12 de desembre de 2016.
|
Camp inundat i 875 Picaports (Plegadis falcinellus) volant. |
Per fi van caure les pluges i amb
l'augment del nivell de les aigües es van poder inundar els camps del voltant
de l'albufera de València. Després de la collita de l'arròs al mes d'octubre
cal deixar descansar la terra, per això al novembre s'inunden els camps, aquest
procés és conegut com la perellonà. És a les hores quant la superfície inundada
arriba a acostar-se a l'extensió que va tindre l'albufera a principis del segle
XVIII, unes 13.900 Ha. Avui l'extensió del llac de l'albufera oscil·la en
funció del nivell de l'aigua entre 1.927 i 3.114 Ha, els arrossars que van des
d'Alfafar fins a Sueca cobreixen 10.000 Ha més.
|
Camp d'arròs inundat |
|
Agró blanc (Ardea alba) |
Per aconseguir l'augment del nivell de les aigües d'uns
40-50 centímetres per damunt del nivell del mar es tanquen les comportes de les
goles que són les obertures que comuniquen el llac amb la mar. Hi ha tres goles
la del Perelló l'única natural, la del Perellonet de 1873 i la del Pujol oberta
el 1953. Els camps d'arròs amb la inundació recuperen els nutrients, a més amb
l'eclosió de les puces d'aigua (Daphnia Magna), estos crustacis menuts
aconsegueixen la depuració de l'aigua tèrbola gràcies al consum que fan dels
residus i les algues en suspensió.
|
Espulgabous (Bubulcus ibis) |
|
Fanguejant |
Una volta finalitzada la perellonà els camps es buidaran d'aigua amb l’aixugà i els llauradors començaran menejar
el fang dels arrossars que romanen entollats, aquesta llavor és coneguda com la
fanguejà. A mitjan gener amb tractors
que canvien les rodes de darrere per unes grans reixes circulars menejaran les
terres, així s’eliminaran les males herbes, açò treu del fons molts cucs,
peixos i crancs que queden a l’abast de gavines, agrós, corbes marines i limícoles
que aprofiten el moment per a nodrir-se en nombrosos bàndols.
|
Garseta blanca (Egretta garzetta) |
|
Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) |
|
Picaports i gavines menjant a un camp inundat |
Ara podríem tindre una albufera
plena d'ocells però per desgràcia estem en plena temporada de caça. Segons
estadístiques oficials en els últims sis anys han mort a mans dels caçadors
48.412 a l'Albufera però aquesta xifra és només la punta d'un iceberg macabre
per què estes dades són les publicades pels mateixos caçadors, no existeixen
xifres oficials. El col·lectiu dels caçadors té molta força tant pel nombre de
practicants, són més de 5.000 escopetes agrupades en 18 societats de caçadors
com pel suposat benefici econòmic que produïxen. Ni abans el PP ni ara els nous
governants s'han atrevit a controlar-ho.
|
Merita (Vanellus vanellus) |
|
Vedat de Sueca, camí tallat! |
A més de les aus cinegètiques han
disparat fins a 25 espècies protegides, algunes tan evidents com el flamenc
impossible de confondre amb un ànec. Amb 36 jornades de caça als vedats per any
molts ocells escassos moriran sense cap distinció entre protegits o cinegètics.
|
Picaports (Plegadis falcinellus) |
|
Tieta (Anthus pratensis) |
Un altre greu problema és que
encara que des del 2007 estan prohibits els perdigons de plom als aiguamolls estos
s'han trobat al cos del 70% de les aus ferides per tirs i tractades al Centre
de Recuperació de Fauna del Saler. Els caçadors tanquen l'accés a molts racons
del parc natural entre octubre i gener, en els quatre vedats del parc natural
ells són els amos, cap autoritat els controla.
|
Estornell (Sturnus vulgaris) |
Malgrat tot l'acabat de comentar
són moltes les espècies que continuen aprofitant els abundants recursos i les
bones temperatures d'aquest racó de la Mediterrània. Si vols aprofundir i estar
al corrent de les observacions has de consultar la web de
Birdingalbufera.
|
Camps per La Llonga, Sueca. |
|
Grues a Sueca. |
El dilluns vaig fer un recorregut
pels camins oberts entre el Palmar i Sueca, vaig observar bones quantitats
d'aus, el menys habitual van ser dues grues (Grus grus) i vull destacar un gran
bàndol de 875 Picaports (Plegadis falcinellus), de la resta els habituals dels
quals adjunte un llistat.
|
Séquia i camp en Perellonà. |
|
Soliguer (Falco tinnunculus) |
Bequeruda (Gallinago gallinago), Àguila
calçada (Aquila pennata), Arpellot de
marjal (Circus aeruginosus), Arpellot pàl.lid (Circus cyaneus), Collverd (Anas platyrhynchos), Merita (Vanellus
vanellus), Tieta de muntanya (Anthus spinoletta), Tieta (Anthus pratensis), Aguilot comú (Buteo buteo), Soliguer (Falco
tinnunculus), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Estornell negre (Sturnus unicolor), Estornell (Sturnus
vulgaris), Fotja (Fulica atra), Garseta blanca (Egretta garzetta), Espulgabous (Bubulcus ibis).
|
Cueta blanca (Motacilla alba) |
Agró blau (Ardea cinerea), Gavinot
argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar (Larus ridibundus), Gavinot fosc (Larus fuscus), Teuladí (Passer domesticus), Cadernera (Carduelis
carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea),
Blavet (Alcedo atthis), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Bitxac comú (Saxicola
torquatus), Blanca (Pica pica), Agró blanc (Ardea alba) i Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).
|
Peu de la Creu de la Llonga, s. XIII. |
|
Agró blau (Ardea cinerea) |
Crònica i fotos de Rafa Muñoz,
desembre del 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada