 |
| Alosa becuda (Chersophilus duponti) |
14 de gener de
2021
L'Alosa becuda (Chersophilus
duponti) és un ocell molt
peculiar que viu a les planures de les terres altes de les serralades
ibèriques. Al País Valencià és una
au que manté unes poques parelles al Racó d'Ademús. En 2011 es va estimar que
teniem una població d'entre 44 i 47 mascles (C. Pérez-Granados &
López-Iborra 2013). En 2019 la població valenciana aniria al voltant dels
cinquanta mascles cantors separats en cinc nuclis propers (Cristian
Pérez-Granados com. pers. 2019). A Europa
només podem trobar-la al nostre país, segons l'II Cens Nacional d’Alosa becuda (2004-2007) la població de
l'estat seria de 4.047 mascles cantors (Garsa & Trava 2016).
 |
| Alosa becuda (Chersophilus duponti) |
L’Alosa becuda és una au sedentària que en certs moments,
quan tenim clima advers poden fugir dels seus territoris. Un d’eixos moments l’acabem
de viure aquests dies a conseqüència de la tempesta Filomena, que ha cobert de neu bona parta de l’interior valencià.
Això ha provocat que alguns ocells hagen de fugir i cercar terres lliures de
neu per poder trobar aliment. De fet és la segona volta que es detecta una becuda a les zones costaneres de les
comarques centrals. El dia 13 de gener, Andrés
Balfagon va trobar-ne una a la Marjal
dels Moros. L’endemà he pogut acostar-me i al costat de Joan Balfagon i Jesús Carrión he pogut observar-la, després també l’ha trobat Angel Bereje.
 |
| Pit-blau (Luscinia svecica) |
 |
| Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis) |
Altres espècies poc freqüents també han cercat refugi a la Marjal dels Moros, aquests dies hi
ha un Estornell rosat (Pastor roseus)
que trobà Jesús Carrión el dia 10 i
altres ocells que normalment no trobaríem a la marjal i que aquests dies ens
visiten, són la Calàndria comú (Melanocorypha
calandra), l’Alosa (Alauda arvensis) o el Sit-sit (Emberiza cia).
 |
| Roquer (Ptyonoprogne rupestris) |
 |
| Roquer (Ptyonoprogne rupestris) |
A pesar que estem al costat de la mar hui hi havia zero graus, per tant teníem
una lleugera gelada. Aquest fred provoca la pràctica desaparició dels insectes
i algunes espècies insectívores com el Roquer
(Ptyonoprogne rupestris) passen gana, això provoca que els exemplars més
dèbils poden morir de fred a les nits. També afecta espècies menudes com el Trist (Cisticola juncidis) que
pràcticament han desaparegut de la marjal.
 |
| Blauet (Alcedo atthis) |
 |
Sarset (Anas crecca)
|
Text i fotos de Rafa Muñoz 2021.
 |
| Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus) |
 |
| Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada