 |
| Cabrera Gran |
Parc Nacional
Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera
El 27 de juliol vam gaudir d’una
productiva jornada naturalista al parc nacional de Cabrera. Aquest arxipèlag té
una visita obligada per al naturalista que vulga conéixer la increïble
biodiversitat d’unes aigües quasi verges, i d’uns illots que són mostra del que
eren les costes del Mare Nostrum, abans de la industrialització.
Descripció geogràfica
Aquestes illes situades al
sud-est de Mallorca, a deu milles nàutiques del cap Salines, són un arxipèlag
està format per una illa principal, la Cabrera Gran, quatre mitjanes i 189
illots més menuts, que sumen poc més de 13 km². La seua altitud màxima és de
172 metres i la fondària màxima de la zona protegida aplega als 118 m. Es van declarar
parc nacional, mitjançant la Llei 14/91, de 29 d’abril de 1991. La seua
superfície és de 89.482,52 hectàrees marines (85% del parc) i 1.318 terrestres.
La seua gestió es va transferir a les Illes Balears en juliol de 2009 i la
propietat del sòl és totalment pública.
Història
Els primers vestigis humans es
remunten a l'etapa talaiòtica, a partir del 1800 aC. Després establiren xicotets
emplaçaments de fenicis i romans i, posteriorment, de l'època musulmana. A
partir de la reconquesta, en el segle XIV alçaren el castell per a protegir
l'illa i evitar l'assentament de pirates o forces estrangeres que aprofitaren
l'illa com a base per saquejar les viles balears. Una altra fita assenyalada,
fou que en acabar la Guerra de la Independència, aprofitaren el seu aïllament
per a abandonar al voltant de 9.000 soldats francesos. Cinc anys després,
alliberaren als 3.600 supervivents per a tornar-los a França. En 1916 va
instal·lar-se una guarnició de l'exèrcit espanyol, d'uns 30 soldats que
aprofitaren la seua tranquil·litat per a fer maniobres i exercicis de tir.
 |
| Sa Cova Blava, Cabrera |
Biodiversitat marina
Sent un parc principalment marí,
serveix com a reservori d’una biodiversitat marina on prosperen fins a 950
espècies, moltes d’elles escasses en zones més humanitzades. Mostra de la seua importància
és que s’han descrit 240 espècies de peixos, 82 de porífers, 33 de cnidaris, 3
de poliquets, una de sipuncúlids, un equiür, 18 crustacis, 23 mol·luscos, 20
equinoderms i 10 tunicats.
 |
| Praderia de posidònia a Cabrera |
Sota l’aigua, dominen les praderies de posidònia (Posidonia oceanica) que permeten la subsistència de més de 200 espècies, 60 d’elles són unes altres algues, algunes de les quals creixen damunt de les fulles de posidònia. Aquesta planta superior creix als fons arenosos fins als 45 metres de fondària.
 |
| Praderia amb Zostera marina, Halimeda tuna i Padona pavonica |
A banda de la posidònia poguérem identificar algues verdes com la lletuga de mar (Ulva rígida) o algues roges com la Liagora viscida. Mig amagades dins les praderies de posidonia, creixia l'Halimeda tuna, una xicoteta alga que aparenta ser uns collarets de discos d'un verd cridaner. Abundava la Cystoseira baleàrica, una alga bruna.
Als fons rocallosos prop de la superfície abundava la lletuga de mar (Ulva rígida), que es pot menjar crua en una amanida. Del grup d'algues roges, trobarem exemplars de Liagora viscida. Com sempre una de les més freqüents damunt les pedres, eren les orelletes blanquinoses (Padina pavonica). Ens trobarem Zonaria tournefortii, una alga bruna invasora que entrà pel canal de Suez i s'ha estés per tota la Mediterrània i una altra fanerògama, la Zostera noltii, que viu en les zones més superficials, just on deixa de prosperar la posidònia.
 |
| Ortiga de mar (Anemona viridis) |
No eren massa abundants l'anemone de mar comuna (Anemona viridis), que alguns taxonomistes consideren les del Mediterrani una altra espècie, l'Anemonia sulcata. Aquest cnidari anomenat com a ortiga de mar, és conegut per les seues propietats culinàries.
 |
| Esponja negra (Sarcotragus spinosulus) envoltada d'algues |
Destacaven grans exemplars de porífers, d'esponges negres (Sarcotragus spinosulus) i unes altres més menudes, l'esponja groga de tub (Aplysina aerophoba), dedicades a filtrar els nutrients en suspensió en les aigües menys fondes.
 |
| Esponja groga |
També hi havia cogombres de mar com la botifarra de mar (Holothuria tubulosa) que és un invertebrat molt freqüent a les nostres aigües. Viu mig soterrat, assossegant-se pels fons arenosos on s'alimenta ingerint l'arena i quedant-se amb els microorganismes que viuen amagats al substrat. Una altra espècie d'equinoderm que trobarem fou l'Holothuria poli.
 |
| Botifarra de mar al mig de l'alguer |
Sols trobarem unes poques garotes
negres (Arbacia lixula) a les parets rocalloses de la Cova Blava. Recents
estudis apunten que aquesta espècie d'eriçó seria un colonitzador recent al
Mediterrani, procedent de latituds tropicals. Va aprofitar la pujada de les
temperatures del mar per a establir-se i dedicar-se a menjar les algues incrustants.
 |
| Ascidi roig (Halocynthia papillosa), |
Vam veure un tunicat, l'ascidi roig (Halocynthia papillosa), es tracta d'un animal vertebrat singular, perquè quan és adult més pareix ser una alga o una esponja, malgrat que les seues larves són versemblants a un cullerot.
 |
| Polp (Octopus vulgaris) |
A les parets submarines i als fons rocallosos s'amaguen els peixos més grans, predadors com l'anfós (Epinephelus marginatus), els polps (Octopus vulgaris) o les morenes (Muraena helena). Malgrat que nosaltres no vam veure cap, perquè sols bussejarem a les aigües someres de la badia del port de Cabrera. Doncs, fem un repàs de les espècies que poguérem observar en un parell de cabussades, eixe matí.
 |
| Castanyola (Chromis chromis), |
 |
| Fadrí (Thalassoma pavo), |
 |
| Donzella (Coris julis) |
 |
| Tord de roca (Symphodus ocellatus) |
 |
| Roquer verd (Symphodus roissali) |
 |
| Llissa de galta-roja (Liza aurata) |
Els peixos menuts eren els més abundants en les zones amb poca fondària, nosaltres poguérem identificar a les praderies de posidònia les castanyoletes (Chromis chromis), la xopa (Spondyliosoma cantharus), el fadrí (Thalassoma pavo), l’acolorida donzella (Coris julis), el tord de roca (Symphodus ocellatus), el roquer verd (Symphodus roissali), el petard (Symphodus rostratus) o la llissa de galta-roja (Liza aurata).
 |
| Xeclets (Atherina boyeri), |
Destacaven els estols de xeclets o moixos (Atherina boyeri), que es concentraven entre la rocalla, prop de la costa, per a amagar-se dels depredadors.
 |
| Mabre (Lithognathus mormyrus) |
 |
| Verada (Diplodus vulgaris) |
 |
| Oblada (Oblada melanura), |
 |
| Femella de Llavió (Symphodus tinca) |
 |
| Sarg (Diplodus sargus) |
 |
| Vaca (Serranus scriba) |
Els peixos de grandària mitjana que poguérem observar foren una orada (Sparus aurata), un xicotet carnívor que viu a les praderies cercant peixos menuts, crustacis i mol·luscs que puga tragar, si no els troba també pot rosegar els brots més tendres de l'alguer. Els mabres (Lithognathus mormyrus) es dediquen a mossegar l'arena del fons de la praderia cercant menuts mol·luscos, crustacis i cucs. Trobarem la comuna llissa vera (Chelon labrosus), la verada (Diplodus vulgaris), l'oblada (Oblada melanura), el llavió (Symphodus tinca), el sarg (Diplodus sargus), o la vaca (Serranus scriba). Hi havia salpes (Sarpa salpa), l'únic peix mediterrani que sent adult s'alimenta d'algues i posidònia.
Amb tanta varietat de peixos no
prestaren gens d'atenció a mol·luscs com el caragol marí comú (Cerithium
vulgstum) o com la baldufa (Phorcus turbinatus).
Dofí mular (Tursiops truncatus)
 |
| Dofí ratllat (Stenella coeruleoalba) |
Mamífers marins
A Cabrera, amb sort, es poden
trobar les tres espècies de dofins mediterranis, nosaltres sols vam veure un
grup de dofins mulars (Tursiops truncatus), en el canal que separa Cabrera de
les costes de Palma. En el ferri de tornada des de Mallorca, cap a València
tinguérem la sort d’observar dos dofins ratllats (Stenella coeruleoalba).
Vegetació
A les terres emergides creix una
complexa vegetació mediterrània amb més de 500 espècies de flora bascular.
Entre les espècies arbòries destaquen les savines (Juniperus phoenicea), pins
blancs (Pinus halepensis) i ginebres (Juniperus oxycedrus). Malgrat
l’escassetat de pluges, els sòls estan coberts per una ampla varietat de
matolls, com són el llampúdol bord (Rhamnus ludovici-salvatoris), el bruc
(Erica arborea), el llentiscle (Pistacia lentiscus) o l’estepa blanca (Cistus
albidus).
Fauna
 |
| Sargantana gimnèsica (Podarcis lilfordi kuligae) |
Sargantana balear o gimnèsica
La sargantana gimnèsica (Podarcis
lilfordi) és un endemisme que originalment ocupava totes les Balears, tot i que
ara ha desaparegut de les illes principals i només sobreviu als illots. Va
desaparéixer per la pressió dels predadors introduïts. A Cabrera viuen 10
subespècies, un 80% de la seua població total, distribuïdes per tots els illots
principals. A Cabrera Gran tenim la subespècie Podarcis lilfordi kuligae.
Aquest saure té una mida mitjana que pot aplegar fins als 8 cm de grandària. La
seua alimentació és omnívora, tot i que la principal font que fins i tot pot
practicar el canibalisme. Prefereix les zones rocalloses on pot trobar refugi
davant els predadors i les condicions climàtiques adverses. Les seues
poblacions a les illes més grans, Cabrera i Conillera, tenen poblacions en bon
estat de conservació, mentre que les subespècies dels illots més menuts tenen
poblacions molt fluctuants, en funció de la climatologia i de les afectacions
provocades per predadors i espècies invasores.
Virot gros (Calonectris diomedea)
 |
| Virot petit (Puffinus mauretanicus) |
 |
| Noneta (Hydorbates pelagicus), |
Virot gros, virot petit i la noneta
L'ocell marí més freqüent a l'estiu és el virot gros (Calonectris diomedea). Durant el dia es mantenen surant en alta mar o cercant menjar, perquè en època de reproducció només entren als nius a la nit, abans que isca la lluna, per a no delatar l'amagatall on tenen el niu, amb un únic pollet. Malauradament, no vam trobar cap virot petit (Puffinus mauretanicus), que en aquestes dates es dediquen a la cerca d'aliment en aigües llunyanes. Els adults i els joves se'n van d'aigües de Cabrera en juliol i no tornen a acostar-se fins a finals d'agost. El seu període reproductor encara trigarà un poc, perquè fiquen l'únic ou de la seua posta, a finals de febrer. A més, també són ocells que sols s'acosten a les zones de nidificació a la nit. La noneta és el nostre escateret (Hydorbates pelagicus), a banda de ser un ocell pelàgic, que sols s’acosta a terra a la nit, acaba el seu període reproductor a principis de juliol, per la qual cosa no vam veure cap. A Cabrera es reprodueixen algunes parelles als illots més menuts.
 |
| Falcó marí (Falco eleonorae) |
 |
| Falcó (Falco peregrinus) als penya-segats |
 |
| Àguila peixatera (Pandion haliaetus) |
 |
| Àguila peixatera (Pandion haliaetus) i pollet al niu, Cabrera |
Rapinyaires de Cabrera
El falcó marí (Falco eleonorae)
en 2004 hi havia 30 parelles, mentre que en 2006, per a totes les illes Balears
es va calcular que criaven 800 parelles. En 2014 a Cabrera havien pujat a 65
parelles. Bona part d'elles trien per a niuar l'illot Imperial, als Estells, a
l'illa Imperial i a Conillera. Les postes comencen a finals de juliol i els
pollets neixen a finals d'agost. Han de donar-se presa per a créixer, perquè a
principis de novembre hauran de travessar tot el continent africà per anar als
voltants de Madagascar. Vaig observar un individu als boscos al voltant del far
de ses Salines i un altre a Cabrera. També vam sorprendre un falcó (Falco
peregrinus), un altre reproductor. A més tinguérem la sort de veure dos dels
nius que té l'àguila peixatera (Pandion haliaetus), ambdós als penya-segats de
la Cabrera Gran, un a l'est i un altre a l'oest. En 2017 es controlaren set
parelles reproductores, convertint el parc en el lloc del Mediterrani amb més
densitat d'aquests rapinyaires, una parella cada 1,7 km de costa. 2023 hi
criaven sis parelles.
Gavina de bec vermell (Larus audouinii)
 |
| Gavina a Cabrera, possiblement amb una serp de ferradura |
Gavines
La gavina de bec vermell (Larus
audouinii) manté una bona colònia de cria a l'Arxipèlag, també ho fa la gavina
de bec groc (Larus michahellis). Com a curiositat un exemplar d'audouinii duia
en el bec el que pareixia ser una de serp de ferradura (Hemorrhois
hippocrepis). Això implica una greu amenaça, si s'ha establit a l'arxipèlag pot
significar l'extinció de la sargantana gimnèsica. Malgrat que també podria
haver-la atrapat a l'illa de Mallorca i la duia per a nodrir als seus pollets.
Un altre ocell marí que també es reprodueix, és el corb marí (Phalacrocorax
aristotelis).
Busqueret coallarg
El busqueret coallarg (Curruca balearica)
és un ocell endèmic de les Balears, que prèviament es considerava una
subespècie de Sylvia sarda. Està present a l’illa de Mallorca i en bona part
dels illots del parc nacional. Té preferència per ocupar les garrigues
costaneres termòfiles, preferint les zones amb matollar baix i amb poca
cobertura, de fet s’ha demostrat un augment espectacular de la seua densitat, en
zones en regeneració després dels incendis, amb registres de fins a 30
individus, en deu hectàrees. A Cabrera, en 1997 calcularen que hi havia 435
parelles, una densitat mitjana de 2,77 parelles per cada 10 hectàrees.
Papamosques mediterrani (Muscicapa thyrrhenica balearica)
Papamosques mediterrani
Està discussió si el papamosques
balear és o no una espècie diferent de la forma nominal, el Muscicapa striata.
Aleshores, el papamosques mediterrani (Muscicapa thyrrhenica) tindria dues
subespècies, els ocells de Còrsega i Sardenya serien (Muscicapa thyrrhenica thyrrhenica),
mentre que els ocells de les Balears serien (Muscicapa thyrrhenica balearica).
Es caracteritzen per tenir el cap, pit i ventre molt més blanquinós.
Capsigrany balear
Una altra subespècie local és el
capsigrany balear (Lanius senator badius), que també es reprodueix a Sardenya i
Còrsega. Vaig observar-lo a Cabrera, a Campos, on era prou abundant als conreus
de secà, i al far de ses Salines. Es caracteritza per la manca de taques
blanques a les primàries.
Tallarol de Moltoni
El tallarol de Moltoni (Curruca subalpina),
és una altra nova espècie que comparteixen les Balears, Còrsega i Sardenya,
separada dels busquerets de garriga (Sylvia cantillans). A Cabrera és
reproductor. Els conflictes taxonòmics continuen, perquè des de 2020, molts
científics accepten el canvi del gènere Sylvia al de Curruca.
Tórtera (Streptopelia turtur) a Cabrera
Resta d’ocells
A Cabrera vaig trobar tórtera (Streptopelia
turtur), passerell (Linaria cannabina) i ferrerico (Parus major). A Ses
Salines, vaig afegir troballes de vitrac (Saxicola rubicola), cadernera
(Carduelis carduelis) i gafarró (Serinus serinus).
Com visitar Cabrera
La visita es fa, principalment,
amb les barques turístiques que ixen del port de la Colònia de Sant Jordi, amb
les empreses Mar Cabrera i Excursions a Cabrera. El viatge més llarg tria una
hora en aplegar a l'arxipèlag, li pega la volta, es desembarca quatre hores al
port de Cabrera, i de tornada es fa un bany de 15 minuts a la Sa Cova Blava (20
metres de fondària). El seu preu a l'estiu de 2026 és variable, depenent del dia,
entre 60 i 70 €. Abans del viatge, cal preparar menjar i aigua, malgrat que hi
ha una cantina amb serveis bàsics de beguda i manutenció. No poden entrar
animals domèstics.
Una volta desembarcats hi ha
diferents possibilitats, es pot fer la pujada al castell, on és possible trobar
el busqueret coallarg (Curruca balearica)
i observar un bon nombre de sargantanes balears. Des d’es Port, seguint cap
a l’interior de la badia es pot anar a Sa plagueta i a s’Espalmador (15 minuts).
Són dues plagetes on es pot banyar i bussejar. Si es prefereix practicar el
senderisme, tenim la ruta al Monument dels Francesos (una hora) i al xicotet
museu etnogràfic, Es Celler. Més llarga, llavors requereix fer nit a l’illa,
tenim la ruta a la penya de la Miranda (6 hores), una pujada a un cim on es veu
tota la zona nord de Cabrera, o anar al Far de n’Ensiola (4 hores), des d’on es
pot gaudir de la part sud de l’illa.
En certs moments, autoritzen fer
una nit al refugi de Rosa dels Vents, de 12 places, repartides en quatre habitacions.
Ubicat en l’antiga caserna militar, al costat del Mollet d’es Pagès i sa
Plageta. En cas de tindre un vaixell, es pot sol·licitar permís de navegació i
autorització per al fondeig a la badia de Cabrera Gran i fer nit.
Boscos al cap de Ses Salines
Unes altres visites naturals al voltant de Cabrera
És molt recomanable anar al cap
de Ses Salines, al terme de Santanyí, seguint per la carretera que aplega fins
al far construït 1859. Tot i que els boscos són propietat privada i estan
tancats, es pot caminar per la carretera i fer bones observacions, una altra
possibilitat consisteix a fer una ruta seguint la línia costanera des del far. Uns
altres espais naturals destacats són es Trenc, les salines del Salobrar o el
parc natural de Mondragó.
Enmig, entre Eivissa i València
Trajecte del Ferri Mallorca a València
En viatge de tornada a València
tinguérem la sort d’observar dos dofins ratllats (Stenella coeruleoalba). En
eixe mateix trajecte van descobrir diversos grupets de peix volador orenyola
(Cheilopogon heterurus), una espectacular agulla blanca (Kajikia albida) que
pegà un bot eixint totalment fora de l’aigua, baldriga cendrosa (Calonectris
diomedea) i ens va sorprendre trobar a mar obert, a mig camí entre Eivissa i
València un grupet de dos, i un altre de tres falcies (Apus apus). A més es
veien alguns individus de la medusa rogenca, la Zostera noltii.
 |
| Falcia (Apus apus) |
Referències
Àguila peixatera a Cabrera:
https://www.caib.es/pidip2front/jsp/es/ficha-convocatoria/9001320
Busquereta coallarg:
REBASSA, M. (2016) “Evolució
interanual d’una població de busqueret coarllar, Sylvia baleàrica, a una
garriga costanera del nord de Mallorca, afectada per un incendi”. Anuari
Ornitològic de les Balears. Vol 31. Pp: 1-12.
Cabrera documentació
del parc:
file:///E:/FOTOS%20VARIUS/MALLORCA%202026/Cabrera_OAPN_CAT_sept_2023_compressed.pdf
Eriçó negre:
https://www.cibsub.cat/noticia-arbacia_lixula_un_erico_no_tan_mediterrani-15227
Papamosques
mediterrani:
https://curioso-por-naturaleza.blogspot.com/2017/02/los-papamoscas-grises-de-baleares.html
Refugi Cabrera:
https://www.caib.es/sites/espaisnaturalsprotegits/es/refugio_de_cabrera/
Sargantana gimnèsica:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sargantana_gimn%C3%A8sica
https://www.vertebradosibericos.org/reptiles/podlil.html
Visitar Cabrera:
https://www.excursionsacabrera.es/
 |
| Sa Cova Blava |
