BARRANC DEL CARRAIXET, TEMPS D’OUS I POLLETS


15 d’abril de 2019



Abril en el barranc del Carraixet és un període de criança de les poques espècies animals que encara poden viure en un paisatge tan modelat i transformat pels homes i dones!

Femella i pollets de Collverd (Anas platyrhynchos)


Als termes municipals d’Alboraia, Almàssera, Tavernes Blanques i Bonrepòs i Mirambell a banda dels nuclis urbans i de l’horta sols queda un xicotet racó mig natural, és el llit del barranc del Carraixet. És en aquest lloc on les espècies d’aus i rèptils poden dur endavant el seu cicle vital i ara en primavera és quan han de reproduir-se, per això un passeig reposat per la vora del barranc permet trobar-los covant els ous o cuidant dels seus fills.

Pollets de Collverd (Anas platyrhynchos) orfes


De l'ànec Collverd (Anas platyrhynchos) els mascles descansen i muden el plomatge mentre les femelles cuiden d'ous o pollets, vaig vorer una "supermare" que cuidava de 13 pollets, en altre lloc vaig sorprendre dos pollets a soles, un era el doble de gran que el menut, anaven buscant que menjar, el major anava davant i el menut el seguia com si fóra el germà fora mare, molt possiblement són els únics supervivents de la seua família, bona sort orfes!

Fotja (Fulica atra) i pollet


Un altre dels ocells més freqüents al Carraixet és la Fotja (Fulica atra), també cuiden dels seus pollets i es tornen molt intolerants, no suporten la proximitat d'altres fotges o d'altres ànecs, vaig vorer una bona baralla per delimitar el territori, una parella es va llançar contra un intrús, es tiraren damunt d'ell, primer s'enfrontaven empellant-se amb els grans peus, després li pessigaven el coll amb el bec, li cabussaven el cap intentant ofegar al contrari, els va costar prou convéncer a l'intrús que eixe era el seu terreny i que devia respectar els límits.

Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta) fent la posada dels ous


Una altra sorpresa va ser trobar una gran Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta) que estava fent la posta d'ous, baix del pont de la carretera de Port Saplatja una gran femella havia triat un gran muntó de canyes i terra per fer un forat per pondre els ous, es notava que li costava prou esforç fer les contraccions per tal soltar els ous.

Tortugues d'aigua americana (Trachemys scripta) 

Altres espècies observades i fotografiades eixe matí al Carraixet.

Ànec  mut (Cairina moschata)


Picaport (Plegadis falcinellus)


Parella de Sivert (Netta rufina)




Text i fotos de Rafa Muñoz.




MARJAL DELS MOROS EN ABRIL


10 d’abril de 2019



Abril és un dels millors mesos per observar aus gràcies a la gran quantitat d’espècies que podem trobar perquè s’ajunten els ocells sedentaris, encara queden alguns hivernants, hi ha un fort pas de migrants i comença el període de cel, en total vaig observar 62 espècies d’aus, per tant dividiré el llistat  en quatre grups; Sedentaris, Hivernants, Migrants i Estivals. 

Cruixidell (Emberiza calandra)


RESIDENTS

Les aus residents, també conegudes com aus sedentàries són les que viuen tot l’any a la marjal, d’aquest tipus d’aus vaig vorer 28 espècies: Puput (Upupa epops), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Collverd (Anas platyrhynchos), Ascle (Anas strepera), Totestiu (Parus major), Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), Soliguer (Falco tinnunculus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Corriolet (Charadrius dubius), 63 exemplars de Camallonga (Himantopus himantopus), Trist (Cisticola juncidis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Estornell negre (Sturnus unicolor), Fotja (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Esplugabous (Bubulcus ibis), Agró blau (Ardea cinerea), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), hi havia uns 320 exemplars de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) que ben prompte començaran les postes d’ous, Oroneta (Hirundo rustica), 55 exemplars de Picaport (Plegadis falcinellus), Teuladí (Passer domesticus), Cadernera (Carduelis carduelis), Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Verderol (Carduelis chloris) i Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

Estornell negre (Sturnus unicolor)







Bequeruda (Gallinago gallinago)



HIVERNANTS

Aus hivernants són les que han de fugir del fred de les terres on es reprodueixen i passen l’hivern a la marjal. Vaig vorer un total de 17 espècies: Bequeruda (Gallinago gallinago), Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) un total de tres exemplars clars i un altre fosc, Xerlovita (Tringa ochropus), 10 Tifort (Tringa totanus), Sarcet (Anas crecca), Cullerot (Anas clypeata), Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), un mínim de 112 exemplars de Flamenc (Phoenicopterus roseus) dividits en grups, Blavet (Alcedo atthis), Todó (Columba palumbus), Sivert (Netta rufina), Boix (Aythya ferina), Rascló (Rallus aquaticus), Gafarró (Serinus serinus), Bitxac comú (Saxicola torquatus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto) i Blanca (Pica pica).


Xerlovita camagroga (Tringa glareola)

MIGRANTS

Cueta groga (Motacilla flava)


Aus migrants són les que sols trobem uns pocs dies a la marjal durant el pas migratori, els representants d’aquest grup d’aus que vaig vorer van ser un total de 9 espècies: Xerlovita camagroga (Tringa glareola), Parpalló (Riparia riparia), Tieta de muntanya (Anthus spinoletta), una Àguila serpera (Circaetus gallicus), Gavina capnegra (Larus melanocephalus), Oroneta cua-rogenca (Cecropis daurica), aquest dia evidentment era un dels més forts en el pas de Cueta groga (Motacilla flava) hi havia un mínim de 60 exemplars alimentant-se a la vora de la mar, entre elles destacava una Cueta groga anglesa (Motacilla flava flavisisma) i 3 Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus).

Capssot (Lanius senator)



ESTIVALS

Aus estivals són les que tornen a criar als Moros en primavera i una volta acaben el seu període reproductor tornen a marxar al sud a finals de l’estiu. Ja podem vorer per la marjal als primers nouvinguts, vaig vorer un total de 12 espècies: Capssot (Lanius senator), Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum), dues parelles d’Alena (Recurvirostra avosetta), dia a dia puja el nombre d’exemplars de Carregada Glareola pratincola) que preparen la seua reproducció, cants de Busquerot (Acrocephalus arundinaceus) per tot arreu, Xatrac d'albufera (Sterna hirundo), Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), els primers exemplars de Mongeta (Sternula albifrons) que veig aquest any, mascles cantors de Cruixidell (Emberiza calandra), Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida), Agró roig (Ardea purpurea) i Falcia (Apus apus).







21 d’abril de 2019

Medusa pelàgica Rhyzostoma pulmo


Un curt passeig matinal per la vora de la mar fins a l'observatori de la llacuna dels xatracs em va permetre adonar-me que el pas migratori està en un dels moments més intens. Ja feia uns dies que patíem un episodi de fortes pluges, fort vent de llevant i per tant una mar molt embravida amb ones de tres i quatre metres que llencen a les platges animals com una gran medusa pelàgica, una Rhyzostoma pulmo.

Xuït (Tringa erythropus) i Camallonga (Himantopus himantopus)


El mal oratge també provoca que els ocells migradors esperen una millora del temps per continuar el viatge al nord i això afavoreix que es queden protegits a llocs com la marjal dels Moros, això va permetre observar a les creixcudes llacunes un bon grapat d’ocells limícoles, Bequeruda (Gallinago gallinago), Siseta blanca (Actitis hypoleucos), Tifort (Tringa totanus), Xuït (Tringa erythropus), Corriolet (Charadrius dubius), Camallonga (Himantopus himantopus), Redonell (Calidris pugnax), Territ variant (Calidris alpina) i Territ bec-llarg (Calidris ferruginea).

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida)



Altres aus migratòries que també es van deixar veure van ser el Roncadell (Anas querquedula), el Cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus) o el Parpalló (Riparia riparia) mentre continuen arribant aus estivals que es reprodueixen a la marjal com la Carregada (Glareola pratincola), la Mongeta (Sternula albifrons), Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) i el Rossinyol (Luscinia megarhynchos).

Mongeta (Sternula albifrons)





22 d’abril de 2019

Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix)

A finals d'abril el pas migratori està en el punt àlgid, ajudava que estàvem en un parèntesi entre dies de forta tempesta de llevant i les aus no tenien més remei que cercar un lloc trobar aliment i esperar la millora de l'oratge per continuar el seu viatge al nord.

Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix)


Eixe matí no plovia i el cel estava prou tancat i vaig poder acostar-me a la marjal, comencí per la banda interior de la marjal per buscar passeriformes en pas migratori. Només arribar vaig sorprendre dos exemplars de Picardona (Porzana porzana) que fugiren de mi presencia per amagar-se al mig dels mansegars (Cladium mariscus).

Picardona (Porzana porzana) 


A l’extrem sud-oest de la marjal hi ha una xicoteta arbreda amb alguns peus grans d’àlber blanc (Populus alba) i allí mateix vaig trobar 5 exemplars de Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix) i dos de Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) i uns metres més vaig vorer dos de Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus).

Xitxarra dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)


Vaig sentir el cant d’una Xitxarra dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) amagada entre la Bova (Typha latifolia) i vaig quedar-me una bona estona esperant trobar-la, al final vaig tindre sort i a mitjana altura cantava un mascle, altra cosa va ser intentar fer-li una foto i enfocar-lo entre les fulles que menejava el vent. Un mascle de Rascló (Rallus aquaticus) cantava desesperat dins del Canyís Phragmites australis).

Xitxarra dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) 


Un altre migrant detectat va ser un mascle de Cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus), una Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla) i una Busquereta trencamates (Sylvia conspicillata)Altres espècies interessants van ser  13 exemplars de Territ tres-dits (Calidris alba) que estaven a la vora de la mar i a les praderies a l’oest de la marjal volaven buscant un àpat una Àguila calçada (Hieraaetus pennatus), un mascle d’Arpellot cendrós (Circus pygargus) i Arpellot de marjal (Circus aeruginosus).

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)


Text i fotos de Rafa Muñoz.

ABRIL A LES MARJALS D’ALMENARA, QUARTELL I ALMARDÀ


3 d’abril

Picaport (Plegadis falcinellus)


El recorregut per les marjals d'Almenara començà a la partida de Calamocs, al sud del terme d’Almenara, tot estava ple d'aus i per senyalar el més destacable dir-vos que un Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) va intentar caçar una au gran com és un Picaport (Plegadis falcinellus), hi havia un mínim de 269 picaports repartits per tota la marjal. Sembla que després de dessecar els arrossars de l’Albufera de València tots els picaports s’han repartit per la plana de València i Castelló.

Boscaler comú (Locustella luscinioides)


En primavera comença el període reproductor dels ocells amb els cants dels primers mascles de Boscaler comú (Locustella luscinioides), vaig ser testimoni d’un ball de noces d’una Cueta blanca (Motacilla alba), el mascle donava voltes caminant entorn la femella amb les ales i cua obertes com si foren palmitos, tota una exhibició per demostrar-li que era un bon partit molt maco!

Bec de corall senegalès (Estrilda astrild)


Trobí tres exemplars d’un dels ocells exòtics que una volta escapats de captivitat s’han estés per tota la franja costanera entre València i Castelló, és el Bec de corall senegalès (Estrilda astrild).

Parpalló (Riparia riparia)


Eixe matí es notava un fort pas migratori de Parpalló (Riparia riparia) i varietat d’aus limícoles com la Xerlovita camagroga (Tringa glareola), Xerlovita (Tringa ochropus), Tifort (Tringa totanus), Merita (Vanellus vanellus) i el Redonell (Calidris pugnax).

A Partida de Calamocs


Els rapinyaires presents van ser Àguila calçada    (Hieraaetus pennatus), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i  Soliguer (Falco tinnunculus).

Estanys d'Almenara




16 d’abril

Cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus)

Eixe matí el recorregut va començar al Quadro de Quartell i després per la veïna marjal d’Almardà de Sagunt però vaig passar la major part del matí davant d’un sol eucaliptus gran perquè allí mateix hi havia un mascle de Cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus) que de les branques més baixes es llençava a terra per atrapar xicotets insectes, una femella de Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), un mascle de Busquereta de garriga (Sylvia cantillans iberiae), dos exemplars de Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) i una femella de Blanqueta (Ficedula hypoleuca).

Blanqueta (Ficedula hypoleuca)


L’únic rapinyaire que vaig vorer eixe matí va ser un Milà negre (Milvus migrans) i vaig poder fotografiar dues espècies de papallona, una Pararge aegeria i una Vanessa atalanta.

Pararge aegeria


Vanessa atalanta




Hi havia quatre jovenets de Flamenc (Phoenicopterus roseus), un d'ells duia una anella doble de PVC blanc amb lletres negres amb els següents dígits X/XDV, els acompanyaven dos exemplars de Becplà (Platalea leucorodia) mentre pel cel es sentia el cant d’un nouvingut del continent africà, l’Abellerol (Merpos apiaster).

Flamenc (Phoenicopterus roseus)


Les aus limícoles presents van ser Xerlovita camagroga (Tringa glareola), Tifort (Tringa totanus), Corriolet (Charadrius dubius) i Camallonga (Himantopus himantopus). També anunciaven els seus amors els cants de mascles de Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), la Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), Boscaler comú (Locustella luscinioides), Rossinyol bord (Cettia cetti) i Busquerot (Acrocephalus arundinaceus).

Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon)


Text i fotos de Rafa Muñoz.


Observatori a la marjal d'Almardà, Sagunt



TODAVÍA SOBREVIVE UNA MANCHUELA NATURAL


11/04/2019

Perdiz roja (Alectoris rufa)


En el este de la provincia de Cuenca, en la comarca de la Manchuela, en el triángulo formado por las poblaciones de Iniesta, Cenizate y Tarazona de la Mancha todavía sobreviven un puñado de aves esteparias. Estos campos se transforman año a año, se abandonan los cultivos de cereal y se cambian por viña o almendro, incluso se plantan olivos, se talan las pocas encinas gigantes que han sobrevivido de las antigua dehesas y los campos se llenan de emparrados y de cilindros de cartón-plástico para proteger los plantones de viña de conejos y liebres.

Campos de Iniesta, Cuenca


Este cambio arrincona a un grupo de aves espectaculares por su tamaño, que necesitan amplias zonas abiertas y mucha distancia de seguridad con los cada vez más abundantes tractores y grupos de trabajadores que necesita el mantenimiento de la viña en espaldera.

Avutarda común (Otis tarda) hembra


Desde el año 2000 he visitado siete años estos parajes para disfrutar de las aves esteparias que tenemos más próximas a la comarca valenciana de Requena-Utiel. De la Avutarda común (Otis tarda) en las 10 visitas realizadas había observado un máximo de 36 ejemplares en abril de 2004 y una media 18,1 ejemplares por visita.

Macho de Avutarda común


En 2019 casi 20 años después he observado 33 ejemplares repartidos en tres grupos, el más numeroso era de 7 machos y 16 hembras, los otros dos grupos estaban formados por 1 macho y cuatro hembras. Las cifras pueden parecer similares a lo largo de este periodo de 19 años, pero los datos indican que sus poblaciones se han reducido un 8,4%, de continuar la modificación del hábitat en pocos años desaparecerán las magníficas avutardas de la Manchuela.

Sisón común (Tetrax tetrax) hembras


Otro ejemplo de cómo afecta el cambio de cultivos a las aves esteparias es el caso del Sisón común (Tetrax tetrax), solo he encontrado un campo grande en barbecho y allí estaban todos los sisones que he visto esta mañana, un bando de 22 ejemplares.

Calandria común (Melanocorypha calandra)


Otras especies que soportaban los frescos 2ºC que teníamos esa mañana eran una pareja de Abubilla común  (Upupa epops), también está emparejada la Calandria común (Melanocorypha calandra),  la Cogujada montesina (Galerida theklae) y la Perdiz roja (Alectoris rufa).

Bisbita pratense (Anthus pratensis)


Cogujada montesina (Galerida theklae)


Otras especies acaban de llegar de su invernada en tierras africanas como el Bisbita pratense (Anthus pratensis) o la Collalba gris (Oenanthe oenanthe).

Cernícalo primilla (Falco naumanni)


Una noticia esperanzadora es que el Cernícalo primilla (Falco naumanni) ha vuelto a reproducirse en la Iglesia de San Gregorio Magno de Navas de Jorquera, Albacete, gracias a la instalación de cajas nido en el campanario, esa mañana había tres parejas aquerenciadas al nido que habían escogido.

Primilla en Navas de Jorquera


Otras especies observadas esa mañana fueron Conejo (Oryctolagus cuniculus), Corneja negra (Corvus corone), Escribano triguero (Emberiza calandra), Estornino negro (Sturnus unicolor), Gorrión chillón (Petronia petronia), Gorrión común (Passer domesticus), Liebre ibérica (Lepus granatensis), Paloma bravía (Columba livia livia), Paloma torcaz (Columba palumbus), Pardillo común (Linaria cannabina mediterranea) y Urraca común (Pica pica).

Macho de Sisón común
Texto y fotos de Rafa Muñoz.

Pareja de perdiz roja