 |
| Cercavores al Garbí |
El dia 4 de febrer vaig acostar-me al mirador del Garbí i vaig gaudir d'un
bon matí amb bones observacions d'aus i alguns insectes que intentaven refer-se
del fred que ens havia dut la borrasca Filomena.
Als contraforts de la serra
Calderona hi ha un mirador espectacular a 593 m, el Garbí. Està situat a l'extrem oriental de la serra, dalt es
domina tota la franja costanera, des del sud de la Plana Baixa, el Camp de Morvedre, l'Horta Nord, tota la
ciutat de València i darrere es pot
distingir perfectament l'Albufera,
l'Horta Sud, la Ribera Baixa gràcies a la muntanya de Cullera i darrere les serres de la Safor, fins al Montgó,
a la Marina Alta. Mirant al nord
tanca la vista la part baixa del vall de l'Alt
Palància i la serra d'Espadà, sens
dubte tot un espectacle en un dia clar.
 |
| l'Alt del Pi |
Si pots llevar la vista de l'impressionant paisatge i prestes atenció a les
aus que ens envolten, continuen les sorpreses. Hi havia un grupet de cinc Cercavores (Prunella collaris) que no
tenien por dels excursionistes. Quasi es passejaven entre els grans cudols de
pinastre, pedra arenisca, entre els peus dels visitants per nodrir-se de
qualsevol llepolia que els cau a terra.
 |
| Cua-roja fumada al Garbí |
Cal prestar molta més atenció per poder trobar altres aus entre els espectaculars
precipicis pedrers que envolten al visitant. Prop dels miradors es veuen
exemplars de Cua-roja fumada (Phoenicurus
ochruros), Pit-roig (Erithacus rubecula) i Gafarró (Serinus serinus). Per poder trobar un mascle de Merla blava (Monticola solitarius) cal
repassar en cura la part baixa dels penya-segats que cauen tallats 300 metres.
 |
| Pinsà al Garbí |
Entre els espessos matolls, gràcies al seu reclam i prestant molta atenció
es pot localitzar alguna Busquereta
capnegra (Sylvia melanocephala), Busquereta cuallarga (Sylvia undata) o pinsans (Fringilla coelebs). Més fàcil
de sentir que de vorer, tot i que no costa gens de trobar, hi havia una parella
de corbs (Corvus corax).
 |
| Roquerols al Garbí |
Trobí un gran estol de roquers
(Ptyonoprogne rupestris) que intentaven entrar en calor a l'aguait d'unes
pedres on pegava un tímid sol que es barallava amb els núvols. Aquests dies ho
han passat prou malament perquè com mengen insectes voladors i amb el fred
quasi han desaparegut totalment, feia uns dies que passaven gana, això provoca que
els animals més febles moren de fred.
 |
| Esparver |
Els predadors ho saben bé i aprofiten aquestes ocasions per a nodrir-se amb
més facilitat. Jo estava intentant comptar amb els prismàtics els roquerols que
se solejaven, descansant en la paret rocosa, quan vaig vorer el sobtat atac
d'un Esparver (Accipiter nisus).
Aparegué com un llamp, s'acostà a les pedres on s'intentaven calfar els
roquerols i se n'endugué un. Fou tan ràpid que sols gràcies als meus ulls
acostumats a observar la natura, poguí adonar-me del que havia passat en pocs
segons.
 |
| Cercavores al Garbí |
Entre les pedres dalt del cim trobí una papallona Margenera comuna (Lasiommata megera). Tornant a casa, entre les
flors d'un Ametler (Prunus dulcis) vaig
vorer com libaven uns exemplars de Borinot comú (Bombus terrestris).
 |
| Mirant al Camp de Morvedre i la Plana Baixa |
Text i fotos de Rafa Muñoz.
 |
| Port de València, muntanya de Cullera i serres de la Safor |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada