UN CARRAIXET PLE D’OCELLS I BRUTÍCIA!


6 de novembre de 2019

Barranc del Carraixet, Alboraia


El dia assolellat després d’uns dies de forts vents de ponent no m’ha defraudat, he pogut trobar 36 espècies d’aus i tres d’invertebrats, un parotet de bassa i dues espècies de papallona. El problema de la brutícia al Carraixet no és de la vegetació natural que creix al llit, el problema és la gran quantitat de fem i brutícia que buidem al barranc, hi ha un fum d’envasos d’aigua de plàstic, que amb molta probabilitat acabaran al Mediterrani. També hi ha un bon grapat de carros de les grans superfícies comercials de Port Sa Platja, aquestes empreses haurien de trobar mesures per evitar que acaben al llit del barranc i podrien fer alguna activitat per arreplegar els que ja estan dins, així demostrarien una veritable consciència ecològica i un compromís amb Alboraia  i amb tots els seus clients de l’Horta Nord.

Brutícia al barranc del Carraixet


Però tornant als valors naturals del Carraixet dir-vos que les aus fan d’aquest estret oasi un espai natural molt important. Les més abundants d'eixe matí van ser 103 exemplars de Fotja (Fulica atra), crec que poden fer del Carraixet l’espai més important d’hivernada d’aquesta espècie a la província de València després de l’Albufera i ben segur és on hi ha la densitat més gran. Li segueix en importància pel seu nombre el Coll-verd (Anas platyrhynchos) amb 63 exemplars, la Polla d'aigua (Gallinula chloropus) amb 55 exemplars i la Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) amb 36 individus.

Oroval (Ardeola ralloides)


No sols tenim les espècies més comunes, també tenim ocells més escassos en època hivernal com un exemplar de Gomet (Ixobrychus minutus), de l’Oroval (Ardeola ralloides) hi havia dos exemplars, també Teixidor (Remiz pendulinus) o els 3 exemplars de Blauet (Alcedo atthis).

Ànec mut (Cairina moschata)


Els ocells exòtics procedents de fuites o que s'han alliberat deliberadament també troben un bon hàbitat al llit del barranc. Hi havia 8 exemplars d’Ànec mut (Cairina moschata) que semblaven estar en període cel, nadaven en paral·lel amb els plomatges eriçats, menejaven els colls avant i arrere sincronitzadament i emetien un greu so tremolós. La cita més antiga que tinc al meu registre és de març de 2007 per tant els tenim ja un mínim de 12 anys a AlboraiaTambé he vist una Oca (Anser anser domesticus) que segons les meues dades està al Carraixet des de l’octubre de 2013, per tant ja la tenim sis anys vivint al barranc amb tota normalitat.

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)


Les altres espècies d’aus vistes han sigut l’Agró blau (Ardea cinerea), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis), Cadernera (Carduelis carduelis), Colom domèstic (Columba livia domestica), 2 Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Estornell (Sturnus vulgaris), Estornell negre (Sturnus unicolor) i 4 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio). 

Coll-verd (Anas platyrhynchos) mascle

Garsa (Pica pica), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-blau (Luscinia svecica), Pit-roig (Erithacus rubecula), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Rossinyol bord (Cettia cetti), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Tieta (Anthus pratensis), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Totestiu (Parus major), Trist (Cisticola juncidis) i Xoriguer (Falco tinnunculus).

Coll-verd (Anas platyrhynchos) femella


Els invertebrats que he pogut identificar han sigut un parot de bassa, l’Aeshna mixta (Aeshna mixta) i dues papallones, la Blanqueta de la col (Artogeia rapae) i la Migradora dels cards (Vanessa cardui).

Blanqueta de la col (Artogeia rapae)


Text i fotos © Rafa Muñoz 2019

Totes les fotos s’han pres al Carraixet, Alboraia el dia 6 de novembre de 2019.

