12 d’abril 2016

LA MARJAL D'ALMARDÁ

La Closa, Sagunt. 9 de març de 2016.

Marjals de l'Horta Nord a 1943




























Antigament totes les zones planes prop de la mar eren aiguamolls, l'home ha anat dessecant aquestes terres per fer-les servir per al conreu. Vull mostrar-vos una xicoteta mostra de fa pocs anys, algú recorda de com eren aquestes terres als anys cinquanta i seixanta? Com eixample vull ensenyar-vos un mapa de 1943 on es veu perfectament l'extensió de l'antic marjal de l'Horta Nord. En 75 anys s'ha reduït més d'un 95%, només queden dos racons, al nord la marjal dels Moros i al Sud Rafalell i Vistabella.

Cueta groga (Motacilla flava)

L'historia tornà a repetir i trobem una minvà salvatge dels aiguamolls primigenis al nord del riu Palància, entre Sagunt i Xilxes, on actualment només queden uns valuosos racons humits als Estanys d'Almenara i Casablanca al Baix Maestrat i al sud, al Camp de Morvedre, als termes de Quartell, Benavites i Sagunt encara podem trobar la marjal d'Almardá.

Aquest últim racó va ser salvat de la dessecació definitiva i posterior urbanització a l'any 2000 gràcies a la tasca d'Acció Ecologista Agró que va buscar 3.000 mecenes que aconseguiren reunir un milió de pessetes (6.000 €) per comprar uns camps de tarongers on havia una antiga surgència aterrada que ja era esmentada pel gran Antoni Josep Cavanilles a la seua obra "Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, población y frutos del reyno de Valencia" (Madrid, 1795-1797). Gràcies a la recuperació d'aquestes aigües de moltíssima qualitat es va permetre mantenir viu aquest un bon tros d'aiguamoll.

Corriol (Charadrius dubius) 
A aquest lloc que havia visitat molt poc vaig acostar-me el passat 9 de març. En un dels camps amb poca aigua i molt de fang vaig trobar un tranquil racó on amagar-me sense molestar els ocells i vaig poder gaudir d'un grapat d'espècies i xafardejar les seues interaccions sense molèsties per la meua part.

Camallonga (Himantopus himantopus)
Només vull fer un ràpid resum de les espècies que hi havia, de les relacions entre elles i curiositats fenològiques. Encara que amb risc de "humanitzar" vull començar per un detall que ens ajude a valorar als ocells no com simples animals, més bé com especies ben paregudes a la nostra, amb les que compartim moltes més coses de les que sospitem i de les que podem gaudir en el moment que ens oblidem del nostre antropocentrisme d'animals "racionals". D'entre moltes camallongues (Himantopus himantopus) hi havia una amputada d'un peu, per tant amb una greu disfunció de la mobilitat que no l’impedia fer una vida totalment normal. Junt la resta de les seues companyes, es dedicava a furgar els fangs en busca dels insectes dels quals s'alimenten, l'única diferencia és que les demes caminaven i ella havia de caminar fent curts bots a la cama coixa.

Picaport (Plegadis falcinellus)


Un dels 650 Picaports (Plegadis falcinellus) que també buscaven menjar als tolls, però en aquest cas aliments animals més grans, va tindre la sort d'agafar un cranc de riu americà (Procambarus clarkii) i li durà ben poc l'alegria, ràpidament l'envoltaren tres gavines vulgars (Larus ridibundus) i la més descarada li furtà l'àpat entre les rialles de les seues germanes, mentre el picaport protestà cridaner però conscient de no poder fer res per recuperar el seu tresor perdut.

Picaport protesta a 3 gavines vulgars


Entre les aus més menudetes vaig vorer la meva primera Cueta groga (Motacilla flava) d'aquest any, són unes acabades de tornar del sud que només les veurem durant els passos migratoris. No molt lluny es trobaven uns corriolets (Charadrius dubius), uns tiforts (Tringa totanus), una Merita (Vanellus vanellus) i dos redonells (Philomachus pugnax).



Flamencs (Phoenicopterus roseus)

Per finalitzar assenyalar que també hi havia 50 flamencs (Phoenicopterus roseus) que es dedicaven a abaixar el cap i ficar el bec dins de l'aigua, amb un sonor moviment es dedicaven a filtrar el fang i aigües per traure totes les algues i els xicotets crustacis que amb gran velocitat es desenvolupen en les aigües poc profundes gràcies a la llum solar i les bones temperatures. Poden fer-ho gràcies a unes làmines que tenen dins de la boca i amb una llengua rasposa que xiscla bombant fora l'aigua filtrada i entrant la nova plena d'éssers vius poc més que microscòpics. En el grup destacaven un bon nombre de joves nascuts aquest any, va parar un cotxe ben prop i de sobte un ronc crit d'alerta va fer tot el ramat deixara de menjar i estiraren el coll en posició d'alarma, un dels adults va conduir el grup en direcció contraria al teòric perill, desfilaven protegint els flancs altres adults i al centre quedaren els joves. Molt prompte varen comprovar que havia desaparegut l’amenaça i un altre curt crit els indicà que podien tornar a menjar, per tant ràpidament tornà la tranquil·litat en aquesta marjal valenciana. 




Cueta blanca (Motacilla alba)

Merita (Vanellus vanellus)


Text i fotos de Rafa Muñoz 2016.