Una alosa becuda a la Marjal dels Moros

 

Alosa becuda (Chersophilus duponti)

14 de gener de 2021

L'Alosa becuda (Chersophilus duponti) és un ocell molt peculiar que viu a les planures de les terres altes de les serralades ibèriques. Al País Valencià és una au que manté unes poques parelles al Racó d'Ademús. En 2011 es va estimar que teniem una població d'entre 44 i 47 mascles (C. Pérez-Granados & López-Iborra 2013). En 2019 la població valenciana aniria al voltant dels cinquanta mascles cantors separats en cinc nuclis propers (Cristian Pérez-Granados com. pers. 2019). A Europa només podem trobar-la al nostre país, segons l'II Cens Nacional d’Alosa becuda (2004-2007) la població de l'estat seria de 4.047 mascles cantors (Garsa & Trava 2016).


Alosa becuda (Chersophilus duponti)


L’Alosa becuda és una au sedentària que en certs moments, quan tenim clima advers poden fugir dels seus territoris. Un d’eixos moments l’acabem de viure aquests dies a conseqüència de la tempesta Filomena, que ha cobert de neu bona parta de l’interior valencià. Això ha provocat que alguns ocells hagen de fugir i cercar terres lliures de neu per poder trobar aliment. De fet és la segona volta que es detecta una becuda a les zones costaneres de les comarques centrals. El dia 13 de gener, Andrés Balfagon va trobar-ne una a la Marjal dels Moros. L’endemà he pogut acostar-me i al costat de Joan Balfagon i Jesús Carrión he pogut observar-la, després també l’ha trobat Angel Bereje.


Pit-blau (Luscinia svecica)

Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis)


Altres espècies poc freqüents també han cercat refugi a la Marjal dels Moros, aquests dies hi ha un Estornell rosat (Pastor roseus) que trobà Jesús Carrión el dia 10 i altres ocells que normalment no trobaríem a la marjal i que aquests dies ens visiten, són la Calàndria comú (Melanocorypha calandra), l’Alosa (Alauda arvensis) o el Sit-sit (Emberiza cia).


Roquer (Ptyonoprogne rupestris)

Roquer (Ptyonoprogne rupestris)

A pesar que estem al costat de la mar hui hi havia zero graus, per tant teníem una lleugera gelada. Aquest fred provoca la pràctica desaparició dels insectes i algunes espècies insectívores com el Roquer (Ptyonoprogne rupestris) passen gana, això provoca que els exemplars més dèbils poden morir de fred a les nits. També afecta espècies menudes com el Trist (Cisticola juncidis) que pràcticament han desaparegut de la marjal.


Blauet (Alcedo atthis)

Sarset (Anas crecca)


Text i fotos de Rafa Muñoz 2021.

Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus)


Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)

Dormidor comunitari de cuetes a Meliana

 

Cueta blanca (Motacilla alba)


12 de gener de 2021

La Cueta blanca (Motacilla alba) és una au prou comuna perquè sap aprofitar les oportunitats que li ofereix la proximitat a les viles, els camps i els bassals per nodrir-se, criar o dormir. És una espècie reproductora per tota la península Ibèrica, però a l’hivern venen molts exemplars centre europeus fugint de la baixada de temperatures. És un migrador parcial, principalment presaharià, les aus més meridionals són pràcticament sedentàries mentre que les que tenen una distribució més al nord, són totalment migradores (BERNIS, 1971; CRAMP, 1998). És l’època freda quan s’ha documentat la utilització de dormidors comunitaris o (DAVIES, 1982).


Plaça interior de Meliana on es troba el dormidor de cueta, foto de David Muñoz


Aquesta és la xicoteta crònica de l’accés de 618 cuetes a un dormidor comunal a la vila de Meliana, a l’Horta Nord, el 12 de gener de 2021. Per dormir trien una plaça interior entre edificis de cinc alçades, que està tancada per tres costats, deixant un costat obert per respectar l’accés a l’Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia, malgrat que un dels edificis s'amuntega damunt mateix de l’ermita. Al centre de la placeta interior asfaltada hi ha tres ficus (Ficus sp.) de fulla menuda, tal volta siguen Ficus de Bailey (Ficus macrophylla) que creixen pegats a tres fanals.


