La llangor de l’Albufera!

 

Estem prop del fi de l’hivern i aquests dies ens trobem una Albufera agonitzant, després de les Càbiles que marquen la fi de la temporada de caça. Aquest hauria de ser un moment àlgid de biodiversitat, perquè coincideixen les aus hivernants amb els primers migradors prenupcials.

Cagamànecs

Res més lluny de la realitat, s’eixuguen els camps d’arròs, es fanguegen i es deixen secs descansant esperant la sembra. La conseqüència és que les poques aus han sobreviscut a la caça sols troben aliment els dies que es fangueja, després deuen marxar per buscar aliment a altres espais. Els nombrosos estols de flamencs (Phoenicopterus roseus) o de picaports (Plegadis falcinellus) se’n van a la marjal dels Moros, a les marjals del Camp de Morvedre i als de la Plana Baixa, les aus que tinguen més fortes pujaran directament al nord, fugint del País Valencià.

Camallongues i redonells

Arriben algunes aus limícoles en pas migratori, però com que no troben camps molls han de continuar viatge. Amb sort els observadors de la natura trobaran xicotets esbarts de merita (Vanellus vanellus), fusells (Pluvialiis apricaria), tètol cuanegre (Limosa limosa) o redonells (Calidris pugnax).

Parella d'ànec blanc festejant

Sols minva l’angoixa de l’ornitòleg el passeig pels pocs indrets que romanen molls, com són l’estany de El Pujol o el Racó de l’Olla. Allí s’atropen exemplars de xuït (Tringa erythropus), alguna alena (Recurvirostra avosetta), camallongues (Himantopus himantopus), picarots (Tringa nebularia), territ variant (Calidris alpina) i territ menut (Calidris minuta). També es poden observar les espècies menys habituals com són la gavina capblanca (Larus genei) o el cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis).

Collverd

Els ànecs com han patit nombroses pèrdues a causa de tanta escopeta de cul calent, des de que comença la temporada de la mort, el 28 de novembre de 2020. Els supervivents intenten  recuperar forces per marxar al nord o per enfortir-se i començar la cria. Als indrets més tranquils resten grupets d’ànec blanc (Tadorna tadorna), boix (Aythya ferina), coll-verd (Anas platyrhynchos), cullerot  (Spatula clypeata), fotges (Fulica atra) o siverts (Netta rufina).

Gavines descansant

El llac i els arrossars s’estenen per molta amplària, això permet l’abundància d’espècies generalistes com són les gavines o els agrons o les corbes marines. Gràcies a això també es manté una bona varietat de rapinyaires que troben aliment amb facilitat aprofitant la presència d’animals ferits o malalts. A força de fer kilòmetres pels vials que resten oberts es pot observar arpellot de marjal (Circus aeruginosus), àguila calçada (Aquila pennata), aguilot comú (Buteo buteo), xoriguer (Falco tinnunculus) i falcó pelegrí (Falco peregrinus brookei).

Falcó pelegrí (Falco peregrinus brookei)

Parle de camins oberts per la paradoxa que dins d’un parc natural, creat per a protegir la natura, es permet als caçadors cloure el pas de camins públics. Alcen tota mena de tanques sense control i les assenyalen, avisant a la resta del món que el que hi ha dins és seu, són els vedats.

En la setmana de les Càbiles és la traca final de la mascletà caçadora, es permet caçar al llarg de tot el dia, durant 5 dies seguits, enguany començà el 16 de gener. Dintre s’amaga el regne de la testosterona i la fartà, acòlits s’ajunten sense control en temps de pandèmia, a ells no els afecta el toc de queda perquè els ajuntaments els faciliten salconduit per anar als tancats. 

En caure la nit s’atipen de menjar i de begudes alcohòliques, ben segur que alguns faran servir altres substàncies il·legals. A l’albada s’ajoquen armats disposats a matar qualsevol cosa que es fique davant d’ells. L’endemà després de l’esmorzaret es faran una foto i ompliran poals amb les víctimes. Tal volta algun dia el seny triomfarà en la nostra societat, desterrarem les pràctiques grolleres de matar animals per plaer i l’Albufera podrà ser un vertader parc natural on els homes puguen conviure en harmonia amb la resta d’éssers vius.

Text i fotos de Rafa Muñoz