20 de març 2016

20 DE MARÇ DIA MUNDIAL DEL TEULADÍ

Dia mundial del Teuladí (Passer domesticus) per cridar l’atenció pel descens acusat de les seves poblacions. 






A la finestra,
enmig l’ampit,
mirant a terra,
un teuladí.
El carreró
és el que hi ha,
cercarà un mos,
trobarà un gra
o un tros de pa
o tota una fulla
d’una lletuga
qui, algú, ha deixat.
Mig cel, omplen
mil estornells,
volen i volen
ni tenen fred.
Queden dos mesos
per a manar,
les orenetes
han de tornar
i el nostre amic,
el teuladí,
xiscla i menja
sense glatir.



Joan Josep Roca Labernia 2012.
Foto Rafa Muñoz.

.

19 de març 2016

4 CIGNE MUT A LA MARJAL DELS MOROS

29/02/2016

4 Cigne mut (Cygnus olor) a la marjal dels Moros, febrer 2016.



El passat dilluns 29 de febrer vaig acostar-me a la marjal dels Moros perquè el dia 26 Pepe Greño havia trobat 4 Cigne mut (Cygnus olor) en un dels canals. Al mateix lloc, davant meu tenia 2 adults amb la típica protuberància nasal negra i la resta del bec taronja que aparentment podrien tractar-se d’un mascle i una femella i dos joves de segon any ja que mostraven el seu bec rosat, per tant be podrien ser un grup familiar de compassat per dos adults i dos joves.

Cignes a la marjal dels Moros.
Costums
El cigne mut s’ha nomena aixina perquè no mes emet un ronquit per amenaçar qualsevol perill, si que es pot sentir un particular soroll i a prou distancia produït en el vol, al menejar les ales. 


Son ocells monògams i aparenten mantindre les parelles de per vida. Viuen formant colònies laxes. Les parelles es formen a la tardor i començaments de l’hivern. Tenen un elaborat protocol territorial que ha sigut estudiat per Heinroth, Poulsen i Hilprecht, ja qu'en l’època de reproducció defensen els seus territoris i molt sovint es barallen amb els veïns envestint-se amb un violent batut d’ales i amb les plomes del coll eriçades. 

El festeig nupcial va ser estudiat per Heinroth, Huxley i Base, consisteix en exhibicions dels dos membres de la parella amb girs simultanis i alternatius de cap com una mena de salutació, acostaments delicats dels caps tocant-se les fronts, alçaments del cos sobre l’aigua ajuntant  les galtes. Abans de les copules fan cabussaments de cap, neteges de plomatge tot sempre amb una tendència per a sincronitzar els moviments.

Fan els nius vora l’aigua que son unes grans plataformes construïdes amuntegant sense massa ordre branques i vegetació. Fan una posta d’entre 5 i 7 ous que son posats amb una separació de 48 hores entre ous. Estos son de color gris verdós i els cova la mare durant cinc setmanes. Al poc de nàixer els pollets acompanyen als adults fins i tot estos arriben a pujar a l’esquena de la mare per obtindré calor i protecció. A l’agost ja s’acosten a la grandària dels adults i poden volar al setembre. El plomatge d’este primer any es grisos, al segon any ja el tenen blanc però es diferencien pel color rosa de seu bec. Als llocs on son totalment salvatges els adults expulsen als joves al gener, a les hores estos s’ajunten en bàndols de joves fins als tres anys quant ja es poden reproduir i formen les parelles.

Mascle als Moros.
Alimentació
La seva alimentació es basa en el consum de plantes aquàtiques i herbes, la complementen amb granotes (alguns autors diuen que no més les maten sense menjar-les), a mes de caragols, cucs de terra i altres insectes.

Pot ser, una femella adulta als Moros.

Distribució
El cigne mut es distribueix de les illes Britàniques i per tot el Centre d’Europa fins a la Xina. Es un  ocell molt utilitzat per lluir als jardins amb estanys i llacs i això ha ampliat molt la seva distribució, Eduardo de Juana en; Aves raras de España. Lynx Edicions (2006) parla que gràcies a ocells de col·leccions ornamentals s’havia ampliat la seva distribució al Japó, a EEUU, a Sudàfrica, a Australià i Nova Zelanda. Esta utilització domestica es molt antiga i ja està documentada des de la edat mitjana al centre d’Europa.

La tendència de les seves poblacions aparenta estar en expansió  estimant-se en 100.000 parelles reproductores a finals del anys 90. Una proba dels augments poblacionals son les dades de França on als anys 80 es calculaven 500 parelles i a principis de 2000 havien duplicat el seu nombre.

Les poblacions salvatges son migradores parcials, les més nòrdiques tenen que fugir de les zones on es gelen les aigües buscant localitats properes amb aigües lliures. Però en tota la zona Bàltica son sedentàries. Donada la migració de curt recorregut d’aquesta espècie les aus que arribarien a Espanya serien de procedència francesa. Una proba de la hivernada de tempero son les dades de l’illa holandesa de Texel on a l’any 2014 va haver presencia de cigne mut entre els mesos de setembre i mai, amb un màxim de 24 ocells als mesos de gener i febrer, faltant a l'època de reproducció. Dijksen, A.J. (redactor) 2015. Ornithologisch jaarverslag Texel 2014.

Un dels dos joves de 2º any als Moros, febrer de 2016.

Els cignes a Espanya
El cigne mut és un hivernant accidental a les zones costaneres del nord peninsular i a les Illes Balears. Hi han 27 registres homologats al període del 1984-2002 de 59 aus, la majoria dels registres corresponen a ocells solitaris i en quatre casos son parelles, estes dites es produeixen als mesos de tardor e hivern en dates compreses entre el 23 de setembre i el 14 d’abril. Al 2003 es va deixar de considerar com raresa deixant de comptabilitzar més registres per la dificultat en diferenciar aus de procedència natural i les escapades de captivitat.

No més anys amb fortes onades de fred a Centre Europa provocarien entrades nombroses a la península (Bernis 1966-1971, Sociedad Española de Ornitología 1985), com va ocórrer a l’hivern de 1962-1963 on es comptabilitzaren molts exemplars a Galicia. En Díaz, M., Asensio, B. & Telleria, J.L. Aves Ibéricas. I No Paseriformes.  J.M. Reyero Editor (1996). 

En Aves raras de España. Eduardo de Juana. (2006)  amplia detalls de l’arribada de l’hivern del 1962-63 afegint mes dites d'ocells a Astúries, Cantabria i Catalunya a més conta que molts d’aquests ocells moriren a mans dels caçadors.

Jordi Calvell i Corbera Al Cataleg dels ocells dels Països Catalans Lynx Edicions, Barcelona (2002) considera al cigne mut con espècie accidental i amb bon nombre d’exemplars introduïts, a aquesta suposada introducció o escapada de captivitat atribueix la manca de dites enviades a homologar i afegeix 15 noves no enviades al seu moment. També s’assenyala com excepcional l’única cita de cigne a les Illes Balears, en concret a Menorca produïda entre els mesos de novembre del 89 i gener del 90, singular pel elevat nombre d’aus, 8 i perquè un d’ells tenia una anella d’Hongria.

Cigne amb pollets a Santoña, Cantabria, 2010.


Dades de reproducció a Espanya.
A Espanya es reprodueixen algunes parelles aïllades d’ocells semisalvatges a Cantabria, a Almeria i a diversos indrets de Catalunya. 

Segons Estrada, J., Pedrochi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/ Lynx Edicions, Barcelona: A Catalunya hi havien parelles reproduint-se als Aiguamolls de l’Empordà on hi han referencies de parelles ja al segle XVIII , al aiguabarreig del Segre i Cinca, a l’estany de Graugés al Berguedà i a la Mitjana de Lleida. Estimaven que havien un total d’entre 5 i 10 parelles reproductores al 2002, però estes no aparentaven estar en expansió ja que els nuclis coneguts a pesar de traure polls endavant tots els anys no augmentaven el nombre de parelles reproductores.

Cignes als Moros, Sagunt.

Els cignes al País València.

Els Cignes estan considerats com ocells de categoria A hivernants rars i de categoria E, això vol dir que o s’han escapat o els han alliberat.

Hi ha referencies de cignes a l’Albufera als segles XVII i XVIII també s’arrepleguen dos cites de 1927 i de 1935. (Dies et al., 1999).

Al segle XIX, Saunders (1871) parla d’un ocell naturalitzat  al Museu de València. 

A València ciutat han sigut habituals a l’estany dels ànecs dels jardins del Reial (Vivers) on s’han arribat a reproduir però curiosament al considerar-los exemplars en captivitat no han sigut senyalats en obres com “AVIFAUNA urbana y periurbana de la Ciudad de Valencia” de Fco. Javier García i Gans & Fco. José Català Iborra.

Al País Valencià sovint tenim cites d’alguns exemplar, generalment  aïllats i això fa que el trobar 4 ocells junts als Moros siga una cita excepcional. Sense anar molt lluny segons la web BIRDINGALBUFERA a l’Albufera de València en març de 2015 s’observaren tres exemplars 7 voltes abans estes mateixes aus ja s’havien observat a la marjal de Pego-Oliva entre el 12 de febrer i el 5 de març del mateix 2015. (C. Mompó).

Cigne a l'illa de Texel Holanda, hivern de 2013.


Algunes cites dels anuaris Valencians obtingudes a http://www.internatura.org/aocv:

  • Marjal dels Moros: 26-02-2016: 2 Parelles.
  • Altea: 06-03-2016: 1 ex.
  • P.N. Marjal de Pego-Oliva: 14-01-2016: 2 ex.
  • Altea: 1 ex els dies 18-01-2015; 23-01-2015 i 08-02-2015.
  • P.N. Marjal de Pego-Oliva: 12-02-2015: 3 ex.
  • Altea: 18-11-2014: 1 ex.
  • Altea: 21-12-2013: 1 ex.
  • P.N. El Fondo d’Elx: 04-05-2012: 2 ex.
  • P.N. Salines de Santa Pola: 13-01-2011: 2 ex. Present fins el 26.I; 30-11-2011: 3 ex.
  • P.N. Salines de Santa Pola: 17-01-2010: 1 ex. 23-07-2010: 1 ex.
  • Albufera de València: 27-05-2009: 1 ex. Exemplar de 2 cal. Observat fins el 06-04. El 02-06-2009: 1 ex.
  • La Mata de Morella: 02-02-2006: 1 ex. Aparentment el mateix a Forcall el 13-02-2006



Text i fotos de Rafa Muñoz.


15 de març 2016

LIMÍCOLES HIVERNANTS A LES PLATGES DEL SALER

El dilluns 22 de febrer de 2016 vaig anar a les platges de la Devesa del Saler, la idea era trobar els limícoles costaners que vaig vorer l’hivern passat. Vaig deixar el cotxe al costat del Camping del Devesa Gardens, creuant la carretera del Saler vaig buscar un dels camins que travessa la pineda. Introduir-se dins d’aquesta selva mediterrània implica que es difícil observar ocells per la seva espessor.



La platja de la Devesa te 4.900 metres d’arenes fines i daurades i es divideix en les platges de la Brava, de la Malladeta, de l'Alcatí i de la Punta, aquesta última acaba en la gola del Perellonet un canal de desaigüe artificial de l’albufera construït al 1873.





Paral·lel a la tanca del camp de golf del Parador del Saler, acabada la pineda y travessat el cordó dunar vaig arribar a la platja que estava molt tranquil·la al ser dilluns i amb una mar plana com un plat. Vaig tornar a trobar un gran bàndol mixt de Tifort (Tringa totanus), de Territ menut (Calidris minuta) i de Fusell de mar (Pluvialis squatarola).




El grup més nombrós eren els Tifort (Tringa totanus) amb 809 exemplars. Aquests ocells migratoris son limícoles d'una grandària mitjana i amb un bec prou llarg que com les potes son fosques, en plomatge d’hivern son bàsicament  grisos per l’esquena amb el pit blanquinós. Crien al nord d’Europa i alguns exemplars passen l’hivern les zones costaneres d’Espanya. El pas migratori de tardor es notori a finals d’agost i principis de setembre, en primavera tornen al nord entre abril i maig, per tant aquest grup podria considerar-se com hivernants. S’alimenten de xicotets cucs i crustacis que troben a la vora de les zones humides o de les platges. S’estima que la seva població oscil·la entre els 300.000 i els 570.000 exemplars.



També hi havien 16 Fusell de mar (Pluvialis squatarola), aquesta es altra espècie limícola mes gran qu'el Tifort, a l’hivern també te un plomatge grisos. Cria a la tundra i passa l’hivern a Espanya on arriba en octubre i torna al nord en maig, per tant també podríem considerar-lo com a hivernant. La seva població reproductora es molt reduïda, no més d'unes 2.100 parelles. Coincideix en els gustos alimentaris amb el Tifort.


Per últim i amb menys exemplars hi havien 11 Territ menut (Calidris minuta), fent honor al seu nom son els mes menuts dels limícoles, amb els mateixos tons grisos pel darrere i clars pel ventre, també migratoris es reprodueixen al àrtic i passen l’hivern al sud. En Espanya es presenta entre agost i setembre retornat al nord en maig i juny. La seva població s’estima en vora 450.000 exemplars dels que vora 18.000 passen l’hivern en el nostre país. Comparteix el gust alimentari pels anèl·lids costaners amb les altres espècies.



Per tant tenim tres espècies limícoles que s’agrupen per passar l’hivern a les nostres terres, per obtenir major protecció, ja que tenen aliment garantit gràcies als xicotets cucs de les nostres platges i camps fanguejats  de l’albufera.



Com puc calcular el nombre d’ocells?

Difícil i no més possible amb practica el poder obtindré una aproximació al seu nombre, però si tenim la possibilitat de fer-los una foto amb ajuda d’un programa de tractament d’imatge  sempre es més fàcil contar-los, adjunte foto del recompte.




Lloc d’inici i finalització del recorregut;
39°19'26.50"N
0°18'37.95"O







Text i fotos de Rafa Muñoz, 2016.


07 de març 2016

BUSCANT OCELLS PEL POLÍGON INDUSTRIAL DE SAGUNT


22/02/2016


Dos corbes marines i una àguila calçada.


El dilluns vaig anar de pardaleig pel polígon industrial Parc Sagunt Sud i després pel Centre d’Educació Ambiental. El polígon només té un parell d’empreses i tots els vials construïts, com les parcel·les són molt grans creix una bona coberta d’arbusts que facilita abundància d’aliments per als ocells i facilita l’observació als ornitòlegs. A més el tindre ben prop horts treballats i llacunes augmenta la diversitat d’espècies. Bona prova del dit abans és que sobre tres fanals consecutius descansaven dos corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo) i una àguila calçada (Aquila pennata) mentre als horts dels voltants volava un Aguilot comú (Buteo buteo) i no massa lluny es barallaven dos soliguers (Falco tinnunculus) perquè s’acosta el cel i han de defensar uns territoris exclusius per obtindre prou aliment per a les seues famílies.


Puput (Upupa epops)


A més de les rapinyaires comentats adés, un Puput (Upupa epops) cantava marcant territori mentre un Botxí meridional (Lanius meridionalis) també descansava dalt d’un fanal. Pels matolls de gramínies cantava un Trist (Cisticola juncidis) i li responien els estornells negres (Sturnus unicolor) d’entre les teules mig trencades d’una alqueria en runes. Els coloms roquers (Columba livia) compartien les teulades amb un grup de Teuladí (Passer domesticus).

Centre d’Educació Ambiental. 

Però més aus es podien observar ajudat pels prismàtics com un Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i els gafarrons (Serinus serinus) que també cantaven com boixos preparant l’entrada de la primavera.

Àguila calçada (Aquila pennata)


Vaig continuar el passeig pels jardins i horts del Centre d’Educació Ambiental. La varietat d'arbres de tot tipus afavoreix la diversitat, vaig observar roquers (Ptyonoprogne rupestris) menjant molts mosquits al vol són uns aliats molt importants contra el mosquit tigre (Aedes albopictus) que prompte farà molt difícil vindre per estes marjals. El cant delatava una Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) i uns metres més es mantenien en contacte auditiu una parella de Busqueretes de casquet (Sylvia atricapilla) amagades al ramatge d’uns xiprers. Volant fugien d’una altra àguila calçada (Aquila pennata) 3 blanques  (Pica pica) i 4 Todó (Columba palumbus).

Teuladí torredà (Passer montanus) 


Més ocells uns metres avant, Verderol (Carduelis chloris), Gafarró (Serinus serinus) i Cadernera (Carduelis carduelis). En l’únic lloc amb aigua i amb joncs Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus) mentre dalt d’un xop cantava un mascle de Teuladí torredà (Passer montanus) per mantindre contacte amb tot el seu bàndol.

Inici de l'atac del Arpellot a dos fotges.


Vaig acostar-me a la llacuna de les fotges i com ve sent habitual poques espècies però un Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) va intentar caçar sobre dos fotges (Fulica atra) sense èxit al adonar-se el mascle de les intencions del rapinyaire i plantar-li cara, en canvi el Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis) com és més xicotet utilitza una altra tècnica, com és molt menut sempre va prop de les canyes i quan veu a l'arpellot amb un ràpid bot s’amagava baix l’aigua. Als voltants de la superfície inundada hi havien Cueta blanca (Motacilla alba), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-roig (Erithacus rubecula), Bitxac comú (Saxicola torquatus).

Fracàs en desaparèixer el factor sorpresa i ser preses grans.




Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Arpellot de marjal (Circus aeruginosus)
 Text i fotos de Rafa Muñoz.


01 de març 2016

BARRANC DEL CARRAIXET 15 DE FEBRER.


A la platja d'Alboraia vaig trobar una Gavina corsa (Larus audouinii) anellada el 24 de juny de 2001 amb anella de PVC de lectura a distància amb els dígits ACH2, aquest exemplar ara té 14 anys. S’han reportat 11 observación posteriors al anellament; fins al 27 de maig de 2005 es tornà a vorer 4 voltes al lloc on va ser anellada als mesos de maig de 2005, a la colònia de cria de La Punta La Banya, Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) totes aquestes lectures reportades pel IMEDEA.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Es tornà a observar al port de Tarragona el juliol de 2005 per Albert Cama i Matxalen Pauly. Després tendrien que passar dos anys fins al novembre de 2007 a Aftiessa Guelmine (Marroc) la va retrobar Adriano Talamelli, dos anys després molt prop a Plage Blanche, Tan Tan (Marroc) al novembre de 2009 la tornen a reportar Alessio Farioli i Adriano Talamelli.

Teuladí torredà (Passer montanus)


A juny de 2010 comença l’estada al País Valencià, en concret al Port de Castelló, Grau de Castelló (Castelló) observada per Pepe Greño i per Sandra Gómez; el mateix mes la va tornar a detectar Pablo Vera a l’Estany de El Pujol, El Saler (València). Dos anys després Pepe Greño la retroba al Port de València al març de 2012 i per ultim la vaig vorer jo el 13 de febrer a la Desembocadura del Carraixet, Alboraia (València). Amiga continua el teu viatge per molts anys més!

Gall de Canyar (Porphyrio porphyrio)


Gràcies a Pepe Greño per tota l'informació de l'historial d'aquesta gavina.

Bec de corall senegalés (Estrilda astrild) 




Poc després vaig poder observar com un Blavet es penjava immòbil damunt del rierol i es deixava caure en picat per intentar pescar, això el va repetir unes quantes voltes sense èxit. Aigües amunt una altra sorpresa perquè vaig tornar a torbar 4 exemplars de Bec de corall senegalés (Estrilda astrild) vaig vorer aquesta espècie per primera volta al Carraixet el passat 7 de gener, 2 exemplars. Una volta travessada l’autovia a les espècies habituals vaig afegir l’observació de 4 ex. de Bequeruda (Gallinago gallinago) i 2 exemplars d’Oroval (Ardeola ralloides), 13 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) i un corriolet (Charadrius dubius). 



Bequeruda (Gallinago gallinago)
Llistat de les 38 espècies i detall dels exemplars observats (366).

Agachadiza común 4
Ánade azulón 25
Avión roquero 5
Calamón 20
Cernícalo vulgar 1
Cetia ruiseñor 5
Chorlitejo chico 1
Cistícola buitrón 2
Colirrojo tizón 4
Cormorán grande 1
Correlimos tridáctilo 20
Cotorrita gris 4
Estornino negro 15
Focha común 74
Gallineta común 45
Ganso doméstico 1
Garcilla bueyera 2
Garcilla cangrejera 2
Garza real 1
Gaviota de audouin 1
Gaviota patiamarilla 2
Gaviota reidora 66
Gorrión común 14
Gorrión molinero 4
Jilguero europeo 6
Lavandera blanca 5
Lavandera cascadeña 3
Martín pescador 3
Mirlo común 1
Mosquitero común 1
Petirrojo 1
Pico de coral común 4
Ruiseñor pechiazul 1
Serin verdecillo 10
Tarabilla común 1
Tórtola turca 6
Urraca 2
Verderón común 1
Zampullin común 2



Text i fotos de Rafa Muñoz.