EL JARDÍ BOTÀNIC DE VALÈNCIA I UNA PARELLA DE COTORRA DE KRAMER

EL JARDÍ BOTÀNIC DE VALÈNCIA


A la ciutat de València a més de molta historià i monuments també es poden vorer moltes aus i un dels llocs més recomanables per visitar és el Jardí Botànic de la Universitat de València. Està ubicat al centre de la ciutat, pegat al jardí del Túria el que permet a les aus travessar d'un a l'altre sense cap problema. Situat al carrer Quart 80 és un espai obert al públic de 10 a 18-21 hores, segons l'època de l'any, amb un preu d’entrades de 2,5 € per al públic general.


El Jardí botànic de València és el més antic d'Espanya i un dels més vells del món. Va nàixer el segle XVI gràcies al fet que la càtedra de medicina va crear un jardí d'herbes medicinals. El 1802 la ciutat va cedir un hort amb reg de la séquia de Rovella i es va traslladar a la ubicació actual. Al llarg dels anys s'han intercalat períodes de decadència com van ser la conquesta dels francesos o la gran riuada de 1957 amb altres d'expansió com van ser la construcció de l'estufa de ferro que permetia el manteniment de plantes tropicals a l'hivern o les construccions dels hivernacles de ferro del segle XIX, el de la bassa (1888), el tropical (1862) o l'umbracle (1900), tot açò ha conformat un espai on avui es poden vorer més de 4.500 espècies de vegetals ordenades en 20 col·leccions.


Més informació: http://www.jardibotanic.org/


Tanta varietat de plantes facilita un món de recursos per als ocells, encara que la densitat de la vegetació no facilita la detecció amb certa facilitat es poden observar un bon grapat d'espècies d'aus que no són molt habituals en una gran ciutat. 


Podrien ser moltes més si no fos per la gran quantitat de gats que aprofiten aquest paradís verd per a reproduir-se sense fre, hi ha massa gats, es devia fer un esforç per esterilitzar, controlar i reubicar-los, guanyarien les plantes i les aus.


LES AUS


Vaig dedicar un matí per recórrer-ho i trobí; Totestiu (Parus major), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cotorra de Kramer (Psittacula krameri), Cotorra Grisa (Myiopsitta monachus), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla). 


Estornell  (Sturnus vulgaris), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Teuladí (Passer domesticus), Merla (Turdus merula), Senyoreta (Aegithalos caudatus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Colom roquer (Columba livia), Pit-roig (Erithacus rubecula), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Blanca (Pica pica) i Verderol (Carduelis chloris).


UNA PARELLA DE COTORRA DE KRAMER


Per destacar una de les espècies observades us diré que molt prop, a l'avinguda de Ferran el Catòlic, em va sorprendre una parella de Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) que després de menjar unes garrofes van dirigir-se a gran arbre, un plàtan (Híbrid de Platanus occidentalis x orientalis), en un forat del tronc va entrar dins un exemplar mentre l’altre vigilava, va rentar l’interior tirant fora trossets de fusta i va eixir en uns pocs minuts, després continuaren en parella patrullant el seu territori. 




 Crònica i fotos de Rafa Muñoz 2016.


DESEMBRE A L'ALBUFERA; PERELLONÀ I CAÇA

12 de desembre de 2016.

Camp inundat i 875 Picaports (Plegadis falcinellus) volant.

Per fi van caure les pluges i amb l'augment del nivell de les aigües es van poder inundar els camps del voltant de l'albufera de València. Després de la collita de l'arròs al mes d'octubre cal deixar descansar la terra, per això al novembre s'inunden els camps, aquest procés és conegut com la perellonà. És a les hores quant la superfície inundada arriba a acostar-se a l'extensió que va tindre l'albufera a principis del segle XVIII, unes 13.900 Ha. Avui l'extensió del llac de l'albufera oscil·la en funció del nivell de l'aigua entre 1.927 i 3.114 Ha, els arrossars que van des d'Alfafar fins a Sueca cobreixen 10.000 Ha més.

Camp d'arròs inundat

Agró blanc (Ardea alba)

Per aconseguir l'augment del nivell de les aigües d'uns 40-50 centímetres per damunt del nivell del mar es tanquen les comportes de les goles que són les obertures que comuniquen el llac amb la mar. Hi ha tres goles la del Perelló l'única natural, la del Perellonet de 1873 i la del Pujol oberta el 1953. Els camps d'arròs amb la inundació recuperen els nutrients, a més amb l'eclosió de les puces d'aigua (Daphnia Magna), estos crustacis menuts aconsegueixen la depuració de l'aigua tèrbola gràcies al consum que fan dels residus i les algues en suspensió.

Espulgabous (Bubulcus ibis)

Fanguejant

Una volta finalitzada la perellonà  els camps es buidaran d'aigua amb l’aixugà i els llauradors començaran menejar el fang dels arrossars que romanen entollats, aquesta llavor és coneguda com la fanguejà. A mitjan gener amb tractors que canvien les rodes de darrere per unes grans reixes circulars menejaran les terres, així s’eliminaran les males herbes, açò treu del fons molts cucs, peixos i crancs que queden a l’abast de gavines, agrós, corbes marines i limícoles que aprofiten el moment per a nodrir-se en nombrosos bàndols.

Garseta blanca (Egretta garzetta)
Arpellot de marjal (Circus aeruginosus)

Picaports i gavines menjant a un camp inundat

Ara podríem tindre una albufera plena d'ocells però per desgràcia estem en plena temporada de caça. Segons estadístiques oficials en els últims sis anys han mort a mans dels caçadors 48.412 a l'Albufera però aquesta xifra és només la punta d'un iceberg macabre per què estes dades són les publicades pels mateixos caçadors, no existeixen xifres oficials. El col·lectiu dels caçadors té molta força tant pel nombre de practicants, són més de 5.000 escopetes agrupades en 18 societats de caçadors com pel suposat benefici econòmic que produïxen. Ni abans el PP ni ara els nous governants s'han atrevit a controlar-ho.

Merita (Vanellus vanellus)

Vedat de Sueca, camí tallat!

A més de les aus cinegètiques han disparat fins a 25 espècies protegides, algunes tan evidents com el flamenc impossible de confondre amb un ànec. Amb 36 jornades de caça als vedats per any molts ocells escassos moriran sense cap distinció entre protegits o cinegètics.

Picaports (Plegadis falcinellus)

Tieta (Anthus pratensis)

Un altre greu problema és que encara que des del 2007 estan prohibits els perdigons de plom als aiguamolls estos s'han trobat al cos del 70% de les aus ferides per tirs i tractades al Centre de Recuperació de Fauna del Saler. Els caçadors tanquen l'accés a molts racons del parc natural entre octubre i gener, en els quatre vedats del parc natural ells són els amos, cap autoritat els controla.

Estornell (Sturnus vulgaris)

Malgrat tot l'acabat de comentar són moltes les espècies que continuen aprofitant els abundants recursos i les bones temperatures d'aquest racó de la Mediterrània. Si vols aprofundir i estar al corrent de les observacions has de consultar la web de Birdingalbufera

Camps per La Llonga, Sueca.

Grues a Sueca.

El dilluns vaig fer un recorregut pels camins oberts entre el Palmar i Sueca, vaig observar bones quantitats d'aus, el menys habitual van ser dues grues (Grus grus) i vull destacar un gran bàndol de 875 Picaports (Plegadis falcinellus), de la resta els habituals dels quals adjunte un llistat.

Séquia i camp en Perellonà.

Soliguer (Falco tinnunculus)

Bequeruda (Gallinago gallinago), Àguila calçada  (Aquila pennata), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Arpellot pàl.lid (Circus cyaneus), Collverd (Anas platyrhynchos), Merita (Vanellus vanellus), Tieta de muntanya (Anthus spinoletta), Tieta (Anthus pratensis), Aguilot comú (Buteo buteo), Soliguer (Falco tinnunculus), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Estornell negre (Sturnus unicolor), Estornell (Sturnus vulgaris), Fotja (Fulica atra), Garseta blanca (Egretta garzetta), Espulgabous (Bubulcus ibis).

Cueta blanca (Motacilla alba)

Agró blau (Ardea cinerea), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar (Larus ridibundus), Gavinot fosc (Larus fuscus), Teuladí (Passer domesticus), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Blavet (Alcedo atthis), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Bitxac comú (Saxicola torquatus), Blanca (Pica pica), Agró blanc (Ardea alba) i Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

Peu de la Creu de la Llonga, s. XIII.

Agró blau (Ardea cinerea)



Crònica i fotos de Rafa Muñoz, desembre del 2016.