25 ANIVERSARI SVO




El Dissabte 5 d'octubre de 2019 vam celebrar que la Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO) feia 25 anys, una fita com aquesta havia de tindre un acte ben senyalat i per això la Junta Directiva va treballar de valent per organitzar-ho tot.SVO

L’acte es va fer al Casino de Quart de Poblet amb una nombrosa participació de bona part dels socis. Al començament van parlar els quatre presidents de la SVO: José Antonio Peris, Pedro Del Baño, Toni Polo i Joan Ferré i després vam escoltar les paraules del nostre amfitrió Juan Medina Cobo, el regidor de Quart de Poblet de Desenvolupament urbà Sostenible, Transició Ecològica i Canvi climàtic de Quart de Poblet.


Es va fer un repàs dels projectes que es duen avant ara, l’Atles de les aus de València (Toni Polo), el Projecte OCA (Joan Ferré), el Projecte Mussols (Raúl Sánchez-Serrano), el cens d’aus aquàtiques hivernants en aigües de l’interior i la publicació trimestral El Teuladí (José Monterde), el cens de rapinyaires en migració postnupcial i el cens de l’Arpellot de marjal hivernant (Pedro del Baño), el Projecte AUS (Alicia Negredo), la revista científica de la nostra societat El Serenet (Raúl Sánchez-Serrano), Grup SVO Requena-Utiel (Javier Armero i Pablo Ruiz), Grup SVO Costera (José Ventura) i el Grup d’Anellament Científic (Marco Matilla).

Membres de la Junta Directiva de la SVO i socis amb 25 anys d'antiguitat.


El següent acte va ser un emotiu record dels dos membres de la SVO que ens han deixat, Javier Armero va recordar a José Reyes, Pedro del Baño i Toni Polo van recordar Antonio CabreraFrancesc Llorens ens va fer una genial xarrada sobre els noms valencians de les aus. Pau Ferrer va fer un recull de fotografies històriques dels membres i de les activitats dels darrers 25 anys i vam finalitzar l’acte amb l’entrega per part de la Junta Directiva d’un pin commemoratiu als socis fundadors de la SVO i unes paraules del moderador, jo mateix, Rafa Muñoz.



Rafa Muñoz conductor de l'acte



Les diferents subespècies de pardalers de la SVO

Al món de l’Ornitologia hi ha moltes subespècies de pardalers i a la SVO després de 25 anys els tenim de tot tipus i color.

Tenim els científics sempre seriosos i rigorosos com deuen ser tots els estudiosos. Altres dediquen mitja vida per traure un Atles d’Aus de València i el més sorprenent és que poden arrossegar a tot deu per fer-ho possible.

Tenim amants compromesos, mai he vist més gent que estime més els anells que a la SVO, aquesta gent és molt matinera, a fosques estenen unes xarxes, capturen tota mena de pardalets i després de pesar-los i prendre’ls mesures els posen un anella, ells es casen amb tota mena d'ocells.

Tenim gent per tot arreu del País Valencià, tenim pardalers de marjal, gent de serra, del altiplà i vinyes, tenim pardalers socarrats i vinalopers, tenim amants de les aus marines que poden anar en canoa a Eivissa i tornar seguint una baldriga "rareta".

A la SVO tenim mestres d’escoleta infantil però una escoleta de mussols i d'òlibes, aquests mestres no gasten ni plastilina ni biberons, van carregats amb ratolins per nodrir als brufolets.

Tenim un grup d'Oques, aquesta tribu van per tot arreu carregats amb els atifells típics dels ornitòlegs, fan llistes de tot pardal que troben i van endinsant-se al mon de l’Ornitologia. També tenim altra raça d'ornitòlegs més experimentats que són coneguts com Els Llisteros, fan competicions virtuals per vorer qui veu més espècies, des del balcó, del seu poble, provincials i de tot el paleàrtic.

Contem amb professionals i voluntaris, tenim editors, periodistes, dissenyadors, dibuixants, informàtics i escriptors, tots ells fan possible les nostres publicacions i donen a conèixer la nostra malaltia, la natura.

Hi ha altres que són guies ornitològics professionals que lluiten per posar en valor la nostra natura i aconseguir que gràcies als ingressos econòmics del turisme les aus siguen més respectades per autoritats i per la població en general.

Tenim altre tipus de guies, els guies-divulgadors de la SVO, eixos tronats són els apòstols de l’Ornitologia, recorren pobles per fer arribar al públic la seua estima de la natura i dels nostres ocells.

Una bona part dels assistents a l'aniversari


Tenim altre grup de boixos de natura, són persones que poden seure i no alçar-se d'un amagatall fotogràfic en una setmana esperant obtenir la foto perfecta, fins i tot poden pixar dins d’una botelleta abans que eixir del seu hide.

Tenim censadors de tota classe de bestioletes, d'arpellots, de rapinyaires en pas migratori, d'aus aquàtiques en aigües d'interior, d'aus marines hivernants.

Entre tanta ploma també tenim entre nosaltres uns bitxos raros que s’estimen el pèl i les dentoletes,  altres prefereixen als essers escamats i arrastrats, poden trencar-se un braç per agafar una serp i poder identificar-la o clavar-se dins d’un clot brut i fosc per traure un gripau atrapat. Per si fora poc altres companys i companyes busquen caragols, parotets de bassa, papallones, qualsevol bitxo que és menege te un club de fans dins la SVO.

També tenim viatgers que han xafat tot lo mon i que no dubten en patir els petons de  sangoneres si això els permet vorer una rara au del paradís o un Antbirs.

Tenim bimberos, eixos tronats poden fer més de 1.000 kilòmetres per vorer un ocell despistat i rarisim que ha vingut de l'altra part del món.

Totes aquestes subespècies de boixos per la natura hem construït una casa comuna, la SVO i hem caminat 25 anys junts, ben segur que ha valgut la pena.

Aquest 25 aniversari de la Societat Valenciana d’Ornitologia sols deu ser una fita més en la llarga vida d'un grup d'amants de la natura del País Valencià, ens estimem la nostra terra i pretenem defensar-la, som gent que vol conéixer i després divulgar la nostra natura.

Ben segur que amb el jovent  que espenta amb força la SVO continuarem fent camí junts. Som i serem la Societat Valenciana d’Ornitologia, per 25 anys més!

Rafa Muñoz i Bastit
Cloenda del 25 aniversari de la SVO, octubre de 2019

MARJAL DELS MOROS, AUS DE TARDOR.


Dimarts 1 d’octubre de 2019

Papamosques gris (Muscicapa striata)


Ha passat setembre i la DANA amb totes les pluges i la marjal està quasi seca i plena de mosquits, tot i la sequera el pas migratori alegra el matí de qualsevol ornitòleg, de 8 a 11 hores van donar-me per observar 43 espècies.

6 exemplars de Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis), una Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), 7 Agró blau (Ardea cinerea) i dos exemplars de Martinet (Nycticorax nycticorax) un adult seguit d’un jove que anaven a dormir a l’estany.

Els rapinyaires van ser un mascle i dues femelles d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i dos exemplars de Soliguer (Falco tinnunculus).

Els ànecs i ràl·lids amb poca aigua no són massa abundants, sols vaig vorer uns pocs exemplars de Sarcet (Anas crecca), Collverd (Anas platyrhynchos), Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i Fotja (Fulica atra).

Siglot cantaire (Numenius phaeopus)


Els ocells amants dels tolls enfangats van ser 1 Picaport (Plegadis falcinellus), 1 Siseta blanca (Actitis hypoleucos), 1 Camallonga (Himantopus himantopus), 3 exemplars de Xerlovita (Tringa ochropus) i 3 exemplars de Siglot cantaire (Numenius phaeopus) als prats prop de la vora de la mar.


Sympetrum fonscolombii


Les aus marines trobades van ser la Gavina corsa (Larus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis).

Pit-blau (Luscinia svecica) 


Estem en pas migratori i abunden els paserins: Papamosques gris (Muscicapa striata), Rossinyol (Luscinia megarhynchos), Busquereta de garriga (Sylvia cantillans iberiae), passaven xicotets estols d’Estornell (Sturnus vulgaris) en pas al sud, Cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus) i era constant el pas d’Oroneta (Hirundo rustica).

Busquerot (Acrocephalus arundinaceus)
Destacava la quantitat d’exemplars presents de Blavet (Alcedo atthis) i Pit-blau (Luscinia svecica) repartits per tota la marjal. Un estol de 25 exemplars de Blanca (Pica pica) es menjaven junts entre la franja costanera i els canyars. Abundants també eren el Bitxac comú (Saxicola torquatus) i un nombrós grup de 50 exemplars de Cadernera (Carduelis carduelis).

Trist (Cisticola juncidis)


Els ocells sedentaris que vaig vorer van ser 2 Teuladí torredà (Passer montanus), 1 Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Totestiu (Parus major), 4 exemplars de Trist (Cisticola juncidis), una parella de Cogullada vulgar (Galerida cristata), abundaven els cants del Rossinyol bord (Cettia cetti), Busquerot (Acrocephalus arundinaceus) i el Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis).

Migradora dels cards (Vanessa cardui)


Altres animals identificats van ser les libel·lules Anax ephippiger (Anax ephippiger), Sympetrum fonscolombii (Sympetrum fonscolombii) i Sympetrum striolatum (Sympetrum striolatum). Un adult ben gros d’Andragó (Tarentola mauritanica), la papallona migratòria Migradora dels cards (Vanessa cardui) i el Conill (Oryctolagus cuniculus).

Anax ephippiger (Anax ephippiger)



Text i fotos de Rafa Muñoz 2019

CUSTÒDIA D’UN NIU DE TORTUGA BABAUA


17 de setembre de 2019

Tortuga babaua (Caretta caretta)


El 13 de juliol 2019 una Tortuga babaua (Caretta caretta) va eixir a una platja de Castelló i va pondre 113 ous, d’ells 32 es van dur a l'Oceanogràfic de València i 81 es van soterrar a una platja protegida al Parc Natural de l’Albufera.

Reserva Integral de la Punta


El passat 6 de setembre Xaloc amb la col·laboració del Parador del Saler, de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, DECATHLON, Segurgent, SIMBIOSI, Fundació Global Nature i l’Ajuntament de València van encetar un nou campament tortuga per fer un seguiment del niu i garantir l’eclosió dels ous amb l’ajuda d’un bon nombre de voluntaris entre els quals estic.

Campament tortuga 2019


Dies arrere la tasca dels voluntaris va ser prou complicada per culpa de la tempesta, la DANA que hem patit aquest mes. Un mar molt crescut amenaçava en pujar fins al niu resguardat al mig d’altes dunes i ofegar els ous, el fort vent i la pluja van trencar tendes i umbracles del campament dels voluntaris però no van aconseguir desanimar-los i el projecte va seguir avant.

Dunes de la Punta, València


Jo vaig tindre més sort i el dia 17 de setembre que tenia reservat ja havia tornat el bon oratge. Els voluntaris repartíem entre vigilar el niu i arrencar les extenses taques d'una planta invasora d'origen sud-africà, el Bàlsam "uña de gato" (Carpobrotus edulis), en la nostra jornada van traure 750 kg i van alliberar d'ella dues dunes senceres.

Niu a la platja de la Punta

El nostre torn no tinguérem sort, no van eixir les tortuguetes del clot, però potser el millor de tot va ser la convivència amb voluntaris de totes les edats i orígens que van enriquir l'experiència, també van tindre la sort de gaudir després del sopar d'una llarga xarrada amb Jesús Tomás, especialista en tortugues marines, professor de la Unitat de Zoologia Marina de la Universitat de València i de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBe), van aprendre moltes coses de les tortugues marines i va contar-nos algunes de les aventures que va viure estudiant-les arreu el món, tot un goig mestre!

Voluntaris custodiant el niu


Els ous que s’havien de covar naturalment es van traslladar a l'única platja de tot el País Valencià amb protecció integral gràcies a tindre l'accés restringit, està al terme de València i dins del Parc Natural de l’Albufera de València. És un escàs kilòmetre de platja amb dunes totalment verges, sols l'abundant brutícia que du la mar taca aquest espai.  Per garantir la tranquil·litat de la reserva sols podíem estar a l’hora dos voluntaris al costat del niu, les meues guàrdies em van donar l'oportunitat de vorer algunes espècies d'aus que aprofiten aquesta platja per a nodrir-se o descansar.

Territ tres-dits (Calidris alba)


Per les platges hi havia un Territ gros (Calidris canutus), 49 Territ tres-dits (Calidris alba), un Corriolet (Charadrius dubius), dos Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), tres exemplars de Siglot cantaire (Numenius phaeopus) i una Garsa de mar (Haematopus ostralegus).

Territ gros (Calidris canutus)


Volant dins la mar vaig vorer Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo, Gavina corsa (Larus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).

Siglot cantaire (Numenius phaeopus)


El campament el teníem en un extrem del camp de golf del Parador del Saler i als voltants vam vorer Busquereta cuallarga (Sylvia undata), Esplugabous (Bubulcus ibis), una Sargantana deitana (Podarcis hispanica), una papallona Migradora dels cards (Vanessa cardui) i una Mantis religiosa (Mantis religiosa). Per la nit van sentir els reclams d’un Duc petit (Asio otus) i els cants de sis exemplars diferents de Xot (Otus scops).

19 de setembre de 2019

Hui dijous veient que tardaven massa a eixir les tortuguetes els tècnics s'han acostat i han comprovat que ja havien eixit de l'ou i sols esperaven el moment de cavar amunt i eixir del forat per anar a la mar, agafaren les 50 supervivents i les han dut a les piscines de l'Oceanogràfic, en els dies vinents s'amollaran a la platja on va pondre els ous sa mare.

Garsa de mar (Haematopus ostralegus)


Gràcies als companys i companyes voluntaris, als monitors i a @xalocmar @Oceanografic_vl @UV_EG  @GVAagroambient

https://www.facebook.com/xalocmar/

Enllaços amb altres notícies d’aquest BLOG referides a Xaloc i a la tortuga babaua:



Voluntaries Xaloc




Platja de la Punta 


Platja del Serradal, Castelló, dijous 26 de setembre de 2019

Tortuga babaua, núm 28 camí a la Mar


Aquest va ser el dia que va triar Xaloc però alliberar a 33 tortugues babaues (Caretta caretta) de les 50 que havien nascut al niu traslladat a la platja de la Punta que és una reserva integral amb accés restringit que pertany al parc Natural de l'Albufera de València. Recordeu que les tortuguetes van eixir del niu el 19 de setembre. La resta de germanes restaran a l'Oceanogràfic un any més per garantir una major taxa de supervivència gràcies a la seua major grandària, també podran carregar una balisa satèl·lit per enviar informació als científics dels seus desplaçaments i costums.



Ens convocà als voluntaris a les 18 hores a la platja del Serradal on va fer la posta la femella de tortuga babaua el passat dia 13 de juliol. Va ser un acte que no pretenia ser massa gran per garantir el bé de les tortuguetes tot i que va haver-hi un bon desplegament de la Policia Municipal de Castelló que va tancar un trosset de platja per a les tortuguetes. A més dels membres de Xaloc i de bona part dels voluntaris que van cuidar la posta el mes de setembre, va vindre a acomiadar a les "bovetes" l'Alcaldessa de Castelló Amparo Marco acompanyada pel segon Tinent d'Alcalde Ignasi Garcia. 

Tortuguetes abans d'anar a la mar


Les tortuguetes es van mostrar a tot el públic, després es van repartir per alliberar-les a la mar entre les autoritats presents i els voluntaris. A la closca duien escrit en tinta blanca permanent un número identificatiu, la que em va tocar a mi duia el núm. 28, vaig allunyar-me un poc de la gent, vaig deixar-la a terra a un parell de metres de la vora. Una volta en terra es va quedar parada com intentant orientar-se, de seguida comença a caminar cap a una mar que eixa vesprada estava molt calmada.



En pocs minuts va tocar l'aigua, en el xicotet camí recorregut s'havia tacat d'arena, vaig pensar que això podria ajudar-la a camuflar-se en una platja amb predadors. En arribar a la mar la primera onada la va tirar arrere però no es va desanimar, torna a caminar i va passar per davall de la següent oneta, ja no feia peu i nadava mar endins amb decisió, ho feia com si fos el vol d'una papallona submarina. Cada pocs segons havia de traure el cabet per respirar i continuava nadant submergida, per fi es va perdre dins la mar.

Tortuga bova (Caretta caretta) a la platja del Serradal, Castelló


Tortugueta nada lliure i té cura dels nombrosos perills de la mar, quant trobes un lloc segur menja de pressa i creix, guanya pes per desfer-te de més enemics, com més gran sigues menys predadors tindràs. Si tens molta sort, en 20 anys, tornaràs a les platges de Castelló per pondre els teus ous i continuar amb la teua valenta estirp.

Núm 28 respirant a la mar

Tota aquesta aventura no hauria sigut possible sense l'organització de Xaloc amb la col·laboració d'Agroambient de la Generalitat Valenciana, Paradores, Simbiosi, Espai Ambiental, Segurgent, Fundació Global Nature, Decathlon España, Universitat de València i l'Oceanogràfic de València. Gràcies a Xaloc i a les companyes i companys voluntaris.


Text, vídeo i fotos de Rafa Muñoz 2019.



PANAMÁ III: CIUDAD DE PANAMÁ


Vista desde Cerro Anccón


Cerro Ancón

El día 25 de julio nos alojamos en al barrio de San Felipe que es el centro histórico de Panamá y donde está la sede del gobierno, nos alojamos en el Magnolia Inn coqueto hotel situado en la calle 8. No era la primera vez que dormíamos en la ciudad de Panamá el día 15 julio cuando aterrizamos en el aeropuerto internacional de Tocumen fuimos a dormir a un hotel cercano al aeropuerto de Albrook donde el día 16 a medio día cogimos un avión a Bocas del Toro. Pero esa mañana del 16 aprovechamos y visitamos el Cerro Ancón.

Rana flecha veneno dorada, Green Black Poison Frog (Dendrobates auratus)

El 16 de julio nos despertamos a las 4.30 horas afectados por el cambio de horario, tuvimos que esperar para desayunar y después nos acercamos andando al Cerro Ancón. Este es un bosque seco tropical, es una isla de biodiversidad crece sobre un cerro hueco de 199 metros de altitud que domina todo el norte de la ciudad de Panamá y la entrada del canal, como era un lugar estratégico en la segunda Guerra Mundial los norteamericanos construyeron en su interior un bunker para proteger la zona de mando del Canal. Hoy una carretera y unas sendas bien señalizadas llevan a la cima donde ondea una enorme bandera de Panamá y hay varias antenas de telecomunicaciones, en lo alto se disfrutan unas espectaculares vistas de la cosmopolita ciudad de Panamá.

Zopilote negro, Black Vulture (Coragyps atratus)


Empezamos nuestro listado del Cerro Ancón con un pequeño mamífero, el Paca común, Lowland Paca (Cuniculus paca), enseguida entre la hojarasca nos llamó la atención una espectacular Rana flecha veneno dorada, Green Black Poison Frog (Dendrobates auratus). Las aves más comunes no tardaron en aparecer, vimos al carroñero Zopilote negro, Black Vulture (Coragyps atratus), el Bienteveo pitanguá​, Boat-billed Flycatcher (Megarynchus pitangua) y la Tortolita azulada​, Blue Ground-Dove (Claravis pretiosa).

Caracara chimachima, Yellow-headed Caracara (Milvago chimachima)


Ganamos altura y enseguida llegamos a la cima donde vimos Golondrina pechigrís, Gray-breasted Martin (Progne chalybea) y el abundantísimo Zanate mexicano, Great-tailed Grackle (Quiscalus mexicanus). Por la malla metálica que rodeaba un grupo antenas saltaba un pequeño chochín que atrapó un lagarto diminuto y se lo lleve con rapidez al nido para cebar a su prole, era un Chochín criollo, House Wren (Troglodytes aedon), vimos Gorrión común, House Sparrow (Passer domesticus) que me pareció que debe ser escaso y la Paloma bravía, Rock Pigeon (Columba livia livia) que debe ser muy común en todas la ciudad.




Las aves abundaban y no nos daban tregua, como todas eran nuevas era estresante enfocarlas con los prismáticos, intentar hacer alguna foto y rápidamente apuntarlas en el cuaderno. Encontramos Paloma colorada, Pale-vented Pigeon (Patagioenas cayennensis), Copetón panameño, Panama Flycatcher (Myiarchus panamensis), Mosquero pirata, Piratic Flycatcher (Legatus leucophaius) y Carpintero habado, Red-crowned Woodpecker (Melanerpes rubricapillus).


Ardilla centroamericana, Variegated Squirrel (Sciurus variegatoides)


Iguana común, Green Iguana (Iguana iguana)


Mi mujer y mis hijas con menos trabajo y mirando con más tranquilidad encontraron una enorme Iguana común, Green Iguana (Iguana iguana), un pequeño lagarto el Anolis brincador, Jumping Anole (Anolis polylepis), un  Geco cabeza amarilla, Yellow-headed Gecko (Gonatodes albogularis) y una simpática pareja de Ardilla centroamericana, Variegated Squirrel (Sciurus variegatoides).

Tucán pico iris, Keel-billed Toucan (Ramphastos sulfuratus) 

Antes de iniciar el descenso sobre una palmera vimos una pareja de Caracara chimachima, Yellow-headed Caracara (Milvago chimachima) compartían una presa que no pude identificar. Un espectacular Tucán pico iris, Keel-billed Toucan (Ramphastos sulfuratus) nos alegró con su colorido y estuvimos un buen rata siguiéndolo por el dosel del bosque.

Espiguero capuchino, Yellow-bellied Seedeater (Sporophila nigricollis)


Espiguero variable, Variable Seedeater (Sporophila corvina)


En el descenso añadimos las siguientes especies; Bienteveo chico, Lesser Kiskadee (Pitangus lictor), Tortolita, Ruddy Ground-dove (Columbina talpacoti), Bienteveo rayado, Streaked Flycatcher (Myiodynastes maculatus), Tirano melancólico, Tropical Kingbird (Tyrannus melancholicus) y Espiguero variable, Variable Seedeater (Sporophila corvina).

Mariposa flama, Julia butterfly (Dryas iulia)


Tronadora gris, Gray Cracker (Hamadryas februa)


Hicimos fotos de mariposas como la Erato Longwing (Heliconius erato), la Tronadora gris, Gray Cracker (Hamadryas februa), Mariposa flama, Julia butterfly (Dryas iulia) y la Creciente bandipálida, Pale-banded Crescent (Anthanassa frisia tulcis).

Creciente bandipálida, Pale-banded Crescent (Anthanassa frisia tulcis)


Recogimos las maletas del sencillo y económico hotel Doral y cogimos un taxi hacía el aeropuerto de Albrook, dentro de la avioneta vi el único Carancho norteño, Crested Caracara (Caracara cheriway) de todo el viaje, andaba por una pradera junto a la pista de despegue buscando alguna presa.


Isla de Taboga


Isla Taboga



Regresamos a ciudad de Panamá el día 25 a medio día y dedicamos la jornada a conocer el centro histórico, el barrio de San Felipe.

El día 26 después del desayuno cogimos un taxi para ir a isla Flamenco que es una de las tres pequeñas islas que están muy cerca de la costa de la ciudad de Panamá, los norteamericanos construyeron una carretera con el material que extrajeron del Canal de Panamá para unirlas a la costa y así proteger la entrada al Canal de Panamá del oleaje, hoy se llama Calzada Amador.

Pelícano pardo, Brown Pelican (Pelecanus occidentalis)

En estas aguas resguardadas fondean los barcos antes de atravesar el Canal de Panamá, esa mañana gris había más de 40 embarcaciones esperando ya que solo pueden entrar a las esclusas cuando sus armadores han hecho efectivo el pago del peaje a las cuentas del Canal. Los barcos más grandes llegan a pagar por atravesar el Canal de Panamá más de un millón de dólares por evitarse un largo rodeo alrededor de toda Sudamérica y una peligrosa travesía por el estrecho de Magallanes.

Cormorán neotropical, Neotropic Cormorant (Phalacrocorax brasilianus)


Isla Flamenco tiene un puerto de donde salen los catamaranes que hacen la travesía a isla Taboga. Desde el ferry vimos grupos de Pelícano pardo, Brown Pelican  (Pelecanus occidentalis),  Gaviota Guanaguanare, Laughing Gull (Leucophaeus atricilla), Rabihorcado magnífico, Magnificent Frigatebird (Fregata magnificens) y grandes grupos de Cormorán neotropical, Neotropic Cormorant (Phalacrocorax brasilianus).

Perfil urbano de ciudad de Panamá


La isla Taboga está a 20 km de la costa, a unos 45 minutos de una travesía que es muy buena para ver aves marinas y cuesta 20 dólares por persona, ida y vuelta. Taboga es conocida como la isla de las Flores, hay una pequeña población con coloridas casas de madera y unos cuidados jardines, alguna playa y un interesante bosque húmedo que rodea la población.

Cangrejo ermitaño terrestre del Pacífico, Ecuatorian Land Hermit Crab (Coenobita compressus

Desembarcamos y nos bañamos hasta que cayó el enésimo chaparrón, comimos y después dimos un paseo en el que encontramos dos especies nuevas, un Colibrí Amazilia de Edward, Snowy-bellied Hummingbird (Amazilia edward) y un Mosquerito silbón, Southern Beardless Tyrannulet (Camptostoma obsoletum).

Alalarga Bandeada, Banded Longwing (Dryadula phaetusa)


También vimos la mariposa Alalarga Bandeada, Banded Longwing (Dryadula phaetusa), encontramos una Rana flecha veneno dorada, Green Black Poison Frog (Dendrobates auratus) y unos pequeños cangrejos terrestres, el Cangrejo ermitaño terrestre del Pacífico, Ecuatorian Land Hermit Crab (Coenobita compressus).
Piquero pardo, Brown Boody (Sula leucogaster)


Durante el regreso en ferry nos acompañó un Piquero pardo, Brown Boody (Sula leucogaster) que planeaba justo delante de laproa gracias al aire que levantaba nuestro catamarán, no necesitaba mover las alas, estaba pendiente de atrapar cualquier pez que saltara para evitar el casco del barco, un par de veces plegó alas y pico al mar muy cerca de la embarcación aunque creo que no llegó a atrapar ningún pez.

Panamá Viejo



Panamá Viejo y la Cinta Costera

El 27 de julio antes del desayuno hice un breve paseo por la ciudadela de San Felipe, había marea baja y dejaba a la vista amplios bajíos donde solo encontré una especie nueva, un Martinete coronado, Yellow-crowned Night-heron (Nyctanassa violacea).

Martinete coronado, Yellow-crowned Night-heron (Nyctanassa violacea)


Martinete coronado, Yellow-crowned Night-heron (Nyctanassa violacea)


Esa mañana fuimos a visitar las ruinas de Panamá Viejo, fue la primera ciudad colonial que se fundó en las costas del Pacífico en 1519. Era el puerto que recogía el quinto que correspondía a la corona de todas las riquezas incautadas al imperio Inca, una vez desembarcadas en el puerto de la que se conocía entonces como Nuestra Señora de la Asunción de Panamá por un camino carretero se transportaban hasta la localidad de Venta de Cruces, a orillas del río Chagres, se volvían a embarcar y por el río llegaban hasta Portobelo, en  la costa caribeña, allí subían a las embarcaciones que partían hacía España. Estas riquezas pronto provocaron codicia y Panamá Viejo sufrió varios ataques piratas hasta que en 1671 el pirata inglés Henry Morgan derrotó a las tropas españolas, los defensores en un último intento desesperado volaron los depósitos de pólvora de la ciudad, el incendio que provocaron destruyó por completo la ciudad. Poco después se decidió trasladar la población al actual barrio de San Felipe que permitía la construcción de defensas más consistentes, San Felipe me recordó a un pequeño Cádiz, sus casas y calles a una pequeña Habana.

Iguana común, Green Iguana (Iguana iguana)



En las ruinas de  Panamá Viejo hay un interesante museo que muestra la forma de vida de los pobladores precolombinos así como la vida de la ciudad colonial. Paseando por las ruinas descubrimos una interesante variedad de especies, vimos un enorme ejemplar de Iguana rayada, Black Spiny-tailed Iguana (Ctenosaura similis) y entre la hierba un respetable lagarto, una Ameiva gigante, Giant Ameiva (Ameiva praesignis).

Ameiva gigante, Giant Ameiva (Ameiva praesignis)




Las ruinas están separadas del mar por una estrecha franja de manglar donde además de mucha basura había un montón de aves, encontramos dos especies nuevas un grupo de ibis blancos,  Corocoro blanco​, White Ibis (Eudocimus albus) y una Reinita de manglar, Yellow Warbler (Setophaga petechia).

Garceta grande, Great Egret (Ardea alba)


Garceta nívea, Snowy Egret (Egretta thula)


Cerca de las taquillas en la costa con marea baja se alimentaban un montón de especies, una pareja de unas agachadizas, Becasina piquicorta, Short-billed Dowitcher (Limnodromus griseus), un limícola de tamaño grande el Chorlo mayor de patas amarillas, Greater Yellowlegs (Tringa melanoleuca), la americana Cigüeñuela de cuello negro, Black-necked Stilt (Himantopus mexicanus), Garceta azul , Little Blue Heron (Egretta caerulea), Garceta nívea, Snowy Egret (Egretta thula), Tántalo americano, Wood Strok (Mycteria americana) y dos ejemplares de Zarapito trinador​ americano, Whimbrel (Numenius hudsonicus).

Cocodrilo americano, American Crocodile (Crocodylus acutus)


Después de comer decidimos volver a nuestro hotel en San Felipe paseando por la cinta costera, por la avenida Balboa y disfrutar de los más de 150 rascacielos que hacen Panamá una urbe moderna y cosmopolita. En la playa a la altura de la desembocadura del río Matasnillo descansaba un enorme Cocodrilo americano, American Crocodile (Crocodylus acutus) que debía rondar los dos metros de largo. Desde el paseo se veían muchas aves acuáticas y encontramos un Martinete común americano, Black-crowned Night-heron (Nycticorax nycticorax hoactli).


Corocoro blanco, White Ibis (Eudocimus albus)



Martinete común americano, Black-crowned Night-heron (Nycticorax nycticorax hoactli)



El Parque Natural Metropolitano

Amaneció nuestro último día en Panamá, el 28 de julio antes del desayuno me acerqué a ver que aves había en los bajíos abiertos por la marea baja y me llevé una grata sorpresa porque encontré tres especies nuevas del viaje, un Águila pescadora, Osprey (Pandion haliaetus), 5 ejemplares de Charrán real, Royal Tern (Thalasseus maximus) y una Garceta tricolor, Tricolored Heron (Egretta tricolor).

Garcita verdosa, Green Heron (Butorides virescens)



Toda la familia junta cogimos un taxi para ir al Parque Natural Metropolitano, situadas al norte de la urbe panameña hay unas elevaciones donde crece uno de los últimos ejemplos de bosque seco tropical del Pacífico Centroamericano, este espacio protege un total de 232 hectáreas y allí seguimos encontrando especies nuevas como el Aura sabanera, Lesser Yellow-headed Vulture (Cathartes burrovianus), Cucarachero pechirrufo, Rufous-breasted Wren (Pheugopedius rutilus), Hormiguero tirano, Dusky Antbird (Cercomacroides tyrannina), Ticotico gorgiclaro, Buff-throated Foliage-gleaner (Automolus ochrolaemus) y el espectacular Trogón grande, Slaty-tailed Trogon (Trogon massena).

Cucarachero pechirrufo, Rufous-breasted Wren (Pheugopedius rutilus)


Una pequeña laguna junto uno de los senderos estaba llena de galápagos, de Hicotea, Mesoamerican Slider (Trachemys venusta). No pudimos acceder a la parte alta del cerro porque estaba cerrada por obras, en el punto más alto al que nos dejaron acceder encontramos un grupo de Mono aullador de manto, Mantled Howler Monkey (Alouatta palliata). Vimos otros mamíferos en el parque un Perezoso didáctilo de Hoffmann, Hoffmann's Two-toed Sloth (Choloepus hoffmanni) y la frecuente Paca común, Lowland Paca (Cuniculus paca).

En la parte alta del sendero vimos hormigas cortadoras de hojas, Atta ssp. Sus largas hileras de obreras bajaban de los árboles porteando trocitos de hojas y sus caminos se prolongaban muchos metros, una cantidad ingente de individuos trabajando ordenadamente para su comunidad.



Hicotea, Mesoamerican Slider (Trachemys venusta)


La mañana del 29 de julio hice la última salida antes del desayuno por un pequeño manglar en uno de los laterales de la ciudadela de San Felipe que se ve desde la avenida Demetrio Brid, allí encontré las últimas aves del viaje, un Cucarachero pechihabano, Buff-breasted Wren (Cantorchilus leucotis) y una Golondrina purpúrea, Purple Martin (Progne subis).

Fiofío ventriamarillo, Yellow-bellied Elaenia (Elaenia flavogaster)


En 15 días de un viaje familiar hemos identificado 167 especies de aves, 11 mamíferos, 2 crustáceos terrestres, 21 especies marinas, 14 reptiles, 2 anfibios y 12  mariposas. Lector muchas gracias si has llegado hasta aquí y un último consejo:

¡Viaja a Panamá, es un país acogedor y lleno de biodiversidad!

Carpintero habado, Red-crowned Woodpecker (Melanerpes rubricapillus)



Texto de Rafa Muñoz, fotos de Inma Haba, Aitana, Mar y Rafa Muñoz.

Mosquerito silbón, Southern Beardless Tyrannulet (Camptostoma obsoletum)



Bibliografía

Anfibios y Reptiles de Costa Rica. Federico Muñoz Chacón y Richard Dennis Johnston. . A Zona Tropical Publication 2013.

FAO. 2016. Identification guide to common Sharks and Rays of the Caribbean, by Ramón Bonfil.  FishFinder Programme. Rome, Italy


Garceta tricolor, Tricolored Heron (Egretta tricolor)






The Birds of Panama. George R. Angehr and Robert Dean 2010. Cornell & Zona Tropical.

The Mammals of Costa Rica. Mark Wainwright. A Zona Tropical Publication 2007.


Trogón grande, Slaty-tailed Trogon (Trogon massena)