La Marjal del Puig mereix protecció!

 

Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) al Puig, Arxiu RMiB

Aquesta tardor està sorprenent els ornitòlegs de l’Horta Nord la varietat de les aus que s’apleguen a la marjal del Puig de Santa Maria. Des de l’inici de la tardor el dia 23 de setembre, fins al 20 de novembre, segons el portal d’ornitologia eBird s’han albirat 73 espècies d’aus diferents, al Puig. La zona més valuosa està situada al nord del terme del Puig, delimitada per la V-21 a l’oest, el polígon industrial al sud, el mar a l’est i el terme de Puçol al nord.

Àguila pescadora (Pandion haliaetus) al Puig, Arxiu RMiB

La principal raó d’aquesta diversitat deu ser que hi ha prou aliment per a espècies predadores poc freqüents en terres costaneres valencianes. Tot i que enguany hi ha prou sequera i sols queda aigua als canals de drenatge i a les séquies, es veuen conills, no falten les llises i deu haver-hi bones poblacions de talpons i ratolins. L’abundància d’aliment provoca que molts ocells predadors es queden en un indret concret, tot mentre tinguen aliment i tranquil·litat, cosa que de moment pareix respectar-se. 

Àguila calçada (Aquila pennata), Arxiu RMiB

Doncs fem un xicotet repàs de les aus més destacades que trobem a la marjal del Puig. Per aus destacades entendrem ocells poc freqüents i rapinyaires singulars. Hem observat fins a 3 àguiles calçades (Aquila pennata) que es veuen pels camps entre la marjal i la V-21. També s’ha vist una àguila pescadora (Pandion haliaetus) que aprofita la manca d’aigua, això provoca concentracions de grans llises que són un dels seus àpats favorits. Un altre rapinyaire que es veu volant a baixa altura per la marjal és l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus), fins a tres exemplars es veuen simultàniament intentant sorprendre animalons xicotets. Uns altres ocells de rapinya presents són l’aguilot comú (Buteo buteo) i el xoriguer  (Falco tinnunculus), tot i que aquestes dues espècies són de les més habituals. Un altre caçador alat no massa estrany en aquestes terres és l’esparver (Accipiter nisus), aquest prefereix rondar els tarongerars o aguaitar-se per atrapar xicotets ocellets.

Aguilot comú (Buteo buteo). Arxiu RMiB

Per la seua raresa en terres valencianes destaca la presència d’un adult d’esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus). Aquest ocell és un expert en la cacera de ratolins i talpons. Per atrapar-los té dues tècniques, o es queda a l’aguait en un lloc alt amb bona visibilitat o pot anar volant i en trobar quelcom apetitós, pot quedar-se quiet en el cel sense parar de menejar les ales, per a deixar-se caure sobre l’infortunat animalet que s’ha deixat veure. La seua presència tot el mes de novembre demostra que deu haver-hi molts rosegadors pels camps que envolten la marjal.

Cigonya negra (Ciconia nigra) al Puig, Arxiu RMiB

De les espècies no rapinyaires que ens han visitat aquesta tardor podem destacar la presència d’una cigonya negra (Ciconia nigra) que ha compartit les vores dels canals amb els agróns habituals dels nostres aiguamolls, com són la garseta blanca (Egretta garzetta), l’agró blanc (Ardea alba), l’oroval (Ardeola ralloides), l’agró roig (Ardea purpurea) o l’agró blau (Ardea cinerea). Totes aquestes aus tenen la mateixa tècnica de cacera, es queden immòbils per atrapar peixos, granotes o ratetes amb els seus becs en forma d’espasa.

Bec de corall senegalés (Estrilda astrild). Arxiu RMiB

Entre altres espècies que s’han deixat veure aquesta tardor, podem destacar la presència de dues espècies exòtiques, com són els faisans (Phasianus colchicus) o els bec de corall senegalesos (Estrilda astrild).

Agró blanc (Ardea alba). Arxiu RMiB

Esperem que la tranquil·litat, a més del seny de caçadors i administracions, puguen mantenir la biodiversitat de la marjal del Puig. Aquest espai, tot i que prou degradat per urbanitzacions i abocadors il·legals, gràcies a l’abandó de conreus i a la multiplicació de la coberta vegetal ha aconseguit convertir-se en la marjal amb més biodiversitat de l’Horta Nord.

Proposta de protecció de la Marjal del Puig. Arxiu RMiB

Aquest espai que hui resta abandonat sense ús agrícola, ben bé mereix protecció, com a mínim sota la figura de parc natural municipal. Amb la seua declaració s'engrandirien els grans atractius del Puig de Santa Maria, afegint a la seua història i als seus grandiosos monuments, un espai natural molt valuós. La qual cosa repercutiria en la valorització de la seua zona costanera urbanitzada amb molt poc seny i, en general, seria un revulsiu d'aquest municipi de l’Horta Nord.

Textos i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB. 

 

Tardor de corriols a Alboraia

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a Port Saplatja, Arxiu RMiB

 

El temps de tardor és sinònim del pas dels ocells migradors per casa nostra. Després de la reproducció abandonen les terres del nord d’Europa per anar a cercar millors condicions ambientals al sud, generalment a l’Àfrica subsahariana o com aquest grup d’aus, preferiblement a les costes del continent africà, tot i que alguns exemplars es poden quedar entre nosaltres.

Els corriols són unes aus menudes que mengen cucs i invertebrats que viuen soterrats en els fangs o entre la rocalla d’aiguamolls i platges. Són unes boletes xicotetes que caminen i corren fugint de les ones, que claven els seus becs en l’arena per trobar menjar o per agafar-lo en la superfície, just en a la vora de l’aigua de marjals o rierols i on trenquen les ones del mar.

A casa nostra dues espècies són reproductores a les quals es pot sumar la presència temporal d’unes altres espècies, en els passos migratoris o als hiverns. Precisament és en la tardor quan els podem observar més fàcilment en les platges d’Alboraia i a la desembocadura del barranc del carraixet. Doncs anem a fer un ràpid repàs dels corriols que podem veure aquests dies de tardor.

 

Corriol camanegre a Meliana, Arxiu RMiB

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

És una xicoteta joia que abans criava en tota la franja costanera de l’Horta Nord. Amb la urbanització massiva de les costes sols resisteix en les poques zones dunars que ens queden, com és la marjal de Rafalell i Vistabella. De fet, per a afavorir les poques parelles que ens queden s’ha tancat l’accés a les zones dunars i s’han senyalitzat les zones on fan niu amb estaques unides per cordes. També s’han ficat cartells avisant de la seua presència i que demanant que no s’entre en les zones assenyalades. Malauradament, principalment alguns passejants de gossos, no les respecten i permeten que els seus animals entren a les zones amb nius provocant la pèrdua de la majoria de les postes d’ous, o fins i tot la mort d’uns pollets que no poden volar i es queden immòbils intentant que no els troben.

 

Corriolets a Almenara, Arxiu RMiB

Corriolet (Charadrius dubius)

Aquest cosí del camanegre, és més resistent, tolera més la presència de la gent i a més d’en les platges també pot criar a la vora dels rius, o fins i tot en solars sense vegetació, amb l’única condició que troben una miqueta de tranquil·litat per a criar als seus pollets i que estiguen prop de l’aigua.

 

Corriol cabut (Charadrius hiaticula) a Port Saplatja, Arxiu RMiB

Corriol cabut (Charadrius hiaticula)

És molt versemblant de disseny al corriol menut, però més gran. Aquesta espècie tria per a reproduir-se als aiguamolls costaners al nord del continent. A casa nostra és prou freqüent durant els passos migratoris en les platges, tot i que alguns exemplars poden romandre més temps als nostres aiguamolls. Els agraden molt els ambients humits com són els arrossars, però a l’Horta Nord ja no ens queda cap, els canviarem per urbanitzacions de platja. 

Territ tresdits (Calidris alba) a Port Saplatja, Arxiu RMiB

Territ tresdits (Calidris alba)

Aquest ocellet blanquinós en les parts baixes i gris, amb taquetes negres en l’esquena, és un amant de la vora de la mar. Incansablement, puja i baixa fugint de la pujada o seguint la retirada de les ones, mentre arreplega cucs amagats en l’arena. Aquest ocellet li agrada estar en companyia, és molt divertit veure’ls amunt i avall, sense parar de córrer, menejant eixes cametes negres a tota velocitat, com si fos una pel·lícula de cine mut. Si et pares a mirar-los i et fixes un poc podràs comprovar que el mar mai els banya, són més ràpids que les ones, fins i tot quan hi ha marejol!

 

Territ variant i remena-rocs, Port Saplatja, Arxiu RMiB

Territ variant (Calidris alpina)

Aquest corriol té predilecció per un cuc poliquet, l’Hediste diversicolor que agafa en marjals i platges és un cuc amb moltes potes de fins a 12 cm de longitud. Sol ser abundant en les platges d’arena, i als fangars, viu amagat en un cau semipermanent en forma de "J" o en forma d'"U" i sota les pedres de les zones intermareals. A aquesta espècie li agrada anar en grup i molts d’ells passen l’hivern a l’Albufera de València, però sovint poden canviar els aiguamolls per les platges tranquil·les.

Remena-rocs (Arenaria interpres) al Saler, Arxiu RMiB

 

Remena-rocs (Arenaria interpres)

Aquest colorit corriol també el podem trobar en les platges i espigons en el pas migratori. S’estima més atrapar xicotets invertebrats que viuen sota les pedres i entre les roques, per això aquesta espècie és més individualista, generalment es presenta un o dos exemplars junts. Menja xicotets crustacis, caragolets i cucs, tot i que també complementa la dieta picotejant peixos morts orillats, a casa nostra, principalment, llises.

Remena-rocs (Arenaria interpres) al Saler, Arxiu RMiB

 

Hi ha més espècies limícoles que podem trobar-nos en un tranquil passeig per les platges o als espigons, sols cal anar caminant amb cura i respectar una distància de seguretat. Si s’acostem massa, aquests animalets alçaran el vol per a cercar un lloc més tranquil. És molt important que els propietaris de gossos, si observen en les platges gavines o corriols, lliguen als gossos i s’allunyen. El teu gos té dret a jugar, però les aus també tenen dret a alimentar-se a la vora de la mar, sols és qüestió de respecte per a totes les espècies. A més recordeu que sovint, els corriols s’han aturat a les platges per a cercar aliment, abans de continuar el seu viatge migratori, i alçar el vol implica consum energètic i deixar de menjar.

Cartell per a protegir els nius de corriol camanegre a Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB

 

Text i fotos Rafa Muñoz