30 d’octubre de 2019
Hui he tornat al Carraixet que ja feia temps que el tenia abandonat, com
sempre no m’ha defraudat, aquest indret molt humanitzat és un punt calent de
biodiversitat i permet incloure a Alboraia en la llista de termes amb els
espais naturals més interessants del País Valencià. La desembocadura del
barranc del Carraixet està a Alboraia, a la província de València.
Vull contar-vos que per gaudir de les aus cal tindre paciència i bona vista
perquè moltes espècies tenen plomatges que els ajuden a amagar-se en el seu
entorn i això ho fan tant per protegir-se dels seus enemics com per poder
acostar-se a les seues preses i poder sorprendre-les.
![]() |
Gomet (Ixobrychus minutus) |
UN GOMET JOVE HIVERNANT
Als canyars que creixen als cursos d'aigua amb poca velocitat o a les
marjals mediterrànies hi ha aus especialistes a viure d'incògnit, una d'elles
és un agró menut i poc conegut gràcies a els seus costums crepusculars i al seu
plomatge críptic, és el Gomet
(Ixobrychus minutus). Viu dins dels canyars prop de l'aigua, s'alimenta de
tota mena de bestioletes, de peixos, invertebrats i amfibis (Cramp y Simmons,
1977; Del Hoyo et al., 1992). Sembla que els gomets són principalment estivals
a la península Ibèrica (Aransay y
Díaz Caballero en Martí y Del Moral, 2003). Als mesos d'agost i setembre creuen
l'estret per anar a l'Àfrica
subsahariana però a l'hivern es queden uns pocs exemplars que degut als
seus costums discrets no s'han pogut quantificar (Caballero, 1997;
Martínez-Abraín, 1997). El gomet del Carraixet
era un jove i això pareix coincidir amb el patró descrit que les aus
hivernals són principalment joves (Voisin 1991).
![]() |
Rossinyol bord (Cettia cetti) |
MÉS AUS QUE VIUEN AMAGADES
ALS CANYARS
El Rossinyol bord (Cettia cetti)
és una xicoteta au menuda, de color marró fosc a la que no li agrada gens eixir
de l'espessor, per compensar-ho té un potent cant cridaner amb el qual fa saber
a la resta d'ocells que ell viu allí mateix i és l'amo d'eixe trosset de canyar
o d'esbarzer.
![]() |
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) |
Un altre ocell vestit amb un plomatge poc cridaner és el Mosquiter comú (Phylloscopus collybita),
té un vestit de color verd pel darrere i un groguet apagat per les parts
ventrals, el verd l'ajuda a amagar-se dins dels matolls com són les canyes (Arundo ssp.) i els tamarits (Tamarix gallica), aquest
ocell acaba de vindre de centre Europa i passarà tot l'hivern en les nostres
terres.
![]() |
Estornell (Sturnus vulgaris) |
UN NOU VINGUT PROU PAREGUT
AL NOSTRE ESTORNELL NEGRE
Aquests dies es veuen nombrosos estols, a voltes de milers d’exemplars, d’Estornell (Sturnus vulgaris), vénen del
nord i per passar l’hivern amb nosaltres i els seus cosins que són uns
valencians sedentaris, parlem de l’Estornell
negre (Sturnus unicolor). Molt semblants es diferencien en el fet que al
nouvingut li agrada viure en grups molt grans i tenen un plomatge negre ple de
pigotes més clares amb reflexos metàl·lics prou més cridaner que el nostre que
el nostre estornell negre.
![]() |
Estornell negre (Sturnus unicolor) |
LA RESTA D’OCELLS DEL CARRAIXET
El llistat d’aus el van completar el Roquer
(Ptyonoprogne rupestris), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), Trist (Cisticola
juncidis), un ocell sols present en els passos migratoris com el Cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus), Cua-roja
fumada (Phoenicurus ochruros), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Busquereta
capnegra (Sylvia melanocephala).
![]() |
Fotja (Fulica atra) |
Fotja (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula
chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Esplugabous (Bubulcus ibis), Gavina
vulgar (Chroicocephalus ridibundus).
![]() |
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) |
Teuladí (Passer domesticus
balearoibericus), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla
alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Blauet (Alcedo atthis), Pit-roig (Erithacus
rubecula), Gafarró (Serinus serinus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
i Garsa (Pica pica).
![]() |
Safranera de l’alfals (Colias crocea) |
Les papallones d’eixe matí van ser Blanqueta de la col (Artogeia rapae) i Safranera de l’alfals (Colias crocea).
![]() |
Cadernera (Carduelis carduelis) |
Bibliografia
Diaz, M.,
Asensio, B., i Telleria, J. L. 1996. Aves Ibéricas I. No Paseriformes. J. M.
Reyero Editor. Madrid.
Garrido-López, J.
R. 2012. Avetorillo común Ixobrychus minutus. En, SEO/BirdLife: Atlas de las
aves en invierno en España 2007-2010, pp. 36-47. Ministerio de Agricultura,
Alimentación y Medio Ambiente-SEO/BirdLife. Madrid.
![]() |
Pescador a Rall |
Text i fotos © Rafa Muñoz 2019
Totes les fotos preses el dia 30 d’octubre de 2019
al terme d’Alboraia.
![]() |
Camp de cols |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada