, E. (2015).
“Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XIV. Año 2011.
INTERNATURA. Castelló.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">TIRADO, M., ALCOCER, A., MARCO,
J., VERA, P., BORT, J., GARCÍA, M., PARÍS, V., LUQUE, E., DÍES, B. Eds. (2021)
“Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XVII. Años 2016-2017.
INTERNATURA. Castelló.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">URIOS, V., ESCOBAR, J.V., PARDO,
R., GÓMZ-LÓPEZ, J.A. (1991) “Atlas de la aves nidificantes de la Comunidad
Valenciana”. Conselleria d’Agricultura i Pesca. Direcció General de Política
Forestal i Pesquera. València.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>Textos, gràfiques i fotos de Rafa
Muñoz, Arxiu RMiB</b><o:p></o:p></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-87040833589857059782024-02-21T18:06:00.000+00:002024-02-21T18:06:01.875+00:00Àguiles pescadores i rogets als Moros<p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqL7nXqAS1RF7fOpXqQ2IzHOZktvJaojyhPxzvVv2LM0dOlAmeTLTOKEWnc9128Bl2wpiFsn2rW4ym04s0Z7Y4x7n5jdXHL2ysdQeauuMX4_HmxgGBDEN7QCDHXZwNkEAkBGvw7xFhyY_5nyp5Dv0rIWKpL6iRqmwRx1Skzg-DiOGrHB8Mn9nZ1A/s2732/abril_19_5274-002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1823" data-original-width="2732" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqL7nXqAS1RF7fOpXqQ2IzHOZktvJaojyhPxzvVv2LM0dOlAmeTLTOKEWnc9128Bl2wpiFsn2rW4ym04s0Z7Y4x7n5jdXHL2ysdQeauuMX4_HmxgGBDEN7QCDHXZwNkEAkBGvw7xFhyY_5nyp5Dv0rIWKpL6iRqmwRx1Skzg-DiOGrHB8Mn9nZ1A/w640-h428/abril_19_5274-002.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Roget mascle</td></tr></tbody></table><br /></p><p class="MsoNormal">2 de gener de 2024.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">A la marjal dels Moros, Sagunt, ha començat l’any
ornitològic amb força. El primer dimarts de l’any en la zona costanera de la
marjal va destacar la troballa de dues espècies poc freqüents als aiguamolls valencians.
<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKlIqkOMb1nL-1g-a4agTapfTbBgiAkQFBd2d2gaT-vWGNz6vIenXUcA0rCn1A7FDU_B8T3wloJw-fBkv6PbOVUaTCtvz4ubnWulo9v_C4ISlWcFmzsy6lz0xokvfGWTYORlm8Oyd0D39UO7SjcVm_Uzyks2S_Wy3p6nMVuC3BL81PoTIV5nmDsw/s2760/IMG_3831.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1840" data-original-width="2760" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKlIqkOMb1nL-1g-a4agTapfTbBgiAkQFBd2d2gaT-vWGNz6vIenXUcA0rCn1A7FDU_B8T3wloJw-fBkv6PbOVUaTCtvz4ubnWulo9v_C4ISlWcFmzsy6lz0xokvfGWTYORlm8Oyd0D39UO7SjcVm_Uzyks2S_Wy3p6nMVuC3BL81PoTIV5nmDsw/w640-h426/IMG_3831.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Àguila pescadora</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tot el mes de gener s’han vist fins
a dues àguiles pescadores (Pandion haliaetus) a la marjal. Aquest rapinyaire
cada volta és més freqüent, gràcies als projectes de reintroducció com el que s’està
fent a la marjal de Pego-Oliva, però tindre dos exemplars pescant alhora a les
llacunes del Camp de Morvedre és excepcional. Aquest ocell sols menja peixos,
puix està especialitzat en la pesca, per això té unes ales molt llargues que li
permet molta sustentació, fins i tot pot parar-se en vol, aguaitant algun
peixot.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghEw4zyVddb2DIy7v9nQxfrnP0VkckjOcxmqLwmkmNzLCxziLToEcAYCgvXUW1YddL3GSbDp47HuckFdkWAwgmujc7712R1uSC3nfwwCiIbLeYO8lOGH6vrwXMkJIk57K9bsOKDSozuY734Z5VZSWa2fxaOSgAbKmFpp5KFM_uhfXqV6EOlZQgrw/s1772/RMB%20els%20moros%202011%20mar%C3%A7%2004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1251" data-original-width="1772" height="452" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghEw4zyVddb2DIy7v9nQxfrnP0VkckjOcxmqLwmkmNzLCxziLToEcAYCgvXUW1YddL3GSbDp47HuckFdkWAwgmujc7712R1uSC3nfwwCiIbLeYO8lOGH6vrwXMkJIk57K9bsOKDSozuY734Z5VZSWa2fxaOSgAbKmFpp5KFM_uhfXqV6EOlZQgrw/w640-h452/RMB%20els%20moros%202011%20mar%C3%A7%2004.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Àguila pescadora</td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Una volta troba un objectiu, es
deixa caure en picat amb les potes estirades per davant. Tenen unes mans molt grans
rematades per unes llargues i corbades urpes que travessen amb molta facilitat la
pell dels peixos, en la palma de la mà tenen una pell especial per a evitar que
les seues preses relliscoses i s’escapen. A més tenen un plomatge que els permet
alçar el vol des de l’aigua, encara que estiguen banyats després d’una cabussada.
<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgDjK6q2GPhsG1HFB_s7JuIh4p9s2ZTJlGsHor9RuLuiBTvCt83sL7_-YL7YnbRonQ7DyqpCrdidwT12MrryiO4-156KZTAgZTX9ebuWb6i-ECbAo4UJ4rXYyjOFDPvZr2-EBBkf-6-jBqz7bkeBjpu1GjApUZ6iQQnX1O2qidRmcUO2KufmTQzg/s3904/abril_19_5386-001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2605" data-original-width="3904" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgDjK6q2GPhsG1HFB_s7JuIh4p9s2ZTJlGsHor9RuLuiBTvCt83sL7_-YL7YnbRonQ7DyqpCrdidwT12MrryiO4-156KZTAgZTX9ebuWb6i-ECbAo4UJ4rXYyjOFDPvZr2-EBBkf-6-jBqz7bkeBjpu1GjApUZ6iQQnX1O2qidRmcUO2KufmTQzg/w640-h428/abril_19_5386-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Roget femella</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Una altra sorpresa ha sigut la
presència d’un ànec molt escàs a casa nostra, el roget (Aythya nyroca) i hem
tingut fins a tres exemplars simultanis. Aquest ocell necessita aigües netes i
plenes de vegetació on s’alimenta principalment de vegetals, però pot
complementar la dieta amb peixets, amfibis, insectes, crustacis o insectes.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Les poblacions ibèriques d'aquesta
espècie han minvat molt, per la qual cosa s'ha inclòs en el Llibre Roig de les
Aus d'Espanya en la categoria d'en perill crític. Aquest ànec és molt sensible
a la contaminació de les aigües i pateix la pressió de la caça, perquè els
tiradors no poden distingir-la de les espècies cinegètiques. A tot l'estat no
arriben a reproduir-se més de deu parelles en un bon l'any. Ben segur que la
greu sequera d'aquest any als aiguamolls andalusos i manxecs els ha obligat a
cercar noves llacunes com la marjal dels Moros.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Textos i fotos de Rafa Muñoz,
Arxiu RMiB<o:p></o:p></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-42763804838550667672024-02-21T17:00:00.005+00:002024-02-21T17:18:52.328+00:00Cap de l'Horta i el remena-rocs<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjikZHVuyZmNb2tm0iExdmry3LZapoItaeraLgFaFm1CzImv9awgnfXOCN1DJtD5jY42YVqA1i2nv6IqJlKyYq2ygt4IJMo1xquN5JGoutq0CvNJEFzpcr302RVB-fwGnlrDNIhsRCaDdE-EotD0fIwZrJVVjOJzpIJWQtM-KxG5DGlIrQORqxgkg/s3497/IMG_4876.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2331" data-original-width="3497" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjikZHVuyZmNb2tm0iExdmry3LZapoItaeraLgFaFm1CzImv9awgnfXOCN1DJtD5jY42YVqA1i2nv6IqJlKyYq2ygt4IJMo1xquN5JGoutq0CvNJEFzpcr302RVB-fwGnlrDNIhsRCaDdE-EotD0fIwZrJVVjOJzpIJWQtM-KxG5DGlIrQORqxgkg/w640-h426/IMG_4876.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Far del cap de l'Horta, Alacant</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b>1 de gener 2024</b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al nord del terme municipal
d'Alacant es troba el cap de l'Horta, on es va construir un far en 1856 i
posteriorment s'alçà un barri. Aquest promontori delimita pel nord la badia
d'Alacant, que la sud tanca el cap de Santa Pola. Al nord es desplega la platja
de Sant Joan i al sud l'Albufereta.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO0ybxOYh-l8vSg-Pj-MUxT6UBBJ-B5kUtr7GMz4vzCrDOa8SA9WQMKjco682fEx3xXzb392lnu8fAuRMf2iy_v1IPbmc3vbOxFGszrvi_sBAb0VTJlGEeArZ9uqOIzYEnpTmO7sQAF4cxGaVuGrMFvVx8HyCDa0Grxj0iFxMn7aNdBvp_mb3vRQ/s4680/IMG_4870.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO0ybxOYh-l8vSg-Pj-MUxT6UBBJ-B5kUtr7GMz4vzCrDOa8SA9WQMKjco682fEx3xXzb392lnu8fAuRMf2iy_v1IPbmc3vbOxFGszrvi_sBAb0VTJlGEeArZ9uqOIzYEnpTmO7sQAF4cxGaVuGrMFvVx8HyCDa0Grxj0iFxMn7aNdBvp_mb3vRQ/w640-h426/IMG_4870.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Formacions rocalloses del cap de l'Horta</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El cap és un xicotet promontori
format per roques sedimentàries de calcarenita, que és el resultat de la unió
dels grans d’arena mitjançant un ciment calcari natural al Miocé superior. Es
presenten estratificades en diferents capes, això provoca que segons la
quantitat de ciment que tinga cada estrat uns són més durs que altres, per tant,
més o menys resistents a l’erosió del mar, la qual cosa provoca una línia
costanera dentada. Aquestes roques es formaren al fons marí entre 10 i 8
milions d’anys i les forces tectòniques les van alçar fins a la superfície,
també hi ha trams que són els restes d’una platja fòssil formada fa cent mil anys.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc307MzgOuOelZEKocemAH13CrCMf051U3Y0q0WwCPBQUOwx-lkeL-LyPScsG3m6DrAlN1T8pmOG28nmS0v2H1MCDdyhJuwr4rxFqzsYz3SLyVZ0ZiGMMOMdn71CWx9JSIoMNyDk106_bBG4dQGr0k6UWnY6O8B-wBUotbGMM_a3lLZt0vZe7W9Q/s886/cap%20dHorta%20fot.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="423" data-original-width="886" height="306" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc307MzgOuOelZEKocemAH13CrCMf051U3Y0q0WwCPBQUOwx-lkeL-LyPScsG3m6DrAlN1T8pmOG28nmS0v2H1MCDdyhJuwr4rxFqzsYz3SLyVZ0ZiGMMOMdn71CWx9JSIoMNyDk106_bBG4dQGr0k6UWnY6O8B-wBUotbGMM_a3lLZt0vZe7W9Q/w640-h306/cap%20dHorta%20fot.jpg" width="640" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquest indret que s’endinsa al mar i
això facilita l’observació d’aus marines, a més elles aprofiten les roques i
xicotets illots per a descansar i els seus fons rocallosos ofereixen refugi a
moltes espècies marines que són l’aliment d’eixos ocells, per tant, aquí es
concentren per a pescar. Per arribar al cap d’Horta cal anar a l’avinguda de la
Costa Blanca i després agafar el Camí del Far. Una volta arribes al final es pot
baixar a la vora de la mar pel qualsevol dels camins que es veuen entre la
vegetació.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWDPY8Op0Oe5XAFK_Ba_hPIrf9yJeSEQSIaOgcv-mQbMhrCLhOgGWKx9HIjjQmgrbt3YLl4LJqBS4bhg9vyVSOaA2L78tW_KcvaEoicTrb63UOf_tJkXHAX3CKJ5OnqsYvpaRa7Yai-O1PZAZztl5mMHWGYMvZSqvAjP3hHXtiOzbWmfLYDFBlKw/s1589/Finnmark%20&%20Lapland__1034-001.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1094" data-original-width="1589" height="440" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWDPY8Op0Oe5XAFK_Ba_hPIrf9yJeSEQSIaOgcv-mQbMhrCLhOgGWKx9HIjjQmgrbt3YLl4LJqBS4bhg9vyVSOaA2L78tW_KcvaEoicTrb63UOf_tJkXHAX3CKJ5OnqsYvpaRa7Yai-O1PZAZztl5mMHWGYMvZSqvAjP3hHXtiOzbWmfLYDFBlKw/w640-h440/Finnmark%20&%20Lapland__1034-001.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Remena-rocs</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Segons el portal de ciència
ciutadana eBird (<span class="MsoHyperlink"><a href="https://ebird.org/">https://ebird.org/</a></span>)
que recull les observacions d’aus, aquí s’han albirat fins a 139 espècies d’aus
diferents, en 402 llistats diferents (<span class="MsoHyperlink"><a href="https://ebird.org/spain/hotspot/L6099121">https://ebird.org/spain/hotspot/L6099121</a></span>).
L’època més apropiada per a conéixer el cap i les seues aus coincideix amb els períodes
migratoris.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihCNmcN1Asu1WsA2blO9OE8_1zEB5rJQCkImF0Z_v6jpSrdaeFGvcFRI1ZgHDsSu1GNyZOd8xtLqR2vdd5oNnYcBMQakI7VfQSoo9k8mCJz6knpPSB-kCRaakqF5US6M4pKlMgyKHT6JmvdLsMhXvRNX-wDXIlnExRL8N7cwY2utzd35uQ88Aqwg/s3727/septembre_2013_RMB__1002.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2485" data-original-width="3727" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihCNmcN1Asu1WsA2blO9OE8_1zEB5rJQCkImF0Z_v6jpSrdaeFGvcFRI1ZgHDsSu1GNyZOd8xtLqR2vdd5oNnYcBMQakI7VfQSoo9k8mCJz6knpPSB-kCRaakqF5US6M4pKlMgyKHT6JmvdLsMhXvRNX-wDXIlnExRL8N7cwY2utzd35uQ88Aqwg/w640-h426/septembre_2013_RMB__1002.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Remena-rocs a la marjal dels Moros</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entre els dies 29 de desembre de
2023 i l’1 de gener de 2024 vaig aprofitar unes xicotetes vacances de Cap d’Any
per a conéixer, gaudir del mar i de les aus marines i vàrem triar el cap d’Horta.
Entre les 17 espècies que vaig vorer vull destacar una, el <span style="color: black; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">remena-rocs (Arenaria interpres). <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsfQS6hNbOMN7kUdAEf1JZJzDghbCJuSaeCjJx0IVZJMnTcxyOM6xLBy82lN-j4xf5Kwh6wFDV2eAwAyk3qySi36PsoNvMkzyTbye4q-_nsHloRoEqIYn0TVSxCSveLqNiUKL9xI1PyiOfnJ-HU_qvunqsWV5BRktU4FNaPyhURRCmoN4THCeGHg/s1941/Holanda_2017_3233-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1296" data-original-width="1941" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsfQS6hNbOMN7kUdAEf1JZJzDghbCJuSaeCjJx0IVZJMnTcxyOM6xLBy82lN-j4xf5Kwh6wFDV2eAwAyk3qySi36PsoNvMkzyTbye4q-_nsHloRoEqIYn0TVSxCSveLqNiUKL9xI1PyiOfnJ-HU_qvunqsWV5BRktU4FNaPyhURRCmoN4THCeGHg/w640-h428/Holanda_2017_3233-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Remena-rocs obrint una clotxina</td></tr></tbody></table><br /><span style="color: black; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">Als anuaris ornitològics
del País Valencià el remena-rocs és considerat com un ocell migrant i hivernant
escàs. Es tracta d’una espècie costanera limícola que a casa nostra apareix el
mes de setembre, una volta ha acabat el seu període reproductiu i desapareix el
mes de maig, quan finalitza el pas migratori prenupcial.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXz-JYd9pHwSc_8N2EFjtysQoeUysbgOAiqCJbzT9RUk46oLlpLr09S7Na0Rp4B45f26lKI5zXGxu7vVq22PuCSw6QdwHY4c0IR6GD3HaPbNgHhu54hKW2QMqYA0cQuOpNveqIKAlP8DkFcZvHZhkw2zjE7dWEGPUWKrdSGEtz-IVwNYbok6UHaA/s3820/01_2020_9999_21-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2547" data-original-width="3820" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXz-JYd9pHwSc_8N2EFjtysQoeUysbgOAiqCJbzT9RUk46oLlpLr09S7Na0Rp4B45f26lKI5zXGxu7vVq22PuCSw6QdwHY4c0IR6GD3HaPbNgHhu54hKW2QMqYA0cQuOpNveqIKAlP8DkFcZvHZhkw2zjE7dWEGPUWKrdSGEtz-IVwNYbok6UHaA/w640-h426/01_2020_9999_21-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Remena-rocs cercant insectes en una llisa morta</td></tr></tbody></table><br /><span style="color: black; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;">En els seus
viatges migratoris els remena-rocs segueixen la línia costanera i uns quants exemplars
es queden a les nostres costes rocalloses on s’alimenten d’insectes, crustacis,
mol·luscos i matèria vegetal. Tenen el costum de buscar-los entre les pedres o
la vegetació que s’acumula a la vora del mar. Per agafar-los menegen les pedres
o les algues per a destapar-los i agafar-los amb el seu bec curt i fort. També
trepitgen els peixos morts a la vora del mar per agafar els insectes que
prosperen als cadàvers.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/P9jj32RaT2Y" width="320" youtube-src-id="P9jj32RaT2Y"></iframe></div><br /><span style="color: black; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;"><br /></span></p><p class="MsoNormal">Textos Rafa Muñoz, fotos i vídeo de l'Arxiu RMiB</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHbP0xpQtHOeLEBhaB9Fq59F7To2XjbZH7d7M9QDGFhcIGHUmQdILyRhJGGeViPGUsm2O0OkMyVIB2cDUxl7NONjlnNQ8m2UQzU-J_4Tvuwm7tXx4I9cGkLfpkrVNU6AL7aTLLH3Pol0YsNJ3lKgMXbmBeGyvoybw0A9v-NX0CPByZyR2UjSsV3w/s4287/IMG_4875.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2858" data-original-width="4287" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHbP0xpQtHOeLEBhaB9Fq59F7To2XjbZH7d7M9QDGFhcIGHUmQdILyRhJGGeViPGUsm2O0OkMyVIB2cDUxl7NONjlnNQ8m2UQzU-J_4Tvuwm7tXx4I9cGkLfpkrVNU6AL7aTLLH3Pol0YsNJ3lKgMXbmBeGyvoybw0A9v-NX0CPByZyR2UjSsV3w/w640-h426/IMG_4875.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cap de l'Horta, l'Alacantí</td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><p></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-36289568284431906502023-12-22T13:20:00.012+00:002023-12-26T11:34:28.834+00:00Un flamenc menut i molts rosats a l'Albufera<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0XZpNfM2dHrHk4UGVBlbgm1ybGmLg31JGuNNuZ-FGPToIjT5yBBHnAVoJf89SerTMQJ3ACcTrCQdcLkPoyLy-pCkB9ehHM-c0arLLBqNFCip8ccKPkNK837Fn_XwvooSrT9bxcZ9S26GhJo0fG8sbxP1FkAePMvqB96Xcj212Nq5dbAgWRQ1LrQ/s2915/IMG_4686%20.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1943" data-original-width="2915" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0XZpNfM2dHrHk4UGVBlbgm1ybGmLg31JGuNNuZ-FGPToIjT5yBBHnAVoJf89SerTMQJ3ACcTrCQdcLkPoyLy-pCkB9ehHM-c0arLLBqNFCip8ccKPkNK837Fn_XwvooSrT9bxcZ9S26GhJo0fG8sbxP1FkAePMvqB96Xcj212Nq5dbAgWRQ1LrQ/w640-h426/IMG_4686%20.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamenc menut, Albufera desembre 2023, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al Racó de l’Olla ens ha visitat en
desembre una femella de flamenc menut (Phoenconaias minor) i no és la primera
volta que s’ha vist a l’Albufera. Aquesta fembra va ser un dels tres pollets
que van néixer a la llacuna de Fuente de Piedra, l’any 2014. Llavors fa nou
anys que la marcaren amb anelles de PVC blanques amb dígits negres, amb el codi
PM0. Des d’aleshores, aquesta flamenca menuda s’ha observat abans als
Aiguamolls d’Odiel i a Veta la Palma en 2018; a Villacañas, una altra volta a
Odiel i a la llacuna del Camino de Villafranca. En 2019 tornà a Fuente de
Piedra l’any 2000. En 2023 va visitar l’Albufera el mes de gener i la Mata de
Torrevella el de març, per a tornar aquesta tardor al Racó de l’Olla. Aquest
exemplar acompanya un gran estol de prop 8.000 flamencs comuns que triaren l’Albufera
per a establir-se els darrers dies de tardor. Aquesta presència serà l’excusa
ens ajudarà a analitzar l’evolució dels flamencs a casa nostra, així com a la
resta de l’estat.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIiKkOAamWNbyKqcQByqRbenLAQeFOBQ10ymin3DChCLb7RHiCIJejV8y3J4_8VqXURZKoqNFo-LDzjzti2IOYcJyWftwmpcIaEzsJs93Cu6F6xFieVKdpYb94udQ40zqhIjUnL-ALN96XbtwYQwXBPkHfQCJboiXlSQV6xY_oP33DUpFzo730iw/s2388/IMG_4657.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2388" data-original-width="1706" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIiKkOAamWNbyKqcQByqRbenLAQeFOBQ10ymin3DChCLb7RHiCIJejV8y3J4_8VqXURZKoqNFo-LDzjzti2IOYcJyWftwmpcIaEzsJs93Cu6F6xFieVKdpYb94udQ40zqhIjUnL-ALN96XbtwYQwXBPkHfQCJboiXlSQV6xY_oP33DUpFzo730iw/w458-h640/IMG_4657.JPG" width="458" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Femella PM0 nascuda en 2014, Albufera 2023, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"> </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al món hi ha sis espècies de
flamencs:</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil13k4jQ8db_EoA1gP35J_kHuyaAF22mbplE0qPa8hSN8LJuAJZblBf-SQ8frcgRqqqCTXjelcxS-scwiSwcsFunyTn3uc7s3q3MIl2RdlFzPUmQHplIhuFqbg2qlTVtjLiTeDVKIoOwuBtRdxatCmRZCPIPKtER7cAd6dQMi9v03RJl3FVzqK-w/s1772/IMG_8508%20bo.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil13k4jQ8db_EoA1gP35J_kHuyaAF22mbplE0qPa8hSN8LJuAJZblBf-SQ8frcgRqqqCTXjelcxS-scwiSwcsFunyTn3uc7s3q3MIl2RdlFzPUmQHplIhuFqbg2qlTVtjLiTeDVKIoOwuBtRdxatCmRZCPIPKtER7cAd6dQMi9v03RJl3FVzqK-w/w640-h426/IMG_8508%20bo.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamenc rosat a l'Albufera, març 2023, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El nostre és el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">flamenc rosat (Phoenicopterus roseus)</b>
que tenia una població d’entre 545.000 i 680.000, l’any 2006. Viu al voltant
del Mediterrani, s’estén pels aiguamolls del centre i sud del continent africà,
arribant fins a l’Índia.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguHSwh1CDFvXM_qFKFga8piZdWLSH6bf80T1FLbshlMTlZUr34yTE-llhvJbRT7hk8MjXZoeRkQrTLObcfgWT9pODEk7lLB8IKqy4U01Ku6qblk2XT2q0mKDXoiPsT-G0q69SYgzExzYRAwhGBRLM5RqY2dVqNNhVM7uaFK3Nwk9bpLKbVkXUCjw/s1772/RMB%20Benidorm%20abril%202009__7592.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguHSwh1CDFvXM_qFKFga8piZdWLSH6bf80T1FLbshlMTlZUr34yTE-llhvJbRT7hk8MjXZoeRkQrTLObcfgWT9pODEk7lLB8IKqy4U01Ku6qblk2XT2q0mKDXoiPsT-G0q69SYgzExzYRAwhGBRLM5RqY2dVqNNhVM7uaFK3Nwk9bpLKbVkXUCjw/w640-h426/RMB%20Benidorm%20abril%202009__7592.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamenc del Carib, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El <b>famenc del Carib (Phoenicopterus ruber)</b> té una població del voltant
dels 90.000 individus que viuen a les illes de Carib, als aiguamolls
centreamericans, arribant fins a les illes Galàpagos. El mes de març de 1994 a
l’Albufera es va trobar un exemplar que presentava trets d’aquesta espècie, la
seua àrea de distribució és molt llunyana, llavors aquesta data es va atribuir
a la fugida d’una col·lecció particular, quelcom no massa estrany, perquè a la
Camargue es va comprovar la reproducció d’una parella mixta de mascle <i>roseus</i> i femella <i>ruber</i> en 1989.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHzyJojhF4yCGO43aMqEcOXeeDD8I07_mMaL_lIecxCfJWt6icebFQraEgZoDuqXS1yaygti5511YMgGETqnmkhZhydhuuZI_clALevWqzypmvSpcjZUbV_goNvk4rNuaj_llLsVqGcWJePM2WXJGfgU6GvIU_fnUucY37l7Nv0wzLRP3jIYrY7A/s1772/Xilens%20Bioparc%20agost%202008%2001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1301" data-original-width="1772" height="470" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHzyJojhF4yCGO43aMqEcOXeeDD8I07_mMaL_lIecxCfJWt6icebFQraEgZoDuqXS1yaygti5511YMgGETqnmkhZhydhuuZI_clALevWqzypmvSpcjZUbV_goNvk4rNuaj_llLsVqGcWJePM2WXJGfgU6GvIU_fnUucY37l7Nv0wzLRP3jIYrY7A/w640-h470/Xilens%20Bioparc%20agost%202008%2001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamencs xilens, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El <b>flamenc xilé (Phoenicopterus chilensis)</b> té una població de mig
milió d’exemplars. L’any 1999 es va observar un altre exemplar d’aquesta
espècie a Sant Fulgenci (Baix Segura), acompanyant un grup de flamencs comuns
el mes de novembre, sens dubte, també devia haver fugit d’una col·lecció
particular. Fins a 8 aus s’han vist a la colònia de la Camargue entre 1987 i
1992 i l’any 1987 es va reproduir una parella mixta de <i>roseus</i>/<i>chilensis</i>.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">flamenc menut (Phoenconaias minor)</b> té una població estimada de 3,2
milions d'individus, ocupa els mateixos aiguamolls africans que freqüenta el
rosat, puix deu ser probable que alguns individus arriben a Europa seguint
esbarts de flamencs comuns. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">flamenc andí (Phoenicoparrus andinus) </b>té una població de 100.000
aus que viuen als aiguamolls andins, al Perú i Bolívia, els seus moviments els
poden fer arribar fins a l’Argentina i al nord de Xile. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6O705E6xMeVMkG6B8LuHTRluCl6r3XFHs5EcEL_YZ5UtfNsggseL-GEaXfyQBEuU_7_5f_VpIk-rv5CJFXIEo0GZTDX3R1KQlqI6sJLU_4T8nb7K78zkl6cjpEtn93gpwZay4qfG0Xz2kMxdmskmiuOQeGawexh3rLlswZr8duNkfq4t1cMF6bA/s1187/Flamenc%20Gal%C3%A1pagos%202022.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="848" data-original-width="1187" height="458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6O705E6xMeVMkG6B8LuHTRluCl6r3XFHs5EcEL_YZ5UtfNsggseL-GEaXfyQBEuU_7_5f_VpIk-rv5CJFXIEo0GZTDX3R1KQlqI6sJLU_4T8nb7K78zkl6cjpEtn93gpwZay4qfG0Xz2kMxdmskmiuOQeGawexh3rLlswZr8duNkfq4t1cMF6bA/w640-h458/Flamenc%20Gal%C3%A1pagos%202022.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamenc del Carib, ssp, de Galapagos, juny 2022. Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">flamenc de James (Phoenicoparrus jamesi) </b>té una<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>població més reduïda amb uns 50.000 individus, aquesta espècie
ocupa les mateixes llacunes andines on viu el flamenc andí.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW3rxdD0xhzIFhXxl4nABUVd_rKdU52OqTIN4s3hm7rQcvI7vnxGiNmOKYtmd_3vxmSfJLE3Qu4o6Et0QSAbvfb3EjD5QLMZ2JFRenScjlfo61mIQov1a0nCravx0aRjsZUy2qxhRMlxfLA7GYWgo1z0mwziDmPDJiqU_bZ8607A20mGmPoK_tYw/s1772/IMG_4615%20.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW3rxdD0xhzIFhXxl4nABUVd_rKdU52OqTIN4s3hm7rQcvI7vnxGiNmOKYtmd_3vxmSfJLE3Qu4o6Et0QSAbvfb3EjD5QLMZ2JFRenScjlfo61mIQov1a0nCravx0aRjsZUy2qxhRMlxfLA7GYWgo1z0mwziDmPDJiqU_bZ8607A20mGmPoK_tYw/w640-h426/IMG_4615%20.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamenc menut, Albufera, desembre 2023. Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Flamenc <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>menut (Phoeniconaias minor) <o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El flamenc Menut és molt més
petit que el nostre flamenc rosat, de fet és l’espècie de flamenc mundial més xicoteta
en assolir una alçada màxima de 90 cm. Té un plomatge d’un roig molt més intens
que el dels seus cosins més grans, a més el seu bec és d’un color rogenc fosc.
Comparteix habitat amb els flamencs rosats, tots ells trien llacs salins
alcalins que estiguen a baixa altitud en Àfrica. El gruix de les seues
poblacions es troben al Vall del Rift, en Etiòpia, Kènia i Tanzània, també
freqüenten els aiguamolls costaners de Mauritània i els d’Àfrica del Sud.
Mengen cianobacteris com l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Espirulina</i>
una alga dels estanys salins, i petites <i style="mso-bidi-font-style: normal;">diatomees
</i>que filtren amb el seu bec caminant prop de les vores dels estanys. Són gregaris,
i els agrada reproduir-se en companyia de les colònies de flamenc comú, que en
ser més grans els faciliten protecció davant dels predadors. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El flamenc menut es va citar per
primera volta a Espanya l’any 1966. A la colònia de cria de la Camargue
francesa es van veure els primers flamencs menuts els anys 1990, 1991 i 1992,
tot i que no es van reproduir. Els mesos de novembre i desembre de 1993 es va
detectar un exemplar al Fondo d’Elx. L’any 1995 s’observà un altre exemplar a
Santa Pola, el mes de febrer. En 1999 es va controlar un exemplar a Fuente de
Piedra que duia una anella que l’identificava com a propietat d’una col·lecció
particular d’Alemanya, llavors es tractava d’un ocell fugit de captivitat. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’any 2000 es va reportar la
presència de dos exemplars en octubre i sols un el mes de novembre, al Fondo
d’Elx. En 2007 dues parelles van començar la reproducció a la llacuna de Fuente
de Piedra, Màlaga, sols tirà endavant un pollet. Eixe mateix any es va
controlar un exemplar a Valdecañas amb anelles roges i lletres blanques, amb
els dígits AS que provenia d’una col·lecció d’ocells de Bèlgica. El 24 de juny de
2008 es van observar dos exemplars al Racó de l’Olla acompanyant a un grup
d’uns tres-cents flamencs comuns (Birding Albufera). No duien cap anella i
mostraren indicis de festeig. En 2009 tornà a reproduir-se una parella Màlaga i
es van veure fins a sis aus a principis d’abril. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2011 es va reproduir una
colònia mixta de flamencs menuts i rosats a Aftout es Saheli, Mauritània, de la
qual volaren al voltant de 10.000 pollets d’ambdues espècies. A la llacuna
Manxega de Manjavacas va fer niu una parella que tirà endavant un pollet. En
2012 es va observar un exemplar a l’Albufera el mes de febrer, mentre que en
2013 a Fuente de Piedra es va detectar una parella que tirà endavant un pollet.
Una altra parella va intentar la reproducció a Doñana, tot i que no tingué èxit.
En 2014 es van reproduir tres parelles de flamencs menuts a Fuente de Piedra
que criaren amb èxit tres pollets. En 2015 es va comptabilitzar un màxim de nou
exemplars a Veta la Palma, a Doñana. En 2016 es va detectar una parella a
Fuente de Piedra, fins a eixe moment era considerat com a una espècie rara a l’estat.
El mes de maig de 2017 es va trobar un exemplar a l’Albufera i s’obtingué una
altra cita a les Salines de Santa Pola, el mes de març. Al Fondo es va veure un
altre ocell els mesos d’abril i maig i l’any següent es va observar un exemplar
adult els mesos de febrer i març. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2020 a Màlaga van fer dos nius,
i l’any següent una parella es va reproduir al parc natural del Delta de
l’Ebre. En 2022 a Fuente de Piedra es van censar un màxim de sis exemplars i es
va reproduir amb èxit una parella. Era la setena vegada que tenien èxit en la
seua reproducció a Fuente de Piedra. En 2023 un exemplar es va vorer el mes de
gener i dos exemplars van estar presents el mes de maig a l’Albufera. En abril
es va veure una parella a Torrevella que encetà el procés de festeig.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfI18XEMqs2l-jucsD8fNRnLBfbjPyDjeZ8bGreqRQKwm7W8I46ye3WJql82CEkgJ5C29ObPbwjy3qYysMzofdlr9YZhMriBbbBBDagi8uzC2XKydiY7TyLKju5Icwr-0PE6OkgDpRI_FmLZ2VQfqCfKomnNGRga1gv2adfWyz3F2n29Prwzqv9g/s1772/IMG_4577.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfI18XEMqs2l-jucsD8fNRnLBfbjPyDjeZ8bGreqRQKwm7W8I46ye3WJql82CEkgJ5C29ObPbwjy3qYysMzofdlr9YZhMriBbbBBDagi8uzC2XKydiY7TyLKju5Icwr-0PE6OkgDpRI_FmLZ2VQfqCfKomnNGRga1gv2adfWyz3F2n29Prwzqv9g/w640-h426/IMG_4577.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamencs rosats al Racó, desembre 2023, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Flamenc rosat (Phoenicopterus
roseus)<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Són aus estilitzades de color
blanc que tenen el bec i les potes rosses que poden arribar fins als dos metres
d’alçada. El seu plomatge té tendència a tintar-se de rosa a conseqüència dels
pigments dels crustacis dels quals s’alimenta, com l’Artèmia salina. El flamenc
rosat pot viure fins als seixanta-cinc anys, tot i que en llibertat sols s’ha
comprovat un individu que arribà als quaranta anys. S’alimenten en aigües
hipersalines, consumint organismes aquàtics menuts, com són larves i adults
d'insectes, petits crustacis, mol·luscos, anèl·lids, microalgues i protozous,
matèria vegetal, entre altes Cardium edule, Paludesirina sp. Mytilus sp. o
Tapes sp. Els obtenen filtrant l’aigua amb el seu bec que està cobert per
fileres filamentoses on retenen l’aliment, amb l’ajut d’una llengua molt
sensible expulsen l’aigua i els residus sobrants, mentre retenen l’aliment,
també aprofiten el bec per a eliminar la sal, gràcies a una glàndula
específica.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7ZZMRTneRX-UsdEowlghfGhSFruxDi84SRb0NpOmzYLnSwmDyjY3dV7Rug3tYk4kNweEnMN3e4DqPkUlL7l2xrmib04yqNWq3Z67jMOwuLguVuROAfMhct41iVynuo6mPbxznAdW0d8EZbeUuYSLsvD6FRcNFM5x6WZAQdPzPD9hQkTjdlkm4Iw/s1772/S_P_Pinatar_RMB_3517.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1180" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7ZZMRTneRX-UsdEowlghfGhSFruxDi84SRb0NpOmzYLnSwmDyjY3dV7Rug3tYk4kNweEnMN3e4DqPkUlL7l2xrmib04yqNWq3Z67jMOwuLguVuROAfMhct41iVynuo6mPbxznAdW0d8EZbeUuYSLsvD6FRcNFM5x6WZAQdPzPD9hQkTjdlkm4Iw/w640-h426/S_P_Pinatar_RMB_3517.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamenc jove alimentant-se, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El flamenc és una espècie
parcialment migradora que va fugint del fred, mentre cerca recursos alimentaris
i tranquil·litat, per això viatgen entre els diferents aiguamolls del
Mediterrani. Per fer els seus desplaçaments poden volar fins a 36 hores
seguides, això implica la possibilitat d’arribar a llocs molt llunyans. Segons
seguiments d’aus marcades amb emissors GPS s’ha comprovat que alguns ocells que
de dia es refugien dins de la reserva del Racó de l’Olla, de nit marxen volant fins
a Almansa o Alcazar de San Juan per a alimentar-se. Un altre dels viatges d’un
flamenc va partir de l’Albufera i arribà fins a Orà, al nord d’Algèria, a una
distància de 400 km del Racó, l’endemà tornà a l’Albufera.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El País Valencià es troba a mig
camí entre les dues colònies de cria europees més nombroses, la Camargue (Arle)
al sud de França i Fuente de Piedra a Màlaga, a més molt prop de la del Delta
de l’Ebre. Això converteix casa nostra en lloc de trànsit i descans que gasten en
els seus constants desplaçaments. Històricament, llevat de les Salines de Santa
Pola, a la resta del País Valencià sols ens visitaven uns pocs exemplars que
feien una curta estada entre els viatges que feien entre els principals
aiguamolls on es reproduïen i en els que trobaven aliment. Santa Pola sempre ha
sigut diferent gràcies a les seues aigües salines, on sempre han parat bona
quantitat de flamencs per a nodrir-se i descansar. Amb l’augment generalitzat
de les poblacions de flamencs i en produir-se períodes de sequera que han
impedit la cria en les principals colònies ha afavorit la seua reproducció als
aiguamolls del País Valencià.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p> </o:p></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYcSAcnsOaAQOAS-h26dOT6xj5v1GWjrG43wbA1icIM0q6DGK7680eVCnyiN3vUcXmiVQYkDbO1IK8qjMdURJXsY5aZ6uGf7cFaX8dMnpTimYy1mZkd5b4XTZXdUPCHYFBqxqMV1Bq4TWYm3SG3iZU9EaOAtf5dXQlIR9BGqwnQ6oA4tZ5Z8STyw/s1772/IMG_4776.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYcSAcnsOaAQOAS-h26dOT6xj5v1GWjrG43wbA1icIM0q6DGK7680eVCnyiN3vUcXmiVQYkDbO1IK8qjMdURJXsY5aZ6uGf7cFaX8dMnpTimYy1mZkd5b4XTZXdUPCHYFBqxqMV1Bq4TWYm3SG3iZU9EaOAtf5dXQlIR9BGqwnQ6oA4tZ5Z8STyw/w640-h426/IMG_4776.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nius de flamenc rosat al Racó, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b><p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Reproducció<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">També són animals gregaris en la
reproducció perquè els permet augmentar la seguretat de nius i polls, a més els
permet abandonar temporalment als pollets, deixant-los sota supervisió d’altres
adults, mentre els pares cerquen aliment en altres aiguamolls. Els festejos
comencen prompte, fins i tot a les darreries de la tardor. Una volta establides
les parelles inicien la construcció del niu, generalment el mes d’abril. Per a
fer-los trien illes on no puguen arribar els depredadors, per això requereixen
fondàries d’uns 50 cm. Els nius són una plataforma cònica d’entre 40-60
centímetres de diàmetre i mig metre d'alçada, rematada amb una depressió on
ponen un sols ou. Aquesta estructura els permet evitar sobtades pujades del
nivell de l’aigua. L’ou el coven els dos membres de la parella.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els primers dies de vida dels
pollets els alimenten amb una mena de farinetes. En pocs dies, quan han agafat
prou força per a caminar se’n van del niu, i s’ajunten en escoletes on són custodiats<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per un reduït grup d’adults. Al cap de setanta
dies, una volta han finalitzat el creixement del plomatge de vol se’n van de la
colònia per a cercar aiguamolls amb prou aliment. No arriben a la maduresa
sexual fins als cinc anys. Són totalment dependents del cicle hidrològic de les
llacunes que trien per a fer niu, a més són molt sensibles als atacs de
predadors a les colònies. S’ha comprovat que la predació d’ous i pollets per
part de raboses (Vulpes vulpes), senglars (Sus scrofa) o gavinots foscos (Larus
fuscus) a Fuente de Piedra en 1987. En cas de ser molt intensa pot provocar,
fins i tot, l’abandó de tota la colònia, com va ocórrer a Santa Pola l’any
2001, amb l’atac per part del gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis).