Cueta blanca (Motacilla alba)


Aquest indret té algun atractiu singular per a les cuetes a l’hora de cercar un lloc on passar la nit. Trien tres arbres amb un fullatge espés que també deu ajudar a mantenir la temperatura a la volta que dóna protecció davant possibles predadors. També deu ajudar que en estar els arbres pegats a fanals, augmenten la temperatura, en estar ubicats dins d’una plaça tancada per alts edificis, estan protegits del vent.

La posta de sol d’eixe cap vespre fou a les 17:41 hores, encara amb llum al cel començaren a aparéixer les primeres cuetes dotze minuts després, la primera aparagué a les 17:53 hores. El protocol d’aproximació sempre era el mateix, primer s’aturaven en la barana dalt de les terrasses, semblaven comprovar que baix tot estava correcte i es deixaven caure volant per entrar dins del fullatge. Els primers 10 minuts sols baixaren vint-i-quatre cuetes. El ritme d’arribades va créixer i els següents deu minuts, entraren 65 exemplars més, fins a les 18:13 minuts.


Cueta blanca (Motacilla alba)


Els següents minuts foren un incessant renou de cuetes que repetien el protocol d’aproximació i es deixaven caure als arbres. Vaig fer un frenètic comptatge de les cuetes que entraven a dormir, fixant la vista als tres arbrets que no faran més de quatre metres d’alçada. Fins a les 18:26 entraren 529 exemplars més, el total de cuetes que entraren a dormir eixa nit foren 618 cuetes.


Cueta blanca (Motacilla alba)

Mentre’s tant han passat algunes coses, davant d’eixa abundància d’ocells, a les 18:09 ha aparegut un Xoriguer (Falco tinnunculus) i aviat ha entrat un altre. Després d’un xicotet revol entre ells, sense parar de cridar, s’han reconegut i han començat la caça, sospite que cooperativa. Volaven en paral·lel, dalt de les terrasses on s’acumulen les cuetes, realitzaren alguns picats i en un d’ells va desaparéixer un dels predadors. Pense que havia tingut èxit i va agafar un àpat abans de dormir. L’altre Xoriguer sembla que no va tindre sort i ha continuat els intents de cacera fins que s’ha anat a dormir sense premi.

En els quaranta minuts que hem observat aquesta xicoteta història de cuetes, han aparegut altres aus. Volant per damunt han passat estols d’estornells i teuladins cap al sud i un Esplugabous (Bubulcus ibis) al nord. A la plaça també han revolat una Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i un Mosquiter comú (Phylloscopus collybita).


Dormidor a Melinan, foto de David Muñoz


Hi ha algunes publicacions que documenten els dormidors comunitaris de cuetes, un a Madrid a la plaça de Compte Casal, de Javier Grijalvo a l’Anuari Ornitològic de Madrid (1996).

A l’Anuari Ornitològic de les Illes Balears (2008) hi ha un article de Steve Nicoll i José Luís Martínez que calcularen un màxim de 29.220 cuetes dormint a l’Aeroport de Mallorca entre octubre de 2006 i abril de 2007.

(http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/anuariGob/index/assoc/AOB_2008/v23p017.dir/AOB_2008v23p017.pdf;jsessionid=5AE893F2C1DCCBF35DF35FD751341D48).


Detall del dormidor de cuetes a Meliana, prop del focus, foto de David Muñoz


En YouTube hi ha un vídeo d’aquest mateix gener de 2021, a Talavera de la Reina (Toledo), prou paregut a l’observació de Meliana, perquè les cuetes entren a dormir a un pi, al costat d’un fanal dins d’una plaça. https://youtu.be/fhp3TOlY9p4

Text i fotos de David Muñoz i Rafa Muñoz 2021.

Una Arpella pàl·lida russa a Almenara

 

Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus)

El 29 de desembre Toni Alcocer i Yanina Maggiotto trobaren una Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) a la Partida de Calamocs, Almenara. Aquest rapinyaire té molt poques observacions al País Valencià, però els darrers anys, aquestes han augmentat significativament.

El macrourus cria a la Rússia meridional, en Kazakhstan, Mongòlia i al nord-est de la Xina. A partir de l'any 1980 començaren a observar-se exemplars en època reproductora a Finlàndia i en 2003 és comprovar la seua reproducció per primera volta. Des d'aleshores no ha deixat d'estendre la seua àrea de reproducció cap a l'oest europeu. Algunes parelles han criat a Bielorússia, a Holanda i en 2019 es va reproduir una parella a Palència, que tragué un pollet endavant a la comarca de Tierra de Campos.


Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus)


L’Arpella pàl·lida russa és un migrador transsaharià solitari que entre els mesos d’agost a novembre, travessava el mediterrani oriental per passar l’hivern a Àfrica, mentre les poblacions més orientals baixaven a l’Índia. En començar la seua reproducció a l'Europa Occidental, eixes aus començaren a migrar travessant la península Ibèrica. Amb el canvi climàtic trobaren bones condicions per pasar l'hivern i a partir de 2005 es van detectar els primers exemplars hivernants a Espanya, des d'aleshores s'ha comptabilitzat una mitjana de 10 exemplars cada any. Probablement una parella que hivernava a terres palentines, en trobar bones poblacions de talpons a la primavera decidiren quedar-se a criar, l’any 2019.

Aquesta espècie en la hivernada cerca espais amb vegetació oberta que els permet detectar les seues preses, una mostra d’aquest paisatge obert el trobem a la Partida de Calamocs. Hi ha una marjal molt oberta on abunden els petits passeriformes, principalment la Cueta blanca (Motacilla alba) i el Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) que són les seues preses favorites.


Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) en vol


El dia 4 de desembre vaig poder observar-la de bon matí, caçava volant a poca alçada sobre els senillars oberts, de sobte, amb un ràpid moviment atrapà un ocell amb les mans. Ens va sorprendre la seua agilitat, gràcies al seu poderós aleteig que li permet seguir als pardalets menuts, el seu disseny els permet maniobrar a tota velocitat per agafar-los amb molta facilitat.


Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) amb mosquiter a la má


No li costà gaire temps atrapar-ne un, una volta l'havia caçat amb l'au en la mà cercà un lloc per menjar-la amb molta rapidesa. De seguida alçà el vol i continuà amb la cacera. En mitja hora agafà tres ocellets, un d'ells era un Mosquiter comú. Una volta acabat l'esmorzar se'n va anar cap a l'oest, direcció Almenara. Les característiques del plomatge d'aquest exemplar indiquen que és un jove de primer any calendari.

Amb aquesta arpella encetem l’any amb l’observació d’una espècie poc freqüent, que com du uns dies a casa nostra, esta congregant a Almenara bona part dels ornitòlegs del nostre país per gaudir d’aquest rapinyaire.


Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) 

Aprofitant l’eixida que vaig fer en companyia de Pau de Lucio ens acostarem als Estanys d’Almenara i completarem el matí amb l’observació d’Aguilot comú (Buteo buteo), Àguila calçada (Aquila pennata), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i tres teixidors (Remiz pendulinus).


Teixidors (Remiz pendulinus)

Entre vora 200 fotges (Fulica atra) trobarem un ànec híbrid. Semblava ser fill d’un Ànec de la carolina (Aix sponsa) pel cap i bec mentre que el cos i l’ampla cua redona amb forma de palmito sembla provindré d’un Ànec mut (Cairina moschata).


Ànec híbrid, probablement siga un fill d'Aix sponsa i Cairina moschata


 Text i fotos de Rafa Muñoz 2021


Bibliografia 

OLLÉ, A., TRABALON, F. (2019) “Aves rapaces de Europa”. OMEGA.

MOUGEOT, F., JUBETE, F. (2019). “Pallid Harrier breeds in Spain for first time”. Birdguides. https://www.birdguides.com/articles/pallid-harrier-breeds-in-spain-for-first-time/

DITES POPULARS D'AUS

 

Judia (Vanellus vanellus) 

27 de desembre de 2020.

Hui fa fresqueta a la plana de València, aquest matí sols feien 6 graus, tot i que ha eixit el sol i com ha trigat a bufar el ponent, s'estava prou bé al sol. Sentat a una terrasseta d'un bar del Saler he sentit a unes iaies dir: "Judia per l'horta, tanca la porta".

La gent de l'horta sap que les judies (Vanellus vanellus) són ocells que sols venen a l'hivern i com més fred fa, més hi ha. Per tant aquesta dita és una bona mostra de la saviesa popular valenciana i un goig poder sentir la riquesa de la nostra llengua.

Aquesta au es també es diu Merita a moltes comarques del País Valencià, Juia les Illes Balears Fredeluga a Catalunya, tots auests noms són emprats per anomenar a la Vanellus vanellus.


Gràcies a les aportacions de Twitter tenim que: 

Notari i Ibanyes @miquelnotari "Quan veges la merita per l'horta, encén el foc i tanca la porta". 

Iban L. Llop @IbanLLop: "Quan veges la merita volar, tanca la porta i encén la llar".

Si vols seguir-me en Twitter sóc: Rafa MuñozB @rafa_muozb

GAUDIR DE LES AUS MARINES A CULLERA

 

Paràsit gros (Stercorarius skua)

10 de desembre de 2020

Tots els anys per aquestes dates intente acostar-me al far de Cullera per a observar aus marines. Aquest mes sol ser el que millors observacions deixa, en general els mesos d'hivern són els millors, però en desembre es veuen molt bones quantitats de baldrigues i algunes espècies menys habituals.

El far domina el cap de Cullera, està situat dalt d'un penya-segat a 22 sobre el nivell del mar, des d'eixe indret es pot vorer tot el Golf de València, del Desert de les Palmes al nord fins al Montgó, al sud. Aquesta instal·lació es va encendre per primera volta l'any 1858 per assenyalar el cap situat al centre del golf i el port. Fa pocs mesos que s'ha habilitat un camí de baixada pel vessant i han posat dos cartells convidant a l'observació d'aus. La baixada que han habilitat es queda curta, nosaltres preferim anar baix mateix del far i per arribar-hi cal caminar entre grans pedres, amb cura de no caure. Per cert, els rètols els ha fet el company Virgili Beltrán d'ACTIO Birding i les espectaculars fotos que ha emprat les ha fet, l'amic Víctor París.

El mes de juliol arribaren a un acord cessió del far entre el propietari, el Ministeri de Foment, encapçalat per José Luis Ávalos, i l'alcalde de Cullera; Jordi Mayor. Un suggeriment: no costaria gens ni mica obrir un accés de vianants a la parcel·la per poder observar aus marines sense haver de botar pedres.

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

En arribar vaig trobar a un company que no coneixia personalment, Jesús Carrión. El dia estava cobert de núvols i bufava vent de ponent moderat, però baix del far s'estava molt bé i sense passar fred. La cosa començà a animar-se; diferents grups de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus) es menjaven a nord i a sud, no massa lluny de la costa, algunes descansaven posades en l'aigua. En total sumarien uns 500 exemplars que al llarg del matí foren canviant de lloc fins que trobaren un banc de peixos, enfront del port de Cullera, llavors començà la pesca. Donaven voltes volant per damunt del banc de peixos i es llançaven a l'aigua en un curt picat, després feien un curt busseig darrere de les seus preses. Els acompanyaven uns 12 exemplars de Mascarell (Morus bassanus) que volaven més amunt que les baldrigues i feien uns picats més espectaculars.


Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Al llarg del matí entre els diferents grups de baldrigues balears endevinarem un mínim de dos exemplars de Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan). Tota estona tinguérem ben prop del far una Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis) i, més lluny, també hi havia Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo).


Mascarell (Morus bassanus) 

En acostar-se el migdia començaren a passar algunes barques de pesca cap al port. La més gran duia un gran seguici d'aus que es barallaven per aconseguir els descarts de peix. Els més nombrosos eren els gavinots argentats (Larus michahellis), però també hi havia Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavinot fosc (Larus fuscus) i un Paràsit gros (Stercorarius skua) que intentava furtar el seu esmorzaret.


Agullat gros (Gavia immer) en plomatge d'estiu a Islàndia

L’alegria del matí ens la donà un preciós adult d’Agullat gros (Gavia immer) que es dedicava a fer llargues immersions per cercar aliment. Eixe matí afegirem al nostre quadern un estol de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i exemplars de Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) fent els seus típics picats per atrapar peixets. Entre les roques també teníem; Roquer  (Ptyonoprogne rupestris), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i Estornell (Sturnus vulgaris).


Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis)

Accessos i aparcaments al far de Cullera: 39.186185,-0.217236

El Montgó


Text i fotos de Rafa Muñoz.

 

Vaixell seguit de gavines i baldrigues

Coordenades del Far de Cullera 39.186185,-0.217236

 

 

NOVEMBRE A L’ALBUFERA DE VALÈNCIA

 

Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

L’11 de novembre vaig anar al Tremolar, València, aquest és el tros d’horta i marjal que hi ha entre Pinedo i Castellar, al costat de la marjal d’Alfafar. El dia 17 vaig anar a Alfafar, al Tancat del Foro i el dia 18 estiguí per La Mata de Malta, molt prop del Palmar.


Fita límit de terme entre el Tremolar de València i Alfafar


El primer dia els caçadors ja havien tancat els camins de la marjal, per eixample a la marjal del Tremolar sols estava obert el camí del Cavalló. És un desgavell que els caçadors, expropien temporalment camins públics pels seus interessos, a més és injustificable que siga per matar animals en un parc natural. Necessitem dirigents amb prou valentia que vagen reduint aquesta activitat fins a prohibir-la en un parc natural.

Camí tancat pels caçadors a València


L’arròs ja s’havia collit i els camps segats restaven molls després de la DANA que deixà molts litres d’aigua a l’Albufera entre els dies 3 i 6 de novembre. Els dies que caigué més pluja foren el 4 i el 5 de novembre. Eixes 48 hores s’acumularen 426,9 l/m² a Alginet que fou el record. Al voltant del parc natural s’arreplegaren en eixes mateixes 48 hores 379 l/m² al Palmar, 318 a Sollana, 309 a Sueca, 244 a Silla i 157 a València.


Pluja acumulada els dies 4 i 5 de nov. 20 en l/m²-. aemetblog.es


Abundaven els estols de picaports (Plegadis falcinellus) i de gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus). Els acompanyaven en menor quantia exemplars de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar i Gavinot fosc (Larus fuscus), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blanc (Ardea alba), Esplugabous (Bubulcus ibis), Agró blau (Ardea cinerea) i Coll-verd (Anas platyrhynchos).


Agró blau (Ardea cinerea)


El més interessant fou la presència d'una bona varietat de rapinyaires, en pocs metres hi havia Àguila calçada (Aquila pennata), Àguila pescadora (Pandion haliaetus), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Aguilot comú (Buteo buteo), Xoriguer (Falco tinnunculus) i Esparver (Accipiter nisus).


Aguilot comú (Buteo buteo)


Altres espècies observades foren: Colom doméstic (Columba livia domestica), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Tieta (Anthus pratensis), Totestiu (Parus major), Rossinyol bord (Cettia cetti), Trist (Cisticola juncidis), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Estornell (Sturnus vulgaris), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Cueta blanca (Motacilla alba), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybitaPinsà (Fringilla coelebs), Gafarró (Serinus serinus), Merla (Turdus merula), Tieta (Anthus pratensis), Totestiu (Parus major), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Blauet (Alcedo atthis), ), Pit-roig (Erithacus rubecula), Cueta torrentera (Motacilla cinerea) i Cagamànecs (Saxicola rubicola) i Garsa (Pica pica). També trobí una Rata Comuna (Rattus norvegicus).


Cueta blanca (Motacilla alba)

Pit-roig (Erithacus rubecula)

 

Text i fotos de Rafa Muñoz.


El Tremolar


AUS DE TARDOR AL BARRANC DEL CARRAIXET

 

Barranc del Carraixet, Alboraia

La canalització del tram final del barranc del Carraixet va començar a fer-se l'any 1991, en concret el llit al pas pels termes de Tavernes Blanques, Almàssera, Alboraia fins a la desembocadura. L’actuació fou de 3,9 quilòmetres de llarg per 50 metres d'amplària. Les obres finalitzaren en abril de 1996 i costaren 25,1 milions d'euros que serviren per a crear un llit d'escullera capaç d'absorbir un cabal de fins a 1.250 metres cúbics per segon. La construcció és estructura de cascall emmallat permeable en la major part el que permet el drenatge dels camps dels voltants.


Desembocadura del Carraixet i el grau de València al fons


Hui als últims 3.000 metres del barranc del Carraixet hi ha un aiguamoll singular amb una bona qualitat d'aigües i vegetació que per estar tancat dins d'un llit canalitzat permet calcular amb molt facilitat la densitat de les aus aquàtiques que hi viuen dins d'una àrea de 150.000 m². Per traure les dades de presència s’han fet transsectes. Eixint de la desembocadura i anant per la bora sud, fins al pont del camí de les Vinyes i tornada per la bora nord fins a la mar. Sempre s'han fet el recorreguts en les tres primeres hores del dia amb l'objectiu d'anotar tots els individus observats o escoltats de totes les espècies detectades.


Horts de la partida de Savoia, a la bora del barranc


Des de 1997 s'han realitzat un total de 120 transsectes on s'han enregistrat un total de 2.850 observacions corresponents a 25.635 individus de 146 espècies diferents. En els vint-i-tres anys de mostreig l'esforç no ha sigut constant ni homogeni, però gràcies a la gran quantitat de dades i en tractar-se d’un període prolongat permet fer-se una idea molt aproximada de la biodiversitat i la densitat de les espècies que utilitzen aquest espai.


Els darrers metres del barranc abans de la mar, l'ermita dels Peixets


En vint-i-tres anys s’han realitzat 4 transsectes l’any 1997, 4 en 1998, 2 en 2001, 2 en 2002, 5 en 2003, 3 en 2004, 2 en 2006, 20 en 2007, 10 en 2008, 3 en 2009, 1 en 2010, 1 en 2011, 2 en 2013, 1 en 2014, 4 en 2015, 16 en 2016, 6 en 2017, 12 en 2018, 10 en 2019 i de moment 12 en 2020.


Camp de xufa, partida de Savoia


Els transsectes realitzats aquesta tardor s’han fet els dies 22 i 23 d’octubre, el 5 i 19 de novembre. A continuació es presenten les dades obtingudes de les 51 espècies d’aus detectades, amb comentaris i les densitats d’algunes espècies.

 

DADES D’OCTUBRE I NOVEMBRE DE 2020

Gall de canyar

 

Aus aquàtiques sedentàries amb densitats, 6 espècies:


Cabussonet (Tachybaptus ruficollis) 4 ex. presenten una densitat de 37.500 m²/au.

Coll-verd (Anas platyrhynchos) 85 ex. amb una densitat de 1.764,70 m²/au.

Fotja (Fulica atra) 107 ex. tenen una densitat de 1.401,86 m²/au.              

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) 9, resulta una densitat de 16.666,66 m²/au.

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 57 ex. presenten una densitat 2.631,57 m²/au.

Rossinyol bord (Cettia cetti) 11 ex. tenen una densitat de 13.636,36 m²/au.


Fotges al llit del barranc


     

Aus sedentàries, 18 espècies amb el màxim d’individus trobats en una sola jornada de cens: 


Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) 2 ex.        

Cadernera (Carduelis carduelis) 8 ex.

Cogullada vulgar (Galerida cristata) 1 ex.

Cueta blanca (Motacilla alba) 6 ex.                       

Estornell negre  (Sturnus unicolor) 13 ex.            

Gafarró (Serinus serinus) 12 ex.

Garsa (Pica pica) 7 ex.                 

Garseta blanca (Egretta garzetta) 2 ex. 


Gomet juvenil


Gomet  (Ixobrychus minutus) 1 ex. juvenil.

Merla (Turdus merula) 2 ex.


Oroval


Oroval  (Ardeola ralloides) 1 ex.

Teuladí (Passer domesticus balearoibericus) 16 ex.      


Teuladí torredà

Teuladí torredà (Passer montanus) 6 ex.

Tórtora turca (Streptopelia decaocto) 29 ex. mengen a un camp de xufa cremat abans de la recol·lecció.

Totestiu (Parus major) 1 ex.      

Trist (Cisticola juncidis) 8 ex.     

Verderol (Chloris chloris) 6 ex.  

Xoriguer (Falco tinnunculus) 1 ex. mascle.

 

Estornell negre

Aus estivals, 1 espècie, amb el màxim d’individus trobats en una sola jornada de cens: 


Oroneta (Hirundo rustica) 24 ex. aquesta fou la darrera observació abans de l’emigració postnupcial a Àfrica fou el 23 d’octubre.

 

Mosquiter comú


Aus hivernants, 15 espècies, amb el màxim d’individus trobats en una sola jornada de cens:

 

Bequeruda (Gallinago gallinago) 1 ex.   

Blauet (Alcedo atthis) 2 ex.                       

Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla) 1 ex.                

Cagamànecs (Saxicola rubicola) 1 ex.     

Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) 1 ex.                           

Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) 2 ex.                

Cueta torrentera (Motacilla cinerea) 2 ex.                         

Estornell (Sturnus vulgaris) 6 ex.                            

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) 20 ex.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) 20 ex.

Pinsà (Fringilla coelebs) 6 ex. en pas migratori el 23 d’octubre.   

Pit-roig (Erithacus rubecula) 1 ex.           

Puput (Upupa epops) 1 ex.

Roquer (Ptyonoprogne rupestris) 8 ex. 

Tieta (Anthus pratensis) 6 ex.    

 

Ascle mascle

Aus ocasionals, 2 espècies: 

Ascle (Mareca strepera) un mascle, és la primera volta que detecta aquesta espècie.

Piuló (Mareca penelope) 1 ex. una femella, és la primera cita d’aquesta espècie al barranc.

              

Collverd i Piuló femella darrere

Aus Exòtiques o domèstiques assilvestrades, 5 espècies, amb el màxim d’individus trobats en una jornada de cens:  

Ànec  mut (Cairina moschata) 9 ex. Densitat 16.666,66 m²/au.

Ànec domèstic (Anas platyrhynchos domesticus) 1 ex. 

Colom domèstic (Columba livia domestica) 2 ex.            

Cotorra grisa (Myiopsitta monachus) 9 ex.

Oca domèstica (Anser anser domesticus) 1 ex.  

 

Xoriguer

Aus marines, presents a la platja i al darrer tram del barranc, 4 espècies: 


Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 2 ex.

Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) 1 ex.

Territ tres-dits (Calidris alba) 6 ex.          

Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) 1 ex.

 

Estornell

Text i fotos de Rafa Muñoz © 2020        


Añadir título