23 de març 2019

MARÇ AL CARRAIXET

Blanca (Pica pica)



Març és temps de canvis biològics al Carraixet, algunes espècies residents comencen a criar i altres aprofiten el llit del barranc per parar unes hores o uns dies en el seu viatge migratori. Entre els residents que estan construint el seu niu ara podem trobar la Blanca (Pica pica), dues parelles es reparteixen el llit del barranc entre la desembocadura i el pont de la carretera de Port Saplatja, la CV-311. 

Trist (Cisticola juncidis)


Un Trist (Cisticola juncidis) havia agafat plomes d'ànec per fer un bon matalàs dins del seu niu i alguns exemplars de Fotja (Fulica atra) ja estan covant.

Mascle de Collverd (Anas platyrhynchos)


Els ànecs Collverd (Anas platyrhynchos) també estan covant, ara sols es deixen vorer mascles, la gran majoria de femelles resten al niu amagades, vaig vorer un total de 61 exemplars, calcule que tindrem vora cinquanta parelles reproductores.

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)


El Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) és prou especial, no és com la majoria de les aus que es reprodueixen en un sols període, els galls blaus en tindre bon temps i aliment poden fer niu i tirar endavant als seus pollets qualsevol època de l'any, per això ara es veuen dues parelles amb un pollet crescut cadascuna, vaig comptar un total de 16 exemplars, calcule que deuen haver-hi unes 6 o 7 parelles.

Pollet de Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)


Entre les aus menys comunes al barranc dir-vos que vaig vorer un Picaport (Plegadis falcinellus), altra que cada dia és més freqüent observar és el gran colom que abans sols vivia als boscos i conreus de terra endins, el Todó (Columba palumbus), ara han aprés que viure als jardins i als camps prop dels humans és més segur que viure en plena natura perquè aquí tenen menys enemics i molta més disponibilitat d’aliments.

Todó (Columba palumbus)


Vaig vorer una escena curiosa al pont de la carretera CV-311, molta gent té el costum de vindre i llançar pa als ànecs però aquesta font d'aliment la intenten aprofitar més animals, per eixample hi ha una forta concentració de Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans) i això pot propiciar enfrontaments, una Fotja (Fulica atra) que volia eixir de l’aigua on s’assolellaven dues tortugues, intentà expulsar-les i va colpejar la closca de la més gran amb el bec, evidentment la tortugota la va ignorar i va continuar dormint.  

Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans)


Vaig vorer com una Rata Comuna (Rattus norvegicus) eixia del canyar i en una ràpida carrera s'acostava a un tros de pa i el menjava a tota presa perquè els collverds i una Polla d'aigua (Gallinula chloropus) li envestien per expulsar-la, ella fugia amb desgana i tornava de seguida a per més, però no acabaven les seues desventures perquè quan tornava dins del canyar amb un bon tros de pa rebia l'atac d'una rata més gran per furtar-li l'àpat.

Rata Comuna (Rattus norvegicus)

 Text i fotos de Rafa Muñoz.



Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

18 de març 2019

LA MARJAL DELS MOROS ACAVANT L’HIVERN

Picardona (Porzana porzana) 



En molt pocs llocs d’Europa a l’hivern es poden vorer tantes espècies juntes com en la marjal dels Moros, a Sagunt. En uns recorreguts fets els dies 6, 13 i 14 de març he pogut observar un total de 66 espècies.

Picardona (Porzana porzana) 


El més destacable va ser trobar una Picardona (Porzana porzana) el dia 14 en un dels llocs clàssics de l'espècie, un racó tot ple de plàstics que van a parar a les séquies i l'aigua els arrosseguen a la marjal on els primers carrissars els paren i es van acumulant en certs punts. 

Tant costa que el personal del parc o alguna brigada de neteja els retiren i els envien a un abocador?

Tant costa que els humans entenga'm que el plàstic tarda molts anys a desfer-se, que contamina tot, fins i tot arriba a la cadena dels aliments?

Cal conscienciar-nos i demanar la prohibició dels envasos de plàstic d'un sols ús.

Falcia pàl·lida (Apus pallidus)


Al cel de la marjal ja es veien els vols nupcials d'Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) mentre buscaven aliment un Aguilot comú (Buteo buteo) i fins a quatre exemplars d'Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) però l'alegria la donaren els dos primers exemplars de Falcia pàl·lida (Apus pallidus) que veig aquest any, ja feia uns dies que havia vist els primers nouvinguts d'Oroneta (Hirundo rustica) i d'Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum) que dia a dia augmenten el seu nombre a la marjal.

Ànec xiulador sud-americà (Mareca sibilatrix), Piuló (Anas penelope) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)


Per fi vaig poder observar i fotografiar l'Ànec xiulador sud-americà (Mareca sibilatrix) que està als Moros i augmenta la varietat d'ànecs presents, estos dies teniem Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Ascle (Anas strepera), Boix (Aythya ferina), Collverd (Anas platyrhynchos), Cullerot (Anas clypeata), Piuló (Anas penelope), Sarcet (Anas crecca) i Sivert (Netta rufina).

Flamenc (Phoenicopterus roseus)


Altres ocells aquàtics presents van ser Agró blau (Ardea cinerea), Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Flamenc (Phoenicopterus roseus), Fotja (Fulica atra), Garseta blanca (Egretta garzetta), Picaport (Plegadis falcinellus), Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i Rascló (Rallus aquaticus).

Tifort (Tringa totanus)


Els ocells limícoles amb el pas migratori i les primeres arribades d’espècies estivals van augmentant, vaig vorer Alena (Recurvirostra avosetta), Bequeruda (Gallinago gallinago), Camallonga (Himantopus himantopus), Corriolet (Charadrius dubius), Redonell (Calidris pugnax), Siseta blanca (Actitis hypoleucos), Tètol cuanegre (Limosa limosa), Tifort (Tringa totanus) i Xerlovita (Tringa ochropus).

Exemplar de Redonell (Calidris pugnax) mascle en plomatge nupcial a Noruega


De gavines i xatracs hi havia Gavina corsa (Larus audouinii), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis).

Pit-blau (Luscinia svecica)


La llista obtinguda la van completar Bitxac comú (Saxicola torquatus), Blanca (Pica pica), Blavet (Alcedo atthis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cadernera (Carduelis carduelis), Colom roquer (Columba livia livia), Conill (Oryctolagus cuniculus), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta groga anglesa (Motacilla flava flavisisma), Estornell negre (Sturnus unicolor), Gafarró (Serinus serinus), Llebre comuna (Lepus granatensis), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pinsà (Fringilla coelebs), Pit-blau (Luscinia svecica), Pit-roig (Erithacus rubecula), Puput (Upupa epops), Rossinyol bord (Cettia cetti), Teuladí (Passer domesticus), Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus), Teuladí torredà (Passer montanus), Tieta (Anthus pratensis), Tieta de muntanya (Anthus spinoletta), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Totestiu (Parus major), Trist (Cisticola juncidis) i Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon).

Carrissars de la marjal dels Moros


Aquestes lletres sols volen ser una mostra de la importància dels aiguamolls com punts de cria, d'alimentació i de descans per a les aus i fer un crit d'atenció, entre tots obliguem als gestors i polítics a dedicar els recursos que permeten mantenir aquests racons de biodiversitat lliures d'agressions provocades per animals exòtics o domèstics com algun gat abandonat que ha aparegut estos dies, a mantenir una qualitat de les aigües i a evitar que els residus les contaminen.


Picardona (Porzana porzana) 



21 de març de 2019

Després d'una pausa fallera vaig tornar als Moros el dimecres i vaig encertar perquè trobí dos exemplars de Picardona (Porzana porzana). S’Alimenten caminant per les vores ombroses o entre els peus del canyís, cerca xicotets insectes que viuen amagades entre les fulles caigudes i  la vegetació de tolls o a les vores de les llacunes.

Poc després caminant a poc a poc i procurant no fer cap soroll de reüll vaig vorer alguna cosa menuda que travessava el camí a tota velocitat, vaig quedar-me immòbil i regressà arrere, de nou a tota velocitat i per on havia passat abans una Mostela (Mustela nivalis). Aquest és el carnívor més menut i pot-ser també siga el més valent, recorde fa molts anys veure una rata molt gran travessar una carretera prop de Massalavés que duia damunt del llom com si fos un genet una mostela que intentava matar a la rata mossegant el bescoll.

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)



Pel cel volaven quatre exemplars d'Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) feien jocs aeris i tres exemplars d'Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) també semblaven estar en cel, ja comencen a sentir-se els cants de cel dels primers exemplars de Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon). Per finalitzar dir-vos que hi havia un bon bàndol de Picaport (Plegadis falcinellus) de 67 exemplars que volaven fugint d'algun arpellot.

Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)


22 de març de 2019

Un altre matí més pels Moros i com sempre amb novetats!

Familia de Fotja (Fulica atra)


Per fi he vist els 8 mascles d’Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) i les quatre femelles que tenim als Moros, encara continua l’Ànec xiulador sud-americà (Mareca sibilatrix) però el Piuló (Anas penelope) que l’acompanyava ja s'ha anat al nord d'Europa, hui buscava la companyia d'un grup de Sivert (Netta rufina).

Falcia (Apus apus)


He trobat dos adults de Fotja (Fulica atra) donant becades a cinc pollets de pocs dies i és molt poc freqüent vorer tants pollets junts de la mateixa parella. Ahir vaig vorer el primer Agró roig (Ardea purpurea) de la temporada i hui la primera Falcia (Apus apus).

Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)



Volant han passat un estol de 68 exemplars de Flamenc (Phoenicopterus roseus), altra sorpresa la ha protagonitzat un mascle de Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) amb plomatge nupcial.

Text i fotos de Rafa Muñoz 2019.


LES MARJALS D’ALMENARA EN MARÇ, PLENES D’AUS


8 i 12 de març de 2019.

Teixidor (Remiz pendulinus)


Aquest sec i calorós mes de març va donar una de les sorpreses de l'any, Toni Alcocer i Javi Aznar van sentir un Bitor (Botaurus stellaris) i vaig anar per intentar veure'l o almenys sentir-lo. No vaig tindre sort però he passat dues jornades molt interessants de pardaleig a les marjals d'Almenara. 



El dia 8 de març vaig anar per la partida de Calamocs i pel Camí de la Serradella fins als estanys d’Almenara, el dia 12 vaig fer un recorregut pel Canal dels Mangraners i pels Estanys d’Almenara.

Agró blanc (Ardea alba)


Em va cridar l'atenció el bon nombre d'Agró blanc (Ardea alba) i de Picaport (Plegadis falcinellus) que hi havia així com vorer una femella d'Esparver (Accipiter nisus). Aquesta marjal cada any està en millor estat de conservació i això afavoreix l'augment d'espècies que podem observar.

Arpellot de marjal (Circus aeruginosus)


Pel cel es veien rapinyaires com Àguila calçada (Hieraaetus pennatus), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i Soliguer (Falco tinnunculus), ja prop dels estanys dins d'una caseta mig enderrocada es veien per terra egagròpiles recents d'Òliba (Tyto alba), aquestes són les boles renegrides de pèl i ossos amb el material que no poden digerir algunes aus i que són regurgitades per la boca.

Picaport (Plegadis falcinellus)


Als camps molls plens de senill (Phragmites australis) es veien alguns exemplars de Bequeruda (Gallinago gallinago), Camallonga (Himantopus himantopus) i Xerlovita (Tringa ochropus). Als tolls oberts vaig trobar Corriolet (Charadrius dubius), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta groga ibèrica (Motacilla flava iberiae) i s'assolellaven exemplars de Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans) mentre se sentien les granotes (Pelophylax perezi).

Esparver (Accipiter nisus)


Entraven i eixien volant de les xicotetes llacunes exemplars de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Gavina corsa (Larus audouinii) i Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), ànecs com el Collverd (Anas platyrhynchos), Sivert (Netta rufina) a més de Fotja (Fulica atra) i Polla d'aigua (Gallinula chloropus).

Bequeruda (Gallinago gallinago) 


Pel camí de Calamocs fugia una Rabosa (Vulpes vulpes) i poc després vaig vorer a un gran arbre mort descansant exemplars d'Agró blau (Ardea cinerea), Garseta blanca (Egretta garzetta), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i Agró blanc (Ardea alba).

Teixidor (Remiz pendulinus)


En les aigües obertes de la Ponderosa hi havia un mascle de Cabrellot (Podiceps cristatus) i alguns exemplars de Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis). Un món de xicotets ocells van eixir al meu pas, els més cridaners van ser una parella de Teixidor (Remiz pendulinus), el cant de dos mascles de Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), per tot arreu sonaven els cants de Trist (Cisticola juncidis) i de Rossinyol bord (Cettia cetti).

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)


Als canyars i als camps de conreu es veien Blanca (Pica pica), Blavet (Alcedo atthis), Cadernera (Carduelis carduelis), Colom roquer (Columba livia livia), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-blau (Luscinia svecica), Puput (Upupa epops), Teuladí (Passer domesticus), Teuladí torredà (Passer montanus) i Todó (Columba palumbus).

Gafarró (Serinus serinus)


Als Estanys, al passeig arbrat prop dels camps de tarongers hi havia Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), Pit-roig (Erithacus rubecula), Totestiu (Parus major), Merla (Turdus merula), Gafarró (Serinus serinus), Verderol (Carduelis chloris), Pinsà (Fringilla coelebs), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i Estornell negre (Sturnus unicolor).

Agró blau (Ardea cinerea), Garseta blanca (Egretta garzetta), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i Agró blanc (Ardea alba)


Text i fotos de Rafa Muñoz.

14 de març 2019

UN ÀNEC XIULADOR SUD-AMERICÀ A LA MARJAL DELS MOROS


Marjal dels Moros 13 de març de 2019

Mascle d’Ànec xiulador sud-americà (Mareca sibilatrix)


Des del mes de novembre tenim a la marjal dels Moros un altre ànec exòtic que deu haver escapat de captivitat perquè té una anella de plàstic roig a la pota dreta, és un mascle adult que sempre va en companyia d'un Piuló (Anas penelope) que deu haver fugit amb ell.

Es tracta d’un Ànec xiulador sud-americà, Pato overo, Chiloe Wigeon, (Mareca sibilatrix) i com el seu nom indica es distribueix per Amèrica del Sud, el seu nom científic abans era Anas sibilatrix però la American Ornithological Society (AOS) basant-se en anàlisis genètics va dividir el gènere Anas i va traure el subgènere Mareca al que pertanyen tres espècies i una d’elles es el xiulador sud-americà que des de 2017 té com a nom científic Mareca sibilatrix.

 Mascle d’Ànec xiulador sud-americà (Mareca sibilatrix) i mascle de Piuló (Anas penelope)


A Espanya aquesta és una espècie exòtica a la qual el Grup d'Ocells Exòtics de SEO/BridLife li ha assignat la Categoria E3, ja que ha estat citada ocasionalment a la península, mentre que no s'ha citat a Canàries ni a les illes Balears, altre argument és que no s'ha constatat la seua reproducció en llibertat. Però ha de revisar-se aquesta classificació, ja que el 19/6/04, Santiago Martín va documentar amb fotos la reproducció d'aquesta espècie en llibertat a Astúries, els pollets estaven al riu Piles. Membres de la Coordinadora Ornitolóxica d'Asturies comuniquen que aquest ocell es pot veure sovint als embassaments pròxims a Gijón i apunten que l'origen ha de ser els exemplars introduïts al Parc Isabel la Catòlica de Gijón.

Mascle d’Ànec xiulador sud-americà (Mareca sibilatrix) 


Altres cites recents a la península ibèrica són:

27/08/2011. Albert Montori. Un exemplar a la Murtrassa, a la canal de les Parets de la Murtra. Gavà (Barcelona).

06/06/2012. Alberto Rodríguez, 2 exemplars mascles al tram urbà de riu Arga, anaven en companyia d’un grup de collverds. Iruña (Nafarroa).

14/1/2016 Jesús Mari Lekuona observà un exemplar que aparentava trets d’hibridació a la llacuna dels dos Regnes, entre Nafarroa i Aragó.

22/11/2018. Isabel Pérez va trobar aquest mascle a la Marjal dels Moros, Sagunt (València) que ja han observat bona part dels ornitòlegs valencians.

Mascle d’Ànec xiulador sud-americà (Mareca sibilatrix) i mascle de Piuló (Anas penelope)



01 de març 2019

BARRANC DEL CARRAIXET, UN RACÓ PLE D’ESPÈCIES EXÒTIQUES I BRUTÍCIA


Alboraia, dijous 28 de febrer

Agró blau i Corba marina grossa al barranc del Carraixet



Bellesa entre el fem

Prop de la desembocadura del Carraixet hi ha una mànega flotant que evita que la brutícia arribe a la mar, encara que de tant en tant la retiren les brigades de neteja sempre hi ha molta acumulada. Moltes aus aprofiten l’element flotant per descansar i assecar el seu plomatge, eixe matí hi havia un grup de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Fotja comuna (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i un Agró blau (Ardea cinerea). Em va donar molta tristor comprovar el contrast entre els lluïdors plomatges nupcials que duen alguns exemplars al costat del fem que nosaltres avoquem al barranc.

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) 



Comença l’època de reproducció

A l’ermita dels Peixets un nombrós grup de Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) menjava dàtils mentre altres cuidaven els nius que han fet enguany dalt d’algunes palmeres. Ben prop de la mar una Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) s'atipava de brots tendres dels tamarinds que creixen a la vora de l’aigua.

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)


Dins del barranc vaig vorer 3 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) que cuidaven d'un pollet cadascú. Es veien poques femelles de Collverd (Anas platyrhynchos) perquè deuen estar covant els ous, mentre els mascles es barallen per conquerir les poques femelles fadrines que queden fadrines.

Oroneta (Hirundo rustica)


Primeres orenetes

Eixe matí vaig vorer els primers exemplars d’Oroneta (Hirundo rustica) d'enguany encara que altres naturalistes valencians ja havien vist els primers nouvinguts durant tot el mes de febrer. Altres hivernants que es resisteixen a marxar al nord i encara es veien són alguns exemplars de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i de Roquer (Ptyonoprogne rupestris). Recordeu que aquestes tres espècies són autèntiques màquines de menjar mosquits i per tant treballen pel nostre benestar, respecteu-los!

 Tortuga d'orelles vermelles (Trachemys scripta elegans)



Tortuga d'orelles vermelles o Tortuga de florida (Trachemys scripta elegans)

Prop del pont de la carretera de Port Saplatja (CV-311) estaven assolellant-se cinc tortugues d’orelles vermelles. Són originàries d'àrees càlides d'Amèrica del nord, els mascles són més menuts que les femelles, es diferencien per tindre les urpes de les mans i la cua més llargues. Són omnívores, la seua closca arriba fins als 40 cm de longitud i poden viure fins als 40 anys. 

Les tendes d’animals les venen quan són simpàtiques tortuguetes però creixen amb rapidesa, en captivitat embruten molt l'aigua i per això la gent es cansa d'elles quan creixen i les alliberen en la naturalesa.

Tortuga d'orelles vermelles (Trachemys scripta elegans) 


Penseu que és una greu errada alliberar-les en la natura i que provoca un greu impacte, de fet aquesta espècie està inclosa en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més nocives del món per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) i ha estat inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores aprovat pel Reial Decret 630/2013. La ràpida expansió de tortugues exòtiques està provocant l'extinció de les nostres dues tortugues d'aigua, la Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa) i la Tortuga d'estany (Emys orbicularis).


Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo)


Recorda! Mai no compres o regales tortuguetes, perquè prompte faran pudina i els nanos es cansaran d’elles i si ja les tens mai no les soltes en la natura, pots dur-les a un centre de recuperació de fauna.  


Text i fotos de Rafa Muñoz 2019

26 de febrer 2019

MARJAL DELS MOROS, ESTEM HIVERN I JA COMENÇA EL CEL DE LES AUS.


26 de febrer de 2019, Marjal dels Moros, Sagunt.

Rascló (Rallus aquaticus)


Duguem uns dies que el termòmetre puja fins als 20 graus a migdia, ix el sol amb un cel clar, no bufa el vent i la marjal està plena d'aigua gràcies a les pluges de tardor, aquesta suma de factors fa que els animals vulguen començar el període reproductiu.

Camallonga (Himantopus himantopus)


Una parella de Camallonga (Himantopus himantopus) ha fet una còpula a la llacuna dels xatracs, hi ha set exemplars d'Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) 3 mascles i quatre femelles que romanen prou junts, els mascles comencen a marcar-se entre ells, de tant en tant es fan una envestida per demostrar que són més forts. Una Fotja (Fulica atra) no permet que cap altre ànec s'acoste al racó on està construint el niu.

Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)


Pels cels vaig vorer quatre exemplars d'Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), un d'ells amb plomatge tipus femella du marques alars de plàstic roig a les espatlles i va fer fugir a un Rascló (Rallus aquaticus) que travessa un clar entre les canyes.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)


Encara tenim moltes espècies hivernants a la marjal, està plena de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i de Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus), també he vist un Pit-blau (Luscinia svecica) i un Pit-roig (Erithacus rubecula).

Teuladí torredà (Passer montanus)


Text i fotos de Rafa Muñoz

Cullerot (Anas clypeata)