La dolenta gestió dels nivells d’aigua a les salines ha provocat la pèrdua
total de postes com va ocórrer a la Camargue en 2007 i al Delta en 1999 o al
Fondo d’Elx en 2010. Unes altres molèsties com els pas en vol rasant d’un
hidroavió provocà l’abandó total de la colònia del Delta, l’any 1992.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvvb9Uv1tOWM6N7U59YJNDtKzZcVeiuXF_Xg5rDXprVWU3gckviEKm5cvh0KeQTFGi0zTd_JqiX0_-YdOk5roS_MQErIseEVHSONTkmWEo3-MnNXVZB4DZbwq44ftvrZX4bN8GDmGIjc5vFnMM8eg4cbVe5ERYHW1gaP0YNPQN-Hb9Z9x8OMHRuw/s1772/SEP_2017_0971-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvvb9Uv1tOWM6N7U59YJNDtKzZcVeiuXF_Xg5rDXprVWU3gckviEKm5cvh0KeQTFGi0zTd_JqiX0_-YdOk5roS_MQErIseEVHSONTkmWEo3-MnNXVZB4DZbwq44ftvrZX4bN8GDmGIjc5vFnMM8eg4cbVe5ERYHW1gaP0YNPQN-Hb9Z9x8OMHRuw/w640-h426/SEP_2017_0971-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamenc rosar jove, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cria del flamenc rosat al País Valencià<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A casa nostra tenim prou intents
de cria del flamenc, tot i que molt poques voltes han tingut èxit les postes.
En el període comprés entre 1965 i 2023 s’han registrat vint exercicis amb
intents de reproducció. En 1965 ho intentaren 200 parelles al Fondo sense èxit.
A Santa Pola en 1973 feren niu 300 parelles i sols prosperaren 30 pollets, allí
mateix en 1992 ho intentaren 142 parelles, en 1993 deu parelles i en 1994 cent
parelles, tot i que tampoc tingueren èxit. En 1995 a la Llacuna de la Mata de
Torrevella ho intentaren 15 parelles, sense èxit. En el període de 1996 a 1998
al Fondo d’Elx es van reproduir 160, 495 i 800 parelles respectivament, sols
finalitzaren la cria 491 pollets, els dos darrers anys. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Haguérem d’esperar fins a 2001
perquè 400 parelles a Santa Pola i 15 a Torrevella ho tornaren a intentar, fracassant
una altra volta. L’any següent van encetar la reproducció 650 parelles a Santa
Pola i 15 a Calp, sols volaren 220 pollets a Santa Pola. En 2010 al Fondo
iniciaren reproducció 5.093 parelles que criaren amb èxit 454 joves. Donat eixe
èxit, en 2012 ho tornaren a intentar 5.093 parelles de les quals prosperaren 90
pollets. En 2015 a Santa Pola 2.890 parelles de les quals prosperen 12 pollets
i l’any següent 3.000 parelles aconseguiren 15 pollets. En 2017 repetiren
intent 3.343 parelles i sols volaren 14 pollets. El relleu el va prendre
Torrevella els anys 2020 i 2021, amb 1.000 i 250 parelles respectivament, la
seua producció fou de 1.237 joves el primer any i cap, el segon any. En 2023
els contingents reproductors pujaren a l’Albufera de València, on es van
reproduir 5.300 parelles i volaren 1.700 jovenets (Pablo Vera, com. pers.).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p> </o:p></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisO-pMzNLHhn9vVEqRK_WeYPGdNREYZIdXsWKOxNFZtBhT9HmGeqwhZ5ZR3wgLGvFsmKOqT-SXcXM1W3OEK0VG_1IqZPvfEyhDeo9pS_uttpAjwt9ATyQW5nx15t0pEgeMb6M5W9Dm6pXrw1Mipyvg8bW_lz_7nPLhcReqdongmpuG-_DuKYJOFg/s1772/IMG_4727.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisO-pMzNLHhn9vVEqRK_WeYPGdNREYZIdXsWKOxNFZtBhT9HmGeqwhZ5ZR3wgLGvFsmKOqT-SXcXM1W3OEK0VG_1IqZPvfEyhDeo9pS_uttpAjwt9ATyQW5nx15t0pEgeMb6M5W9Dm6pXrw1Mipyvg8bW_lz_7nPLhcReqdongmpuG-_DuKYJOFg/w640-h426/IMG_4727.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamencs al Racó de l'Olla, desembre 2023, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b><p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dades històriques del
flamenc rosat al País Valencià<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1965 començaren la construcció
de nius al voltant de 200 flamencs al nord de l’embassament de Ponent, al Fondo
d’Elx, tot i que la forta variació del nivell de les aigües provocà el fracàs
de les postes (Martorell, 1965)<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els flamencs es van reproduir a
les Salines de Santa Pola els anys 1973, hi havia la presència de 300 exemplars
que tiraren endavant 20-30 cries (Ibáñez <i style="mso-bidi-font-style: normal;">et
al,</i> 1974) i ho tornaren a intentar l’any 1975 (Ferrer <i style="mso-bidi-font-style: normal;">et al</i>, 1976)<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1988 el màxim a casa nostra
fou el mes d’agost, amb 3.147 individus a Santa Pola, a la resta de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>comarques valencianes, el màxim va ser de 31
individus en setembre a l’Albufera. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El mes de gener de 1989 es va
observar un estol de 100 individus a Vinaròs. L’observació més nombrosa a les
comarques valencianes es va produir al Cap de Cullera, on es va veure un estol
de 75 aus el mes de gener. Santa Pola continuava mantenint les millors dades,
amb un màxim de 1.878 el mes de desembre i de 163 exemplars al Fondo, el mes de
desembre.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’any 1990 el màxim a l’Albufera
de València fou de 24 individus el mes d’agost. La dada més gran la tornà a
tindre Santa Pola, amb 2.440 ocells el mes d’octubre, mentre que al Fondo foren
205 individus en gener, prop estigué Torrevella amb 200 flamencs eixe mateix
mes de gener. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1991 continuaven les dades
esporàdiques d’una desena d’exemplars a Castelló i València, amb màxims per a
l’Albufera de sis flamencs el mes de novembre, mentre que a Santa Pola el màxim
va ser de 1.599 el mes d’octubre i de 60 al Fondo, el mes d’agost. Cal destacar
la dada de 69 individus a la desembocadura del riu Segura. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1992 a casa nostra es veien
aus aïllades de forma ocasional repartides pels nostres aiguamolls, excepte al
Fondo i Santa Pola on superaren puntualment els 2.000 exemplars. A les Salines
de Santa Pola, per primera volta, els flamencs construïren 142 nius, tot i que
no arribaren a fer les postes perquè semblaven aus massa joves i sense
experiència (Huertas i Prosper, 1995). <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1993 es van detectar xifres
inferiors als cent exemplars a Castelló i València, mentre que a Alacant els
màxims foren de 1.135 aus al Fondo i de 2.140 flamencs a les Salines de Santa
Pola, on es van comprovar indicis de cria. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2dkp70mkcgEDLChL6mYOYmYk3mdjXbfT8IGRngX-7eqCZyddt5lHXXtiq3ZwE5jSWGLqrGBLsPi2R-03o77icLgksg_ZtyiQjKedkIZo_oT2chrlvlBHP2qvXJnSuO32rV1PWXxIfEExeYZ3iNTCNIzqV8BfDzi6BMopctEaPFb2Ih9lECYYmqw/s886/parelles%20pull%20any%20pv.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="594" data-original-width="886" height="430" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2dkp70mkcgEDLChL6mYOYmYk3mdjXbfT8IGRngX-7eqCZyddt5lHXXtiq3ZwE5jSWGLqrGBLsPi2R-03o77icLgksg_ZtyiQjKedkIZo_oT2chrlvlBHP2qvXJnSuO32rV1PWXxIfEExeYZ3iNTCNIzqV8BfDzi6BMopctEaPFb2Ih9lECYYmqw/w640-h430/parelles%20pull%20any%20pv.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamenc rosat al P.V. parelles i joves que volen/any</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 1994 al País Valencià es
produïen observacions puntuals de com a màxim 100 exemplars a les comarques de València
i Castelló. A l’Albufera el màxim es va detectar fou de 70 flamencs el mes de
setembre. A Calp tingueren 160 aus el mes de març, al Fondo 2.200 individus en
desembre i a Torrevella arribaren fins als 270 el mes de desembre. A Santa Pola
el màxim l’observaren el mes d’octubre amb prop de 2.000 ocells que van
construir al voltant de cent nius, però no finalitzaren la cria. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El mes de gener de 1995 es va
constatar una hivernada de fins a 3.036 al País Valencià, que fou la màxima
xifra en els censos hivernals que va realitzar la Conselleria entre 1984 i
2004. A l’Albufera la dada més nombrosa fou de 109 individus el mes d’abril, a
Calp en tingueren 358 en setembre. Al Fondo tingueren 2.460 ocells el mes de
febrer i a Santa Pola pujaren fins als 2.087 en novembre. A Torrevella 15
parelles construïren niu tot i que no arribaren a pondre ous, la data màxima
fou de 698 individus el mes de novembre. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’exercici 1996 el màxim de la
Marjal dels Moros pujava a 122 que estigueren entre finals d’agost i finals de
setembre, tot mentre que l’Albufera es va quedar amb una xifra de sols 49
flamencs. El mes de maig intentaren la reproducció a Elx, feren 160 nius
(Aragoneses i Echevarrías, 1998) quan hi havia al voltant de 700 aus tot i que tornaren
a abandonar les postes. La dada màxima pujà als 4.100 individus el mes d’agost.
A Santa Pola també tingueren xifres de record amb 5.300 ocells eixe mateix mes
d’agost, mentre que a la propera Torrevella pujaren als 821 flamencs el mateix
mes. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’any 1997, a l’Albufera el màxim
fou de 58 aus, al Fondo d’Elx van criar amb èxit 491 pollets, a Santa Pola
tingueren 2.446 de flamencs el mes de juliol i a la Mata de Torrevella es
quedaren en 663 aus el mes de juliol. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1998 al Prat de Cabanes hi
hagué una cita de 45 exemplars el mes de juny i unes altres de poc més de cent
individus a la Marjal dels Moros i a l’Albufera, el mes d’agost. Al Fondo es
van reproduir al voltant de 1.000 parelles que tiraren endavant uns 700
pollets. Es van controlar les anelles de 75 exemplars marcats amb anelles de
PVC, això va ajudar a obtenir l’origen dels flamencs que es reproduïen, 30
individus s’havien anellat de polls a Fuente de Piedra i 45 a la Camarga. El
màxim observat a l’Albufera fou de 100 exemplars el mes d’agost. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1999 no es van detectar estols
més grans de 250 exemplars a casa nostra, excepte concentracions puntuals de
fins a 2.372 exemplars a Santa Pola en novembre, a l’Albufera el màxim fou de
111 exemplars el mes d’abril, a Calp 318 flamencs en agost, al Fondo tingueren
un màxim de 2.044 el mes d’abril i a Torrevella de 540 individus el mes
d’octubre. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 2000 les xifres màximes no
pujaven de 200 individus en les comarques del nord, mentre que a les del sud
destacaren troballes de fins a 5.824 el mes de maig al Fondo, de 512 aus el mes
d’agost a les Salines de Calp, el mes de desembre observaren 1.170 ocells a
Santa Pola, així com 412 a Torrevella en juliol. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2001 es van intentar reproduir
a Torrevella amb la construcció de 17 nius (Arroyo, 2015). A les Salines de
Calp també intentà criar un grup de 565 aus, que arribaren a covar en 15 nius,
tot i que no prosperaren les postes. A Santa Pola van criar al voltant 400
parelles, però la predació per part del gavinot argentat mediterrani (Larus
michahellis) fou molt forta i no es pogué comprovar cap èxit. A l’Albufera de
València es van observar parades nupcials i còpules els mesos de maig i juny,
amb màxims de 179 ocells, que tampoc finalitzaren. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’any 2002 continuava la
tendència de presències inferiors 201 exemplars a Castelló i València, mentre
que a Calp tornaren a intentar la reproducció al voltant de 15 individus tot i
que no la pogueren finalitzar, els màxims en aquest aiguamoll no passaren de
600 exemplars. A Santa Pola tornaren a nidificar 650 parelles i es va censar una
llar d’infants de 220 pollets. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En l’exercici de 2003 a Castelló
es van albirar un total de 55 individus, en tres fites del mes d’abril i maig,
amb un màxim de 28 exemplars, totes elles al Prat de Cabanes. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 2004 a les comarques de
Castelló es va detectar un total de 285 exemplars, amb una màxima de 45
exemplars al Prat de Cabanes el mes de juny. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El màxim de flamencs observats
l’any 2005 a Castelló es va detectar el mes de març a Alcossebre, amb la
troballa de 75 individus. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO2xAJI56JpKE7-gZLekqSACbvnmoZc3QY1oIO3jsvNgzaoorzxdSC_mmL1d3axmHxm1h7mDwi-INQj_w4Szfovzw-IBapqqvnls8NzYa0wxP5K6uxw6J624w0OTUhaj92PeDBNoo1fed9_OfjG4CFotWcHoiTi9r20CntzZneWjkYlWeVMsIb3Q/s1772/flamencos%20sta%20pola%2006%20RMB.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1207" data-original-width="1772" height="436" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO2xAJI56JpKE7-gZLekqSACbvnmoZc3QY1oIO3jsvNgzaoorzxdSC_mmL1d3axmHxm1h7mDwi-INQj_w4Szfovzw-IBapqqvnls8NzYa0wxP5K6uxw6J624w0OTUhaj92PeDBNoo1fed9_OfjG4CFotWcHoiTi9r20CntzZneWjkYlWeVMsIb3Q/w640-h436/flamencos%20sta%20pola%2006%20RMB.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamencs a Santa Pola, 2006, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 2006 es van observar un màxim
de 120 exemplars a Alcossebre el mes de maig. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’exercici de 2007 a les
comarques de Castelló la cita més nombrosa fou de 140 exemplar el mes de juliol
a la Marjal d’Almenara.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2008 a la província de
Castelló es van veure un total de 401 exemplars al llarg de l’any. A l’Albufera
la cita més nombrosa va ser de 416 aus el mes de juliol. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2009 a casa nostra el nombre màxim
va ser de 2.412 individus, el mes d’octubre a les Salines de Santa Pola. Eixe
mateix any el màxim de l’Albufera es va observar el mes de juny amb 215 aus.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El mes de gener de 2010 el màxim
de flamencs detectats al País Valencià fou el mes de gener amb 1.591 ocells al Fondo
d’Elx, intentaren la cria 454 parelles que van perdre les postes, presumptament
per una davallada del nivell de les aigües. A l’Albufera de València la
presència era molt ocasional amb un màxim de 127 el mes de juliol i a Santa
Pola tingueren un màxim de 300 exemplars el mes d’abril. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2011 el màxim de flamencs a
l’Albufera va ser 265 ocells el mes d’abril, al Fondo en tingueren 1.133 en
febrer i a Santa Pola el comptatge més gran fou de 616, el mes de gener.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’hivern de 2012 va ser notícia
la presència màxima de 472 flamencs a l’Albufera de València el mes de desembre,
en febrer es detectaren 196 ocells a la marjal d’Almenara, en gener 1.702 a
Santa Pola i en abril 5.093 al Fondo d’Elx on es van reproduir 90 parelles. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2013 el màxim a l’Albufera fou
de 1.769 el mes de març, el mes d’agost Santa Pola enregistrà 3.580 flamencs i en
octubre 1.227 aus al Fondo d’Elx.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A casa nostra, en 2014 es pot
destacar el màxim de 1.745 individus a l’Albufera, el mes de març, de 2.427 a
Santa Pola en agost i de 2.722 en novembre a les Llacunes de Torrevella.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_NFixuNvEd3QzYEPKL7HOqofyxfo3gE2UaT9OvfZW-Cvl9Th0vfqs52qL70LGGlG-hqZmubIc9OSCQCHtO-tHdP48R-HXN-daX2t4-jyMVYKsghoKLCxG2_rMt-2aZ2kVDnA2ZN9mLiJdj_HLuktCRnyPaPWhgCr0VgEGdEq0qx9OBS7D4T2Edw/s1772/febrer_2015_8786.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_NFixuNvEd3QzYEPKL7HOqofyxfo3gE2UaT9OvfZW-Cvl9Th0vfqs52qL70LGGlG-hqZmubIc9OSCQCHtO-tHdP48R-HXN-daX2t4-jyMVYKsghoKLCxG2_rMt-2aZ2kVDnA2ZN9mLiJdj_HLuktCRnyPaPWhgCr0VgEGdEq0qx9OBS7D4T2Edw/w640-h426/febrer_2015_8786.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamencs a l'Albufera, 2015, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El mes de desembre de 2015 es van
assentar uns màxims de 2.600 flamencs a l’Albufera. A Santa Pola van fer niu
dotze parelles tot i que no finalitzaren la cria, el màxim observat fou de
2.890 en desembre i al Fondo d’Elx els màxims foren 1.238 el mes d’abril.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">L’any 2016 a l’Albufera els màxims foren de 2.130 individus
el mes de febrer, a Santa Pola de 3.000 i feren niu 15 parelles. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El mes de novembre de 2017 el
nombre de flamencs hivernants presents al parc de l’Albufera va ser d’aproximadament
5.300 exemplars. A Santa Pola van començar la reproducció 14 parelles i el
màxim detectat fou de 3.343 ocells.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2018 a l’Albufera hi havia
4.000 exemplars el mes de novembre i al voltant de 1.000 en gener.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’hivern de 2019 van quedar-se a
l’Albufera al voltant de sis mil exemplars. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’any 2020, presumptament el
total fracàs reproductor a Fuente de Piedra va afavorir que unes 1.000 parelles
s’instal·laren a les Llacunes de Torrevella, va tirar endavant uns 600 pollets.
A l’Albufera es van observar fins a 2.000 exemplars en gener.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2022 a Torrevella van néixer
al voltant de 5.000 flamencs a Torrevella, gràcies a les abundants pluges de
l’any anterior que ajudaren a dissoldre les sals del sòl i provocaren una
eclosió de bacteris i algues halòfiles, això va disparar les poblacions dels petits
crustacis dels quals s'alimenten els flamencs.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2023 a l’Albufera es van
reproduir per primera volta 5.300 parelles, amb màxims en la colònia de fins a vuit
mil flamencs. Els primers pollets nasqueren el mes de març. Fins i tot
encetaren una segona posta entrada la primavera, de resultes de les quals
prosperaren un total aproximat de 1.700 pollets (Pablo Vera, com. Pers.).
Aquest fet excepcional va afavorir que s’observaren màxims de fins a 12.200
flamencs en aigües valencianes. Aquesta reproducció va ser possible per dues
circumstàncies singulars, la primera va ser que la sequera afectà tant els
aiguamolls andalusos que va impedir la reproducció dels flamencs, tot mentre que
eixe any fou molt humit al País Valencià. Una perellonà (inundació dels
arrossars) històrica va afavorir el manteniment d’una superfície inundada més
ampla de l’habitual. Va sorprendre eixe èxit reproductor en una temporada on es
va generalitzar la malaltia de la influença aviària, que provocà la mort de
3.196 ocells, de dinou espècies diferents. Per sort els flamencs es va deslliurar
de l’epidèmia i només es van enregistrar tretze casos d’aus mortes per aquesta
infecció.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSbu6jaM3kWMa1LaieByOLRnamgoQHUJei6T5CTxyEhmjzC51q9Etg7Q9XTVMRX5UZQM9aTvq_F8vat2qAl4YI-CFBgmc5t5U1GovrUda90AOfdnTAFQATI1z0RGkACZ_FNBI7ckpPiZx1RK4zpjVKygETl5QEMncbkhnFpQIBd6pWvjeWXekMfg/s1772/Saler_RMB_0015.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1213" data-original-width="1772" height="438" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSbu6jaM3kWMa1LaieByOLRnamgoQHUJei6T5CTxyEhmjzC51q9Etg7Q9XTVMRX5UZQM9aTvq_F8vat2qAl4YI-CFBgmc5t5U1GovrUda90AOfdnTAFQATI1z0RGkACZ_FNBI7ckpPiZx1RK4zpjVKygETl5QEMncbkhnFpQIBd6pWvjeWXekMfg/w640-h438/Saler_RMB_0015.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamencs rosats, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Recull de fites històriques dels flamencs a l’estat espanyol<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Valverde va publicar la primera ressenya
de la reproducció dels flamencs a Espanya, a Fuente de Piedra (Valverde, 1964).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els primers anellaments de
pollets de flamenc amb anelles «Darvic» de lectura a distància amb telescopi
terrestre es van realitzar a Camarga el 1977 (Johnson, 1983).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1984 es van reproduir a Doñana
on nasqueren 3.800 pollets (Mañez, 1991) i a Fuente de Piedra criaren 5.700
parelles, a partir d’aquest exercici els flamencs es van reproduir
continuadament.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’any 1985 a Fuente de Piedra va fer
niu 5.900 parelles que tiraren endavant 2.200 pollets, a Doñana intentaren la
reproducció 3.800 parelles, tot i que l’acció dels porcs senglars va provocar la
pèrdua de totes les postes. S’encetaren els primers censos de flamencs a l’estat,
coordinats per Manuel Fernández Cruz.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1986 a Fuente de Piedra
començaren la reproducció 7.600 parelles i volaren 3.300 joves, un 43,4 de les
postes i la Junta d’Andalusia ho va aprofitar per a encetar el marcatge de
flamencs.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’hivern de 1987 a Espanya es va
calcular que hi havia un total de 54.227 ocells (Rendón, 1996). Aquest any
Fuente de Piedra va ser l’única colònia de cria a l’estat, el període de cel
començà a finals del mes de gener, el 7 de març començaren a ocupar la colònia
de cria progressivament fins als màxims del 7 de marcs, on hi havia 6.866
parelles. Entre mitjans de març i el 17 d’abril trencaren closca els ous, fins
a 22 de maig i volaren un total 1.360 joves. La colònia va patir la predació
d’ous i pollets per part de gavinot fosc (Larus fuscus), que feren malbé un
total de 3.052 postes, un 18,9% de les postes.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs-UCquiiNv69eJdjw6S3ZOfZn0s0OKe9TK6PlowNu_xY_eJVAY7Zf3xxLyXxo-gAUZLr_g82XnKpv8XN1WZQGH6eJHJNupLIkd0hvXgPKfj64gAPJuYf3krpIxz2-vFULgN8zyTrRWs3yYlybqIbJbIrPWzHKNbM2vTaGPkq4ybHDxavsZTYvDw/s1772/mar%C3%A7%202023%20Rac%C3%B3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs-UCquiiNv69eJdjw6S3ZOfZn0s0OKe9TK6PlowNu_xY_eJVAY7Zf3xxLyXxo-gAUZLr_g82XnKpv8XN1WZQGH6eJHJNupLIkd0hvXgPKfj64gAPJuYf3krpIxz2-vFULgN8zyTrRWs3yYlybqIbJbIrPWzHKNbM2vTaGPkq4ybHDxavsZTYvDw/w640-h426/mar%C3%A7%202023%20Rac%C3%B3.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamenc rosat anellat, març 2023, Racó de l'Olla, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1989 a Doñana van néixer 22
cries (Mañez, 1991). A Fuente de Piedra volaren 9.347 pollets, un 98,8% de les
postes, tot un rècord per al Mediterrani occidental. . Eixe any es va
enregistrar el mínim de parelles reproductores a l’estat, amb 10.388 parelles
(Rendón, 1996) a conseqüència de la sequera que afectà les colònies andaluses.
A Fuente de Piedra no es van reproduir.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">1990 a Fuente de Piedra es van
reproduir 13.000 parelles que tiraren endavant 10.417 cries. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1991 a Fuente de Piedra
començaren la reproducció 10.500 parelles que produïren 7.005 pollets. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Coincidint amb una extrema
sequera a Fuente de Pierda que va durar fins a 1995, en 1992 per primera volta
intentaren reproduir-se 251 parelles de flamencs a les Salines de la Trinitat,
a la Punta de la Banya, al Delta de l’Ebre, tot i que no tingueren èxit per
culpa del vol rasant d’un hidroavió, que provocà l’abandó de tota la colònia de
cria. La desaparició de la colònia malaguenya va afavorir un augment de les aus
que criaren a la Camarga i a l’aparició de noves colònies a Sardenya ocupades
per ocells joves.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1993 a Catalunya, per primera
volta tingué èxit la posta a la Punta de la Banya, on 503 parelles tiraren
endavant un total de 313 polls, en canvi, no intentaren la reproducció a Fuente
de Piedra per l’excés d’humitat d’eixe exercici.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1994 a l’estat es va estimar
una població hivernant de 92.232 exemplars (Rendón, 1996) mentre que al Delta
es van reproduir 600 parelles que produïren 306 pollets. A Fuente de Piedra
2.083 parelles finalitzaren la cria de 478 pollets.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1995 al Delta es van reproduir
al voltant de 1.500 parelles de les quals volaren 1.295 pollets, a Fuente de
Piedra no es van reproduir per manca d’aigua.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1996 a Catalunya van fer niu
1.500 parelles de les quals volaren 945 joves, a Fuente de Pierdra de 16.500
parelles volaren 13.252 pollets, a Doñana encetaren les tasques de reproducció
205 parelles tot i que no nasqué cap pollet.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw6ykjQpn6qMuvAOIAubZ1Cs4eBcriQNgyLhORdmPpVKPfYpVcUUW_fwVCYgRcr_b8o3oTpxh4EHLFscHDEuB7ssk5VbxU3t5HLSNOpQTVYKVSXGiCK7vmK8T38nJ35CWwLvecQgv9FgBcianKaIGntalgHBuXT1vqEw48gW1HYWNh6uMKrcFl2A/s886/Estat%20Parelles%20Any.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="522" data-original-width="886" height="378" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw6ykjQpn6qMuvAOIAubZ1Cs4eBcriQNgyLhORdmPpVKPfYpVcUUW_fwVCYgRcr_b8o3oTpxh4EHLFscHDEuB7ssk5VbxU3t5HLSNOpQTVYKVSXGiCK7vmK8T38nJ35CWwLvecQgv9FgBcianKaIGntalgHBuXT1vqEw48gW1HYWNh6uMKrcFl2A/w640-h378/Estat%20Parelles%20Any.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estat sense P.V. parelles que enceten la reproducció/any</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1997 a Fuente de Piedra es van
reproduir 16.500 parelles de les quals volaren 13.272 joves. Al Delta va criar
1.273 parelles de les quals volaren 98 joves. A Doñana intentaren la
reproducció 730 parelles que tiraren endavant 19 pollets.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 1998 a Catalunya es van
reproduir 1.461 parelles i sols volaren 138 pollets. A la llacuna de Pétrola,
Albacete començaren la reproducció 10 parelles, que tot i que una volta
pongueren els ous no acabaren de covar-los. A Doñana es van reproduir 1.000
parelles de les quals volaren 155 pollets. A Fuente de Piedra 19.500 parelles
produïren 15.387 polls. Aquest exercici va marcar un record, amb 19.500 parelles
reproductores a l’estat.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 1999 la colònia del Delta de
l’Ebre no pogué finalitzar la reproducció per la gestió dels nivells de l’aigua
a les salines que provocà la predació per part de les raboses (Vulpes vulpes). A
Fuente de Piedra 3.240 parelles criaren amb èxit un total 2.205 pollets. A la
Llacuna de Pétrola es van reproduir, dels quals prosperaren 83 pollets.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En l’any 2000 al Delta de l’Ebre
es van reproduir 1.600 parelles de les quals volaren 1.041 pollets. A Fuente de
Piedra 11.500 parelles van tirar endavant 8.019 joves. A Pétrola criaren 176
parelles que tingueren èxit 212 pollets endavant, a Doñana no isqué cap pollet
endavant d’una colònia inicial de 157 parelles.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’any 2001 a Doñana després de
diversos intents de cria sols volaren 311 pollets. A Fuente de Piedra volaren
11.911 pollets de 17.700 parelles. Al Delta sols volaren 38 pollets d’unes 251
parelles a conseqüència del baix nivell de les aigües.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2002 un total de 1.677
parelles van reproduir-se al Delta de l’Ebre i prosperaren al voltant de 572
jovenets. A Fuente de Piedra de 19.000 parelles volaren 10.656 joves, a Doñana
no criaren.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2003 al Delta iniciaren la
reproducció 1.355 parelles, de les quals volaren 406 pollets. A Doñana
encetaren la reproducció 5.306 parelles que sols criaren amb èxit 1963 pollets.
A Fuente de Piedra, de 15.900 parelles tingueren èxit amb 3.668 pollets.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’exercici del 2004 a Doñana,
13.187 parelles de flamencs criaren amb èxit un total de 3.500 pollets. A
Fuente de Piedra, 19.500 parelles criaren 7.500 pollets, mentre que al Delta de
l'Ebre, 1.600 parelles criaren 907 pollets. Aquest exercici començà el marcatge
dels flamencs catalans, mentre a Espanya es va constatar un nou record de 34.197
parelles reproductores i de pollets que tiraren endavant amb 16.701 jovenets.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">El 2005 fou un any de sequera tan roín que cap flamenc es va
reproduir a l’estat espanyol.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2006 al Delta 1.907 parelles
tiraren endavant 960 pollets, a Fuente de Piedra 18.500 parelles finalitzaren
la cria de 10.400 pollets i a Doñana no criaren.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">2007 al Delta al voltant de 1.800
parelles criaren 891 pollets, a Fuente de Piedra 15.076 parelles obtingueren
2.658 pollets i a Doñana de 2.000 parelles que feren niu, tot i que sols 52
pollets finalitzaren amb èxit. Per primera volta en trenta-vuit anys no es van
reproduir els flamencs a la Camarga francesa per la manca d’aigua en decidir
l’empresa salinera reduir la producció de sal. Es va fer un cens dels flamencs
a tot l’estat que donà els següents resultats, el mes de gener s’obtingué la dada
de presència més nombrosa amb 62.826 ocells, el lloc més important d’hivernada
va ser Doñana amb 37.692 ocells. Eixe mes al País Valencià es van veure 1.143
aus. En el període de reproducció es va estimar una presència de 50.000
individus, els mesos d’estiu es va reduir la presència a 28.080 aus. A setembre
amb les primeres pluges i els pollets nascuts eixe any es van detectar fins a
55.889 flamencs. Entre octubre i desembre l’estimació de les aus presents fou
de 29.307. Eixe any va incidir en les dades que a la Camarga no es van
reproduir els flamencs.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMgwV1n1ur6jpdmQbOAy1PHnRQUjKUtUIJtMPf0dSKRyicJkmE-eyEKoASLMx_Xh-3nzV2U0Uyq1WhCBQSmgahFoa5O1nVHG8nBa-avWJSk6kHfyLgAE63nxiiYviXnjLfE4_UzYwb4eV_tgiJ_tKWKCqdvtjCvVPuzAhVrNmNbBVhI3_0wz1QPg/s886/flamncs%20volen%20estat.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="519" data-original-width="886" height="374" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMgwV1n1ur6jpdmQbOAy1PHnRQUjKUtUIJtMPf0dSKRyicJkmE-eyEKoASLMx_Xh-3nzV2U0Uyq1WhCBQSmgahFoa5O1nVHG8nBa-avWJSk6kHfyLgAE63nxiiYviXnjLfE4_UzYwb4eV_tgiJ_tKWKCqdvtjCvVPuzAhVrNmNbBVhI3_0wz1QPg/w640-h374/flamncs%20volen%20estat.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamencs rosats, joves que volen/any. Dades sense P.V.</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2008 per primera volta es van
reproduir els flamencs rosats als maresmes d’Odiel, Huelva.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2009 el nombre de reproductors
al Delta de l’Ebre pujà fins a les 3.139 parelles, de les quals volaren 1.107
polls, a Fuente de Piedra de 10.966 parelles prosperaren 5.071 pollets, mentre
que als maresmes d’Odiel de 450 parelles volaren 346 pollets i a Doñana no es
van reproduir. Tot mentre a la Camarga 14.000 parelles tiraren endavant al
voltant de 1.000 pollets. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’exercici de 2010 al Delta 2.022
parelles culminaren la cria de 631 pollets, a Fuente de Piedra de 19.483
produïren 8.118 joves, a Odiel 2.150 parelles finalitzaren la cria de 558
pollets, a Manjavacas 1.500 parelles tingueren èxit amb 1.200 pollets.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2014 van néixer 5.500 polls d’unes
7.000 parelles a Fuente de Piedra. A finals del mes d’abril es va comptar un
màxim de presència de 29.500 flamencs a la llacuna malaguenya.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">En gener de 2016 al Delta de l’Ebre es van detectar màxims
d’11.125 flamencs, mentre que als aiguamolls andalusos es van comptabilitzar
73.760 més. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: right 425.2pt;">Fins a l'any 2019, al parc
natural del Delta s’anellaren 4.370 flamencs.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En 2020 va fracassar la
reproducció en la principal colònia ibèrica, Fuente de Piedra. Llavors 4.303
parelles de flamenc rosat es van reproduir al Delta de l’Ebre.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">En 2021 al Delta de l’Ebre es van reproduir 3.449 parelles
que significà la segona xifra més gran històrica, coincidint amb la manca
d’aigua a Fuente de Piedra.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">2022 van néixer a Fuente de Piedra 3.764 pollets de 8.700
parelles, dels quals s’anellaren 600.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh550j8vzqh9EG-IlCjF5lGOyMx_3BojyincEqGY6yRbOgdNKNSpNDcINIMtD5PUY2-arnieLQZrG4Ev4FNfR10J6AB0XnrPhT2H1esROO7OjmtWVOjv0ykgq-szsnubaTZ8GzO3keM104CJji7AMkBAl9gZsOou5gwwa5W2ZC4GqvLbz6SxwtSwQ/s886/Fuente%20de%20Piedra.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="886" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh550j8vzqh9EG-IlCjF5lGOyMx_3BojyincEqGY6yRbOgdNKNSpNDcINIMtD5PUY2-arnieLQZrG4Ev4FNfR10J6AB0XnrPhT2H1esROO7OjmtWVOjv0ykgq-szsnubaTZ8GzO3keM104CJji7AMkBAl9gZsOou5gwwa5W2ZC4GqvLbz6SxwtSwQ/s320/Fuente%20de%20Piedra.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Flamencs a</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fuente de Piedra<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Fuente de Piedra és la principal
colònia de cria del flamenc rosat a la Península Ibèrica. Aquesta llacuna
endorreica salina que es troba prop d’Antequera, està situada a 400 m
d’altitud. Té una superfície aproximada de 1.500 hectàrees, al voltant de 6,6
km de llarg per 2,5 km d’amplària. La màxima fondària en any humits arriba al
metre. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Des de 1963 ha acollit colònies
de cria de flamencs, sempre que han trobat condicions adequades s’han
reproduït. En el període de trenta-nou anys que va de 1984 fins a 2023, 28
voltes han encetat el procés reproductiu, sumant un total de 333.592 parelles
que tingueren èxit en 24 temporades, en les quals<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>han tirat endavant un total 177.836 pollets. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per això en 1982 es va declarar com
a Refugi Nacional de Caça i es va incloure entre els aiguamolls d’importància
internacional per part del Conveni de Ramsar. En 1983 es va declarar com a Reserva
Natural i l’any següent la Junta d’Andalusia el va declarar com a Reserva
Integral, després, en 1988 es va declarar ZEPA. Donada la facilitat de
mobilitat d’aquesta espècie, s’ha comprovat que en època de reproducció els
flamencs rosats poden eixir de la colònia de cria a Málaga per anar a
alimentar-se a la resta d’aiguamolls andalusos, com Doñana o Cabo de Gata i en
acabar, tornar a nodrir als seus pollets. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p> </o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Flamencs a Doñana<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per al mateix període de 1984
fins a 2023, a Doñana començaren la cria 22.428 parelles de les quals
prosperaren 12.822 joves. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p> </o:p></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjdcryFRdlDUE-iVJbEriKoiG679dqYPIUKfWM9ERSP8TQWHM25tVQYxIRPU85bwij-502IUs36tbjyLOZshNhcynjzUXJbBPVvJmZU7NWfLXjX-ug6mNMRZ8P61ungtPV3zkV_Yz6IZVexVLFwODNcsXWu19GyelMcwmg2IOfUZ_QLxkMxKIOeQ/s1772/flamencos%2003%2004_1985%20delta%20ebro%2003.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjdcryFRdlDUE-iVJbEriKoiG679dqYPIUKfWM9ERSP8TQWHM25tVQYxIRPU85bwij-502IUs36tbjyLOZshNhcynjzUXJbBPVvJmZU7NWfLXjX-ug6mNMRZ8P61ungtPV3zkV_Yz6IZVexVLFwODNcsXWu19GyelMcwmg2IOfUZ_QLxkMxKIOeQ/w640-h426/flamencos%2003%2004_1985%20delta%20ebro%2003.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Flamencs al Delta, 1985, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Flamencs al Delta d’Ebre<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al Delta d’Ebre començaren els
intents de reproducció en 1992, llavors en un període de 31 anys van començar
la reproducció un total de 30.155 parelles de les quals finalitzaren amb èxit
10.675 pollets. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal"><b>Resum de la reproducció del flamenc rosat a Espanya:</b><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En tot l’estat per al període de
1984 a 2022 es van reproduïr un total de 401.228 parelles,
de les quals van finalitzar la criança amb èxit un total 206.168 joves (50,63%). L’any que més joves volaren va ser 1998 amb un total de 16.718 exemplars.
La mitjana anual de parelles reproductores a l’estat, per al període és de
10.558,63 parelles/any. La mitjana anual de joves que finalitzaren amb èxit la
seua infantesa fou de 5.425,47 joves/any.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Fonts i referències<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">ALCOCER, A., BORT, J., ESTELLER,
V., GARCÍA, M., LUQUE, E., MARCO, J., TIRADO, M., VERA, P. Eds. (2019) “Anuario
Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XVI. Años 2014-2015. INTERNATURA.
Castelló.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">ALCOCER, A., BORT, J., ESTELLER,
V., GARCÍA, M., GREÑO, J., LUQUE, E., MARCO, J., TIRADO, M., VERA, P. Eds.
(2017) “Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XV. Años
2012-2013. INTERNATURA. Castelló.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">ARAGONESES, J., ECHEVARRÍAS, J.L.
(1998) “El flamenco vuelve a críar en los humedales del sur de Alicante”.
Quercus, 144: Pp.-16-18.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">ARROYO-MORCILLO, S. (2015)
“Flamenco común” <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in </i>LÓPEZ-IBORRA,
G.M., BAÑULS, A., ZARAGOZÍ, A., SALA, A., IZQUIERDO, A., MARTÍNEZ-PÉREZ, A.,
RAMOS, J., BAÑULS, D., ARROYO-MORCILLO, S., SÁNCHEZ-ZAPATA, J.A., CAMPOS, B.,
FERRER, A. (Eds.) “Atlas de las Aves Nidifcantes en la provincia de Alicante”.
Pp.- 136-137. Publicacions de la Universitat d’Alacant. SEO/Alicante. Alacant.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">BÉCHET, A., RENDÓN-MARTOS, M., AMAT, J.A., BACCETTI, N. AND
CHILDRESS, B. Eds. (2009). “Flamingo, Bulletin of the IUCN-SSC/Wetlands International
Flamingo Specialist Group, Special Publication 1: Prodeedings of the IVth
International Workshop on the Greater Flamingo in the Mediterranean region and
northwest Africa, Antequera, Spain, 5-6 November 2007”. Wildfowl & Wetlands
Trust, Slimbridge, UK. <span class="MsoHyperlink"><a href="http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG_SP01.pdf">http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG_SP01.pdf</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">BIGAS, D., VIDAL, F. (2004)
“Flamenc” <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in </i>ESTRADA, J., PEDROCCHI,
V., BROTONS, L., HERRANDO, S. (Eds.) “Atles dels ocells nidificants de
Catalunya 1999-2002”. Pp-148-149. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx
Edicions, Barcelona.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">BORT, J., BORT, J.L. (2009)
“Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana. Vol. V. Año 2007.
INTERNATURA. Castelló.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">CABO, M.J., POLO, A. Coord. (2000)
“Aves de la Comunidad Valenciana. Noticiari ornitològic de la Societat
Valenciana d’Ornitologia, 1998”. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO).
València.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">CABO, M.J., POLO, A. POLO, M.
Eds. (2003) “Aves de la Comunidad Valenciana 1999. Anuario de la Societat
Valenciana d’Ornitologia”. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO). València.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">CAMPOS, B., CAÑIZARES, J.A.,
FERNÁNDEZ, A., GONZÁLEZ, A.J. LARA, A.J., PICAZO, J., REOLID, J.M., VELASCO, T.
