Descripció
La rosseta (Marmaronetta angustirostris) és un ànec dels més menuts d’aquestes
terres. Compta amb sols 39-42 cm de longitud, sent l’única espècie del gènere Marmaronetta. Sembla ser un taxó molt
primitiu del grup Aythyini que formen
els ànecs bussejadors. Mascles i femelles són molt versemblants, tenen un
plomatge d’un color grisenc motejat amb taques més fosques que li donen una
aparença motejada, doncs menut i grisenc, davant ulls humans vol dir quelcom
poc interessant. En la cara té una mena de màscara difusa que li cobreix els
ulls. Els mascles tenen una mica més de grandària que les femelles, que
reforcen en època de reproducció marcant una mena de cresta caiguda cap al
bescoll.
Distribució i població mundial
La rosseta té una distribució mundial repartida entre dos sectors, un a la
Mediterrània, subdividit entre el Mare Nostrum occidental i l’oriental, i un
altre distribuït per l’Àsia central i sud-occidental. Es calcula que la població
total de rossetes pot oscil·lar en funció dels anys, entre 14.000 i 21.000
individus, en canvi les rossetes del Mediterrani Occidental no pujarien dels
3.000 exemplars, els millors anys (Navarro, et al. 1993).
La població mediterrània occidental nidifica a Espanya, al Marroc, Algèria
i Tunísia. Bona part dels individus, a l’hivern es concentren als aiguamolls
magrebins, tot i que una part travessen el desert i apleguen als aiguamolls
situats al sud del Sàhara, mentre que uns pocs poden restar en llocs apropiats
de la península ibèrica. El seguiment de les rossetes marcades a casa nostra
suggereix que bona part dels individus i els adults reproductors marxen cap al
sud en el mes d’octubre, cercant tolls acabats d’inundar que, principalment,
troben al nord d’Algèria, mentre que les rossetes andaluses trien llacunes al nord
del Marroc. Malgrat que uns pocs individus poden decidir quedar-se l’hivern als
marenys valencians.
 |
| El Fondo d'Elx |
Hàbitat i costums
És un ànec gregari que selecciona llacunes menudes estacionals, que tinguen
poca fondària i abundant vegetació submergida (Ruppia sp, Potamogeton sp.) i emergent
(Scirpus sp, Tipha sp. Phragmites). Fuig d’aigües obertes o que no tinguen prou
cobertura vegetal. Prefereix aigües lleugerament salines, d’entre 6 i 12 °/₀₀, fugint de les que estiguen massa salades o les que siguen massa dolces.
Les rossetes estan més actives a la
nit, moment que aprofiten per a menjar i per fer els moviments migratoris i dispersius,
entre els seus indrets ibèrics i els aiguamolls nord-africans. Sempre
seleccionant bassals adequats per a la
seua subsistència, quelcom cada volta més difícil de trobar.
És una espècie omnívora que consumeix llavors de plantes aquàtiques com els
joncs Scirpus o llapons Potamogeton, que complementa amb una
ampla varietat d’invertebrats, entre els quals té preferència per les larves de
mosquits quironòmids. Recol·lecta el seu aliment fins als 20 cm de profunditat,
tot i que el gruix l’obtenen del que troben flotant en la superfície de
l’aigua.
Les rossetes tornen a reproduir-se en primavera, principalment apleguen el
mes d’abril, tot i que sempre depenen de l’estat hídric dels aiguamolls. Per a
reproduir-se ocupen estanys propicis al sud de la península, principalment a
Andalusia i al País Valencià. A casa nostra seleccionen més freqüentment els
aiguamolls del Baix Vinalopó, al voltant d’Elx i Santa Pola, tot i que podem trobar
l’espècie a qualsevol espai humit de la resta de la nostra façana costanera.
Una volta troben condicions òptimes, fan postes molt nombroses dins d’un niu
amagat en la vegetació on ponen fins a 14 ous. Tot i que s’han trobat nius comunals
amb 24 ous, resultat de postes de diferents femelles. En captivitat coven entre
25 i 27 dies i els primers pollets es veuen seguint als adults a finals de
juny, encara que s’han observat cries menudes a principis de setembre. Els
pollets creixen supervisats pels adults, principalment per les femelles, mentre
que alguns mascles mantenen una vigilància més lleugera. Els joves triguen fins
a cinquanta dies a poder enlairar-se.
Amenaces
Aquesta espècie es considera com a nidificant escàs i hivernant molt escàs
al País Valencià. Segons el Llibre Roig dels Ocells d'Espanya la rosseta està “En
perill crític”. Al Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades és considerat “en
perill d'extinció”. Aquesta espècie està inclosa en l'annex I de la Directiva
Europea de Conservació d'Ocells Silvestres (Directiva 79/409/CEE d'Ocells), cosa
que obliga els estats membres europeus a mamprendre mesures que garantisquen el
manteniment del seu hàbitat.
Les causes de la reducció de les seues poblacions són la pèrdua dels seus
hàbitats per la degradació que provoca l’augment de la contaminació per
agroquímics, sumat a la pujada de les temperatures i les sequeres cada volta
més freqüents que deixen eixuts els xicotets aiguamolls que seleccionen, cada
volta més aviat. La degradació o la desaparició de l’aigua en les àrees de
reproducció provoca la pèrdua de les niuades o dels pollets més tendres.
 |
| Gràfica del Pla de Recuperació de la rosseta CV. |
A més com estem davant d’un dels ànecs més menuts, s’enfronten a un alt risc de predació, tant dels nius com dels pollets. S’ha comprovat que postes i aneguets poden ser presa de les rates, raboses o senglars. Per això, una de les mesures correctores per a intentar augmentar l’èxit reproductiu ha sigut instal·lació de caixes niu enmig dels tolls, però enlairades damunt d’un pal per a evitar la predació. Aquesta espècie també es veu afectada per malalties afavorides per l’escassetat i la manca de qualitat de les aigües que freqüènten. Al Fondo s’han detectat episodis d’epizoòties, entre 1997 i 2012, quan es recolliren més de 400 rossetes mortes o malaltes per intoxicació per organofosforats, salmonel·losis, botulisme o afectades per unes altres malalties.
Un altre factor crític per a la seua supervivència és la caça que,
incomprensiblement, continua practicant-se dins dels parcs naturals on es
refugien els darrers individus. Tenim molts eixamples propers de la mortalitat
provocada per l'activitat cinegètica. En 2015 mataren un exemplar a la marjal
de Pego Oliva, que l'havien anellat en 2007 a la rambla de les Moreres (Múrcia)
quan era un pollet. Llavors, aquest exemplar comptava amb set anys i tres mesos
de vida, cosa que va suposar el registre més longeu que es coneixia d'aquesta
espècie, fins aleshores. La seua vulnerabilitat davant el foc de les escopetes
es pot deduir dels registres d’ànecs morts el primer dia de cada temporada
cinegètica. Entre 1981 i 1985 enregistraren 212 exemplars abatuts, xifra que sols
deu ser la punta de l’iceberg que demostra la greu incidència de la caça en la
reducció de les seues poblacions.
Un altre factor perjudicial és la introducció de peixos exòtics, com són les
carpes (Cyprinus carpio) o el cranc americà (Procambarus clarkii). Aquestes
espècies invasores redueixen significativament la quantitat de menjar
disponible per a les rossetes, cosa que es va detectar al Fondo
d’Elx-Crevillent. Resumint, la rosseta té una alta mortalitat, cosa sumada a què
és l’ànec europeu amb una edat mitjana més baixa, al voltant dels 2,2 anys, provoquen
que aquesta joia faunística estiga en una situació crítica.
Evolució de les seues
poblacions
Aleshores intentarem fer un repàs de l’evolució de les poblacions rosseta,
centrat en l’anàlisi de la situació de l’espècie en el País Valencià, encara
que no podem deixar a banda la situació de l’espècie en la resta de la
península Ibèrica. Cal assenyalar que els censos de parelles reproductores de
rossetes, generalment són imprecisos, principalment els andalusos perquè no s’han
fet específics per aquesta espècie, en canvi, a casa nostra s’han realitzat
censos exclusius des de 2002 (MITECO, 2006).
Dades dels Segles XVII i XVIII
Gràcies a les publicacions cinegètiques sobre l’Albufera de València trobem
referències antigues de la rosseta. Aquest ànec ja el va recollir Escolano
(1611), anomenant-lo com a rossa, mentre que Orellana (1795) fou el primer autor que el va assenyalar-lo
amb el nom de rosseta, afegint que “... ve
a últims de juliol i s’enva a Tots Sancts”, cosa que pot indica que no devien
criar al llac.
Dades del segle XIX i principis del segle XX
A finals del segle XIX s’afirmava que la rosseta es presentava a l’Albufera
després de la reproducció, entre els mesos de juliol i agost, afegint que
alguns anys entraven nombrosos estols, que romanien metre no pujarà molt el
nivell de les aigües. Una altra ressenya important fou que assegurava que poc
després d’aplegar, començaven la muda del plomatge que sovint els
impossibilitava el vol, llavors les rossetes s’amagaven enmig dels carrissars
(Arévalo, 1887).
Doncs, queda clar que no devia ser una espècie reproductora. Cal afegir que
l’autoria d’aquestes darreres dades d’Arévalo, molt probablement foren plagi de
les observacions prèvies de Rafael Cisternas Fontseré (Barcelona, 1818-1876), que
fou catedràtic de zoologia entre 1861 i 1876 (Reig-Ferrer, 2014).
Emilio Sarzo va parlar de la roseta, a
la qual va enquadrar entre els ànecs d’ala llarga, com eren els collverds (Anas
platyrhynchos), sarcets (Anas crecca), roncadells (Anas querquedula), ascles (Mareca strepera),
siverts (Netta rufina), piulos (Mareca penelope) i cues de jonc (Anas acuta). Els
diferenciava del grup d’ànecs d’ala curta, que formaven eren els boixos (Aythya
ferina), rogets (Aythya nyroca), morells (Aythya marila?) i retorets (Aythya
fuligula) (Sarzo, 1906).
En la dècada de 1920 hi ha constància de la seua reproducció als aiguamolls
del Baix Vinalopó (MITECO, 2006), en el que era l’Albufera d’Elx, en concret a
la bassa Llarguera on era una espècie molt nombrosa. Amb la construcció dels
embassaments del Fondo, entre 1930 i 1940, es traslladaren i continuaren sent
un dels ànecs més freqüents fins al 1950, ocupant els tolls que envoltaven al
Fondo i que mantenien aigües minses i més salines.
Respecte de la seua abundància, hi ha moltes referències que demostren que
la rosseta degué ser prou freqüent. Segons Valverde, a Doñana, a finals del
segle XIX, es concentraven estols de més de mil individus, a més recull que en
1919, els camperols veïns de Doñana, podien recollir fins a 3.000 ous de
rosseta en un sols dia.
Fins i tot, el diari de caça del Palau de les Noves, un vedat cinegètic molt
famós de Doñana, tenia un registre on apuntaven els ànecs que es mataven en
cada tirada. En ell es recull que, entre els anys 1923 i 1930, les rossetes
eren l’espècie més abundants, fins i tot que els collverds (Anas platyrhynchos).
Es mataren 692 rossetes, enfront de sols 77 collverds. Una altra mostra més de la
seua abundància és la referència que uns caçadors arribaren a matar 500
rossetes en un sols dia d’agost de 1926. Malgrat que l’abundància durà poc
temps, el mateix Valverde va calcular que l’espècie havia minvat molt a finals
de 1950 i que les seues poblacions devien ser unes 500 parelles. Anys després
va afegir que als marenys del Guadalquivir, en 1958 sols devien quedar entre
100 i 200 parelles (Valverde, 1964). La primera cita de l’espècie al Fondo
recull la mort de tres rossetes en una cacera feta en la tardor de 1956 (De
Albert, 1957).
Anys 60
Es va calcular que en la dècada de 1960, al País Valencià teníem una
mitjana de 200 parelles reproductores (Navarro i Robledano, 1995).
Any 1964
Va publicar-se el primer article dedicat a la rosseta, que fins aleshores havia
sigut considerada com l’aneguet lleig de la nostra fauna, al qual ningú
prestava atenció (Navarro i Robledano, 1995). José Antonio Valverde publicà a la
revista ARDEOLA: “Datos sobre la Cerceta
Pardilla en las Marismas”, en el qual donava dades de l’espècie fins a 1958.
L’autor afirmava que als aiguamolls andalusos sols quedaven unes 100 parelles
reproductores repartides per Doñana i que la reducció de les seues poblacions
es devia a la caça excessiva i a l’assecament dels marenys.
Any 1968
El 20 de setembre es va recuperar a l’Albufera una rosseta anellada el 6 de
juliol del mateix any, quan era un pollet nascut a Doñana. La distància entre
els dos indrets era de 590 km i la recorregué en sols dos mesos i mig (MITECO,
2006).
Any 1969
Es va comprovar la reproducció d’una parella de rossetes al Salobrar de Campos,
es Trenc, gràcies a una filmació de la BBC britànica en la qual es veia una
femella acompanyada de pollets (Muntaner, 2018).
Any 1970
En la dècada de 1970-1980 es creu que criaven al voltant de 200 parelles als
aiguamolls del Baix Vinalopó (Navarro i Robledano, 1995).
Any 1972
Navarro va entrevistar caçadors del Fondo, els quals asseguraven que la
rosseta era l'ànec que més sovint mataven. Llavors es calculava que a l'estat
hi havia al voltant de 250 parelles (Navarro, et al., 1993).
Any 1973
En un comptatge al Fondo d’Elx, el 5 d’octubre es van enregistrar 400
rossetes (Navarro i Navarro, 1982).
Any 1974
El 2 de juny es va observar un estol de 70 rossetes al Fondo
d’Elx-Crevillent (Navarro i Navarro, 1982).
Any 1978
Al Fondo d’Elx es va observar una parella acompanyada de dos pollets, però com
s’eixugà l’embassament, això degué provocar-se la desaparició de bona part de
les rossetes reproductores. En un cens hivernal a tot l’estat, sols es van detectar
15 individus.
Any 1979
En adonar-se de la desaparició accelerada d’una espècie a la qual ningú
havia prestat atenció, es va decidir activar la protecció legal d’aquesta i es
va incloure en l'Annex I de la Directiva Ocells (79/409/CE); en l'Annex II del
Conveni de Berna, relatiu a la conservació de la vida silvestre i el medi
natural a Europa. A més es va qualificar com a espècie estrictament protegida i
en l'Annex II del Conveni de Bonn, relatiu a la conservació de les espècies
migratòries d'animals silvestres.
Any 1980
En l’àmbit estatal, mitjançant el Reial decret 3181/1980, de 30 de
desembre, per primera volta es va incloure la rosseta entre les espècies en perill
que calia protegir.
Any 1981
Tot i el començament de la protecció legal, estadístiques de caça al Fondo
reflectiren la mort de 74 rossetes en la temporada de caça de 1981-82.
Any 1982
El registre de caça al Fondo recull la mort de 68 rossetes, en la temporada
de caça de 1982-83.
Any 1983
Els registres de caça al Fondo van comptabilitzar la mort de 50 rossetes,
en la temporada de caça de 1983-84.
Any 1984
Amb la protecció començà el seguiment científic de les rossetes, just quan
eixe curs no es va trobar cap parella reproductora al País Valencià. En canvi, les
estadístiques cinegètiques del Fondo van recollir la mort d’11 rossetes, en la
temporada de caça de 1984-85.
Any 1985
Es calcula que entre 1985 i 1994 teníem a casa nostra poc més de 17
parelles reproductores (Navarro i Robledano, 1995), repartides entre el Fondo,
on havia 15 parelles i un mínim de 2 a Santa Pola (NAVARRO, 1994; MITECO,
2006).
Any 1986
Eixe any, tinguérem 4 parelles reproductores (Navarro i Robledano, 1995), 1
al Fondo i 3 a Santa Pola. Eixe hivern es comprovà la hivernada de dues
rossetes a l’Albufera i una altra a la Llacuna de la Mata (MITECO, 2006). Les
dades d’Andalusia indiquen que es van reproduir 250 parelles.
Any 1987
A casa nostra sols es va comprovar l’èxit d’una parella reproductora a la
marjal del Moros. (MITECO, 2006; Navarro i Robledano 1995). Es va fer un comptatge
màxim de 700 rossetes al Fondo.
Any 1988
Eixe curs repuntaren les dades de reproductors, al Fondo tinguérem 10 parelles
i una a Santa Pola (Banc de Dades de Biodiversitat, 2023). El Fondo es va
declarar com a paratge natural. Als aiguamolls andalusos es va calcular que es
reproduïen al voltant de 250 parelles.
Any 1989
A casa nostra pujaren les dades que foren d’entre 29 pars amb pollets, 20
al Fondo, 7 a Santa Pola i 2 als Moros (MITECO, 2006; Banc de Dades Conselleria,
2023). Començava a albirar-se la tendència d’un traspàs de reproductors que
fugien d’Andalusia quan hi havia sequera i anaven per a fer niu al Baix
Vinalopó. Als aiguamolls del baix Guadalquivir sols es pogué confirmar l’èxit
reproductor de 20 femelles.
Any 1990
Empitjoraren les dades de rossetes reproductores en aigües valencianes, sols
trobaren 4 parelles: 2 al Fondo, 1 a Santa Pola i 1 a la marjal dels Moros (Navarro
i Robledano 1995; MITECO 2006; Banc de Dades Conselleria, 2023).
Any 1991
De nou es va revertir la tendència, al Fondo es reproduïren un màxim de 10
parelles i 5 a Santa Pola (Banc de Dades Conselleria, 2023). Respecte de dades
d’hivernada, es va trobar una rosseta a Santa Pola i 3 al Fondo d’Elx.
Any 1992
Eixe curs, als aiguamolls de les comarques alacantines, van criar 19
parelles. Per aiguamolls, es repartiren de la següent forma: 15 al Fondo i 4 a
Santa Pola (Navarro, et al., 1993; Banc de Dades Conselleria, 2023). En el cens
hivernal trobaren 6 rossetes al Fondo d’Elx-Crevillent. Respecte de les dades
estatals es va calcular que el nombre de reproductors estigué entre 53 i 71
(Green, 1993), d’ells, setanta es van reproduir 70 als aiguamolls andalusos.
La rosseta es va declarar en perill
d’extinció, en publicar-se el “Libro Rojo
de les Vertebrados de España”, de Blanco i González. En eixa publicació es
definien com a espècies en perill d’extinció, les quals els seus efectius havien
disminuït fins a un nivell crític o els seus hàbitats estaven molt reduïts,
també s’incloïen els tàxons que possiblement s’havien extingit en estat
silvestre.
Any 1993
En aigües valencianes van criar 18 parelles, al Fondo criaren 13, a Santa
Pola 4 i 1 a Pego-Oliva (Banc de Dades de Conselleria, 2023). El comptatge
màxim d’eixe any fou de 90 ànecs (MITECO, 2006; Banc de Dades Conselleria). A
Andalusia criaren 28 parelles. El número 87 del mes de maig, de la revista
Quercus, publicà un article dedicat a la rosseta: “Biología, ecologia y distribución de la Cerceta Pardilla en España”.
Any 1994
Encara que el Fondo estava pràcticament sec, els aiguamolls andalusos
estaven pitjor, en estar totalment eixuts, per això es va produir una pujada
del 75% de la població reproductora de rossetes al Baix Vinalopó. A casa nostra
tinguérem 27 parelles repartides de la següent forma: al Fondo 21, a Santa Pola
3 i a l’Albufera unes altres 3 pars tingueren 35 pollets (Dies et al., 1994; Banc de Dades de Conselleria,
2023). El cens mensual màxim al Fondo s’obtingué el mes setembre, amb un
registre de 32 exemplars. Per primera volta es va comprovar la reproducció de 3
parelles al Racó de l’Olla, que sumaren un total de 35 pollets. El mes de
juliol, es va declarar el Fondo d’Elx-Crevillent com a parc natural.
En Andalusia es van reproduir 28 parelles (Informe acuáticas reproductoras
de la Junta de Andalucía, 2009) tot i que unes altres informacions de la
mateixa Junta indiquen que sols foren 10 pars. Eixe curs començaren a fer-se
censos per a conéixer l’evolució de les poblacions de rossetes coordinades pel
MITECO. El meu quadern de natura té un recull total de 63 registres d’aquesta
espècie, i la primera troballa d’aquest ànec va ser el mes de març d’aquest
any, a la marjal dels Moros.
Any 1995
En aigües valencianes es van reproduir entre 37 parelles (MITECO, 2006; Banc
de Dades de Conselleria, 2023). A casa nostra, la rosseta es va reproduir de la
següent forma: al Fondo 30 parelles, a Santa Pola 3 i a l’Albufera foren 4
parelles (Banc de Dades de Conselleria, 2023).
Eixe exercici fou extremadament sec al sud peninsular i no es va trobar cap
parella acompanyada de pollets a Andalusia (Informe acuáticas reproductoras de
la Junta de Andalucía, 2009).
Any 1996
Al nostre país, 49 parelles tingueren èxit reproductor (Banc de Dades de Conselleria,
2023). Al Fondo foren 35 parelles, a Santa Pola 6, a la marjal de Pego-Oliva 3,
al Racó de l’Olla criaren 3 parelles, i a la marjal dels Moros es van reproduir
dues parelles que tingueren 12 pollets (Yuste, 1997). El cens mensual màxim al
Fondo s’obtingué el mes d’octubre, amb una xifra de 199 exemplars.
En Andalusia es creu que pogueren criar entre 10 i 16 parelles, tot i que
no es pogué comprovar. Respecte de les meues dades, torní a trobar una rosseta a
la marjal dels Moros, el mes de maig.
Any 1997
Al Fondo hi hagué una bona pujada amb 85 parelles reproductores, 6 a Santa
Pola, 6 més a l’Albufera, 1 a Pego-Oliva i 5 als Moros i 1 a Xeresa-Xeraco, en
total foren 104 parelles al País Valencià (MITECO, 2006; Banc de Dades de Conselleria,
2023). La concentració d’individus més nombrosa fora del període reproductor va
ser al Fondo, on enregistraren 594 individus. Malauradament, al santuari
d’aquesta espècie a casa nostra, al Fondo, i en un dels millors anys, es va produir
una intoxicació que afectà 100 rossetes que es recolliren mortes o greument
malaltes.
Encetà camí un projecte LIFE per afavorir la conservació d'aquesta espècie,
mitjançant el qual establiren el seguiment de les seues poblacions i una
anàlisi de l'ús de l'hàbitat centrat al Fondo i Santa Pola. Es feren obres correctores
per evitar la mortalitat de cries en l'assarb del Conveni del Fondo, on solien
quedar atrapats molts pollets i no podien eixir, es va restaurar la finca del
Racó de 62 hectàrees, també efectuaren treballs de millora la marjal dels
Moros. D'altra banda, es va encarregar un estudi a la universitat de la
incidència dels perdigons de plom sobre els ànecs al Fondo i Santa Pola.
El cens coordinat d’àmbit estatal de rosseta va concloure que eixe any
teníem entre 135 i 205 parelles reproductores. Segons dades de la Junta
d’Andalusia, criaren 58 parelles, i set
d’elles ho feren a Punta Entinas, Almeria. A s’Albufera de Mallorca criaren
tres parelles. Eixe curs pujaren les meues troballes de rossetes a la marjal
dels Moros, en maig vaig observar dos exemplars i quatre més en juny, que
semblaven fer persecucions en vol, quelcom coherent amb el període de cel. La
darrera troballa va ser el 17 de setembre, de fet, eixe any criaren 4 parelles.
Any 1998
Assolirem un màxim reproductor ama la troballa de 110 parelles reproductores
(Gómez, et al., 2006; MITECO, 2006; Banc de Dades de Conselleria, 2023). La
majoria estaven al Fondo on es van censar 91 parelles reproductores i unes
altres 5 a Santa Pola. Per primera volta es va comprovar la reproducció d’una
parella al Clot de Galvany. Al Racó de l’Olla tornaren a criar 6 parelles, a la
marjal dels Moros foren 4 parelles, 1 a 1 a Xeresa-Xeraco i una altra a Pego-Oliva
2. Entre 1996 i aquest exercici es van rescatar 340 aneguets atrapats a les
assarbs del Fondo que es recuperaren i s’amollaren després amb marques alars. Es
va construir un rampa a l’assarb del Conveni per a facilitar l’eixida dels
polls de rosseta que queien dins i abans no podien eixir, entre 1996 i 1998 els
serveis de la generalitat van rescatar 340 pollets atrapats dins.
Eixe exercici, a Andalusia criaren 59 parelles. D’àmbit europeu es va fer
un cens que va concloure que al continent sols quedaven al voltant de 250
parelles reproductores. . A s’Albufera de Mallorca va criar una parella.
Llavors, es va atorgar finançament per fer un Projecte Life amb una durada de
dos anys Per la meua part, a la marjal dels Moros vaig veure una parella
d’adults el 7 de juliol que anaven acompanyats de set pollets grans, que vaig
continuar observant fins al 4 d’agost.
Any 1999
Eixe exercici es reproduïren a casa nostra un total de 61 parelles i a la
resta de l’estat sols trobaren deu parelles més (MITECO, 2006; Banc de Dades de
Conselleria, 2023). La seua distribució fou de 51 al Fondo, 5 a l’Albufera, 3
als Moros, 1 a la marjal d’Almenara i 1 més a 1 a Xeresa-Xeraco. L’observació més
nombrosa fou de 15 individus al Fondo d’Elx el 15 d’octubre. En eixe mateix
aiguamoll, es recolliren 136 rossetes mortes o greument malaltes a conseqüència
d’una intoxicació, cosa que va delmar les rossetes valencianes.
En l’aiguamoll del Camp Morvedre, el mes de setembre es van comptar 24
exemplars, cosa que significà la data màxima d’aquesta espècie per a la
província de València. Segons dades pròpies, aquest any vaig veure un màxim de
6 exemplars als Moros, entre el 30 d’abril i el 7 d’octubre. Als aiguamolls
andalusos criaren 22 parelles, mentre que a s’Albufera de Mallorca tornà a
criar una altra parella.
Any 2000
A casa nostra tinguérem 78 parelles reproductores, de les quals 61 ho feren
al Fondo d’Elx, 6 a Santa Pola, 1 al Clot de Galvany, 2 a Pego-Oliva, 1 a
Xeresa-Xeraco, 4 a l’Albufera i 3 als Moros (MITECO, 2006; Banc de Dades de Conselleria,
2023).
Segons dades de BirdLife Internacional a Europa sols quedaven entre 73 i 97
parelles reproductores, tot i que el cens coordinat de l’estat assegurava que
tinguérem entre 113 i 139 parelles. Les xifres no quadren, perquè la Junta d’Andalusia
va publicar que eixe any enregistraren 66 parelles reproductores. A Mallorca, a
s’Albufera criaren dues parelles de rossetes.
Any 2001
Es va reduir la població reproductora, eixe any tinguérem èxit 37 parelles
i es distribuïren de la següent forma: 25 al Fondo, 2 al Clot de Galvany, 3 a
Pego-Oliva, 2 a Xeresa-Xeraco, 4 als Moros i 1 a Almenara (MITECO, 2006; Banc
de Dades Conselleria). La nova baixada de l’èxit reproductor impulsà l’intent
de reproduir en captivitat la rosseta, a la Granja del Saler. Eixe mateix any
s’alliberaren 5 joves a l’Albufera de València. Els censos estats van concloure
que l’estat tingué entre 76 i 87 parelles reproductores, de les quals 47
parelles eren andaluses.
 |
| Caixes niu per a les rossetes a la marjal dels Moros |
Any 2002
Continuava accentuant-se la davallada crítica de parelles reproductores, a
casa sols en tinguérem 36, 2 a Almenara, 3 als Moros, 3 a Xeresa-Xeraco, per
primera va criar una parella al Saladar d’Aigua Amarga, 4 al Clot de Galvany, 2
a Santa Pola i 18 al Fondo (MITECO,
2006; Banc de Dades Conselleria).
Els aiguamolls andalusos enregistraren 109 parelles amb cries. Donada la
desaparició generalitzada de la rosseta, no havia tornat a observar l'espècie
fins al 24 d'abril, i de nou fou a la marjal dels Moros, que és el lloc on més
sovint he observat aquest ànec.
Any 2003
A casa nostra tinguérem 40 parelles, 21 de les quals es reproduïren al
Fondo d’Elx, 7 a Santa Pola, 2 a Pego-Oliva, 1 a Xeresa-Xeraco, 1 als Moros i 1
a Almenara. Al Clot de Galvany van criar 7 parelles, cosa que significà el
màxim per aquest espai valuós envoltat d’urbanitzacions (MITECO, 2006; Banc de
Dades de Conselleria, 2023). Els centres de recuperació de fauna valencians
alliberaren al Fondo 11 rossetes criades en captivitat. A la resta de l’estat,
a Andalusia, es reproduïren 86 parelles.
Any 2004
A casa nostra teníem 50 parelles, el gruix de les quals estava concentrat
al Baix Vinalopó, on hi havia 30 parelles al Fondo, 13 a Santa Pola i 2 al Clot
de Galvany. En la resta del país s’afegiren 4 parelles a l’Albufera i 1 als
Moros (MITECO, 2006; Banc de Dades de Conselleria, 2023). Els centres de
recuperació de fauna valencians alliberaren al Fondo 21 rossetes criades en
captivitat. Al mateix Fondo, el 7 d’octubre s’obtingué la sorprenent dada de
413 rossetes descansant a les llacunes del vedat de Santa Fe, just cinc dies
abans que començaren les tirades, ben segur que els primers dies moririen bona
part de les rossetes valencianes que estaven concentrades allí, i més encara quan
el gruix dels ànecs centreeuropeus aplegaren a terres valencianes (Arroyo, 2013).
Tot això, just després que el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades
(Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell de la Generalitat) declararà la
rosseta en perill d’extinció.
L’estat va considerar l’espècie com en perill crític, pel llibre roig de
les Aus d’Espanya. Les raons eren que sols ens quedava una població inferior a
250 individus madurs, que mostraven una tendència de declivi continuat. Eixe
any a Andalusia van criar 82 parelles. Cal assenyalar que tots els exemplars
ibèrics es consideraven com una mateixa subpoblació que, a més, patia un declivi
poblacional continuat i acusades fluctuacions en el nombre d'individus madurs. Per
al continent europeu, es va calcular que hi havia 390 parelles, que presentaven
una tendència estable o un lleuger augment de les seues poblacions (BirdLife
International, 2004).
Any 2005
A poc a poc començava a millorar la situació poblacional de la rosseta, a
casa nostra tinguérem 57 parelles amb descendència. La seua distribució fou de 30
pars al Fondo i 27 a Santa Pola, cosa que significà tot un record per aquest
parc, 5 al Colt de Galvany-Balsares, 4 a l’Albufera i 5 als Moros (MITECO,
2006; Banc de Dades de Conselleria, 2023). Mentrestant, començava un conflicte
entre els llauradors propietaris del Fondo i la Generalitat. Els primers per a
pressionar a l’administració que volia limitar-los l’ús de l’aigua i la cacera
per les evidents afeccions a espècies en greu perill, contestaren buidant 300.000
m³ d’aigua del Fondo, en plena època de reproducció d'aus protegides, a finals
de juny. Aquest atemptat contra espècies protegides, llavors tot un delicte
greu, provocà la pèrdua de moltes postes i la mort dels ànecs més joves. El fet
acabà als tribunals per una acusació per
un delicte ambiental al gerent de Recs de Llevant. Malgrat els fets evidents
d’una gestió dels recursos hídrics que sols podien fer els regants, els jutges
consideraren que mancaven proves i van absoldre l’acusat. Com a resposta els
regants estigueren sis anys buidant al moment tota l’aigua que li entrava al
Fondo, deixant-la anat pel canal principal, la qual cosa provocà l’assecament total
de les diferents basses. Els propietaris preferien aprofitar per al rec els cabals
que els aplegaven pel transvasament del Xúquer, mitjançant una obra pagada per
l’administració, però no volien respectar uns valors naturals que els imposava
límits.
Aleshores, tornava a ser evident la forta davallada de reproductors a
Andalusia, sols es pogué comprovar l’èxit reproductor de 36 parelles, tot i que
la Junta d’Andalusia en el cens autonòmic va assegurar que foren 81 pars
reproductors. Una parella va criar a s’Albufera de Mallorca.
Any 2006
El País Valencià tingué 30 parelles reproductores de rosseta. Al Fondo n’hi
hagué 13, a Santa Pola 7, al Clot de Galvany
4, a Pego-Oliva 1, a Xeresa-Xeraco 1, a l’Albufera 2 i als Moros 2 (MITECO,
2006; Banc de Dades Conselleria). La sequera a Andalusia continuà enfonsant les
dades de parelles reproductores, sols tingueren èxit 32 parelles. Dues parelles
van criar a s’Albufera de Mallorca.
Any 2007
A casa nostra es va comprovar la reproducció de 55 parelles, 3 al Fondo
d’Amorós que significava una nova dada màxima per aquestes basses que ocupen 20
hectàrees del terme de Sant Fulgenci, 26 al Fondo, 14 a Santa Pola, 4 al Clot
de Galvany, 1 a Pego-Oliva, 1 a Xeresa-Xeraco, 4 a l’Albufera i 2 als Moros 2
(MITECO, 2006; Banc de Dades Conselleria). Els centres de recuperació de fauna
valencians alliberaren a l’Albufera 6 rossetes criades en captivitat.
Eixe curs hi havia 96 parelles reproductores a tot l’estat, repartits per
les comunitats autònomes de la següent forma: a Andalusia trobaren 36 parelles,
a més de tres parelles a les Illes Balears i una altra a Múrcia.
Any 2008
Eixe exercici continuarem retrocedirem greument, a casa nostra sols es pogué
certificar la reproducció de 27 parelles, tot i que superarem les dades
andaluses. Les rossetes valencianes es repartiren així: 2 parelles a la marjal
dels Moros, 1 a l’Albufera, 2 a la marjal de Xeresa-Xeraco, 2 a Pego-Oliva, 3
al Clot de Galvany, 5 a Santa Pola, 11 al Fondo i 1 al Fondo d’Amorós. Els
centres de recuperació de fauna valencians alliberaren a l’Albufera 7 exemplars
criats en captivitat.
En Andalusia confirmaren la reproducció de 21 pars. Una dada singular, a
s’Albufera de Mallorca es va observar un pollet de rosseta adoptat per una
parella d’ànecs blancs (Tadorna tadorna) i estigué en ells un mes i mig,
imitant-los, fent principalment activitat diürna. A Mallorca criaren entre 3 i
5 parelles. A escala internacional,
es va incloure l’espècie dins la Llista Roja de la Unió Internacional per a la
Conservació de la Naturalesa (UICN), que la considerà com a globalment
amenaçada i la classificaren com a “Vulnerable”.
Any 2009
Les nostres parelles de rossetes tornaren a mínims, es repartiren de la
següent forma; 5 al Fondo, 1 a Santa Pola, 1 al Clot de Galvany, 1 al Fondo
d’Amorós i 1 al toll de la Camamil·la. Cap parella va tindre èxit en aigües, a les
comarques del nord. En canvi, la Direcció General del Medi Natural, Maria
Ángeles Centeno, publicà una nota de premsa assegurant que al País Valencià es
reproduïren 11 parelles al Fondo. Els centres de recuperació de fauna
valencians alliberaren a l’Albufera 6 rossetes criades en captivitat i cediren
unes altres 13 per a reintroduir-les a les Illes Balears.
Eixe exercici també tocàrem en l’àmbit estatal, la rosseta estigué a punt
de desaparéixer com a reproductora de la península Ibèrica, perquè eixe curs a
Andalusia sols es trobaren 11 parelles reproductores, cosa que implicava una
reducció del -6,8% anual. A Mallorca va reproduir-se una parella, mentre
començaven a alliberar individus nascuts en captivitat a la Granja (13) i uns
altres procedents d’Andalusia.
Any 2010
Afortunadament, millorà prou la reproducció de rosseta a casa nostra. Es va
comprovar la cria de 30 parelles. Tinguérem 2 parelles a l’Albufera, 1 a
Pego-Oliva, 4 al Clot de Galvany, 6 a Santa Pola, 15 al Fondo, 1 al Fondo
d’Amorós i 1 al toll de la Camamil·la.
Andalusia sols va enregistrar 14 parelles de rossetes amb cries a Andalusia
i sis pars més a les Balears. Els científics especialitzats en l’espècie començaren
a qüestionar-se si l’èxit reproductor de la rosseta estava més relacionat amb
la qualitat de l’hàbitat en època reproductora que en la pluviometria, perquè
eixe any hi hagué bones precipitacions i bons nivells d’aigua.
Any 2011
No durà molt la millora, perquè eixe any tornaren a retrocedir els efectius
reproductors, sols tinguérem 14 parelles a casa nostra, criaren 9 parelles al
Fondo i 5 a Santa Pola. El cens mensual màxim al Fondo s’obtingué el mes de
juny, amb 51 exemplars, i el mes de gener es detectaren tres rossetes en la
hivernada. Els centres de recuperació de fauna valencians alliberaren a
l’Albufera 4 rossetes i unes altres 4 al Fondo, que procedien de la cria en
captivitat.
En canvi, la situació millorà molt a Andalusia on es trobaren 85 parelles
amb cries, això implicà un augment del 500% respecte de l’any anterior, que
s’explica perquè gràcies a un generós any hidrològic que multiplicà els espais
adequats per a fer niu i criar els polls. Llavors, la rosseta es va incloure en
el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011,
de 4 de febrer), dins de la categoria d’en perill d'extinció. A Mallorca
trobaren 7 parelles criant. Segons les meues dades, continuava accentuant-se la
rarefacció de l’espècie, perquè fins al 26 de març d’aquest any no torní a observar
l’espècie, en aquest cas fou a la marjal dels Moros.
Any 2012
Els aiguamolls valencians sols acolliren 12 parelles reproductores de
rosseta que es repartiren de la següent forma: 7 al Fondo que tingué com a cens
mensual màxim la xifra de 26 exemplars el mes d’agost, 4 parelles a Santa Pola
i 1 a la marjal de Pego-Oliva. Llavors es va redactar un Pla de Recuperació de
la Rosseta al País Valencià i el Centre de Recuperació de la Granja del Saler encetà
un projecte cria en captivitat, per a intentar reforçar les seues poblacions
valencianes. Finalitzava el conflicte entre els regants del Fondo i la
Conselleria de Medi Ambient, omplint les butxaques dels regants del Fondo. Llavors
l’aigua tornà a omplir les diferents basses del Fondo, tot i que no va passar
el mateix amb les rossetes. Tornaren a enfonsar-se les poblacions de la rosseta
ibèrica i es fregava el llindar crític per a la supervivència de l’espècie.
A la resta de l’estat espanyol sols es detectaren 22 parelles reproductores:
14 a Andalusia, a les Illes Balears 5 i 3 a Castella la Manxa (MITECO, 2024). Al
Marroc tampoc no anava massa bé la cosa, es va calcular que hi havia entre 50 i
250 parelles (El Agbani i Qninba, 2011). El més preocupant era comprovar que
els aiguamolls marroquins es deterioraven acceleradament i això podia agreujar
més les possibilitats de recuperació de la població de rossetes del Mediterrani
occidental (Raya et al., 2008). Fins aleshores, aus provinents de les
poblacions marroquines havien emmascarat la davallada ibèrica, però l’augment
accelerat de la degradació dels aiguamolls nord-africans implicava la reducció
d’efectius, llavors no podien compensar la reducció de les poblacions de la
península. El grup de treball del MITECO per a la conservació de la rosseta va
publicar l’estratègia de conservació de la rosseta i de la resta d’anàtids
ibèrics amenaçats.
Any 2013
Les poblacions salvatges de rossetes continuaven minvant acceleradament, a
casa nostra sols tingué èxit una parella reproductora a Santa Pola, una a
l’Albufera i una altra a la Marjal dels Moros (Banc de Dades de Biodiversitat,
2023). El cens mensual màxim al Fondo també fou minso, el mes de maig es
comptabilitzaren sols 25 exemplars. El Projecte de reproducció en captivitat a
la Granja del Saler que en eixos moments tenia 8 parelles adultes, obtingué 42
pollets. La responsable del programa era Covadonga Viedma i eixe any
alliberaren al Fondo d’Elx-Crevillent 20 de les rossetes nascudes en
captivitat. L’Ordre 6/2013, de 25 de març, de la Conselleria, considerà la
rosseta en perill crític per la reducció preocupant de les seues poblacions.
A la resta de l’estat es reproduïren 41 parelles, a Andalusia tingueren èxit
reproductor 35 parelles i les Balears criaren 6 parelles (MITECO, 2024). En tot
l’estat es comptabilitzaren 92 polls de rosseta. Com a dada positiva les
parelles andaluses es van estendre per diferents aiguamolls no habituals,
ocupant un total de set indrets diferents, com Almeria amb 4, Cadis amb 6 i
Doñana i el seu entorn trobaren 32 pars. S’alliberaren 91 joves nascuts en
captivitat, que sumats al total d’individus amollats els anys anteriors sumaven
400. La Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat va aprovar
l’Estratègia per a la conservació de la rosseta. Va ser un pla urgent per a
intentar establir mesures per a intentar salvar l’espècie, entre els seus
objectius pretenia aconseguir una mitjana de 250 parelles reproductores/any per
a tot l’estat (MAGRAMA, 2013).
Any 2014
Al País Valencià es pogué comprovar la reproducció de 9 parelles de
rossetes repartides de la següent forma: 7 al Fondo, 1 a Santa Pola i una altra
a l’Albufera. Els aiguamolls de l’entorn del Baix Vinalopó es van confirmar com
el principal nucli reproductor de la rosseta per al període comprés entre 1988
i 2014, en concentrar el 66,7% de les parelles reproductores de tot l’estat. El
cens mensual màxim al Fondo s’obtingué el mes de juny, quan trobaren 30 exemplars.
Els centres de recuperació de fauna valencians alliberaren 17 rossetes al Fondo
d’Elx-Crevillent que es van criar a la Granja del Saler, on nasqueren 42
pollets de rosseta.
Eixe curs criaren 5 pars a Mallorca i 24 parelles a Andalusia (MITECO, 2024).
Des de 1992 s’havien alliberat un total de 630 rossetes nascudes en captivitat
a tot l’estat, i malgrat això, les poblacions no remuntaven.
Any 2015
A casa nostra, pujà lleugerament el nombre de reproductors en comprovar-se
l’èxit d’11 parelles. Es repartiren de la següent forma: 10 al Fondo i una a
l’Albufera de València. Els centres de recuperació de fauna valencians
alliberaren al Fondo d’Elx-Crevillent 47 rossetes nascudes en captivitat, mentre
que a la Granja nasqueren 88 rossetes. Començà un estudi de la Universitat
Miguel Hernández (UMH) sobre la dispersió de les rossetes, mitjançant el
marcatge amb emissors satèl·lit de cinc exemplars que s’alliberaren al Fondo. Pretenien
avaluar la supervivència d'aquesta espècie i estudiar els moviments dispersius
de les rossetes valencianes. Alliberaren 3 femelles i dos mascles el mes
d’abril, tot i que massa aviat van perdre les motxilles perquè es trencaren les
corretges que subjectaven els equips.
