13 de maig 2018

LA RENAIXENÇA DELS MARJALS D'ALMENARA

Els Estanys d'Almenara



Al nord del golf de València, en els límits de les comarques del Camp de Morvedre i la Plana Baixa poc a poc estan ressorgint els aiguamolls que estigueren a punt morir sota el ciment dels apartaments de platja i dels camps de conreu.

Fins a la conquesta cristiana estos aiguamolls costaners eren vedats de caça i terres de pastura del ramat, per eixample els 7 kilòmetres de platja al nord del Camp de Morvedre van ser un vedat de caça que va donar en Jaume I al cavaller tortosí Robau Voltorasch.

Llagosta (Anacridium aegyptium)

Fins aleshores els aiguamolls eren considerats llocs insalubres per culpa de la gran quantitat de mosquits que transmetien tot tipus de malalties infeccioses. Per tant duran set segles es van construir canals per drenar i buidar les aigües a la mar i és quan estos terrenys passaren a anomenar-se marjals.
Segons Josep Torró, professor de Història Medieval de la Universitat de València, el començament dels intents de posar en conreu els aiguamolls d’Almenara va ser en 1312 i a poc a poc, amb el pas dels temps es calcula que es van dessecar vora 200 hectàrees.

Camallonga (Himantopus himantopus)


En primer lloc es va plantar arròs però prompte es va canviar a cultius hortícoles on es plantà tot tipus de verdures. A Almenara sols quedaren sense transformar les tres llacunes d’aigua dolça prop de la penya de l’estany i al Camp de Morvedre quedaren les torberes d’Almardà.

Partida de Calamocs


Gràcies a una gran tasca perseverant de conscienciació i denuncia per part de grups d’ecologistes s’ha aconseguit capgirar el destí, a poc a poc s’han tornat a recuperar prou hectàrees de marjal que de ben seguida han sigut aprofitades per plantes, invertebrats, amfibis i ocells, és de destacar molt especialment el Grup Acció Ecologista Agró encapçalada pel veterà Enric Amer.

Hui podem gaudir de 1.496,98 ha protegides a la marjal d’Almenara, Este espai es reparteix entre els termes d’Almenara amb 484,68 ha, Xilxes amb 310,12 ha, la Llosa amb 301,90 ha, Sagunt amb 222,81 ha, Moncofa amb 73,74 ha, Quartell amb 63,57 ha i Benavites amb 30,16 ha. Recordar-vos que com punt d’informació i d’educació ambiental tenim la Casa Penya,  esta vella alqueria arrossera s’ha convertit en un Centre Ambiental gestionat per Acció Ecologista Agró gràcies a un conveni signat amb l’Ajuntament de Sagunt.

Recorregut per la partida de Calamocs


El dia 26 d’abril vaig centrar-me en els Estanys i en el camí de Mangraners i el 30 en la partida de Calamocs, amb dos en el terme d’Almenara, em vaig sorprendre per la varietat i qualitat de les espècies que vaig trobar que van sumar un total de 66 espècies així com de la quantitat de noves terres tornades a inundar i que estaven plenes aus. 

Recorregut pels Estanys i pel camí de Mangraners


Agrós; Gomet (Ixobrychus minutus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Esplugabous (Bubulcus ibis), Oroval (Ardeola ralloides), Agró roig (Ardea purpurea), Agró blau (Ardea cinerea), Martinet (Nycticorax nycticorax).

Corbs marins; Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo).

Podicipediformes; Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

Ànecs; Collverd (Anas platyrhynchos), Sivert (Netta rufina). 

Flamencs; Flamenc (Phoenicopterus roseus).

Picaport (Plegadis falcinellus)


Tresquiornítids; Picaport (Plegadis falcinellus).

Rapinyaires; Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Soliguer (Falco tinnunculus).

Ràl·lids; Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Fotja (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus).

Xerlovita camagroga (Tringa glareola)

Limícoles; Bequeruda (Gallinago gallinago), Xerlovita camagroga (Tringa glareola), Siseta blanca (Actitis hypoleucos), Carregada (Glareola pratincola), Tifort (Tringa totanus), Corriolet (Charadrius dubius), Corriol gros (Charadrius hiaticula), Camallonga (Himantopus himantopus), Territ variant (Calidris alpina), Territ menut (Calidris minuta).

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida)



Làrids; Mongeta (Sternula albifrons), Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida), Gavina capnegra (Larus melanocephalus), Gavina corsa (Larus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Curroc (Gelochelidon nilotica), Xatrac gros (Hydroprogne caspia).

Colúmbids; Todó (Columba palumbus).

Abellerols; (Merpos apiaster) i puputs (Upupa epops).

Alcedínids; Blavet (Alcedo atthis).

Oriòlids; Oriol (Oriolus oriolus).

Apòdids; Falcia (Apus apus).

Hirundínids; Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum), Parpallò (Riparia riparia), Oroneta (Hirundo rustica).

Motacíl·lids; Cueta groga (Motacilla flava).

Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus)

Bosqueretes i xitxarres de canyar;  Boscaler comú (Locustella luscinioides), Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Trist (Cisticola juncidis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala).

Túrdids; Estornell negre (Sturnus unicolor), Merla (Turdus merula), Rossinyol (Luscinia megarhynchos).

Fringíl·lids; Cadernera (Carduelis carduelis), Gafarró (Serinus serinus).
Còrvids; Blanca (Pica pica).

Teuladí torredà (Passer montanus)

Passèrids; Teuladí (Passer domesticus), Teuladí torredà (Passer montanus).

Amfibis; Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa), Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta)

Rèptils; dragonet (Tarentola mauritanica).

Còpula d'Ischnura elegans



Invertebrats com el Cranc de riu americà (Procambarus clarkii), insectes com la llagosta (Anacridium aegyptium) o els parotets de bassa com el Ischnura elegans o la Trithemis annulata.

Trithemis annulata



Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.