Camp de xufa a la vora del Carraixet, Partida de Savoia, Alboraia


UN PASSEIG PER LA CALDERONA


5 de novembre de 2019

el Marge, Serra


Hui volia tornar a un lloc molt especial perquè les meues primeres eixides a la muntanya les vaig fer allí i feia més de 40 anys que no havia tornat. He aparcat prop de la Cartoixa de Portaceli i he caminat fins a la font del Marge, volia vorer les aus d’eixa zona.

Àguila calçada (Aquila pennata)


Només baixar del cotxe una Àguila calçada (Aquila pennata) planejava assetjada per un Xoriguer (Falco tinnunculus). Uns metres més avant eixa o una altra ha picat sobre un Colom roquer (Columba livia livia) però ha fallat l'atac.

Corb (Corvus corax)


Se sentia un Corb (Corvus corax) i els crits d'alarma d'un Gaig (Garrulus glandarius). Aquest paratge té prou aigua i és fresc, això afavoreix una forta presència d'aus que s'alimenten dels abundants fruits de la tardor.

Pit-roig (Erithacus rubecula)


He vist Primavera (Periparus ater), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), molta Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), Ferrerolet (Cyanistes caeruleus), Merla (Turdus merula), Senyoreta (Aegithalos caudatus), Todó (Columba palumbus), molt Pit-roig (Erithacus rubecula), Pinsà (Fringilla coelebs) i Gafarró (Serinus serinus).

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala)


Esparver (Accipiter nisus)


Per damunt volava una femella d’Esparver (Accipiter nisus) i un grup de 6 exemplars de Lluer (Spinus spinus) baixaren a veure, enguany sembla que tindrem un hivern amb una presència massiva d’aquesta espècie. 

Bruna boscana (Pararge aegeria)




També he trobat una papallona, una Bruna boscana (Pararge aegeria).

Cartoixa de Portaceli


Text i fotos © Rafa Muñoz 2019.



MARJAL DELS MOROS EN NOVEMBRE


4 de novembre de 2019

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)


Comença el mes amb forts vents de ponent i temperatures màximes per damunt dels 20 graus i continua el pas migratori sobretot d’ocells passeriformes. El fort vent ha arrossegat a terres valencianes algunes aus poc freqüents com un Milà reial (Milvus milvus) que volava prop del Puig de Santa Maria.

Verderol (Carduelis chloris)


A la marjal dels Moros les novetats de la jornada són que hi ha un fort pas d’estols d’aus petites, la més nombrosa era el Pinsà (Fringilla coelebs) però també hi havia grups de Verderol (Carduelis chloris) i Cadernera (Carduelis carduelis).

Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo)


Tres exemplars de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) s’assolellaven a una llacuna, eren dos exemplars adults i un jove de l’any, això va donar-me la possibilitat de fer-los una foto per comparar les diferencies dels plomatges.  

Arpellot de marjal (Circus aeruginosus)


Un dels quatre exemplars d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) que patrullaven buscant l’esmorzar es va acostar prou a un grup de Merita (Vanellus vanellus) i Camallonga (Himantopus himantopus) que hagueren de fugir volant.

Merita (Vanellus vanellus)


Es veien nombrosos estols de Picaport (Plegadis falcinellus) i d’entre els ànecs vull destacar que hi havia dos mascles de Piuló (Mareca penelope), aquesta espècie cada volta baixa menys a les nostres terres, la majoria es queden a centre Europa per passar l'hivern.

Altres espècies d’ocells de la jornada van ser Agró blau (Ardea cinerea), Coll-verd (Anas platyrhynchos), Cullerot (Spatula clypeata), Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Sarset (Anas crecca), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis), Fotja (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Gavina corsa (Larus audouinii), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Blauet (Alcedo atthis), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Cotoliu (Lullula arborea), Tieta (Anthus pratensis), Rossinyol bord (Cettia cetti), Trist (Cisticola juncidis), Estornell (Sturnus vulgaris), Teuladí torredà (Passer montanus), Cueta blanca (Motacilla alba), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Gafarró (Serinus serinus), Cagamànecs (Saxicola rubicola) i Garsa (Pica pica).  

Bruna boscana (Pararge aegeria)


Les libèl·lules que trobi van ser Aeshna mixta, Calopteryx haemorrhoidalis i les papallones Blanqueta de la col (Artogeia rapae), Migradora dels cards (Vanessa cardui) i Bruna boscana (Pararge aegeria).

Totes les imatges es van fer el 4 de novembre de 2019 a la marjal dels Moros.

Text i fotos © Rafa Muñoz 2019

MARJALS D'ALMENARA I LA LLOSA


31 d'octubre de 2019

Àguila calçada (Aquila pennata)


Cal aprofitar aquests dies de tardor amb bon oratge i més quan ahir van vorer 2 exemplars d'Àguila pescadora (Pandion haliaetus) però hui se sentien tirs a la marjal i ben segur que han seguit viatge buscant un racó més tranquil.

Picaport (Plegadis falcinellus) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)


Tot i això el matí ha sigut profitós i he gaudit amb un bon grapat d’aus i alguns parotets. He començat el passeig per la Partida de Calamocs, Almenara, que s’ha tancat de vegetació i no es veien aus aquàtiques, sols els típics ocells dels bovars, el Trist (Cisticola juncidis), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Cagamànecs (Saxicola rubicola) i alguna Garsa (Pica pica).

Els Estanys d'Almenara


He agafat el cotxe i canviat de lloc, he anat a l'Ullal de Quartons, al terme de La Llosa, eixos camps estaven negats perquè els caçadors volen atraure les aus per després matar-les per plaer, coses d’una tradició que hauríem d'abandonar definitivament en aquest segle com abandonarem les pràctiques bàrbares com l'esclavitud, de fet vaig sentir alguns tirs.

Orthetrum trinacria


Mireu totes les aus que estaven en eixos camps de La Llosa; Puput (Upupa epops), Bequeruda (Gallinago gallinago), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Xerlovita (Tringa ochropus), Tieta (Anthus pratensis), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Sarset (Anas crecca), Xoriguer (Falco tinnunculus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus), Estornell negre (Sturnus unicolor), Estornell (Sturnus vulgaris), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blanc (Ardea alba), Esplugabous (Bubulcus ibis), Agró roig (Ardea purpurea), Agró blau (Ardea cinerea), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Blauet (Alcedo atthis), més de 350 exemplars de Picaport (Plegadis falcinellus), Pit-roig (Erithacus rubecula), Pinsà (Fringilla coelebs) i Pit-blau (Luscinia svecica), a Calamocs hi havia un total de 31 espècies d'aus que hauran de fugir d'uns matadors per plaer!

Trithemis annulata


Després vaig fer un recorregut circular pels estanys d’Almenara i vaig afegir al meu llistat les següents espècies, un mascle de Lluer (Spinus spinus), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Fotja (Fulica atra), 2 Àguila calçada (Aquila pennata), un Gomet (Ixobrychus minutus) i un Aguilot comú (Buteo buteo) a més de 3 espècies de libel·lules, Aeshna mixta, Orthetrum trinacria i Trithemis annulata a més d’una papallona, la Migradora dels cards (Vanessa cardui).

Aeshna mixta


Text i fotos © Rafa Muñoz 2019

Totes les fotos preses el dia 31 d’octubre de 2019 als termes d’Almenara i La Llosa.


LES AUS AMAGADES AL BARRANC DEL CARRAIXET


30 d’octubre de 2019



Hui he tornat al Carraixet que ja feia temps que el tenia abandonat, com sempre no m’ha defraudat, aquest indret molt humanitzat és un punt calent de biodiversitat i permet incloure a Alboraia en la llista de termes amb els espais naturals més interessants del País Valencià. La desembocadura del barranc del Carraixet està a Alboraia, a la província de València.

Vull contar-vos que per gaudir de les aus cal tindre paciència i bona vista perquè moltes espècies tenen plomatges que els ajuden a amagar-se en el seu entorn i això ho fan tant per protegir-se dels seus enemics com per poder acostar-se a les seues preses i poder sorprendre-les.

Gomet (Ixobrychus minutus)


UN GOMET JOVE HIVERNANT

Als canyars que creixen als cursos d'aigua amb poca velocitat o a les marjals mediterrànies hi ha aus especialistes a viure d'incògnit, una d'elles és un agró menut i poc conegut gràcies a els seus costums crepusculars i al seu plomatge críptic, és el Gomet (Ixobrychus minutus). Viu dins dels canyars prop de l'aigua, s'alimenta de tota mena de bestioletes, de peixos, invertebrats i amfibis (Cramp y Simmons, 1977; Del Hoyo et al., 1992). Sembla que els gomets són principalment estivals a la península Ibèrica (Aransay y Díaz Caballero en Martí y Del Moral, 2003). Als mesos d'agost i setembre creuen l'estret per anar a l'Àfrica subsahariana però a l'hivern es queden uns pocs exemplars que degut als seus costums discrets no s'han pogut quantificar (Caballero, 1997; Martínez-Abraín, 1997). El gomet del Carraixet era un jove i això pareix coincidir amb el patró descrit que les aus hivernals són principalment joves (Voisin 1991).

Rossinyol bord (Cettia cetti)


MÉS AUS QUE VIUEN AMAGADES ALS CANYARS

El Rossinyol bord (Cettia cetti) és una xicoteta au menuda, de color marró fosc a la que no li agrada gens eixir de l'espessor, per compensar-ho té un potent cant cridaner amb el qual fa saber a la resta d'ocells que ell viu allí mateix i és l'amo d'eixe trosset de canyar o d'esbarzer.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)


Un altre ocell vestit amb un plomatge poc cridaner és el Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), té un vestit de color verd pel darrere i un groguet apagat per les parts ventrals, el verd l'ajuda a amagar-se dins dels matolls com són les canyes (Arundo ssp.) i els tamarits (Tamarix gallica), aquest ocell acaba de vindre de centre Europa i passarà tot l'hivern en les nostres terres.

Estornell (Sturnus vulgaris)


UN NOU VINGUT PROU PAREGUT AL NOSTRE ESTORNELL NEGRE

Aquests dies es veuen nombrosos estols, a voltes de milers d’exemplars, d’Estornell (Sturnus vulgaris), vénen del nord i per passar l’hivern amb nosaltres i els seus cosins que són uns valencians sedentaris, parlem de l’Estornell negre (Sturnus unicolor). Molt semblants es diferencien en el fet que al nouvingut li agrada viure en grups molt grans i tenen un plomatge negre ple de pigotes més clares amb reflexos metàl·lics prou més cridaner que el nostre que el nostre estornell negre.

Estornell negre (Sturnus unicolor)



LA RESTA D’OCELLS DEL CARRAIXET

El llistat d’aus el van completar el Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), Trist (Cisticola juncidis), un ocell sols present en els passos migratoris com el Cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala).

Fotja (Fulica atra)


Fotja (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Esplugabous (Bubulcus ibis), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)


Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Blauet (Alcedo atthis), Pit-roig (Erithacus rubecula), Gafarró (Serinus serinus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto) i Garsa (Pica pica).

Safranera de l’alfals (Colias crocea)


Les papallones d’eixe matí van ser Blanqueta de la col (Artogeia rapae) i Safranera de l’alfals (Colias crocea).

Cadernera (Carduelis carduelis)


Bibliografia

Diaz, M., Asensio, B., i Telleria, J. L. 1996. Aves Ibéricas I. No Paseriformes. J. M. Reyero Editor. Madrid.

Garrido-López, J. R. 2012. Avetorillo común Ixobrychus minutus. En, SEO/BirdLife: Atlas de las aves en invierno en España 2007-2010, pp. 36-47. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente-SEO/BirdLife. Madrid.

Pescador a Rall


Text i fotos © Rafa Muñoz 2019

Totes les fotos preses el dia 30 d’octubre de 2019 al terme d’Alboraia.

Camp de cols



AUS RAPINYAIRES A LA MARJAL DELS MOROS


29 d’octubre de 2019

Àguila calçada (Aquila pennata)


Han canviat l’hora, els dies s’acurten però els mosquits encara són els amos de la marjal i tenen bona fam. Un recorregut per la marjal implica tapar-se i encara fa calor per el que a les 11 del matí amb la llum forta i la temperatura val més tornar-se a casa.

Aguilot comú  (Buteo buteo)


Però les primeres hores del matí són molt entretingudes si camines amb cura per no fer soroll i intentes descobrir el màxim nombre d’ocells de la marjal. El passeig d’avui és per la franja interior de la marjal i aquest terreny obert està ple de conills (Oryctolagus cuniculus) i això l’aprofiten els predadors.

Vaig vores tres exemplars d’Àguila calçada (Aquila pennata), un Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), un Aguilot comú  (Buteo buteo) i un Esparver (Accipiter nisus).

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)


Amb poca aigua hi ha pocs ànecs, sols vaig vorer una parella d’Ascle (Mareca strepera) i un grapat de fotges (Fulica atra) a més de Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blanc (Ardea alba), Esplugabous (Bubulcus ibis) i Agró blau (Ardea cinerea).

Tieta (Anthus pratensis)


D’entre el fum de pardals destacaré que vaig sentir un Picot (Picus sharpei) i Teixidor (Remiz pendulinus). Pel cel passaven grans estols de varios milers d’Estornell (Sturnus vulgaris). Altres troballes del matí van ser Puput (Upupa epops), Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis), Tieta (Anthus pratensis), Totestiu (Parus major), Rossinyol bord (Cettia cetti), Trist (Cisticola juncidis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Estornell (Sturnus vulgaris), Garsa (Pica pica), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Cueta blanca (Motacilla alba), Blauet (Alcedo atthis), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Todó (Columba palumbus), Pit-roig (Erithacus rubecula), Pinsà (Fringilla coelebs) i Cagamànecs (Saxicola rubicola).

Blanqueta de la col (Artogeia rapae)


Per finalitzar dir-vos que les papallones que vaig trobar foren un fum de Blanqueta de la col (Artogeia rapae) i sols una Migradora dels cards (Vanessa cardui).

Migradora dels cards (Vanessa cardui)


Text i Fotos de © Rafa Muñoz

Totes les fotos fetes el 29 d’octubre a la marjal dels Moros.



NOVETATS A LA MARJAL DELS MOROS


DIES 8 I 24 D’OCTUBRE

Agró blau amb una anguila


Un Agró caça una Anguila

Cagamànecs (Saxicola rubicola)


Vaig ser testimoni d'una predació d'un Agró blanc (Ardea alba) que estava a l'aguait a la vora d'un toll, no vaig vorer l'acció perquè me la tapava la vegetació, però si vaig vorer com alçaba el vol amb una Anguila (Anguilla anguilla) gran al bec. Va anar al centre d'una illa seca propera, una volta va aterrar va soltar l'anguila que va caure a terra i començà a embolicar-se sobre ella mateixa. L'agró la vigilava de prop però no estava tranquil en estar molt a la vista de qualsevol au que volguera furtar-li-la. Va esperar una estoneta i quan l'esvarós peix teleosti va deixar de menejar-se tornà a agarrar-la amb el bec i se l'emportà a un lloc menys cridaner per atipar-se-la.

Teuladí torredà (Passer montanus)


Ocells residents

Poques novetats entre les aus sedentàries i reproductores de la marjal dels Moros, aquests dies he trobat en els dos passejos Àguila calçada (Aquila pennata), 4 femelles i un mascle d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Coll-verd (Anas platyrhynchos), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Totestiu (Parus major), Xoriguer (Falco tinnunculus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Trist (Cisticola juncidis), Cogullada vulgar (Galerida cristata).

Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros)


Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cruixidell (Emberiza calandra), Estornell negre (Sturnus unicolor), Fotja (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blanc (Ardea alba), Esplugabous (Bubulcus ibis), Agró blau (Ardea cinerea), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus). 

Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus)


També hi havia Teuladí torredà (Passer montanus), estols de caderneres (Carduelis carduelis) en pas i grups mes menuts d’aus locals, una femella d’Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Todó (Columba palumbus), Sivert (Netta rufina), Rascló (Rallus aquaticus), estols de gafarróns (Serinus serinus), Cagamànecs (Saxicola rubicola), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Garsa (Pica pica), estols de Verderol (Carduelis chloris) i Cabussonet (Tachybaptus ruficollis).

Pit-roig (Erithacus rubecula)


Ocells hivernants

Van arribant més espècies a passar l’hivern als Moros, el Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis), Xerlovita (Tringa ochropus), Merita (Vanellus vanellus), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Tieta (Anthus pratensis), Sarset (Anas crecca), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Cullerot (Spatula clypeata), Flamenc (Phoenicopterus roseus), Blauet (Alcedo atthis), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-roig (Erithacus rubecula) i el Pit-blau (Luscinia svecica).

Pit-blau (Luscinia svecica)


Ocells estivals reproductors

A moltes aus cada any els costa més anar-se'n a causa de l'augment de les temperatures, encara tenim a la marjal la Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), Xitxarrot (Acrocephalus arundinaceus) i Oroneta (Hirundo rustica).  

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)


Ocells sols presents en els passos migradors

Els ocells migradors van canviant, baixa la varietat i el nombre d’ocells passeriformes i es presenten algunes espècies de limícoles com el Fusell de mar (Pluvialis squatarola), el Territ variant (Calidris alpina) i el Papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca).

Fusell de mar (Pluvialis squatarola) i darrere Sarset (Anas crecca)


Papallones

Vaig trobar tres espècies de papallones, la Blanqueta de la col (Artogeia rapae), molts exemplars de Migradora dels cards (Vanessa cardui) i Safranera de l’alfals (Colias crocea).

Territ variant (Calidris alpina)



Una papallona viatgera

La papallona Migradora dels cards (Vanessa cardui) és un cas molt especial per moltes raons, és la papallona amb la distribució més ampla al món, sols falten a Sud-amèrica i Oceania. Aquest animal sols viu uns dos mesos, el seu cicle vital comença amb uns ouets de la mida d'un cap d’agulla que deixen pegats a algun card, els ous entre els 3 i 5 dies donen pas a un xicotet cuquet. L'eruga és una màquina de menjar sense treva que entre els 5 i 10 dies fa un capoll, després d'entre 7 i 10 dies es converteix en una bonica i forta papallona.  

Migradora dels cards (Vanessa cardui) 


La papallona cardera fa un llarg viatge migratori d'uns 12.000 kilòmetres eixint de l'Àfrica tropical, de països com Ghana o el Senegal, travessa el desert del Sàhara per arribar al nord d'Europa i després tornar a l'origen. Aquest viatge el fan volant a gran altura, generalment entre els 200 i 500 metres, poden arribant fins als 1000 metres d'altitud, es deixen espentar per vents favorables i arriben a fer velocitats de creuer de 40-50 km/h que els permet fer més de 1000 km diaris. Les carderes poden travessar oceans i arriben a llocs tan llunyans com la Gran Bretanya o Islàndia. Certes voltes aquests viatges els fan en nombrosos grups, com el que van detectat l'estiu de 2009 els radars anglesos del sud del país, van estimar que el núvol de papallones que detectaven estava format per uns 11 milions de papallones de la Migradora dels cards.

Safranera de l’alfals (Colias crocea)


Però no paren aquí les sorpreses, aquest descomunal viatge migratori han de fer-ho diverses generacions de papallones sempre buscant trobar les millors condicions per reproduir-se, la seua ampla distribució mundial demostra que aquesta estratègia és tot un èxit evolutiu. 

