27 de maig 2018

LAGUNA DE NAVASECA Y TABLAS DE DAIMIEL EN MAYO

Malvasía cabeciblanca (Oxyura leucocephala)

Llevaba mucho tiempo deseando sacar algo de tiempo y acercarme a Ciudad Real, en concreto a disfrutar de los humedales al término de Daimiel y por fin lo conseguí el día 3 de mayo, salí por la tarde de València dirección Manzanares donde encontré un alojamiento económico en un hotel de carretera, los empleados eran muy amables y el precio bastante económico tanto por dormir como para cenar, el único problema es que las habitaciones que daban a la autovía eran muy ruidosas. El 4 de mayo tras un café con leche y unas sobrias tostadas de pan con aceite salí a las 7 de la mañana con dirección a la laguna de Navaseca.

Laguna de Navaseca, Daimiel



Esta es una laguna endorreica que está en una depresión que solo retenía agua en época de lluvias pero gracias a la construcción del EDAR de Daimiel ahora se le garantiza un suministro constante de aguas depuradas que han obrado el milagro, cuando la mayoría de las lagunas manchegas se secan en el estío aquí queda agua suficiente para mantener un cinturón de carrizos y algunos bosquetes de Tamarix ssp., gracias a ello toda una multitud de especies acuáticas toman posesión de esta zona, pero además para aumentar el valor naturalista se ha habilitado un camino peatonal de 3,5 km que bordea toda la laguna y una carretera local la atraviesa en sentido norte-sur, se ha construido una completa red de observatorios que ayudan a disfrutar de las aves a corta distancia, hay siete en el camino perimetral y uno más  en la carretera que lo atraviesa.

Observatorio sur parking


Observatorio 1 sur parking.

En la localidad de Daimiel, desde la circunvalación norte, la N-420, hay un desvío dirección norte con un poco llamativo panel de madera donde pone Navaseca, siguiendo esa estrecha carretera se llega sin pérdida a la laguna de Navaseca, cuando te acercas se ve una bifurcación donde una pequeña pista de tierra nos lleva a un parking y al primer observatorio, al sur de la laguna, el que llamaré observatorio 1 sur parking, sito en las coordenadas 39° 5'56.04"N / 3°36'58.61"O.



En este punto desde un altozano se domina toda la laguna, está para un poco alejada de la caseta pero permite un rápido recuento de las especies más grandes y en el cinturón de carrizos próximos cantaban relativamente cerca el Carricero común (Acrocephalus scirpaceus ambiguus) y el Carricero tordal (Acrocephalus arundinaceus). En la laguna destacaban buenos números de Flamenco común (Phoenicopterus roseus), unos 200 y mucha Malvasía cabeciblanca (Oxyura leucocephala) unos 100 ejemplares.

Carricero tordal (Acrocephalus arundinaceus)



Siguiendo andando por la carretera que atraviesa en dirección norte se siguen observando ambas especies de carriceros y bastante Gaviota reidora (Chroicocephalus ridibundus) que estaban incubando cerca, levantaron el vuelo acompañadas de los las ruidosos cantos de alarma de alguna Cigüeñuela común (Himantopus himantopus), muy pronto se llega al observatorio que llamaré 2 sito en 39° 6'5.31"N /  3°36'57.16"O.

Gaviota reidora (Chroicocephalus ridibundus)


Observatorio Carretera 2.

Flamenco común (Phoenicopterus roseus)


Está pegado a una lámina de agua y es un punto ideal para observar y hacer fotos desde muy cerca y sin molestar a la Malvasía cabeciblanca (Oxyura leucocephala) y al Zampullín cuellinegro (Podiceps nigricollis) que ya cebaban los primeros pollos. Dada la orientación este de las troneras este observatorio solo es bueno para fotografiar por la tarde.

Espátula común (Platalea leucorodia)


A espaldas tenemos una visión central de la laguna principal donde se ven a relativa distancia la mayoría de las aves que prefieren las aguas abiertas, entre otras vi  Zampullín común (Tachybaptus ruficollis), Tarro blanco (Tadorna tadorna), Somormujo lavanco (Podiceps cristatus), Pato colorado (Netta rufina), Gaviota patiamarilla (Larus michahellis), Focha común (Fulica atra), 6 Espátula común (Platalea leucorodia) y un grupo que descansaba compuesto por 25 Avoceta común (Recurvirostra avosetta), 5 Combatiente (Philomachus pugnax) y una Aguja colinegra (Limosa limosa).

Zampullín cuellinegro (Podiceps nigricollis)




Al acabar de atravesar la laguna cogí la circunvalación a mano derecha, en sentido de las agujas del reloj, aunque andaba con el sol de cara comprobé que este lugar es bueno a primera hora ya que patrullaban en grupo unos 40 Fumarel cariblanco (Chlidonias hybrida) que volaban a ras sobre los campos de un cereal ya crecido atrapando insectos al vuelo, punto p1.

Fumarel cariblanco (Chlidonias hybrida)


Observatorio 3

Enseguida se llega a un observatorio 3 que solo permite ver alguna Gallineta común (Gallinula chloropus) y con suerte alguna Garza imperial (Ardea purpurea). (39°6'13.43"N / 3°36'44.98"O).

Ánade friso (Anas strepera)


Observatorio 4

Unos metros más y se llega al observatorio 4 (39°5'59.05"N / 3°36'44.85"O) donde añadí Andarríos chico (Actitis hypoleucos), Ánade azulón (Anas platyrhynchos), Ánade friso (Anas strepera) y Chorlitejo chico (Charadrius dubius). También a primera y a última hora acuden a beber varios grupos pequeños de Ganga ibérica (Pterocles alchata) y con suerte después de abrevar se posan en los barbechos o campos labrados de la zona este de la laguna, yo los observé en los puntos marcados como p2.

Ganga ibérica (Pterocles alchata) 


Observatorio 5

Chorlitejo grande (Charadrius hiaticula)

Casi cerrando el semi-perímetro se encuentra el que yo denomino observatorio 5 (39°5'55.75"N / 3°36'49.84"O) que no añadió nuevas especies pero muy cerca, en el p3, había una zona de aguas someras y vegetación rala donde pude observar Andarríos bastardo (Tringa glareola), Chorlitejo grande (Charadrius hiaticula), Lavandera boyera  (Motacilla flava) y un Bisbita gorgirrojo (Anthus cervinus).

Bisbita gorgirrojo (Anthus cervinus)


De nuevo en el punto de partida inicial volví a atravesar la laguna por la carretera local y añadí Garza real (Ardea cinerea), Archibebe común (Tringa totanus) y Calamón común (Porphyrio porphyrio) y una sola Pagaza piconegra (Gelochelidon nilotica) a mi listado, una vez en el extremo norte observé un territorio de Carraca europea (Coracias garrulus) en concreto un macho que aportaba cebas al nido.



Esta vez continué a mano izquierda siguiendo la senda perimetral en sentido contrario a las agujas del reloj y ahora sí, con la luz de espaldas, en esta zona hay buenas zonas de carrizo y pude observar brevemente a un Rascón europeo (Rallus aquaticus)​ y escuché y me costó un rato poder observar un macho de Pájaro moscón (Remiz pendulinus), aquí también hay Bigotudo (Panurus biarmicus) pero yo no tuve suerte, p4.


Observatorio 6

El Observatorio 6 (39°6'13.52"N / 3°37'1.50"O) debe es un buen lugar para fotografiar pero las aves quedaban algo lejos, añadí Aguilucho lagunero (Circus aeruginosus), Cormorán grande (Phalacrocorax carbo), Garcilla cangrejera (Ardeola ralloides) y un fugaz macho de Avetorillo común (Ixobrychus minutus).

Ánsar común (Anser anser)

Apenas unos metros más y entre chopos secos se abre una pequeña laguna al norte de la senda p5, aquí mi sorpresa fue el encontrar dos parejas de Ánsar común (Anser anser) acompañadas de 9 pollos, más adelante dedicará otra entrada a la reproducción de esta especie. Entre la vegetación tras escuchar su canto singular encontré un Mosquitero ibérico (Phylloscopus ibericus) en paso.

Mosquitero ibérico (Phylloscopus ibericus) 


Observatorio 7

En los campos en barbecho de la zona p6 encontré una pareja de Alcaraván común (Burhinus oedicnemus), Terrera común (Calandrella brachydactyla) y algo más lejos un Busardo ratonero (Buteo buteo). Seguí completando la circunvalación y encontré un grupo de 12 Ánsar común (Anser anser) no reproductores que pastaban en los campos próximos al oeste de Navaseca. En la laguna y desde el Observatorio 7 (39° 6'14.60"N / 3°37'11.87"O) vi 4 Cuchara europeo (Anas clypeata) y una Garceta común (Egretta garzetta).

Tarro blanco (Tadorna tadorna)


Observatorio 8 depuradora

Ya cerca de la zona de aparcamiento inicial está el último observatorio que yo llamaré Observatorio 8 (39° 6'4.76"N / 3°37'14.68"O) y pegado a la depuradora de la localidad observé Porrón europeo (Aythya ferina) y en los campos a espaldas una pareja de Perdiz roja (Alectoris rufa).

Tablas de Daimiel


Las Tablas de Daimiel

Ánsar común en el molino de Molemocho

Por la tarde me acerqué a las Tablas de Daimiel donde me sorprendió de nuevo la gran cantidad de Ánsar común (Anser anser) que custodiaban con recelo sus pollos sin quitar el ojo de un inmaduro de Águila real ibérica (Aquila chrysaetos homeyeri). Gracias al recuento de las diferentes fotografías que hice calculo que en las aguas del río Guadiana, en el paraje del molino de Molemocho (39°7'40.03"N / 3°41'21.09"O), punto 1, encontré un total de 131 ánsares adultos, entre los que había 13 parejas con un total de 61 pollos. En la misma zona también observé un total de 15 parejas de Cigüeña común (Ciconia ciconia) que debían estar incubando.

Águila real ibérica (Aquila chrysaetos homeyeri)


Como quedaban pocas horas de luz me acerqué a la laguna de aclimatación (39°8'22.12"N / 3°41'56.10"O) para ver de cerca que ánades tenían, a las especies ya observadas añadí Cerceta carretona (Anas querquedula), Porrón pardo (Aythya nyroca) y Cerceta pardilla (Marmaronetta angustirostris) como más destacables, este es uno de lugares típicos donde poder fotografiar estas especies más amenazadas o escasas.

Porrón pardo (Aythya nyroca)


Regresé al Molino Molemocho y seguí la pista que hace de límite sur del Parque Nacional hasta llegar al Puente Navarro (39°6'43.05"N / 3°45'37.24"O), que es el límite oeste del parque y allí pude ver Martiente común (Nycticorax nycticorax), 6 parejas de Somormujo lavanco (Podiceps cristatus) aguas arriba de la presa (Podiceps cristatus) y no menos de 4 parejas de Aguilucho lagunero (Circus aeruginosus) entrando a sus nidos en los grandes carrizales de esta zona.

Martiente común (Nycticorax nycticorax)


La Motilla del Azuer



Después de un intenso y largo día me fui a cenar y a descansar, al día siguiente tenía que llegar a comer a València y solo pude aprovechar las 3 primeras horas de la mañana para acercarme a ver el espectacular yacimiento de Motilla del Azuer (39°2'36.09"N / 3°29'51.21"O), como hay que concertar las visitas y solo las hacen los sábados tuve que contentarme con dar una vuelta al perímetro vallado de esta joya de la Edad del Bronce.



Esta es una singular estructura que era un conjunto de enormes silos de unos 6 m³, fortificados con varias murallas concéntricas que protegían varias viviendas con capacidad para unos 100 habitantes, y en el centro tenían una monumental torre vigía cuadrangular, también había dentro un complejo sistema de pozos que es el más antiguo de los documentados en la Península, toda la estructura estuvo ocupada entre el 2200 y el 1300 a.C. En los alrededores se han encontrado cementerios, hornos e instalaciones para el estabulado de ganados. 

Colonía de cigüeñas en el Molino Molemocho


El rápido paseo sirvió para darme cuenta de la importancia de este asentamiento que me recordó mucho a los Nuraghi de la isla de Cerdeña y me hizo desear volver para visitarlo por dentro, me compensó la observación de una esquiva Codorniz (Coturnix coturnix) que levantó a mi paso y debía estar incubando. Sin  dudar esta zona de Ciudad Real merece una visita más pausada y preferiblemente en primavera, ¡volveré!

Cerceta carretona (Anas querquedula)


Texto y fotos de Rafa Muñoz 2018

Andarríos bastardo (Tringa glareola)





13 de maig 2018

LA RENAIXENÇA DELS MARJALS D'ALMENARA

Els Estanys d'Almenara



Al nord del golf de València, en els límits de les comarques del Camp de Morvedre i la Plana Baixa poc a poc estan ressorgint els aiguamolls que estigueren a punt morir sota el ciment dels apartaments de platja i dels camps de conreu.

Fins a la conquesta cristiana estos aiguamolls costaners eren vedats de caça i terres de pastura del ramat, per eixample els 7 kilòmetres de platja al nord del Camp de Morvedre van ser un vedat de caça que va donar en Jaume I al cavaller tortosí Robau Voltorasch.

Llagosta (Anacridium aegyptium)

Fins aleshores els aiguamolls eren considerats llocs insalubres per culpa de la gran quantitat de mosquits que transmetien tot tipus de malalties infeccioses. Per tant duran set segles es van construir canals per drenar i buidar les aigües a la mar i és quan estos terrenys passaren a anomenar-se marjals.
Segons Josep Torró, professor de Història Medieval de la Universitat de València, el començament dels intents de posar en conreu els aiguamolls d’Almenara va ser en 1312 i a poc a poc, amb el pas dels temps es calcula que es van dessecar vora 200 hectàrees.

Camallonga (Himantopus himantopus)


En primer lloc es va plantar arròs però prompte es va canviar a cultius hortícoles on es plantà tot tipus de verdures. A Almenara sols quedaren sense transformar les tres llacunes d’aigua dolça prop de la penya de l’estany i al Camp de Morvedre quedaren les torberes d’Almardà.

Partida de Calamocs


Gràcies a una gran tasca perseverant de conscienciació i denuncia per part de grups d’ecologistes s’ha aconseguit capgirar el destí, a poc a poc s’han tornat a recuperar prou hectàrees de marjal que de ben seguida han sigut aprofitades per plantes, invertebrats, amfibis i ocells, és de destacar molt especialment el Grup Acció Ecologista Agró encapçalada pel veterà Enric Amer.

Hui podem gaudir de 1.496,98 ha protegides a la marjal d’Almenara, Este espai es reparteix entre els termes d’Almenara amb 484,68 ha, Xilxes amb 310,12 ha, la Llosa amb 301,90 ha, Sagunt amb 222,81 ha, Moncofa amb 73,74 ha, Quartell amb 63,57 ha i Benavites amb 30,16 ha. Recordar-vos que com punt d’informació i d’educació ambiental tenim la Casa Penya,  esta vella alqueria arrossera s’ha convertit en un Centre Ambiental gestionat per Acció Ecologista Agró gràcies a un conveni signat amb l’Ajuntament de Sagunt.

Recorregut per la partida de Calamocs


El dia 26 d’abril vaig centrar-me en els Estanys i en el camí de Mangraners i el 30 en la partida de Calamocs, amb dos en el terme d’Almenara, em vaig sorprendre per la varietat i qualitat de les espècies que vaig trobar que van sumar un total de 66 espècies així com de la quantitat de noves terres tornades a inundar i que estaven plenes aus. 

Recorregut pels Estanys i pel camí de Mangraners


Agrós; Gomet (Ixobrychus minutus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Esplugabous (Bubulcus ibis), Oroval (Ardeola ralloides), Agró roig (Ardea purpurea), Agró blau (Ardea cinerea), Martinet (Nycticorax nycticorax).

Corbs marins; Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo).

Podicipediformes; Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

Ànecs; Collverd (Anas platyrhynchos), Sivert (Netta rufina). 

Flamencs; Flamenc (Phoenicopterus roseus).

Picaport (Plegadis falcinellus)


Tresquiornítids; Picaport (Plegadis falcinellus).

Rapinyaires; Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Soliguer (Falco tinnunculus).

Ràl·lids; Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Fotja (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus).

Xerlovita camagroga (Tringa glareola)

Limícoles; Bequeruda (Gallinago gallinago), Xerlovita camagroga (Tringa glareola), Siseta blanca (Actitis hypoleucos), Carregada (Glareola pratincola), Tifort (Tringa totanus), Corriolet (Charadrius dubius), Corriol gros (Charadrius hiaticula), Camallonga (Himantopus himantopus), Territ variant (Calidris alpina), Territ menut (Calidris minuta).

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida)



Làrids; Mongeta (Sternula albifrons), Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida), Gavina capnegra (Larus melanocephalus), Gavina corsa (Larus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Curroc (Gelochelidon nilotica), Xatrac gros (Hydroprogne caspia).

Colúmbids; Todó (Columba palumbus).

Abellerols; (Merpos apiaster) i puputs (Upupa epops).

Alcedínids; Blavet (Alcedo atthis).

Oriòlids; Oriol (Oriolus oriolus).

Apòdids; Falcia (Apus apus).

Hirundínids; Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum), Parpallò (Riparia riparia), Oroneta (Hirundo rustica).

Motacíl·lids; Cueta groga (Motacilla flava).

Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus)

Bosqueretes i xitxarres de canyar;  Boscaler comú (Locustella luscinioides), Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Trist (Cisticola juncidis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala).

Túrdids; Estornell negre (Sturnus unicolor), Merla (Turdus merula), Rossinyol (Luscinia megarhynchos).

Fringíl·lids; Cadernera (Carduelis carduelis), Gafarró (Serinus serinus).
Còrvids; Blanca (Pica pica).

Teuladí torredà (Passer montanus)

Passèrids; Teuladí (Passer domesticus), Teuladí torredà (Passer montanus).

Amfibis; Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa), Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta)

Rèptils; dragonet (Tarentola mauritanica).

Còpula d'Ischnura elegans



Invertebrats com el Cranc de riu americà (Procambarus clarkii), insectes com la llagosta (Anacridium aegyptium) o els parotets de bassa com el Ischnura elegans o la Trithemis annulata.

Trithemis annulata



Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.

11 de maig 2018

RAFALELL I VISTABELLA EN PRIMAVERA


19/04/2017

Massamagrell, Zona protegida per a preservar al Corriol camanegre 

Este aiguamoll no és massa cridaner perquè a més de ser menut està aïllat per la V-21, per la urbanització de la platja de la Pobla de Farnals i la mar però en certs aspectes està prou bé conservat, a més acull un dels escassíssims racons de platja verge del centre del País Valencià. És un espai on el rei és el canyís en la part més llunyana de la mar, li segueix una franja de salicòrnies que quan s’acosten a la mar van obrint-se i donen pas a la vegetació dunar, per acabar en les arenes d’una platja molt ampla. En alguns punts més prop de les séquies  creixen peus de tamarits prou vells i pegat als edificis de Medicàlia tenim un xicotet bosc, un mescla de jardí amb espècies exòtiques i un hort prou assilvestrat amb oliveres i baladres.


Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus)

Vaig fer una passejada començant per la rotonda de l’eixida de la V-21, en passar un xicotet bosquet vaig entrar a un camí que travessa el canyar on vaig sentir cinc mascles de Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), nou cants de diferents mascles de Rossinyol bord (Cettia cetti), un cant d’un mascle de Boscaler comú (Locustella luscinioides) i deu exemplars de Trist (Cisticola juncidis) que cantaven mentre volaven amb la seua peculiar trajectòria ondulant, mentre mig amagats en els arbrets cantaven els mascles de Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala).


Agró roig (Ardea purpurea)


En les reduïdes i amagades llacunes vaig sorprendre dues parelles d’Agró roig (Ardea purpurea), de l’abundant Collverd (Anas platyrhynchos) calcule que hi ha 8 parelles criant i una parella de Fotja (Fulica atra), en una séquia una femella de Sivert (Netta rufina) volia endur-se als seus pollets lluny de la meua proximitat., em va sorprendre comprovar que també aquí ha arribat el Picaport (Plegadis falcinellus) en concret dos exemplars.


Vegetació prop de les dunes, florida gràcies a les plutges

Altres espècies més singulars que vaig vorer van ser Xerlovita (Tringa ochropus), una Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida), 2 Gavina corsa (Larus audouinii).


Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)


Per finalitzar este apunt de la diversitat que s’amaga als termes de València i Massamagrell dir-vos que vaig observar 3 parelles de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). Este xicotet limícola viu i fa el niu entre les dunes i les petxines prop de la platja, per això ha vist reduir les seues poblacions per la urbanització de les nostres costes. Les màquines que renten les platges esborren els racons on fan niu, els passejants xafen ous, els gats i gossos maten als pollets que no poden fugir volant.  

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

El corriol necessita que respectem alguns trossos de platges verges per poder enriquir la nostra biodiversitat. Per això Conselleria amb la col·laboració dels ajuntaments han començat un programa de delimitació i protecció dels espais apropiats pel Corriol camanegre, perquè no entren dins ni persones, ni animals domèstics, ni màquines de neteja, un dels eixamples d’actuació el tenim en el tros de terme de Massamagrell, esperem que València també ho faça prompte en el seu terreny.

Recorregut proposat

Tex i fotos de Rafa Muñoz

ABRIL AL CARRAIXET

Pollets d'ànec Collverd (Anas platyrhynchos)


Com estem en ple període de reproducció la major part dels habitants del llit del barranc estan amb pollets, les espècies migratòries que acaben de vindre van una mica més endarrerides i estan cantant anunciant la seua presencia i intentant conquerir l’amor d’una femella. Elles busquen un mascle fort que puga garantir l’aliment quan estiguen covant i després un treballador incansable per nodrir als pollets sense descans i per defensar-los de qualsevol predador. Vaig fer dues visites, un els dies 18 i 24 d’abril.

Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis)


Els collverds (Anas platyrhynchos) tenen pollets, vaig comptar 6 parelles diferents amb pollets, calcule que hi hauran unes 26 parelles en un terreny delimitat de 15 ha, per tant una parella cada 0,57 ha. Amb un nombre paregut es troba la Polla d'aigua (Gallinula chloropus) que segurament tindrà unes 25 parelles al llit del Carraixet, per tant una parella cada 0,6 ha. Vaig adonar-me que quant tenen pollets no es deixen vorer i viuen amagades dins de la vegetació, haurem d’esperar uns dies per començar a trobar als jovenets més crescuts. Vaig vorer un solitari mascle de Sivert (Netta rufina) deu ser una au que ha parat a descansar, no crec que el tinga’m com reproductor al barranc.

Fotja (Fulica atra)


Les fotges (Fulica atra) són encara menys nombroses, calcule que hi ha unes 15 parelles per tant una parella cada hectàrea, una de les que ha fet el niu més visible que el mes passat covava 3 ous segueix xitada al niu però ja se li veu al primer pollet diminut assolellant-se pegat a l’esquena de sa mare. Del menut Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis) deu haver-hi quatre parelles per tant fan una densitat d’una parella cada 3,75 ha. Sols vaig vorer 8 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), esta espècie es pot reproduir tot l’any, ara no es veuen pollets o estaven amagats.

Gomet (Ixobrychus minutus)

Una de les sorpreses del mes ha sigut poder observar en bones condicions un mascle de Gomet (Ixobrychus minutus), esta espècie s’amaga molt bé i és difícil d’observar, deu ser l’única parella en tot el llit. De la família de les garses també hi havia un Agró blau (Ardea cinerea), dues garsetes blanca (Egretta garzetta), pels camps del voltant un Esplugabous (Bubulcus ibis) i dins del llit del barranc un Oroval (Ardeola ralloides).

Rossinyol bord (Cettia cetti)


De les aus del canyís vaig vorer o sentir una Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), tres mascles de Busquerot (Acrocephalus arundinaceus), 16 Rossinyol bord (Cettia cetti) i 7 Trist (Cisticola juncidis).

Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla)


De la resta d’aus menudes del barranc i dels camps que l’envolten vaig observar Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum), Oroneta (Hirundo rustica), Falcia (Apus apus), Totestiu (Parus major), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), un mascle cantor de Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla) i una Busquereta de garriga (Sylvia cantillans iberiae) està darrera estava en pas migratori.

Cueta groga (Motacilla flava)


Altres van ser l’Estornell negre (Sturnus unicolor), Teuladí (Passer domesticus), Teuladí torredà (Passer montanus), Cadernera (Carduelis carduelis), Gafarró (Serinus serinus), el Verderol (Carduelis chloris) mascle ja es veu acompanyant als seus primers fills, són uns volantons inquiets, mentre la femella deu covar la segona niuada, Cueta blanca (Motacilla alba) i altra espècie en pas migratori, la Cueta groga (Motacilla flava), Merla (Turdus merula), un mascle de Rossinyol (Luscinia megarhynchos) cantava dins del dens arbrat ornamental d’un camp al costat del barranc, aprofitant que este és el lloc més ombrívol de la contornà. Un altre acabat de vindre del sud va ser un Papamosques gris (Muscicapa striata).

Verderol (Carduelis chloris)

Més grans són les següents espècies presents en este racó de l’Horta Nord el Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Blanca (Pica pica) i un Soliguer (Falco tinnunculus).

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)


De les aus exòtiques vaig vorer quatre ànecs mut (Cairina moschata) i 7 Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) una d’elles de color blau, altres vam cridar-me l’atenció que menjaven brots tendres dels tamarits (Tamarix ssp.) que estan a la desembocadura.

Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta)


De gavines i xatracs, entre la platja i el barranc, vaig vorer una Gavina capnegra (Larus melanocephalus), Gavina corsa (Larus audouinii), Gavina corsa (Larus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida), a la platja encara es veien 9 Territ tres-dits (Calidris alba), una Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), 2 Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) i 3 Mongeta (Sternula albifrons).

Tortuga de panxa roja (Pseudemys nelsoni)

Vaig alegrar-me en trobar dos exemplars de Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa) que intenten viure en sa casa que ara està plena d’espècies exòtiques com són la Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta) o la Tortuga de panxa roja (Pseudemys nelsoni).

Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa)


Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.

Groc, opció curta, roja opció llarga.


Collint cebes als camps de la partida Savoia, tot un dur treball!