(2001). “Anuario Ornitológico de Albacete”. Instituto de Estudios Albacetenses
“Don Juan Manuel” Excma. Diputación de Albacete. Núm 132. Albacete.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">CEZILLY, F., JOHNSON, A. R. (1992). “Exotic Flamingos in the
Western Mediterranean Region: A Case for Concern?”. Colonial Waterbirds, 15(2),
261–263. <span class="MsoHyperlink"><a href="https://doi.org/10.2307/1521465">https://doi.org/10.2307/1521465</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">CHILDRESS, B., ARENGO, F.,
BECHET, A. & JARRETT, N. Eds. (2006). “Flamingo, Bulletin of the
IUCN-SSC/Wetlands International Flamingo Specialist Group, No. 14, December
2006. Wildfowl & Wetlands Trust, Slimbridge, UK. <span class="MsoHyperlink"><a href="http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG14.pdf">http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG14.pdf</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">CHILDRESS, B., ARENGO, F.,
BECHET, A. & JARRETT, N. Eds. (2007) “Flamingo, Bulletin of the
IUCN-SSC/Wetlands International Flamingo Specialist Group, No. 15, December
2007”. Wildfowl & Wetlands Trust, Slimbridge, UK. <span class="MsoHyperlink"><a href="http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG15.pdf">http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG15.pdf</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">CHILDRESS, B., ARENGO, F. AND
BECHET, A. Eds. (2009). “Flamingo, Bulletin of the UCNSSC/Wetlands
International Flamingo Specialist Group, No. 17, December 2009. Wildfowl &
Wetlands Trust, Slimbridge, UK. <span class="MsoHyperlink"><a href="http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG17.pdf">http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG17.pdf</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">DE BOER, B., JHONSON, A.R. Coord. (1984) “Flamingo Working
Group” Newsletter 2. ICBP-IWRB. New<span class="MsoHyperlink"><a href="http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG02.pdf">http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG02.pdf</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">DE BOER, B., JHONSON, A.R. Coord. (1986) “Flamingo Working
Group” Newsletter 3. ICBP-IWRB. <span class="MsoHyperlink"><a href="http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG03.pdf">http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG03.pdf</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">DE BOER, B., JHONSON, A.R. Coord. (1988) “Flamingo Working
Group” Newsletter 4. ICBP-IWRB. <span class="MsoHyperlink"><a href="http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG04.pdf">http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG04.pdf</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">DE BOER, B., JHONSON, A.R. Coord. (1989) “Flamingo Working
Group” Newsletter 5. ICBP-IWRB. <span class="MsoHyperlink"><a href="http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG05.pdf">http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG05.pdf</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">DEL HOYO, J. ed. (2020) “All the Birds of the World”- Lynx
Edicions, Barcelona.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">DIES, J.I., DIES, B., CALETRIO,
J. Eds. (1990) “Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1988”. Estación
Ornitológica Albufera. València.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">DIES, J.I., DIES, B., CALETRIO,
J. Eds. (1991) “Anuario Ornitológico, Comunidad Valenciana 1989”. Estación
Ornitológica Albufera. València.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">DIES, J.I., DIES, B., Coord. (1991) “Anuario Ornitológico, Comunidad
Valenciana 1990”. Estación Ornitológica Albufera. València.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">DIES, J.I., DIES, B., Coord. (1992) “Anuario Ornitológico, Comunidad
Valenciana 1991”. Estación Ornitológica Albufera. València.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">DIES, J.I., DIES, B., CALETRIO,
J. Eds. (1994) “Anuario Ornitológico, Comunidad Valenciana 1992”. Estación
Ornitológica Albufera. València.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">DIES, J.I., DIES, B., CALETRIO,
J. Eds. (1995) “Anuario Ornitológico, Comunidad Valenciana 1993”. Estación
Ornitológica Albufera. València.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">DIES, J.I., DIES, B., Coord. (1997) “Comunitat Valenciana,
Anuario Ornitológico 1994”. Estación Ornitológica Albufera. SEO/BirdLife.
València.<span style="text-align: justify;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">CHILDRESS, B., ARENGO, F. AND
BECHET, A. Eds. (2009) “Flamingo, Bulletin of the IUCNSSC/Wetlands
International Flamingo Specialist Group, No. 17, December 2009. Wildfowl &
Wetlands Trust, Slimbridge, UK.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">FERRER, X., GARCÍA, L., PURROY,
F.J. (1976) “Informe sobre el flamenco en España y su población en 1974”.
Boletín de la Estación Central de Ecología, 5: 55-69.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">GÓMEZ, J.A., DIES, J.I., VILALTA, M. (2006) “Las aves
acuáticas de la Comunidad Valenciana. Censos y evolución de la poblaciones
(1984-2004)”. Generalitat Valenciana. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">GÓMEZ-SERRANO, M.A., GIMÉNEZ, M.,
DIES, J.I., DIES, B., MONSALVE M.A. (2000) “Anuario Ornitológico de la
Comunidad Valenciana 1995-1997, vol 8”. Estación Ornitológica de l’Albufera.
SEO/BirdLife. València.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">HUERTAS, J., PROSPER, P. (1995).
“Notas sobre el intento de reproducción del flamenco rosa (Phoenicopterus ruber)
en las Salinas de Santa Pola, Alicante, 1992”. Flamingo Specialist Group.
Newsletter, 7: 44-46.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">IBÁÑEZ, J.M. LÓPEZ-JURADO, L.F., MCIVOR, J. TALAVERA
TORRALBA, P.A. (1974) “Primer dato de reproducción de Flamenco (Phoenicopterus ruber)
en Alicante”. ARDEOLA, vol 20. Pp.-328-330.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">JOHNSON, A.R. (1983)
“Ethoécologie du flamant rose (Phoenicopterus ruber roseus Pallas) en Camargue
et dans le Paléartique”. Thesis. University of Toulouse. Toulouse.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">JHONSON, A.R. Coord. (1995) “Flamingo Working Group”
Newsletter 7.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span class="MsoHyperlink"><a href="http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG07.pdf">http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG07.pdf</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">JHONSON, A.R. Coord. (1998) “Flamingo Working Group”
Newsletter 8.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG08.pdf">http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG08.pdf</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">JHONSON, A.R. Coord. (1998) “Flamingo Working Group”
Newsletter 9.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG09.pdf">http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG09.pdf</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">JHONSON, A.R., ARENGO, F. Coord. (2001) “Flamingo Working
Group” Newsletter 10.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG10.pdf">http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG10.pdf</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">JHONSON, A.R., ARENGO, F. Coord. (2003) “Flamingo Working
Group” Newsletter 11.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG11.pdf">http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG11.pdf</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">JHONSON, A.R., ARENGO, F. Coord. (2004) “Flamingo Working Group”
Newsletter 12.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG12.pdf">http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG12.pdf</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Lee, R., Arengo, F. & Bechet,
A. Eds. (2011). “Flamingo, Bulletin of the IUCN-SSC/Wetlands International
Flamingo Specialist Group, No. 18”. Wildfowl & Wetlands Trust, Slimbridge,
UK.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG18.pdf">http://www.flamingoatlas.org/downloads/FSG18.pdf</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">MAÑEZ, M. (1991). “Sobre la
reproducción del flamenco (Phoenicopterus ruber) en la Marismas del
Guadalquivir”. En reunión técnica sobre la situación del flamenco rosa en el
Mediterráneo occidental y África noroccidental , Pp.-111-117. Junta de
Andalucía.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">MÁÑEZ, M., RENDÓN-MARTOS, M. (Eds.)
(2009). “El morito, la espátula y el flamenco en España. Población en 2007 y
método de censo”. SEO/BirdLife. Madrid.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="file:///D:/01%20FONS%20FOTOGR%C3%80FIC/ANIMALS/AVES/flamenco%20com%C3%BAn/25_zancudas.pdf">file:///D:/01%20FONS%20FOTOGR%C3%80FIC/ANIMALS/AVES/flamenco%20com%C3%BAn/25_zancudas.pdf</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">MARTORELL, M. (1966) “Nota sobre
la avifauna de la laguna del Hondo, en Elche”. ARDEOLA vol, 11. Pp.-129-136.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">MORENO-OPO, R., OULD SIDATY, Z.E.,
BALDÒ, J.M., GARCÌA, F., OULD SEHLA DAF, D., GONZÀLEZ, L.M. (2013) “A breeding
colony of the Near Threatened Lesser Flamingo Phoeniconaias minor in western
Africa: a conservation story of threats and land management”. Bird Conservation
International. 2013;23(4):426-436. doi:10.1017/S0959270912000366<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">POLO-APARISI, M. (2021) “Flamenc
Rosat”. pp-513 <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in </i>POLO-APARISI, T.,
POLO-APARISI, M. (Eds.) “Atles dels Ocells de València”. Societat Valenciana
d’Ornitologia (SVO). València.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">PRIETA, J. (2022). “Flamenco enano Phoeniconaias minor” <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in </i>MOLINA, B., NEBREDA, A., MUÑOZ, A.R.,
SEOANE, J., REAL, R., BUSTAMANTE, J., y DEL MORAL, J.C. “III Atlas de las aves
en época de reproducción en España”. SEO/BirdLife. Madrid.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://atlasaves.seo.org/ave/flamenco-enano/">https://atlasaves.seo.org/ave/flamenco-enano/</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">RAMOS, A.J., ZARAGOZÍ, A., GOMIS,
E., LÓPEZ, G., CANTÓ, P., SARMIENTO L.F., SOGORB, L., REIG, A. Eds. (2001) “Las
aves en Alicante, Anuario Ornitológico de Alicante 1999. SEO. Alicante.
Alacant.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">RAMOS, A.J., ZARAGOZÍ, A., GOMIS, E., LÓPEZ, G., CANTÓ, P.,
SARMIENTO L.F., SOGORB, L., REIG, A. Eds. (2002) “Las aves en Alicante, Anuario
Ornitológico, 2000. SEO. Alicante. Alacant.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">REDÓN-MARTOS, M. (1997).
“Flamenco común” Pp-62-63 <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in</i> “Atlas
de las Aves de España (1975-1995). Lynx Edicions. Barcelona.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">REDÓN-MARTOS, M. (2003).
“Flamenco común”. Pp-128-129 in MARTÍ R., DEL MORAL., J.C. “Atlas de las Aves
Reproductoras de España”. Dirección General de Conservación de la Naturaleza –
Sociedad Española de Ornitología. Madrid. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">TIRADO, M., ESTELLER, V. (Coord.)
(2008) “Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. IV. Año 2006.
INTERNATURA. Castelló.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">TIRADO, M. Ed. Ppal. (2011)
“Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XII. Año 2009.
INTERNATURA. Castelló.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">TIRADO, M., GARCÍA, M. Eds.
(2014) “Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XII. Año 2010.
INTERNATURA. Castelló.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">TIRADO, M., ALCOCER, A., MARCO,
J., VERA, P., BORT, J., GARCÍA, M., ESTELLER, V., GREÑO, J., LUQUE, E. (2015).
“Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XIV. Año 2011.
INTERNATURA. Castelló.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">TIRADO, M., ALCOCER, A., MARCO,
J., VERA, P., BORT, J., GARCÍA, M., PARÍS, V., LUQUE, E., DÍES, B. Eds. (2021)
“Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XVII. Años 2016-2017.
INTERNATURA. Castelló.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">URIOS, V., ESCOBAR, J.V., PARDO,
R., GÓMZ-LÓPEZ, J.A. (1991) “Atlas de la aves nidificantes de la Comunidad
Valenciana”. Conselleria d’Agricultura i Pesca. Direcció General de Política
Forestal i Pesquera. València.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">VALVERDE, J.A. (1964) “La
reproducción de flamencos en Andalucía en el año 1963”. Ardeola, 9: 55-65.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://www.birdingalbufera.es/es/noticiario/public">https://www.birdingalbufera.es/es/noticiario/public</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://valenciaplaza.com/la-albufera-flamencos">https://valenciaplaza.com/la-albufera-flamencos</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://www.lavanguardia.com/natural/fauna-flora/20231006/9280743/veinte-mil-parejas-aves-acuaticas-han-reproducido-albufera-valencia-ano.html">https://www.lavanguardia.com/natural/fauna-flora/20231006/9280743/veinte-mil-parejas-aves-acuaticas-han-reproducido-albufera-valencia-ano.html</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://www.diarimes.com/ca/ebre/210713/una-parella-flamenc-menut-reprodueix-per-primer-cop-delta-ebre-catalunya_104627.html">https://www.diarimes.com/ca/ebre/210713/una-parella-flamenc-menut-reprodueix-per-primer-cop-delta-ebre-catalunya_104627.html</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://www.diarimes.com/ca/ebre/210713/una-parella-flamenc-menut-reprodueix-per-primer-cop-delta-ebre-catalunya_104627.html">https://www.diarimes.com/ca/ebre/210713/una-parella-flamenc-menut-reprodueix-per-primer-cop-delta-ebre-catalunya_104627.html</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://certhia.blogspot.com/2018/06/los-flamencos-de-la-lagunade-fuente-de.html">https://certhia.blogspot.com/2018/06/los-flamencos-de-la-lagunade-fuente-de.html</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://www.pajaricos.es/mas/masflamenco.htm">https://www.pajaricos.es/mas/masflamenco.htm</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink">https://www.valenciabonita.es/2020/06/11/flamencos-salinas-de-torrevieja/<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink">Textos i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB</span></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-29964806654887289902023-12-14T20:42:00.013+00:002023-12-15T11:56:29.039+00:00Lobos en la Sierra de la Culebra<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_e9HXTJGdR-av99kCfRrr9eDaKQPpMO9xh1sYNbYkCk_2f5MH8pk_0hSVTQ2I8-njyCgmHtPHA1HK_9fquPEw_OJ1rJ5HpNpSvKF5ATgae3r5u4kwSNuH2PCWQm_RmLQ4WmPiNAHQhfEjWDPlXNHqYJDWDU3N0kRejkIPdAmF94FXHhgpSK_XYQ/s1772/Polonia_2017_2376-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_e9HXTJGdR-av99kCfRrr9eDaKQPpMO9xh1sYNbYkCk_2f5MH8pk_0hSVTQ2I8-njyCgmHtPHA1HK_9fquPEw_OJ1rJ5HpNpSvKF5ATgae3r5u4kwSNuH2PCWQm_RmLQ4WmPiNAHQhfEjWDPlXNHqYJDWDU3N0kRejkIPdAmF94FXHhgpSK_XYQ/w640-h426/Polonia_2017_2376-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lobo, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Los días 29, 30 y 1 de diciembre de 2023 viajamos a la Sierra de la Culebra
con la intención de observar lobos en libertad en su principal feudo dentro del
estado. Para alojarnos en Villardeciervos elegimos el apartamento rural Casa
Deli. Su núcleo urbano está declarado conjunto histórico desde 1987 por
mantener su núcleo con muchos ejemplos de la arquitectura de La Carballeda,
incluidos algunos palacios.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">La Sierra de la Culebra<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Esta cadena montañosa tiene como punto más alto la Peña Mira (1.241 metros),
que a su vez es la cumbre más elevada de la provincia de Zamora. Se despliega
dirección este-oeste. Siguiendo el sentido de las agujas del reloj y empezando
por el este, la sierra empieza en la región portuguesa de Tras-os-Montes, en el
distrito de Bragança, entra en Zamora y una pequeña parte del norte pertenece a
la Sanabria, le sigue la Carballeda. En el oeste finaliza en Tierra de Tábara. La
vertiente sur ocupa la comarca del Campo de Aliste llega hasta la frontera. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Geología<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Los suelos de estas tierras fronterizas con Portugal se caracterizan por la
presencia de pizarras, granitos, cuarcitas y gneises. Estos últimos son rocas
de grano grueso, con la misma composición que los granitos pero que se
presentan en bandas alternadas con capas de otros minerales.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPJAaZJGC_0NUWApCpb80lujDpySC4xkRwKsf9lGkPqOs8ao7EX2e05NN91-_rRRFsrGBtnKPBDggBkrd_AJN9dmrgK0R2rqxxoeRqmgqZm82OSIWSCp03X5gnfdgiaEK4RPEN0p69grV8GDWcvgX341ZyLjKJlUVw3iE0E9CaRvkhQzLoca1xvQ/s4680/IMG_4471.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPJAaZJGC_0NUWApCpb80lujDpySC4xkRwKsf9lGkPqOs8ao7EX2e05NN91-_rRRFsrGBtnKPBDggBkrd_AJN9dmrgK0R2rqxxoeRqmgqZm82OSIWSCp03X5gnfdgiaEK4RPEN0p69grV8GDWcvgX341ZyLjKJlUVw3iE0E9CaRvkhQzLoca1xvQ/w640-h426/IMG_4471.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Río Aliste 2023, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Clima<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Estas tierras entran dentro de la zona climática mediterránea
continentalizada, la mayor parte pertenece a la zona subhúmeda. Las comarcas
norteñas de Sanabria y Carballeda son las más húmedas, mientras que en la
vertiente sur, la Alistana y en las zonas más próximas a la Meseta predomina el
clima continental atenuado. Toda esta zona vierte aguas al Duero.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-zpWjqnRTeJgUMSMEtZTyAhJHuw6dIZKPoFb4CiLLKMUirph6U0H1YHQGQ03mhjCPAHmI7ZtdtB12RONXQl5yH6OY7jt7YMeRc5np8fT7I4RzpT2w91_7w9yIvYj8v20LM_wTptAzDpJAtxW5Cmb4yz8kcTZnAEw6HKmSYvIGHyZFj1_whil5YQ/s4680/IMG_4478.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-zpWjqnRTeJgUMSMEtZTyAhJHuw6dIZKPoFb4CiLLKMUirph6U0H1YHQGQ03mhjCPAHmI7ZtdtB12RONXQl5yH6OY7jt7YMeRc5np8fT7I4RzpT2w91_7w9yIvYj8v20LM_wTptAzDpJAtxW5Cmb4yz8kcTZnAEw6HKmSYvIGHyZFj1_whil5YQ/w640-h426/IMG_4478.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bosques autóctonos en La Culebra 2023, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Vegetación<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">La vegetación clímax deberían ser los bosques de roble carballo (Quercus
robur), de rebollo (Quercus pyrenaica), castaño (Castanea sativa) y matorral de
Quercus lusitánica, mientras que en las zonas menos húmedas predominarían las
encinas (Quercus ilex). Estas tierras tuvieron abundantes ferrerías que junto
con el exceso de pastoreo provocaron una deforestación extrema, que
prácticamente sólo dejó monte bajo. Para regenerar la cubierta boscosa en los
años 50 del siglo pasado se iniciaron las repoblaciones forestales, principalmente
utilizaron pino silvestre (Pinus sylvestris), además de algunos pies de pino
laricio (Pinus nigra) y pino rodeno (Pinus pinaster). En las riberas abundan
los alisos, fresnos, álamos, abedules y sauces. En zonas degradadas crece un
espeso monte bajo de brezos (Calluna vulgaris), jaras (Cistus ladanifer),
escobas (Cytisus multiflorus) y retamas (Retama sphaerocarpa). En las montañas
abundan los boletus edulis, amanitas, níscalos, castañas, nueces y endrinos.</span><b><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrdch8iZqLCprK65x92iRXCyHnndWnP68DrrZMsJ6L8GDkS3Gao-DXYQoSX8939T0B7-roZ5AXsBYEiOLJkERO3FtLiM6JC_KbS_KSxPVTgklhdw0hgbbL563qz9QDGUUlnen8kin466KsrA8Y-ftH86zbr8lmMK9ohJ4zNY2Y_Yo7lg_9L__FnA/s1772/IMG_7409.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1772" data-original-width="1329" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrdch8iZqLCprK65x92iRXCyHnndWnP68DrrZMsJ6L8GDkS3Gao-DXYQoSX8939T0B7-roZ5AXsBYEiOLJkERO3FtLiM6JC_KbS_KSxPVTgklhdw0hgbbL563qz9QDGUUlnen8kin466KsrA8Y-ftH86zbr8lmMK9ohJ4zNY2Y_Yo7lg_9L__FnA/w480-h640/IMG_7409.JPG" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Basamento de crucero en Figueruelas, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Etnología<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Si alguna característica define esta zona fronteriza es su aislamiento, están
alejadas de las principales vías de comunicación y de los centros comerciales, esto
sumado a la escasez de recursos naturales ha significado pobreza y emigración. El
estar apartados permitió el mantenimiento de una variedad local del Asturleonés
y de tradiciones atávicas, aunque modeladas por el cristianismo. Conservan tradiciones
como la mascarada que se revive en los Carnavales en Villanueva de Valrojo, con
Diablos y Cencerros como protagonistas. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Son generalizadas las conocidas como Obisparras, una ancestral procesión
pagana carnavalera que celebran en el solsticio de invierno y protagonizan unos
personajes simbólicos ataviados con máscaras rústicas. Uno de los monumentos
relacionados con esta tradición se encuentra en Figueruela de Arriba. Se trata
de un crucero singular formado por una cruz de hierro clavada en una columna de
piedra. Lo más singular es el pie que sostiene el conjunto, es una piedra de
granito labrado con símbolos, en cada una de las cuatro caras tiene esculpidas
una figura, alguna está muy desgastada y es irreconocible, pero en una se ve
muy clara una cara y en otra la cabeza de un bóvido. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Esta zona era tan pobre que sus localidades fueron estigmatizadas con el despectivo
sobrenombre de “pueblos de centeno y pizarra”. Los cultivos tradicionales eran
de subsistencia, quedaban acantonados al fondo de los valles, junto a las
poblaciones. En ellos los vecinos cuidaban pequeños huertos o cortinas donde
plantaban trigo, patatas, legumbres y prados de siega protegidos por tapiales
de piedra seca. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">La mayor parte de los términos son de propiedad comunal y de ellos se
obtienen rendimientos de la explotación de la madera y los pastos. La ganadería
siempre ha tenido mucha importancia ya que la Cañada Real Alistana atraviesa La
Culebra. Esta vía pecuaria comunica los rebaños extremeños con los pastos
estivales de las montañas sanabresas. Los vecinos han sabido mantener varias
razas de ganado domestico autóctonas, como son las vacas alistanas, las
sanabresas y el burro Zamorano-Leonés. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Dada la tradicional abundancia de lobos los ganaderos y vecinos han
aprendido a convivir con el cánido salvaje sin pérdidas significativas. Una de
las principales razones de este éxito de gestión es la presencia del potente
mastín de campo, los lobos les temen y evitan. La otra es la costumbre de encerrar
las reses por las noches, tanto para protegerlos del lobo como del frío. Para
ello han levantado unos cerramientos llamados corralones. Son construcciones
circulares de piedra seca, rematadas en altura con planchas de pizarra o ramas
de brezo entrelazadas. Otra singularidad son los cortellos, unas trampas para
lobos. Aprovechaban los vallejos para abrir un agujero profundo donde ponían
algún cabrito como cebo, si un lobo acuciado por el hambre se lanzaba dentro ya
no podía escapar. Si conseguían atrapar alguno, lo inmovilizaban, le ponían un
bozal, lo ataban y subido a lomos de una mula lo paseaban por las localidades
para exigir un pago compensatorio en dinero o en especies. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Otra de las figuras propias es el “juez de lobos”, era el experto que organizaba
las “lobadas”, las batidas para eliminar a los cánidos después que
protagonizaran algún ataque significativo. La asistencia era obligatoria para
todos los vecinos, incluidos los escolares que iban acompañando a su maestro.
La estricnina se utilizó intensamente, muestra de ello es que el “Tío
Matalobos” de Sotillo de Sanabria asegura haber envenenado más de 100 lobos, él
solo. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2tpuSmwBYN7sLa-g5OaNDU8pdpp6BYmoXNCDp205tZgbjRQg-9LhdDNf8BDO1I2xErUF9NhzSlyduvkYd5l94tTWiIXHv1kR9qoZv3cBqIzG5S9XfntKxG0lDsQHiX9W3K_LEtFwP3hRJu39ZvXo4UdxK45A-eC1XTkijbBewPQPVyXCcdGz0-Q/s1181/01_96%20lobo%2008.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1007" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2tpuSmwBYN7sLa-g5OaNDU8pdpp6BYmoXNCDp205tZgbjRQg-9LhdDNf8BDO1I2xErUF9NhzSlyduvkYd5l94tTWiIXHv1kR9qoZv3cBqIzG5S9XfntKxG0lDsQHiX9W3K_LEtFwP3hRJu39ZvXo4UdxK45A-eC1XTkijbBewPQPVyXCcdGz0-Q/w546-h640/01_96%20lobo%2008.jpg" width="546" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Culebra, tiro de bueyes 1996, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Reserva de Caza de la
Culebra<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">La reserva se creó en 1973 abarcando 67.340 hectáreas de 12 términos
municipales, dentro de ella hay 41 núcleos de población. Una de las primeras
medidas que implantó la administración tardofranquista fue la contratación de 8
guardas. El año siguiente los resultados del primer censo de fauna indicaron que
en la reserva había 66 corzos, 2 ciervos y 26 lobos. Cuatro años después, en
1977 señalaron la presencia de 137 corzos y 46 ciervos, mientras que los lobos
se habían reducido a 12, debido a que otra de las ocupaciones prioritarias de la
guardería era el exterminio de los lobos, entre 1975 y 1977 eliminaron 21
ejemplares. En 2015 la Reserva se incluyó en la Red Natura 2000 bajo la figura
ZEPA. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">La red de espacios protegidos que además de La Culebra incluye el parque
natural del Lago de Sanabria, las Sierra Segundera y de Porto, y el de Montesinho
de Portugal, forman la Reserva de la Biosfera Meseta Ibérica, que constituye la
mayor área protegida transfronteriza europea. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Observatorios de fauna<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">La reserva de la Culebra tiene una red de 13 puntos de observación de fauna
que son Cabezallombo (Robledo de Sanabria), Coto Alto (Rihonor de Castilla),
Rihonor-Peña Furada (Rihonor de Castilla), Santa Ctuz (Santa Cruz de los
Cuérragos), Peña Ventanera (Figueruela de Arriba), Pista de Linarejos (San
Pedro de las Herrerías), Prado Molino-Valdalla (Boya), Peña Furadada
(Villardeciervos), Guardalabá (Otero de Bodas y Ferreras de Arriba), Corralas
de Abejera (Abejera), Las Fuentes (Sesnández de Tábara) y Peña Miguel-Ermita de
San Mamés (Tábara). Desde ellos se pueden realizar esperas, con suerte y buena
óptica se pueden ver lobos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgILn90S9lwOnE9pvbKbJswHMgTqWs8HIeCGARDGKiyBxfGX8eq_v9hCVcowTQ4vkRujPBVOsgFKQjmlQ7p7sG-ToEmDrfpMh1enyJ7p82vuiKtXBb7na9Zx7Wxk4rY0k5OXrE1lcfBaS-LTdCBRE_8YraDep5BH8F4qckUcIf9sH1xxcOgoyp-FA/s3515/Ja%C3%A9n_2017_4367-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2348" data-original-width="3515" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgILn90S9lwOnE9pvbKbJswHMgTqWs8HIeCGARDGKiyBxfGX8eq_v9hCVcowTQ4vkRujPBVOsgFKQjmlQ7p7sG-ToEmDrfpMh1enyJ7p82vuiKtXBb7na9Zx7Wxk4rY0k5OXrE1lcfBaS-LTdCBRE_8YraDep5BH8F4qckUcIf9sH1xxcOgoyp-FA/w640-h428/Ja%C3%A9n_2017_4367-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ciervo, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Ciervos<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Los venados se extinguieron de La Culebra a principios del siglo XX. En
1972 el ICONA inició la reintroducción de ejemplares originarios del Sistema
Central y Sierra Morena, en concertó liberó 3 machos y 9 hembras. El año
siguiente repitieron con la suelta de 15 machos y 50 hembras. En 1976 habían
introducido un total de 57 machos y 131 hembras. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Sorprendentemente, los recién llegados se adaptaron a la perfección a un
hábitat con lobos. Se han convertido en la población con los ejemplares más
grandes de todo el estado, a pesar que los venados son 25% de la dieta de los
cánidos en La Culebra. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">La presión de los lobos ha favorecido una selección genética que ha
favorecido a los individuos más grandes y más fuertes. Ahora los machos adultos
de la Culebra alcanzan hasta los 250 kg, mientras que sus homólogos sureños con
suerte llegan a los 140 kg. Esta convivencia natural predador-presa ha propiciado
que en la Culebra se encuentre la mejor población española de ciervos en total
libertad, dentro del estado. Este ejemplo debería hacer reflexionar a los
cazadores que reclaman ser los únicos capaces de gestionar la biodiversidad, es
una falacia, la naturaleza se ha cuidado perfectamente sin nuestra
participación durante millones de años. Los lobos ayudan a sus presas, las
hacen más fuertes y las mantienen sanas evitando epidemias. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwrRm3de9sc1yV81U14ZUpgnB_HTWesjcM_9Fn5geOxUr0uszyEhOxw3Gezd38iDAKWJsjunzUdrwvC93j7vP10ezClhmbcajAjhY-umjg2iMnulePtJ-RWu3DDbzM6dqjGX43_EaTDggxFLaE3i165VJssm9nOk5qIqZ22fwUcJtJtJqrYjk5bw/s3429/03_2018_8752-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2283" data-original-width="3429" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwrRm3de9sc1yV81U14ZUpgnB_HTWesjcM_9Fn5geOxUr0uszyEhOxw3Gezd38iDAKWJsjunzUdrwvC93j7vP10ezClhmbcajAjhY-umjg2iMnulePtJ-RWu3DDbzM6dqjGX43_EaTDggxFLaE3i165VJssm9nOk5qIqZ22fwUcJtJtJqrYjk5bw/w640-h426/03_2018_8752-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jabalí, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Gamos, corzos y jabalís<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">En 1972 se introdujeron en los montes de Villardeciervos, San Martín de
Castañeda y Ribadelago, 172 gamos (Dama dama) procedentes de Riofrío pero no
duraron mucho. A pesar de la estricta veda, la concatenación de grandes nevadas
junto con la presión de los lobos acabó con todos ellos en pocos años. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Los jabalís siempre fueron muy escasos por el control que ejercían los
lobos, por ello entre 1973 y 1975 la Reserva introdujo 9 machos y 8 hembras. Esta
es otra falacia de los cazadores, que solo ellos pueden controlarlos, cuando
muchas fincas cinegéticas los han introducido, como lo hizo aquí el ICONA,
además los lobos los mantienen a raya sin costar un euro.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDvbNoyOOaeaSolLWF0eGrbT7fHnZgMG0qiyAXXhDwzM4ivTH5uyDMLLEfixmay46ZceBJbdD_NVPuDMG6Baq2bYxm7UCWy5qC4XCPt3sbN9AyNucIZXNK5_z24CuvQjzEufrTselt6Wt9-5WBxJviZehn3GAPyQ8SywSUQ36GwXUYDrN1pSIQJg/s2789/07_2019_4397-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1863" data-original-width="2789" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDvbNoyOOaeaSolLWF0eGrbT7fHnZgMG0qiyAXXhDwzM4ivTH5uyDMLLEfixmay46ZceBJbdD_NVPuDMG6Baq2bYxm7UCWy5qC4XCPt3sbN9AyNucIZXNK5_z24CuvQjzEufrTselt6Wt9-5WBxJviZehn3GAPyQ8SywSUQ36GwXUYDrN1pSIQJg/w640-h428/07_2019_4397-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gamo, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">En cambio los corzos fueron muy abundantes hasta el inicio de las
repoblaciones forestales, pero en periodos con abundante nieve se vuelven muy
vulnerables al ataque del lobo, como huyen saltando tienen muchas
probabilidades de que quedar estacados en ella. También ha contribuido a
reducir sus poblaciones el abandono de los cultivos de subsistencia que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les servían de alimento y facilitaban zonas
abiertas donde poder detectar al lobo a tiempo y poder huir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicnJN4FAW5uy_8CJbf6siUIuVa7EWYLRLY50utWvtIOY4gpPecZBC2tUTvmlV2CwN7QRrTwsjmvRW3q2vlUpWLnny6ygNZW6lP-D3_798xAzm0moRm0VPQYVEUKxViObyS5yUO2ARAskozx0C6jpfZEJiKI_40V4QMHkNMxjYHhVU3jec7iLABKg/s2132/Gallocanta_2016_9778-001.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1423" data-original-width="2132" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicnJN4FAW5uy_8CJbf6siUIuVa7EWYLRLY50utWvtIOY4gpPecZBC2tUTvmlV2CwN7QRrTwsjmvRW3q2vlUpWLnny6ygNZW6lP-D3_798xAzm0moRm0VPQYVEUKxViObyS5yUO2ARAskozx0C6jpfZEJiKI_40V4QMHkNMxjYHhVU3jec7iLABKg/w640-h428/Gallocanta_2016_9778-001.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Corzos, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Centro del Lobo y turismo
lobero<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">En Robledo se encuentra el Centro del Lobo Ibérico de Castilla y León: Félix
Rodríguez de la Fuente, inaugurado en 2015 en la localidad de Robledo de
Sanabria, acoge en régimen de semilibertad 14 lobos. En La Culebra hay diversas
empresas que facilitan la observación de lobos, algunos ejemplos son Lobisome
Naturaleza y Llobu. Javier Talegón de Llobu afirma que en 2012 el turismo
lobero dejó en la comarca casi medio millón de euros y supuso el 90 por ciento
de las reservas en algunos alojamientos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJhLs1n3gAdfjDxTztW75MVpYP4tHDS87i72EBhDJNuGS-6q3vzmkoWT7wJGzFkvdv6xUe5dmPnDqtf-JWs0hgn_m46Hvzyw4t5-r41Fcrhgq7LR5K-sZrXEb5RY2GTZvmvsqHlcH1ykDfEGliPcALDTB9MDdGNVhveveh_g2pXUMKR4DaTC-ciw/s2967/IMG_4505.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1978" data-original-width="2967" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJhLs1n3gAdfjDxTztW75MVpYP4tHDS87i72EBhDJNuGS-6q3vzmkoWT7wJGzFkvdv6xUe5dmPnDqtf-JWs0hgn_m46Hvzyw4t5-r41Fcrhgq7LR5K-sZrXEb5RY2GTZvmvsqHlcH1ykDfEGliPcALDTB9MDdGNVhveveh_g2pXUMKR4DaTC-ciw/w640-h426/IMG_4505.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Culebra calcinada, 2023. Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">La Culebra calcinada en 2022<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Después de un invierno y primaveras extremadamente secas, en medio de una
ola de calor con temperaturas máximas de 35,8 °C, el 15 de junio diversos rayos
provocaron hasta once focos que desencadenaron un pavoroso fuego quemó 26.670
hectáreas en Ferreras de Arriba y Sarracín de Aliste, duró activo hasta el día
24 del mismo mes. El 17 de julio otro incendio provocado por otra tormenta seca
duró hasta el 14 de agosto, este nuevo siniestro calcinó 35.960 ha en Losacio.
Ambos siniestros afectaron a 52 términos, hubo que desalojar 25 localidades, quemaron
la práctica totalidad de la vertiente norte. En</span><span lang="ES"> </span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">la vertiente sur el fuego afectó los
valles de Tera y Valverde. Cuatro personas murieron y nuevo bomberos forestales
resultaron heridos por quemaduras o inhalación de humo.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw3G1YdgtAsICAqwgJXFVRjH755UxgKJBncnU_7FU-ZAp_l5PSf9V22HKooBlR_gIIP8YDZc4uFKx9VggLRYArR7sHGCfZXcYe3RQbCz8XfQ9TjqCSs2UTHEI9IOJ0z7fjcBwnqmVsZWNOd1VAO7EsR5smBCi2tuLvyhlW8rQMWDIwj2GEdK7VvQ/s3192/IMG_4495.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2128" data-original-width="3192" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw3G1YdgtAsICAqwgJXFVRjH755UxgKJBncnU_7FU-ZAp_l5PSf9V22HKooBlR_gIIP8YDZc4uFKx9VggLRYArR7sHGCfZXcYe3RQbCz8XfQ9TjqCSs2UTHEI9IOJ0z7fjcBwnqmVsZWNOd1VAO7EsR5smBCi2tuLvyhlW8rQMWDIwj2GEdK7VvQ/w640-h426/IMG_4495.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Culebra, saca de madera quemada, 2023. Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Ese año La Culebra tenía cuatro manadas de lobos que debieron perder los
lobatos del año al no poder huir de las llamas. Pero no tardaron en regresar
para aprovechar los animales heridos o los debilitados por el fuego. Después de
las primeras lluvias el pasto brotó con fuerza donde no se había metido
maquinaria pesada y proporcionó alimento suficiente para alimentar a ciervos,
corzos y jabalís. Las especies más perjudicadas debieron ser los pequeños mamíferos,
reptiles y anfibios que no pudieron huir de las llamas. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho5HEvdkU_35-66ZedeaGnP4cy2kdLKbESgqwrz_j4fYTdUNbg2SBZ8mLmKUiDLOOWYUkheyzWcop0lUBvtRyE1M6f5VURBmG5H45ZmPFmHZXPL_bISS0vtizdWfj2Zj4okNFYX-CQm7ndzKHZROr7ZKmBItunmSs7QhmDdHVZGE5haMr2bDtihw/s4144/IMG_4503.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2763" data-original-width="4144" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho5HEvdkU_35-66ZedeaGnP4cy2kdLKbESgqwrz_j4fYTdUNbg2SBZ8mLmKUiDLOOWYUkheyzWcop0lUBvtRyE1M6f5VURBmG5H45ZmPFmHZXPL_bISS0vtizdWfj2Zj4okNFYX-CQm7ndzKHZROr7ZKmBItunmSs7QhmDdHVZGE5haMr2bDtihw/w640-h426/IMG_4503.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Culebra quemada, 2023. Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Después del desastre ecológico que arrasó la vegetación de La Culebra, con
la excusa de evitar la proliferación de plagas en los árboles que se habían
salvado de las llamas, la Junta propició un mercadeo para conceder la concesión
de tala los pies quemados y la posterior venta la madera. Un año después la
sierra está llena de maquinaria pesada pisando el suelo y extrayendo la madera.
Estas sacas van a reportar a las arcas autonómicas un montante provisional de
21 millones de euros, según datos de marzo de 2023. A cambio la Junta asegura
que ha repartido 3.000 toneladas de paja y forrajes para alimentar los rumiantes
salvajes. La maquinaria pesada pisando suelos quemados favorece la erosión de
la capa fértil y afecta la regeneración espontánea de la vegetación. Cuando
máquina de orugas, grúas y grandes camiones abandonen la zona quemada dejarán detrás
una superficie yerma. Todo mientras la avaricia de las empresas implicadas no
respeta lindes de concesiones según denuncias de los vecinos. Pero mientras las
autoridades aseguran que el 70% de los fondos obtenidos por la madera quemada
irán a las arcas de las corporaciones afectadas y el 30% restante a un fondo de
mejoras controlado por la propia Junta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEc9Vg2X2U_V833muhignFTUeo_8hEzKO8KR2QzctKN_sOoUBnZAJ0CsMj6fLH45BDNkEJ2gbqgaLsZW9h-XsSMfyBiDPMgyEA4S6d4tztePzU1SdB8maBdnPYvW6XFu6ixvhCkbbvkwgb4lj6vOpOpHzEHUU5m9GfkJGMMrY6eHOWNz1Te5vmfA/s1772/Polonia_2017_2464-003.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEc9Vg2X2U_V833muhignFTUeo_8hEzKO8KR2QzctKN_sOoUBnZAJ0CsMj6fLH45BDNkEJ2gbqgaLsZW9h-XsSMfyBiDPMgyEA4S6d4tztePzU1SdB8maBdnPYvW6XFu6ixvhCkbbvkwgb4lj6vOpOpHzEHUU5m9GfkJGMMrY6eHOWNz1Te5vmfA/w640-h426/Polonia_2017_2464-003.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lobo y cuervo, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">El lobo<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">El protagonista de esta crónica es el lobo ibérico (Canis lupus signatus), la
subespecie de lobo endémica de la península ibérica. En estas sierras alejadas
y poco pobladas siempre ha habido lobos gracias a que cuando soportaban mucha
presión en una zona concreta se marchaban a otra más tranquila, en ambas podían
obtener alimento y tranquilidad.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">El tamaño medio de cada clan lobuno está formado por una pareja dominante,
que son los únicos que se reproducen, 2-3 subadultos que les apoyan con la
intendencia necesaria para cuidar y alimentar a las, entre 4 y 5 crías de la
camada de ese año, siempre que la reproducción haya tenido éxito. Esto da un
tamaño medio de entre 8 y 10 lobos por grupo. En la Culebra la población oscila
según años entre 30 y 60 ejemplares, según otras fuentes, en años óptimos la
población podría aumentar hasta los 95 lobos. Estos datos implicarían que la
Culebra mantiene la mayor densidad de la Unión Europea de estos cánidos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">La Junta de Castilla y León siempre ha sido muy favorable a los intereses
del mundo de la caza, por ello ha promovido censos que justifiquen la caza del
lobo. La caza mayor es una actividad elitista, que solo se pueden permitir bolsillos
adinerados. En la subasta de cupos de caza de marzo de 2005 en La Culebra, </span>e<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">l primer lobo alcanzó el precio de 5.000
euros y el segundo 4.700 euros, además una vez cobrada la pieza, el tirador
tenía que pagar otros 2.500 €. ¡Deben ser grandes amantes de la naturaleza los
que estén dispuestos a pagar 7.500 por colgar la cabeza de un lobo disecado en
su salón!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">El censo nacional impulsado por el Grupo de Trabajo del Lobo,
correspondiente al periodo 2012-2014, estimó que en España había 297 manadas,
179 de ellas en Castilla y León, en total sumaban unos 1.600 ejemplares. Estos
datos implicarían un aumento del 20% respecto del anterior censo. Este grupo de
expertos lo forma el ministerio para que asesoren al Comité de Flora y Fauna
Silvestres, facilitándole la información necesaria para diseñar la gestión de
la especie.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Para justificar “científicamente” los cupos de caza del lobo, la Junta encargó
un censo entre 2013 y 2014, el trabajo lo firmó Mario Sáez de Buruaga Tomillo,
de la “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Consultora de Recursos Naturales</i>”.
En este censo aseguraba que en la Culebra había de 10 a 11 manadas, también
afirmaba que el tamaño medio de cada clan lobuno era de nueve ejemplares.
Afirmaba que en toda la comunidad autónoma había 179 manadas, o lo que es lo
mismo, la desmesurada cifra de 1.611 lobos. Con estos datos la Junta diseñó
planes cinegéticos que autorizaban la caza “legal” 140 lobos al año, en
Castilla y León.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Según PACMA este estudio estaba totalmente alejado de la realidad y solo
pretendía justificar la caza de nuestro cánido salvaje. Para oponerse organizaron
una campaña de recogida de firmas vía Change.org (“Salvar al lobo de los censos
oficiales, planes cinegéticos y reservas de caza en CyL”) que rozó las 500.000 adhesiones.
En ella exigían al Ministerio la desacreditación de los resultados del censo
oficial del lobo de Castilla y León, así como la prohibición de su caza.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Otro censo alternativo circunscrito a la Sierra de la Culebra se publicó en
2015. Lo realizaron Marta Cruz Flores y Carlos Soria Perille, de la empresa
Lobisome. La metodología consistió en contabilizar huellas en transectos,
excrementos, así como observaciones directas. Solo pudieron observar una manada
directamente, pero mediante la escucha de los aullidos llegaron a la conclusión
que en la Culebra había tres manadas con cachorros. Dedujeron que a los tres
grupos con cachorros había que añadir otras, entre 2 a 4 manadas formadas por 4
o 5 individuos (Soria y Flores, 2015).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">La Asociación para la Conservación y el Estudio del Lobo Ibérico (ASCEL)
presentó un recurso contencioso administrativo contra la orden que autorizaba
los cupos de caza de lobos en Castilla y León. Dada la consistencia de sus
argumentos consiguió que el Tribunal Superior de Justicia anulara la orden y no
se cazara ningún lobo en 2018.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">La Junta volvió a la carga y en el inventario lobuno de 2017-2018, al norte
del Duero afirmaban que había un total de 128 manadas, calculando una media de
9 ejemplares para cada uno de los clanes asentador y 4,5 ejemplares para los
grupos marginales con áreas de campeo compartidas, afirmó que había 1.051
lobos. Por ello en Plan Cinegético autorizó cazar 339 hasta 2022, 29 de ellos
en Zamora.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMyhwHO3T6u6fGKbEBBeZe-KcZFwnIv78RcUKcDUB6wRM68A-EBdEAPPsstYxs9oXJOGGvZjlHILFtmIy_cO4zfX59cYPR2hi-CqxpPBbveCaU0OAXy5bVEZiyR0_AesRVUPZXZRJuyMCGk8PB5o7QzwsQLBPazvP9327jVFCvtq8i55oO3JpPWg/s2561/Polonia_2017_3156.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1708" data-original-width="2561" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMyhwHO3T6u6fGKbEBBeZe-KcZFwnIv78RcUKcDUB6wRM68A-EBdEAPPsstYxs9oXJOGGvZjlHILFtmIy_cO4zfX59cYPR2hi-CqxpPBbveCaU0OAXy5bVEZiyR0_AesRVUPZXZRJuyMCGk8PB5o7QzwsQLBPazvP9327jVFCvtq8i55oO3JpPWg/w640-h426/Polonia_2017_3156.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lobo, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Fundación Artemisan, ariete
contra los lobos<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">La Fundación Artemisan, entidad creada en 2016 por el lobby cinegético, tiene
entre sus objetivos la investigación para promover la gestión cinegética
sostenible así como la defensa del sector cinegético. La preside José Luis
López-Schümmer (Madrid, 1960), un abogado con experiencia laboral en Arthur
Andersen y alto ejecutivo de Mercedes Benz España, empresa que también ha
presidido. Este señor es muy conocido por su faceta de cazador, publica
artículos en medios cinegéticos como “Jara y Sedal” y concede entrevistas a
revistas como “Caza y Safaris”. Sorprenden alguna de sus aseveraciones públicas,
por venir de boca de un letrado. En ellas cuestiona las noticias aireadas por
los medios, sobre la confiscación por parte del SEPRONA de colecciones de
trofeos de especies exóticas, muchas de ellas de especies protegidas y en
peligro de extinción, además de tuteladas por el convenio CITES. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Artemisan publicó en 2023 el “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Informe
sobre la situación del lobo ibérico (Canis lupus signatus) en España:
poblaciones y efectos en la ganadería</i>” que remitió a la Comisión Europea.
En él afirmaba que la población de lobos del estado había aumentado un 26% con
respecto a los censos de 2014. No contentos con esos datos aseguran que los
cánidos salvajes ibéricos provocaban la muerte 10.000 de cabezas de ganado
doméstico y estaban involucrados en 8.000 incidentes anuales. Según sus cuentas
eso equivalía a 3,5 millones de euros en compensaciones por parte de las
administraciones, a los que había que sumar otros 4 millones de gastos en
medidas preventivas que debían costearse los ganaderos. Con estos datos pretendían
justificar la desprotección total de la especie, aseverando que en el estado
español había 400 manadas de lobos, o lo que es lo mismo, 2.800 lobos. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">¡No se debieron dejar ninguno sin censar, seguramente contaron el lobo de
caperucita, el de los Tres Cerditos, con la loba del Capitolio romano y hasta con
el del turrón El Lobo! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">A pesar de la controversia sobre la caza del lobo y el tamaño de sus
poblaciones, el Ministerio sólo autorizó la caza del lobo en el norte del río
Duero, donde la presión de la ganadería extensiva y de los cazadores es más
firme. Seguro que los que pretenden poder matar lobos no son muy de fiar, baste
recordar que se ha asegurado muchos años que todavía quedaban lobos en Sierra
Morena, pero desde finales de la década de los años ochenta del siglo pasada no
se ha visto ninguno.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Aun así y a pesar que el lobo ha experimentado una recolonización de
antiguos territorios, sus poblaciones están lejos de ser sostenibles. En 2023
se comprobó que 39 lobos de Castilla y León eran positivos frente a la
leishmania, una enfermedad transmitida por los mosquitos, con estos datos se
dedujo que un 46,1% de la población española está infectada por esta enfermedad
que aumenta la mortalidad de la especie. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0LF__Waf4M5jJU2944J2rGW-yIKlmQQGT5sVgmFpULzg1LTvRkcFiwBYAYtJ51NgLuvvH8MAjaOSpAuKS9dKXpj0j_qpc29KstL7jqE4O_01unf-oB-CHtsHGB_-Q9oqN2bIPpOiZJ1T5AWX6a9Te6hTX5YdiwedUVrmCHpC28DkCc7FcRJOAVw/s886/pony%20von%20del%20leyer.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="859" data-original-width="886" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0LF__Waf4M5jJU2944J2rGW-yIKlmQQGT5sVgmFpULzg1LTvRkcFiwBYAYtJ51NgLuvvH8MAjaOSpAuKS9dKXpj0j_qpc29KstL7jqE4O_01unf-oB-CHtsHGB_-Q9oqN2bIPpOiZJ1T5AWX6a9Te6hTX5YdiwedUVrmCHpC28DkCc7FcRJOAVw/s320/pony%20von%20del%20leyer.jpg" width="320" /></a></b></div><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Von der Leyen, el pony y el
lobo<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Para colmo de sinsentidos, ese mismo año 2023, la presidenta de la Comisión
Europea Ursula Von der Leyen (Ixelles, 1958) se enfadó hasta rozar la histeria
cuando el lobo GW950m le mató su pony Dolly, algo achacoso debido a su avanzada
edad. Ursula lo tenía desde hacía 30 años suelto pastando en su “finca” de Baja
Sajonia. Para consolar a la dirigente de pelos impecablemente lacados, las
autoridades regionales autorizaron la muerte del animal. Hay que recordar que
era una especie estrictamente protegida en Alemania, porque acaba de comenzar
su recolonización natural, después de lustros de haberse extinguido. ¡Este
incidente provocó que la dirigente europea hiciera declaraciones públicas
defendiendo la desprotección europea del lobo!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizSAfi1GMo-0EyxinONqe9cAG2sqqxGqQRMc4Pdbcj1AONYBAUfiIwZb-9268D0ohroFarBbmvLfovAmJlhyn2NOmC4dDJP7QitE8TzZVDHI1M7mzhG8SgWKpclMejdn1S0xo8H2EHgZohsorgoMKWB7WT2PF8SNYEnCtEi0dK_iNu65FX6SIpdg/s1772/map%2000.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="602" data-original-width="1772" height="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizSAfi1GMo-0EyxinONqe9cAG2sqqxGqQRMc4Pdbcj1AONYBAUfiIwZb-9268D0ohroFarBbmvLfovAmJlhyn2NOmC4dDJP7QitE8TzZVDHI1M7mzhG8SgWKpclMejdn1S0xo8H2EHgZohsorgoMKWB7WT2PF8SNYEnCtEi0dK_iNu65FX6SIpdg/w640-h218/map%2000.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Para ampliar pinchar en imagen</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"></span></div><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Nuestra escapada a La
Culebra<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></b><b><span lang="ES">29 de noviembre de 2023</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Empezamos la jornada en Puente Quintos (1), sobre el rio Esla, que atraviesa el
embalse de Ricobayo, en ZA-123. Desde el puente nos sorprendió la presencia de
una garceta grande (Ardea alba), varias comunes (Egretta garzetta), zampullín
común (Tachybaptus ruficollis), focha (Fulica atra), azulones (Anas
platyrhynchos) y dos somormujo lavanco</span><span lang="ES"> </span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">(Podiceps cristatus). A las aves acuáticas
se unió un enorme ciervo (Cervus elaphus) acompañado de una hembra que
atravesaron a nado el Esla. Por la zona sobrevoló un aguilucho lagunero (Circus
aeruginosus) y los omnipresentes milanos reales (Milvus milvus). En la zona la
Ermita de la Pedrera sorprendimos un precioso zorro (Vulpes vulpes) y varios
paseriformes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Seguimos ruta y paramos en el observatorio de Las Fuentes, en Sesnández de
Tábara (2), en esta zona hay amplios llanos cultivados donde, según la cartelería
del parque, hay alcaraván (Burhinus oedicnemus), codornices (Coturnix coturnix)
y aguilucho cenizo (Circus pygargus). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Más adelante llegamos a las Corralas de Abejera (3), eran unas construcciones
de piedra seca circulares para guardar los rebaños por las noches, a resguardo
del frío y de los lobos. Muchas de ellas estaba semitechadas, otras acumulaban
ramaje de brezo y jara o piedras de pizarra, para aumentar la altura e impedir
el salto a los predadores. El problema que tuvimos fue el mismo que afectaba a
la mayoría de La Culebra, los trabajos de saca de madera quemada, con
maquinaria pesada implicaban un despliegue de brigadas y todo tipo de vehículos
por todas partes. Uno de los operarios nos dijo que esa misma mañana, al llegar
sorprendieron un lobo en la lejanía. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Con el ánimo alto a pesar del día plomizo con lluvias intermitentes, hicimos
una breve parada en Palazuelo de las Cuevas (4), en la vega del prístino río Aliste,
donde encontramos trepador azul (Sitta europaea caesia). Entre Pobladura de
Aliste y Mahide (5) descubrimos un buen bosque autóctono que se había salvado de
talas e incendios, sin lugar a dudas es uno de los mejores que quedan en La
Culebra, pero la lluvia apretaba y no pudimos explorar la zona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Finalmente llegamos a comer a Villardeciervos (6) y entramos a nuestro
alojamiento, Casa Deli. Por la tarde volvimos a la carretera pero sin poder
andar nada por la lluvia. En un entorno quemado y con brigadas de saca de
madera por doquier, donde contrastaba un verde intenso que tapizaba el suelo
que no había sido maltratado por la maquinaria pesada. Aun con el tétrico
panorama agravado por el día lluvioso, pudimos ver una veintena de venados, dos
corzos (Capreolus capreolus) y una pareja de jabalís (Sus scrofa). ¡Si había
tanto herbívoro debía haber lobos, aunque no vimos ninguno!</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghnwttIukWYWtYtl1utTCE8GM_H6hcvf8aXrHSEf3xHnNuMb26-KrpKZgz0a1zo2aJ_jX9LYVYe66LvokfZ6EejCbjikXuyhhyphenhyphenK2m36mNYxkkPQxBdg8qPqNvAymyn4cBwWub49vhuPoZ61kf_k352xU1xCQlVxJYFLgoAi50xK1dDU21iqO7ckA/s1190/IMG_7414.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1190" data-original-width="1035" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghnwttIukWYWtYtl1utTCE8GM_H6hcvf8aXrHSEf3xHnNuMb26-KrpKZgz0a1zo2aJ_jX9LYVYe66LvokfZ6EejCbjikXuyhhyphenhyphenK2m36mNYxkkPQxBdg8qPqNvAymyn4cBwWub49vhuPoZ61kf_k352xU1xCQlVxJYFLgoAi50xK1dDU21iqO7ckA/w556-h640/IMG_7414.JPG" width="556" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Petisqueira, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /><o:p><br /></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">30 de noviembre de 2023<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">El día amaneció lloviendo con más intensidad que la jornada anterior y no
paró en ningún momento, por ello decidimos hacer una ruta en coche por la zona
occidental de La Culebra. Fuimos a la Pista de Linarejos (7) en San Pedro de las
Herrerías, pero no salimos por la espesa niebla y la lluvia cerrada. Seguimos
hasta Mahide y cogimos la ZA-P-2438. Enseguida nos desviamos al remoto valle de
Flechas (8) donde volvimos a comprobar la abundancia y porte de los venados. Esa
pequeña aldea tiene un encanto especial, nos pareció perdida y abandonada en el
tiempo y además el valle se había librado del fuego. En el crece un espeso
bosque autóctono joven, la única cicatriz es responsabilidad de una cantera de
pizarras. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Regresamos a la ZA-P-2438 y paramos para reponer fuerzas en el bar de
Figueruela de Arriba (9). Siguiendo dirección oeste llegamos a al mirador de Peña
Ventanera, donde la intensa lluvia no nos permitió quedarnos. En esa zona
estaban en plena campaña de recogida boletus, tienen todo el monte señalizado
con carteles de acotado de setas. Seguimos ruta y nos desviamos hasta el
singular Altar de la Petisqueira (10), justo en la frontera con Portugal, allí cada
31 de mayo se celebra una romería transfronteriza para honrar a la Virgen de
Fátima.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">De regreso hasta Villarino de Manzanas tomamos la ZA-L-2674, es una
estrecha pista con asfalto deficiente que sube hasta el Mirador del Águila (11), muy
cerca de Peña Mira. Aquí en la vertiente sur quedan muy buenos bosques
autóctonos y con buena meteorología debería ser un buen punto naturalista, pero
una vez llegado a la vertiente norte, a Pedroso de la Carballeda, vuelve a
dominar el negro del pavoroso incendio que nos acompañó hasta Sagallos y de
allí hasta Villardeciervos. La jornada solo la levantaba un buen yantar y nos
dirigimos al restaurante del Hotel Rural Remesal donde comimos de lujo y por un
precio razonable. Por la tarde hicimos una salida en busca de salamandras y
tritones sin suerte por culpa de la lluvia que seguía sin darnos tregua.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9Bc_Vo8Prz_TkeYLNuOIBdX7HvoKCgJjoLen62Y54_cXjIgM5VRmlzkXAjy-Ch1z_-JdPqSLqG1sLv1mJvWytZqhOSRzUUr22NPu01eiWdddxPqrwWTkAm9Oq-_wes1YLOBkEybWfrF19q9-UlGkRDLa3QXDIB2m9RibO0w-8krH12hKDpIBD_Q/s3702/IMG_4484.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2468" data-original-width="3702" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9Bc_Vo8Prz_TkeYLNuOIBdX7HvoKCgJjoLen62Y54_cXjIgM5VRmlzkXAjy-Ch1z_-JdPqSLqG1sLv1mJvWytZqhOSRzUUr22NPu01eiWdddxPqrwWTkAm9Oq-_wes1YLOBkEybWfrF19q9-UlGkRDLa3QXDIB2m9RibO0w-8krH12hKDpIBD_Q/w640-h426/IMG_4484.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista desde la Pista de Linarejos, 2023. Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">1 de diciembre de 2023<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Justo el día que teníamos que regresar a nuestro cálido y seco Mediterráneo,
para nuestra desgracia amaneció con un sol espectacular y sin niebla. Por ello
decidimos aprovechar un par de horas para ir al observatorio de la Pista de
Linarejos. En dos horas vimos ciervos, un milano, arrendajos (Garrulus
glandarius) y algunos paseriformes. Los lobos no aparecieron a pesar que los
vecinos nos aseguraron que allí se veían a menudo. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Este es mi segundo viaje a la Culebra, del anterior hace mucho tiempo
porque fue en enero de 1996. También tuvimos un tiempo igual de lluvioso aunque
mucho más frío, incluso nos nevó. En tres días intensos tuvimos la suerte de
ver el brillo de los ojos de un lobo al enfocar con una linterna. Oímos el
aullido de tres ejemplares en una noche cerrada y gélida. La última mañana los
astros se conjuraron y casi tropezamos con enorme lobo macho y su compañera en
la cuneta de la ZA-P-1407. Ese episodio es uno de los capítulos del libro
“Encuentros con lobos”, editado por Tundra, en concreto el titulado: “Por la
sierra de los lobos”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Evidentemente dedicar día y medio con mal tiempo a ver lobos en La Culebra
es como jugar a la lotería sin comprar papeleta, evidentemente no nos tocó ni
el reintegro. Pero ha aumentado mucho nuestro conocimiento de la zona,
prometemos volver y observar lobos.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Texto y fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVhSTTAWTZzwqgDnPBnQeIWo5pSIZqXqNMXaa0SaCCO6zFiwTEMFXmlGOVsqUZPubEOw2TgJCDSLK6UofylRVEdFJd5JIrzdBDLyg6yIWtkmcuuqXZiD5SFKHxokl9otK1wdHs66EKPWEVDFh07eKzFOme4m584DUMdr_GUg_PyjEnZp2IAxEYYw/s2926/Polonia_2017_2438.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1951" data-original-width="2926" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVhSTTAWTZzwqgDnPBnQeIWo5pSIZqXqNMXaa0SaCCO6zFiwTEMFXmlGOVsqUZPubEOw2TgJCDSLK6UofylRVEdFJd5JIrzdBDLyg6yIWtkmcuuqXZiD5SFKHxokl9otK1wdHs66EKPWEVDFh07eKzFOme4m584DUMdr_GUg_PyjEnZp2IAxEYYw/w640-h426/Polonia_2017_2438.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lobo, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Bibliografía<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Aprovechamiento cinegético
del lobo en CyL:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.elbierzodigital.com/el-plan-de-aprovechamiento-permitira-cazar-339-lobos-al-norte-del-duero-hasta-2022/304460">https://www.elbierzodigital.com/el-plan-de-aprovechamiento-permitira-cazar-339-lobos-al-norte-del-duero-hasta-2022/304460</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Censo de Cruz-Flores y
Soria: <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.ucm.es/tribunacomplutense/130/art1862.pdf">https://www.ucm.es/tribunacomplutense/130/art1862.pdf</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">“Un censo independiente destapa el declive del lobo en la sierra de La
Culebra”. Quercus, ISSN 0212-0054, Nº 357, 2015, págs. 40-44.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Ciervos y lobos:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://blog.qnatur.com/ciervos-y-lobos-en-la-sierra-de-la-culebra/">https://blog.qnatur.com/ciervos-y-lobos-en-la-sierra-de-la-culebra/</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">¡Fundación Artemisan y el
lobo!<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.cordobabn.com/articulo/deportes/poblacion-lobo-iberico-ha-aumentado-espana-26-2014/20230921183717173128.html">https://www.cordobabn.com/articulo/deportes/poblacion-lobo-iberico-ha-aumentado-espana-26-2014/20230921183717173128.html</a><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Incendios de 2022:</span></b><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Incendios_de_la_sierra_de_la_Culebra_de_2022">https://es.wikipedia.org/wiki/Incendios_de_la_sierra_de_la_Culebra_de_2022</a><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.laopiniondezamora.es/comarcas/2023/05/20/propietarios-culebra-denuncian-sacas-madera-87646092.html">https://www.laopiniondezamora.es/comarcas/2023/05/20/propietarios-culebra-denuncian-sacas-madera-87646092.html</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://comunicacion.jcyl.es/web/jcyl/Comunicacion/es/Plantilla100Detalle/1281372051501/NotaPrensa/1285206812865/Comunicacion">https://comunicacion.jcyl.es/web/jcyl/Comunicacion/es/Plantilla100Detalle/1281372051501/NotaPrensa/1285206812865/Comunicacion</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.larazon.es/castilla-y-leon/madera-quemada-sierra-culebra-zamorana-reporta-mas-21-millones_20230324641dae0a31c73f00017996fc.html">https://www.larazon.es/castilla-y-leon/madera-quemada-sierra-culebra-zamorana-reporta-mas-21-millones_20230324641dae0a31c73f00017996fc.html</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Leishmaniasis en los lobos<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Merino Goyenechea, J., Castilla Gómez de Agüero, V., Palacios Alberti, J.,
Balaña Fouce, R., Martínez Valladares, M. (2023) “Ocurrencia de leishmaniasis
en lobos ibéricos en el noroeste de España”. microorganismos _ 2023;
11(5):1179.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.club-caza.com/article/art/28514">https://www.club-caza.com/article/art/28514</a><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Lobos:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.elagoradiario.com/desarrollo-sostenible/biodiversidad/lobo-vuelve-sierra-de-la-culebra-tras-gran-incendio/">https://www.elagoradiario.com/desarrollo-sostenible/biodiversidad/lobo-vuelve-sierra-de-la-culebra-tras-gran-incendio/</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.lavanguardia.com/natural/fauna-flora/20230119/8691714/lobo-estabiliza-po%20blacion-zona-quemada-zamora-seis-meses-pmv.html">https://www.lavanguardia.com/natural/fauna-flora/20230119/8691714/lobo-estabiliza-po
blacion-zona-quemada-zamora-seis-meses-pmv.html</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.abc.es/viajar/adentrarse-cuna-lobo-iberico-20230118113710-nt.html">https://www.abc.es/viajar/adentrarse-cuna-lobo-iberico-20230118113710-nt.html</a><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Lobos en la Culebra: <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Muñoz-Bastit, R., (2016) “Por la sierra de los lobos”. Pp: 179-188. In:
“Encuentros con lobos”. Editorial Tundra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Obisparra:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/las-obisparras-en-aliste-zamora-la-celebracion-del-pajarico-en-villarino-tras-la-sierra-a-traves-de-una-descripcion-del-siglo-xvi-784144/html/">https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/las-obisparras-en-aliste-zamora-la-celebracion-del-pajarico-en-villarino-tras-la-sierra-a-traves-de-una-descripcion-del-siglo-xvi-784144/html/</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Polémica censo lobo de CyL:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://lobisomenaturaleza.es/carta-abierta-al-director-tecnico-del-censo-de-lobo-iberico-2012-13-de-castilla-y-leon/">https://lobisomenaturaleza.es/carta-abierta-al-director-tecnico-del-censo-de-lobo-iberico-2012-13-de-castilla-y-leon/</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Presidente de Artemisan con
sus trofeos cinegéticos i contra el “Cazawoke”:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://cazawonke.com/opiniones/99309-jose-luis-lopez-schummer-tenemos-que-ser-solidarios-coloquios-de-cuarentena-con-j-i-herce">https://cazawonke.com/opiniones/99309-jose-luis-lopez-schummer-tenemos-que-ser-solidarios-coloquios-de-cuarentena-con-j-i-herce</a><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Reserva Nacional de Caza de
la Sierra de la Culebra:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Ortuño, F., de la Peña, J. (1978) “Reservas y Cotos Nacionales de Caza. 3.
Región Central”. INCAFO. Madrid. Pp. 218-235.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Turismo lobero:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://efeverde.com/desmitificar-lobo-turismo/">https://efeverde.com/desmitificar-lobo-turismo/</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://elecoturista.com/experiencias/observacion-de-lobos-en-la-sierra-de-la-culebra/">https://elecoturista.com/experiencias/observacion-de-lobos-en-la-sierra-de-la-culebra/</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Von der Leyen, el pony y el
lobo:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.eldiario.es/sociedad/poni-dolly-ursula-von-der-leyen-politica-lobo-ue_1_10489731.html">https://www.eldiario.es/sociedad/poni-dolly-ursula-von-der-leyen-politica-lobo-ue_1_10489731.html</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-28087221044625384282023-12-11T13:27:00.004+00:002023-12-12T19:49:43.344+00:00Pajareo otoñal en Villafáfila<p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDgsY2d6qRezp_tHEELXxwjdEVnM0UDYFdSaiMgsyD6errc5QVAKhW-qZa7F3msTvil6HW4uasT6clE2pbiVe-ncLBIBpzpAD3cJQ4yafIvXtTHmPmZj3TBbTjPXZCou9Cb4ZS_TSpNJSMIzTz2MW041X5iRz4xzNz9MYW4Rwg3aB6XGkqjk682A/s3565/IMG_4398.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2377" data-original-width="3565" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDgsY2d6qRezp_tHEELXxwjdEVnM0UDYFdSaiMgsyD6errc5QVAKhW-qZa7F3msTvil6HW4uasT6clE2pbiVe-ncLBIBpzpAD3cJQ4yafIvXtTHmPmZj3TBbTjPXZCou9Cb4ZS_TSpNJSMIzTz2MW041X5iRz4xzNz9MYW4Rwg3aB6XGkqjk682A/w640-h426/IMG_4398.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Avutardas en Villafáfila, noviembre 2023. Arxiu RMiB </td></tr></tbody></table><br /> <p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entre el límite de Castilla y León se encuentra la comarca de Tierra de
Campos, antaño denominada el granero de Castilla. El paisaje es una inmensa llanura
esteparia ondulada situada entre los 700 y los 720 metros de altitud dedicada a
los cultivos cerealistas. Junto a la localidad zamorana de Villafáfila destaca
un espacio singular formado por diversas lagunas salobres que en años húmedos inundan
hasta 600 ha.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Estos esteros endorreicos temporales tienen mucha importancia debido a la
biodiversidad que acogen, principalmente en invierno cuando se convierten en una
parada obligatoria para las aves migratorias que transitan por el oeste de la
Península Ibérica. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Las principales lagunas de este complejo lagunar son la Laguna Grande con
192 ha, la Laguna de Barillos con 118 ha y la Laguna de las Salinas con 70 ha,
pero en época húmeda aparecen muchos más lagunazos que se enseñorean en
cualquier depresión. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Dado la enorme biodiversidad que acogen, en 2006 la Junta de Castilla y León
protegió 32.541 hectáreas mediante la figura de Reserva Natural.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Nosotros viajamos a las lagunas de Villafáfila los días 27 y 28 de
noviembre. Para pernoctar elegimos el céntrico y muy correcto hostal Universal,
en la cercana localidad de Benavente. Con respecto a la intendencia señalar que
disfrutamos de la abundante y consistente gastronomía de la zona, en
Villafáfila comimos en el Palomar y en Benavente cenamos en el Bar Gallego, una
cecina y unos quesos zamoranos espectaculares, todos ellos regados con buen
vino de Toro.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6OnUOdxIXoG4t9J-LkH05yiQDhXhlVjFbOU2SKX9htZ6AzGMr2r0UydlHmIl-xOiBy13_CGdywdaOebCS0Hqr5DjZD4hvU86onCyDOp8dlnOwPGFTd4feO9abkHf58M_jfAyMrabAa7kbEe2ao3ZYcH6xdd9pd5gfYWY9lR0tvVR9Le_86UnZqg/s1772/Villaf%C3%A1fila%20map%202.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1703" data-original-width="1772" height="616" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6OnUOdxIXoG4t9J-LkH05yiQDhXhlVjFbOU2SKX9htZ6AzGMr2r0UydlHmIl-xOiBy13_CGdywdaOebCS0Hqr5DjZD4hvU86onCyDOp8dlnOwPGFTd4feO9abkHf58M_jfAyMrabAa7kbEe2ao3ZYcH6xdd9pd5gfYWY9lR0tvVR9Le_86UnZqg/w640-h616/Villaf%C3%A1fila%20map%202.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Observatorios y rutas realizadas</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Observatorios<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Para poder contemplar la fauna sin molestarla esta reserva cuenta con varios
observatorios repartidos por los diferentes humedales. En un recorrido pajarero
que progrese de sur a norte para llevar el sol de espaldas el primero que encontramos
es el observatorio de la Laguna de San Pedro, junto a la localidad de Villarrín
de Campos (1). Continuando dirección norte se llega al sureste de la Laguna
Salina Grande, al observatorio de Otero de Sariegos (2) que tiene el
inconveniente que cuando los niveles hídricos son bajos, se queda muy retirada la
zona inundada y solo con ayuda del catalejo se puede intentar identificar las aves más pequeñas que estén en
el sur de la laguna. Esta área tiene una preciosa casa observatorio que imita
los tradicionales palomares, pero para desgracia del naturalista aterido por el
gélido viento de finales otoño, también suele estar cerrado.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9rZi5ADERkR5K5svrPWlqoNjl5wHFab2xbLxk3GdpjB9BaCfFtKTecExQe2Wvtard3fN4LWtPr-osFL1ttHu_S-LJvxlhlHhSAnn17NHOGZQLbXPyotTMF-JYeeKtGUCWoBkZYJFO1TSWTmbMhMaeA1jPOMBtu1Fh1P7Tdr21UmhyphenhyphenzId2z-uF_A/s2795/IMG_4420.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1863" data-original-width="2795" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9rZi5ADERkR5K5svrPWlqoNjl5wHFab2xbLxk3GdpjB9BaCfFtKTecExQe2Wvtard3fN4LWtPr-osFL1ttHu_S-LJvxlhlHhSAnn17NHOGZQLbXPyotTMF-JYeeKtGUCWoBkZYJFO1TSWTmbMhMaeA1jPOMBtu1Fh1P7Tdr21UmhyphenhyphenzId2z-uF_A/w640-h426/IMG_4420.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ánsares en la Laguna de Panera, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Siguiendo la pista que rodea la Laguna Salina Grande por el este, junto a
la carretera ZA-715 se alza el enorme complejo de la Casa del Parque (3), que
es su principal punto de información. Según datos de la propia Junta, en 2018 lo
visitaron más de 17.000 ciudadanos. Con estas cifras nos sorprende que la Junta
prefiera mantenerlo cerrado entre semana, cuando allí dentro siempre hay
personal de Medio Ambiente trabajando y somos muchos los que preferimos ir
entre semana para evitar aglomeraciones. Para acabar de empeorar la gestión
medioambiental autonómica, según informa su página web cobran una entrada de 2€,
cosa poco habitual en el resto de los parques naturales del estado. </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9ZJpR1CL978WCLHGIs3jFCfH0-ILQ51Kf8L4ZQgm4M_5FtWB9s2mAAD0v5B9tVUlXW6C1iXzOaOSPyimHt84UmboS75S6tIkgpw118VSWWqslwbxyZ2snPoF_6oVkjzoUY1s3EvmTJb76Ylh0Md0ntVcJZn0fm7iGMIcwecYNHPjAV77PMN3hhA/s4680/IMG_4422.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9ZJpR1CL978WCLHGIs3jFCfH0-ILQ51Kf8L4ZQgm4M_5FtWB9s2mAAD0v5B9tVUlXW6C1iXzOaOSPyimHt84UmboS75S6tIkgpw118VSWWqslwbxyZ2snPoF_6oVkjzoUY1s3EvmTJb76Ylh0Md0ntVcJZn0fm7iGMIcwecYNHPjAV77PMN3hhA/w640-h426/IMG_4422.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Observatorio de Barillos, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Por último, al noroeste de la laguna de Barillos, junto a la misma ZA-715,
se encuentra el observatorio de la Laguna de Barillos (4). A pesar de su nombre
está más cerca de la Laguna Rosa, aunque con ayuda del telescopio se puede
prospectar la alejada Laguna de Barillos. Al norte también se puede ver la
pequeña Laguna de las Paneras.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Un malpensado, viendo la ubicación de los observatorios y los nombres que
les han adjudicado piensa que quizás el que eligió su ubicación pensaba más en
quien cobraba la expropiación de los terrenos que en si era el lugar más
apropiado para montar un observatorio, que no moleste pero que permita observar
la aves. Quizás la razón sea que cuando los diseñaron el nivel hídrico era muy
diferente. En jornada y media cortas por ser finales de otoño identificamos un
total de 50 especies, que repasaremos en las siguientes líneas.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0xa86RmfoTQDngaXamqxcI-eYlP1iBOCvNqreFnA6GFIajhhJWig_beEK2pWwXS3CR_Dt7CACKGZ5ceiy3O39lAIcEOUDaAlRvMb50oAkzy70wmlcZIBAbsOKtuvB-aXPyQIJq-pNsJ8GcYl0HaGn21XompwiyhQV5xkWTsiLdxJlGmylsC6QfA/s4680/IMG_4310.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0xa86RmfoTQDngaXamqxcI-eYlP1iBOCvNqreFnA6GFIajhhJWig_beEK2pWwXS3CR_Dt7CACKGZ5ceiy3O39lAIcEOUDaAlRvMb50oAkzy70wmlcZIBAbsOKtuvB-aXPyQIJq-pNsJ8GcYl0HaGn21XompwiyhQV5xkWTsiLdxJlGmylsC6QfA/w640-h426/IMG_4310.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Observatorio de la Laguna de San Pedro, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="text-align: left;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Rapaces 7 especies.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Notamos que el aguilucho lagunero occidental (Circus aeruginosus) es menos
abundante que milanos y aguiluchos pálidos. Nos lo encontramos preferiblemente
patrullando en vuelo raseado por campos alejados de las lagunas. El busardo
ratonero (Buteo buteo) también se localiza preferentemente campeando sobre las
tablas de cereal de los alrededores. Sin dudar el aguilucho pálido (Circus
cyaneus) es más abundante que el lagunero, nosotros observamos no menos de diez
ejemplares, aunque ninguno de ellos era macho. </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM_Co1b75nahJO2DQySDnHBeDW9I7GQKHZCQTvx3JuAlqdFfMou4dMUjRw_wK8zue0wAY8vmAPi2fj-ecbjCQIl6MmG5p9DZLzjF5Hlog9q7s8kB_yX_wzfWDgikFPvxmssM1Es4qxpM2aj8x3Gm7mrkUmh2bXmRjTOci6rZHmnI5OoSM8OMGuUw/s2413/IMG_4330.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1609" data-original-width="2413" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM_Co1b75nahJO2DQySDnHBeDW9I7GQKHZCQTvx3JuAlqdFfMou4dMUjRw_wK8zue0wAY8vmAPi2fj-ecbjCQIl6MmG5p9DZLzjF5Hlog9q7s8kB_yX_wzfWDgikFPvxmssM1Es4qxpM2aj8x3Gm7mrkUmh2bXmRjTOci6rZHmnI5OoSM8OMGuUw/w640-h426/IMG_4330.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cernícalo vulgar en caja nidal, Villafáfila, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Encontramos varios ejemplares de cernícalo vulgar (Falco tinnunculus) aquerenciados
a las numerosas cajas nidos que salpican la reserva. Esta sí que es una buena
gestión ambiental ya que facilitar la cría de predadores, ayuda a mantener a
raya las poblaciones de topillos y ratones que de otra manera diezmarían los
cultivos. En primavera, esos mismos nidales acogen al 50% de la población mundial
de cernícalo primilla (falco naumanni) que se reproduce aquí. En Villafáfila se
estima una población de 300 parejas. Pero esta especie solo está presente entre
los meses de febrero y mediados de septiembre, a principios de otoño marchan al
Sahel occidental buscando zonas donde abunden los insectos de los que se
alimentan.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0q8rmxcJKuiNprIpulrafWM1mqz5rmmxOwVZ8m37bWXmvuDydNWdmUCNnnD6j6PG7qCl9LUjPIxl0-F0oC3Kupg-3ZG3dCY2lrrBEq2u1RVURRCw-OhYfIaTakYR1jIT1ypldp0caPAKdmu4pFcIEK_Ut18l1yYAXA1QOcDlcl5zNX1EenWpNWg/s1878/IMG_4362.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1252" data-original-width="1878" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0q8rmxcJKuiNprIpulrafWM1mqz5rmmxOwVZ8m37bWXmvuDydNWdmUCNnnD6j6PG7qCl9LUjPIxl0-F0oC3Kupg-3ZG3dCY2lrrBEq2u1RVURRCw-OhYfIaTakYR1jIT1ypldp0caPAKdmu4pFcIEK_Ut18l1yYAXA1QOcDlcl5zNX1EenWpNWg/w640-h426/IMG_4362.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Milano real en Villafáfila, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Sorprendimos dos gavilanes (Accipiter nisus) al acecho de paseriformes en dos
de los escasos bosquetes aislados que rodean las lagunas. Nos llamó la atención
la abundancia de egragópilas frescas de lechuza común (Tyto alba), aunque no
vimos ninguna rapaz nocturna.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Sin dudar la rapaz más abundante en puertas del invierno es el milano real (Milvus
milvus), vuelan bajo prospectando posibles presas o esperan pacientemente
posados en cualquier pequeño promontorio. También pudimos comprobar como cuatro
ejemplares seguían un tractor mientras araba un campo, compartiendo los
invertebrados desenterrados con un colorido grupo formado por gaviotas reidoras
y estorninos pintos. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimyT53AOD_S6mVFjk06u1OXw7mpWnKgU5KHKN79zO41-N8EZsDnZHI_xQOePKPtD-6C1wtKLaSaAqXJEVdxlXqEDxUG2DKomItxA6Ktephk5j82_q-wlS1OcjWRrJhff1cWBblFj8ubLEV5Li9qzm8PKOOVx2aaUq3n9wv4ye0JavickafpkyI1A/s3332/IMG_4435.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2221" data-original-width="3332" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimyT53AOD_S6mVFjk06u1OXw7mpWnKgU5KHKN79zO41-N8EZsDnZHI_xQOePKPtD-6C1wtKLaSaAqXJEVdxlXqEDxUG2DKomItxA6Ktephk5j82_q-wlS1OcjWRrJhff1cWBblFj8ubLEV5Li9qzm8PKOOVx2aaUq3n9wv4ye0JavickafpkyI1A/w640-h426/IMG_4435.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ánsar común en Villafáfila, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Anátidas y gansos 6 especies.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Las anátidas abundan en estas aguas someras, encontramos al genérico ánade
azulón (Anas platyrhynchos), cuchara europeo (Spatula clypeata), nos sorprendió
lo escasa que era la cerceta común (Anas crecca) y por el contrario la
abundancia de Tarro blanco (Tadorna tadorna). A los pajareros mediterráneos
siempre nos alegra observar los patos más escasos en nuestra vertiente, como
son el ánade rabudo norteño (Anas acuta) o el silbón europeo (Mareca penelope).</p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX2MIRTBDKYnCtIbQiIjS9QADQtHXek5sV-dUURJCEgYWFcumE3RtiSnfrgKTWSNrDu6YzAQ017i6bWNgQb2-04HcX4flSgSoO2BlTIiyNCkDIBAW99a6FX2g4JMgoNayVT4qQddzvIlSDVpkEhn7sgXGp6cQr8LG_7Mzeyz_75RQJabK5C0z-0Q/s3113/IMG_4343.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2075" data-original-width="3113" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX2MIRTBDKYnCtIbQiIjS9QADQtHXek5sV-dUURJCEgYWFcumE3RtiSnfrgKTWSNrDu6YzAQ017i6bWNgQb2-04HcX4flSgSoO2BlTIiyNCkDIBAW99a6FX2g4JMgoNayVT4qQddzvIlSDVpkEhn7sgXGp6cQr8LG_7Mzeyz_75RQJabK5C0z-0Q/w640-h426/IMG_4343.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grulla en Villafáfila, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Gansos, grullas, garzas, flamencos y gallináceas,
5 especies<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Antaño estas lagunas destacaron por acoger en invierno una buena fracción
de los ánsares comunes (Anser anser) europeos, que alcanzó unos máximos de
entre 30 y 35.000 gansos en los mejores años. Esta cifra se redujo
progresivamente y en 2018 solo se contabilizó un máximo de 2.500 gansos,
convirtiéndose en la cifra más baja desde 1983. Este 2023 solo fuimos capaces
de contar un máximo de 231 ejemplares en la Salina Grande. El cambio climático ha
favorecido que estas aves encuentren alimento en tierras norteñas que antes se
helaban, lo que les impedía acceder a su sustento. Por ello ahora muchas ocas
prefieren acortar su viaje migratorio y se quedan en lugares más cercanos a sus
colonias de cría como son las campiñas holandesas.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Al contrario de lo ocurre con los ánsares, las cifras de grulla común (Grus
grus) invernantes han ido aumentando con el paso de los años. La población
invernante castellano-leonesa ha pasado de 230 aves en 1980 a 4.996 en 2007. Con
todo en Villafáfila invernan pocas, esta localidad la utilizan preferentemente como
punto de reposo y alimentación durante la migración postnupcial (Prieta <i>et. al</i>., 2008), nosotros solo contamos 184
ejemplares. Otras especies presentes fueron dos flamenco común (Phoenicopterus
roseus), 1 gallineta común (Gallinula chloropus) y 2 garza real (Ardea cinerea).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzFlx2YBEOQBaBWig-QosBEdgagDgbNS-mHmLtKp69VTcAUCQ-Xhoc-DkgWkFs6pM9kJPOPNlDoaB4unLXmEYB_B0y39X8ZKaL4_PltaUJZIol_wVf4DMDwXWYgXtViAUsCAlrHrQUQDK4KPcmhaqAjCe2tXIHlne660r-o6VhyT0NIcPgmFytFw/s2277/IMG_4411.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1518" data-original-width="2277" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzFlx2YBEOQBaBWig-QosBEdgagDgbNS-mHmLtKp69VTcAUCQ-Xhoc-DkgWkFs6pM9kJPOPNlDoaB4unLXmEYB_B0y39X8ZKaL4_PltaUJZIol_wVf4DMDwXWYgXtViAUsCAlrHrQUQDK4KPcmhaqAjCe2tXIHlne660r-o6VhyT0NIcPgmFytFw/w640-h426/IMG_4411.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Avutardas en Villafáfila, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /> </span><p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Estepárias, 1 especie<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Circulando por las pistas al suroeste de Tapioles (5) encontramos grupos
numerosos de avutarda común (Otis tarda). El lunes 27 observamos 95 ejemplares en
el mismo campo y el martes, en una zona próxima encontramos un grupo de 34 y
otro de 61. Nos sorprendió que estas aves se agrupen en bandos invernales tan
grandes. A buen seguro que estaban rebuscando granos de trigo y cebada ya que
en los meses invernales se alimentan casi exclusivamente de materia vegetal
(Lane <i>et al</i>., 1999).</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwep9eJ-gydrOLN3-c_XGFrnIHuXTM5D51ZUxclSULrIMDRYKnUFDWi5RMx4TLPMCfuYh630EeMZKU32xg8pVic1_if2qC6J19nNovxCtTlPuCdmtJTQ0S6Xei2s0K0tdIIoOBWEOJiNKbzjeeE5NZq7rv4tudQwC85yoPq-f9d4c6rVRo255sRA/s3411/IMG_4394.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2274" data-original-width="3411" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwep9eJ-gydrOLN3-c_XGFrnIHuXTM5D51ZUxclSULrIMDRYKnUFDWi5RMx4TLPMCfuYh630EeMZKU32xg8pVic1_if2qC6J19nNovxCtTlPuCdmtJTQ0S6Xei2s0K0tdIIoOBWEOJiNKbzjeeE5NZq7rv4tudQwC85yoPq-f9d4c6rVRo255sRA/w640-h426/IMG_4394.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Avutardas, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Según datos de la Junta de Comunidades en 2018, en el entorno de
Villafáfila hay una población de avutardas cercana al millar. Los máximos se
censaron en 2005, cuando contabilizaron 2.668 ejemplares. Estos datos implican
que aquí se concentra la mayor porción de la población mundial de esta especie.
