Mislata, 11 de gener de 2023

 

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) al parc de la Canaleta, Mislata

Un dia, un lloc i una au (10)

 

Eixe matí vaig acostar-me al parc de la Canaleta de Mislata. Aquesta localitat de l’Horta Sud, compta amb més de 43.000 veïns, això el converteix en el municipi amb més densitat de població de tot el País Valencià, amb 33.165 habitants per quilòmetre quadrat construït. Tanta gent s’apinya en un terme molt menut de sols 206 ha, envoltat per la gran València, pel nou i per l’antic llit del riu del Túria. Pegat al parc de Capçalera del cap i casal, es troba el parc de la Canaleta, que amb sols vuit hectàrees és un oasi de biodiversitat enmig del paradís del ciment i dels edificis alts.

Un curt recorregut d’una hora per ell em va permetre observar 22 espècies i 247 individus d’aus. Per a destacar una d’elles hui us parlaré de la cotorra de Kramer (Psittacula krameri). Es tracta d’un lloro o psitàcid que comença a vendre`s a les tendes de mascotes a mitjans dels anys vuitanta. És un ocell de mida mitjana, vestit amb un plomatge verd brillant que contrasta amb un bec i ulls d’un color vermell molt cridaner. Uns altres dels seus trets distintius són la llarga cua acabada en punta afilada i la seua veu estrident. Sospite que el mal costum que tenen de cridar a tota hora fou la causant que moltes acabaren amollades de les gàbies pels seus amos, per a no haver de sentir-les un diumenge de bon matí despertant a tot el barri.

Es van detectar per primera volta en llibertat l’any 1988, als jardins dels vivers (Monsalve, Martín 1989; Urios et al. 1991). S’han adaptat de meravella a viure a casa nostra perquè troben molt de menjar als jardins, palmeres i horts i no tenen predadors. No han de sofrir temperatures massa baixes i sempre troben forats als arbres envellits per a fer niu. Es reprodueixen des de 1990 i gràcies a aquesta suma de circumstàncies s’han multiplicat i han expandit la seua àrea de distribució, hui en dia tenim al voltant de 400 exemplars per tota l’àrea metropolitana de València.

Segons les dades del meu quadern de natura, la primera cita que tinc és del 18 de març de 2002 al barranc del Carraixet, on vaig vorer 3 exemplars. Després he localitzat l’espècie un total de 86 jornades, amb un màxim de 27 exemplars a la Canaleta l’11 de gener de 2023. Cal recordar que la cotorra de Kramer està inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores, en l'annex del Reial decret 630/2013, de 2 d'agost. Per tant, correspon a les autoritats el control de les seues poblacions i la seua erradicació.

 

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades al parc de Canaleta:

https://ebird.org/checklist/S125913487

 

Fonts i referències:

García-Gans, F.J., Sanmartín, A. (2022). “Evolución de los pistácidos de la Ciudad de València”.

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

Almàssera, 10 de gener 2023

 

Busquereta cuallarga (Sylvia undata)

Un dia, un lloc i una au (9)

La localitat d'Almàssera té un terme menut on tot el que no està urbanitzat és horta, l'únic racó on tenim un xicotet oasi de biodiversitat el tenim al llit del barranc del Carraixet. Per a evitar les periòdiques inundacions que patien els pobles veïns del barranc en els darrers metres del seu traçat, es va fer una intervenció agressiva canalitzant el seu llit. Entre 1991 i 1996 es va construir, al llit ficaren tancament de formigó i a les vores es van fer unes parets permeables d’escullera de pedra subjectada per malles metàl·liques.

Tot i desfer la poca naturalització que restava durant les obres, el pas del temps i la persistència de la natura van anar recolonitzant aquest espai. En depositar-se sediments pogueren arrelar les plantes: senills, joncs, esbarzers anaren creixent i facilitaren cau i aliment a moltes espècies animals que començaren a recolonitzar-lo. També va influir que l’aigua està present tot l’any, inclús sembla haver-hi brolladors d’aigües subterrànies de molt bona qualitat. Hui en dia tenim més de cent espècies d’aus presents al llarg de l’any, també hi ha peixos, rèptils, amfibis i mamífers. Una bona part d’aquestes espècies estan protegides i fins i tot es reprodueixen al Carraixet.

És prou difícil seleccionar una au que represente aquest indret, eixe matí vaig trobar 369 individus que pertanyien a 31 espècies. Hui us parlaré d’una poc freqüent a les planes litorals, es tracta de la busquereta cuallarga (Sylvia undata), Curruca rabilarga. És un ocell molt més freqüent als pinars i matolls de les nostres muntanyes. Tot i ser considerada com una espècie sedentària, en ple hivern molts individus baixen a les planures costaneres on troben molta més disponibilitat d’aliment que a les seues àrees de reproducció. 

Menja xicotets invertebrats que captura recórreguen la vegetació, prop del terra, per això aquí la podrem trobar en les grans taques d'esbarzers. És prou tímida i no li agrada deixar-se vorer, per això haureu d'estar molt atents als moviments en mig dels matollars, és molt més fàcil sentir el seu cant i després intentar endevinar la menuda silueta d'una au fosca amb cua molt llarga.


Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/spain/checklist/S125854898

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

CH del Xúquer arrasa el Carraixet

 

El Carraixet arrasat en època de reproducció d'aus protegides

Alboraia, 11 de març de 2023

Confederació hidrogràfica del Xúquer està fent una neteja de la vegetació del llit del darrer tram del barranc del Carraixet, al seu pas pel terme d’Alboraia. Han clavat maquinària pesant per arrencar les taques de canyes (Arundo donax). Tot i que combatre les espècies invasores és obligatori per llei, cal tenir en compte les circumstàncies dels espais on s’ha d’actuar.


Niu de galls de canyar amb pollets i ous el 22 de febrer, al Carraixet

En aquest cas, a punt de començar la primavera al Carraixet ja hi ha moltes espècies en ple període reproductor. Les fotges (Fulica atra) començaren a fer niu el 17 de gener i el 2 de febrer ja es veien exemplars covant. Unes altres aus, que a més estan protegides són els galls de canyar (Porphyrio porphyrio), una parella donava menjar als seus pollets el 22 de febrer. Sols mencione dues de les 141 espècies d’aus que acull el barranc del Carraixet i la seua desembocadura al llarg de l’any.


El mateix lloc del niu el dia 11 de març!

Aquests treballs provocaran la pèrdua de nius amb ous i la mort de pollets d’espècies protegides, per tant, aquestes actuacions serien susceptibles de ser considerades com a delicte ambiental. Cal afegir el poc interés dels promotors d’aquestes actuacions quan envien a un operari d’una subcontracta que no distingeix entre canya i senill (Phragmites australis), llavors amb la seua pala arrenca tota la vegetació que troba davant. El que devia ser una tasca de cirurgia ambiental, extirpant sols l’espècie invasora, es converteix en una excusa per a desfer-se de tota la vegetació d’un espai natural molt valuós. És com si un metge davant un càncer extirparà, fins i tot, el teixit sa, provocant la mort del pacient.


Màquina pesant treballant l'11 de març al Carraixet

És decebedor que organismes estatals que haurien de donar eixample a l’hora de protegir el nostre territori, com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l’Ajuntament d’Alboraia, s’obliden del seu deure legal i enceten treballs en zones ambientals valuoses sense una consulta prèvia a tècnics mediambientals o a les associacions naturalistes que són les coneixedores del dia a dia dels nostres espais naturals i de l’estat de les espècies més valuoses o escasses. La societat civil hem d’exigir l’aturada immediata dels treballs fins a finals d’estiu, quan s’haja acabat el període reproductor i que només s’actue amb les canyes (Arundo donax).


Màquina excavadora desfent el senillar! 11/3


 16 de març de 2023

La raó de les demandes d’aturar els treballs fins a la finalització de la temporada de cria de la biodiversitat del Carraixet, l’anunci de la presentació de denúncies per un presumpte delicte contra espècies protegides, junt amb la pressió d’associacions i d’alguns mitjans de comunicació han aconseguit que la màquina se’n vaja del llit del barranc. 

En aquesta carrera contra el rellotge amb l’objectiu de salvar postes i pollets del llit del barranc, han col·laborat amb molta agilitat: la Societat Valenciana d’Ornitologia, l’Associació Carraixet Espai Protegit, i els grups municipals d’Alboraia de Compromís i d’Unides Podem. Cal ressenyar la manca d’interés d’alguns mitjans de comunicació impresos de València com Las Províncias o l’Agència EFE en publicar res d’aquest desgavell ambiental i, per contra, agrair als que sí que s’han fet ressò d’aquesta problemàtica ambiental: Hortanoticias, Samaruc Digital, À Punt Notícies Nit i Levante EMV, sense repercussió mediàtica no ho haguérem aconseguit!

 


Detall de les actuacions de Confederació Hidrogràfica del Xúquer


Fonts i referències

https://www.levante-emv.com/horta/2023/03/09/chj-eliminara-plantas-invasoras-barranco-84383605.html

https://www.hortanoticias.com/limpieza-barranco-carraixet-a-su-paso-por-alboraya/?utm_source=mailpoet&utm_medium=email&utm_campaign=boletin-hortanoticias-4348

https://www.samarucdigital.com/article/paralitzades-les-obres-de-neteja-del-barranc-del-carraixet-per-possible-delicte-mediambiental

https://www.levante-emv.com/horta/2023/03/23/chj-paraliza-limpieza-carraixet-danos-85028758.html

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/20-03-2023-informatiu-nit_134_1600829.html

https://www.hortanoticias.com/compromis-eupv-y-podem-exigen-al-consistorio-de-alboraya-y-a-la-chj-la-paralizacion-de-la-limpieza-del-carraixet/




Text i fotos de Rafa Muñoz i Bastit.

Marjals de la Plana Baixa, 9 de gener de 2023

 

Oreneta (Hirundo rustica) golondrina común

Un dia, un lloc i una au (8)

 

Les marjals d’Almenara, la Llosa i Xilxes tenen nombrosos ullals on brollen aigües de molta qualitat, això afavoreix la presència d’espècies singulars. Una de les singularitats d’aquestes planes costaneres és que es fa un microclima que permet troballes sorprenents. Una d’elles és que aquí solen concentrar-se espècies que en ple hivern devien estar en Àfrica. Eixe matí trobí un grup de cinc orenetes (Hirundo rustica) golondrina común.

En la meua base dades tinc 1121 registres d'orenetes, observades tot l'any excepte en desembre. En gener tinc 13 observacions i la més primerenca va ser la d'aquest matí. La darrera troballa d'una oreneta la tinc el 26 de novembre de 2016, al barranc de Prada, l'Alcúdia. El gruix del pas migratori després de la reproducció es detecta a casa nostra a mitjan octubre i la major part dels oronells tornen a mitjans març.

 

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

Marjal d’Almenra

https://ebird.org/checklist/S125782912

La Palafanga, la Llosa:

https://ebird.org/checklist/S125783099

 

Oreneta (Hirundo rustica) golondrina común

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

 

La Closa, Benavites, 9 de gener de 2023

 

Camallonga (Himantopus himantopus) cigüeñuela común

Un dia, un lloc i una au (7)

 

Entre els termes de Sagunt i Almenara hi ha una franja estreta que pertany al terme de Benavites, la Closa. Són uns camps guanyats a les antigues marjals del Camp de Morvedre, que formaven un mateix aiguamoll amb les del sud de la Plana Baixa. En hivern inunden els camps que s’omplin d’aus, més encara quan els buiden d’aigua per a sembrar els seus conreus. En eixe moment els fangs atrauen un bon grapat d’aus limícoles, gavines, ànecs i corbes marines.

Hui coneixerem una de les aus més cridaneres i boniques de les limícoles, la camallonga (Himantopus himantopus) cigüeñuela común. Estem davant d’un disseny pensat per a caminar pel fang, unes cames i dits llargs, per tant, per a poder arribar al sòl fa falta un coll d’una grandària semblant a la de les cames. També cal un tindre un bec llarg per a clavar-lo al fang i atrapar als invertebrats dels quals s’alimenta. El complementa amb uns colors vius, un cos blanc amb les ales negres, el bec i les cames són d’un roig viu. Ben segur que serà una de les aus més fàcil de reconéixer i de les primeres que podrà gaudir en les passejades pels aiguamolls.

 

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/checklist/S125782503

 

Camallonga (Himantopus himantopus) cigüeñuela común

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

Marjal dels Moros, 7 de gener de 2023

 

Una parella d'ascles, (Mareca strepera) ánade friso


Un dia, un lloc i una au (6)

 

Un tranquil dia d’hivern sempre és una bona opció per a recórrer la marjal, eixe jorn va possibilitar l’observació de 34 espècies i 218 individus. Hui us parlaré d’un ànec elegant i poc freqüent, l’ascle (Mareca strepera) ánade friso. El mascle va vestit de tons grisos i a la cua té una ampla taca negra, la femella és molt pareguda al collverd (Anas platyrhynchos), tot i que té una taca blanca a cada costat, quan està en repòs, en vol es converteix en una franja al darrere de les ales, mentre que la senyora collverd la té d’un color intermedi entre el blavós i el verdós.

Els ascles no són massa amics de les grans concentracions d’ànecs, s’estimen més anar en parella o en grups menuts. S’alimenten de matèries vegetals aquàtiques principalment, llavors necessiten aiguamolls nets o puguen créixer les plantes, poden complementar la dieta amb invertebrats palustres. Per tant, a les marjals estigueu a l’aguait, un ànec grisós amb el cul negre és un ascle, i sovint tindrà prop una femella amb un marró sobri i una taca blanca a cada costat. 

 

Mascle d'ascle en vol

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/spain/checklist/S125720006

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

Rafalell i Vistabella, 6 de gener de 2023

 

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) chorlitejo patinegro 

Un dia, un lloc i una au (5)


Eixe matí vaig anar a una xicoteta marjal prou desconeguda en estar envoltada per polígons industrials,  la Platja de la Pobla de Farnals i la V-21. Gran part d’aquest espai protegit pertany a València, la resta és de Massalfassar al sud i al nord de Massamagrell. Aquest indret ha patit moltes agressions, incendis, abocaments de fems i enderrocs. Hui el pitjor problema de conservació són els gossos que passegen sense corretja i els gats assilvestrats. Tot i tractar-se d’un espai reduït i poc divers, atresora uns trams de platges verges i alguns ullals amb aigües netes, envoltats de senillars molt espessos. La jornada d’observació d’aus va significar la troballa de 28 espècies i 239 individus.


Pollet de corriol camanegre

Tal volta un dels tresors faunístics d’aquesta marjal és el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) chorlitejo patinegro que viu a les seues platges. Es tracta d’un ocell menudiu, una boleta blanca per baix i d’un marró clar per l’esquena i al cap. Tenen unes potetes curtes, però que els permeten fer unes bones carreres, de fet prefereixen fugir corrent més que alçar el vol. S’alimenten d’invertebrats que viuen en l’arena a la vora del mar. En època de reproducció fan un lleuger forat enmig de la platja on ponen els ous. Una volta naixen els pollets sols poden fugir corrent, però s’estimen més quedar-se xitats i immòbils, confiant que el perill no els detecte. Estan en greu perill de desaparició per les pèrdues d’espai on fer niu i per la pèrdua de postes i pollets. Per aquesta raó s’ha delimitat la part interior de les platges, amb unes estaques i unes cordes, s’han ficat uns cartells avisant que no es pot trepitjar eixa zona perquè hi ha corriolets, el problema és que la gent no fa cas de l’avís.

Hi ha uns teòrics amants dels animals que creuen que l’única espècie que cal estimar són els seus gossos, per tant, tenen es consideren en tot el dret de deixar-los córrer lliures per la platja. A més pensen que els seus cans són boníssims i només volen jugar, no saben que els seus gossets són uns predadors que xafen ous, que agafen pollets per a jugar, però els maten, fins i tot poden agafar als corriols adults quan intenten atraure la seua atenció per allunyar-los dels ous o dels pollets.

Recordeu: als espais naturals, els gossos sempre lligats!


Senyalització per a protegir als corriolets

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/checklist/S125514955

 


Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

 

Alqueria dels Frares, 5 de gener de 2023

 

Bequeruda (Gallinago gallinago) agachadiza común


Un dia, un lloc i una au (4)


L’Alqueria dels Frares, on hui està el Centre d’Educació Ambiental, és una gran casa senyorial agrícola del segle XVII, envoltada d’uns jardins i horts que s’estenen per 70.000 m². Va pertànyer als frares mercedaris del Monestir del Puig i està situada al sud Sagunt i a l’oest de la marjal dels Moros, per tant, és un bon lloc per albirar aus típiques dels conreus i les dels aiguamolls. El recorregut matinal em va permetre trobar 35 espècies i un total de 180 individus.

Hui coneixerem la bequeruda (Gallinago gallinago) agachadiza común, és una au limícola que cria més al nord, a casa nostra venen molts exemplars per a fugir del fred de l’hivern. Com el seu parent pròxim, el bequet (Lymnocryptes minimus), és molt críptica i aprofita per a quedar-se quieta quan vol passar desapercebuda. La bequeruda es diferencia per tindre més grandària i un bec molt més llarg, amb el qual s’alimenta de xicotets invertebrats que viuen dins del fang, els agafa clavant la boca al tarquim i palpant fins a trobar quelcom comestible.

 

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/checklist/S125449687

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

Albufera, 4 de gener de 2023

Gavina capblanca (Larus genei) gaviota picofina

Un dia, un lloc i una au (3)


Aquesta jornada li tocava a l’Albufera de València, en tot el matí vaig vorer 45 espècies i un total de 1.890 exemplars. Per a destacar una d’elles hui parlarem de la gavina capblanca (Larus genei) gaviota picofina. Es tracta d’una au marina que és molt més freqüent als aiguamolls de les comarques del sud, tot i que els darrers anys uns pocs exemplars es deixen vorer a l’estany o a la gola de El Pujol.

Aquesta gavina destaca per ser més elegant i menuda que els freqüents gavinots (Larus michahellis) o les gavines corses (Ichthyaetus audouinii). Es pot diferenciar de les gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) perquè són lleugerament més menudes i tenen el cap negre en estiu.

La capblanca té el cos molt blanc, el dors i les ales són d’un gris molt clar “clariu”. El tret més característic per a poder diferenciar-la és el seu llarg i prim bec, d’un color roig fosc, que lluny pot semblar negre. Al període reproductiu el roig del bec i el d’un estret anell ocular són molt més vius. Té el costum d’atrapar insectes mentre nada, els arreplega de la superfície de l’aigua estirant el coll d’una forma característica o fent curts vols i deixant-se caure damunt de la presa, amollant sols el cap i el llarg coll.

 

Als següents enllaços d’eBird podreu vorer els llistats d’aus observades.

 

Gola i estany de El Pujol:

https://ebird.org/checklist/S125397347

Devesa del Saler:

https://ebird.org/checklist/S125397347

Racó de l’Olla:

https://ebird.org/checklist/S125397462

Mata del Fang:

https://ebird.org/checklist/S125397631

Marjals d’Alfafar:

https://ebird.org/checklist/S125397821

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit


Els Moros, 3 de gener 2023

 

 Bequet (Lymnocryptes minimus) agachadiza chica

Un dia, un lloc i una au (2)

 

El dimarts vaig anar a la marjal dels Moros, Sagunt. El matí fou profitós amb la troballa de 40 espècies i un total de 561 exemplars albirats. Vull destacar la presència d’un bequet (Lymnocryptes minimus) agachadiza chica. Aquest ocell és una artista amagant-se gràcies al disseny del seu plomatge i el costum de quedar-se immòbil quan sospita que hi ha perill, per tant, és prou complicat d’observar. El més freqüent és que quan estigues caminant per un aiguamoll quasi xafes una au menuda que, sobtadament alça el vol en silenci i s’allunya  amb un ràpid batre d’ales en un vol directe que no se’n va molt lluny, de seguida és deixar caure i desaparéixer de la vista. Amb sort es pot endevinar que es tracta d’una au menuda que té el bec llarg, les ales flexionades i acabades en punta. És prou semblant a la més freqüent bequeruda (Gallinago gallinago), tot i que aquesta és més gran i quan fuig volant emet un so metàl·lic semblant a un “catch”, el vol no és directe, fa un zig-zag característic.      


Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/spain/checklist/S125302859

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit

Carraixet: 2 de gener 2023

 Un dia, un lloc i una au (1)

 

Puput (Upupa epops) Abubilla

El 2 de gener vaig fer un recorregut per la desembocadura del barranc del Carraixet, al terme d'Alboraia. El matí em va oferir la troballa de 31 espècies i un total de 834 individus. Hui encete una nova sèrie d'entrades, en transcórrer els dies anirem descobrint les aus que podem trobar-nos, una breu ressenya per a facilitar la seua identificació o algun detall del seu entorn.

El puput (Upupa epops) abubilla és un ocell inconfusible pel seu disseny, destaca el seu plomall allargat que quan està alerta obri com un palmito. Té un bec llarg que l'ajuda a furgar en forats per a poder atrapar els insectes dels quals s'alimenta. En vol destaquen els tons acanellats del cos que contrasten amb el negre i blanc de les ales. Aquesta au és típica de l'horta que al llarg del jorn va recorrent el seu territori cercant aliment. Hi ha una altra característica que ens pot ajudar a identificar-ho, és el seu cant que a més li dona el nom, emet un penetrant: pu-put, pu-put, que ben segur ens ajudarà a trobar-ne un puput.

 

Al següent enllaç d’eBird podreu vorer el llistat d’aus observades:

https://ebird.org/spain/checklist/S125161935

 

Text i foto de Rafa Muñoz i Bastit