 |
| Trenca (Lanius minor) |
21 i 22 de maig de 2026
Tenia una assignatura pendent,
mai havia observat una trenca (Lanius minor). Eixe capsigrany menut per als
ornitòlegs ibèrics és un mite, perquè és el vertebrat més escàs de tota la
península. Per a intentar l'impossible em vaig acostar a la ZEPA dels secans de
Mas de Melons-Alfés. Aquesta és una zona de conreus de secà en mosaic, que
s'estén per una superfície de 1.431 ha.
 |
| Mas de Melons, els secans i la Timoneda d'Alfés |
Aquesta és la millor zona d'ocells esteparis de Catalunya i, sens dubte, les seues estrelles indiscutibles són l’alosa becuda (Chersophilus duponti) i la trenca. Aquesta darrera espècie va tenir aquí les seues darreres parelles reproductores de l'occident europeu. Segons el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades del MITECO, es considerada com a espècie en perill d'extinció (Reial decret 139/2011, de 4 de febrer), i en situació crítica (TEC/1078/2018).
 |
| Timoneda d'Alfés |
La trenca es distribueix per la riba nord del Mediterrani. És un consumidor d'insectes grans, per la qual cosa selecciona deveses dominades per grans arbres que estiguen envoltats de mosaics de cultius herbacis, cereals i guarets. Fan servir la perxa que li proporcionen els arbres, per a llançar-se per a capturar els insectes que es refugien en els marges arbustius, preferint els que siguen amplis i frondosos. És una espècie estival que comença el seu viatge migratori el mes d'agost i torna a la primavera per a reproduir-se.
 |
| Gralla a Mas de Melons |
Les parelles que van tirar endavant pollets en llibertat ho van aconseguir en aquesta àrea de la plana lleidatana. Tot i que, el seu declivi poblacional va ser radical entre els anys 2002 i 2018. L'espècie passà de tenir 24 parelles reproductores a només 6 parelles, en 2017, malgrat que en 2018 ja no en trobaren cap. Prèviament, s'havien extingit els altres dos petits nuclis de població que quedaven, un als Aiguamolls de l'Empordà (2002) i un altre en una zona propera d’Osca.
 |
| Gralla de bec-roig a Mas de Melons |
Davant l'enfonsament de les seues poblacions, en 2006 encetaren un programa de reproducció en captivitat, capitanejat per la Fundació Trenca, que van desenvolupar al Centre de Fauna de Vallcalent, en la finca de Torreribera (Lleida). Des de l'inici, s'ha aconseguit alliberar un total de 1.191 pollets, fins a 2022. El problema és que només han tornat de la hivernada 56 exemplars.
 |
| Torlit a Mas de Melons |
En 2020 alliberaren 55 pollets nascuts en captivitat i comprovaren la reproducció de 4 parelles, totes elles formades per exemplars nascuts al centre de cria. Però la situació no millorà, en 2021 amollaren 28 pollets i en llibertat criaren dues parelles, però no prosperar cap posta.
 |
| Cavaller a Mas de Melons |
Encara que tenia nul·les possibilitats de trobar cap exemplar, volia conéixer aquesta zona. Vaig recórrer camins i pistes de la Timoneda i dels Secans d'Alfés, a més del parc natural de Mas de Melons, la qual cosa em va permetre observar i, en alguns casos fotografiar: arpellot cendrós (Circus pygargus); torlit (Burhinus oedicnemus); calàndria (Melanocorypha calandra); cavaller (Coracias garrulus); gralla de bec-roig (Pyrrhocorax graculus); gralla (Corvus monedula); i vaig sentir el reclam de la ganga (Pterocles alchata).
Mas de Melons
Bibliografia:
https://parcsnaturals.gencat.cat/es/xarxa-de-parcs/fitxes-dels-parcs/fitxa-mas-de-melons/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada