L’ALBUFERA; VIDA DESPRÉS DE LES CÀBILES.


12 DE FEBRER DE 2016

Marjals d'Alfafar


El gran valor de l'Albufera són les seues terres, les gents que les treballen, les seues tradicions, els cultius i els seus productes tradicionals molts d'ells amb denominació d'origen, però també són un valor diferencial les plantes, els amfibis, rèptils, peixos, aus i mamífers que fan d'aquest lloc un espai singular ple de vida. Aquests valors podrien ser suficients per a aconseguir sobradament la declaració com a Patrimoni Natural de la Humanitat i per tant aquest espai podria gaudir de moltes oportunitats per a desenvolupar nous recursos com per exemple un turisme de qualitat.


Ullal de Baldoví, Sueca.

LA CAÇA, UNA GREU AMENAÇA PER A LA BIODIVERSITAT.

Un seriós obstacle per a mantenir la biodiversitat és la caça, aquesta activitat s'empara en una errònia tradició, fa 150 anys solament tenien dret a posseir escopeta i utilitzar-la en els vedats una reduïda classe alta. L'augment del nivell de vida ha permès que es generalitze l'accés a la caça i l'augment d'una pressió que provoca la mort de milers d'aus, moltes de les quals estan protegides, a més es contamina amb milers de tones de perdigons de plom que enverinen terres, ocells i aqüífers. És als arrossars inundats on van a menjar les aus i aquestes zones tenen l'accés tallat, poc se sap el que ocorre dins on molts caçadors poc preparats són incapaços de distingir un collverd d'un gall de canyar, on amb poca llum és impossible distingir una fotja espècie cinegètica d'una fotja moruna espècie protegida i greument amenaçada que és objecte de costós programa de cria en captivitat.

Tifort (Tringa totanus)

NO ÉS EFECTIU PROHIBIR LA CAÇA AL LLAC I PERMETRE-LA EN L'ARROSSAR.

La caça a l’Albufera es limita a les espècies d’aus aquàtiques i solament es permet a les zones dedicades al cultiu de l'arròs, no es pot caçar al llac de l’Albufera, a les seues ribes, a les illes o mates, tampoc es pot caçar al Saler, a les reserves com als tancats de la Ratlla i el de la Pipa, ni a l’estany de la Plana, a la Bassa de Sant Llorenç, o als Ullals de Baldoví i dels Sants. Però les aus aquàtiques són espècies que tenen molta mobilitat, no és efectiu el fet de protegir una bona part de l’Albufera però deixar sense protecció l'únic lloc on troben l'aliment, o es desplacen a l'arrossar per menjar o s'han d'anar.

Albufera de València, gola de El Pujol.

36 DIES HÀBILS PER A CAÇAR, SÓN MOLTS DIES I AMB UN NUL CONTROL.

Normalment la temporada de cacera comença l'últim diumenge de setembre i finalitza en el primer cap de setmana de febrer, per tant està permès caçar 36 dies, molèsties a les aus, durant quasi 5 mesos. Però a més entre aquests 36 dies hàbils s’inclouen sis dies consecutius de caça que en unir-se amb els dos del cap de setmana representen 8 dies consecutius de mort i molèsties en bona part de la superfície del parc. Aquests terrenys tenen l'accés totalment restringit tot aquest període dificultant el control de què ocorre dins dels vedats.

Estany de El Pujol

Açò provoca que quan s'acosta la recta final de la temporada de caça amb el punt àlgid de les Càbiles milers d’aus s'allunyen d'una l'albufera on venien a passar l'hivern, han de fugir o morir abans de tenir les condicions òptimes per a poder tornar als seus llocs de cria al nord. La caça, la degradació de les aigües del llac al costat del canvi climàtic afecten molt negativament la biodiversitat i per tant la riquesa de l'albufera, cal prohibir la caça o com a mínim reduir-la tant en superfície com a reduir els períodes hàbils.

UNA JORNADA TRISTA I GRISA MARCADA PEL PONENT

Vaig començar la jornada per la zona d'Alfafar, pel Rabisanxo on vaig observar 2 Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Gavina corsa (Larus audouinii), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), 72 Flamenc (Phoenicopterus ruber) i un bàndol de 395 Tètol cuanegre (Limosa limosa).


Bàndol de Tètol cuanegre (Limosa limosa)

La següent parada va començar a la Gola de El Pujol, vaig fer el recorregut senyalitzat al costat del canal, allí vaig poder veure una àguila calçada (Aquila pennata), Collverd (Anas platyrhynchos), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), una parella de Blavets (Alcedo atthis), Gavina vulgar (Larus ridibundus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i Pit-roig (Erithacus rubecula).

A la platja i després al llac de El Pujol vaig veure Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar (Larus ridibundus), Cueta blanca (Motacilla alba) i un bàndol de Gafarrons (Serinus serinus) a les dunes. A l’estany de El Pujol hi havia 71 Picarot (Tringa nebularia), 3 Tifort (Tringa totanus), 49 Xuït (Tringa erythropus) i 2 Cabrellots (Podiceps cristatus). Vaig acabar el matí a l’ullal de Baldoví on vaig poder veure Collverd (Anas platyrhynchos), Fotja (Fulica atra) i Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis)


Text i fotos de Rafa Muñoz