 |
| Marjal dels Moros |
20, 30 i 31 de
maig
Les aus menys habituals.
 |
| Xatrac elegant (Thalasseus elegans) i xatracs de bec-llarg (Sterna sandvicensis) |
Sens dubte una de les sorpreses d'aquesta temporada cria és la reproducció
d'una parella de Xatrac elegant
(Thalasseus elegans) si voleu ampliar informació:
 |
| Cavaller (Coracias garrulus) |
Ara pareix que tenim una parella de cavallers
(Coracias garrulus), jo sols vaig vorer volant un adult amb un preciós
plomatge nupcial però altres companys han vist una parella (T. Alcocer, V.
Beltran, J. Puentes al Fòrum de WhatsApp) continuarem intentant confirmar si es
queden a reproduir-se.
 |
| Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis) |
El dia 31 un jove
de Corba marina emplomallada
(Phalacrocorax aristotelis) descansava a la platja de la marjal i eixe
mateix matí encara es va vorer un Fumarell
negret (Chlidonias niger) descansant a una de les illes de la llacuna dels
xatracs.
 |
| Agró blanc (Ardea alba) |
El dia 20 una
parella d'Agró blanc (Ardea alba)
entrava i eixia dels canyars de la part nord de la marjal, tindran un niu?
 |
| Remena-rocs (Arenaria interpres) |
Una altra de les aus poc freqüents que tenim en els passos migratoris va ser
un exemplar de Remena-rocs (Arenaria
interpres) que el dia 20 s'alimentava d'insectes entres plantes aquàtiques
que havien quedat fora de l'aigua en una illa i un Tifort (Tringa totanus).
 |
| Fumarell negret (Chlidonias niger) |
Els Xatracs i les Gavines
 |
| Gavina capnegra (Larus melanocephalus), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i pollets |
Els xatracs són de les aus més cridaneres que es reprodueixen als Moros
entre ells la més silenciosa és la Mongeta
(Sternula albifrons) als Moros no baixaran de les 25 parelles que prompte
començaran a covar. Els que van més avançats en la criança són els xatracs de bec-llarg (Sterna sandvicensis),
vaig vorer el primer pollet el dia 31 de maig i crec que hi ha unes 50
parelles.
 |
| Picaport (Plegadis falcinellus) |
Més endarrerits van els xatracs
d'albufera (Sterna hirundo) encara fan copules mentre altres coven i pense
que hi ha unes 20 parelles. Els que no sé on crien són els fumarells de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) que es
reparteixen per tot arreu buscant de menjar però no vénen a reproduir-se a la
reserva dels xatracs.
 |
| Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) |
Les gavines ja tenen pollets i alguns estan prou crescuts, de Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
deu haver-hi 4 o 5 parelles, el dia 31 un adult defensava dos pollets menuts
que són d'un color marró clar de la proximitat d'adults i pollets de la molt
més abundant Gavina vulgar
(Chroicocephalus ridibundus), aquestes últimes no baixaran de les 50
parelles reproductores i els seus pollets són d'un marró més fosc, semblant al
de la xocolata.
 |
| Xatracs de bec-llarg (Sterna sandvicensis) |
Els Rapinyaires i els ànecs
 |
| Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) |
El dia 30 de juny una parella d’Àguila
calçada (Hieraaetus pennatus) vola
pels camps a l’oest de la marjal, tal volta vulguen fer niu als voltants dels
Moros. Crec que enguany hi ha dues parelles d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus). El dia 20 anava una
femella de Boix (Aythya ferina)
cuidant de sis pollets.
 |
| A Femella de Boix (Aythya ferina) |
Les aus limícoles
 |
| Alena (Recurvirostra avosetta) |
El dia 31 encara està covant una parella d'Alena (Recurvirostra
avosetta) a vorer si tenen més sort enguany i aconsegueixen tirar endavant
algun pollet, l'any passat les gavines, a poc a poc, es van menjar tots els
pollets. Un adult de Cabuçonet
(Tachybaptus ruficollis) donava menjar a dos pollets molt menuts però molt
espavilats, quan l'adult va fer un curt xiulit d'alarma van desaparéixer
immediatament.
 |
| Flors als Moros |
Les que sembla que encara no tenen pollets i estan covant són les camallongues (Himantopus himantopus).
Aquests dies s'han deixat vorer a la llacuna dels xatracs les tres espècies de
corriolets que tenim, el Corriol
camanegre (Charadrius alexandrinus), Corriol
gros (Charadrius hiaticula) i Corriolet
(Charadrius dubius).
 |
| Agró roig (Ardea purpurea) |
L'au responsable del cant més potent que ix del canyís és el del Busquerot (Acrocephalus arundinaceus), més menut i més abundant ara és sent per tot arreu el cant de la Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus). El dia 30 i el 31 encara vaig sentir el cant monòton de dos mascles de Boscaler comú (Locustella luscinioides).
 |
| Carregada (Glareola pratincola) |
Una Bosqueta vulgar (Hippolais
polyglotta) i una Busquereta
capnegra (Sylvia melanocephala) envejoses dels cants que eixien dels
canyars els responien des dels arbrets apujant-se més alt perquè els sentiren
més lluny.
 |
| Papallona reina (Papilio machaon) |
Papallones i Parots de Bassa
 |
| Blanqueta de la col (Artogeia rapae) |
Tota la marjal està plena de papallones blanques, són la Blanqueta de la col (Artogeia rapae),
per tot arreu es veu el seu volar tremolós que posa una nota blanca a un
paisatge dominat pels grocs i els verds!
 |
| Bruna boscana (Pararge aegeria) |
Un altre insecte molt abundant aquests dies és un parot de bassa, el Sympetrum
fonscolombii, molt menys abundant però molt més espectaculars són les
papallones Cleòpatra (Gonepteryx
cleopatra) , la Bruna boscana (Pararge aegeria) i la Papallona reina (Papilio
machaon) que liben en els matolls florits.
El Cranc Americà i la Rata
d’Aigua
 |
| Cranc de riu americà (Procambarus clarkii) |
Ara que comença a calfar el sol i el nivell de les aigües baixa es deixen
vorer mes els crancs de riu americà
(Procambarus clarkii), el seu color roig és massa cridaner i les aus els
poden trobar i capturar amb molta facilitat, després deixen tot arreu sembrat
de restes de la dura closca que no poden digerir.
 |
| Parot de bassa Sympetrum fonscolombii |
Eixa baixada de nivell ajuda a detectar altres animals més tímids i poques
voltes vists com va ser una Rata d'aigua
(Arvicola sapidus) que excaven els seus caus en les vores fangoses de les
séquies, l'entrada queda amagada baix l'aigua i vaig vorer com treballava
incansablement un exemplar que eixia de l'aigua tallava herbes i tornava a
cabussar-se per entrar-les al niu, no sé si serien aliment o un llit per al
niu.
 |
| Conills (Oryctolagus cuniculus) |
Els conills (Oryctolagus cuniculus) han aprés que als aiguamolls costaners prop de l’home tenen pocs enemics, molt menjar i llocs on amagar-se i per tant es multipliquen, a primera hora es deixen vorer pels camins dels voltants de la marjal.
Text i fotos de Rafa Muñoz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada