 |
| Papamosques de collar (Ficedula albicollis) de Burjassot |
Burjassot 15 i 16 d’abril de 2021
Papamosques de collar, Papamoscas acollarado,
Collared Flycatcher (Ficedula albicollis)
El dia 14 d’abril Joan Balfagón
va trobar un exemplar de papamosques
dubtós al parc de la Granja de Burjassot. Per allí hem passat bona
part dels ornitòlegs de les comarques al voltant de València i s’han fet prou fotos d'aquest individu singular, jo vaig anar-hi el 15 a
la vesprada i 16 al matí.
Aquest mastegatxes és un ocell
menut de la família Muscicapidae, en
època de reproducció viu als boscos oberts i jardins de ciutats europees, des
de França oriental i Itàlia fins a Ucraïna i l’occident de Rússia.
En arribar el fred marxa cap a l'Àfrica
Meridional per tornar a pujar en primavera.
 |
| Registres d'albicollis en eBrid |
A casa nostra és una au molt ocasional, tal volta la conjunció de certes
condicions meteorològiques com serien els vents de llevant i borrasques al centre del Mediterrani, just en el període del pas migratori prenupcial, entre els
mesos d’abril i maig, podrien afavorir la seua irrupció.
Al pas postnupcial gairebé no es registren albicollis, ben segur siga perquè el seu plomatge tardorenc és molt semblant al del papamosques més comú, el papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca) i estiguen mal identificats, De l'albicollis hi ha menys de cinquanta registres homologats fins a 2008 a tot l’estat, sols dos d'eixos registres són dels mesos de tardor.
Segons dades de l’Atles dels ocells de València (Polo & Polo, 2021) a casa nostra sols s'ha detectat en localitats costaneres. Això podria significar que trobem aus espentades des del mar per les condicions meteorològiques o tal volta serien exemplars que seguirien la franja costanera en la seua migració cap al nord, per pujar a França o a l'oest italià.
No tinc cap experiència amb aquesta espècie, de fet no l’havia vist mai un papamosques de collar. Hi ha un grup
d’aus molt pròximes i són prou semblants: el més freqüent al País Valencià és el papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca),
també hi ha una raça ibèrica F. hypoleuca iberiae. Als Balcans es troba el papamosques de mig collar (Ficedula
semitorquata) i al Marroc el papamosques de l'Atlas (Ficedula
speculigera).
 |
| Ficedula albicollis de Burjassot |
Aquest papamosques de Burjassot sembla ser un mascle de segon any d'albicollis, per la grandària de les marques blanques al dors, pel collar blanc que travessa tot el bescoll i és relativament ample.
Per la grandària de la taca blanca del front, tot i que podria coincidir amb la d'un F. hypoleuca iberiae o un F.
speculigera. No quadra amb el plomatge d'un mascle jove el disseny de les plomes cobertores mitjanes que serien, més bé, les d'una femella adulta d'albicollis.
No pareix coincidir amb el patró d’un mascle jove d'albicollis el bescoll amb l'ample collar, tacat lleugerament de gris per darrere. Sembla ser un desdibuixat pont, tret que seria típic dels exemplars híbrids d’albicollis x hypoleuca, tot i que eixos individus documentats presentarien una tonalitat del plomatge negre fosc.
El color dominant de les parts fosques d’aquest papamosques és un gris marronós, això indicaria que estaríem davant d’un mascle de segon any.
Si ens fixem en les plomes caudals, les rectrius són negres mentre que les infracobertores són blanques. En certes postures és percep una estreta franja blanca pels extrems de les plomes exteriors, això seria compatible amb un mascle de 2yc d'albicollis.
Pel dors les rectrius són d’un marró molt fosc i una mica més fosques encara en les supracobertores caudals i el carpó. Pujant pel dors, en l’esquena, el plomatge torna a aclarir-se amb el dominant grisenc-marró.
Amb el plomatge del dors de la cua tancat es perceu una l'estreta franja blanca que contrasta amb marró fosc de la resta, mentre que quan està oberta deixa vorer unes amples bandes blanques al costat superior, eixe tret també està present al semitorquata o al F. hypoleuca iberiae.
Resumint, la major part de les característiques del plomatge coincidirien amb les d’un mascle de segon any calendari d’albicollis, tot i que alguns detalls podrien apuntar al fet que fora una femella d’albicollis, com són les cobertores mitjanes o el carpó.
La part inferior de la cua correspon amb la d’un albicollis, mentre el dors també podria paréixer el d'un semitorquata, un F. h. iberiae o un mascle de segon any de F. speculigera.
En eBrid
hi ha una foto de José Sánchez Cordero
de Màlaga, d'una au anellada amb el dors de la cua obert que
coincideix totalment amb l’exemplar de Burjassot.
L’únic detall que no he trobat en cap foto d'eBird assignada a un albicollis, que si té l’ocell que tenim la plana de València,
és el d’un exemplar que tinga tonalitats del plomatge marrons grisenques i a la volta collar ample tan marcat.
 |
| Papamosques de collar (Ficedula albicollis) de Burjassot |
El seu comportament és prou confiat tot i que manté constantment una
distància de seguretat d'uns deu metres. Sobretot roda per un bosquet concret del jardí, tria per
a posar-se les branques baixes centrals i també el mateix tronc d’arbrets menuts, de menys de 5 metres d’alçada. Es queda quiet uns segons, albirant cap al terra, pendent del moviment d'insectes en la gespa. En trobar un objectiu es deixa
caure a terra per agafar-ho, a voltes es queda dret en terra uns instants, molt
estirat, sovint per tornar al mateix posador des d'on s'havia deixat caure. No
triga molt a canviar d'arbre des d'on cercar més aliment. L'he sentit
reclamar molt tímidament, un curt xiulit aflautat que sembla coincidir prou amb l'albicollis.
 |
| Espai que utilitza el papamosques de collar a la Granja de Burjassot |
La suma de semblances majoritàriament correspondrien a la d’un mascle de
segon any de Ficedula albicollis,
tot i que caldrà esperar el veredicte dels experts i del Comité de Rareses de l’estat. En cas de novetats afegiré més
informació en aquest mateix post. Recomane cercar en eBrid per comparar, hi ha unes quantes fotos d’exemplars molt semblants al de Burjassot
identificats com Ficedula albicollis.
El dissabte 17 continuava a la Granja el pardalet protagonista i gent amb més experiència afirmen que el seu reclam sona a F. hypoleuca. El misteri del papamosques continua!
Text i Fotos de
Rafa Muñoz.