A la resta de l’estat es va comprovar la reproducció de 33 parelles. A
Catalunya trobaren tres parelles al Delta de l’Ebre, a ses Salines d’Eivissa es
va reproduir una parella i a s’Albufera 6, mentre que a Andalusia foren 23 pars
(MITECO, 2024). Una de les rossetes nascudes l’any 2008 a la Granja, es va
alliberar a Mallorca l’any següent. En la primavera d’aquest 2015 aparegué a
l’aiguamoll de Gonnesa, Sardenya, llavors tenia prop de set anys de vida,
quelcom infreqüent.
Any 2016
Tinguérem un total de 16 parelles reproductores de rosseta que es
repartiren de la següent forma: 1 a l’Albufera i 15 al Fondo d’Elx-Crevillent.
Al Centre de la Granja van néixer 70 rossetes i al Fondo amollaren 43 rossetes
de les nascudes en captivitat.
A la resta de l’estat criaren 35 parelles, repartides entre s’Albufera de
Mallorca, on criaren 7 parelles, Andalusia tingué 28 pars (MITECO, 2024). Tornant
a les meues dades, després de cinc anys sense cap registre, període que va coincidir
amb l’enfonsament de les poblacions d’aquest ànec, el 7 d’abril vaig tornar a
trobar un exemplar a la marjal dels Moros.
Any 2017
Eixe curs tornaren a enfonsar-se els registres reproductors, sols es
trobaren 5 parelles reproductores de rosseta, 1 a l’Albufera, 1 a Santa Pola i
3 al Fondo d’Elx-Crevillent. Eixe curs nasqueren 52 rossetes a la Granja del
Saler i alliberaren 48 jovenets al Fondo. La Generalitat Valenciana enceta el
seu propi pla i es va aprovar el Pla de Recuperació de la rosseta al País
Valencià, mitjançant l’Ordre 28/2017, d’11 d’octubre. En els censos de
l’Albufera sols es va detectar una rosseta hivernant, a principis de novembre.
Eixe exercici es reproduïren 55 parelles a la resta de l’estat. Per
comunitats autònomes, es distribuïren de la següent forma: 10 pars a les Illes
Balears i 45 a Andalusia (MITECO, 2024). Fins aquest exercici, a les illes
Balears s’havien amollat un total de 117 rossetes nascudes en captivitat. El mes
de maig vaig fotografiar un exemplar que mantenien captiu dins la llacuna
d’aclimatació del parc nacional de Daimiel.
Any 2018
Aquest fou un any molt dolent a casa nostra, sols enregistrarem 6 parelles
reproductores i totes concentrades al Fondo d’Elx-Crevillent. Respecte dels
censos de l’Albufera, el mes de novembre es tornà a detectar una rosseta
hivernant, al Racó de l’Olla. Mentre que al centre de recuperació de la Granja
nasqueren 119 rossetes i alliberaren 44 joves al Fondo.
Les dades de reproducció a la resta de l’estat foren de 66 parelles,
repartides entre les Illes Balears, on trobaren 7 parelles, al Delta de l’Ebre
es va reproduir una parella i Andalusia tingueren 58 (MITECO, 2024). Mitjançant
l’ordre TEC/1078/2018, es va declarar la
rosseta com a espècie en perill crític d'extinció. Continuaven les tasques de
marcatge d'individus amb emissors via satèl·lit, per a intentar trobar
explicacions a l'enfonsament de les seues poblacions.
Any 2019
A casa nostra sols tinguérem 17 parelles amb cries, 1 a l’Albufera, 1 al
Clot de Galvany i 15 al Fondo d’Elx-Crevillent. Al Centre de Recuperació de
Fauna de la Granja del Saler, sols eixe any nasqueren 370 rossetes. Al Fondo
s’alliberaren 91 rossetes nascudes en captivitat, 14 d’ells anaven equipats amb
emissors GSM gràcies a un projecte liderat per la Universitat Miguel Hernández.
En tot l’estat sols es reproduïren 28 parelles, que es distribuïren així: 3
a les Balears i 25 a Andalusia (MITECO, 2024). El meu quadern sols podia
enregistrar un individu captiu, torní a observar l’exemplar de Daimiel amb la
intenció de fer alguna foto decent d’una espècie que pareixia estar condemnada
a desaparéixer dels aiguamolls ibèrics.
Any 2020
A casa nostra es va comprovar la reproducció de 21 parelles que es van
repartir de la següent forma: 1 parella a la marjal dels Moros, 2 a l’Albufera,
5 al Clot de Galvany i 13 al Fondo.
A la resta de l’estat milloraren les coses, perquè es va comprovar la
reproducció de 53 parelles, que tingueren un mínim de 759 pollets. Criaren de
la següent forma: 5 parelles a les Balears i 48 a Andalusia que tingueren 356
pollets. Aquesta pujada de les poblacions implicava que augmentaven les
possibilitats d’observar l’espècie, a la marjal dels Moros vaig veure dos
mascles i una femella dels individus que havia alliberat la Conselleria, ambdós
duien anelles de PVC roges amb dígits blancs a la cama esquerra.
Any 2021
Al País Valencià es va comprovar que 40 parelles tingueren 300 pollets
(MITECO, 2021), la seua distribució fou la següent: a la marjal dels Moros es
reproduïren 10 parelles, 4 a l’Albufera, 2 al Clot de Galvany i 24 al Fondo.
Respecte de les dades de rossetes hivernants, el mes de gener es van trobar 21
rossetes al clot de Galvany i 27 al Fondo d’Elx. ANSE i SEO/BirdLife compraren
54,54 ha de la finca de l’Espigar, a l’oest del Fondo en la qual hi ha quatre
llacunes i és un dels hàbitats preferits de les rossetes. Fins aleshores, la
Granja del Saler havia aconseguit criar un acumulat de 995 pollets de rosseta
que reforçaren les poblacions salvatges, aquest curs amollaren 300 jovenets
nascuts la temporada anterior, el total de rossetes alliberades a tot l’estat
fou de 740. Marcaren 60 individus amb equips de ràdio seguiment que van
permetre comprovar que, generalment, en un primer moment sols feien
desplaçaments curts, tot i que hi havia alguns individus que marxaren fins a
Múrcia o Andalusia. En hivern es va confirmar que augmentaven les distàncies i
alguns individus podien aplegar al Marroc o l’Algèria. Eixe any es va presentar
el documental “Patches”, de les productores valencianes Ukemotion PA S.L. i Docu
Producciones S.L, obtingué la menció Outstanding Excellence del Nature Without
Borders International Film Festival. Tractava sobre problemàtica de la rosseta
als aiguamolls del Baix Vinalopó.
A tot l’estat, es van trobar 65 parelles amb descendència, per autonomies es
distribuïren així: 9 a les Illes Balears, 47 a Andalusia i 3 a Castella la
Manxa. En total es comptabilitzaren un total de 759 pollets en aigües
espanyoles. Una altra bona notícia fou que eixe exercici s’aprovà un projecte
LIFE amb un termini de fins a 2025, mitjançant el qual la Direcció General de
l'Aigua a través de la Confederació Hidrogràfica del Segura i Tragsatec, la
Junta d'Andalusia, la Generalitat Valenciana, la Regió de Múrcia, així com
SEO/BirdLife i l'Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE) impulsaven la cria
en captivitat. Aquest programa es va marcar l’objectiu d’aconseguir un mínim de
125 parelles reproductores a tot l’estat i per afavorir-lo instal·laren 100
caixes niu. Va aconseguir que s’amollaren un total 3.042 rossetes als aiguamolls
andalusos i valencians, sols aquest exercici amollaren 860 jovenets. Tots nasqueren
als centres de cria del Zoobotánic de Jerez de la Frontera i a la Granja del
Saler. Un total de 95 dels joves alliberats anaven equipades amb dispositius de
seguiment per satèl·lit per a estudiar la seua dispersió. A l’illa italiana de Sicília,
a la reserva del Pantani della Sicilia
Sud-Orientale, es van reintroduïr trenta rossetes nascudes en captivitat a
casa nostra. Gràcies al reforç de les seues poblacions, van aconseguir que en
2023 criaren 11 parelles que cuidaven 43 pollets. En accelerar-se la
recuperació de l’espècie, augmentaren les meues observacions. A Sagunt vaig
veure diverses voltes l’espècie entre el 13 d’abril i el 13 d’octubre. El 2
d’agost tinguí la sort d’observar una femella acompanyada de quatre pollets,
mentre que l’encontre més nombrós va ser d’11 individus, el 5 d’octubre, ambdós
als Moros. L’11 de maig trobí 3 dels exemplars que havien reintroduït a la
llacuna de la Veguilla, Alcazar de San Juan.
 |
| Documental Patches |
Any 2022
Aquest fou un bon exercici des del punt de vista reproductiu a casa nostra,
vàrem enregistrar 59 parelles. Per aiguamolls, es repartiren de la següent
forma: 1 a la marjal d’Almenara, 4 a la marjal dels Moros, 6 a l’Albufera, 13
al Clot de Galvany i 35 al Fondo. A la Granja del Saler, 30 parelles criaren
302 pollets eixa primavera. El projecte LIFE assolia la xifra acumulada de 839
individus nascudes en captivitat i reintroduïdes en la natura. Es marcaren 63
exemplars amb equips de seguiment via satèl·lit.
