 |
| Escateret europeu (Hydrobates pelagicus) |
Jornades per commemorar els 25 anys del seguiment de la colònia d'Escateret als illots de Benidorm
L'Escateret europeu (Hydrobates pelagicus) és l'au marina més xicoteta amb sols 28 grams de pes, de la grandària d'una Oroneta (Hirundo rustica) només s'acosta a terra per reproduir-se i tria illes que estiguen lliures de rosegadors on només ponen un ou que coven alternant-se mascle i femella cada dos dies un total de 40-45 dies, els polls necessiten fins a 70 dies per poder créixer i eixir a la mar a guanyar la seua independència. Sols entren al niu de nit per evitar depredadors com el gavinot mediterrani. S'alimenten a la mar de menuts restes, de xicotets peixos i de crustacis. Al País Valencià és una espècie en perill segons el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçada, Decret 32/2004. Crien a les Illes Columbretes, a l'Illa de Benidorm s'estima una població d'entre 550 i 850 parelles i segons any, a l'illa Mitjana (Benidorm) es van estimar 80 parelles i a Tabarca, en concret a l'illot de Galera unes 17-25 parelles. Al Parc Natural de la Serra Gelada, en concret
als illots de Benidorm té dues colònies de cria que s'han seguit 25 anys
gràcies a tasca de més 200 persones, aprofitant la facilitat d'accés i la proximitat a
Benidorm o la Vilajoiosa.
Per aquest motiu, des del Parc Natural de la
Serra Gelada amb l'empresa Initiative-PIM i amb la col·laboració de
l'Ajuntament de Benidorm organitzaren el dia 29 de juny una jornada dirigida a
experts i aficionats en aus marines on es posaren en comú les tècniques de
monitoratge utilitzades en les distintes poblacions d'escateret europeu
distribuïdes pel mediterrani. La Xarrada inaugural la van
fer José Ramón Viejo Director del parc, el subdirector de Medi Natural Josep
Ramon Nebot i el regidor Medi Ambient de Benidorm José Ramón G. De Zárate.
 |
| Escateret europeu (Hydrobates pelagicus) |
Després un veterà pescador
de Benidorm Vicent Martínez ens va contar com als anys 50 l'illa de Benidorm
estava plena d'escaterets i ratolins famolencs, també ens va parlar del Bolig
una tècnica de pesca local que utilitzaven des de l'illa, altra curiositat
és que utilitzaven als escaterets per trobar sardines. També recordava com son
pare havia vist el, pot ser, l'últim Llop marí (Monachus monachus) de la costa
valenciana.
 |
| Escateret europeu (Hydrobates pelagicus) |
Ana Sanz-Aguilar
investigadora del IMEDEA-CSIC dedicada als Escaterets de Benidorm ens va parlar
de la importància de obrir el focus i evitar mirar sols un lloc concret en els
estudis de dinàmiques de poblacions. En un racó concret pot anar mal l’evolució
i en altres molt bé, el va il·lustrar amb els casos de Gavina capblanca (Larus
genei), de la Gavina corsa (Larus audouinii) amb els canvis anuals a l’hora de triar el
llocs on reproduir-se.
 |
| Serra Gelada |
Després Bruno Massa de la universitat de Palerm ens va contar que ell considera que l'escateret europeu en realitat són dues espècies diferents, ara són considerades dues subespècies; l'escateret mediterrani (Hydrobates pelagicus melitensis) i l'atlàntic (Hydrobates pelagicus pelagicus). Per al mediterrani calculen una població d'entre 8.500 i 15.500 parelles repartides en 7-8 colònies. Ell centra els seus estudis a la colònia de l'illa de Marettimo situada a l'est de Sicilià on estudia una colònia estable d'entre 2.500-3000 parelles. Ha pogut comprovar que a diferència dels escaterets atlàntics alguns individus comencen a reproduir-se en el seu primer any de vida, a la resta del Mediterrani el fan entre els 3 i 5 anys mentre els atlàntics comencen als 4-5 anys. Són animals molt filopatrics, que es reprodueixen al mateix lloc on varen nàixer, però gràcies a l'anellament de més de 6.000 exemplars ha comprovat que hi ha casos d'intercanvi entre colònies diferents. Ha estudiat el cant i ha comprovat la gran diferencia entre les dues subespècies a més de diferències de grandària, ha descobert una clau per diferenciar-los en la mà, mesurant la distancia entre la part de dalt del carpó i el final de la cua. Ha comprovat que fan immersions per buscar aliment de fins a 2 metres i comprovat un cas de baixada a 5 metres de profunditat, també els agraden molt els crustacis fosforescents. Arriben a les illes on crien entre maig i juny, els pollets queden al niu entre juny i agost, l'eixida a la mar la fan entre agost i octubre.
El següent torn va ser per Paulo Lago que estudia els Escaterets a Malta, en concret ens va contar que a l'illa de Filfla hi ha la colònia més gran del Mediterrani amb unes 5-6.000 parelles que serien la meitat de la població d'escaterets que es calcula d'entre 16 i 19.000 ocells. Filfa és un gran illot amb un greu problema d'erosió del mar que provoca constants enderrocs i això fa molt difícil trobar i treballar amb els nius. Ha anellat més de 21.300 exemplars i ha tornat a controlar uns 2.400, gràcies a això ha trobat un exemplar de 27 anys d'edat, pel que suposa que poden arriben fins als 30 anys de vida. Després de passar tot l'hivern a la mar, suposadament enfront de les costes del nord d'Àfrica tornen a Filfla febrer i coincideix en la data d'eixida al mar amb la resta de colònies cap al mes d'octubre.