Per poder demostrar el seu viatge migratori un equip liderat pel professor Constantí Stefanescu del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers ha fet un estudi aprofitant la ciència ciutadana i plataformes digitals com www.falterfunde.de i www.naturbeobachtung.at, han obtingut dades i mostres de papallones, de les mostres s'han fixat en els isòtops estables d'Hidrogen de les ales.

Els isòtops d'Hidrogen varien el nombre neutrons del nucli segons el lloc geogràfic d'on provinguen, l'Hidrogen forma part de l'aigua que de les plantes passa a les erugues quan mengen les fulles i una volta feta la metamorfosi aquests isòtops passen a formar part de les papallones adultes i això permet mostrejar els isòtops que hi ha a les ales.

Blanqueta de la col (Artogeia rapae)






Gràcies als isòtops d’Hidrogen s'ha deduït que en un any fan falta quatre generacions de papallones per pujar de l’Àfrica tropical als països Escandinaus i Islàndia i sorprenentment sols fan falta dues generacions per tornar a punt d’eixida.

El gran recorregut d'aquest excepcional viatge migratori de la Vanessa cardui és el següent; la primavera neix la 1a generació al Sud d'Europa, els adults migren al Nord d'Europa on fan les postes. La 2a generació neix l'estiu al Nord d'Europa i els adults baixen en funció dels recursos a una llarga franja que va del sud d’Europa al Sahel. 

La 3a generació neix a la tardor al Sahel després de l'època de pluges de setembre i octubre i els adults migren a l'Àfrica Tropical per fer les seues postes. La 4a generació neix a l'Àfrica Tropical durant els mesos hivernals i els adults emprenen viatge cap al nord fins al Sahel on fan les seues postes.


La 5a generació del Sahel puja al nord d’Àfrica i a les illes Canàries per reproduir-se. Per fi la 6a generació arriba al sud d’Europa per reproduir-se i tornar a començar el seu cicle vital.

Sympetrum striolatum


Libel·lules

Alguns mascles d'Aeshna mixta es van deixar vorer pels senillars de les zones centrals de la marjal, mentre pels tolls d'aigua es veien els acoblaments tipus tàndem de mascle i femella per fer la posta d'ous de Sympetrum fonscolombii mentre alguns mascles de Sympetrum striolatum s'assolellaven damunt de les passarel·les de fusta.

Salicornia sp.


Reptils

Andragó (Tarentola mauritanica)

Mamífers

Llebre comuna (Lepus granatensis)

Peixos
Anguila (Anguilla anguilla)

Trenc d'alba a Sagunt



Fonts i bibliografia


Stefanescu, C., Páramo, F., Åkesson, S., Alarcón, M., Ávila, A., Brereton, T., Carnicer, J., Cassar, L. F., Fox, R., Heliölä, J., Hill, J. K., Hirneisen, N., Kjellén, N., Kühn, E., Kuussaari, M., Leskinen, M., Liechti, F., Musche, M., Regan, E. C., Reynolds, D. R., Roy, D. B., Ryrholm, N., Schmaljohann, H., Settele, J., Thomas, C. D., van Swaay, C. and Chapman, J. W. (2012), Multi-generational long-distance migration of insects: studying the painted lady butterfly in the Western Palaearctic. Ecography. doi: 10.1111/j.1600-0587.2012.07738.x


Stefanescu C., Soto D.X., Talavera G., Vila R., Hobson K.A. (2016). Long-distance autumn migration across the Sahara by painted lady butterflies: exploiting resoure pulses in the tropical savannah. Bilogy Letters. DOI: 10.1098/rsbl.2016.0561





Text i fotos © Rafa Muñoz 2019

Totes les fotos fetes els dies 8 i 24 d'octubre de 2019 a la marjal dels Moros, Sagunt. 


Sympetrum fonscolombii