En la resta de l’estat es va comprovar l’èxit reproductor de 56 parelles. A
tot l’estat es van comptabilitzar un total de 759 pollets, dels quals, el 51,3%
dels quals nasqueren al País Valencià i el 38,2% restant a Andalusia.
Respecte de l’èxit reproductor, aquest fou el millor any del període de
2012 a 2023 amb un total estatal de 115 parelles que tingueren 740 pollets (MITECO,
2022). Un altre símptoma esperançador fou que s’ampliaren els aiguamolls que
acolliren parelles reproductores de rosseta. A les illes Balears es reproduïren
9 femelles, 44 a Andalusia i 3 més a Castella la Manxa. El meu quadern de
natura va enregistrar l’observació de 13 individus, entre el 21 de febrer i el
5 de maig, repartits entre la marjal dels Moros i el Racó de l’Olla.
Any 2023
A casa nostra es van reproduir 33 parelles: 5 a Almenara, 2 als Moros,
sorprenentment una altra a la llacuna de l’Oceanogràfic de la Ciutat de les
Ciències de València, 4 a l’Albufera, 6 al Clot de Galvany i 15 al Fondo d’Elx.
De les parelles del Fondo, 5 criaren per primera volta a la finca de l’Espigar
i tingueren 36 pollets. En total, al País Valencià nasqueren 173 pollets. ANSE
i AE-Agró signaren un acord de col·laboració per a millorar l’hàbitat i
afavorir la reproducció de la rosseta a la marjal d’Almenara.
Eixe curs, es pogué comprovar la reproducció de 53 parelles que es distribuïren
així: 14 a les Balears, 37 a Andalusia i una a Castella la Manxa. Tornà a ser
un exercici sec, per això tornaren a baixar les dades de l’èxit reproductor. Andalusia
va comptabilitzar 192 pollets que nasqueren en 12 aiguamolls diferents. Començà
la reintroducció de rossetes al parc regional del sud-est de Madrid. Al meu
quadern de natura hi ha dues troballes de rossetes a la marjal d’Almenara, tots
ells eren joves que s’havien amollat en l’aiguamoll de la Plana Baixa. El 14 de març, a la marjal
dels Moros, hi havia 3 rossetes dins d’una de les gàbies d’aclimatació.
Any 2024
A casa nostra es reproduïren 21 parelles de rosseta, que tingueren 139
polls. Cinc d’elles triaren l’Albufera, gràcies a la protecció de l'hàbitat,
com demostrà el cas del Tancat de la Pipa, allí es va comprovar l'èxit de dues
postes que tingueren cinc i vuit pollets. Aprofitant els fons LIFE,
Confederació Hidrogràfica del Segura, comprà la finca de la Raja d'Elx de 90
hectàrees. Aquesta parcel·la i l'Espigolar, que havien comprat prèviament ANSE
i SEO/BirdLife, sumaven 141 hectàrees d'aiguamolls que es destinaren a la
recuperació de la rosseta, bona prova de l'encert fou que en l’Espigolar
criaren 4 femelles. Es van alliberar un total de 625 exemplars, entre els quals
hi havia 22 jovenets nascuts al Centre de la Santa Faç d’Alacant i 239 a la
Granja del Saler, als quals se sumaren 364 nascuts a la Canyada de los Pájaros de Doñana. Eixe any s’aconseguia arribar al
nombre de 3.042 rossetes alliberades després de la seua cria en captivitat,
superant així l'objectiu inicial previst per LIFE, d’assolir els 1.000
exemplars.
En tot l’estat es va comprovar la reproducció de 130 parelles que tingueren
un mínim de 806 pollets. Això significà un augment del 73% respecte de les
parelles que tingueren èxit l’any anterior. Per primera volta, se superaven els
objectius del Projecte LIFE que coordinava la Fundació Biodiversitat (MITECO,
2025). Aquesta bona notícia va coincidir amb un bon exercici hídric. Andalusia
enregistrà un creixement exponencial del nombre de parelles nidificants, es
detectaren 101 parelles que tingueren 618 pollets. Tornaren a ocupar-se
aiguamolls que havien perdut les rossetes feia molt temps, com foren el parc
natural del riu Guadalhorce, Màlaga, on un total de 13 parelles tiraren
endavant 102 pollets. Això va ser possible perquè, des de finals del 2022,
havien alliberat 63 individus procedents del Centre de Recuperació de Fauna
Salvatge de La Canyada de los Pájaros i del Zoobotánico de Jerez. Una nova
parella es va establir a Múrcia i tingué huit pollets. Aquestes dades es
complementaren amb la cria de 4 parelles a les illes Balears i 2 a Castella la
Manxa. A més, es va enregistrar una parella amb dos aneguets a Madrid,
possiblement fruit de l’alliberament de 20 rossetes nascudes a la Granja del
Saler.
Any 2025
A la llacuna de Pétrola, Albacete, es van alliberar 10 rossetes el mes
d’abril.
Conclusions
Aquesta espècie presenta molta variabilitat en el seu èxit reproductor,
demostrant ser molt sensible a les condicions ambientals. El seu hàbitat està
molt deteriorat i qualsevol incidència negativa enfonsa el nombre de parelles
que tenen èxit en la reproducció. Estem davant una espècie amb sols 2,2 anys de
supervivència mitjana, no es pot recuperar d'una mortalitat molt elevada. Tot i
que s'han alliberat exemplars nascuts en captivitat, no s'aconsegueix un
augment la població de rossetes. Des de 2001 fins al 2015 s'han alliberat 28
individus a l'Albufera i 115 al Fondo i la tendència de parelles amb èxit sols
s'ha aconseguit estabilitzar a casa nostra. Llavors, l'única esperança per a
les rossetes valencianes, consisteix a reduir els factors que agreugen la baixa
taxa de supervivència. Per aconseguir-ho, cal prohibir la caça als espais amb
presència de l'espècie i sense controlar les condicions hídriques dels espais
que freqüenten, continuaran produint-se altes mortalitats per malalties.
Referències
Centres de recuperació de
fauna:
Centre de Recuperació de Fauna Salvatge “la Granja” de El Saler. (2019)
“Memòria d’Activitats, 2019”.
Cria en captivitat,
entrevista amb Covadonga Viedma:
Dades històriques de la rosseta:
Arévalo, J. (1887) “Aves de España”. Madrid.
Arroyo, S. (2013). “Cerceta pardilla ¿crònica de una extinción?” La Matruca
núm. 23. Pp 38-50
Escolano, G. (1611) “Segunda parte de la dècada. Primera de la historia de
la insigne, y coronada Ciudad y Reyno de Valencia”.
Orellana, M.A. (1725) “Catàleg dels pardals de l’Albufera de València”.
Reig-Ferrer, A. (2014) “¿Plagió José Arévalo Baca el libro “Aves de España”
(1887) de un manuscrito ornitológico de Rafael Cisternas?” Argutorio 32 – II
Semestre.
Rodríguez. A. (2023) “La mítica marisma de Doñana... y sus patos. Retrato
de un espacio natural a través del Diario de caza del Palacio de las Nuevas
(1923-1973)”. Ed. Palitroque.
Sarzo, E. (1906) “Caza acuática. La Albufera y la Calderería. Ed. París
València (1991), València.
Expansió reproductor de la rosseta 2025:
Mort d’una rosseta per la caça:
https://www.larazon.es/verde/el-triste-final-de-una-cerceta-pardilla-KJ8795862/#.Ttt1mqpkWyXfXt8
Pla de recuperació de la
rosseta:
AMBIENTAL, S.L. (1992).
“Plan de Recuperación de la Cerceta Pardilla (Marmaronetta angustirostris) en
la Comunidad Valenciana.
Compra del vedat de la Raja:
https://ahsa.org.es/biodiversidad/la-chs-compra-el-mayor-coto-de-caza-del-parque-natural-de-el-hondo
Reproducció de la
rosseta:
Banc de Dades de Biodiversitat, censos d’aquàtiques al PV (1984-2023):
https://bdb.gva.es/es/censos-d-aus-aquatiques
Green, A.J.,
Echevarría J.L., Ferrández, M. (2003) “Cerceta pardilla Marmaronetta, angustirostris”
En R. Martí i J.C. del Moral (Eds.): Atlas de las Aves Reproductoras de España,
pp 144-154. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad
Española de Ornitología. Madrid.