Sin embargo las tasas de reproducción de algunos años son muy bajas, en la
primavera de 2022 una concatenación de fríos primaverales anómalos provocó que
solo prosperaran 73 pollos. </p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhyMjJD9thjhOoE1_PHzzm4orD7nLoHFkfMB3n7fOZUqcB_Qhb1JEnl4UbQlclKl1r4qB5wAgmgzwQNy1F2Hj0ekt7nacFQBp2EF13DgAzs2h-ZRQCjOrOng5E6mPVYMQxCmv_MADQaZbgBZztGOtFL-uUgHJ4oZQ0ER6-76Q0amo5P854gRPf2g/s4015/IMG_4427.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1903" data-original-width="4015" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhyMjJD9thjhOoE1_PHzzm4orD7nLoHFkfMB3n7fOZUqcB_Qhb1JEnl4UbQlclKl1r4qB5wAgmgzwQNy1F2Hj0ekt7nacFQBp2EF13DgAzs2h-ZRQCjOrOng5E6mPVYMQxCmv_MADQaZbgBZztGOtFL-uUgHJ4oZQ0ER6-76Q0amo5P854gRPf2g/w640-h304/IMG_4427.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bando de avefrías y combatientes, Villafáfila, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Limícolas, 8 especies<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En la actualidad la avefría europea (Vanellus vanellus) se ha convertido en
la especie más abundante de los inviernos en Villafáfila. En 2016 se llegaron a
contabilizar 10.000 ejemplares, siendo conservador, estimo que no bajarían del
par de millares. Generalmente estaban acompañadas por chorlitos dorados
(Pluvialiis apricaria) cuyas cifras no bajarían de los tres centenares, por combatientes
(Calidris pugnax), correlimos comunes (Calidris alpina), un par de correlimos
menudos (Calidris minuta) y también tuvimos la suerte de ver un correlimos de Temminck
(Calidris temminckii). Gracias al diseño y colorido de su plumaje, destacaban las
inconfundibles avocetas (Recurvirostra avosetta), calculamos que había 48
ejemplares, los dos días las vimos en la Salina Grande, sesteando agrupadas.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">En uno de los recorridos por los campos circundantes al entorno lagunar levantamos
dos andarríos grande (Tringa ochropus), inconfundibles por el contraste de su
dorso negruzco con el blanco níveo del obispillo y cola. También encontramos archibebe
oscuro (Tringa erythropus), el primer día uno y cuatro el segundo, lo curioso
es que parecían preferir lagunas tranquilas, eran la única especie presente en
la laguna de San Pedro, muy cerca de Villarrín de Campos.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">
</span></p><p class="MsoNormal"><b><span lang="ES"> </span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Gaviotas,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>2
especies</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Las gaviotas reidoras (Chroicocephalus ridibundus) seguían un tractor que
araba un campo mientras que las gaviotas sombrías (Larus fuscus) las vimos
sestar en la Salina Grande.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifQNE5lM2QQzsYJG5ekdm8lHVzE3S5eK7vgM7uo2ph8HrRtpTapmlK4KoI5S1seqbKuwEYM-Uf_M5JXofHaKICl9KORNh3LMpRCSXO8018XIpSLnFIyx-jOx1mnTVwNCyAIhoH74MsRGZQfr1QcF6M1QeETkFzBskVGx942YsweIbyK4q52UotEA/s3700/IMG_4309.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2467" data-original-width="3700" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifQNE5lM2QQzsYJG5ekdm8lHVzE3S5eK7vgM7uo2ph8HrRtpTapmlK4KoI5S1seqbKuwEYM-Uf_M5JXofHaKICl9KORNh3LMpRCSXO8018XIpSLnFIyx-jOx1mnTVwNCyAIhoH74MsRGZQfr1QcF6M1QeETkFzBskVGx942YsweIbyK4q52UotEA/w640-h426/IMG_4309.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Palomar de Villafáfila, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /> </span></b><p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Columbiformes, 2 especies</span></b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Esta comarca se caracteriza por sus típicos palomares de tapial, o tierra
pisada. Esta técnica y diseño peculiares consiste en levantar gruesos muros de tierra
arcillosa húmeda que se compacta a golpes de pisón. A esta mezcla le añaden paja
y con ella rellenan encofrados de madera para dejar que se endurezcan. De esta
forma alzan unos sólidos muros que rematan con entramados de madera y cubren
con tejas. Las utilizaban para favorecer la reproducción de la paloma bravía
doméstica (Columba livia domestica) ya que de ellas aprovechaban los huevos, los
pichones y la palomina, que es el nombre que reciben los excrementos que utilizaban
como abono. Hoy la mayoría está ruinas por falta de mantenimiento, en los que
continúan activos como nidales se ha añadido la cosmopolita tórtola turca (Streptopelia
decaocto) y algún primilla.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis0Cs6X-sto7pp2qrTqmzhdy_Ao-GsD2-kM-CadBrBzHeh8GvKlpIYeLz5DjurypLJLT9sJx-t4BxNo_6YMrR6rnRVnxs6a_yqyNzXP41x44ch_O0IVDpGxHugCuAOJnaKoSr9n73VrSdu2E7Fxc9n2lK-8reYIMtCS7iF2j6a2FK2o3RalzEDgQ/s3500/IMG_4378.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2334" data-original-width="3500" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis0Cs6X-sto7pp2qrTqmzhdy_Ao-GsD2-kM-CadBrBzHeh8GvKlpIYeLz5DjurypLJLT9sJx-t4BxNo_6YMrR6rnRVnxs6a_yqyNzXP41x44ch_O0IVDpGxHugCuAOJnaKoSr9n73VrSdu2E7Fxc9n2lK-8reYIMtCS7iF2j6a2FK2o3RalzEDgQ/w640-h426/IMG_4378.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Zorzal común, Villafáfila, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /> </span></b><p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Paseriformes, 18 especies<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">De los paseriformes presentes encontramos las especies habituales de las
estepas cerealistas castellano-leonesas. Alaúdidos como la alondra común (Alauda
arvensis), la cogujada común (Galerida cristata) y la montesina (Galerida theklae).
Bisbita pratense (Anthus pratensis), escribano triguero (Miliaria calandra), gorrión
chillón (Petronia petronia), gorrión Común Ibérico (Passer domesticus
balearoibericus), gorrión molinero (Passer montanus), estornino negro (Sturnus
unicolor) o estornino pinto (Sturnus vulgaris).</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWFzWb69y6Q_JYBVPMjN86lAEVGbH5d9Vvj9nrv8_zaJ8Ey1wPclU6UouNVtJdGX2TFkwyIbx3dfEvcaJH5wQ03E3cK3FYjAP7Bt44zvoq-O1PRH44ABT6yOxz6fpqxkYCyZweO-Fgw_RfwoJ0luUEAqBx8kGPgDrYGhMEdN7mVd7MVomrwslMGA/s1942/IMG_4457.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1295" data-original-width="1942" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWFzWb69y6Q_JYBVPMjN86lAEVGbH5d9Vvj9nrv8_zaJ8Ey1wPclU6UouNVtJdGX2TFkwyIbx3dfEvcaJH5wQ03E3cK3FYjAP7Bt44zvoq-O1PRH44ABT6yOxz6fpqxkYCyZweO-Fgw_RfwoJ0luUEAqBx8kGPgDrYGhMEdN7mVd7MVomrwslMGA/w640-h426/IMG_4457.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grajilla en Villafáfila, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Córvidos como la corneja negra (Corvus corone), la grajilla occidental (Corvus
monedula spermologus) y la urraca común (Pica pica), acompañados de las aves de
las campiñas ibéricas, como son el jilguero europeo (Carduelis carduelis), la lavandera
blanca (Motacilla alba), el pardillo común (Linaria cannabina mediterranea), el
colirrojo tizón (Phoenicurus ochruros), el cistícola buitrón (Cisticola
juncidis), pinzón Vulgar (Fringilla coelebs), tarabilla europea (Saxicola rubicola)
o el zorzal común (Turdus philomelos).</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwct4c9RqrNDP67ZnC1hAfGnsCEd-xAFTGxymc5LdegVBe-VZqCcyzAAGykdmLVGT7J-rhqdWWivKuZuhX4APSAtMi5qoTEkSBo3Ni-A0u9Cq5i8DCc7sY_8I4q_2vg92YeMs76CxRNw5NajDhcRoMHnZniiJ9_BBZCjnmK8Jtolx2e3AGZd7S_g/s4680/IMG_4425.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwct4c9RqrNDP67ZnC1hAfGnsCEd-xAFTGxymc5LdegVBe-VZqCcyzAAGykdmLVGT7J-rhqdWWivKuZuhX4APSAtMi5qoTEkSBo3Ni-A0u9Cq5i8DCc7sY_8I4q_2vg92YeMs76CxRNw5NajDhcRoMHnZniiJ9_BBZCjnmK8Jtolx2e3AGZd7S_g/w640-h426/IMG_4425.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gracias a mis amigos: Gerardo Aisa y Aurelio Sanz</td></tr></tbody></table><span style="text-align: left;"> </span><p></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Bibliografía<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Avutardas alimentación:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Lane, S. J.,
Alonso, J. C., Alonso, J. A., Naveso, M. A. (1999). Seasonal changes in diet
and diet selection of great bustards (Otis t. tarda) in north-west Spain.
J.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Zool. London, 247: 201-214.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Avutardas y ánsares en 2018:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.lavanguardia.com/vida/20190128/4655223570/las-lagunas-de-villafafila-registran-la-cifra-mas-baja-de-ansares-en-36-anos.html">https://www.lavanguardia.com/vida/20190128/4655223570/las-lagunas-de-villafafila-registran-la-cifra-mas-baja-de-ansares-en-36-anos.html</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://www.lavanguardia.com/vida/20160127/301706871770/el-avefria-desbanca-al-ansar-como-principal-especie-migratoria-en-villafafila.html">https://www.lavanguardia.com/vida/20160127/301706871770/el-avefria-desbanca-al-ansar-como-principal-especie-migratoria-en-villafafila.html</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Casa del Parque de Villafáfila:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://villafafila.com/instalaciones/default.asp">https://villafafila.com/instalaciones/default.asp</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Cernícalo primilla, migración e invernada:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://curioso-por-naturaleza.blogspot.com/2019/10/cernicalo-primilla-europa-migracion-e.html">https://curioso-por-naturaleza.blogspot.com/2019/10/cernicalo-primilla-europa-migracion-e.html</a><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Grullas:<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal">Prieta, J. y Del Moral, J. C. (2008). “La grulla común
invernante en España. Población en 2007 y método de censo”. SEO/BirdLife.
Madrid.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/21_grulla_2007_2008_tcm30-208145.pdf" target="_blank">https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/21_grulla_2007_2008_tcm30-208145.pdf</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Villafáfila:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><a href="https://patrimonionatural.org/espacios-naturales/reserva-natural/reserva-natural-lagunas-de-villafafila">https://patrimonionatural.org/espacios-naturales/reserva-natural/reserva-natural-lagunas-de-villafafila#</a></span></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-11791021830367603482023-11-20T18:59:00.007+00:002023-12-03T20:10:56.168+00:00La Marjal del Puig mereix protecció!<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhepadfuvy6yVzKdpO99dzdl4MdfNwf4OXGp4Cfjxi7_OGFlVnSo7hkrqmgdVLuV_Bm6aRAjGZ0qfbczW_cBonQY84yqsrQXlRMTpQPLt7-9EcpnXhOqohYZQqHa-AT7dp6mpE6Ak3dxKGUai82d8aLXKRtI_6i7Lx2LhJaZKTBEfBguIbp4xDGlQ/s2309/IMG_4008.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1539" data-original-width="2309" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhepadfuvy6yVzKdpO99dzdl4MdfNwf4OXGp4Cfjxi7_OGFlVnSo7hkrqmgdVLuV_Bm6aRAjGZ0qfbczW_cBonQY84yqsrQXlRMTpQPLt7-9EcpnXhOqohYZQqHa-AT7dp6mpE6Ak3dxKGUai82d8aLXKRtI_6i7Lx2LhJaZKTBEfBguIbp4xDGlQ/w640-h426/IMG_4008.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) al Puig, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Aquesta tardor està sorprenent els
ornitòlegs de l’Horta Nord la varietat de les aus que s’apleguen a la marjal
del Puig de Santa Maria. Des de l’inici de la tardor el dia 23 de setembre, fins
al 20 de novembre, segons el portal d’ornitologia eBird s’han albirat 73
espècies d’aus diferents, al Puig. La zona més valuosa està situada al nord del
terme del Puig, delimitada per la V-21 a l’oest, el polígon industrial al sud,
el mar a l’est i el terme de Puçol al nord. </span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrFyunj6iHuK-JRyy2bikkCIL6CPiGmuCG8u0rZjQybm5d9oN6yJlq3DfFD4AkuSPtLg1RiJ56THmQ9XjSaEejMcpIpPM-MtiqdZ51UCQ3ygdrZ7N7LJxabtgwriK21djREmTwV_V9PHqq64Y4tXdI_Cm0ouEbCIHL7whbFtuG-f_xslEz4sdcrQ/s2850/IMG_3831%20b.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1900" data-original-width="2850" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrFyunj6iHuK-JRyy2bikkCIL6CPiGmuCG8u0rZjQybm5d9oN6yJlq3DfFD4AkuSPtLg1RiJ56THmQ9XjSaEejMcpIpPM-MtiqdZ51UCQ3ygdrZ7N7LJxabtgwriK21djREmTwV_V9PHqq64Y4tXdI_Cm0ouEbCIHL7whbFtuG-f_xslEz4sdcrQ/w640-h426/IMG_3831%20b.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Àguila pescadora (Pandion haliaetus) al Puig, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">La principal raó d’aquesta
diversitat deu ser que hi ha prou aliment per a espècies predadores poc
freqüents en terres costaneres valencianes. Tot i que enguany hi ha prou
sequera i sols queda aigua als canals de drenatge i a les séquies, es veuen
conills, no falten les llises i deu haver-hi bones poblacions de talpons i
ratolins. L’abundància d’aliment provoca que molts ocells predadors es queden en
un indret concret, tot mentre tinguen aliment i tranquil·litat, cosa que de
moment pareix respectar-se. </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoSNqn-o8wdvXuyO1zOV2K3qpEfGDL3mee1kI0VUEpgrd7kui50TC5EmHTx84ATxbXuB2_nehcewnKUIGWGvUuXWMTdePTJCiHM3HLEGoUNIUZp4p-TvEBHJEf8njfJNEXBoEbgVXjZulYwlaSx7wTqplnyM1jkqGmJ92D03EZ1gvmHZWi8g8gTw/s1772/03_2018_9054-002.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1179" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoSNqn-o8wdvXuyO1zOV2K3qpEfGDL3mee1kI0VUEpgrd7kui50TC5EmHTx84ATxbXuB2_nehcewnKUIGWGvUuXWMTdePTJCiHM3HLEGoUNIUZp4p-TvEBHJEf8njfJNEXBoEbgVXjZulYwlaSx7wTqplnyM1jkqGmJ92D03EZ1gvmHZWi8g8gTw/w640-h426/03_2018_9054-002.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Àguila calçada (Aquila pennata), Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Doncs fem un xicotet repàs de les
aus més destacades que trobem a la marjal del Puig. Per aus destacades
entendrem ocells poc freqüents i rapinyaires singulars. Hem observat fins a 3 àguiles
calçades (Aquila pennata) que es veuen pels camps entre la marjal i la V-21. També
s’ha vist una àguila pescadora (Pandion haliaetus) que aprofita la manca
d’aigua, això provoca concentracions de grans llises que són un dels seus àpats
favorits. Un altre rapinyaire que es veu volant a baixa altura per la marjal és
l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus), fins a tres exemplars es veuen simultàniament intentant sorprendre animalons xicotets. Uns altres ocells de
rapinya presents són l’aguilot comú (Buteo buteo) i el xoriguer (Falco
tinnunculus), tot i que aquestes dues espècies són de les més habituals. Un
altre caçador alat no massa estrany en aquestes terres és l’esparver (Accipiter
nisus), aquest prefereix rondar els tarongerars o aguaitar-se per atrapar
xicotets ocellets.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgour80WvkW0ScvasUn11gtJLsEEgzal5SUf83DDbjKiw0tZjOrwDXuKToarxLKyBNfm5dpw8tIFJjDkX07jBvJ96ElrW1L1nb_8fDhr0Zk8_3d3QlM3cyBWP0dJYNlX8R-gdTk-npw1oN6CtrJ299SvPi4A_WlNCYeOtdkdGXtOY5eyfwlHjIHmg/s2113/IMG_3958%20bo.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1408" data-original-width="2113" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgour80WvkW0ScvasUn11gtJLsEEgzal5SUf83DDbjKiw0tZjOrwDXuKToarxLKyBNfm5dpw8tIFJjDkX07jBvJ96ElrW1L1nb_8fDhr0Zk8_3d3QlM3cyBWP0dJYNlX8R-gdTk-npw1oN6CtrJ299SvPi4A_WlNCYeOtdkdGXtOY5eyfwlHjIHmg/w640-h426/IMG_3958%20bo.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aguilot comú (Buteo buteo). Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Per la seua raresa en terres
valencianes destaca la presència d’un adult d’esparver d'espatlles negres (Elanus
caeruleus). Aquest ocell és un expert en la cacera de ratolins i talpons. Per
atrapar-los té dues tècniques, o es queda a l’aguait en un lloc alt amb bona
visibilitat o pot anar volant i en trobar quelcom apetitós, pot quedar-se quiet en el
cel sense parar de menejar les ales, per a deixar-se caure sobre l’infortunat animalet que s’ha deixat veure. La seua presència tot el mes de novembre demostra
que deu haver-hi molts rosegadors pels camps que envolten la marjal.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVcE8nuHYdzrfrSZwqEnJBHQDP5tNpRgSJyeqWh1b5h5uMjQOiTiEf8IIMuksuzzVnQ0EMCePg4lUyvXssOLFdbch2IZEv2kjdQ-m16Gm_kSBlIAL045t5BtKaUUVp5CuiwML1O-tNGxzRZfk5wZWDoai2lYsdUBAsUupTdG7yd1D0fIWdnjlSQw/s2194/IMG_3865%20b.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1463" data-original-width="2194" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVcE8nuHYdzrfrSZwqEnJBHQDP5tNpRgSJyeqWh1b5h5uMjQOiTiEf8IIMuksuzzVnQ0EMCePg4lUyvXssOLFdbch2IZEv2kjdQ-m16Gm_kSBlIAL045t5BtKaUUVp5CuiwML1O-tNGxzRZfk5wZWDoai2lYsdUBAsUupTdG7yd1D0fIWdnjlSQw/w640-h426/IMG_3865%20b.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cigonya negra (Ciconia nigra) al Puig, Arxiu RMiB<br /><br /></td></tr></tbody></table>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">De les espècies no rapinyaires
que ens han visitat aquesta tardor podem destacar la presència d’una cigonya
negra (Ciconia nigra) que ha compartit les vores dels canals amb els agróns
habituals dels nostres aiguamolls, com són la garseta blanca (Egretta garzetta),
l’agró blanc (Ardea alba), l’oroval (Ardeola ralloides), l’agró roig (Ardea
purpurea) o l’agró blau (Ardea cinerea). Totes aquestes aus tenen la mateixa
tècnica de cacera, es queden immòbils per atrapar peixos, granotes o ratetes
amb els seus becs en forma d’espasa. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoNR8CziL2bAdEdyvIG2XxWH4OkeniR3uPqeNRO0lA-AE5q6w18xxH0t4JoUyqg_4HYXj_YY_eyU3lyMFPlDfSKb1ni5MOco_9PNtHSgzO_djSHsn01qWANr3wD2Apu-pX-uiEyqcIvsnWKMT3kS2Pl_ItlOjMAUGeZ8bcCAx7mLk-Qz7FnhMf7A/s1772/IMG_8968.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoNR8CziL2bAdEdyvIG2XxWH4OkeniR3uPqeNRO0lA-AE5q6w18xxH0t4JoUyqg_4HYXj_YY_eyU3lyMFPlDfSKb1ni5MOco_9PNtHSgzO_djSHsn01qWANr3wD2Apu-pX-uiEyqcIvsnWKMT3kS2Pl_ItlOjMAUGeZ8bcCAx7mLk-Qz7FnhMf7A/w640-h426/IMG_8968.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bec de corall senegalés (Estrilda astrild). Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Entre altres espècies que s’han
deixat veure aquesta tardor, podem destacar la presència de dues espècies
exòtiques, com són els faisans (Phasianus colchicus) o els bec de corall
senegalesos (Estrilda astrild).</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdNjrSOTYvNMx7NJJdUiiLNPUQtXWXf2HtxaGNNK1hNn5p0Fe5Y6SELUvS8hEwoHKs0_bwwqEWhQgdVAkiYJotDNd3DZV2wAPMNpQu4MmxUTLd7SEI9EloEnKnAHn4XGqhItpWLMnQ_TIr90XZyMoXkNIWdPyMPg8SmsX2NEfhcm-I62VmiUY2BA/s1772/IMG_4261.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdNjrSOTYvNMx7NJJdUiiLNPUQtXWXf2HtxaGNNK1hNn5p0Fe5Y6SELUvS8hEwoHKs0_bwwqEWhQgdVAkiYJotDNd3DZV2wAPMNpQu4MmxUTLd7SEI9EloEnKnAHn4XGqhItpWLMnQ_TIr90XZyMoXkNIWdPyMPg8SmsX2NEfhcm-I62VmiUY2BA/w640-h426/IMG_4261.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Agró blanc (Ardea alba). Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Esperem que la tranquil·litat, a
més del seny de caçadors i administracions, puguen mantenir la biodiversitat de
la marjal del Puig. Aquest espai, tot i que prou degradat per urbanitzacions i
abocadors il·legals, gràcies a l’abandó de conreus i a la multiplicació de la coberta
vegetal ha aconseguit convertir-se en la marjal amb més biodiversitat de
l’Horta Nord.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ-mTxiJlRR8OXMcvqWdDbI8JeaKV6_7dtob2-YASvcHqniagQyUAsOQqfALa4WMh_Rpa-t2XPL1RLdC_IuODnnYyTniyFYtegYh2fYaExPleXisPgNsLfHJrPes7UsKO1M4WyvUSZWAcxrGLZb4JA6R1bhGFsBPv8sEVhhzi1Z9vQDgL46OgsTw/s886/parc%20nat%20Puig%205.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="595" data-original-width="886" height="430" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ-mTxiJlRR8OXMcvqWdDbI8JeaKV6_7dtob2-YASvcHqniagQyUAsOQqfALa4WMh_Rpa-t2XPL1RLdC_IuODnnYyTniyFYtegYh2fYaExPleXisPgNsLfHJrPes7UsKO1M4WyvUSZWAcxrGLZb4JA6R1bhGFsBPv8sEVhhzi1Z9vQDgL46OgsTw/w640-h430/parc%20nat%20Puig%205.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Proposta de protecció de la Marjal del Puig. Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Aquest espai que hui resta
abandonat sense ús agrícola, ben bé mereix protecció, com a mínim sota la
figura de parc natural municipal. Amb la seua declaració s'engrandirien els grans atractius del Puig de Santa Maria, afegint a la seua història i als seus
grandiosos monuments, un espai natural molt valuós. La qual cosa repercutiria
en la valorització de la seua zona costanera urbanitzada amb molt poc seny i, en general, seria un revulsiu d'aquest
municipi de l’Horta Nord.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Textos i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB. </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-49094037504897973272023-11-07T19:35:00.009+00:002023-11-07T19:49:04.883+00:00Tardor de corriols a Alboraia<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2IwokbRAli7F1HDwiXTVq7Kiv9EIOrAqiUZlruMOwUNwnEQLnfJGOtTeTxdr7la4axIcSnKK7aGl7xbmgn4G5q0UIrcr3-MYmcxRXvs75M8MYrweLjEbDTxjAo91gwuqdosKypYT0rMzkX2hlxXDFzHkQlgma3dJ1PGPf-2KTqxLQQfd3ro7CTw/s2376/IMG_3644.JPG" style="font-size: 18px; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1584" data-original-width="2376" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2IwokbRAli7F1HDwiXTVq7Kiv9EIOrAqiUZlruMOwUNwnEQLnfJGOtTeTxdr7la4axIcSnKK7aGl7xbmgn4G5q0UIrcr3-MYmcxRXvs75M8MYrweLjEbDTxjAo91gwuqdosKypYT0rMzkX2hlxXDFzHkQlgma3dJ1PGPf-2KTqxLQQfd3ro7CTw/w640-h426/IMG_3644.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a Port Saplatja, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">El temps de tardor és sinònim del pas dels ocells
migradors per casa nostra. Després de la reproducció abandonen les terres del
nord d’Europa per anar a cercar millors condicions ambientals al sud,
generalment a l’Àfrica subsahariana o com aquest grup d’aus, preferiblement a les
costes del continent africà, tot i que alguns exemplars es poden quedar entre
nosaltres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Els corriols són unes aus menudes que mengen cucs
i invertebrats que viuen soterrats en els fangs o entre la rocalla d’aiguamolls
i platges. Són unes boletes xicotetes que caminen i corren fugint de les ones, que
claven els seus becs en l’arena per trobar menjar o per agafar-lo en la
superfície, just en a la vora de l’aigua de marjals o rierols i on trenquen les
ones del mar. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">A casa nostra dues espècies són reproductores a
les quals es pot sumar la presència temporal d’unes altres espècies, en els
passos migratoris o als hiverns. Precisament és en la tardor quan els podem
observar més fàcilment en les platges d’Alboraia i a la desembocadura del
barranc del carraixet. Doncs anem a fer un ràpid repàs dels corriols que podem veure
aquests dies de tardor. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6fMvpL-GnIJKMGqYmXpK_F2G7OBR-fIuh8T-Bc8b7At-hTqdqJrt3DCWDy0amE45W7TKFYfa5cKomiEcQ7T8JPuRbYjT5T3FqPmx7ad1ioXseDzEuqQfjKuwhRk_McmASORsqeYTxBlMftXeaSb3B0Pptrt6w9iIx6KKVuDxdjcQT9TWkx4LUNA/s2067/IMG_7487%20bo.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1378" data-original-width="2067" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6fMvpL-GnIJKMGqYmXpK_F2G7OBR-fIuh8T-Bc8b7At-hTqdqJrt3DCWDy0amE45W7TKFYfa5cKomiEcQ7T8JPuRbYjT5T3FqPmx7ad1ioXseDzEuqQfjKuwhRk_McmASORsqeYTxBlMftXeaSb3B0Pptrt6w9iIx6KKVuDxdjcQT9TWkx4LUNA/w640-h426/IMG_7487%20bo.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Corriol camanegre a Meliana, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><br /><o:p><br /></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Corriol
camanegre (Charadrius alexandrinus)<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">És una xicoteta joia que abans criava en tota la
franja costanera de l’Horta Nord. Amb la urbanització massiva de les costes
sols resisteix en les poques zones dunars que ens queden, com és la marjal de
Rafalell i Vistabella. De fet, per a afavorir les poques parelles que ens
queden s’ha tancat l’accés a les zones dunars i s’han senyalitzat les zones on
fan niu amb estaques unides per cordes. També s’han ficat cartells avisant de
la seua presència i que demanant que no s’entre en les zones assenyalades.
Malauradament, principalment alguns passejants de gossos, no les respecten i
permeten que els seus animals entren a les zones amb nius provocant la pèrdua
de la majoria de les postes d’ous, o fins i tot la mort d’uns pollets que no
poden volar i es queden immòbils intentant que no els troben. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgigCWRWQiaKczarWWEPk_YT5FsTS752lpfWTHrOHvEl9B4xzEvIv8XH5cmggcLDgpLfTIsY2GNkWBKoebgRVI4H8m59albKhni0QqbhY3bSm0O9ocqH9hWlsINmhkk1SHRpCCVtHf0_M5oqS-WEoJ7ld4NXccrqNEeXlbQKKVlq42vVjNg49posg/s886/Almenara%2003_2016_1590-001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="602" data-original-width="886" height="434" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgigCWRWQiaKczarWWEPk_YT5FsTS752lpfWTHrOHvEl9B4xzEvIv8XH5cmggcLDgpLfTIsY2GNkWBKoebgRVI4H8m59albKhni0QqbhY3bSm0O9ocqH9hWlsINmhkk1SHRpCCVtHf0_M5oqS-WEoJ7ld4NXccrqNEeXlbQKKVlq42vVjNg49posg/w640-h434/Almenara%2003_2016_1590-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Corriolets a Almenara, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Corriolet
(Charadrius dubius) <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Aquest cosí del camanegre, és més resistent,
tolera més la presència de la gent i a més d’en les platges també pot criar a
la vora dels rius, o fins i tot en solars sense vegetació, amb l’única condició
que troben una miqueta de tranquil·litat per a criar als seus pollets i que
estiguen prop de l’aigua.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfraCoW9ADU4LXDMOb92wc2C5tPLalqtsiriJorhk_Xe6fh-5mQjV6uILhLvbmt46gM6Hz9etku_DWqY00ZdXk7qPHbIi02LBZ9E5sApwkhZ7F_Q1aGJlv5H69SLW1sKnQgtpi9FoSFezV6rtlwmsTPyHjHS0W-zP8ewulflPhyphenhyphen6pEGWXw5ypWDw/s3074/IMG_3316.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2049" data-original-width="3074" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfraCoW9ADU4LXDMOb92wc2C5tPLalqtsiriJorhk_Xe6fh-5mQjV6uILhLvbmt46gM6Hz9etku_DWqY00ZdXk7qPHbIi02LBZ9E5sApwkhZ7F_Q1aGJlv5H69SLW1sKnQgtpi9FoSFezV6rtlwmsTPyHjHS0W-zP8ewulflPhyphenhyphen6pEGWXw5ypWDw/w640-h426/IMG_3316.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Corriol cabut (Charadrius hiaticula) a Port Saplatja, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><br /><o:p><br /></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Corriol cabut
(Charadrius hiaticula)<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">És molt versemblant de disseny al corriol menut,
però més gran. Aquesta espècie tria per a reproduir-se als aiguamolls costaners
al nord del continent. A casa nostra és prou freqüent durant els passos
migratoris en les platges, tot i que alguns exemplars poden romandre més temps
als nostres aiguamolls. Els agraden molt els ambients humits com són els
arrossars, però a l’Horta Nord ja no ens queda cap, els canviarem per
urbanitzacions de platja.</span><span style="font-size: 13.5pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7FczoRh4N7msG2U5n-BUSojUuuQW0nG33dBn1nU6vq-ZkuZl1jF-R9kKggkK1kr2kl5VfgyqN-Z5DHBV763fkjy4WfkEZj9nghAYxtlSKliyO8LM1uUzY1MiCu0al1CYAc6DYmb6IM7l7uOxCLjFVutI6jxQWVdo3QrkwJtLnFrM6NZ71bBXQqw/s2465/IMG_3587.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1644" data-original-width="2465" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7FczoRh4N7msG2U5n-BUSojUuuQW0nG33dBn1nU6vq-ZkuZl1jF-R9kKggkK1kr2kl5VfgyqN-Z5DHBV763fkjy4WfkEZj9nghAYxtlSKliyO8LM1uUzY1MiCu0al1CYAc6DYmb6IM7l7uOxCLjFVutI6jxQWVdo3QrkwJtLnFrM6NZ71bBXQqw/w640-h426/IMG_3587.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Territ tresdits (Calidris alba) a Port Saplatja, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><b><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Territ tresdits
(Calidris alba)</span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Aquest ocellet blanquinós en les parts baixes i
gris, amb taquetes negres en l’esquena, és un amant de la vora de la mar. Incansablement,
puja i baixa fugint de la pujada o seguint la retirada de les ones, mentre arreplega
cucs amagats en l’arena. Aquest ocellet li agrada estar en companyia, és molt
divertit veure’ls amunt i avall, sense parar de córrer, menejant eixes cametes
negres a tota velocitat, com si fos una pel·lícula de cine mut. Si et pares a
mirar-los i et fixes un poc podràs comprovar que el mar mai els banya, són més
ràpids que les ones, fins i tot quan hi ha marejol!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUoQNc-LgMtRwwcRpGIauAbuxn8dzRz_eKavRd5xxmegjbQqQPf4TjmuVZeyLFToGE0H3-NOsX2MQhGOKFtIBnO1esTDEobmVY3wK4ek7QtCQ0-UATUmHeWaKHPUNaieneB9rhM8g2daLWetas_ZYrklTd3Or-V6QtZV_AP6gBYawE_jJKwOqczg/s2603/IMG_2453.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1736" data-original-width="2603" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUoQNc-LgMtRwwcRpGIauAbuxn8dzRz_eKavRd5xxmegjbQqQPf4TjmuVZeyLFToGE0H3-NOsX2MQhGOKFtIBnO1esTDEobmVY3wK4ek7QtCQ0-UATUmHeWaKHPUNaieneB9rhM8g2daLWetas_ZYrklTd3Or-V6QtZV_AP6gBYawE_jJKwOqczg/w640-h426/IMG_2453.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Territ variant i remena-rocs, Port Saplatja, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p><br /></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Territ
variant (Calidris alpina)<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Aquest corriol té predilecció per un cuc poliquet,
l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hediste diversicolor</i> que agafa en
marjals i platges és un cuc amb moltes potes de fins a 12 cm de longitud. Sol
ser abundant en les platges d’arena, i als fangars, viu amagat en un cau
semipermanent en forma de "J" o en forma d'"U" i sota les
pedres de les zones intermareals. A aquesta espècie li agrada anar en grup i
molts d’ells passen l’hivern a l’Albufera de València, però sovint poden canviar
els aiguamolls per les platges tranquil·les. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p><br /></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK-hloJ0F-l6cL4rLoEcV4kgUwqIKyseSSvGlbP8m_FWGWyvQ2zxf1nSb0LnCUjwY5D-bVkdwIEzNQ2Ycz9Sd7Ovm6ay4LHT8w-Lf9CKTCQEFqTVbBE5ngOSf8SSc70klGMvRzuG-ctEbwenfLK2BVjx7w2z-m4Xqc8vtLBF6X1Wa_ODbNCgoYIQ/s3202/IMG_2358.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2134" data-original-width="3202" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK-hloJ0F-l6cL4rLoEcV4kgUwqIKyseSSvGlbP8m_FWGWyvQ2zxf1nSb0LnCUjwY5D-bVkdwIEzNQ2Ycz9Sd7Ovm6ay4LHT8w-Lf9CKTCQEFqTVbBE5ngOSf8SSc70klGMvRzuG-ctEbwenfLK2BVjx7w2z-m4Xqc8vtLBF6X1Wa_ODbNCgoYIQ/w640-h426/IMG_2358.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Remena-rocs (Arenaria interpres) al Saler, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><br /> </span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Remena-rocs</span>
</b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">(Arenaria interpres)<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Aquest colorit corriol també el podem trobar en les
platges i espigons en el pas migratori. S’estima més atrapar xicotets invertebrats
que viuen sota les pedres i entre les roques, per això aquesta espècie és més
individualista, generalment es presenta un o dos exemplars junts. Menja xicotets
crustacis, caragolets i cucs, tot i que també complementa la dieta picotejant
peixos morts orillats, a casa nostra, principalment, llises.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhyphenhyphenyqZQER28muj6fTVu2fNdEmPiDtAME4inPlRTE2pjYT1233k1yMeEKAsjW9g-OiNmW26-8LlkzBvEy2qK7NexvFMcbLnCiZsDNo4XSGlGLp3x1MVO3awcLU3iCxhG1BJIM4dQx4M90-P54UOBvcJle16UmOivTDcGyYfOi5ghB41W_I9AtBWaw/s3515/IMG_2282.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2343" data-original-width="3515" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhyphenhyphenyqZQER28muj6fTVu2fNdEmPiDtAME4inPlRTE2pjYT1233k1yMeEKAsjW9g-OiNmW26-8LlkzBvEy2qK7NexvFMcbLnCiZsDNo4XSGlGLp3x1MVO3awcLU3iCxhG1BJIM4dQx4M90-P54UOBvcJle16UmOivTDcGyYfOi5ghB41W_I9AtBWaw/w640-h426/IMG_2282.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Remena-rocs (Arenaria interpres) al Saler, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span style="font-size: 13.5pt;"> </span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Hi ha més espècies limícoles que podem trobar-nos
en un tranquil passeig per les platges o als espigons, sols cal anar caminant
amb cura i respectar una distància de seguretat. Si s’acostem massa, aquests
animalets alçaran el vol per a cercar un lloc més tranquil. És molt important
que els propietaris de gossos, si observen en les platges gavines o corriols,
lliguen als gossos i s’allunyen. El teu gos té dret a jugar, però les aus també
tenen dret a alimentar-se a la vora de la mar, sols és qüestió de respecte per
a totes les espècies. A més recordeu que sovint, els corriols s’han aturat a
les platges per a cercar aliment, abans de continuar el seu viatge migratori, i
alçar el vol implica consum energètic i deixar de menjar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjizK_m-MAZCAI6c3nT7GVBOJZ4AGCPk6kC8ZOH2nz-Fzec7zLqW_z23EbeMWgmlif89FJ5Mfn-3xl_duNOEBVHp7Iw0zoM48-_oE5JZlw-nWq8_bbq3_2YOUv5gHQH9Eqc-QkoQC2fDEkVPwj3v_3eTOlSzBEyrQtxMqmgxSVrNiGdDv1Tym0IYQ/s3836/IMG_2749.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2554" data-original-width="3836" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjizK_m-MAZCAI6c3nT7GVBOJZ4AGCPk6kC8ZOH2nz-Fzec7zLqW_z23EbeMWgmlif89FJ5Mfn-3xl_duNOEBVHp7Iw0zoM48-_oE5JZlw-nWq8_bbq3_2YOUv5gHQH9Eqc-QkoQC2fDEkVPwj3v_3eTOlSzBEyrQtxMqmgxSVrNiGdDv1Tym0IYQ/w640-h426/IMG_2749.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartell per a protegir els nius de corriol camanegre a Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Text i fotos Rafa Muñoz<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-2466196270253255422023-09-11T14:32:00.003+00:002023-09-11T17:05:29.016+00:00Les cigonyes visiten Almàssera<p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjflRegnpbxlAMxLLVZ3YbnU3aebeXcAV_v6IH29AUWLqp3Q5dSqZrMmIe4xXdozK074gvAlhVSb7-NhpbiCAq5c_o6hr0zyypoM2hMOu0Y3yeOAx1NOZcqqa3wI-r-miQO0bL5XyOLORKwh3unT1i2sMRBItINPs1x08197oq31R6AxIGpXpxkKw/s2067/IMG_1922.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1378" data-original-width="2067" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjflRegnpbxlAMxLLVZ3YbnU3aebeXcAV_v6IH29AUWLqp3Q5dSqZrMmIe4xXdozK074gvAlhVSb7-NhpbiCAq5c_o6hr0zyypoM2hMOu0Y3yeOAx1NOZcqqa3wI-r-miQO0bL5XyOLORKwh3unT1i2sMRBItINPs1x08197oq31R6AxIGpXpxkKw/w640-h426/IMG_1922.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cigonya, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /> <p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La nit del 10 de setembre un grup <b>cigonyes
blanques (Ciconia ciconia)</b> aterraren als teulats <b>Almàssera</b>
per a fer nit. A les 20 hores, molts veïns de les cases properes al <b>camí de Barcelona</b> s’adonaren que damunt
les naus de les instal·lacions de l’empresa <b>DACSA</b> hi havien aterrat una vintena de <b>cigonyes</b>, que es repartiren pels edificis més alts per a dormir. Curiosament,
a la mateixa hora <b>Diana Ferrís</b> va
reportar al <b>fòrum de Whatsapp Pajarer@s
del País Valencià </b>que trenta <b>cigonyes</b>
havien aterrat a <b>Foios</b> per a dormir. </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgODVbLVcTRbqULEO-RnYW9KfrTaEzFzqQDqQpV2cV09X8eUBh8I7KznaVVQUwhS_i2r34GJSr0etTnSCECtj2KY8CemYTd2aZRkOMOJpeKPk2-NzghiJEtEYL-qsPfr4OYIz2P7KclDJVz-iWtfPFRsywRpngBSpdG6InusGJMZfcA7182eBX9Lg/s2067/IMG_1868.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1378" data-original-width="2067" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgODVbLVcTRbqULEO-RnYW9KfrTaEzFzqQDqQpV2cV09X8eUBh8I7KznaVVQUwhS_i2r34GJSr0etTnSCECtj2KY8CemYTd2aZRkOMOJpeKPk2-NzghiJEtEYL-qsPfr4OYIz2P7KclDJVz-iWtfPFRsywRpngBSpdG6InusGJMZfcA7182eBX9Lg/w640-h426/IMG_1868.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cigonyes a DACSA, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L'11 de setembre a les 8 del matí, amb més llum vaig contar un total de 23
exemplars que havien passat la nit a <b>Almàssera</b>.
En eixir el sol s'havien ajuntat en la torre més alta del polígon industrial, a
esperar les condicions idònies per a reprendre viatge migratori. Per a reduir
el consum energètic, prefereixen les hores centrals del dia perquè l’aire
calent els dona més sostenibilitat mentre volen.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1BntPjYH5nj5yT1M5z5LhyaEcHfb7hoIzUhLjowidgUqBBeyhsZFRc4nk6-Ospmu6ksvepwUqbDnZSqujdYdrS8od-I-kTBMtwzV9JiWtBVepCNU1VwY_Dkgpw9_rcLcxiPrQXyk6JwkunXJMMQxhox9p8UfK9fQH7FX8WDwU2fmufY1nUe_w8w/s2067/IMG_1900.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1378" data-original-width="2067" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1BntPjYH5nj5yT1M5z5LhyaEcHfb7hoIzUhLjowidgUqBBeyhsZFRc4nk6-Ospmu6ksvepwUqbDnZSqujdYdrS8od-I-kTBMtwzV9JiWtBVepCNU1VwY_Dkgpw9_rcLcxiPrQXyk6JwkunXJMMQxhox9p8UfK9fQH7FX8WDwU2fmufY1nUe_w8w/w640-h426/IMG_1900.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cigonyes a Tavernes Blanques, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A les 8 hores i 25 minuts ha arribat volant un estol de cigonyes,
possiblement les que dormien a <b>Foios.</b>
Les que estaven a <b>Almàssera</b> han
alçat el vol per ajuntar-se, he calculat que en total hi havia al voltant de 42
exemplars. No han anat massa lluny, han travessat el <b>barranc del Carraixet</b> i s'han tornat a parar dalt de la terrassa de
l'antiga fàbrica de <b>Lladró</b>, al
costat de <b>l'ermita dels Degollats</b>, a
<b>Tavernes Blanques</b>.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb96SBfE1XTnnbNazkkKPI4zc6ExzzEz809ojNu7VxxSAw12zp9vur_6Q67edU8QmQtFmSMgTbtEQGATNBwIbzgqe-_wU-0Qt8ZKnASEXBpOcmdeoqlwEvVO1a1rTROcyD6b7xe-7IQ10RWckOYTfMUjhkxKkwXQvgwOwXamfRURhGwpP6tB5gOA/s2067/IMG_1897.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1378" data-original-width="2067" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb96SBfE1XTnnbNazkkKPI4zc6ExzzEz809ojNu7VxxSAw12zp9vur_6Q67edU8QmQtFmSMgTbtEQGATNBwIbzgqe-_wU-0Qt8ZKnASEXBpOcmdeoqlwEvVO1a1rTROcyD6b7xe-7IQ10RWckOYTfMUjhkxKkwXQvgwOwXamfRURhGwpP6tB5gOA/w640-h426/IMG_1897.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cigonyes en vol cap a València, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tots sabem que a casa nostra no tenim <b>cigonyes</b>,
la façana mediterrània no els atrau, pot ser, per l’excés d’urbanització.
Llavors el fet excepcional de la presència de <b>cigonyes</b> es produeix perquè aquestes aus són migratòries, quan
acaba la seua època de reproducció les famílies de <b>cigonyes </b>mamprenen viatge cap al sud, per a fugir del fred. Les que
es reprodueixen a centre <b>Europa</b> van
ajuntant-se i baixen cap al sud. En passar els <b>Pirineus </b>continuen camí seguint la façana costanera del <b>Mediterrani</b>. A finals de l’estiu, per
damunt nostre hi ha un intens flux d’aus que baixen del nord d’<b>Europa</b> i marxen cap al sud de la <b>Península</b> o, fins i tot, creuen
l’estret, per anar a l’<b>Àfrica Subsahariana</b>.
Una volta s’acabe l’hivern les <b>cigonyes</b>
regressaran a les seues àrees de cria, i algunes d’elles tornaran a passar per
damunt nostre. </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHu2FgsYZ5KVxe3IT6Irdu4oNI4ru26jq9DSLvdRnBgUKOeYy1s9hvoJd3cJJjFoYwHvXVVaSIan-44A0PRLIaxarjmc5hcDJ9Hv54Vs9F-LkhiwPrX5XeOodBK94xLAb0hJuB9Eb-iWBQvdULncXBJWlZZPtZY1G1n6i8UqxycoWP6_IdBeE8Ww/s2067/IMG_1930.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1378" data-original-width="2067" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHu2FgsYZ5KVxe3IT6Irdu4oNI4ru26jq9DSLvdRnBgUKOeYy1s9hvoJd3cJJjFoYwHvXVVaSIan-44A0PRLIaxarjmc5hcDJ9Hv54Vs9F-LkhiwPrX5XeOodBK94xLAb0hJuB9Eb-iWBQvdULncXBJWlZZPtZY1G1n6i8UqxycoWP6_IdBeE8Ww/w640-h426/IMG_1930.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cigonyes al teular de Lladró, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Text i fotos de Rafa Muñoz</span> </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj18b9FTPwzoktSICdpFWPLx-IlVZQ4OEhYTNE1QzghZUuQrRshIsSPYCTXUdFztOuNimnIrtO2bvZaHX-jquc6X3QJcPUWE1eKGLMG4a2oTNy_xiAfiA8BEWtQx1rB3_MNUWfHh9ANWmXQE-Li1NeaiyzfOiAiiJzP1JDdEYYPW2xYogLg5L0I5w/s2067/IMG_1873.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1378" data-original-width="2067" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj18b9FTPwzoktSICdpFWPLx-IlVZQ4OEhYTNE1QzghZUuQrRshIsSPYCTXUdFztOuNimnIrtO2bvZaHX-jquc6X3QJcPUWE1eKGLMG4a2oTNy_xiAfiA8BEWtQx1rB3_MNUWfHh9ANWmXQE-Li1NeaiyzfOiAiiJzP1JDdEYYPW2xYogLg5L0I5w/w640-h426/IMG_1873.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cigonyes damunt de DACSA, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span><p></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-63952413290877912392023-08-31T17:55:00.008+00:002023-09-01T10:16:12.649+00:00Pajareo en el Alto Oja, La Rioja<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjIanAH7TULjtmegVsniZD_L8UKjRfpuX78bEgW7WOdlQCgYr-5GBOYh_TXcTZFEJ2PABE5z6bAVRAHQ7CLVj07t-ioBw_L4ie2q_XBSLG_8G94qm1U_ba5NanbcOZVc5cmXkeZtx0Kkzq5mJWavNGhCj2y8mLaq1VDpR8xJfmn6oUbb6NoYXdrg/s1772/papamoscas%20cerrojillo.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1123" data-original-width="1772" height="406" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjIanAH7TULjtmegVsniZD_L8UKjRfpuX78bEgW7WOdlQCgYr-5GBOYh_TXcTZFEJ2PABE5z6bAVRAHQ7CLVj07t-ioBw_L4ie2q_XBSLG_8G94qm1U_ba5NanbcOZVc5cmXkeZtx0Kkzq5mJWavNGhCj2y8mLaq1VDpR8xJfmn6oUbb6NoYXdrg/w640-h406/papamoscas%20cerrojillo.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Papamoscas cerrojillo, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"></b><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">A finales de agosto
de 2023 estuvimos alojados cuatro noches en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">la Casona del Pastor, </b>en la localidad riojana de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Valgañón. </b>Es un caserón típico decorado
como si fuera un museo etnográfico, que cuenta con un amplio jardín en lo que
antaño fue el huerto. Es un estupendo y muy recomendable alojamiento rural del
oriente riojano. Queremos agradecer a Jon su exquisito trato y sus maravillosos
desayunos. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3w8JVlXaK0Y84m2FLC8O_Rbu6p_8qoz4kiituHrLpkAXGrNJtO2vNVxyGuRS_zHMlCriSQH3MLAiXGrlUGp2sKCN3QCkTE1AC8kqEdZAvfkzl0D4Co_TZZWUDn9KXo1wd3YC1BR6NJ0VnVfo41wiQkGTdoH6eoRRHQnRERmzlOUxYBJV3Qmk48w/s1772/san%20mill%C3%A1n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1329" data-original-width="1772" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3w8JVlXaK0Y84m2FLC8O_Rbu6p_8qoz4kiituHrLpkAXGrNJtO2vNVxyGuRS_zHMlCriSQH3MLAiXGrlUGp2sKCN3QCkTE1AC8kqEdZAvfkzl0D4Co_TZZWUDn9KXo1wd3YC1BR6NJ0VnVfo41wiQkGTdoH6eoRRHQnRERmzlOUxYBJV3Qmk48w/w640-h480/san%20mill%C3%A1n.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">San Millán de Suso, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Como en todo viaje
familiar nos gusta conocer los monumentos, entre los que destacaré el monasterio
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">San Millán de Suso</b>. Destaca por
su antigüedad y por ser una mezcla de estilos que refleja el transcurrir histórico.
Inicialmente fue un simple refugio eremita, morada del anacoreta <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">San Millán</b> (s. V). En los siguientes
dos siglos se convirtió en un cenobio visigótico. En el siglo X se hizo una
ampliación mozárabe que en 1002 quemaron las tropas de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Almanzor</b>. En el año 1030 se restauró y se recubrió con una ampliación
románica. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj68dB5vjdNMm5ZO0Uo43XSRJCwPSWdlu3ImMLBtZWO_jQtFpZ_UO_xR6SxdrLVb7LUqNyAK-oCRGGOhkWGwXtFz6cJYDmv-S2hfkK-7iQc79Fbk1ar4yKb7Y_XbyJ5fhdHVoMI0Q1jGX3kmYalNk-0qb5IZag8EjSXPt1HYHwq6YJQqp6MGKUPCg/s886/c%C3%B3dice%2060.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="682" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj68dB5vjdNMm5ZO0Uo43XSRJCwPSWdlu3ImMLBtZWO_jQtFpZ_UO_xR6SxdrLVb7LUqNyAK-oCRGGOhkWGwXtFz6cJYDmv-S2hfkK-7iQc79Fbk1ar4yKb7Y_XbyJ5fhdHVoMI0Q1jGX3kmYalNk-0qb5IZag8EjSXPt1HYHwq6YJQqp6MGKUPCg/w308-h400/c%C3%B3dice%2060.jpg" width="308" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fragmento del códice Aemilianensis 60</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Al valor histórico-arquitectónico
se añade que en el siglo XI, un monje que copiaba el códice <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Aemilianensis 60</b> escribió unas glosas
en euskera y unas anotaciones en un castellano muy primitivo, aunque algunos
autores sostienen que se trataría de un dialecto riojano o navarro-aragonés. Este
documento es muy importante porque es el primer códice que se conserva escrito en
vasco y que añade las primeras anotaciones en lengua romance. Posteriormente se
ha descubierto otro documento procedente de mismo monasterio, el códice <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Emilianense 46</b> fechado en el 946 que es
el primer diccionario ibérico, un compendio de más 20.000 palabras ordenadas de
la A, a la Z con las voces latinas, con la traducción al romance escrito en los
márgenes de cada entrada, por lo que algunos filólogos consideran estos
escritos como el origen del castellano. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCH9j_zONaCjfG9MF_sRZn5FqXRfA-rpOwNq39TKj_fSsZfR-tf_Hnczd6YpglVg_2TiF32gcjzmVuh3VBFrk0ZbCYnbeySvyVzYYQyqKqNDu838ReNrSZgO_i4hKE8Pd5E_W8mqxg57Z_ZmGmdrzTePJ9zKrwWnhBvFay2fevTlMXki-EdEPIFg/s1772/IMG_1479.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCH9j_zONaCjfG9MF_sRZn5FqXRfA-rpOwNq39TKj_fSsZfR-tf_Hnczd6YpglVg_2TiF32gcjzmVuh3VBFrk0ZbCYnbeySvyVzYYQyqKqNDu838ReNrSZgO_i4hKE8Pd5E_W8mqxg57Z_ZmGmdrzTePJ9zKrwWnhBvFay2fevTlMXki-EdEPIFg/w640-h426/IMG_1479.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La patatada de Valgañón 2023, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">De la gastronomía y
de la convivencia con sus moradores destacaré la “patatada” que se celebra el penúltimo
lunes de agosto, en el cierre de las fiestas. Los lugareños llenan la coqueta
plaza consistorial de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Valgañón</b> con mesas
y bancos corridos. Cocinan 1.700 raciones de patatas a la riojana con las que
invitan a todo visitante que consiga hueco en sus mesas. A las 10 de las noche
levantan las cintas que cierran el paso al “comedor” y se desata una loca
carrera con el objetivo de conseguir un hueco donde sentarse. El rancho lo riegan
con buen vino de rioja que finalizan con café y orujo, si quieres agua tienes
el pilón fuente que se alza en el centro. Este ágape se convierte en una oportunidad
única para conocer y departir con sus vecinos. A ojos ajenos estos parecen ser resultado
de una mezcla étnica de vasco-navarros y castellanos. La razón es que estas
tierras pertenecieron al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Reino de
Navarra</b> y se repoblaron con vascuences, hasta que en 1076 <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alfonso VI de Castilla </b>se anexionó estas
tierras. Aun así hasta el siglo XIV se reconoció el vascuence como lengua
propia de sus ciudadanos, pero la uniformidad castellana acabó por imponerse,
aunque la toponimia y muchos vocablos locales tienen claras raíces euskaldunas.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7vf9wcmr4Rng60zQP0zkMIoIdSKygLEENrwNQFvZLSG-rYla0Zyr53vnb3m7l0obe62N3v-L2qHkkAYB-SSNBXdj1K26pduQGULA81F9W_79LIV4CcjcXOFLbkrHZfUEuM6HDCnQvQViCjvhOJj4Ew-N0CE5I5nGslJawCSymfNNS3GDsCZTwUQ/s1772/San%20pablo.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7vf9wcmr4Rng60zQP0zkMIoIdSKygLEENrwNQFvZLSG-rYla0Zyr53vnb3m7l0obe62N3v-L2qHkkAYB-SSNBXdj1K26pduQGULA81F9W_79LIV4CcjcXOFLbkrHZfUEuM6HDCnQvQViCjvhOJj4Ew-N0CE5I5nGslJawCSymfNNS3GDsCZTwUQ/w640-h426/San%20pablo.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sierra de la Demanda, Valdezcaray, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">EL MEDIO Y EL CLIMA<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">La comarca riojana del
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alto Oja</b> se extiende por 250 km</span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">²</span><span lang="ES">, en la vertiente norte de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sierra
de la Demanda. </b>Estos valles hacen frontera entre las tierras castellanas de
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Burgos</b> por el oeste, mientras que por
el sur limitan con <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tierra de</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cameros</b>. La mayor altura de esta zona
de las estribaciones noroccidentales del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sistema
Ibérico </b>es el pico de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">San Lorenzo</b>
con 2.271 m, situado muy cerca del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cabeza
Parda</b> con 2.117 m, mientras que la altitud mínima es 700 msnm. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">La singularidad de
estos valles y montañas es que retienen la humedad procedente del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cantábrico</b> lo que provoca una elevada pluviosidad
respecto al clima más marcadamente continental de la cercana meseta. En cambio la
protección que ofrecen las cumbres frente a los vientos dominantes permite que
se sienta la influencia mediterránea en las solanas más resguardadas. El
macrobioclima es templado oceánico de tipo submediterráneo (LOIDI, DÍAZ &
HERRERA, 1997) caracterizado por inviernos húmedos y veranos moderadamente
secos (NÚÑEZ & MARTÍNEZ, 1991).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaQYivqUj7p9rMwtwBzWER-lrb_Z-aN2nXthKLeJBXmotffsXaekwK0MRGqRdlyBTKNIse6V4pt7YhxYFV6sf13Jm1Po9Y82-XzJXfEJragmRzWWyMg9BBrjxarD201hNkjwHwKsdGYs85PFyTq9PsWOe8wRAddy_tgE2tcPGiayZxCOZZAqrldQ/s1772/acebo.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaQYivqUj7p9rMwtwBzWER-lrb_Z-aN2nXthKLeJBXmotffsXaekwK0MRGqRdlyBTKNIse6V4pt7YhxYFV6sf13Jm1Po9Y82-XzJXfEJragmRzWWyMg9BBrjxarD201hNkjwHwKsdGYs85PFyTq9PsWOe8wRAddy_tgE2tcPGiayZxCOZZAqrldQ/w640-h426/acebo.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Acebo, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">VEGETACIÓN</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Gracias a las
frecuentes y lluvias el sustrato mayoritariamente paleozoico ha sufrido una
fuerte erosión que configura estrechos valles fluviales umbrosos, donde crecen
bosques plano-caducifolios en los que destacan abundantes pies añosos de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">hayas (Fagus sylvatica)</b>, salpicados por
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">servales (Sorbus aucuparia, S. aria), robles
melojos (Quercus pyrenaica), tejos (Taxus baccata), acebos (Ilex aquifolium)</b>
o <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">mostajos (Sorbus aria)</b>. En las
zonas altas dominan las coníferas de repoblación, mientras que las proximidad
de las cumbres más expuestas a la dureza invernal crecen espesos <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">brezales (Erica arborea)</b> y <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">(E. australis)</b> acompañados de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">enebrales rastreros (Juniperus alpina)</b>,
pastos de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">cervunales (Nardus stricta)</b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>y praderas de siega. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqv0kWn1D9dPeq72mI9rNwLGAZjkQNPT2-IhwyxqCX5YL9fHggI98yWipPJ8U4gElM9D6ZdyPS6RrKEBWlQN0eU_8L1IXROxVyBFsF_eBufUN5nh3_hQGyUxayUseT8eK7IaTFmtEUvlp993JiAEvZJ94MWJw6UPxcmla1GbxQJPTMZNvWX64j-g/s1772/robledal.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqv0kWn1D9dPeq72mI9rNwLGAZjkQNPT2-IhwyxqCX5YL9fHggI98yWipPJ8U4gElM9D6ZdyPS6RrKEBWlQN0eU_8L1IXROxVyBFsF_eBufUN5nh3_hQGyUxayUseT8eK7IaTFmtEUvlp993JiAEvZJ94MWJw6UPxcmla1GbxQJPTMZNvWX64j-g/w640-h426/robledal.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Robledal de Roblegordo, Valgañón, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">En las solanas
dominan los <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">quejigales (Quercus faginea)</b>
y a sus pies crecen numerosas <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">orquídeas </b>del
género <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ophrys</i>.</b> En algunas laderas con pendiente acusada, entre los
derrubios de grandes piedras crece el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">roble
albar (Quercus petraea subsp. huguetiana)</b>. En las laderas menos abruptas
del valle del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">río Ciloria</b> cercanas a
los poblamientos se intercalan pastizales con bosques de repoblación de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">pino silvestre (Pinus sylvestris), </b>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">pino negral (Pinus uncinata)</b> o <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">pino laricio (Pinus nigra salzmannii)</b>,
del foráneo <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">abeto rojo (Picea abies) </b>o
del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">abeto de Douglas (Pseudotsuga
menziesii)</b>. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVhjSt7Ez9kkTRcdxQBFp-Iu0RZSEXHLtDOuFVFxJvQmv5VhTA1qtwHk83wNpFEFAqtX983jEPixIUiGg2IkwDRPGLt-MdQMPhtA2j9jMeq_8uBGTWLw8jksKMLLjKqIH6QDige-7kX_5Hlm9l6ieyQLVFlny_AoJ22d0fJPtUbbZ1pj7q0dU_Pw/s1772/dehesa.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVhjSt7Ez9kkTRcdxQBFp-Iu0RZSEXHLtDOuFVFxJvQmv5VhTA1qtwHk83wNpFEFAqtX983jEPixIUiGg2IkwDRPGLt-MdQMPhtA2j9jMeq_8uBGTWLw8jksKMLLjKqIH6QDige-7kX_5Hlm9l6ieyQLVFlny_AoJ22d0fJPtUbbZ1pj7q0dU_Pw/w640-h426/dehesa.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dehesa de Valgañón, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">En el fondo de los
valles crecen bosques de ribera maduros con <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">chopos (Populus sp. pl.), sauces (Salix atrocinerea)</b> en el entorno
de zonas encharcadas,<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> fresnos (Fraxinus
excelsior), arces (Acer campestre), cerezos (Prunus avium) </b>y, en ocasiones,
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">tilos (Tilia platyphyllos) </b>que escoltan
los abundantes arroyos. Gracias a la abundancia del agua se intercalan huertos
de frutales con <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">perales (Pyrus sp.)</b> y
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">manzanos (Malus domestica)</b> con pastizales
de alfalfa y gramíneas. También hay puntos singulares como el bosquete de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">abedules (Betula alba)</b> acompañados de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">mostajares (Sorbus aucuparia)</b> de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Loma Sagarraya (Ezcaray)</b>.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB2pENOCQVRlcmJwIhLr4Rgi2W5biIxtoqYPCOclYerEpBzMrltqIDAb4Crez3n4wyPl_kV8ryu7uEKwtN7gNZU_YWxHfKmTBQdEZ2ETEbukO-fLcapiPKlUoH9jjfYL8_l_Jiek_IkntYcberzE0bnZfVD7JMN61rbfv8v5CqlYnFAKvo_VX32g/s886/alcaud%C3%B3n%20dorsirrojo.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="693" data-original-width="886" height="500" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB2pENOCQVRlcmJwIhLr4Rgi2W5biIxtoqYPCOclYerEpBzMrltqIDAb4Crez3n4wyPl_kV8ryu7uEKwtN7gNZU_YWxHfKmTBQdEZ2ETEbukO-fLcapiPKlUoH9jjfYL8_l_Jiek_IkntYcberzE0bnZfVD7JMN61rbfv8v5CqlYnFAKvo_VX32g/w640-h500/alcaud%C3%B3n%20dorsirrojo.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Alcaudón dorsirrojo, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table> <p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">VALGAÑÓN<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Valgañón </span></b><span lang="ES">es el último pueblo de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">La Rioja</b>, está en la cabecera del valle
del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">río Ciloria</b>, a orillas de la
LR-111, por la que se accede al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">puerto
de Pradilla (1.244 m)</b> que da paso a las tierras burgalesas. Este pequeño
pueblo se fundó para abastecer el desaparecido <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">castillo de Grañón</b> que en el 885 defendía las fronteras cristianas.
Es un pueblo típico que esconde lo mejor en las afueras, allí se encuentra la coqueta
iglesia románica de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nuestra Señora de
las Tresfuentes (s. XII)</b>, donde destaca una copiosa fuente con tres caños (1680)
por los que mana un agua deliciosamente helada en pleno agosto. La mayor parte
de los momentos dedicados a la observación de aves los empleamos alrededor de
esta villa que resumiré en unas rutas en las detallaré las aves singulares.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOI8kzNAvmDiwO7Ecu0PfSKFBqBkyGx0TShls_pFET-ahPMvRUtxBmXAYdQrI14uMgP6qAPgw_ElQ2Nf5Sdr6D7Hry0ZBICO19lCHJkjlufdITxWJ6FqB2lnWBkFtNHE62LGB_jVZpfbpRkSQ9EqwGzJNJcxFqzq50wtf3dzSJn1vEvCug-xDSWg/s1772/carbonero%20palustre.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1194" data-original-width="1772" height="432" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOI8kzNAvmDiwO7Ecu0PfSKFBqBkyGx0TShls_pFET-ahPMvRUtxBmXAYdQrI14uMgP6qAPgw_ElQ2Nf5Sdr6D7Hry0ZBICO19lCHJkjlufdITxWJ6FqB2lnWBkFtNHE62LGB_jVZpfbpRkSQ9EqwGzJNJcxFqzq50wtf3dzSJn1vEvCug-xDSWg/w640-h432/carbonero%20palustre.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carbonero palustre, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"></b></p><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><br /></span></b><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Ruta de Prado Regala, valle de Ibaya, ermita de las
Tresfuentes<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Este recorrido sale
por una pista de tierra que parte del suroeste de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Valgañón, </b>en dirección al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Prado
Regala.</b> El primer tramo de discurre entre pastizales delimitados por bosques
de ribera en la parte baja. En la parte alta se añaden algunas parcelas de
cultivos de pinos madereros. En ese tramo abunda el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">papamoscas cerrojillo (Ficedula hypoleuca) </b>y el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">carbonero palustre (Poecile palustris)</b>,
como especies más destacadas des del punto de vista de un pajarero valenciano.
Una escena poco frecuente la proporcionó un grupo de seis <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">cornejas negra</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">(Corvus
corone)</b> que acosaron y expulsaron un <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">gavilán
hembra (Accipiter nisus)</b>. Al llegar a una pequeña área con un paellero y
dos mesas, esta intersección deparó la observación de muchas y variadas aves. </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijT6-FZKxZQDX7IfIA0wTDB8h5t-DT5-8GDTynGg-KDdu7ka8I2d3Su8g9KDnOmf1kJpG8rsrJMDBV9V8RVtr_FBfNJGTSjTrmr32FxA6DltgfoKBHeV5a0LX-fpfV2rs3dfadgwT_ba_5b1GbKEHYEneEet-VOBJHu_YI3mkuARExE7fc3_DwbA/s1772/tresfuentes.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1772" data-original-width="1181" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijT6-FZKxZQDX7IfIA0wTDB8h5t-DT5-8GDTynGg-KDdu7ka8I2d3Su8g9KDnOmf1kJpG8rsrJMDBV9V8RVtr_FBfNJGTSjTrmr32FxA6DltgfoKBHeV5a0LX-fpfV2rs3dfadgwT_ba_5b1GbKEHYEneEet-VOBJHu_YI3mkuARExE7fc3_DwbA/w426-h640/tresfuentes.jpg" width="426" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ermita Tresfuentes, Valgañón, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">El
camino que sale a la izquierda remonta el valle del nacedero del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">río Ciloria</b>. Transcurre por el fondo
del estrecho valle donde crece un precioso hayedo. A la derecha de la
intersección la pista pasa junto a aserradero para llegar a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Nuestra Señora de las Tresfuentes, </b>y
este fue otro lugar productivo donde pude observar un <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">pico menor (Dryobates minor)</b>.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqn9koI7--yrEleX5oLQh3pvV7gr4hEG_E4wTGUthTnpx5w4DCZ-ghR0u_CpWg8Segiu6UCoBLp8mglOmG_sQLd8zNWG9uGk00WYl_VK6y09x3bRlRr3fUkPA1l-xhmYTBBphP-lZBc_aYGWg2DfU3svrGBhosAgzMVKJvPfVYykps3WPOnnV1IA/s1772/acebal.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqn9koI7--yrEleX5oLQh3pvV7gr4hEG_E4wTGUthTnpx5w4DCZ-ghR0u_CpWg8Segiu6UCoBLp8mglOmG_sQLd8zNWG9uGk00WYl_VK6y09x3bRlRr3fUkPA1l-xhmYTBBphP-lZBc_aYGWg2DfU3svrGBhosAgzMVKJvPfVYykps3WPOnnV1IA/w640-h426/acebal.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Acebal de Lizcarro, Valgañón, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Ruta al Acebal de Lizcarro<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Al sur de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Valgañón</b> un sendero marcado
deficientemente sube al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Roblegordo</b>,
el camino empinado se interna en un robledal muy interesante. En la umbría de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Encima de las Viñas</b>, a 1.200 metros de
altitud crece un excepcional bosque de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">acebos
(Ilex aquifolium) </b>de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>10 ha, algunos
de ellos superan los 10 metros de altura. Esta es una zona umbrosa donde
prácticamente solo crecen acebos que parece ser el resultado de convertirse en un
“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">bosque establo</i>”. Por un lado los
ganaderos evitando las cortas de leña, por otro las reses que no deben gustar morder
sus hojas remadas por duras espinas, habrían favorecido el monocultivo de esta
planta de la familia de las <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aquifoliáceas</i>.
Respetando y favoreciendo el acebo frente a otras especies por su tupida
cubierta que proporciona protección y frutos en lo más crudo del invierno,
mientras que en lo más tórrido del estío se convierte en un refugio de frescor para
los rumiantes que viven en extensivo en la vecina <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dehesa de Valgañón</b> (ORIA DE RUEDA & DÍEZ, 2002). Precisamente
es dehesa fue otro de los lugares propicios para la observación de aves, allí
destacaré la presencia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">alcaudón</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">dorsirrojo (Lanius collurio), curruca
tomillera (Curruca conspicillata conspicillata), escribano hortelano (Emberiza
hortulana)</b> y <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">tarabilla norteña (Saxicola
torquatus)</b>.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnmYMUN-2RpL3UqtCRZkaaCm4B2osty3EQ5m21rsV3Fi29HVLnQ8rbk55jS0pLFyVv2xPUt4Q0OiEdJ4UH3NVhuE9XdiKqMXdsfMlR6znYas5v5SUGLwUiJZxm9UZWSAiwXnk6HEXFxE-GiVqWLJPLnRalAcyph1eBmRYGIApGwNnGkLq5T9LkeA/s1772/tarabilla%20norte%C3%B1a.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1180" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnmYMUN-2RpL3UqtCRZkaaCm4B2osty3EQ5m21rsV3Fi29HVLnQ8rbk55jS0pLFyVv2xPUt4Q0OiEdJ4UH3NVhuE9XdiKqMXdsfMlR6znYas5v5SUGLwUiJZxm9UZWSAiwXnk6HEXFxE-GiVqWLJPLnRalAcyph1eBmRYGIApGwNnGkLq5T9LkeA/w640-h426/tarabilla%20norte%C3%B1a.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tarabilla norteña, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">EZCARAY <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">La capital comarcal
fue fundada en el siglo X por el reino de Navarra para defender sus fronteras en el
valle del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">río Oja</b>, a 813 msnm. Es la
localidad más turística de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">La Rioja</b> en
la que se ha respetado el singular entorno urbano y abundan servicios de todo
tipo. Desde la cumbre de la vecina <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Picota
de San Torcuato</b>, al sureste de la localidad, se domina el valle del Oja y desde
allí se puede ver al buitre leonado y una pareja de alimoches. En la umbría del
pico de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">San Lorenzo</b> se montó en 1974
la estación de esquí de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Valdezcaray</b>
donde han construido 23 km de pistas y diez remontes. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaN-_5ILCbMDemc9hT-FY_IAxhj447MWN8ydtvOjHvZZvemHI5BwgisTsdMpdCExAg-Lo4EZPlEu9JW7-XaA4fZaIWMdT5WrZcNoUIb_5lHXruedtk62gOJ8Q8fLuV1NGUM5BCk2unZpsxCByI__iXHRHIQ8Nqkcfe5KTWxJ5eexzeFFimhdDoLw/s1772/verder%C3%B3n%20serrano.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1247" data-original-width="1772" height="450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaN-_5ILCbMDemc9hT-FY_IAxhj447MWN8ydtvOjHvZZvemHI5BwgisTsdMpdCExAg-Lo4EZPlEu9JW7-XaA4fZaIWMdT5WrZcNoUIb_5lHXruedtk62gOJ8Q8fLuV1NGUM5BCk2unZpsxCByI__iXHRHIQ8Nqkcfe5KTWxJ5eexzeFFimhdDoLw/w640-h450/verder%C3%B3n%20serrano.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Verderón serrano, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Ruta Valdezcaray<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">En agosto la
estación invernal está desierta lo que facilita la observación de aves. Como
más destacable señalar la presencia de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">verderón
serrano (Carduelis citrinella)</b>. En las laderas y collados tapizados de
brezales todavía quedan entre 30 y 60 parejas de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">perdiz pardilla (Perdix perdix hispaniensis),</b> las últimas del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sistema Ibérico</b>, una especie en grave peligro
de extinción a nivel nacional. En los canchales pedregosos que rodean las
cumbres más altas viven algunas mariposas escasas como son la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">erebia menor (Erebia epiphron)</b>, la
endémica <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">erebia azabache (Erebia
lefebvrei demandensis)</b> o la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">mariposa
Apolo (Parnassius apollo)</b> (Monasterio et al, 2015. Revista Belezos nº 27).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOLgWnlU0u0rXb9KQxteyGa_mmCmxytqYEzC0-AmF-bROioXsiEiUhsZLDhOwJqhjvM4ukC1P694rmxLYAywv8nUKLQKmseH21V0KLXQ1gJpEGr9oSYMvO0Mk9UfPwYFBjkoMoNeNCD89SvNX13Izr-prA-zvklN9gGnzmGbgBKN_hwZAcow8ssA/s1772/perdiz%20pardilla.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1317" data-original-width="1772" height="476" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOLgWnlU0u0rXb9KQxteyGa_mmCmxytqYEzC0-AmF-bROioXsiEiUhsZLDhOwJqhjvM4ukC1P694rmxLYAywv8nUKLQKmseH21V0KLXQ1gJpEGr9oSYMvO0Mk9UfPwYFBjkoMoNeNCD89SvNX13Izr-prA-zvklN9gGnzmGbgBKN_hwZAcow8ssA/w640-h476/perdiz%20pardilla.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Perdiz pardilla, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Bibliografía y referencias:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">ACEBALES:
<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES">ORIA DE RUEDA, J.A. & J. DÍEZ. (2002)
“Guía de árboles y arbustos de Castilla y León”. Cálamo. Palencia.</span><b><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">BOSQUES
DEL ALTO OJA: <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><a href="https://silvestresezcaray.com/diez-bosques-imprescindibles-en-el-alto-valle-del-oja/" target="_blank">https://silvestresezcaray.com/diez-bosques-imprescindibles-en-el-alto-valle-del-oja/</a></span></span><b><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">CÓDICES
DE SAN MILLÁN: </span></b><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES">GÓMEZ MORENO, M. (1926) “Orígenes del español.
Estudio lingüístico de la Península Ibérica hasta el siglo XI”.</span><b><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">CLIMA:</span></b><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES">LOIDI, J., I. GARCÍA-MIJANGOS, M. HERRERA, A.
BERASTEGI & A. DARQUISTADE. (1997) “Heathland vegetation of the
northern-central part of the Iberian Peninsula”. Folia Geobot. Phytotax. 32(3):
259-282.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES">NÚÑEZ, E. & J. MARTÍNEZ ABAIGAR. (1991)
“El clima de La Rioja. Análisis de precipitaciones y temperaturas”. IER.
Logroño.</span><b><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">FLORA: <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES">GARCÍA-BAQUERO, G. (2005) “Flora y vegetación
del Alto Oja (Sierra de La Demanda, La Rioja, España)”. Guineana, Vol. 11,
págs. 3-250. ISSN 1135-7924.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1387705" target="_blank">https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1387705</a></span></span><b><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">SENDERISMO
EZCARAY: <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><a href="https://www.senderismoezcaray.com/senderos-medios/acebal-de-valganon/" target="_blank">https://www.senderismoezcaray.com/senderos-medios/acebal-de-valganon/</a></span></span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><a href="https://www.senderismoezcaray.com/senderos-cortos/la-picota-dominando-el-valle-del-oja/" target="_blank">https://www.senderismoezcaray.com/senderos-cortos/la-picota-dominando-el-valle-del-oja/</a></span></span><b><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">SIERRA
DE LA DEMANDA: <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><a href="https://wikirioja.com/sierras/sierra-de-la-demanda/">https://wikirioja.com/sierras/sierra-de-la-demanda/</a></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">VALDEZCARAY:
<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><a href="https://www.ecologistasenaccion.org/287843/valdezcaray-y-el-monte-san-lorenzo-no-son-un-parque-tematico/" target="_blank">https://www.ecologistasenaccion.org/287843/valdezcaray-y-el-monte-san-lorenzo-no-son-un-parque-tematico/</a></span></span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZXM19KXWdVP5r-hO_kNRP4et_48iHxNznA4SegJc73_k_VjjOAZy-PNvkzyDnIgTFUV4TSo5LtKv1R1x5JWWTeJejQuatT1Ly6HteUFeRkV2koYnAhPFx46FvLi4yQmi9nXKR-M8arRoBEEzBpafi_vWf6aEbw7TTaxKo3JBGGn2wmiVDbkIMaA/s1772/curruca%20tomillera.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1179" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZXM19KXWdVP5r-hO_kNRP4et_48iHxNznA4SegJc73_k_VjjOAZy-PNvkzyDnIgTFUV4TSo5LtKv1R1x5JWWTeJejQuatT1Ly6HteUFeRkV2koYnAhPFx46FvLi4yQmi9nXKR-M8arRoBEEzBpafi_vWf6aEbw7TTaxKo3JBGGn2wmiVDbkIMaA/w640-h426/curruca%20tomillera.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Curruca tomillera, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES">Texto Rafa Muñoz 2023. Arxiu Fotogràfic RMiB.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdFxng4M6MFSwBRbdP3XDmihjsJEZU6ya_XCq7cd6Y3VVh0xOJKhDoKce5JpPzUgzAsP6FkyxUz-4INrZXXP0-wpcJ2fRzrRWVxzfcPuQy0NkbXIygYVvZe4bVsmJC-XYy6STewYiQGq9LWNRzgfNYW4oPh-4W8OoTsfq020gpMq5F_jfuQYHUkw/s1772/escribano%20hortelano.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1166" data-original-width="1772" height="422" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdFxng4M6MFSwBRbdP3XDmihjsJEZU6ya_XCq7cd6Y3VVh0xOJKhDoKce5JpPzUgzAsP6FkyxUz-4INrZXXP0-wpcJ2fRzrRWVxzfcPuQy0NkbXIygYVvZe4bVsmJC-XYy6STewYiQGq9LWNRzgfNYW4oPh-4W8OoTsfq020gpMq5F_jfuQYHUkw/w640-h422/escribano%20hortelano.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Escribano hortelano, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES"><br /></span><p></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-55234277082451035252023-08-08T14:44:00.018+00:002023-08-09T11:00:00.937+00:00Quinto Real, el bosque del pico dorsiblanco<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2SMnvBS4EOLHC5AC9WYxEX7siyu1Q-OlSvugAhgsE62pTyF9NoFS2BRRHcO6aBZeDxLZH0xK4hUDUnMC3EkXUGRoAv24EdpdM6YESHk3oApQwr8SoUrZIicHjDRV2Rzhf_RUXkQgH_Nj8rYk3LAZqmHG7kUUUiprp_1-B-bNmmElmcFcMv82VUw/s4680/IMG_1298.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2SMnvBS4EOLHC5AC9WYxEX7siyu1Q-OlSvugAhgsE62pTyF9NoFS2BRRHcO6aBZeDxLZH0xK4hUDUnMC3EkXUGRoAv24EdpdM6YESHk3oApQwr8SoUrZIicHjDRV2Rzhf_RUXkQgH_Nj8rYk3LAZqmHG7kUUUiprp_1-B-bNmmElmcFcMv82VUw/w640-h426/IMG_1298.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Quinto Real, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Quinto Real, llamado
antiguamente Alduides o <i>Kintoa</i> en
euskera, es un territorio boscoso que pertenece a los valles de <i>Baztan</i> y del Erro/<i>Erroibar</i>, linda al norte con el valle del <i>Baztan</i> y al este con <i>Orreaga</i>/Roncesvalles.
Su nombre deriva del quinto real o quinto del rey, un tributo que se pagaba al
rey de Navarra cuando se capturaba una presa, se consumían recursos o se descubría
un tesoro en terrenos de jurisdicción real, era el equivalente a la quinta parte
del valor de lo obtenido.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Se extiende por
ambas vertientes pirenaicas, en la sur ocupa 1.624 ha que están tapizadas por
un maduro bosque de hayas, algunas de la cuales superan los 35 m de altura. Allí
nace el río Arga que recoge la escorrentía de estos valles, el techo lo ostenta
el monte Adi (1.453 m). <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Sus suelos son
principalmente calizas carboníferas, aunque también hay areniscas y pizarras
arcillosas. Esta zona goza de un clima húmedo y frío por la influencia
atlántica que descarga abundantes lluvias superiores a los 1.500 mm anuales y deja
frecuentes nieblas, pero en la canícula se convierte en un refugio ideal. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT16WYVQyM5G3l2gmCtO0InV-ezJyfU9CjYsdkrD_rs2LqZZELgAElL_L9HTu0WNjgO-r2rQKG0kakn8NdMeDPbje_nGdFAfp-AylbgceK81fDXzoz-fp4GWIaXKpfjFlX4oQKz5uEF_0pxgNjKIxgnU6bEe7YLoEooepNNIgknssngjzxVT6AOQ/s4680/IMG_1171.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4680" data-original-width="3120" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT16WYVQyM5G3l2gmCtO0InV-ezJyfU9CjYsdkrD_rs2LqZZELgAElL_L9HTu0WNjgO-r2rQKG0kakn8NdMeDPbje_nGdFAfp-AylbgceK81fDXzoz-fp4GWIaXKpfjFlX4oQKz5uEF_0pxgNjKIxgnU6bEe7YLoEooepNNIgknssngjzxVT6AOQ/w426-h640/IMG_1171.JPG" width="426" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Quinto Real, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Estos bosques
frondosos se explotaron para la saca de madera y para producir carbón vegetal.
En el siglo XVI se construyó la Real Fábrica de Municiones de Eugi que contaba sus
propias carboneras gigantes, hornos, talleres de limpieza y calibrado de
municiones, para mantener la producción allí vivieron hasta 500 personas. La
fábrica la destruyeron las tropas francesas en 1794 y las ruinas fueron cubiertas
por la vegetación, con el paso del tiempo </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe4_BD3FJoxqZy2dHpr617i4VcdqsT8miFqmQpybn7-s08IuvQ5hS3v6wlpaGpfy4gEbi2qcEaMOMcmpEn-JurYLy846YcURcCfUcSzvKHwDG3RvCVKLpqaOVLffCtS9hoW3TaZhykpih03WNZAkSTpKnLCJ6IcYwQtM-oCLu-2HX4hcFQ2ZPsFA/s4680/IMG_1306.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe4_BD3FJoxqZy2dHpr617i4VcdqsT8miFqmQpybn7-s08IuvQ5hS3v6wlpaGpfy4gEbi2qcEaMOMcmpEn-JurYLy846YcURcCfUcSzvKHwDG3RvCVKLpqaOVLffCtS9hoW3TaZhykpih03WNZAkSTpKnLCJ6IcYwQtM-oCLu-2HX4hcFQ2ZPsFA/w640-h426/IMG_1306.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Minas de Eugi, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El tribunal supremo
declaró la propiedad del estado de estos terrenos en 1877 y en 1955 comenzó la
gestión estatal del que denominaron como Coto de Quinto Real. Una de las
primeras actuaciones de los gestores franquistas fue la reintroducción de 20
ciervos y declarar una veda total para la caza mayor para que se aclimataran. También
soltaron gamos pero esta especie no se adaptó a estos bosques. En 1964, después
de la expansión de los ciervos autorizaron su caza en periodo de berrea, hasta
1975 concedieron 88 permisos con los que cobraron 45 venados. Tradicionalmente,
en los collados se ha practicado la caza de palomas en época de pasa, desde
puestos o chozos fijos, entre los meses de octubre y finales de diciembre. Cada
escondite lo utilizan un máximo de tres cazadores que disparan a los bandos de
torcaces, zuritas i de “malviz” (zorzal común) y zorzal alirrojo. En 1987 se
transfirió la propiedad de estos bosques a la Comunidad Foral y esta la cedió a
los valles del <i>Baztan</i> i a <i>Erroibar</i>.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">En 1930 se descubrió
magnesita (MgCO</span><span lang="ES">₃)</span><span lang="ES"> que es un mineral muy
escaso con el que se fabrican objetos refractarios, su explotación comercial se
inició en 1945 por parte de la sociedad Magnesitas Navarras SA. La empresa se
transformó en Magna SA y hoy en día da empleo a más de 150 trabajadores. Esta
explotación a cielo abierto se ha convertido en uno de los yacimientos de
magnesita más grande de Europa, extrajo 260.000 toneladas en 2022. También obtienen
dolomita CaMg(CO</span><span lang="ES">₃</span><span lang="ES">)</span><span lang="ES">₂</span><span lang="ES"> que forma unos cristales semipreciosos. Por desgracia la riqueza
minera de estas tierras es la principal amenaza para el futuro de este valioso
espacio natural, Magna pretende abrir otra mina en el Monte Erreguerena. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIuF69TaM06ppYmqQkmvXhApD6vgDIWn3PCYoEqbpHNTMmydKP_c6KmFvD0_yXWV0sMM6XRng0e67Dc-AxqRvcoH4_oKNIFaUDIx4uSI8ORJLVsFEPWnzny6X0A3KV0ZkcUopTjHxHh7ZlkEbfXimkto2Htee92nj5ws2wgxpn_2o4k2EYG4YoSg/s4680/IMG_1196.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIuF69TaM06ppYmqQkmvXhApD6vgDIWn3PCYoEqbpHNTMmydKP_c6KmFvD0_yXWV0sMM6XRng0e67Dc-AxqRvcoH4_oKNIFaUDIx4uSI8ORJLVsFEPWnzny6X0A3KV0ZkcUopTjHxHh7ZlkEbfXimkto2Htee92nj5ws2wgxpn_2o4k2EYG4YoSg/w640-h426/IMG_1196.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Txabolas de cazadores en el collado de Enekorri, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Aldudes, Banka y Urepel<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Para acceder a la
vertiente norte, desde Eugi hay que seguir 8 km por la carretera NA-138, en dirección
al alto de Urkiaga (918 m). A diferencia del resto de los Pirineos donde la
divisoria de aguas coincide con la frontera franco-española, aquí el territorio
navarro se extiende por la vertiente norte, ocupando las alturas de los valles franceses
de Aldudes y Urepel. Después de continuos pleitos históricos, incluidos algunos
episodios sangrientos se acordó los pastos y la saca de leña de la vertiente
norte (2.510 ha) serían exclusivos de los ganaderos galos y por ese derecho
pagarían una renta anual, pero el territorio seguiría siendo de jurisdicción
navarra. </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTxOpEMazdwQy2ezXjNk60ztafQ84KjKJn9kEK1gi6tUM78SSn9O2o88m3J-UJeULzj1uMVcr3ROzKSd2-mxoyEgg6lCW-AxzQnbdjyD0RuCKRp7lsve1ZInqDQ6-jERT3kiEPkJcVuWrorQX4oDaGDSSENBSuOC5yEQHl_Sve36fH7-iAhMiZqw/s4680/IMG_1206.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTxOpEMazdwQy2ezXjNk60ztafQ84KjKJn9kEK1gi6tUM78SSn9O2o88m3J-UJeULzj1uMVcr3ROzKSd2-mxoyEgg6lCW-AxzQnbdjyD0RuCKRp7lsve1ZInqDQ6-jERT3kiEPkJcVuWrorQX4oDaGDSSENBSuOC5yEQHl_Sve36fH7-iAhMiZqw/w640-h426/IMG_1206.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esquila de ovejas Manech, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Una vez pasado el
puerto de Urkiaga la carretera baja al pequeño valle de los Aldudes que es un
apéndice del más grande valle de Baigorri. La mayor parte de sus vecinos son
ganaderos euscaldunes que además de quesos en Urepel, curan jamones de cerdos
vascos (<i>euskal txerria</i>) en Aldude,
son unos animales orejudos y paticortos que producen unos perniles exquisitos con
su correspondiente denominación de origen y en Banka aprovechan la generosidad
de sus ríos con piscifactorías de truchas. Debido a la abundante cabaña
ganadera y a una mayor densidad de población, en esta vertiente predominan los
pastos en detrimento de los bosques.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir2PfRdEg4BwIENq0O8rL6visxKooIAJhJzUOIj20e-Zu6YZQzZtP9GjuxJ09zbAMqzya0kOSQcGCT4j9Vt859G34I0KIxvJbQtYniAA9O0PgIZY3N-wn9Lqr_A5S7CssrTnD24IOOFeQKOLM0iTxqCaXi55o712aVVHoY2HX-HO7wAHwP-n3ljQ/s4680/IMG_1209.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4680" data-original-width="3120" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir2PfRdEg4BwIENq0O8rL6visxKooIAJhJzUOIj20e-Zu6YZQzZtP9GjuxJ09zbAMqzya0kOSQcGCT4j9Vt859G34I0KIxvJbQtYniAA9O0PgIZY3N-wn9Lqr_A5S7CssrTnD24IOOFeQKOLM0iTxqCaXi55o712aVVHoY2HX-HO7wAHwP-n3ljQ/w426-h640/IMG_1209.JPG" width="426" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esquila de ovejas Manech, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Estos valles
también cuentan con su propia raza de ovejas, la <i>Manech a Tete Noir</i>e se caracteriza por tener cuernos grandes y
salientes, que son enormes en los machos y grandes en las hembras, poseen un
vellón áspero, abundante y largo que les cuelga a ambos lados del espinazo. Producen
una leche no muy abundante pero perfecta para hacer quesos <i>Ossau-iraty</i>, para el que utilizan exclusivamente leche cruda de
oveja calentada por debajo de los 40</span><span lang="ES">°</span><span lang="ES"> C.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">A principio de
mayo, los pastores suben con sus ganados a los pastos de verano. Permanecen en
ellos hasta finales de noviembre y viven junto las ovejas en los collados. Se
alojan en majadas o “<i>sarioak</i>” y a su alrededor
construyen los rediles o “<i>eskorza</i>”
donde guardan y ordeñan las reses dos veces al día. También tienen una pequeña
construcción llamada “<i>ollotegia</i>”
donde ahúman los quesos. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCfAu8_LWRnsLx4F1RNoO2yr-o_hSE7ZxbWkIiWE2JhGtcJyw9dTyp6lvsZRxYINqtgX-r_-64RC27DU9FB4Mgx-iprlKXMvo-egxEEpT6F_UKXw1U1bLvFC1hWDrxUFfGMZShIGygzDyAQ3FmKriXgEtCS5JXe054UhEz9_2fRRITEjiGVSWGAg/s4680/IMG_1337.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCfAu8_LWRnsLx4F1RNoO2yr-o_hSE7ZxbWkIiWE2JhGtcJyw9dTyp6lvsZRxYINqtgX-r_-64RC27DU9FB4Mgx-iprlKXMvo-egxEEpT6F_UKXw1U1bLvFC1hWDrxUFfGMZShIGygzDyAQ3FmKriXgEtCS5JXe054UhEz9_2fRRITEjiGVSWGAg/w640-h426/IMG_1337.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hayedo de Quinto Real, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Rutas y aves<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span style="text-align: justify;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="text-align: justify;">Estuvimos cuatro
noches en el País Quinto, aunque aprovechamos dos mañanas para explorar el
vecino valle del Baztan y la costa vasca de Hondarribia, estas fueron las rutas
que hicimos, finalizan con un enlace a eBird con las listas de aves observadas.</span></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIlo0vmia6nh3TlogO0Y3QZMmBSJjleFoFUhqrZFOZW8eX-Qs0iQkASOIAVxHdSl8-WUA09lxddZZPK8bgPp53XFlHy8XH03D4kU6YyTHbadhPPyWZrmMf3nUaoF7IMZAybkRKBCnWoTz2eY0kzBH2BaFYUSth9v9j4UdNhGYjCG_hYnAKG1O0qg/s1934/Rutas%20Map%20Quinto.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1171" data-original-width="1934" height="388" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIlo0vmia6nh3TlogO0Y3QZMmBSJjleFoFUhqrZFOZW8eX-Qs0iQkASOIAVxHdSl8-WUA09lxddZZPK8bgPp53XFlHy8XH03D4kU6YyTHbadhPPyWZrmMf3nUaoF7IMZAybkRKBCnWoTz2eY0kzBH2BaFYUSth9v9j4UdNhGYjCG_hYnAKG1O0qg/w640-h388/Rutas%20Map%20Quinto.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Rutas sugeridas en Quinto Real</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Ruta 1.-
De Arrobi borda hasta la fábrica de armas.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La tarde del 18 de
julio, andamos por la NA-138 desde Arrobi borda hasta la Real Fábrica de Armas
de Eugi. La carretera que remonta el trazado del río Arga no está muy
transitada y permite descubrir más especies que si nos internásemos en el
bosque. Aun así estas selvas espesas no facilitan la observación ornitológica,
aunque compensa la belleza del bosque que corta un río de aguas puras y rápidas.
El primer punto apropiado para observar aves fue la ladera de la mina que
estaba en proceso de regeneración, es una dehesa salpicada de pequeños arbustos
hasta la cima. Seguimos camino disfrutando de la belleza de los bosques hasta
llegar a las ruinas de la Real Fábrica de Municiones de Eugi. Este fue otro
lugar propicio para observar las aves, destacar la presencia de un leiótrix
piquirrojo (Leiothrix lutea) que cantaba sin parar y otro que bajó al suelo
para disputar alguna golosina a un petirrojo (Erithacus rubecula). Otra especie
singular para un valenciano que el carbonero palustre (Poecile palustris). De
regreso añadimos al listado el mirlo acuático (Cinclus cinclus) en el río Arga.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">eBird: <span class="MsoHyperlink"><a href="https://ebird.org/spain/checklist/S145566933">https://ebird.org/spain/checklist/S145566933</a></span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">eBird: <span class="MsoHyperlink"><a href="https://ebird.org/spain/checklist/S145566772">https://ebird.org/spain/checklist/S145566772</a></span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAA5urJZliM10BUFE98oK355hE5h3y0WgWGYUAQyWE2YlXcRtDVmv27Vldv5QchVeTN9eP67igugdbmXJmg1IpqVyYsUprCymGobE6D0gwYxM4aeifY_naHs723aw-QB_pC0vFiV3qBJwJvXH5pnw4Tfp67UDg0RJCa5Ki6QC9pr0O3hqUgh2OWw/s4680/IMG_1227.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAA5urJZliM10BUFE98oK355hE5h3y0WgWGYUAQyWE2YlXcRtDVmv27Vldv5QchVeTN9eP67igugdbmXJmg1IpqVyYsUprCymGobE6D0gwYxM4aeifY_naHs723aw-QB_pC0vFiV3qBJwJvXH5pnw4Tfp67UDg0RJCa5Ki6QC9pr0O3hqUgh2OWw/w640-h426/IMG_1227.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esquila de oveja Manech, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Ruta <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>2.- Del
Puerto de Urkiaga el collado de Enekorri<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La mañana del 19 de
julio subimos en coche, siguiendo la NA-138 hasta el collado de Urkiaga.
Empezamos la caminata siguiendo el GR 11, a la izquierda de la carretera. La
pista que sale a la derecha conduce al monte Adi. Nada más empezar la ruta,
donde hay unos viejos búnkeres oímos primero y después de un rato, logramos observar
dos ejemplares de pico dorsiblanco en el dosel, solo pudimos observar bien una
hembra que se posó en un “<i>sang</i>” (un
pie muerto de más de 2 metros de altura que se mantiene erguido). Después del
subidón de poder sacar un par de fotos de la dorsiblanca, atravesamos un
espectacular hayedo y llegamos hasta el collado de Enekorri (1.174 m). Allí encontramos
un “<i>zaguako etxola</i>” (choza de Zagua) de
unos pastores franceses que estaban esquilando sus ovejas. Aquello parecía ser
una ceremonia singular, había muchos hombres (no vimos ninguna mujer), además
de esquiladores profesionales que parecían ser originarios del este europeo, parecía
haber varias generaciones de ganaderos franceses que tienen arrendado el uso de
estos pastos. Algunos niños participaban de la esquila como si de una ceremonia
de iniciación ritual se tratase. En la cuerda de la collada de Enekorri, se
alineaban los típicos chozos o aguardos para la caza de palomas y zorzales en
paso migratorio y allí hicimos una provechosa espera. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">eBird: <span class="MsoHyperlink"><a href="https://ebird.org/spain/checklist/S145567423">https://ebird.org/spain/checklist/S145567423</a></span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Ruta 3.- Puerto de Arestiaga<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Por la tarde del
19, salimos de Arrobi Borda y seguimos con el coche, ganando altura por la
sinuosa y estrecha NA-1740, hasta el puerto de Arestiaga (977 m). Lástima que
arriba una cerrada niebla no nos permitió observar mucha variedad de aves.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">eBird: <span class="MsoHyperlink"><a href="https://ebird.org/spain/checklist/S145567520">https://ebird.org/spain/checklist/S145567520</a></span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzP0QQnXjWo2DXTPiV2as6BtX4ixnPblZm6TeYIbl1ddi2ry4_X0VettWIu09L8vz5WtcqUnbf-4hZXVNsY8gdfvANSFoOxDmRTjvqPNS-pfABHTTwxPeaBYdVQ5x4VSrHsx1s_D2Jks8QiH8pf_WZZG9zXGGXHXU2LqDnG1BspwlJ-Beyn9X4wQ/s4680/IMG_1172.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzP0QQnXjWo2DXTPiV2as6BtX4ixnPblZm6TeYIbl1ddi2ry4_X0VettWIu09L8vz5WtcqUnbf-4hZXVNsY8gdfvANSFoOxDmRTjvqPNS-pfABHTTwxPeaBYdVQ5x4VSrHsx1s_D2Jks8QiH8pf_WZZG9zXGGXHXU2LqDnG1BspwlJ-Beyn9X4wQ/w640-h426/IMG_1172.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Entorno de la Fábrica de Armas, Quinto Real, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Ruta 4.- Pajareo matinal en Fábrica de Armas<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La mañana del 20 de
julio, antes de dar cuenta del copioso desayuno que preparaba Nolo, volvimos a
la Fábrica de Armas. El resto de la mañana lo dedicamos a conocer el valle de Bertiz
y las cuevas de Zugarramundi y la mañana del día siguiente la dedicamos a
recorrer Hondarribia.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">eBird: <span class="MsoHyperlink"><a href="https://ebird.org/spain/checklist/S145567863">https://ebird.org/spain/checklist/S145567863</a></span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq1DlHQWyqabzwHtTYSH6jAKKRHrJJqttQ6gwQVc8Ifi0qS8sw8ZcRFTpKukgpA1mTlmt1Mhz-k5chiqlitbHcrIcItpu-hQ44cstMFRqTIT1n3UqtBjulU4oFX6_gyZr8acQsU0YoliVxlla_Yj4dyF1EInXAqWzCYMqP2bIPXMHiU_Rzg2SrzA/s4680/IMG_1329.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq1DlHQWyqabzwHtTYSH6jAKKRHrJJqttQ6gwQVc8Ifi0qS8sw8ZcRFTpKukgpA1mTlmt1Mhz-k5chiqlitbHcrIcItpu-hQ44cstMFRqTIT1n3UqtBjulU4oFX6_gyZr8acQsU0YoliVxlla_Yj4dyF1EInXAqWzCYMqP2bIPXMHiU_Rzg2SrzA/w640-h426/IMG_1329.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Suriain Erreka, Eugi, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Ruta 5.- Suriain Erreka<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La tarde del 21
agosto hicimos una ruta por la NA-138 desde Arrobi borda, siguiendo dirección Eugi.
Justo antes de llegar a la entrada de la mina, cogimos una pista a mano
derecha, cerrada con una cadena que sigue hasta Suriain Erreka. A los pocos
metros encontramos una ladera abierta que se había quemado el año anterior y
allí se alimentaba una buena concentración de paseriformes forestales. De
regreso al hostal, en la orilla del Arga, pudimos disfrutar unos segundos de un
precioso macho de pico dorsiblanco y justo detrás de él, un mirlo acuático.
¡Solo por disfrutar estos escasos segundos vale la pena salir a la naturaleza! Como
la zona resultó productiva repetimos el paseo a la mañana siguiente con buenos
registros. Desgraciadamente, después del desayuno nos esperaba el regreso al
tórrido Mediterráneo de finales de julio. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">eBird: <span class="MsoHyperlink"><a href="https://ebird.org/spain/checklist/S145569643">https://ebird.org/spain/checklist/S145569643</a></span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">eBird: <span class="MsoHyperlink"><a href="https://ebird.org/spain/checklist/S145569478">https://ebird.org/spain/checklist/S145569478</a></span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Base de operaciones recomendada: el Arrobi Borda<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Arrobi Borda es un
pequeño hostal rural de solo cinco habitaciones, aislado en medio de los
bosques de Quinto Real. Lo gestionan con mimo Nolo y Juan que mantienen unas instalaciones
muy limpias donde todo está cuidado al detalle. Los desayunos son copiosos y
variados, siempre con productos de proximidad y de calidad. El establecimiento
ofrece a sus huéspedes la posibilidad de cenar o comer a la carta. Igual que pasa
con los desayunos, todo está exquisitamente cuidado y tiene una excelente
relación calidad precio. Es un lugar ideal para desconectar, descansar y
disfrutar de una naturaleza única. Sin duda mi recomendación para visitar Quinto
Real es elegir Arrobi Borda, pero en la zona también hay otras opciones. </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP3iQVi5-rFmZlJBQO-tROG8eiBQXbqiR_d7mHHPPRE9YI5LQ21Y2KKikoRUkVA5Ix5zcPI04QR-cy7M-QDHefaYj1YMcZSzI5V3AGhNoiGoJRGY1NvrxCXShPgTGZtgOGspweNZ1umHp5Pcpbm0-n_AWszpVvTTITTSE51FGFygMPkR5z1DYuKw/s2067/pico%20dorsiblanco%201.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1382" data-original-width="2067" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP3iQVi5-rFmZlJBQO-tROG8eiBQXbqiR_d7mHHPPRE9YI5LQ21Y2KKikoRUkVA5Ix5zcPI04QR-cy7M-QDHefaYj1YMcZSzI5V3AGhNoiGoJRGY1NvrxCXShPgTGZtgOGspweNZ1umHp5Pcpbm0-n_AWszpVvTTITTSE51FGFygMPkR5z1DYuKw/w640-h428/pico%20dorsiblanco%201.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pico dorsiblanco (Dendrocopos leucotos) hembra, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><b style="mso-bidi-font-weight: normal; text-align: left;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">El Dendrocopos
leucotos lilfordi<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El pico dorsiblanco
(Dendrocopos leucotos lilfordi) es el carpintero más escaso del estado, su
población en la península apenas llega al centenar de parejas reproductoras,
acantonadas en los bosques navarros de la sierra de Aralar (25 pp.), en los
hayedos de Quinto Real (20 pp.), en el alto Roncal (10 pp.) y en Irati (45 pp.),
llegando hasta el valle de Zuriza, el valle aragonés de Ansó, donde se estima
que solo hay dos parejas.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Es una especie sedentaria
típica de bosques fríos que tras la última glaciación quedó recluida y a los
macizos montañosos del sur de Europa. Se distribuye por el Paleártico, desde
los Pirineos hasta Japón. Sus poblaciones en Europa están fragmentadas,
acantonadas en los bosques de Escandinavia y en los principales macizos
montañosos como son los Pirineos, Alpes, Apeninos, Cárpatos, Urales. La
población pirenaica quedó aislada del resto de las europeas hace 600.000 años y
eso la hace muy singular. Está pendiente de finalizar un estudio genético que
pueda demostrar que en realidad es una especie diferente. Actualmente se le considera
como una subespecie, el pico dorsiblanco. Estos picos seleccionan bosques de
hayas (Fagus sylvatica) maduros, ya sean puros o mixtos. Necesitan que estas
masas arbóreas conserven pies viejos y madera muerta donde poder encontrar
alimento y horadar sus nidos. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIX0tMQvy0cUQ57UqyJJxyTu6g533Hnz62U9Vewalm3dtLKD0urPnZEa5wplL1Oi3TMooptggZSqGw7M5wqRnguq55WFvsUanFuFtBx9yGFBsy_oypqYY-PRgTSwqa0jHtPKNXhvxXZ0E7yPzHgLAY2tPGG_sevdkWvsXh7zanOboHKA1tZU5pjw/s4680/IMG_1301.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIX0tMQvy0cUQ57UqyJJxyTu6g533Hnz62U9Vewalm3dtLKD0urPnZEa5wplL1Oi3TMooptggZSqGw7M5wqRnguq55WFvsUanFuFtBx9yGFBsy_oypqYY-PRgTSwqa0jHtPKNXhvxXZ0E7yPzHgLAY2tPGG_sevdkWvsXh7zanOboHKA1tZU5pjw/w640-h426/IMG_1301.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Haya (Fagus sylvatica), Quinto Real, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tiene territorios
que pueden llegar a las 700 hectáreas y que apenas se solapan un escaso 5% con
los dominios de los vecinos. Ocupan zonas entre los 800 y los 1.700 msnm,
aunque la mayor parte de sus áreas privativas están por encima de los 900
metros de altitud. Para alimentarse seleccionan pies viejos y “<i>sangs</i>” donde encuentran su principal
alimento que son las larvas y adultos de insectos xilófagos (80%), que pueden
complementar con el consumo de frutos y bayas.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">El dorsiblanco tiene
un tamaño de 24-26 cm y cuenta con una envergadura de entre 38-40 cm, por tanto
es más pequeño que el pito negro y que el ibérico, tiene un tamaño similar al pico
picapinos y es claramente más grande que el resto de los pícidos ibéricos. Su reclamo
es similar al del picapinos pero es mucho más suave, consiste un “ptiik”
calmado.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Si el tiempo es
benigno, a primeros de febrero o en mayo inicia su periodo reproductor con la excavación
de nidos en madera muerta. A finales de abril ponen de tres a cinco huevos que
incuban ambos miembros de la pareja entre diez u once días. Los pollos reciben
cebas de ambos progenitores hasta los 28 días. A finales de mayo los pollos
saltan y abandonan el nido aunque algunos siguen asociados a sus progenitores
hasta noviembre.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Su principal
predador es la marta (Martes martes) que sistemáticamente explora todos los
huecos de sus territorios y si encuentra un nido acaba con los pollos. Los
adultos también pueden ser presa de azores (Accipiter gentilis), gavilanes (Accipiter
nisus) y ratoneros (Buteo buteo). A nivel de protección está incluida en el
anexo I de la Directiva de Aves y está catalogada en peligro de extinción a
nivel estatal. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEJ0zPXp2XC4lZtUVJGYAbvHYUtgXWhw18V5PCjL5a2L_DeHDJpi1vUDS5y6YxFHJyFVlAawnmDHUKSBKbnlgMUBDz_V4wvK4big6a-P-A5tQAbwoPs4jJwQNFmebcajJTAdw-Em_s8CiFaZO5c134hl3F6zlKIc5pH9xwzNlAas-cIfYdvGuc4Q/s4680/IMG_1313.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4680" data-original-width="3120" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEJ0zPXp2XC4lZtUVJGYAbvHYUtgXWhw18V5PCjL5a2L_DeHDJpi1vUDS5y6YxFHJyFVlAawnmDHUKSBKbnlgMUBDz_V4wvK4big6a-P-A5tQAbwoPs4jJwQNFmebcajJTAdw-Em_s8CiFaZO5c134hl3F6zlKIc5pH9xwzNlAas-cIfYdvGuc4Q/w426-h640/IMG_1313.JPG" width="426" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Río Arga, Quinto Real, Arxiu RMiB</td></tr></tbody></table><br /><span lang="ES"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal; text-align: center;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Bibliografía y reseñas.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrydSpqhK4R-xqaCaIkXy_GcmyPSTlJ2UCTLYuWG_di1PYBomGpgX-8NJYEmK5gBrNTQCkEoX4zLGFDC7NkjNdUEVZMrxNubyk88cacQYFTg4cP6cSq6yZVx2Gz246ZtLDGCkw_hYrd6iaUGS9yMT4zKIdHbdkPxKj7u782U7tH8xOHvYF9Yb-Lw/s4680/IMG_1169.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3120" data-original-width="4680" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrydSpqhK4R-xqaCaIkXy_GcmyPSTlJ2UCTLYuWG_di1PYBomGpgX-8NJYEmK5gBrNTQCkEoX4zLGFDC7NkjNdUEVZMrxNubyk88cacQYFTg4cP6cSq6yZVx2Gz246ZtLDGCkw_hYrd6iaUGS9yMT4zKIdHbdkPxKj7u782U7tH8xOHvYF9Yb-Lw/w640-h426/IMG_1169.JPG" width="640" /></a></span></b></div><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Hostal Rural Arrobi Borda:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Carretera Irurita
s/n. 31638 Eugi, Navarra (Spain). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><a href="mailto:info@arrobiborda.com">info@arrobiborda.com</a></span></span><span lang="ES">. Tel. 948 304 709<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><a href="https://www.arrobiborda.com/paseos-por-quinto-real/">https://www.arrobiborda.com/paseos-por-quinto-real/</a></span></span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Cerdo Vasco:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><a href="https://www.expansion.com/fueradeserie/gastro/2018/06/05/5b0fd9dee5fdea51528b4573.html">https://www.expansion.com/fueradeserie/gastro/2018/06/05/5b0fd9dee5fdea51528b4573.html</a></span></span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Minas Eugi<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><a href="https://www.diariodenavarra.es/noticias/navarra/sanguesa-merindad/2022/09/30/plantilla-magna-preocupada-propuesta-eugi-sobre-erreguerena-543068-1010.html">https://www.diariodenavarra.es/noticias/navarra/sanguesa-merindad/2022/09/30/plantilla-magna-preocupada-propuesta-eugi-sobre-erreguerena-543068-1010.html</a></span></span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><a href="https://eugi.es/es/recursos-naturales/magnesitas.html">https://eugi.es/es/recursos-naturales/magnesitas.html</a></span></span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Ovejas <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Manech a
Tete Noir</i>e: <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><a href="file:///E:/FONS%20FOTOGR%C3%80FIC/ANIMALS/DOM%C3%89STICOS/Dialnet-LaDistribucionDelTiempoEntreLosPastoresDeOvejasLat-144808.pdf">file:///E:/FONS%20FOTOGR%C3%80FIC/ANIMALS/DOM%C3%89STICOS/Dialnet-LaDistribucionDelTiempoEntreLosPastoresDeOvejasLat-144808.pdf</a></span></span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Pico dorsiblanco:
<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES">Campión, D., Elosegi, M.M, (2021) Manual para
la gestión del hábitat del Pico dorsiblanco. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><a href="https://www.habios.eu/wp-content/uploads/2022/02/Manual_pico_dorsiblanco_HABIOS_online_esp.pdf">https://www.habios.eu/wp-content/uploads/2022/02/Manual_pico_dorsiblanco_HABIOS_online_esp.pdf</a></span></span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Quinto
Real:<span class="MsoHyperlink"><o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><a href="https://www.quintoreal.com/bosque-de-quinto-real/">https://www.quintoreal.com/bosque-de-quinto-real/</a></span></span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><a href="http://www.enciclopedianavarra.com/?page_id=17226">http://www.enciclopedianavarra.com/?page_id=17226</a><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">El Coto Nacional de
Quinto Real contaba con 5.900 ha que pertenecían a los términos de Estenlar,
Baztán y Erro. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Ortuño, F., De la
Peña, J. (1976) “Reservas y cotos nacionales de caza. 1. Región pirenaica”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES">Real
Fábrica de Armas de Eugi:<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><span lang="ES"><a href="https://eugi.es/es/patrimonio-cultural/real-fabrica-de-municiones-de-eugi.html">https://eugi.es/es/patrimonio-cultural/real-fabrica-de-municiones-de-eugi.html</a></span></span><span lang="ES"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="ES"><o:p>Texto y fotos de Rafa Muñoz</o:p></span></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-65029128755861483512023-03-24T17:54:00.004+00:002023-03-28T13:50:33.018+00:00Mislata, 11 de gener de 2023<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGcEkEWxRVpcChrOZ805qlvTw02P7CjWaP47QKdqLVc0k9Owdl7YyQEk2-THsRTtDYzWX3Z2mlCzZSYOGR_FZsFgnEAFY8_f9L7io6DQByQQHsEl6jnhBMwU2AZh-X9irKcFeMZC9FPypbuP__ZITIAIZqrkJFpUqLwiQEOMEq0IygCHrRK2k/s3048/IMG_6908%201.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2032" data-original-width="3048" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGcEkEWxRVpcChrOZ805qlvTw02P7CjWaP47QKdqLVc0k9Owdl7YyQEk2-THsRTtDYzWX3Z2mlCzZSYOGR_FZsFgnEAFY8_f9L7io6DQByQQHsEl6jnhBMwU2AZh-X9irKcFeMZC9FPypbuP__ZITIAIZqrkJFpUqLwiQEOMEq0IygCHrRK2k/w640-h426/IMG_6908%201.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) al parc de la Canaleta, Mislata</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: medium;">Un dia, un lloc i una au (10)<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Eixe matí vaig acostar-me al parc
de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">la Canaleta</b> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mislata</b>. Aquesta localitat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l’Horta Sud</b>, compta amb més de 43.000
veïns, això el converteix en el municipi amb més densitat de població de tot el
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">País Valencià</b>, amb 33.165 habitants
per quilòmetre quadrat construït. Tanta gent s’apinya en un terme molt menut de
sols 206 ha, envoltat per la gran <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">València,
</b>pel nou i per l’antic llit del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">riu
del Túria</b>. Pegat al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">parc de
Capçalera</b> del cap i casal, es troba el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">parc
de la Canaleta, </b>que amb sols vuit hectàrees és un <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">oasi de biodiversitat</b> enmig del paradís del ciment i dels edificis
alts. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Un curt recorregut d’una hora per
ell em va permetre observar 22 espècies i 247 individus d’aus. Per a destacar
una d’elles hui us parlaré de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">cotorra
de Kramer (Psittacula krameri).</b> Es tracta d’un <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">lloro</b> o <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">psitàcid</b> que
comença a vendre`s a les tendes de mascotes a mitjans dels anys vuitanta. És un
ocell de mida mitjana, vestit amb un plomatge verd brillant que contrasta amb un
bec i ulls d’un color vermell molt cridaner. Uns altres dels seus trets
distintius són la llarga cua acabada en punta afilada i la seua veu estrident. Sospite
que el mal costum que tenen de cridar a tota hora fou la causant que moltes
acabaren amollades de les gàbies pels seus amos, per a no haver de sentir-les
un diumenge de bon matí despertant a tot el barri. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Es van detectar per primera volta
en llibertat l’any 1988, als <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">jardins
dels vivers</b> (Monsalve, Martín 1989; Urios <i style="mso-bidi-font-style: normal;">et al</i>. 1991). S’han adaptat de meravella a viure a casa nostra
perquè troben molt de menjar als jardins, palmeres i horts i no tenen predadors.
No han de sofrir temperatures massa baixes i sempre troben forats als arbres
envellits per a fer niu. Es reprodueixen des de 1990 i gràcies a aquesta suma
de circumstàncies s’han multiplicat i han expandit la seua àrea de distribució,
hui en dia tenim al voltant de 400 exemplars per tota l’àrea metropolitana de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">València</b>. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Segons les dades del meu quadern
de natura, la primera cita que tinc és del 18 de març de 2002 al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">barranc del Carraixet</b>, on vaig vorer 3
exemplars. Després he localitzat l’espècie un total de 86 jornades, amb un
màxim de 27 exemplars a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">la Canaleta</b>
l’11 de gener de 2023. Cal recordar que la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">cotorra
de Kramer</b> està inclosa en el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Catàleg
Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores</b>, en l'annex del Reial decret 630/2013,
de 2 d'agost. Per tant, correspon a les autoritats el control de les seues
poblacions i la seua erradicació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Al següent enllaç d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">eBird</b> podreu vorer el llistat d’aus
observades al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">parc de Canaleta</b>: </span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://ebird.org/checklist/S125913487">https://ebird.org/checklist/S125913487</a></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: medium;">Fonts i referències: <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">García-Gans, F.J., Sanmartín, A. (2022). “Evolución de los
pistácidos de la Ciudad de València”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-size: medium;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;">Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit</span><o:p></o:p></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-13985704107407274502023-03-20T15:33:00.005+00:002023-03-28T13:49:58.997+00:00Almàssera, 10 de gener 2023<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUxCJ0XqQ2i5udZAkQtm-d4F7iOui86w2TcV8qYEAEcF0Tfmpz_YfCPaaAu7Tkv6CoGyMPzW5W-nyKHbCQmvC3v2sueb1u9YzMXaLeTLN_zhFWMyhn5Sp3Pl80IoGe89bFKkfyNeeIHgtzWc3i-INepcUQJyQHL6y2WeIzRnR-TXwGZYM_gA4/s1772/curruca%20rabilarga.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1182" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUxCJ0XqQ2i5udZAkQtm-d4F7iOui86w2TcV8qYEAEcF0Tfmpz_YfCPaaAu7Tkv6CoGyMPzW5W-nyKHbCQmvC3v2sueb1u9YzMXaLeTLN_zhFWMyhn5Sp3Pl80IoGe89bFKkfyNeeIHgtzWc3i-INepcUQJyQHL6y2WeIzRnR-TXwGZYM_gA4/w640-h426/curruca%20rabilarga.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Busquereta cuallarga (Sylvia undata)</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: medium;">Un dia, un lloc i una au (9)<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">La localitat d'<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Almàssera</b> té un terme menut on tot el
que no està urbanitzat és horta, l'únic racó on tenim un xicotet oasi de
biodiversitat el tenim al llit del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">barranc
del Carraixet</b>. Per a evitar les periòdiques inundacions que patien els
pobles veïns del barranc en els darrers metres del seu traçat, es va fer una
intervenció agressiva canalitzant el seu llit. Entre 1991 i 1996 es va
construir, al llit ficaren tancament de formigó i a les vores es van fer unes
parets permeables d’escullera de pedra subjectada per malles metàl·liques. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Tot i desfer la poca naturalització
que restava durant les obres, el pas del temps i la persistència de la natura
van anar recolonitzant aquest espai. En depositar-se sediments pogueren arrelar
les plantes: senills, joncs, esbarzers anaren creixent i facilitaren cau i
aliment a moltes espècies animals que començaren a recolonitzar-lo. També va
influir que l’aigua està present tot l’any, inclús sembla haver-hi brolladors d’aigües
subterrànies de molt bona qualitat. Hui en dia tenim més de cent espècies d’aus
presents al llarg de l’any, també hi ha peixos, rèptils, amfibis i mamífers.
