 |
| Esparver blau, Arxiu RMiB |
L’esparver blau (Elanus
caeruleus) és un rapinyaire que fins aleshores ha sigut molt ocasional en
terres valencianes. Els anuaris valencians el consideren com una espècie
reproductora molt escassa i localitzada. Es tracta d’un rapaç menut amb una
envergadura del voltant dels 85 cm, té un plomatge molt singular en presentar una
combinació de blanc en la cara i en les parts ventrals mentre que el cap i l’esquena
són d’un blau-grisenc, al qual cal afegir unes taques negres a l’espatlla que rematen
amb uns ulls són rojos.
És un predador especialitzat en
la caça de micromamífers, principalment ratolins i talpons, tot i que
complementa la seua dieta amb ocells menuts i insectes grans. Per atrapar-los
li agrada aguaitar-se en un punt alt, tot i que també pot alçar el vol i mantindre’s
quiet en un lloc, per a controlar alguna presa, llavors es deixa caure a pes
per a intentar agafar-la amb les urpes per davant.
És una au d’origen africà que fa
cinquanta anys estava acantonat al sud-oest de la península Ibèrica i, a poc a
poc ha anat expandit la seua àrea de distribució. En principi es distribuïa solament
pel sud de Portugal on una de les primeres cites es va donar en 1964. La seua
àrea de distribució va anant estenent-se i en 1975 unes poques parelles estaven
reproduint-se al nord d’Extremadura, Salamanca i a Toledo. Després ha continuat
la seua expansió fins a arribar a casa nostra.
 |
| Esparver blau |
Cites històriques d’esparver blau
al País Valencià
Segons les cites reportades als
anuaris valencians que començaren a publicar-se en 1988, a les entrades del portal
eBird des de 2007 a més dels registres propis, es trau el següent historial de
l’esparver blau al País Valencià:
La primera cita de l’esparver
blau a casa nostra es va donar en desembre de 1970 quan un ocell que caçaren a
Rafelbunyol (l’Horta Nord), el naturalitzaren i el dugueren al museu de la
Salle de Paterna. Fins a 1992 no es tornà a citar l’espècie quan es va trobar
un individu al Toro (Alt Palància) el 16 d’abril. Haguérem d’esperar un altre
parèntesi de fins a 1999 per a trobar un altre esparver que va estar present
entre els mesos d’octubre i novembre al Fondo d’Elx (el Baix Vinalopó).
Amb el canvi de segle augmentaren
exponencialment les cites d’aquest rapinyaire que resumirem unificant les cites
d’un mateix espai en un període de temps pròxim, per a tractar d’esbrinar la
vertadera magnitud de la presència d’aquest ocell a casa nostra. De resultes
obtenim que l’any 2000, possiblement l’individu del Fondo de l’any anterior continuà
fins a gener, el mes de juny trobaren un altre a Titaguas (els Serrans).
 |
| Taula 1, cites totals per any i estima presència real |
No tornarem a tindre més contactes
amb l’espècie fins a 2003 quan vam comprovar la primera reproducció de
l’esparver blau a casa nostra, a Fuenterrobles (la Plana d’Utiel), troballa que
detallarem més avant en l’apartat de reproducció. L’any següent, segurament la
mateixa parella que s’havia reproduït a Fuenterrobles, estigué present entre
l’1 de febrer i el 17 de juliol i també es va vorer a un paratge de
Camporrobles, proper a l’anterior. Segons Armero, J. (2021), probablement eixa
mateixa parella tornà a reproduir-se al mateix territori en 2004.
Fins al mes de febrer de 2006 no
aparegué un altre esparver, en aquest cas a Cervera del Maestrat (el Baix
Maestrat). En 2007 vam tenir la presència de dos exemplars al Clot de Galvany
(el Baix Vinalopó. En agost de 2008, a Almassora (la Plana Alta) reportaren la
cita d’un altre exemplar.
Entre els mesos de novembre i
desembre de 2009 es va detectar una parella a Utiel (la Plana d’Utiel) i, fins
a dos individus al voltant del llogaret de Campo Arcís (Requena) lloc prou proper
a Utiel. Entre agost i setembre es va
veure un altre exemplar al Fondo d’Elx; dos més a Sempere (la Vall d’Albaida)
entre octubre i desembre; finalment, entre els mesos de març i desembre es va
reportar un altre esparver al Toro (l’Alt Palància).
 |
| Gràfica 1, esparvers / any al P.V. |
En 2010 es van reproduir una
parella a Requena i una altra al Baix Segura, mentre que es tornà a citar un exemplar
al Fondo d’Elx. En 2011 continuava present un exemplar de Requena a finals de
gener. En juny es va observar un adult transportant una presa a Ares del
Maestrat (l’Alt Maestrat). Els mesos de febrer i març es va reportar un altre exemplar
al Fondo, a més d’un altre entre octubre i desembre a la Marjal dels Moros. En
novembre es va veure un adult al Prat de Cabanes-Torreblanca (la Plana Alta).
En gener de 2012 a Requena només es
va obtenir un registre i un altre al Fondo el mes d’octubre. En febrer de 2013 es
va veure un exemplar al Fondo i el mes de març un altre a Sant Fulgenci (el
Baix Segura), un altre a la marjal dels Moros i, finalment, en octubre es va
reportar un altre a Caudiel (l’Alt Palància). En setembre de 2014 es va
reportar un exemplar a les illes Columbretes (la Plana Alta), la qual cosa
demostra la capacitat de dispersió d’aquesta perquè aquests illots estan prou
allunyats de la costa.
Els mesos de febrer i març de
2015 hi hagué diversos registres d’un individu a Xilxes (la Plana Baixa). El
mes de març i en juliol es va detectar un exemplar a la marjal d’Almenara (la
Plana Baixa), el mes de novembre un altre exemplar a Nules (la Plana Baixa),
possiblement tots els registres foren del mateix exemplar. En agost i setembre es
va veure un altre individu als Moros, mentre que entre el 22 d’octubre i el 29
de desembre es va veure un altre al Fondo.
 |
| Taula 2, per comarca, ex. Mínim, cites totals |
L’any 2016, es va veure un
esparver blau als Ivarsos (la Plana Alta) el mes de gener. Al Fondo es va
observar vuit voltes, segurament el mateix individu entre els dies 3 de gener i
el 5 d’abril. A Sant Fulgenci (el Baix Segura) es va reportar un altre el mes
d’abril i fins a 3 individus a la marjal dels Moros entre el 26 de març i l’11
d’abril. El mes de setembre de 2017 es va veure un exemplar a Sollana (la
Ribera Baixa) i un altre al Fondo el mes d’octubre, tal volta eixe mateix individu
d’Elx, es va detectar a Santa Pola en novembre. En 2018 sols s’obtingué un
registre d’un exemplar a Paiporta (l’Horta Sud) el mes de desembre. El mes de
juliol de 2019 una parella estigué present en el límit provincial entre els
termes de Sinarcas (la Plana d’Utiel) i el llogaret de Casillas de Ranera que
pertany a Talayuelas (Conca).
L’exercici de 2020 es va produir
una bona allau de cites d’esparver blau: el mes de gener a Los Montesinos; en
maig a Dehesa de Campoamor, ambdues localitats del Baix Segura; el mes de juny
fins a dos exemplars a Fontanars dels Alforins (la Vall d’Albaida); en agost a
San Benito, Aiora (la Vall de Cofrents); en setembre tinguérem dos exemplars a
Barracas i al Toro (Alt Palància) i un altre al Fondo; en octubre es tornà a
veure un a Fontanars dels Alforins (la Vall d’Albaida) i un altre al Fondo; entre
novembre i desembre tinguérem una parella per Sant Mateu (Baix Maestrat).
El mes de gener de 2021 estigué present
un exemplar entre el Fondo i Santa Pola, un altre es va reportar al Pou de
Nules (la Plana Baixa) i el mes de novembre aparegué un altre a Godella
(l’Horta Nord). De l’any 2022 sols tenim dos registres, un a octubre al Fondo i
un altre en desembre al Prat de Cabanes-Torreblanca (la Plana Alta). En 2023 es
tornaren a multiplicar les troballes d’esparver blau: en gener en tinguérem un
a la Marjal dels Moros en gener que després es va sedimentar entre agost i
desembre on es va observar quaranta voltes entre la marjal dels Moros i la
veïna marjal del Puig (l’Horta Nord). En febrer hi hagué un exemplar a Los
Montesinos (Baix Segura) i en juny a Càlig (Baix Maestrat).
En 2024 va continuar els dos
exemplars de la marjal dels Moros que també freqüentaven la pròxima marjal del
Puig (l’Horta Nord). Eixos mateixos mesos de gener i en febrer hi havia un
altre esparver entre el Fondo d’Elx i Dolores (Baix Segura).
 |
| Adult i dos joves d'esparver blau a Requena, 2010, Arxiu RMiB |
Reproducció de l’esparver blau al
País Valencià
En 2003, per primera volta es va
comprovar la reproducció d’una parella d’esparvers blaus a casa nostra, a un
paratge a l’oest del terme de Fuenterrobles (la Plana d’Utiel) i vaig tindre
l’orgull de ser jo mateix el descobridor. Fent un recorregut de cens vaig
observar dos exemplars adults dalt d’una gran carrasca enmig d’una devesa,
llavors vaig telefonar als companys del grup SVO-Requena-Utiel que eixa jornada
estàvem repartits per la comarca.
Una volta junts decidirem
acostar-nos i trobarem un niu ocupat per tres pollets grans. En posteriors
visites arribarem a comprovar com els tres jovenets abandonaven el niu,
malauradament també constatarem com un dels pollets va morir, presumiblement
per l’atac d’una parella d’àguiles calçades veïnes, i sospitem que ben probablement
va ocórrer el mateix amb els altres dos germans perquè a partir del 18
d’octubre sol tornarem a observar als adults. Eixa parella es va quedar en la
mateixa zona fins al 17 de juliol de l’any següent.
 |
| Taula 3, reproducció comprovada i èxit al P.V. |
El mes de juliol de 2008, a
Vilanova d’Alcolea (la Plana Alta) es va observar una parella nodrint un
jovenet. En 2010 al Baix Segura es va reproduir una parella que tirà endavant
un pollet. Entre els mesos de febrer i setembre d’eixe mateix any, es va veure
un adult que nodria dos jovenets al terme de Requena. Finalment, en
2016, entre el 25 de març i el 23 d’octubre es va comprovar la reproducció
d’una parella que va criar amb èxit 3 pollets a la marjal dels Moros.
 |
| Esparver blau a la marjal del Puig, 2023. Arxiu RMiB |
Resum
Resumint les dades estretes dels anuaris, del portal eBird i dades pròpies, entre 1970 i 2023 s’han recopilat cites de 216 exemplars d’esparver blau al País Valencià. En els trenta-dos anys transcorreguts entre 1992 i 2024, l’esparver blau s’ha detectat vint-i-quatre anys (75%). L’any amb major presència d’esparvers va ser 2020 amb una detecció de 9 exemplars.
Depurant els registres recopilats
d’esparver blau i agrupant les que són d’un mateix període de temps i en un mateix
lloc, per a descartar comptabilitzar diverses voltes el mateix exemplar, es
dedueix que hem tingut la presència de 70 esparvers, als quals cal afegir els
10 joves nascuts a casa nostra, fruit de la reproducció comprovada de 5
parelles.
 |
| Esparver blau, Arxiu RMiB |
Fonts i referències:
ALCOCER, A., BORT, J., ESTELLER,
V., GARCÍA, M., LUQUE, E., MARCO, J., TIRADO, M., VERA, P. Eds. (2019) “Anuario
Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XVI. Años 2014-2015. INTERNATURA.
Castelló.
ALCOCER, A., BORT, J., ESTELLER,
V., GARCÍA, M., GREÑO, J., LUQUE, E., MARCO, J., TIRADO, M., VERA, P. Eds.
(2017) “Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XV. Años
2012-2013. INTERNATURA. Castelló.
ARMERO, J., SÁEZ, C.E. (2009) “El
elanio común (elanus caeruleus) se reproduce en la comunidad valenciana por
primera vez” in “Aves de la comarca
de Requena-Utiel”. Ed. Tundra.
ARMERO, F.J., PARÍS, V. (2021)
“Esparver blau”. Pp-432-433 in POLO-APARISI, T., POLO-APARISI, M.
(Eds.) “Atles dels Ocells de València”. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO).
València.
BORT, J., BORT, J.L. (2009)
“Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana. Vol. V. Año 2007.
INTERNATURA. Castelló.
CABO, M.J., POLO, A. Coord.
(2000) “Aves de la Comunidad Valenciana. Noticiari ornitològic de la Societat
Valenciana d’Ornitologia, 1998”. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO).
València.
CABO, M.J., POLO, A. POLO, M.
Eds. (2003) “Aves de la Comunidad Valenciana 1999. Anuario de la Societat
Valenciana d’Ornitologia”. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO). València.
CLAVELL, J. (2002) “Catàleg dels
Ocells dels Països Catalans”. Lynx Edicions. Barcelona.
DIES, J.I., DIES, B., CALETRIO,
J. Eds. (1994) “Anuario Ornitológico, Comunidad Valenciana 1992”. Estación
Ornitológica Albufera. València.
DIES, J.I., DIES, B., CALETRIO,
J. Eds. (1995) “Anuario Ornitológico, Comunidad Valenciana 1993”. Estación
Ornitológica Albufera. València.
DIES, J.I., DIES, B., Coord. (1997) “Comunitat
Valenciana, Anuario Ornitológico 1994”. Estación Ornitológica Albufera.
SEO/BirdLife. València.
eBird, esparver blau al P.V.:
GÓMEZ-SERRANO, M.A., GIMÉNEZ,
M., DIES, J.I., DIES, B., MONSALVE M.A. (2000) “Anuario Ornitológico de la
Comunidad Valenciana 1995-1997, vol 8”. Estación Ornitológica de l’Albufera.
SEO/BirdLife. València.
Notas Ornitológicas. (1975)
“Elanus caeruleus. Elanio azul” ARDEOLA, vol 21 Pp-113-129. SEO/BirdLife.
RAMOS, A.J., ZARAGOZÍ, A.,
GOMIS, E., LÓPEZ, G., CANTÓ, P., SARMIENTO L.F., SOGORB, L., REIG, A. Eds.
(2001) “Las aves en Alicante, Anuario Ornitológico de Alicante 1999. SEO.
Alicante. Alacant.
RAMOS, A.J., ZARAGOZÍ, A., GOMIS, E., LÓPEZ, G.,
CANTÓ, P., SARMIENTO L.F., SOGORB, L., REIG, A. Eds. (2002) “Las aves en
Alicante, Anuario Ornitológico, 2000. SEO. Alicante. Alacant.
SACARRAO, G.F. (1975) “Notas
sobre Elanus caeruleus (Desf.) em Portugal (Aves, falconifirmes). ARDEOLA vol
21, Pp 173-182. SEO/BirdLife,
SEO-Alicante (2001) “Anuario
Ornitológico de Alicante 1999”. Alicante.
SEO-Alicante (2002) “Anuario
Ornitológico de Alicante 2000”. Alicante.
TIRADO, M., ESTELLER, V.
(Coord.) (2008) “Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. IV. Año
2006. INTERNATURA. Castelló.
TIRADO, M. Ed. Ppal. (2011)
“Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XII. Año 2009.
INTERNATURA. Castelló.
TIRADO, M., GARCÍA, M. Eds.
(2014) “Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XII. Año 2010.
INTERNATURA. Castelló.
TIRADO, M., ALCOCER, A., MARCO,
J., VERA, P., BORT, J., GARCÍA, M., ESTELLER, V., GREÑO, J., LUQUE, E. (2015).
“Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XIV. Año 2011.
INTERNATURA. Castelló.
TIRADO, M., ALCOCER, A., MARCO,
J., VERA, P., BORT, J., GARCÍA, M., PARÍS, V., LUQUE, E., DÍES, B. Eds. (2021)
“Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana Vol. XVII. Años 2016-2017.
INTERNATURA. Castelló.
URIOS, V., ESCOBAR, J.V., PARDO, R., GÓMZ-LÓPEZ, J.A. (1991) “Atlas de la aves nidificantes de la Comunidad Valenciana”. Conselleria d’Agricultura i Pesca. Direcció General de Política Forestal i Pesquera. València.
Textos, gràfiques i fotos de Rafa
Muñoz, Arxiu RMiB