Gómez, J.A. (2006) “Censo de aves acuáticas invernantes en las zonas húmedas
de la Comunidad Valenciana. año 2006”. Servei de Vida Silvestre, Generalitat
Valenciana.
Gómez, J.A. (2007) “Censo de aves acuáticas invernantes en las zonas húmedas
de la Comunidad Valenciana. año 2007”. Servei de Vida Silvestre, Generalitat
Valenciana.
Gómez, J.A. (2008) “Censo de aves acuáticas invernantes en las zonas húmedas
de la Comunidad Valenciana. año 2008”. Servei de Vida Silvestre, Generalitat
Valenciana.
Gómez, J.A. (2010) “Censo de aves acuáticas invernantes en las zonas húmedas
de la Comunidad Valenciana. año 2010”. Servei de Vida Silvestre, Generalitat
Valenciana.
José-Damián Navarro Medina (1994) “La reproducción de la cerceta pardilla (Marmaronetta
angustirostris) en los humedales sudalicantinos. Actas de las XII Jornadas Ornitológicas
Españolas. Almerimar (El Ejido-Almería).
Gómez, J.A. (2011) “Censo de aves acuáticas invernantes en las zonas húmedas
de la Comunidad Valenciana. año 2011”. Servei de Vida Silvestre, Generalitat
Valenciana.
Gómez, J.A. (2016) “Censo de aves acuáticas invernantes en las zonas húmedas
de la Comunidad Valenciana. año 2016”. Servei de Vida Silvestre, Generalitat
Valenciana.
Gómez, J.A. (2017) “Censo de aves acuáticas invernantes en las zonas húmedas
de la Comunidad Valenciana. año 2017”. Servei de Vida Silvestre, Generalitat
Valenciana.
Gómez, J.A. (2021). “Censos de aves acuáticas invernantes en las zonas
húmedas de la Comunidad Valenciana. Año 2021”. Servei de Vida Silvestre,
Generalitat Valenciana.
Gómez, J.A. (2020). “Censos de aves acuáticas nidificantes en las zonas
húmedas de la Comunidad Valenciana. Año 2020”. Servei de Vida Silvestre,
Generalitat Valenciana.
Gómez, J.A. (2021). “Censos de aves acuáticas nidificantes en las zonas
húmedas de la Comunidad Valenciana. Año 2021”. Servei de Vida Silvestre,
Generalitat Valenciana.
Junta d’Andalusia (2010) “Programa de emergencias, control epidemiológico y
seguimiento de fauna silvestre de Andalucía. Seguimiento de aves acuáticas reproducción
2009”.
Junta d’Andalusia (2011) “Programa de emergencias, control epidemiológico y
seguimiento de fauna silvestre de Andalucía. Seguimiento de aves acuáticas reproducción
2010”.
Junta d’Andalusia (2012) “Programa de emergencias, control epidemiológico y
seguimiento de fauna silvestre de Andalucía. Seguimiento de aves acuáticas reproducción
2011”.
Junta d’Andalusia (2013) “Programa de emergencias, control epidemiológico y
seguimiento de fauna silvestre de Andalucía. Seguimiento de aves acuáticas reproducción
2012”.
Junta d’Andalusia (2014) “Programa de emergencias, control epidemiológico y
seguimiento de fauna silvestre de Andalucía. Seguimiento de aves acuáticas reproducción
2013”.
Junta d’Andalusia (2015) “Programa de emergencias, control epidemiológico y
seguimiento de fauna silvestre de Andalucía. Seguimiento de aves acuáticas reproducción
2014”.
MITECO 2006:
MITECO 2024:
Muntaner, J. (2018) “Baleares se erige como una zona clave para la cercata
pardilla”. Quercus núm. 387. pp 18-21.
https://www.ornithomedia.com/breves/sarcelle-marbree-espagne-entre-68-71-couples-2018-02995/
Palomino, D., Molina, B. (Eds.) 2009. “Aves acuáticas reproductoras en
España. Población en 2007 y método de censo”. SEO/BirdLife. Madrid.
Rosseta, dades de l’espècie:
BIRDLIFE INTERNATIONAL (2004). “Birds in Europe: population estimates,
trends and conservation status”. Cambridge, UK: BirdLife International.
(BirdLife Conservation Series No. 12).
Blanco, J.C., González, J.C. (1992). “Libro Rojo de les Vertebrados de
España”. Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Madrid.
Cabo, M. J., Polo, A. , Polo, M. (Ed.). (2003) “Aves de la Comunidad
Valenciana 1999”. Societat Valenciana d´Ornitologia. València
El Agbani, M.A., Qninba, A. (1996) “Statut actual au Marroc d’une espèce
globalment menacée, la Sarcelle marbrée Marmaronetta angustirostris”. Bull.
Inst. Sci., Rabat, nº20: 163:180.
Generalitat Valenciana, Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació
Ambiental. “Plan de recuperación para la cerceta pardilla Marmaronetta angustirostris
en la Comunitat Valenciana. documento técnico”.
Gómez, J.A., Dies, J.I., Vilalta, M. (2006) “Las aves acuáticas de la
Comunidad Valenciana. Censos y evolución de la poblaciones (1984-2004)”.
Conselleria de Territori i Habitatge. València.
Green, A.J. (1993) “The status and conservation of the Marbled Teal (Marmaronetta
angustirostris)”.IWRB Spac. Publi. No. 17, Slimbridge.
Green, A.J. (2010). Cerceta pardilla – Marmaronetta angustirostris.
Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Bautista, L.
M. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. https://digital.csic.es/bitstream/10261/109618/1/marang_v2.pdf
MAGRAMA (2013) “Estrategia para la Conservación de la cerceta pardilla (Marmaronetta
angustirostris), focha moruna (Fulica cristata) y malvasía cabeciblanca (Oxyura
leucocephala) en España”. Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
Madrid
MITECO 2021
MITECO 2022
MITECO 2024
MITECO (2024) “Estrategia para la conservación de la cerceta pardilla (Marmaronetta
angustirrostris), focha moruna (Fulica cristata), malvasía cabeciblanca (Oxyura
leucocephala) y porrón pardo (Aythya nyroca) en España”.
Mortalitat de la rosseta:
PÉREZ-GARCÍA, J.M., SEBASTIÁN-GONZÁLEZ, E., RODRÍGUEZ-CARO, R.,
SANZ-AGUILAR, A., BOTELLA, F. (2023)
“Blind shots: non-natural mortality counteracts conservation efforts of a
threatened waterbird”. Animal Conservation. DOI:
https://doi.org/10.1111/acv.12906
https://zslpublications.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/acv.12906
Navarro, J.D. (1994). “La cerceta pardilla (Marmaronetta angustirostris) en
el baix vinalopó. revisión històrica”. Anuari ornitològic de la Comunitat
Valenciana 1994.
https://internatura.org/anuario/inform1.html
Navarro, J.D., Robledano, F. (eds). (1995) “La Cerceta pardilla
(Marmaronetta angustirostris) en España”. Colección Técnica. ICONA (Ministerio
de Agricultura, Pesca y Alimentación). Madrid.
Navarro, J.D., Robledano, F., Aranda, J.C., Martínez, E., Ballesteros,
G.A., Picazo, H., González, G. (1993) “Biología, ecologia y distribución de la
cerceta pardilla en España”. Quercus, núm. 87. Pp. 12-17.
Navarro, J.D. (1997) “Cerceta pardilla (Marmaronetta angustirostris)” En
Purroy, F.J. (Eds.) “Atlas de las Aves de España (1975-1995)”. Pp 78-79.
SEO-BirdLife, Lynx Edicions. Barcelona.
Ramos, J. (2015). “Cerceta pardilla (Marmaronetta angustirostris).” A López
Iborra, et al. “Atlas de las Aves Nidificantes en la Provincia de Alicante”.
Publicacions de la Universitat d’Alacant. SEO/Alicante. Alacant.
Urios, V., Escobar, J.V., Pardo, R., Gómez J.A. (1991) “Atlas de las aves
nidificantes de la Comunidad Valenciana”. Conselleria d’Agricultura i Pesca.
València.
Valverde, J.A. (1964) “Datos sobre la
Cerceta Pardilla (Anas angustirostris) en las Marismas”. Ardeola, Vol 9.
Pp. 121-132.
Vera, P. (2021) “Seguimiento de la avifauna invernante en l’albufera de
valència. 2020-21”. SEO/BirdLife.
Yuste, M. (1997) “La cerceta pardilla en el marjal del Moro”. Quercus, 131.
Gener 1997, pp. 12-15.
Temporada de cria 2024:
https://www.cerceta-pardilla.es/record-reproduccion-cerceta-pardilla-en-espana-130-parejas/
UMH i el seguiment via satèl·lit:
Text i fotos de Rafa Muñoz, 2025.