Una bona part d’aquestes espècies estan protegides i fins i tot es reprodueixen
al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carraixet</b>. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">És prou difícil seleccionar una
au que represente aquest indret, eixe matí vaig trobar 369 individus que
pertanyien a 31 espècies. Hui us parlaré d’una poc freqüent a les planes litorals,
es tracta de <b>la busquereta cuallarga (Sylvia
undata), </b><i>Curruca rabilarga</i>. És un
ocell molt més freqüent als pinars i matolls de les nostres muntanyes. Tot i ser
considerada com una espècie sedentària, en ple hivern molts individus baixen a
les planures costaneres on troben molta més disponibilitat d’aliment que a les
seues àrees de reproducció. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Menja xicotets invertebrats que
captura recórreguen la vegetació, prop del terra, per això aquí la podrem
trobar en les grans taques d'esbarzers. És prou tímida i no li agrada deixar-se
vorer, per això haureu d'estar molt atents als moviments en mig dels matollars,
és molt més fàcil sentir el seu cant i després intentar endevinar la menuda
silueta d'una au fosca amb cua molt llarga.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Al següent enllaç d’<b>eBird</b> podreu vorer el llistat d’aus
observades: </span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://ebird.org/spain/checklist/S125854898">https://ebird.org/spain/checklist/S125854898</a><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium; text-align: left;">Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit</span></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-34680905295655053432023-03-14T15:57:00.022+00:002023-12-03T20:12:29.609+00:00CH del Xúquer arrasa el Carraixet<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgf2oZGbYidelSfKM109MdJhpMuhZfF0OhpqUwiZWxKDK2_uL5k8Ka2d2jgACPhW2T0aDcWZH66olX-5zE-rAXn5TR2Ytd69k2JI91rjcp3BICF2QvjbK3kCOT81ECf4WzjqjLD1RzXf3cd05r2svqvyJCXk5ekhDoFh92udxL_OzuCVxrSMU/s1772/IMG_8588.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgf2oZGbYidelSfKM109MdJhpMuhZfF0OhpqUwiZWxKDK2_uL5k8Ka2d2jgACPhW2T0aDcWZH66olX-5zE-rAXn5TR2Ytd69k2JI91rjcp3BICF2QvjbK3kCOT81ECf4WzjqjLD1RzXf3cd05r2svqvyJCXk5ekhDoFh92udxL_OzuCVxrSMU/w640-h426/IMG_8588.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Carraixet arrasat en època de reproducció d'aus protegides</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: medium;">Alboraia, 11 de març de 2023<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Confederació hidrogràfica del Xúquer</b> està fent una neteja de la vegetació
del llit del darrer tram del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">barranc del
Carraixet</b>, al seu pas pel terme d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Alboraia</b>.
Han clavat maquinària pesant per arrencar les taques de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">canyes (Arundo donax)</b>. Tot i que combatre les espècies invasores és
obligatori per llei, cal tenir en compte les circumstàncies dels espais on s’ha
d’actuar. </span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtO1F39uGn6d1g6heKozceCQwjhfEb-lKThBZ0VAEAH_R_7XROJ-_Dcsh-zaYCtdkZszz16-cjDDNmqSysNz-ivYaduUdl7F-rEffmuVb7kNpw0ve8Rt5VlI40MR11AZ9rmCU9p7ie_R3qG9v9KDc6-KXx12VbNp6OqfZi37TQBVx9TVuvENs/s2067/IMG_7715.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1378" data-original-width="2067" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtO1F39uGn6d1g6heKozceCQwjhfEb-lKThBZ0VAEAH_R_7XROJ-_Dcsh-zaYCtdkZszz16-cjDDNmqSysNz-ivYaduUdl7F-rEffmuVb7kNpw0ve8Rt5VlI40MR11AZ9rmCU9p7ie_R3qG9v9KDc6-KXx12VbNp6OqfZi37TQBVx9TVuvENs/w640-h426/IMG_7715.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Niu de galls de canyar amb pollets i ous el 22 de febrer, al Carraixet</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">En aquest cas, a punt de començar
la primavera al <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carraixet</b> ja hi ha
moltes espècies en ple període reproductor. Les <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">fotges (Fulica atra)</b> començaren a fer niu el 17 de gener i el 2 de
febrer ja es veien exemplars covant. Unes altres aus, que a més estan
protegides són els <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">galls de canyar
(Porphyrio porphyrio), </b>una parella<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>donava
menjar als seus pollets el 22 de febrer. Sols mencione dues de les 141 espècies
d’aus que acull el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">barranc del Carraixet</b>
i la seua desembocadura al llarg de l’any.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjriRS6pVBNwSQuPgMZ4MvjwMXN_YC76mIYKVdO3A4JE3u-ju3V-cDZ2e0Nsx_wjUhHhYOi3C1UTTSIZ3VE-B2px2PxhnQZRPiL8cGzXWOAvdSwsOm3JPOyEryG5Vel2NxqZRyDXohyWKqjYAOAOprJIQr2coEtb6lp7cTspp4CGQKMaaGXRmc/s1772/IMG_8584.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjriRS6pVBNwSQuPgMZ4MvjwMXN_YC76mIYKVdO3A4JE3u-ju3V-cDZ2e0Nsx_wjUhHhYOi3C1UTTSIZ3VE-B2px2PxhnQZRPiL8cGzXWOAvdSwsOm3JPOyEryG5Vel2NxqZRyDXohyWKqjYAOAOprJIQr2coEtb6lp7cTspp4CGQKMaaGXRmc/w640-h426/IMG_8584.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El mateix lloc del niu el dia 11 de març!</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Aquests treballs provocaran la
pèrdua de nius amb ous i la mort de pollets d’espècies protegides, per tant, aquestes
actuacions serien susceptibles de ser considerades com a delicte ambiental. Cal
afegir el poc interés dels promotors d’aquestes actuacions quan envien a un
operari d’una subcontracta que no distingeix entre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">canya</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">senill</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">(Phragmites australis)</b>, llavors amb la
seua pala arrenca tota la vegetació que troba davant. El que devia ser una
tasca de cirurgia ambiental, extirpant sols l’espècie invasora, es converteix
en una excusa per a desfer-se de tota la vegetació d’un espai natural molt
valuós. És com si un metge davant un càncer extirparà, fins i tot, el teixit
sa, provocant la mort del pacient.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5kJDhgHOgXMSo6wSGdmTy409SOUaqumkYRvRl6Cy6O9SVQZu3IPBiZMubO8mrzmfxxUybHmI5qkl248zO3bIK_6rKzBg-deNmc5CoEIJqXPru2nd36Yi7_4FXnTj6zwHTdpEJukozjw0goYx1B_LtKICfyk1adhS5spffZOPJh4Uw3ZsbB4U/s1772/IMG_8599.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5kJDhgHOgXMSo6wSGdmTy409SOUaqumkYRvRl6Cy6O9SVQZu3IPBiZMubO8mrzmfxxUybHmI5qkl248zO3bIK_6rKzBg-deNmc5CoEIJqXPru2nd36Yi7_4FXnTj6zwHTdpEJukozjw0goYx1B_LtKICfyk1adhS5spffZOPJh4Uw3ZsbB4U/w640-h426/IMG_8599.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Màquina pesant treballant l'11 de març al Carraixet</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">És decebedor que organismes
estatals que haurien de donar eixample a l’hora de protegir el nostre territori,
com la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Confederació Hidrogràfica del
Xúquer</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l’Ajuntament d’Alboraia</b>,
s’obliden del seu deure legal i enceten treballs en zones ambientals valuoses
sense una consulta prèvia a tècnics mediambientals o a les associacions
naturalistes que són les coneixedores del dia a dia dels nostres espais naturals
i de l’estat de les espècies més valuoses o escasses. La <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">societat civil</b> hem d’exigir l’aturada immediata dels treballs fins
a finals d’estiu, quan s’haja acabat el període reproductor i que només s’actue
amb les <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">canyes (Arundo donax)</b>.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWtpyz33WLlxmljGa57fz8KMwwTTAzzh1F5iURTO_nVFaWMxz4CIwdbqNPeSny2zadb9VyvrGMi3A6z3qprF7spcfj0A_e_OPk6U7KRELARj15gm5mxQhMhx3pl09UCXXf0-dT9XkeY82uCntkKBLPEfLqZiQhPLdeAgQnbMg7hbC6OOx8_J4/s1772/IMG_8600.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1772" data-original-width="1181" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWtpyz33WLlxmljGa57fz8KMwwTTAzzh1F5iURTO_nVFaWMxz4CIwdbqNPeSny2zadb9VyvrGMi3A6z3qprF7spcfj0A_e_OPk6U7KRELARj15gm5mxQhMhx3pl09UCXXf0-dT9XkeY82uCntkKBLPEfLqZiQhPLdeAgQnbMg7hbC6OOx8_J4/w426-h640/IMG_8600.jpg" width="426" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Màquina excavadora desfent el senillar! 11/3</td></tr></tbody></table><br /><div><div style="text-align: center;"><br /><span style="font-size: medium;"> <b>16 de març de 2023</b></span></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">La raó de les demandes d’aturar
els treballs fins a la finalització de la temporada de cria de la biodiversitat del <b>Carraixet</b>, l’anunci de la presentació
de denúncies per un presumpte delicte contra espècies protegides, junt amb la
pressió d’associacions i d’alguns mitjans de comunicació han aconseguit que la
màquina se’n vaja del llit del barranc. </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span>En aquesta carrera contra el rellotge amb
l’objectiu de salvar postes i pollets del llit del barranc, han col·laborat amb
molta agilitat: la </span><b>Societat Valenciana d’Ornitologia, l’Associació
Carraixet Espai Protegit</b><span>, i els grups municipals d’</span><b>Alboraia</b><span> de </span><b>Compromís</b><span> i
d’</span><b>Unides Podem</b><span>. Cal ressenyar la manca d’interés d’alguns mitjans de
comunicació impresos de </span><b>València </b><span>com </span><b>Las Províncias</b><span> o </span><b>l’Agència
EFE</b><span> en publicar res d’aquest desgavell ambiental i, per contra, agrair
als que sí que s’han fet ressò d’aquesta problemàtica ambiental: </span><b>Hortanoticias,
Samaruc Digital, À Punt Notícies Nit</b><span> i </span><b>Levante EMV</b><span>, sense
repercussió mediàtica no ho haguérem aconseguit!</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsNCvRuELvqERjPvcQM5uR9qXzxAtR5cbCiGTk0KPaDH5ekc1yAF6pT1Lt8a9FyfwRoqM8pfW14-ZgQccBjVjK3Uqe-4F3fyz5OqHcgG6QXLRyJT1_elvDNld8gO5jxNMQ_sSOh6LX4iPlG1VtESVFfvMR9YyUaIT6aL-lLlPVr4UrnMw215c/s1772/IMG_8605.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsNCvRuELvqERjPvcQM5uR9qXzxAtR5cbCiGTk0KPaDH5ekc1yAF6pT1Lt8a9FyfwRoqM8pfW14-ZgQccBjVjK3Uqe-4F3fyz5OqHcgG6QXLRyJT1_elvDNld8gO5jxNMQ_sSOh6LX4iPlG1VtESVFfvMR9YyUaIT6aL-lLlPVr4UrnMw215c/w640-h426/IMG_8605.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall de les actuacions de Confederació Hidrogràfica del Xúquer</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><b><span>Fonts i referències</span></b><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://www.levante-emv.com/horta/2023/03/09/chj-eliminara-plantas-invasoras-barranco-84383605.html">https://www.levante-emv.com/horta/2023/03/09/chj-eliminara-plantas-invasoras-barranco-84383605.html</a><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://www.hortanoticias.com/limpieza-barranco-carraixet-a-su-paso-por-alboraya/?utm_source=mailpoet&utm_medium=email&utm_campaign=boletin-hortanoticias-4348" target="_blank">https://www.hortanoticias.com/limpieza-barranco-carraixet-a-su-paso-por-alboraya/?utm_source=mailpoet&utm_medium=email&utm_campaign=boletin-hortanoticias-4348</a><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://www.samarucdigital.com/article/paralitzades-les-obres-de-neteja-del-barranc-del-carraixet-per-possible-delicte-mediambiental" target="_blank">https://www.samarucdigital.com/article/paralitzades-les-obres-de-neteja-del-barranc-del-carraixet-per-possible-delicte-mediambiental</a><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://www.levante-emv.com/horta/2023/03/23/chj-paraliza-limpieza-carraixet-danos-85028758.html" target="_blank">https://www.levante-emv.com/horta/2023/03/23/chj-paraliza-limpieza-carraixet-danos-85028758.html</a><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;">
</p><p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><a href="https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/20-03-2023-informatiu-nit_134_1600829.html">https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/20-03-2023-informatiu-nit_134_1600829.html</a><o:p></o:p></span></p><h1 style="background: white; line-height: 14.55pt; text-align: justify;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="ES-TRAD" style="color: #1d2228; font-size: small; font-weight: normal; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://www.hortanoticias.com/compromis-eupv-y-podem-exigen-al-consistorio-de-alboraya-y-a-la-chj-la-paralizacion-de-la-limpieza-del-carraixet/" target="_blank">https://www.hortanoticias.com/compromis-eupv-y-podem-exigen-al-consistorio-de-alboraya-y-a-la-chj-la-paralizacion-de-la-limpieza-del-carraixet/</a><o:p></o:p></span></h1><div><span><br /></span></div><div><a href="https://www.hortanoticias.com/la-svo-alerta-de-que-la-zona-del-carraixet-que-se-esta-limpiando-esta-llena-de-especies-en-epoca-de-cria/"><span>https://www.hortanoticias.com/la-svo-alerta-de-que-la-zona-del-carraixet-que-se-esta-limpiando-esta-llena-de-especies-en-epoca-de-cria/</span></a></div><div><br /></div><p class="MsoNormal"><span class="MsoHyperlink"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-size: medium;">Text i fotos de Rafa Muñoz i
Bastit.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p></div><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-57909242843624637582023-03-11T12:32:00.007+00:002023-03-11T12:48:15.329+00:00Marjals de la Plana Baixa, 9 de gener de 2023<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVm_ecnM8upiRSLvALJDX-E8g6L2vp7g0p5lgMjSJeMwDHUpbEd-XIGgVBroVXu_j49jnIpcduHjfd0ncEjMLLExCGU25h_eaLEPxsZoshV9aQ754tUDYEr-dLN2JXsWg8XsAyohScG-bwZGalmg-YCQsrZO90TOpoHPMoCB8PTpfhHaiQZDM/s1772/01_2020_7351-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1182" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVm_ecnM8upiRSLvALJDX-E8g6L2vp7g0p5lgMjSJeMwDHUpbEd-XIGgVBroVXu_j49jnIpcduHjfd0ncEjMLLExCGU25h_eaLEPxsZoshV9aQ754tUDYEr-dLN2JXsWg8XsAyohScG-bwZGalmg-YCQsrZO90TOpoHPMoCB8PTpfhHaiQZDM/w640-h426/01_2020_7351-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Oreneta (Hirundo rustica) golondrina común</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Un dia, un lloc i una au (8)<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Les marjals d’<b>Almenara</b>, <b>la Llosa</b> i <b>Xilxes</b> tenen
nombrosos ullals on brollen aigües de molta qualitat, això afavoreix la
presència d’espècies singulars. Una de les singularitats d’aquestes planes costaneres
és que es fa un microclima que permet troballes sorprenents. Una d’elles és que
aquí solen concentrar-se espècies que en ple hivern devien estar en <b>Àfrica</b>. Eixe matí trobí un grup de cinc
<b>orenetes (Hirundo rustica)</b> <i>golondrina común</i>.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En la meua base dades tinc 1121
registres d'<b>orenetes</b>, observades tot
l'any excepte en desembre. En gener tinc 13 observacions i la més primerenca va
ser la d'aquest matí. La darrera troballa d'una <b>oreneta</b> la tinc el 26 de novembre de 2016, al <b>barranc de Prada, l'Alcúdia</b>. El gruix del pas migratori després de
la reproducció es detecta a casa nostra a mitjan octubre i la major part dels <b>oronells</b> tornen a mitjans març.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al següent enllaç d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">eBird</b> podreu vorer el llistat d’aus
observades: <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Marjal d’Almenra<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://ebird.org/checklist/S125782912">https://ebird.org/checklist/S125782912</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La Palafanga, la Llosa:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://ebird.org/checklist/S125783099">https://ebird.org/checklist/S125783099</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW8_IKYPxUrNaH1s4Fvp0elnfHbAX4EIDKhmhbdjXAGQChKmqN7hGx60YrcmpstuyJCLGhQ3GhnNKJZif96JaocDwUVXiAXmmWma5d-Fhc7vq3GzEIxWZhPCij6XkFsVB7OXjeXo5p5fzhzf_wXmknnXa0al7Q9fH8MYIkIjiM-PD92e45exk/s1772/IMG_6833%201.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW8_IKYPxUrNaH1s4Fvp0elnfHbAX4EIDKhmhbdjXAGQChKmqN7hGx60YrcmpstuyJCLGhQ3GhnNKJZif96JaocDwUVXiAXmmWma5d-Fhc7vq3GzEIxWZhPCij6XkFsVB7OXjeXo5p5fzhzf_wXmknnXa0al7Q9fH8MYIkIjiM-PD92e45exk/w640-h426/IMG_6833%201.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Oreneta (Hirundo rustica) golondrina común</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal">Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-38864194869723614692023-03-11T11:57:00.007+00:002023-03-11T11:57:50.018+00:00La Closa, Benavites, 9 de gener de 2023<p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFKMULAeJ4rjqAjERTTsGQGdIMIBNkTeHVv0Q9KadOtAbCJxtQoAb3QLD132qW1ulX2BTe8w-FAaEEMlUyPjzfw3uzl3WDhXY4jeUQA49CmBOHbOQVQd-lWhQzFocO4NQGkBpaaJ0q1XfE7qF2IMq7eQK76IzJWFsGl7-eFebpvKIlB-lHHwQ/s1772/19_5524-001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1182" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFKMULAeJ4rjqAjERTTsGQGdIMIBNkTeHVv0Q9KadOtAbCJxtQoAb3QLD132qW1ulX2BTe8w-FAaEEMlUyPjzfw3uzl3WDhXY4jeUQA49CmBOHbOQVQd-lWhQzFocO4NQGkBpaaJ0q1XfE7qF2IMq7eQK76IzJWFsGl7-eFebpvKIlB-lHHwQ/w640-h426/19_5524-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camallonga (Himantopus himantopus) cigüeñuela común</td></tr></tbody></table><br /></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Un dia, un lloc i una au (7)<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entre els termes de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sagunt</b> i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Almenara</b> hi ha una franja estreta que pertany al terme de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Benavites</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">la Closa</b>. Són uns camps guanyats a les antigues marjals del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Camp de Morvedre</b>, que formaven un
mateix aiguamoll amb les del sud de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">la
Plana Baixa</b>. En hivern inunden els camps que s’omplin d’aus, més encara
quan els buiden d’aigua per a sembrar els seus conreus. En eixe moment els
fangs atrauen un bon grapat d’aus limícoles, gavines, ànecs i corbes marines. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Hui coneixerem una de les aus més
cridaneres i boniques de les limícoles, la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">camallonga
(Himantopus himantopus)</b> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cigüeñuela
común</i>. Estem davant d’un disseny pensat per a caminar pel fang, unes cames i
dits llargs, per tant, per a poder arribar al sòl fa falta un coll d’una grandària
semblant a la de les cames. També cal un tindre un bec llarg per a clavar-lo al
fang i atrapar als invertebrats dels quals s’alimenta. El complementa amb uns
colors vius, un cos blanc amb les ales negres, el bec i les cames són d’un roig
viu. Ben segur que serà una de les aus més fàcil de reconéixer i de les
primeres que podrà gaudir en les passejades pels aiguamolls. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al següent enllaç d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">eBird</b> podreu vorer el llistat d’aus
observades: <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://ebird.org/checklist/S125782503">https://ebird.org/checklist/S125782503</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_VETLKZUezEgEnhgkBpzkbGq1VhLWpDsTbyDfgxqtgIMEhOxCFNwuPZsZTSFocAEptJCQ6FXmSyMlSeYFVAlFc3Q6eQgcFLjSIS_nbO6c24kCFibvlqSpiRgEvnvpwquM4wDkQ1qqg_lVb6lf6lFHjJMx0zOYCHUN5hMivKFApCrz5zVb2QU/s1772/_09%2017.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1491" data-original-width="1772" height="538" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_VETLKZUezEgEnhgkBpzkbGq1VhLWpDsTbyDfgxqtgIMEhOxCFNwuPZsZTSFocAEptJCQ6FXmSyMlSeYFVAlFc3Q6eQgcFLjSIS_nbO6c24kCFibvlqSpiRgEvnvpwquM4wDkQ1qqg_lVb6lf6lFHjJMx0zOYCHUN5hMivKFApCrz5zVb2QU/w640-h538/_09%2017.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camallonga (Himantopus himantopus) cigüeñuela común</td></tr></tbody></table><br /></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit<o:p></o:p></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-76259722216334911382023-03-10T19:19:00.005+00:002023-03-11T11:21:04.931+00:00Marjal dels Moros, 7 de gener de 2023<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxbLjHTMWO9i6mywteDfBZK0Ihl2kii8ghOw3MZora28d4ZBwiu0IeSYl4QypmJIQaG0GoC3Ld2sZ9adm8b7j2Mu1z-h-3L0_87Qy3vlFsXKTSEatduHywwEI8YJNL8DZGSMqtRixqb5ReeCpkIC9E8QR9zYYi04hAtv4I7VH0iP93710KIdI/s1772/02_2021_5224-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1182" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxbLjHTMWO9i6mywteDfBZK0Ihl2kii8ghOw3MZora28d4ZBwiu0IeSYl4QypmJIQaG0GoC3Ld2sZ9adm8b7j2Mu1z-h-3L0_87Qy3vlFsXKTSEatduHywwEI8YJNL8DZGSMqtRixqb5ReeCpkIC9E8QR9zYYi04hAtv4I7VH0iP93710KIdI/w640-h426/02_2021_5224-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una parella d'ascles, (Mareca strepera) ánade friso</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Un dia, un lloc i una au (6)<o:p></o:p></b></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Un tranquil dia d’hivern sempre
és una bona opció per a recórrer la marjal, eixe jorn va possibilitar
l’observació de 34 espècies i 218 individus. Hui us parlaré d’un ànec elegant i
poc freqüent, l’<b>ascle (Mareca strepera) </b><i>ánade friso</i>. El mascle va vestit de tons
grisos i a la cua té una ampla taca negra, la femella és molt pareguda al <b>collverd (Anas platyrhynchos)</b>, tot i
que té una taca blanca a cada costat, quan està en repòs, en vol es converteix
en una franja al darrere de les ales, mentre que la senyora collverd la té d’un
color intermedi entre el blavós i el verdós. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els <b>ascles</b> no són massa amics de les grans concentracions d’<b>ànecs</b>, s’estimen més anar en parella o
en grups menuts. S’alimenten de matèries vegetals aquàtiques principalment,
llavors necessiten aiguamolls nets o puguen créixer les plantes, poden
complementar la dieta amb invertebrats palustres. Per tant, a les marjals
estigueu a l’aguait, un ànec grisós amb el cul negre és un <b>ascle</b>, i sovint tindrà prop una femella amb un marró sobri i una taca
blanca a cada costat. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTLm3O3YKPm4cjWHuHA8h0ZpoQdL6mAZ_6B3zD65QZFKs_NxKnAV-Ehpt6BgZlJI0EmKU7wGYr1-SSPBCgspTTpI7cL_BpbfJ7jBtJrCA6hsZTVo5QIyYwH0sASlBZ_CFaxidvH_2e-NoaOfvjiDr4MkEcOmJgvAzhqrpL7dtW5IzLxfYDGSw/s1772/2017_6739-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1182" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTLm3O3YKPm4cjWHuHA8h0ZpoQdL6mAZ_6B3zD65QZFKs_NxKnAV-Ehpt6BgZlJI0EmKU7wGYr1-SSPBCgspTTpI7cL_BpbfJ7jBtJrCA6hsZTVo5QIyYwH0sASlBZ_CFaxidvH_2e-NoaOfvjiDr4MkEcOmJgvAzhqrpL7dtW5IzLxfYDGSw/w640-h426/2017_6739-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mascle d'ascle en vol</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al següent enllaç d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">eBird</b> podreu vorer el llistat d’aus
observades: <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><a href="https://ebird.org/spain/checklist/S125720006">https://ebird.org/spain/checklist/S125720006</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal">Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit<o:p></o:p></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-46652325665432202372023-03-09T18:09:00.003+00:002023-03-11T11:20:54.963+00:00Rafalell i Vistabella, 6 de gener de 2023<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYj5PXVJRwmjWkS4echlf8Q9Wo6BX-6o9ujpeCJ-Q-VPEnrj8FrVegXQm0rHlyHPIduw19-Sn5iEMAwQoEWnQEjaiRZZ05RTSfEKIz9zrHrfGp1lvk6nnsPOz-yZQlNpJ8WB6yoo8mzILGFDeACuDz4kQONe5ej7fIgDBgqsh81XI4Tkyorbw/s886/RMB%20P%C3%A9trola%202011%2003.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="707" data-original-width="886" height="510" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYj5PXVJRwmjWkS4echlf8Q9Wo6BX-6o9ujpeCJ-Q-VPEnrj8FrVegXQm0rHlyHPIduw19-Sn5iEMAwQoEWnQEjaiRZZ05RTSfEKIz9zrHrfGp1lvk6nnsPOz-yZQlNpJ8WB6yoo8mzILGFDeACuDz4kQONe5ej7fIgDBgqsh81XI4Tkyorbw/w640-h510/RMB%20P%C3%A9trola%202011%2003.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) chorlitejo patinegro </td></tr></tbody></table><br /><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Un dia, un lloc i una au (5)<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Eixe matí vaig anar a una xicoteta
marjal prou desconeguda en estar envoltada per polígons industrials, la <b>Platja
de la Pobla de Farnals</b> i la <b>V-21</b>.
Gran part d’aquest espai protegit pertany a <b>València</b>, la resta és de <b>Massalfassa</b>r
al sud i al nord de <b>Massamagrell</b>.
Aquest indret ha patit moltes agressions, incendis, abocaments de fems i
enderrocs. Hui el pitjor problema de conservació són els gossos que passegen
sense corretja i els gats assilvestrats. Tot i tractar-se d’un espai reduït i
poc divers, atresora uns trams de platges verges i alguns ullals amb aigües
netes, envoltats de senillars molt espessos. La jornada d’observació d’aus va significar
la troballa de 28 espècies i 239 individus. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1dYFz8Kpr5WS18-1fXK0dvjHqyhAANmYiXh5x7hSpEbUj5zz7ioePXsGkgOudEu2TMryBiPOlKv_fgKS48swyQcnDTXqt0tr961PEJI32buYF-lSyCFjHcuhVtmduabPNems40BkqmF2viwd0687I6ufBM4yENBU49Xp2RjY-gFiDvodoRJ0/s886/02_2021_6850-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="886" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1dYFz8Kpr5WS18-1fXK0dvjHqyhAANmYiXh5x7hSpEbUj5zz7ioePXsGkgOudEu2TMryBiPOlKv_fgKS48swyQcnDTXqt0tr961PEJI32buYF-lSyCFjHcuhVtmduabPNems40BkqmF2viwd0687I6ufBM4yENBU49Xp2RjY-gFiDvodoRJ0/w640-h426/02_2021_6850-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pollet de corriol camanegre</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tal volta un dels tresors
faunístics d’aquesta marjal és el <b>corriol
camanegre (Charadrius alexandrinus) </b><i>chorlitejo
patinegro</i> que viu a les seues platges. Es tracta d’un ocell menudiu, una
boleta blanca per baix i d’un marró clar per l’esquena i al cap. Tenen unes
potetes curtes, però que els permeten fer unes bones carreres, de fet prefereixen
fugir corrent més que alçar el vol. S’alimenten d’invertebrats que viuen en
l’arena a la vora del mar. En època de reproducció fan un lleuger forat enmig
de la platja on ponen els ous. Una volta naixen els pollets sols poden fugir
corrent, però s’estimen més quedar-se xitats i immòbils, confiant que el perill
no els detecte. Estan en greu perill de desaparició per les pèrdues d’espai on
fer niu i per la pèrdua de postes i pollets. Per aquesta raó s’ha delimitat la
part interior de les platges, amb unes estaques i unes cordes, s’han ficat uns
cartells avisant que no es pot trepitjar eixa zona perquè hi ha corriolets, el
problema és que la gent no fa cas de l’avís.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Hi ha uns teòrics amants dels
animals que creuen que l’única espècie que cal estimar són els seus gossos, per
tant, tenen es consideren en tot el dret de deixar-los córrer lliures per la
platja. A més pensen que els seus cans són boníssims i només volen jugar, no
saben que els seus gossets són uns predadors que xafen ous, que agafen pollets
per a jugar, però els maten, fins i tot poden agafar als corriols adults quan
intenten atraure la seua atenció per allunyar-los dels ous o dels pollets. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Recordeu: als espais naturals,
els gossos sempre lligats!<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguYOkXvGMtsqX_Ss7aHii18jUApOwU75qoErDwuWt1gJVe9DBQvmpWQM4NOCvESJ4hbjKhG31IgYtT7bnr5Ky-kFPsfmkvSfeiZY_1peez8tG5zyhiORzmWmkiO2-2G8oqGedWgMKPdliVV9ouCZYslnO5h5qnuCOsVySSVpFvv6VzyXzELcw/s1772/01_2020_3510-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1182" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguYOkXvGMtsqX_Ss7aHii18jUApOwU75qoErDwuWt1gJVe9DBQvmpWQM4NOCvESJ4hbjKhG31IgYtT7bnr5Ky-kFPsfmkvSfeiZY_1peez8tG5zyhiORzmWmkiO2-2G8oqGedWgMKPdliVV9ouCZYslnO5h5qnuCOsVySSVpFvv6VzyXzELcw/w640-h426/01_2020_3510-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Senyalització per a protegir als corriolets</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al següent enllaç d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">eBird</b> podreu vorer el llistat d’aus
observades: <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><a href="https://ebird.org/checklist/S125514955">https://ebird.org/checklist/S125514955</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUSuDa5HhbuNy8lVzLusUKtc7wba3RJfStnWLSEf3kbDodpfCNilLP8BR4p25HoE3ARAf-wkJ5CUGCxnxfOro8sTpVpm5ie6XoAMBAmRVwjqEpvZtf-ufnjM7IRFXNMMFr8EoD761FvaXS33-8RSKE5kSwlI-Y8-Phr-numlClgoUucDzxOPM/s1772/Maig_2016_6626-002.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1183" data-original-width="1772" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUSuDa5HhbuNy8lVzLusUKtc7wba3RJfStnWLSEf3kbDodpfCNilLP8BR4p25HoE3ARAf-wkJ5CUGCxnxfOro8sTpVpm5ie6XoAMBAmRVwjqEpvZtf-ufnjM7IRFXNMMFr8EoD761FvaXS33-8RSKE5kSwlI-Y8-Phr-numlClgoUucDzxOPM/w640-h428/Maig_2016_6626-002.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal">Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-26887532873081436262023-03-09T17:24:00.007+00:002023-03-11T11:20:45.452+00:00Alqueria dels Frares, 5 de gener de 2023<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcButJkmpRfgQumH6Wsrx1knxd5za4T6PdmvDGYWG7Hcmg9WMIi0zvDbetCrD5sdyEkRxq4pnOFUTam6s0MhxxqjV7xGwGuoP4PE8DFDCZZQ_0-9J5ABvVRwnpQ0As_jnNqgQev-jrY-qotIjGvppGylOFjP2kHV9Q315zNDTfukscYeHYrLI/s1772/RMB__4429-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1211" data-original-width="1772" height="438" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcButJkmpRfgQumH6Wsrx1knxd5za4T6PdmvDGYWG7Hcmg9WMIi0zvDbetCrD5sdyEkRxq4pnOFUTam6s0MhxxqjV7xGwGuoP4PE8DFDCZZQ_0-9J5ABvVRwnpQ0As_jnNqgQev-jrY-qotIjGvppGylOFjP2kHV9Q315zNDTfukscYeHYrLI/w640-h438/RMB__4429-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bequeruda (Gallinago gallinago) agachadiza común</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Un dia, un lloc i una au (4)<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’<b>Alqueria dels Frares</b>, on hui està el <b>Centre d’Educació Ambiental</b>, és una gran casa senyorial agrícola del
segle XVII, envoltada d’uns jardins i horts que s’estenen per 70.000 m². Va
pertànyer als frares mercedaris del <b>Monestir
del Puig </b>i està situada al sud <b>Sagunt
</b>i<b> </b>a l’oest de la <b>marjal dels Moros, </b>per tant, és un bon
lloc per albirar aus típiques dels conreus i les dels aiguamolls. El recorregut
matinal em va permetre trobar 35 espècies i un total de 180 individus.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Hui coneixerem la <b>bequeruda (Gallinago gallinago) </b><i>agachadiza común</i>, és una au limícola que
cria més al nord, a casa nostra venen molts exemplars per a fugir del fred de
l’hivern. Com el seu parent pròxim, el<b> bequet
(Lymnocryptes minimus)</b>, és molt críptica i aprofita per a quedar-se quieta
quan vol passar desapercebuda. La <b>bequeruda</b>
es diferencia per tindre més grandària i un bec molt més llarg, amb el qual
s’alimenta de xicotets <b>invertebrats</b>
que viuen dins del fang, els agafa clavant la boca al tarquim i palpant fins a
trobar quelcom comestible.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al següent enllaç d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">eBird</b> podreu vorer el llistat d’aus
observades: <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://ebird.org/checklist/S125449687">https://ebird.org/checklist/S125449687</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal">Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit<o:p></o:p></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-47452062930730421302023-03-08T19:17:00.006+00:002023-03-11T11:20:32.816+00:00Albufera, 4 de gener de 2023<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrOa10Ysrm-T34lcBaTyKkgrMEGSxxwFX9XngwJh01D0lYpmkYZxqCqZUZE9Qd0q3rLJqaCMt5gzPJsAMukFhhzbNvRxJC3FD7Id_i_S8zmrNjFP-EvSYGkcdmwXTNlPbyuMcVJNW5k2mZJ73oxpMG5GIeAMYNW3G80YVRKznibKMKMCb7XIs/s1772/01_2020_4106-001.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1182" data-original-width="1772" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrOa10Ysrm-T34lcBaTyKkgrMEGSxxwFX9XngwJh01D0lYpmkYZxqCqZUZE9Qd0q3rLJqaCMt5gzPJsAMukFhhzbNvRxJC3FD7Id_i_S8zmrNjFP-EvSYGkcdmwXTNlPbyuMcVJNW5k2mZJ73oxpMG5GIeAMYNW3G80YVRKznibKMKMCb7XIs/w640-h426/01_2020_4106-001.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gavina capblanca (Larus genei) gaviota picofina<br /><br /></td></tr></tbody></table><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b>Un dia, un lloc i una au (3)<o:p></o:p></b></p>
<br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquesta jornada li tocava a <b>l’Albufera de València</b>, en tot el matí
vaig vorer 45 espècies i un total de 1.890 exemplars. Per a destacar una
d’elles hui parlarem de la <b>gavina
capblanca (Larus genei) <i>gaviota picofina</i></b>.
Es tracta d’una au marina que és molt més freqüent als aiguamolls de les
comarques del sud, tot i que els darrers anys uns pocs exemplars es deixen
vorer a l’estany o a la gola de <b>El
Pujol.</b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquesta gavina destaca per ser
més elegant i menuda que els freqüents <b>gavinots
(Larus michahellis)</b> o les <b>gavines
corses (Ichthyaetus audouinii)</b>. Es pot diferenciar de les <b>gavines vulgars (Chroicocephalus
ridibundus)</b> perquè són lleugerament més menudes i tenen el cap negre en
estiu. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La <b>capblanca </b>té el cos molt blanc, el dors i les ales són d’un gris
molt clar “<i>clariu</i>”. El tret més
característic per a poder diferenciar-la és el seu llarg i prim bec, d’un color
roig fosc, que lluny pot semblar negre. Al període reproductiu el roig del bec
i el d’un estret anell ocular són molt més vius. Té el costum d’atrapar
insectes mentre nada, els arreplega de la superfície de l’aigua estirant el
coll d’una forma característica o fent curts vols i deixant-se caure damunt de
la presa, amollant sols el cap i el llarg coll.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Als següents enllaços d’<b>eBird</b> podreu vorer els llistats d’aus
observades. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal">Gola i estany de El Pujol: <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><a href="https://ebird.org/checklist/S125397347">https://ebird.org/checklist/S125397347</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Devesa del Saler:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><a href="https://ebird.org/checklist/S125397347">https://ebird.org/checklist/S125397347</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Racó de l’Olla:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><a href="https://ebird.org/checklist/S125397462">https://ebird.org/checklist/S125397462</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Mata del Fang:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><a href="https://ebird.org/checklist/S125397631">https://ebird.org/checklist/S125397631</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Marjals d’Alfafar:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><a href="https://ebird.org/checklist/S125397821">https://ebird.org/checklist/S125397821</a><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal">Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit<o:p></o:p></p>
<p style="text-align: right;"><br /></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37367908.post-63191700730851679652023-03-08T18:24:00.005+00:002023-03-11T11:20:21.490+00:00Els Moros, 3 de gener 2023<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-ZSDMCdYrwTHb7N2-g3U_5ZG_XsF73Z9Dn94T9_XSRkowB-DnbZDS98YP8PcqZt-PYv4Fu_QqZpq41j8Grj50562izBWLgblm6JzAbNnVBjQH6353uElVxyN4rKMuIIPB42BM_4TkbGK-B33aP7Wd6Y9iVNIf3dP0SOxZJZO7Y6TFkDmXfDY/s2250/Bequet.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1651" data-original-width="2250" height="470" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-ZSDMCdYrwTHb7N2-g3U_5ZG_XsF73Z9Dn94T9_XSRkowB-DnbZDS98YP8PcqZt-PYv4Fu_QqZpq41j8Grj50562izBWLgblm6JzAbNnVBjQH6353uElVxyN4rKMuIIPB42BM_4TkbGK-B33aP7Wd6Y9iVNIf3dP0SOxZJZO7Y6TFkDmXfDY/w640-h470/Bequet.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"> Bequet (Lymnocryptes minimus) agachadiza chica<br /><br /></td></tr></tbody></table><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Un dia, un lloc i una au (2)<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El dimarts vaig anar a la <b>marjal dels Moros</b>, <b>Sagunt</b>. El matí fou profitós amb la troballa de 40 espècies i un
total de 561 exemplars albirats. Vull destacar la presència d’un <b>bequet (Lymnocryptes minimus) </b><i>agachadiza chica</i>. Aquest ocell és una
artista amagant-se gràcies al disseny del seu plomatge i el costum de quedar-se
immòbil quan sospita que hi ha perill, per tant, és prou complicat d’observar.
El més freqüent és que quan estigues caminant per un aiguamoll quasi xafes una
au menuda que, sobtadament alça el vol en silenci i s’allunya amb un ràpid batre d’ales en un vol directe
que no se’n va molt lluny, de seguida és deixar caure i desaparéixer de la
vista. Amb sort es pot endevinar que es tracta d’una au menuda que té el bec
llarg, les ales flexionades i acabades en punta. És prou semblant a la més
freqüent <b>bequeruda (Gallinago gallinago)</b>,
tot i que aquesta és més gran i quan fuig volant emet un so metàl·lic semblant
a un “catch”, el vol no és directe, fa un zig-zag característic. </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Al següent enllaç d’<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">eBird</b> podreu
vorer el llistat d’aus observades: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://ebird.org/spain/checklist/S125302859">https://ebird.org/spain/checklist/S125302859</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES">Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit<o:p></o:p></span></p><div class="blogger-post-footer">Cuaderno para registrar las observaciones m?s se?eras obtenidas en las salidas de campo realizadas por la SVO.</div>Rafa Muñozhttp://www.blogger.com/profile/00442688603233836358noreply@blogger.com0