Primavera de 2019.
 |
| Xatrac elegant (Thalasseus elegans) mascle "Sterna 3" |
El Xatrac elegant (Thalasseus
elegans) és una au marina costanera que es reprodueix només en la costa del
Pacífic d'Amèrica, a Califòrnia, entre el 90-95% de la població reproductiva
està restringida a una sola illa, a l'illa Rasa al golf de Califòrnia. Posen un
o dos ous directament en una xicoteta excavació a la sorra i el coven durant uns 20
dies.
Després de l'època reproductora es distribueixen entre el nord d'Oregó i el
nord de Xile encara que alguns han arribat fins a les costes de Columbia
Britànica a Canadà. Sembla que alguns exemplars de Xatrac elegant (Thalasseus elegans) tenen tendència a allunyar-se
molt de les seues àrees d'origen i han arribat a llocs tan llunyans com l'Illa
del Coco front Colòmbia i l'atol de Johnston a l'est de Hawaii (Shoch &
Howell 2013). També s'han trobat exemplars a Europa i Àfrica, es creu que
aquestes aus haurien travessat l'Atlàntic espentades pel fenomen meteorològic
del Nen, però també aquestes dispersions podrien ser una estratègia d'expansió
de l'espècie també observada en altres aus marines (Vinicombe i Cottridge,
1996).
Però el Xatrac elegant es pot confondre amb altres xatracs de bec groc més freqüents en les costes ibèriques tot i que també amb presència esporàdica, amb el Xatrac reial (Thalasseus maxima) però aquest és una mica més gran, té el bec més gros i curt. En comparació amb l’elegans el Xatrac bengalí (Thalasseus bengalensis) és més menut, té el carpó gris i el bec és més prim i curt, amb un color més groguenc, la cresta també és més menuda.
Per acabar de complicar la identificació dels xatracs de groc hi ha híbrids, s'ha comprovat que el T., elegans es creua amb èxit amb el Thalasseus acuflavidus a Florida i Califòrnia des de 1980 (McCarthy 2006) i amb Thalasseus sandvicensis a Europa.
Per identificar un T., elegans, cal veure les plomes del carpó, han de ser blanques i han de tindre un bec estret i llarg que és corba lleugerament cap a baix, molt sovint el tenen bicolor, solen tindre un taronja més fort a la base i un taronja-groc més clar a l'extrem. A Europa viuen i crien associats amb grups de Xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis).
Però el Xatrac elegant es pot confondre amb altres xatracs de bec groc més freqüents en les costes ibèriques tot i que també amb presència esporàdica, amb el Xatrac reial (Thalasseus maxima) però aquest és una mica més gran, té el bec més gros i curt. En comparació amb l’elegans el Xatrac bengalí (Thalasseus bengalensis) és més menut, té el carpó gris i el bec és més prim i curt, amb un color més groguenc, la cresta també és més menuda.
Per acabar de complicar la identificació dels xatracs de groc hi ha híbrids, s'ha comprovat que el T., elegans es creua amb èxit amb el Thalasseus acuflavidus a Florida i Califòrnia des de 1980 (McCarthy 2006) i amb Thalasseus sandvicensis a Europa.
Per identificar un T., elegans, cal veure les plomes del carpó, han de ser blanques i han de tindre un bec estret i llarg que és corba lleugerament cap a baix, molt sovint el tenen bicolor, solen tindre un taronja més fort a la base i un taronja-groc més clar a l'extrem. A Europa viuen i crien associats amb grups de Xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis).
 |
| Parella de Xatrac elegant al niu, Marjal dels Moros |
El T., elegans a Europa i Àfrica.
La primera volta que es va citar l'espècie a Europa va ser l'1 de juny de
1974 al Banc d'Arguin, Arcachon, França, es va tornar a vorer més voltes
intermitentment fins al 1984 moment en el qual es van detectar 2 exemplars
(Dubois i el CHN 1994). Un dels dos va continuar freqüentant eixe lloc fins al
1987 quan va ser anellat. Ambdós exemplars es van creuar amb èxit amb parelles
de T.,
sandvicensis.
El primer registre del Xatrac elegant a Espanya és del 24 al 30 d’abril de 1993 al delta del Llobregat (R. Gutiérrez i O. Muntané, 1997) la citació va ser acceptada per Comité de Rareses (de Juana i el CR-SEO 1997).
Del 1994 al 1996 és va vorer altre exemplar a l'arxipèlag de Glénan, a la
Bretanya francesa. Després s'han vist quatre exemplars més, un immadur el 2001,
dos en 2002 i un més el 2003. Per complicar més la identificació a les colònies
de xatracs francesos també s'han reproduït parelles mixtes d'bengalensis
amb sandvicensis
que han tirat avant pollets híbrids amb èxit.
A Irlanda es va enregistrar una au el 1982 (O´Sullivan i Smiddy, 1988) i
altra en 1999 (Mullarney, 1999).
A Dinamarca es va vorer un exemplar l’any 2000
(British Birds, n, 94, p. 193).
A Gran Bretanya s’havien vist xatracs de bec
groc però no havien sigut acceptats com T., elegants fins al 7 de juny de
2017 a Hampshire on es va veure i fotografiar un exemplar que estava anellat
amb plàstic verd i groc a la pota esquerra i anella de plàstic blanc i altra
metàl·lica a la pota dreta, que provenia de les colònies franceses (A. Johnson, 2017).
Al continent Africà es van detectar per primera volta a Sudàfrica, a la
Ciutat del Cabo en gener de 2007 (T. Tree, 2007)
 |
| Parella d'elegans al niu a la marjal dels Moros |
Anàlisi d'ADN per confirmar l'espècie
Per confirmar la identitat dels xatracs de bec groc que semblaven ser elegans
es van capturar xatracs de diverses espècies per identificar marcadors genètics
diferencials que pogueren establir l’espècie d’aquests xatracs a Europa i
separar-los d’altres espècies pròximes.
Mitjançant la tècnica d'anàlisi d'ADN per codi de barres, consistent en identificar certs gens del nucli cel·lular diferencials de cada espècie, amb l'avantatge que aquests gens del nucli provenen tant del pare com de la mare i per tant es pot descartar totalment que algú dels dos progenitors siga híbrid.
Gràcies a aquest estudi es van trobar gens del nucli exclusius de algunes espècies de xatracs d'arreu el món, entre ells els que identificaven al T., elegans, posteriorment es van prendre mostres d'alguns xatracs de bec groc europeus i es va poder demostrar que un mínim de tres xatracs de bec groc presents a Europa entre els anys 2002 i 2016 eren T., elegans purs (Dufour et., al 2016).
Mitjançant la tècnica d'anàlisi d'ADN per codi de barres, consistent en identificar certs gens del nucli cel·lular diferencials de cada espècie, amb l'avantatge que aquests gens del nucli provenen tant del pare com de la mare i per tant es pot descartar totalment que algú dels dos progenitors siga híbrid.
Gràcies a aquest estudi es van trobar gens del nucli exclusius de algunes espècies de xatracs d'arreu el món, entre ells els que identificaven al T., elegans, posteriorment es van prendre mostres d'alguns xatracs de bec groc europeus i es va poder demostrar que un mínim de tres xatracs de bec groc presents a Europa entre els anys 2002 i 2016 eren T., elegans purs (Dufour et., al 2016).
El primer xatrac que és va confirmar genèticament com un autèntic T., elegans va ser l’anomenat “Sterna 1”, era un mascle capturat i anellat a França, al Banc
d'Arguin el 18 de juny de 2007, li posaren una anella de metall (GE35956, Museu
de París) en la pota dreta i tres anelles de plàstic, de blanc al tars dret i
blanc sobre roig al tars esquerre (J. Gernigon, 2007) aquest mascle ha sigut
detectat dues voltes a Namíbia el gener de 2013 (M. Boorman, 2013).
El segon analitzat va ser “Sterna 2”
un mascle que anellaren a França, al Banc d'Arguin el 15 de juny de 2013, li
posaren anella metàl·lica (FT67249) a la pota dreta i tres anelles de plàstic,
blanc al tars dret i verd damunt de groc al tars esquerre (J Gernigon). Aquest
ocell es el mateix que és va observar a Hampshire (Gran Bretanya) en 2017 i el
que és el primer que es va observar Àfrica, a Ciutat del Cabo en 2007.
L’últim analitzat el mascle que anomenaren “Sterna 3” (també anomenat #1 per Dies et al. 2019) i aquest és el nostre protagonista, el fundador d’una
estirp de Xatrac elegant (Thalasseus
elegans) que ja està reproduint-se a València un bon grapat d’anys.
El primer xatrac de bec groc que semblava ser Xatrac elegant (Thalasseus elegans) es va vorer a l’Albufera de València el 21 d’abril de 2006, des d’eixe any fins al 2018 s’han vist prous xatracs que concordaven amb el T., elegants. Mitjançant fotografies digitals es van identificar vuit individus diferents de Xatrac elegant a l’Albufera de València, dividits per sexes van ser cinc femelles i tres mascles (Dies et., al 2019).
Aquest primer elegans era el mascle #1 anomenat després "Sterna 3", exie ocell era un vell conegut a Espanya, ja que es va anellar (anella metàl·lica: 4 101218; Min. MEDIO AMB. ICONA MADRID) per primera volta el 8 d'octubre de 2002 als marenys de l'Odiel, Huelva (M. Vázquez 2002). Aquest mascle seria el patriarca responsable d’una estirp de Xatrac elegant (Thalasseus elegans) a València i aquesta és la seua història.
Aquest primer elegans era el mascle #1 anomenat després "Sterna 3", exie ocell era un vell conegut a Espanya, ja que es va anellar (anella metàl·lica: 4 101218; Min. MEDIO AMB. ICONA MADRID) per primera volta el 8 d'octubre de 2002 als marenys de l'Odiel, Huelva (M. Vázquez 2002). Aquest mascle seria el patriarca responsable d’una estirp de Xatrac elegant (Thalasseus elegans) a València i aquesta és la seua història.
Els anys 2004 i 2005 el mascle “Sterna
3/#1” es va observar a la colònia de xatracs del delta de l'Ebre (Dies et al. 2019).
En 2006, l'ocell es va aparellar amb un Xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis) a la colònia del Racó de
l'Olla de l'Albufera, València, aquest mascle i el seu pollet van ser capturats
el 2 de juny de 2006 i a tots dos els van fer anàlisi d'ADN (Dufour et., al
2016). A l'adult se li va posar una anella groga de plàstic en el tars
esquerre. Gràcies a l'anàlisi es va demostrar que "Sterna 3/#1" era mascle pur de Xatrac elegant. Al seu pollet híbrid nascut eixe any li posaren una
anella de metall (4 123877; Min. MEDIO AMB. ICONA MADRID) en el tars dret i
dues anelles de plàstic groc a dalt i blau a baix al tars esquerre (Dies et al.
2019).
En la primavera de 2007 el mascle “Sterna
3/#1” va estar en l’època de festeig però no va arribar a emparellar-se. Al
mes d’agost es va vorer a la colònia del Racó de l’Olla altre exemplar femella
anomenat #2 (Dies et al. 2019).
El 2008 el mascle “Sterna 3/#1” es
va veure en la colònia de xatrac de Salins de Bagnas, Erau (sud de França) del
29 de juliol al 2 d'agost (X. Rufray 2008). Es va emparellar amb un Xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis)
i van tenir almenys un pollet, després al mes d’agost “Sterna 3/#1” es va deixar caure altra volta pel Racó de l’Olla uns
dies (Dies et al. 2019).
En 2009 es va tornar a vorer el mascle “Sterna
3/#1” amb una femella de nom #3 a
la colònia de cria del Racó de l’Olla, van covar un ou xarbot (Dies et al. 2019).
En 2010 el mascle “Sterna 3/#1” es
va aparellar amb una femella de Xatrac becllarg al
Racó de l’Olla, Albufera de València, i va aconseguir criar un pollet híbrid al
qual li posaren una anella de metall (4 133254; Min. MEDIO AMB. ICONA MADRID) (Dies
et al. 2019).
L'any 2011 el mascle "Sterna 3/#1" i la femella #3 van fer un trio amb una femella de
Xatrac becllarg, van tindre un pollet que sols va viure 16 dies (Dies et al. 2019).
El 2012 el mascle "Sterna
3/#1" i la femella #3 van
tirar endavant un pollet d'una segona posta al Racó de l’Olla, aquest va ser el primer Thalasseus elegans naixcut a Espanya. Al final de la
temporada de reproducció "Sterna 3/#1"
va perdre l'anella de plàstic groc que duia des de l'any 2006 (Dies et al. 2019).
 |
| Femella de Xatrac Elegant de la marjal dels Moros |
El 2013 el mascle “Sterna 3/#1” i
la femella #3 van tirar endavant un
pollet al Racó de l’Olla i a principis de juliol es va identificar un nou
exemplar, una femella anomenada #4 (Dies
et al. 2019).
En 2014 al Racó de l’Olla tornà a reproduir-se el mascle “Sterna 3/#1” i la femella #4, van tirar endavant un pollet en la
segona posta (Dies et al. 2019).
L’any 2015 el mascle “Sterna 3/#1”
i la femella #4 i van tirar endavant
un pollet en la segona posta (Dies et al.
2019).
En 2016 el mascle “Sterna 3/#1” i
la femella #2 van criar amb èxit un
pollet en la segona posta. De mitjan juny a juliol es va vorer un nou mascle
anomenat #5 que va iniciar el festeig
però no acabà emparellant-se (Dies et al.
2019).
Al 2017 es va reproduir el mascle “Sterna
3/#1” amb altra femella nova que van anomenar #6 i tiraren endavant un pollet. La femella #2 es va emparellar amb un Xatrac
becllarg i no tingueren èxit. Per la colònia de cria es van deixar veure el
mascle #5 i un nou exemplar #7 intentant empallerar-se sense èxit (Dies
et al. 2019).
En 2018 el mascle “Sterna 3/#1” i
la femella #2 van criar un pollet,
els va ajudar a covar la femella #6
que prèviament havia intentat criar sense èxit amb un Xatrac becllarg. El mascle #5
i #8 es van aparellar amb dues
femelles de Xatrac becllarg i ambdós
van traure endavant un pollet híbrid (Dies et
al. 2019).
El Xatrac Elegant
en 2019
Albufera de València:
08/04/2019, un exemplar
prop de la gola de El Pujol, a la Albufera de València (E. Pascual in https://birdingalbufera.es)
Marjal del Moros, Sagunt:
Marjal del Moros, Sagunt:
17/04/2019 1
exemplar, B. García y Á. Bereje (www.reservoirbirds.com), Á. Bereje al fòrum de Wahsapp
“Pajareros País Valencià”.
01/05/2019. Festeig
d’una parella, J. Plumed i J. Plumed (www.reservoirbirds.com) J. Plumed al fòrum de Wahsapp “Atles Ocells València”.
COPULES
INCUBACIÓ
20/05/2019. Una
parella covant fan un relleu, un dels exemplars sembla ser el mascle 1# va
anellat amb anella metàl·lica a la pota dreta, R. Muñoz, A. Alcocer al fòrum de
Wahsapp “Pajareros País Valencià”.
30/05/2019. Un exemplar covant
i dos més donen becades, M. Quintana, C. Fernández (www.reservoirbirds.com)
31/05/2019. Una
parella covant fan un relleu, R. Muñoz.
05/06/2019, Un trio,
semblen ser el mascle 1# i les femelles #2 i #6, R. Muñoz.
No és coneix el període
d'incubació, es creu que és lleugerament superior als vint dies (www.audubon.org) per lo tant la setmana del
10 al 16 de juny deuria eixir el pollet si tot va bé, continuarem informant.
El dia 15 de juny va ser l'últim dia que es van vorer els adults i un pollet molt menut, no conec la raó però és clar que va morir i els adults van marxar de la colònia de cria, una llàstima!
El dia 15 de juny va ser l'últim dia que es van vorer els adults i un pollet molt menut, no conec la raó però és clar que va morir i els adults van marxar de la colònia de cria, una llàstima!
Biologia de la reproducció
del Xatrac Elegant a València
Al Racó de l’Olla venen a reproduir-se d’abril a juliol, les
dates extremes de presència són del 2 d’abril al 14 d’agost, mentre estan a
València pesquen a la mar xicotets peixets cabussant-se a la mar prop de les
costes i que després duen a la colònia per obsequiar a la femella durant el
festeig i després per nodrir als pollets, s’ha identificat el consum de sardines,
anxoves, verats i peix agulla (Dies et
al. 2019).
A l’Albufera de València de 2012 al 2018 han nascut un total de 7 pollets de pare i mare Xatrac elegant en nius fets al mig de colònies de cria de Xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis). Els xatracs elegants també han format parelles mixtes amb Xatrac becllarg a l’Albufera, una parella els anys 2006, 2010 i, 2017 i tres parelles mixtes l’any 2018, fruit d’aquests encreuaments han eixit endavant quatre pollets híbrids. (Dies et al. 2019).
A l’Albufera de València de 2012 al 2018 han nascut un total de 7 pollets de pare i mare Xatrac elegant en nius fets al mig de colònies de cria de Xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis). Els xatracs elegants també han format parelles mixtes amb Xatrac becllarg a l’Albufera, una parella els anys 2006, 2010 i, 2017 i tres parelles mixtes l’any 2018, fruit d’aquests encreuaments han eixit endavant quatre pollets híbrids. (Dies et al. 2019).
Després de l’època de cria es desplacen al sud peninsular, fins als marenys d’Odiel a Huelva, a les salines de la Tapa o a Chipiona en Cadis (J.M. Grande i J. Sagardia
oct.-2010, E. Villodas oct.- 2012, R. García ago.-2013, J.A. Fernández
jul.-2015) (R. G. Costales) (www.reservoirbirds.com)
BIBLIOGRAFIA I ENLLAÇOS
Elegant Terns
breeding at L’Albufera de Valencia, Spain. J. Ignacio Dies, Miguel Chardí and
Ana Abad. (British Birds 112 • February 2019 • 110 –117)
De Juana, E. y el
CR/SEO. 1997. Observaciones de aves raras en España. Año 1995. Ardeola, 44:
119-141.
De Juana, E.
2006. Aves raras de España. Lynx Edicions. Barcelona.
Dufour, Paul
& Pons, Jean-Marc & Collinson, Jon Martin & Gernigon, Julien &
Ignacio Dies, J & Sourrouille, Patricia & Crochet, Pierre-André. (2016). Multilocus barcoding
confirms the occurrence of Elegant Terns in Western Europe. Journal of
Ornithology. 158. 10.1007/s10336-016-1380-0.
Gochfeld, M., Burger, J., de Juana, E. & Garcia, E.F.J.
(2019). Elegant Tern
(Thalasseus elegans). In: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie,
D.A. & de Juana, E. (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx
Edicions, Barcelona.
Gutiérrez, R.
1998. Elegant tern in Llobregat delta, Spain in April 1993. Dutch Birding 20:
1-5.
Gutiérrez, R.
& Muntané, O. 1997. Aves nuevas: Charrán Elegante Sterna elegans. La
Garcilla 99: 26-27
https://www.birdguides.com/articles/rarity-finders-elegant-tern-in-hampshire
www.audubon.org
www.reservoirbirds.com
www.audubon.org
www.reservoirbirds.com
Text i fotos de Rafa Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada