Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cel. Mostrar tots els missatges

UN CARRAIXET PLE D’OCELLS I BRUTÍCIA!


6 de novembre de 2019

Barranc del Carraixet, Alboraia


El dia assolellat després d’uns dies de forts vents de ponent no m’ha defraudat, he pogut trobar 36 espècies d’aus i tres d’invertebrats, un parotet de bassa i dues espècies de papallona. El problema de la brutícia al Carraixet no és de la vegetació natural que creix al llit, el problema és la gran quantitat de fem i brutícia que buidem al barranc, hi ha un fum d’envasos d’aigua de plàstic, que amb molta probabilitat acabaran al Mediterrani. També hi ha un bon grapat de carros de les grans superfícies comercials de Port Sa Platja, aquestes empreses haurien de trobar mesures per evitar que acaben al llit del barranc i podrien fer alguna activitat per arreplegar els que ja estan dins, així demostrarien una veritable consciència ecològica i un compromís amb Alboraia  i amb tots els seus clients de l’Horta Nord.

Brutícia al barranc del Carraixet


Però tornant als valors naturals del Carraixet dir-vos que les aus fan d’aquest estret oasi un espai natural molt important. Les més abundants d'eixe matí van ser 103 exemplars de Fotja (Fulica atra), crec que poden fer del Carraixet l’espai més important d’hivernada d’aquesta espècie a la província de València després de l’Albufera i ben segur és on hi ha la densitat més gran. Li segueix en importància pel seu nombre el Coll-verd (Anas platyrhynchos) amb 63 exemplars, la Polla d'aigua (Gallinula chloropus) amb 55 exemplars i la Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) amb 36 individus.

Oroval (Ardeola ralloides)


No sols tenim les espècies més comunes, també tenim ocells més escassos en època hivernal com un exemplar de Gomet (Ixobrychus minutus), de l’Oroval (Ardeola ralloides) hi havia dos exemplars, també Teixidor (Remiz pendulinus) o els 3 exemplars de Blauet (Alcedo atthis).

Ànec mut (Cairina moschata)


Els ocells exòtics procedents de fuites o que s'han alliberat deliberadament també troben un bon hàbitat al llit del barranc. Hi havia 8 exemplars d’Ànec mut (Cairina moschata) que semblaven estar en període cel, nadaven en paral·lel amb els plomatges eriçats, menejaven els colls avant i arrere sincronitzadament i emetien un greu so tremolós. La cita més antiga que tinc al meu registre és de març de 2007 per tant els tenim ja un mínim de 12 anys a Alboraia. També he vist una Oca (Anser anser domesticus) que segons les meues dades està al Carraixet des de l’octubre de 2013, per tant ja la tenim sis anys vivint al barranc amb tota normalitat.

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)


Les altres espècies d’aus vistes han sigut l’Agró blau (Ardea cinerea), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis), Cadernera (Carduelis carduelis), Colom domèstic (Columba livia domestica), 2 Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Estornell (Sturnus vulgaris), Estornell negre (Sturnus unicolor) i 4 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio). 

Coll-verd (Anas platyrhynchos) mascle

Garsa (Pica pica), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-blau (Luscinia svecica), Pit-roig (Erithacus rubecula), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Rossinyol bord (Cettia cetti), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Tieta (Anthus pratensis), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Totestiu (Parus major), Trist (Cisticola juncidis) i Xoriguer (Falco tinnunculus).

Coll-verd (Anas platyrhynchos) femella


Els invertebrats que he pogut identificar han sigut un parot de bassa, l’Aeshna mixta (Aeshna mixta) i dues papallones, la Blanqueta de la col (Artogeia rapae) i la Migradora dels cards (Vanessa cardui).

Blanqueta de la col (Artogeia rapae)


Text i fotos © Rafa Muñoz 2019

Totes les fotos s’han pres al Carraixet, Alboraia el dia 6 de novembre de 2019.

Camp de xufa a la vora del Carraixet, Partida de Savoia, Alboraia


MARJAL DELS MOROS, ESTEM EN HIVERN I JA COMENÇA EL CEL DE LES AUS.


26 de febrer de 2019, Marjal dels Moros, Sagunt.

Rascló (Rallus aquaticus)


Duguem uns dies que el termòmetre puja fins als 20 graus a migdia, ix el sol amb un cel clar, no bufa el vent i la marjal està plena d'aigua gràcies a les pluges de tardor, aquesta suma de factors fa que els animals vulguen començar el període reproductiu.

Camallonga (Himantopus himantopus)


Una parella de Camallonga (Himantopus himantopus) ha fet una còpula a la llacuna dels xatracs, hi ha set exemplars d'Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) 3 mascles i quatre femelles que romanen prou junts, els mascles comencen a marcar-se entre ells, de tant en tant es fan una envestida per demostrar que són més forts. Una Fotja (Fulica atra) no permet que cap altre ànec s'acoste al racó on està construint el niu.

Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)


Pels cels vaig vorer quatre exemplars d'Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), un d'ells amb plomatge tipus femella du marques alars de plàstic roig a les espatlles i va fer fugir a un Rascló (Rallus aquaticus) que travessa un clar entre les canyes.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)


Encara tenim moltes espècies hivernants a la marjal, està plena de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i de Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus), també he vist un Pit-blau (Luscinia svecica) i un Pit-roig (Erithacus rubecula).

Teuladí torredà (Passer montanus)


Text i fotos de Rafa Muñoz

Cullerot (Anas clypeata)


ABRIL, COMENÇA EL PERÍODE REPRODUCTOR A LA MARJAL DELS MOROS


17 i 27 d'abril.


En abril millora el temps, ja es va intensificant el sol, es generalitzen les arribades d'espècies i només vindre com tenen pressa comencen primer el festeig i després les copules, construcció dels nius, covar i tirar endavant els pollets. He realitzat dues visites una el dia 17 i altra el 27.

Sivert (Netta rufina)


Ja es veu una parella de Sivert (Netta rufina) amb dos pollets menuts. Els primers exemplars de Collverd (Anas platyrhynchos) i tres parelles de Fotja (Fulica atra) ja es veuen vigilant als seus pollets, l’Ascle (Anas strepera) fan un festeig on el més visible són les persecucions aèries. Vaig ser testimoni de còpules de Carregada (Glareola pratincola), encara es deixa vorer una parella de Cullerot (Anas clypeata) i potser tornarà a reproduir-se enguany. Tenim tres parelles d’Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) que pugen molt el valor d’este espai natural i uns deu exemplars de Boix (Aythya ferina).

Es veuen jocs aeris d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) crec que tenim dues parelles i encara hi ha alguna Àguila calçada (Hieraaetus pennatus).

Flamenc (Phoenicopterus roseus)


Una majoria de flamencs (Phoenicopterus roseus) joves encara trien les llacunes més grans per descansar i trobar aliment, vaig comptar 51 exemplars el dia 17. Dos martinets (Nycticorax nycticorax) descansaven en un tamarit de la gola de l’estany i 27 Picaport (Plegadis falcinellus) es menegen sense descans entrant i eixint dels llocs amb el canyís més espés. També vaig trobar un Cabrellot (Podiceps cristatus) en les llacunes interiors que ben segur serà un dels membres de la parella que es va reproduir l’any passat i dues parelles de Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis). Encara es veuen les últimes corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo) que no tenen ganes de marxar al nord.

Femella d'Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)


Els limícoles presents són un Siglot cantaire (Numenius phaeopus) que va passar volant direcció nord el dia 17. L’Agró blau (Ardea cinerea) ja deu estar covant i ja es veuen els primers Agró roig (Ardea purpurea) acompanyats de Garseta blanca (Egretta garzetta) i d’Esplugabous (Bubulcus ibis). Hi havia huit camallongues (Himantopus himantopus), una Siseta blanca (Actitis hypoleucos) i tres tiforts (Tringa totanus).

Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)


La Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) com ja està aquí uns dies, estan covant o construint els nius, calcule que tindrem vora 80 exemplars, unes 40 parelles. El dia 17 els acompanyaven 4 Gavina capnegra (Larus melanocephalus) i alguns exemplars no reproductors de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis).

Xatrac d'albufera (Sterna hirundo)


El grup dels xatracs és un del més espectacular i fa de la marjal dels Moros, potser, el millor lloc d’Espanya per poder observar-los, els xatracs bec-llarg (Sterna sandvicensis) fan copules i els mascles fan ofrenes de peix a les femelles, un mascle grandot, molt orgullós i estirat es passejava amb quatre peixets al bec per demostrar que seria un bon pare i convéncer-les perquè el trien. Els Xatracs d'albufera (Sterna hirundo) és el més cridaner i inquiet, ara es barallen, cuiden el foradet on pondran els ous i esperen els peixets que els du el mascle i fan les copules. Les mongetes (Sternula albifrons) estan més endarrerits i o es dediquen a pescar o a descansar a la colònia de cria. Els fumarells de galta blanca (Chlidonias hybrida) no paren de volar prop de les séquies i ras per damunt dels carrissars buscant aliment.

Xatrac d'albufera (Sterna hirundo)

Es deixen vorer les primeres tórtores (Streptopelia turtur) mentre les xicotetes aus del carrissar estan dedicades a cantar a tot pulmó per defensar els seus territoris amb l’esperança d’atraure alguna femella que vulga emparellar-se, hi ha Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), Busquerot (Acrocephalus arundinaceus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Boscaler comú (Locustella luscinioides) i mentre volant canta el Trist (Cisticola juncidis) sense descans evidentment molt encelat. En els racons més arbrats i ombrívols cantaven els primers rossinyols (Luscinia megarhynchos).

Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon)


Dels invertebrats, en concret dels parots de bassa, destacaré el primer exemplar d’Ischnura elegans (Ischnura elegans), poc habitual i fàcilment deu ser un migrant vaig trobar una  Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla).

Recorregut proposat.


Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.