29/02/2016
 |
| 4 Cigne mut (Cygnus olor) a la marjal dels Moros, febrer 2016. |
El passat dilluns 29 de febrer vaig acostar-me a la marjal dels Moros perquè el dia 26 Pepe Greño havia trobat 4 Cigne mut (Cygnus
olor) en un dels canals. Al mateix lloc, davant meu tenia 2 adults amb la
típica protuberància nasal negra i la resta del bec taronja que aparentment
podrien tractar-se d’un mascle i una femella i dos joves de segon any ja que mostraven el seu bec rosat, per tant
be podrien ser un grup familiar de compassat per dos adults i dos joves.
 |
| Cignes a la marjal dels Moros. |
Costums
El cigne mut s’ha nomena aixina perquè no mes emet un
ronquit per amenaçar qualsevol perill, si que es pot sentir un particular soroll i a prou distancia produït en el vol, al menejar les ales.
Son ocells monògams i aparenten mantindre les parelles de per
vida. Viuen formant colònies laxes. Les parelles es formen a la tardor i
començaments de l’hivern. Tenen un elaborat protocol territorial que ha sigut
estudiat per Heinroth, Poulsen i Hilprecht, ja qu'en l’època de reproducció defensen els seus territoris i molt sovint es barallen amb els veïns envestint-se amb un violent batut d’ales i amb
les plomes del coll eriçades.
El festeig nupcial va ser estudiat per Heinroth, Huxley i Base, consisteix en exhibicions dels dos membres de la parella amb girs simultanis i alternatius de cap com una mena de salutació, acostaments delicats dels caps tocant-se les fronts, alçaments del cos sobre l’aigua ajuntant les galtes. Abans de les copules fan cabussaments de cap, neteges de plomatge tot sempre amb una tendència per a sincronitzar els moviments.
El festeig nupcial va ser estudiat per Heinroth, Huxley i Base, consisteix en exhibicions dels dos membres de la parella amb girs simultanis i alternatius de cap com una mena de salutació, acostaments delicats dels caps tocant-se les fronts, alçaments del cos sobre l’aigua ajuntant les galtes. Abans de les copules fan cabussaments de cap, neteges de plomatge tot sempre amb una tendència per a sincronitzar els moviments.
Fan els nius vora l’aigua que son unes grans plataformes construïdes
amuntegant sense massa ordre branques i vegetació.
Fan una posta d’entre 5 i 7 ous que son posats amb una separació de 48 hores
entre ous. Estos son de color gris verdós i els cova la mare durant cinc
setmanes. Al poc de nàixer els pollets acompanyen als adults fins i tot estos arriben
a pujar a l’esquena de la mare per obtindré calor i protecció. A l’agost ja s’acosten
a la grandària dels adults i poden volar al setembre. El plomatge d’este
primer any es grisos, al segon any ja el tenen blanc però es diferencien pel
color rosa de seu bec. Als llocs on son totalment salvatges els adults expulsen
als joves al gener, a les hores estos s’ajunten en bàndols de joves fins als tres
anys quant ja es poden reproduir i formen les parelles.
 |
| Mascle als Moros. |
Alimentació
La seva alimentació es basa en el consum de plantes
aquàtiques i herbes, la complementen amb granotes (alguns autors diuen que
no més les maten sense menjar-les), a mes de caragols, cucs de terra i altres
insectes.
 |
| Pot ser, una femella adulta als Moros. |
Distribució
El cigne mut es distribueix de les illes Britàniques i per
tot el Centre d’Europa fins a la Xina. Es un ocell molt utilitzat per lluir als jardins amb
estanys i llacs i això ha ampliat molt la seva distribució, Eduardo de Juana
en; Aves raras de España. Lynx
Edicions (2006) parla que gràcies a ocells de col·leccions ornamentals s’havia
ampliat la seva distribució al Japó, a EEUU, a Sudàfrica, a Australià i Nova
Zelanda. Esta utilització domestica es molt antiga i ja està documentada des de
la edat mitjana al centre d’Europa.
La tendència de les seves poblacions aparenta estar en
expansió estimant-se en 100.000 parelles
reproductores a finals del anys 90. Una proba dels augments poblacionals son
les dades de França on als anys 80 es calculaven 500 parelles i a principis de
2000 havien duplicat el seu nombre.
Les poblacions salvatges son migradores parcials, les més nòrdiques
tenen que fugir de les zones on es gelen les aigües buscant localitats properes
amb aigües lliures. Però en tota la zona Bàltica son sedentàries. Donada la
migració de curt recorregut d’aquesta espècie les aus que arribarien a
Espanya serien de procedència francesa. Una proba de la hivernada de tempero
son les dades de l’illa holandesa de Texel on a l’any 2014 va haver presencia de
cigne mut entre els mesos de setembre i mai, amb un màxim de 24 ocells als
mesos de gener i febrer, faltant a l'època de reproducció. Dijksen, A.J. (redactor) 2015. Ornithologisch
jaarverslag Texel 2014.
 |
| Un dels dos joves de 2º any als Moros, febrer de 2016. |
Els cignes a Espanya
El cigne mut és un hivernant accidental a les zones
costaneres del nord peninsular i a les Illes Balears. Hi han 27 registres
homologats al període del 1984-2002 de 59 aus, la majoria dels registres
corresponen a ocells solitaris i en quatre casos son parelles, estes dites es
produeixen als mesos de tardor e hivern en dates compreses entre el 23 de
setembre i el 14 d’abril. Al 2003 es va deixar de considerar com raresa deixant
de comptabilitzar més registres per la dificultat en diferenciar aus de
procedència natural i les escapades de captivitat.
No més anys amb fortes onades de fred a Centre Europa provocarien
entrades nombroses a la península (Bernis 1966-1971, Sociedad Española de
Ornitología 1985), com va ocórrer a l’hivern de 1962-1963 on es
comptabilitzaren molts exemplars a Galicia. En Díaz, M., Asensio, B. & Telleria, J.L. Aves Ibéricas. I No Paseriformes. J.M. Reyero Editor (1996).
En Aves raras de España. Eduardo de Juana. (2006) amplia detalls de l’arribada de l’hivern del 1962-63 afegint mes dites d'ocells a Astúries, Cantabria i Catalunya a més conta que molts d’aquests ocells moriren a mans dels caçadors.
En Aves raras de España. Eduardo de Juana. (2006) amplia detalls de l’arribada de l’hivern del 1962-63 afegint mes dites d'ocells a Astúries, Cantabria i Catalunya a més conta que molts d’aquests ocells moriren a mans dels caçadors.
Jordi Calvell i Corbera Al Cataleg dels ocells dels Països Catalans Lynx Edicions, Barcelona (2002)
considera al cigne mut con espècie accidental i amb bon nombre d’exemplars
introduïts, a aquesta suposada introducció o escapada de captivitat atribueix la
manca de dites enviades a homologar i afegeix 15 noves no enviades al seu moment.
També s’assenyala com excepcional l’única cita de cigne a les Illes Balears, en
concret a Menorca produïda entre els mesos de novembre del 89 i gener del 90,
singular pel elevat nombre d’aus, 8 i perquè un d’ells tenia una anella
d’Hongria.
 |
| Cigne amb pollets a Santoña, Cantabria, 2010. |
Dades de reproducció a Espanya.
A Espanya es reprodueixen algunes parelles aïllades d’ocells
semisalvatges a Cantabria, a Almeria i a diversos indrets de Catalunya.
Segons Estrada, J., Pedrochi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/ Lynx Edicions, Barcelona: A Catalunya hi havien parelles reproduint-se als Aiguamolls de l’Empordà on hi han referencies de parelles ja al segle XVIII , al aiguabarreig del Segre i Cinca, a l’estany de Graugés al Berguedà i a la Mitjana de Lleida. Estimaven que havien un total d’entre 5 i 10 parelles reproductores al 2002, però estes no aparentaven estar en expansió ja que els nuclis coneguts a pesar de traure polls endavant tots els anys no augmentaven el nombre de parelles reproductores.
Segons Estrada, J., Pedrochi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/ Lynx Edicions, Barcelona: A Catalunya hi havien parelles reproduint-se als Aiguamolls de l’Empordà on hi han referencies de parelles ja al segle XVIII , al aiguabarreig del Segre i Cinca, a l’estany de Graugés al Berguedà i a la Mitjana de Lleida. Estimaven que havien un total d’entre 5 i 10 parelles reproductores al 2002, però estes no aparentaven estar en expansió ja que els nuclis coneguts a pesar de traure polls endavant tots els anys no augmentaven el nombre de parelles reproductores.
 |
| Cignes als Moros, Sagunt. |
Els cignes al País
València.
Els Cignes estan considerats com ocells de categoria A hivernants rars i de categoria E, això vol dir que o s’han escapat o els han alliberat.
Hi ha referencies de cignes a l’Albufera als segles XVII i
XVIII també s’arrepleguen dos cites de 1927 i de 1935. (Dies et al., 1999).
Al segle XIX, Saunders
(1871) parla d’un ocell naturalitzat al
Museu de València.
A València ciutat han sigut habituals a l’estany dels ànecs
dels jardins del Reial (Vivers) on s’han arribat a reproduir però curiosament
al considerar-los exemplars en captivitat no han sigut senyalats en obres com
“AVIFAUNA urbana y periurbana de la Ciudad de Valencia” de Fco. Javier García i
Gans & Fco. José Català Iborra.
Al País Valencià sovint tenim cites d’alguns exemplar,
generalment aïllats i això fa que el
trobar 4 ocells junts als Moros siga una cita excepcional. Sense anar molt
lluny segons la web BIRDINGALBUFERA a l’Albufera de València en març de 2015
s’observaren tres exemplars 7 voltes abans estes mateixes aus ja s’havien
observat a la marjal de Pego-Oliva entre el 12 de febrer i el 5 de març del
mateix 2015. (C. Mompó).
 |
| Cigne a l'illa de Texel Holanda, hivern de 2013. |
Algunes cites dels anuaris Valencians obtingudes a http://www.internatura.org/aocv:
- Marjal dels Moros: 26-02-2016: 2 Parelles.
- Altea: 06-03-2016: 1 ex.
- P.N. Marjal de Pego-Oliva: 14-01-2016: 2 ex.
- Altea: 1 ex els dies 18-01-2015; 23-01-2015 i 08-02-2015.
- P.N. Marjal de Pego-Oliva: 12-02-2015: 3 ex.
- Altea: 18-11-2014: 1 ex.
- Altea: 21-12-2013: 1 ex.
- P.N. El Fondo d’Elx: 04-05-2012: 2 ex.
- P.N. Salines de Santa Pola: 13-01-2011: 2 ex. Present fins el 26.I; 30-11-2011: 3 ex.
- P.N. Salines de Santa Pola: 17-01-2010: 1 ex. 23-07-2010: 1 ex.
- Albufera de València: 27-05-2009: 1 ex. Exemplar de 2 cal. Observat fins el 06-04. El 02-06-2009: 1 ex.
- La Mata de Morella: 02-02-2006: 1 ex. Aparentment el mateix a Forcall el 13-02-2006
Text i fotos de Rafa Muñoz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada