EL SIT BLAN, UN OCELL NÒRDIC AL PAÍS VALENCIÀ


Sit Blanc, Escribano nival, Snow Bunting (Plectrophenax nivalis)

Mascle adult (P. n. nivalis) amb plomatge d’estiu, Varanger (Noruega) maig de 2017


El 7 de novembre de nou la marjal dels Moros ens ha oferit una troballa especial, en aquest cas va ser un ocell nòrdic que descansava del seu viatge migratori entre els cudols de la franja costanera, era un Sit Blanc que probablement es va perdre del seu grup migratori i va arribar fins a les nostres terres que estan prou allunyades de les localitats habituals de pas i hivernada. 

Quin tipus d'ocell és, on viu i quantes vegades s'ha trobat a les nostres terres?

El Sit Blanc és un petit passeriforme que en època reproductora viu a la tundra i als erms de la regió circumpolar nord, tria terres obertes sense arbres i zones muntanyenques. Mengen llavors i insectes que troben en llocs a vegetació oberta i baixa, molt sovint a la vora de la mar. És una au migratòria que passa l'hivern en xicotets grups, trien zones més temperades, principalment a les costes del nord d'Europa i en zones muntanyenques baixes de països com Polònia, Bielorússia i Ucraïna, a vegades es poden concentrar en zones amb cultius propicis, és un visitant ocasional del sud d'Europa.

Femella, jove de l’any (P. n. insulae) Islàndia juliol de 2018


Existeixen quatre subespècies:  
                                                                                    
Plectrophenax nivalis nivalis; viu a l'Àrtic europeu i nord-americà, a l'estiu els mascles tenen el cap blanc, el dors negre fosc i presenten les plomes cobertores i secundàries blanques. A l'hivern el cap i lleugerament els flancs es vesteixen de tons marrons, el dors també s'aclareix. Les femelles a l'estiu són similars al mascle però presenten tons ocres al cap a la zona auricular i lleugerament en les espatlles, a l'hivern se'ls enfosqueix el plomatge.

Plectrophenax nivalis insulae; viu a Islàndia, a les Illes Fèroe i a Escòcia. El seu cap és blanc amb un collaret negre, i el cos és negre.

Plectrophenax nivalis vlasowae; habita el nord d'Àsia, té el cap i la major part del cos blancs.

Plectrophenax nivalis townsendi; viu a les illes Aleutianes, en Kamtxatka, i en l'est de Sibèria. És similar al vlasowae, però és prou més gran.

Al País Valencià aquesta espècie es considera una raresa, és un hivernant rar, les aus observades semblen ser totes de la subespècie P. n. nivalis.

Femella adulta (P. n. nivalis) Marjal dels Moros (Sagunt) març de 2013.


LLISTAT DE CITES VALENCIANES

1982, un exemplar el 3 de gener al Prat de Cabanes-Torreblanca.

1984, un mascle immadur en les dunes litorals el 16 de desembre a la llacuna del Pujol, València.

1988, un mascle immadur en les dunes litorals del 24 al 27 de desembre a les dunes prop de la llacuna del Pujol, València.

Mascle adult (P. n. nivalis) amb plomatge d’estiu, Varanger (Noruega) maig de 2017


1990, un exemplar a l’embasament de la Pedrera, Sant Miquel de les Salines.

1993, un mascle immadur del 13 al 18 de novembre a la marjal dels Moros.

1996, un mascle amb plomatge hivernal del 22 d'octubre al 5 de novembre al Prat de Cabanes-Torreblanca.

Femella adulta (P. n. nivalis) Varanger (Noruega) maig de 2016


1997, una femella amb plomatge hivernal morta el 16 de febrer a la restinga del Prat de Cabanes-Torreblanca.

1997, dues aus amb plomatge de primer hivern el 31 de desembre a la serra Fontanella, Biar.

1999, un mascle adult en plomatge hivernal el 20 de novembre a les Illes Columbretes.

2004, un exemplar a la platja de pedres d’Alcossebre.

Mascle adult (P. n. nivalis) amb plomatge d’estiu, Varanger (Noruega) maig de 2016


2005, un exemplar en novembre a la platja de la marjal de Pego-Oliva.

2009, un exemplar el 16 de desembre a la platja de pedres d’Alcossebre.

2012, una femella en un estol de pinsà vulgar el 8 de novembre prop del Tancat de Milia, Sollana.

2013, Francisco Javier LLoris va trobar una femella que es va observar del 27 al 29 de març, posteriorment al mateix lloc es va observar un mascle el 31 de març, a la platja de la marjal dels Moros, Sagunt.

L'última observació la vaig trobar jo, era una femella adulta que va estar del 7 de novembre fins al dia 9 de novembre a la platja de la marjal dels Moros, Sagunt.

Femella adulta (P. n. insulae) Islàndia juliol de 2018


Text i fotos de Rafa Muñoz.