El següent torn va ser per Paulo Lago que estudia els Escaterets a Malta, en concret ens va contar que a l'illa de Filfla hi ha la colònia més gran del Mediterrani amb unes 5-6.000 parelles que serien la meitat de la població d'escaterets que es calcula d'entre 16 i 19.000 ocells. Filfa és un gran illot amb un greu problema d'erosió del mar que provoca constants enderrocs i això fa molt difícil trobar i treballar amb els nius. Ha anellat més de 21.300 exemplars i ha tornat a controlar uns 2.400, gràcies a això ha trobat un exemplar de 27 anys d'edat, pel que suposa que poden arriben fins als 30 anys de vida. Després de passar tot l'hivern a la mar, suposadament enfront de les costes del nord d'Àfrica tornen a Filfla febrer i coincideix en la data d'eixida al mar amb la resta de colònies cap al mes d'octubre.
 |
| Reserva natural des Vedrà, des Vedranell i els illots de Ponent. Eivissa. |
Després Virgínia Picornell
ens va parlar del seguiment de la colònia d'escaterets a l'illa de s'Espartar,
està prop de l'illa de la Conillera, a 1,27 km de la costa d'Eivissa, té uns
875 m de llargària i 67 m d'altitud. Forma part de la Reserva Natural des
Vedrà, des Vedranell i els illots de Ponent. Estimen una població de 750-1.250
parelles. Estan estudiant la possible incidència de la Baldriga Balear (Virot)
(Puffinus mauretanicus) fent niu prop dels escaterets. Tot i que fa pocs anys
que treballen el seguiment han comprovat una supervivència mitjana del 84%,
també pogueren comprovar com una Òliba (Tyto alba) havia provocat una bona
destrossa caçant escaterets tant polls com adults, ja que són ocells que
tenen un vol prou lent i pausat i no poden fugir.
 |
| Escateret europeu (Hydrobates pelagicus) i gavina |
Continuà Alejandro Izquierdo
del Servei de Vida Silvestre, del Centre de Recuperació de Fauna de la Santa
Faç i ens va contar que no considera greu la desorientació dels escaterets en
el seu primer vol als mesos d'agost i setembre, aparentment es poden
desorientar per les llums de Benidorm en dies sense lluna, aleshores es troben
ocells esgotats en els dos primers carrers pegats a la platja però la gran
majoria amb descans es recuperen i s'amollen la nit següent a l'illa de
Benidorm. Tan sols han ingressat al centre 22 exemplars i són prou difícils de
recuperar si estan molt esgotats o tenen altres malalties, han tingut pocs
èxits perquè són difícils d'alimentar, alguns casos d'èxit s'han obtingut al
deixar-los tancats dins d'una caixa, dintre d'una safata amb poqueta aigua on
deixaven flotar trossets d'oli i sardina. Ens va contar el cas de les
baldrigues cendroses (Calonectris diomedea borealis) a Tenerife on coincidint
amb els primers vols dels pollets apareixen vora 1.500 aus que són recollides a
les ciutats en sols 20 dies. També ens va contar la dificultat d'eliminar alguns
exemplars de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), són sobretot alguns joves
concrets que aprenen a caçar adults i polls d'Escateret, les gavines són molt llestes
i eviten entrepans amb somnífers o paranys per agafar-les.
Després d'un bon dinar, a la
vesprada, Pepe Santa i Eduardo Mínguez ens sorprengueren amb un genial viatge
rememorant el seu descobriment dels escaterets de l'illa de Benidorm i l'inici
del mostratge de la colònia. Amb velles imatges molt familiars per a qualsevol
ornitòleg veterà, fotos de quaderns antics, vells prismàtics Zenit, fotos de
joventut i totes les ganes del món per descobrir la natura que els envoltava.
Fins i tot una guitarra i una versió d'una cançó de Bob Dylan amb la lletra
adaptada ens van fer passar la pitjor hora de la millor manera. Eduardo ens va
parlar de les característiques que fan falta a un equip humà per dur endavant
25 anys de treballs en l'illa dels escaterets.
 |
| Illa de Benidorm |
Per rematar una jornada molt
interessant Ana Sanz ens va parlar de la colònia de l'illa de Benidorm, amb un
fum de dades de l'evolució de la seua població, de les tècniques d'estudi
emprades, les caixes niu que han improvisat i que han aconseguit una molt bona
acceptació per part dels escaterets, de la sorprenent troballa d'un escateret
de Swinhoe (Oceanodroma monorhis) pujat d'hormones el juliol de 1999, era un
escateret originari del Japó perdut al Mediterrani i que en la seua
desesperació per torbar parella va provocar la pèrdua de moltes niuades
assetjant a mascles, femelles i polls. Molt interessants també els experiments per descobrir que
els adults es guien de l'olfacte per trobar els seus nius i d'adults identifiquen als seus
germans per evitar consanguinitat entre familiars.
Text i fotos de Rafa Muñoz
