EL FOC, UNA POLÍTICA ERRADA EN LA GESTIÓ DELS AIGUAMOLLS VALENCIANS


INTRODUCCIÓ I FETS

Marjal dels Moros en març, després de l'incendi de gener, tros cremat a l'esquerra.

Entre els passats 4 i 5 de gener es va cremar pràcticament tota la marjal dels Moros, segons estimes la superfície cremada estaria entre 320 i 620 hectàrees les que s’haurien convertit en cendres que embrutaran la poca aigua que quedava. Este espai ja havia patit un intent d’incendi el passat desembre, quatre dies abans també van haver dos intents més de botar foc sense èxit, però com no es va fer res amb l’extrema sequera que patia este espai i aprofitant el fort vent d’eixe dia algú, per fi, va aconseguir cremar tota la marjal.

Hem de tindre molt clar que al voltant de la marjal hi ha molts interessos i un bon grapat d'enemics; llauradors enfadats per les restriccions i per animals que mengen als seus camps, caçadors que veuen que els animals al primer tir van a buscar refugi al mig d'un espai protegit o no els poden matar, enfilaters que han rebut multes per la captura il·legal d'ocells, estiuejants que pensen que els mosquits són per culpa de la marjal. Són massa enemics enfront per a donar-los facilitats assecant la marjal. Molts pensàvem que això era un desgavell i el temps ens ha donat la raó!

Tros cremat en febrer.




DUES TEORIES DE L’EFECTE DEL FOC A LES MARJALS


La sequera era un factor que es podia haver evitat si hagueren ficat dins part de l'aigua que anava a la mar, este espai sempre ha tingut un control artificial dels nivells de l'aigua per part dels responsables, però estos pensaven que era bo deixar seca la marjal perquè en condicions naturals els aiguamolls mediterranis tenien períodes de sequera (1), però altres pensem que les condicions actuals estan molt lluny de ser naturals i ja vam denunciar que s'estava buidant aigua al mar per la séquia de l'Estany mentre la marjal s'assecava en la pràctica totalitat (2) i que això era un perill, ja que els carrissars secs en un dia de vent són una bomba perfecta perquè qualsevol boix bote foc a tot sense que tots els mitjos disponibles siguen capaços de detenir el foc. Així ho pensava també Acció Ecologista/AGRÓ (3).



VIDEO.- Séquia de l'Estany abocant aigua a la mar en febrer 2018.


A la marjal dels Moros de 1993 a 2010 es van produir 8 incendis que van afectar un total de 9,8 Ha, sols en l'incendi de 2018 es van cremar segons fonts entre 320 ha (5) que serien les xifres oficials i 628 el que es el mateix que dir la totalitat de l'espai com apunta l'informe de SEO/BirdLife (4). Per tant l'incendi d'entre 50.9% i el 100% de la marjal mai podria considerar-se com un incendi amb poca afectació per als Moros com va apuntar l'ara cessat Secretari Autonòmic Julià Álvaro (5).

En declaracions fetes el dia 5 de gener a la SER el senyor Álvaro va dir que com el foc va avançar molt de pressa i que la temperatura tampoc va ser massa alta l'afectació seria lleu. Però recordem que el foc va obligar a desallotjar el Grau Vell de Sagunt on es van cremar algunes cases i va obligar a botar un contrafoc per salvar les cases de la platja de Puçol al voltant de l'Estany (5).


Aigua térbola 77 dies després de l'incendi 




Amb l'opinió que un incendi com el que acabem de patir sols aconsegueix degradar la marjal hi ha un informe de SEO/BirdLife (4) que col·labora amb la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural en els censos d'aus reproductores, SEO/BirdLife creu que el foc afectarà greument la varietat i quantitat d'espècies que es reproduiran les pròximes temporades. Consideren que mantindré la marjal pràcticament seca agreuja molt les conseqüències d'un incendi. També apunten que es desconeix com afecta la diferent intensitat del foc sobre les espècies i l'afectació a la biodiversitat de l'aigua no tan sols pel foc, també per la dissolució de cendres que altera les característiques químiques i augmenta la térbola de l'aigua per tant la llum que és necessària per a moltes plantes i invertebrats aquàtics. Reconeixen que el foc potser una ferramenta per donar variabilitat a un aiguamoll però sempre s'haurien de respectar zones sense cremar que puguen permetre la regeneració vegetal i animal. A més es desconeix totalment l'afecció del foc als invertebrats i resta d'éssers vius del subsòl.


ELS OCELLS ABANS DE L’INCENDI

Marjal dels Moros en desembre de 2017.

Per adonar-nos de la riquesa d'ocells que es pot vorer afectada per l'incendi dels Moros segons l’informe de SEO/BirdLife (4) l’any 2017 va haver-hi noves espècies reproductores com dues parelles Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) i una de Cullerot (Anas clypeata) a més en este espai l’any passat es van reproduir quatre parelles d’Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) una espècie en perill d’extinció. la Rosseta (Marmaronetta angustirostris) històricament també es va reproduir a la marjal. Altres ànecs que van fer niu a la marjal van ser el Boix (Aythya ferina), Sivert (Netta rufina) i la Fotja (Fulica atra), nou parelles d’Agró roig (Ardea purpurea), 96 d’Agró blau (Ardea cinerea) i 24 de Picaport (Plegadis falcinellus).

L’escassa Xitxarra bigotuda  (Acrocephalus melanopogon), l’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) o l’Arpellot cendrós (Circus pygargus) que ja no es va reproduir en 2017 als Moros i al que han comprovat que els requeriments de la vegetació que necessita per fer niu són els d’un període de quatre anys després d’un incendi.


Marjal dels Moros en gener de 2017

CONSEQÜENCIES PER ALS INVERTEBRATS 

Els invertebrats dels Moros haurien perdut bona part de les seues postes, segons estudis caldrà que passen tres o quatre anys perquè les seues poblacions puguen recuperar el nivell que tenien abans de l’incendi i això repercutirà molt als ocells insectívors que reduiran les seues poblacions per la manca d’aliment.


Eriçó africà (Atelerix algirus) a la marjal dels Moros, febrer 2017.





ELS MAMÍFERS, AMFIBIS I RÈPTILS.

Les poblacions de mamífers, amfibis i rèptils que tenien molt més difícil la possibilitat de fugir del foc haurien patit moltes pèrdues en espècies com són els eriçons, els rosegadors i les tortugues d'aigua com són la Tortuga d'aigua europea (Emys orbicularis) i Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa).


Crocothemis erythraea en setembre a las marjal dels Moros.




En els estudis (1) on es basen els que opinen que el foc no afecta greument a totes estes espècies la superfície cremada sempre havia sigut parcial, en l'incendi dels Moros la superfície cremada és quasi total per tant l'afectació serà molt greu, per això tots els ornitòlegs i ecologistes pensem que ha sigut una greu errada el fet de deixar assecar la marjal. 

Per últim un prec a l'Administració valenciana, cal replantejar-se la política de deixar assecar les nostres marjals!



ELS MOROS COMENÇA LA LLARGA RECUPERACIÓ DESPRÉS DE L’INCENDI.
9 de març. Setmana deu.

Flamencs a la marjal dels Moros el (Phoenicopterus roseus)

Han passat 73 dies de l'incendi de la marjal dels Moros, per sort ha plogut prou i les aigües han pujat el seu nivell, la major part dels ocells grans han tornat als Moros. La vegetació comença la carrera per créixer de pressa i ja es veuen brots verds en mig de la cendra.

Dels ànecs sembla que ha baixat prou el nombre de Collverd (Anas platyrhynchos) el 10 de desembre hi havia 200 exemplars contra 15 en el mes de març, de Sarcet (Anas crecca) sols hi havia 51 enfront dels 400 exemplars que es podien vorer el mes de desembre. Ha baixat significativament el nombre de Picaport (Plegadis falcinellus) sols vaig trobar-ne un. Ens preocupen espècies com els Ràlids, el Rascló (Rallus aquaticus) que no he tornat a trobar i de Polla d'aigua (Gallinula chloropus) ja que es veuen molt poques o el Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) que en desembre es veien amb facilitat fins a 16 exemplars i ara amb poca densitat de vegetació i per tant amb més detectabilitat i sols vaig vorer 5 que ja començaven a fer baralles territorials.


Marjal dels Moros en febrer de 2018.

Altres que semblen augmentar son l'Ascle (Anas strepera) del que vaig vorer 29 exemplars i eixes són molt bones xifres, com també són els 11 Boix (Aythya ferina) del 9/03 o els 200 siverts (Netta rufina). Tampoc semblava haver-se reduït el nombre de Cullerot (Anas clypeata) o de Fotja (Fulica atra). Per sort també han tornat de pressa els ànecs capblanc (Oxyura leucocephala) i vam vorer 3 mascles i dues femelles, tampoc pareix haver minvat el nombre d'Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) o de Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).


Marjal dels Moros març de 2018


El Flamenc (Phoenicopterus roseus) sols el tenim ocasionalment als Moros i el dia 9 de març vaig censar 292 exemplars. Ja tenim molt prop la primavera i altres aus que es reproduïen l’estiu passat ja es podien vorer com van ser el Tifort (Tringa totanus) o el Corriolet (Charadrius dubius). Altre poc freqüent que hi havia el 9 de març era un Agró blanc (Ardea alba).


Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon) en març de 2017

El dia 9 de març ja se sentien els càntics de cel de la Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), en un canyar que no s'havia cremat, també vaig vorer un Teixidor (Remiz pendulinus) i estes dues espècies sí que es deuen vorer molt afectades per la manca de carrissar adult. Encara hi ha bons registres de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) que ben aviat marxaran al nord com també el Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus) o el Pit-blau (Luscinia svecica) que gràcies a la manca de vegetació es poden vorer amb més facilitat.


Passarel·la sobre el carrissar cremada


S’ha reduït prou el nombre de Roquer (Ptyonoprogne rupestris) però ara comencen a tornar a les localitats de cria a les terres de l’interior mentre comencen a tornar de la migració espècies com l’Oroneta (Hirundo rustica) o la Falcia pàl·lida (Apus pallidus) que vaig observar el dia 9 de març.


BIBLIOGRAFIA I ENLLAÇOS

(1) Document de Conselleria defensant la utilitat del foc i dels períodes de sequera en els aiguamolls valencians. http://www.agroambient.gva.es/documents/91061501/109939278/Los+Incendios+en+Zonas+H%C3%BAmedas/cd20fb7f-8cb8-4ed8-9d05-eed4b2d2b04e

(2) Post avisant de la greu sequera dels Moros mentre es buidava aigua a la mar.     http://svocuadernocampo.blogspot.com.es/2017/11/els-moros-abocant-aigua-la-mar-i-la.html

(3)    La falta de agua en Marjal dels Moros agravó el incendio de principio de año" Declaracions de Acció Ecologista/AGRÓ. 
http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2018/01/25/5a68e54946163ffe0f8b45a3.html


(5) Declaracions del Secretari de la Conselleria de Medi Ambient a la Cadena SER. http://cadenaser.com/emisora/2018/01/05/radio_valencia/1515155437_954754.html


Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.

PICAPORTS, HISTÒRIA D’UNA EXPANSIÓ.


8 de març de 2018. Setmana deu.

Fangueig dels arrossars a Alfafar

El dijous vam tindre un dia tancat de núvols, sols a migdia va eixir el sol, la temperatura va oscil·lar entre els 10 °C i els 19,1 °C, vam tindre un vent moderat amb una velocitat màxima d'11 (km/h).



ACABANT EL FANGUEIG DELS ARROSSARS A L’ALBUFERA.

Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)


A la partida del Rabisanxo, Alfafar, ja van quedant pocs arrossars per fanguejar i ja estan quasi tots buits d’aigua per això els flamencs han marxat però encara queden moltes aus que troben una bona varietat d’aliments als fangars. Les més abundants eren les gavines, dintre elles les més nombroses les gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus), però també hi podíem vorer grupets de Gavina corsa (Larus audouinii), bàndols de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavinot fosc (Larus fuscus) a més d’alguna Gavina capnegra (Larus melanocephalus) solta.

Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

Al Tancat de la Ratlla observarem una Àguila pescadora (Pandion haliaetus), una Àguila calçada (Hieraaetus pennatus), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), un bon grupet de Redonell (Philomachus pugnax), Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus), Tètol cuanegre (Limosa limosa) i una Cueta groga (Motacilla flava). Poc després vaig trobar a un veterà llaurador i pararem una bona estona per xarrar amb ell, sempre aprens coses.

Picaport (Plegadis falcinellus)


EXPANSIÓ DEL PICAPORT A LA FAÇANA MEDITERRANEA.

Parlant amb ell em va contar que era de Catarroja i que tenia 80 anys, em va dir que el Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) feia prou de mal quant els arrossars estaven tendres i que fins fa poc, mai s’havien vist a l’Albufera tants picaports (Plegadis falcinellus) com ara, de fet fa no molts anys no els coneixien, i és ben cert que esta espècie ha tingut una molt forta expansió.

Bàndol de Picaport (Plegadis falcinellus)


A esta conversa es va afegir el fet que el 21 de febrer vaig vorer grans bàndols de milers de picaports a la marjal d’Alfafar (1) tot això va fer preguntar-me per quina havia sigut l’evolució en xifres d’esta espècie al País Valencià, una evolució d’eixes de les que un veterà com jo ha sigut testimoni i no li ha donat la importància suficient. Per adonar-nos de la quantia del gran nombre de picaports que tenim a l’Albufera este hivern de 2018 sols feia falta llegir la cita del 30 de gener de 2018 on es va censar fotografiant estols d’aus que entraven als dormidors i s’aconseguí un màxim històric de 8.770 exemplars (1.300 aus a Sollana i 7.470 a Silla) (P. Vera y T. Alcocer in www.bridingalbufera).
(

El Picaport es va reproduir fins al 1875 a Vejer de la Frontera (Irby, 1895), a Doñana arribaren  fins a principis del segle XX, en concret fins al 1909, després s’han trobat dades de reproducció ocasional entre els anys 1930-35 unes 20 parelles, entre 1940-1942 unes 200 parelles (Valverde, 1960) i van fer niu a la llacuna de Las Madres (Huelva) fins al 1940 (Garrido, 1996), per últim a 1958 se sap que uns collidors d’ous van emportar-se 60 d’una colònia de vora 500 parelles (Castroviejo, 1993). Però més prop, a la nostra terra, que sabíem dels picaports? A l’Albufera de València hi havia diversos registres d’aus al segle XIX (Dies et al., 1999) però fins a l’any 1985 no es van tornar a detectar amb regularitat els picaports a la nostra Comunitat (Dies et al., 1999).




La primera reproducció comprovada la tenim l’any 1993, es van detectar dues parelles reproductores en les colònies d’agrós als carrissars que tiraren endavant 9 pollets (Dies et al. 1997).

L’any següent, el 1994, sols va haver-hi una parella reproductora (Dies et al. 1997).

Estiguérem dos anys sense cites de reproducció a l’estat espanyol i el 1996 tornà la reproducció a Doñana amb 6 parelles així com al Delta d’Ebre on es trobaren 4 parelles que tiraren endavant 9 pollets.

En 1997 van tornar a reproduir-se al País Valencià, en concret dues parelles a les Salines de Santa Pola i es pogué comprovar que van tirar 5 pollets endavant. 

El 1998 sols una parella es va reproduir a Santa Pola, mentre eixe mateix any a Doñana es va estimar que van haver-hi unes 86 parelles i sols una parella al Delta d’Ebre.

Picaport (Plegadis falcinellus)


L’any 1999 va ser un any de sequera i per tant sense registres.

El 2000 es trobaren 5 parelles reproductores a Santa Pola mentre a Doñana hi hagueren 73 i 12 a les Terres de l’Ebre.

Hagueren de passar quatre anys sense picaports al País Valencià i esperar a l’any a 2004, eixe exercici Doñana va superar el miler de parelles, en concret van ser 1.125, més reduïdes van ser les xifres del Delta d’Ebre amb 51 parelles i tornaren a triar les Salines de Santa Pola a acollir  12 parelles.



L’any 2005 amb les marjals peninsulars pràcticament seques no consta la reproducció ni a Doñana ni al Delta d’Ebre mentre a Santa Pola també van minvar les escasses parelles però van fer niu 10, les úniques de tot l’estat.

El 2006 després de dues temporades de forta sequera dels anys 2004-2005 tornà la reproducció a Doñana que era la principal colònia peninsular i sols van haver-hi 832 parelles, açò va facilitar un augment de parelles al Delta d’Ebre on pujaren a 102 parelles i potser va contribuir el definitiu assentament com a reproductor al País Valencià, no obstant amb un modest nombre d’11 parelles a Santa Pola (Sarmiento et al., 1997).

Picaport (Plegadis falcinellus) a la marjal dels Moros 2017.

En 2007 a les salines de Santa Pola es van censar total de 15 parelles mentre eixe any la colònia de Doñana va recuperar-se i comptava 3.643 parelles i la del Delta d’Ebre 119.

Els picaports valencians en 2008 sols es van reproduir a Santa Pola, en concret 23 parelles.

2009 va ser l’any on es van ampliar els llocs de cria a Alacant, ja que es van reproduir 3 parelles al Fondo d’Elx, pujà Santa Pola a 30 parelles, van fer un total de 33 parelles. 

En 2010 es van reproduir 35 parelles a Santa Pola, 3 al Fondo d’Elx, van fer un total de 38 parelles.

Picaport (Plegadis falcinellus) a Quartell


En 2011 es va fer un salt quantitatiu important amb les 21 parelles de l’Albufera de València, a Alacant  es van censar 51 parelles a Santa Pola, 8 al Fondo d’Elx i 3 al Fondo d’Amorós, que van fer un total de 75 parelles per a tot el País Valencià. Eixe any jo mateix vaig ser testimoni d’una còpula a la marjal dels Moros, en concret el 2/4/2011 però no és va poder comprovar la reproducció. 

Primera nidificació a las Tablas de Damiel (Ciutat Reial) amb una sola parella. (Ardeola 59(2):413-453. 2012)

En 2012 l'expansió va arribar a Castelló i es va comprovar la reproducció d'una parella a la marjal d'Almenara, la colònia de l'Albufera va comptar amb 55 parelles, un dels adults duia una anella amb còdec 1AH i va ser un pollet anellat al niu a Doñana l'any 2002 i eixe mateix exemplar ja s'havia observat fent niu a Doñana altres anys. (Pablo Vera in http://www.birdingalbufera.es/?q=node/435/201206).

A Alacant va haver una pujada amb  les 63 parelles de Santa Pola que van fer un total de 119 parelles al nostre país. Eixe any a Doñana hi havia 7.200 parelles.

Curiosament eixe any va haver forta sequera a Doñana i els picaports buscaren noves colònies com les de la illa de La Laguna de la Fuente del Rey, Dos Hermanas (Sevilla) on van criar 250 parelles i a El Pantano a Los Palacios y Villafranca (Sevilla) amb 35 parelles i a la gravera de Adbentus, Trebujena (Cadis) amb 30 parelles. També va haver la primera reproducció a Extremadura a l’assut del Guadiana (Badajoz) 9 parelles. (Ardeola 59(2):413-453. 2012)

En 2013 va continuar l’expansió de localitats i es van reproduir 55 parelles a la marjal dels Moros, 91 a l’Albufera, 15 a Xeresa-Xeraco, a Alacant 5 al Fondo d’Elx i altres 5 al Fondo d’Amorós i 26 a Santa Pola, van fer un total de 182 parelles.

Picaport (Plegadis falcinellus) al Delta d'Ebre

El 2014 tinguérem estes dades; 25 a la marjal dels Moros, 124 a l’Albufera, 15 a Xeresa-Xeraco, a Alacant 90 al Fondo d’Elx i 50 al Fondo d’Amorós i 11 a Santa Pola, van fer un total de 315 parelles.

Este any es va produir la segona nidificació a Extremadura a l’assut de Badajoz de 5 parelles. (Ardeola 61(2):435-468. 2014) i a l’illa del Prado, a l’embassament de Montijo (Mérida) es van trobar 4 parelles. (Ardeola 62(1):187-218. 2015).

L’any 2015 tornaren a Castelló amb una sola parella a Almenara 1 mentre a  la marjal dels Moros hi hagué 90, 175 a l’Albufera, 10 a Xeresa-Xeraco, 3 a Pego-Oliva. A Alacant 110 al Fondo d’Elx i 10 al Fondo d’Amorós, van fer un total de 399 parelles.

En 2016 va continuar l'augment de parelles, a la marjal d'Almenara-Sagunt es van reproduir 42 parelles, 84 a la marjal dels Moros, 217 a l'Albufera de València, 20 a la marjal de Xeresa-Xeraco i 13 parelles a Pego-Oliva, a Alacant es van censar 15 parelles a Santa Pola, 266 al Fondo d'Elx, 45 al Fondo d'Amorós, un total de 702 parelles. Eixe any a Doñana van fer-ho 8.000 parelles. 

L'any 2017 tinguérem la reproducció de 24 parelles a la marjal dels Moros, 442 a l'Albufera de València, 15 a Xeresa-Xeraco, 58 a Pego-Oliva i 226 al Fondo d'Elx, que van fer un total de 765 parelles i per tant un nou record.


POSSIBLES RAONS DE LA FORTA EXPANSIÓ DEL PICAPORT

Pot ser que una suma factors siga la responsable del creixement exponencial del picaport a la península Ibèrica. Es degué extingir per persecució directa i perquè era prou freqüent l'espoli d'ous en les seues colònies de cria per al consum humà, per tant començar la protecció dels aiguamolls a finals del segle XX segur que va ser un factor prou important.

Altre factor positiu hauria de ser la disponibilitat de cultius d'arròs prop d'estos espais protegits, les pràctiques agrícoles d'este cultiu afavoreix l'accés a abundants recursos alimentaris, també es important la disponibilitat de nous recursos alimentaris com el caragol poma (Pomacea maculata) molt estes al delta de l’Ebre que ha passat a ser el 50% de la dieta dels picaports locals (SEO/BirdLife 2015) i segur que l’abundància del cranc americà també ha beneficiat al picaport.

Albufera de València

Altre factor positiu hauria de ser que el picaport és una espècie prou singular, és molt fàcil la seua identificació i és pràcticament inconfusible per part dels caçadors que en general respectarien la protecció d'esta espècie, la suma de tots estos factors potser seria l'explicació del gran augment de les poblacions del picaport en pocs anys.

La taxa de creixement del Plegadis falcinellus al País Valencià en el període de 1993 a 2016 ha sigut de 27.65%, és un creixement exponencial que garanteix el futur de l’espècie sempre que no canvien les condicions climàtiques ni la protecció dels aiguamolls i que garantirà la colonització de espais que tinguen bones condicions per a l’espècie.  




Tancat de Milia





AUS AL LLAC I AL TANCAT DE MILIA

Estol de Redonell (Philomachus pugnax) a la Ratlla

Acabarem la jornada amb una curta estada a la nova torre-observatori del Portet de Sollana  on hi havien al mig del llac de l'Albufera 35 Ànec blanc (Tadorna tadorna), uns 500 Cullerot (Anas clypeata) i uns 200 Sivert (Netta rufina) tots descansant a migdia. Als aiguamolls del Tancat de Milia van vorer 20 Bequeruda (Gallinago gallinago), altra Àguila pescadora (Pandion haliaetus), un Picarot (Tringa nebularia) i un Tifort (Tringa totanus), a més de una Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum). Sens dubte una bona jornada d’aus al voltant de  l’Albufera de València.

Grup deTètol cuanegre (Limosa limosa)






BIBLIOGRAFIA


Máñez, M. y Rendón-Martos, M. (Eds.). 2009. El morito, la espátula y el flamenco en España. Población en 2007 y método de censo. SEO/BirdLife. Madrid.

Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L y Herrando, S. (eds.) 2004. Atles dels ocells nidificants de Catanlunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/ Lynx Edicions, Barcelona.

López Iborra, G.M., Bañuls Patiño, A., Zaragozí Llenes, A., Sala Bernabeu, J., Izquierdo Rosique, A., Martínez Pérez, J.E., Ramos Sánchez, J., Bañuls Patiño, D., Arroyo Morcillo, S., Sánchez Zapata, J.A., Campos Roig, B., y Reig Ferrer, A. (eds.) Atlas de las aves nidificantes en la provincia de Alicante. Publicacions de la Universitat d'Alacant - SEO/Alicante. Alicante.

Martí, R y Del Moral, J. C. (eds.) 2003. Atlas de las Aves Reproductoras de España. Direccion General de Conservación de la Naturaleza-SEO. Madrid.

Dies Jambrino, J. L. y Dies Jambrino, B.,  InterNatura. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1991-1994. Versió web: http://www.internatura.org/anuario/anuario.html

Dies Jambrino, J. L. y Dies Jambrino, B.,  1997. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1994. Estació Ornitològica de l'Albufera (SEO/BirdLife). València.

Gómez-Serrano, M. A., Giménez Ripoll, M., Dies Jambrino, J. L., Dies Jambrino, B., y Monsalve Dolz, M. A. 2000. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 1995-1997. Estació Ornitològica de l'Albufera (SEO/BirdLife). València.

Polo, A., y Polo, M. (eds.). Aves de la Comunidad Valenciana 2000-2001-2002. Societat Valenciana d'Ornitologia. València.

Tirado, M. (ed.) 2011. Anuario Ornitolológico de la Comunidad Valenciana 2009. Internatura Castellón.

Tirado, M., y García, M. (ed.) 2014. Anuario Ornitolológico de la Comunidad Valenciana 2010. Internatura Castellón.

Tirado, M., Alcocer, A., Marco, J., Vera, P., Bort, J., García, M., Esteller, V., Greño, J., y Luque, E. 2015 (eds.) 2015. Anuario Ornitolológico de la Comunidad Valenciana 2011. Internatura Castellón.

Tirado, M., Vera, P., Marco, J., Alcocer, A., Marco, J.,  Bort, J., García, M., Esteller, V., Greño, J., y Luque, E. 2017 (eds.) 2015. Anuario Ornitolológico de la Comunidad Valenciana Vol. XV 2012-2013. Internatura Castellón.

Censos aves acuáticas reproductoras Comunitat Valenciana:
http://www.agroambient.gva.es/web/biodiversidad/descargas


Tex i fotos de Rafa Muñoz, 2018.

PRIMAVERA AL BARRANC DEL CARRAIXET


7 de març de 2018. Setmana deu. 

Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo).


El temps ha millorat prou, ha eixit el sol, ha bufat el vent i el fred ha minvat, sembla que l’hivern ens ha dit adéu a la façana mediterrània. El dimecres vam tindre al golf de València un dia assolellat amb una mínima de 8,8 °C i una màxima de 20,1 °C, no va ploure i va fer un lleuger vent fresquet amb una velocitat màxima de 18 (km/h). 

Falcia pàl·lida (Apus pallidus)

En el mes de març comença l’arribada dels ocells que han passat l’hivern a l’Àfrica, esperen els dies propicis per travessar l’estret de Gibraltar i començar la travessia cap al nord on es reproduiran. Per això eixe matí vaig vorer les primeres oronetes (Hirundo rustica), les primeres oronetes cua-blanca (Delichon urbicum), la primera Falcia pàl·lida (Apus pallidus) d'enguany, mentre encara es podien vorer als roquers (Ptyonoprogne rupestris) que no volen marxar encara a l’interior provincial on passaran tot l’estiu.

Fotja (fulica atra) en teoria afectada per un poxvirus.


Un dels ocells que sols podem trobar molt ocasionalment a Alboraia en els passos migratoris i que vaig tindre la sort de trobar va ser un mascle de Bitxac rogenc (Saxicola torquatus) que es fartava de mosquits al llit del barranc, un altre visitant ocasional que vaig vorer va ser un Esparver (Accipiter nisus) que volava ras pels canyars buscant sorprendre qualsevol ocellet despistat per esmorzar.

Fotja (fulica atra) en teoria afectada per un poxvirus

Vaig observar un total de 57 fotges (Fulica atra), dues d'elles eren prou més menudes i tenien el bec i la còrnia frontal d'un anormal color groguenc, consultant amb la resta d'ornitòlegs valencians sembla que alguns exemplars tenen uns fongs que els creixen al bec i afecten seriosament la salut dels animals contagiats per esta mena de poxvirus, un tipus de pigota aviar. Els Poxviridae són una família de virus entre la que es troba la coneguda pigota que fa anys ens afectava la pell òmpliguen-la de granets rojos.

Fotja infectada i fotja normal, davant.


Ja es notaven les primeres mostres de reproducció entre els ocells reproductors al Carraixet, un exemplar de fotja duia material per a fer niu i un altre ja covava. També vaig trobar el primer pollet de Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) que encara que tenia pocs dies ja s’aventurava lluny de sa mare. Els ànecs Collverd (Anas platyrhynchos) ja anaven emparellats i prompte trobarem els primers núvols de pollets seguint a sa mare. Altres cantaven molt fort marcant el seu territori com va ser el Rossinyol bord (Cettia cetti), vaig sentir un total d’onze mascles.

Bequeruda (Gallinago gallinago)



Text i fotos de Rafa Muñoz 2018

GOLONDRINAS Y AVIONES EN INDIA

No pudimos hacer ninguna foto de estas especies pero si de algunos nidos de la temporada anterior.

Nidos de Golondrina hindú (Petrochelidon fluvicola)


Avión paludícola (Riparia paludicola) avión muy abundante y ampliamente distribuido en la India central. Lo observamos en Sultanpur (Harnaya), en el río Chambal y en Agra (Uttar Pradesh), Dholpur (Rajastán), en Bandhavgarh (Madhya Pradesh) y en Rangpur (Nueva Delhi).


Avión oscuro (Ptyonoprogne concolor) mucho más localizado solo lo encontramos en Bandhavgarh (Madhya Pradesh).


Golondrina colilarga (Hirundo smithii) golondrina muy llamativa gracias a su larga cola y su dorso azulado, la observamos en el Río Yamuna a su paso por Agra (Uttar Pradesh) y en Bandhavgarh (Madhya Pradesh).


Golondrina común india (Hirundo rustica tytleri). Esta subespecie la encontramos en Río Yamuna, en Agra (Uttar Pradesh) y en Sultanpur (Harnaya).

Nido de Golondrina daúrica india (Cecropis daurica nipalensis) ¿parasitado por vencejo moro?



Golondrina daúrica india (Cecropis daurica nipalensis), solo observamos esta subespecie en Bandhavgarh (Madhya Pradesh). Encontramos dos nidos en la localidad de Tala estaban en el techo de una casa en ruinas pero como se puede apreciar a la entrada de los dos nidos hay plumas, esto se considera que es una señal nidoparasitismo por parte del Vencejo moro. 

Nido de Golondrina daúrica india (Cecropis daurica nipalensis) ¿parasitado por vencejo moro?



Golondrina hindú (Petrochelidon fluvicola). No observamos esta especie pero encontramos una espectacular agrupación de nidos en el National Chambal Sanctuary, Dholpur (Rajastán).


Resumen del viaje;



Texto y foto de Rafa Muñoz 2018.

LOS PICNONÓTIDOS (BULBUL) EN INDIA

Bulbul cafre (Pycnonotus cafer)


Aves observadas en la India central en enero de 2018

Bulbul cafre (Pycnonotus cafer) fue el bulbul más frecuente durante nuestro viaje, lo encontramos en Sultanpur y Gurgaon (Harnaya), Keoladeo (Uttar Pradesh), Dholpur (Rajastán), Bandhavgarh (Madhya Pradesh) y en Rangpuri   (Nueva Delhi).

Bulbul orejiblanco (Pycnonotus leucotis)

Bulbul orejiblanco (Pycnonotus leucotis) mucho más localizado solo pudimos encontrarlo en Sultanpur (Harnaya).

Bulbul orfeo (Pycnonotus jocosus)


Bulbul orfeo (Pycnonotus jocosus) como el anterior solo lo observamos en Sultanpur (Harnaya).

Resumen del viaje;


Texto y fotos de Rafa Muñoz 2018.

PÁRIDOS, ALONDRAS Y TERRERAS


Aves observadas en la India central en enero de 2018

Carbonero indio (Parus cinereus stupae), era considerado subespecie del carbonero común, solo encontramos esta especie en Bandhavgarh (Madhya Pradesh).

Alondra india (Mirafra erythroptera), foto Javier Sánchez

Alondra india (Mirafra erythroptera), solo la vimos en Sarendhi (Rajastán).

Cogujada común india (Galerida cristata chendoola), subespecie que vimos en Sarendhi (Rajastán).

Terrera común oriental (Calandrella brachydactyla orientalis), es una subespecie de la terrera común, observamos un bando en Sarendhi (Rajastán).

Terrera coronigrís (Eremopterix grisea)

Terrera coronigrís (Eremopterix grisea). Espectacular ave ya que los machos tienen un plumaje llamativo para lo que es habitual en los alaúdidos, vimos 5 ejemplares en Sarendhi (Rajastán).

Resumen del viaje;


Texto Rafa Muñoz, fotos de Javier Sánchez y Rafa Muñoz 2018.

CUERVOS Y URRACAS EN LA INDIA CENTRAL


Aves observadas en la India central en enero de 2018

Urraca vagabunda (Dendrocitta vagabunda)

Urraca vagabunda (Dendrocitta vagabunda). Esta es como nuestra urraca un ave muy abundante la encontramos en Sultanpur y Gurgaon (Harnaya), en Keoladeo (Uttar Pradesh), en Dholpur (Rajastán), en Bandhavgarh (Madhya Pradesh) y en Rangpuri (Nueva Delhi).

Cuervo casero (Corvus splendens)


Cuervo casero (Corvus splendens). Este córvido es muy abundante, lo encontramos en todas las zonas humanizadas como bien apunta su nombre, incluso en el aeropuerto nada más aterrizar y sin salir del avión.

Cuervo de la jungla (Corvus culminatus)


Cuervo de la jungla (Corvus culminatus) este cuervo prefiere zonas más naturales y alejarse del hombre, lo observamos en Barhatpur (Rajastán), en Keoladeo (Uttar Pradesh), en Dholpur (Rajastán), también en Satna y en Bandhavgarh (Madhya Pradesh).

 Resumen del viaje;


Texto y foto de Rafa Muñoz 2018.