Almenara i la Llosa, aiguamolls plens de vida

Marjal de la Llosa

Estem en primavera i comencen a arribar les aus reproductores migratòries. Ja ha vingut l’agró roig (Ardea purpurea) que se suma a l’agró blanc (Ardea alba), l’agró blau (Ardea cinerea), esplugabous (Bubulcus ibis) i la garseta blanca (Egretta garzetta), amb la seua grandària donen lluentor a la marjal.

Boscaler comú (Locustella luscinioides)

Encetem l'època de reproducció i les aus que viuen amagades al senillar deuen cantar ben fort per aconseguir atraure una femella. Els mascles encelats s'obliden de la seua habitual timidesa i pugen cantant ben fort a la part alta del senill. L'observador que vulga gaudir d'aquesta òpera singular ha de ser pacient i silenciós, al menor soroll estrany o moviment sobtat els cantants s'amagaran al fons del canyís i restaran muts una bona estona.

Xitxarra de canyar

Aquests dies es pot sentir alhora la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), la xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), el boscaler comú (Locustella luscinioides), el rossinyol bord (Cettia cetti) i al trist (Cisticola juncidis).

Xitxarra mostatxuda

Els rapinyaires estan molt bé representats, als més freqüents arpellots de marjal (Circus aeruginosus), se sumem l’àguila calçada (Aquila pennata), l’aguila pescadora (Pandion haliaetus) i el xoriguer (Falco tinnunculus).

Picaports

Com els arrossars de l’Albufera de València s’han quedat eixuts, les aus pugen a les marjals del Camp de Morvedre i de la Plana Baixa. Així aquests dies podem trobar nombrosos estols de picaports (Plegadis falcinellus) i flamencs (Phoenicopterus roseus).

Parella de cignes

La nota de color exòtic la fica una parella de cigne mut (Cygnus olor), contrasta amb unes corbes marines (Phalacrocorax carbo) vestides de dol, que estan tan a gust a casa nostra que es neguen a marxar al nord per a reproduir-se.

flamencs

Altres nouvinguts ens visiten per atipar-se de mosquits al cel, tenim oroneta (Hirundo rustica), oroneta cua-blanca (Delichon urbicum), un nombrós grup de parpalló (Riparia riparia) i falcies (Apus apus).

Àguila pescadora

De la resta d’aus de les marjals sols ressaltar la presència de teixidor (Remiz pendulinus), vora 70 siverts (Netta rufina), pas migratori intens de cueta groga (Motacilla flava), cabrellots (Podiceps cristatus) i blauet (Alcedo atthis). Tres visites els dies 5, 22 i 29 de març m'han permés trobar un total de 54 espècies d’aus.

Pacte per l'Ocupació de la Plana Baixa

No vull finalitzar aquesta crònica sense agrair als municipis que integren el Pacte per l’Ocupació de la Plana Baixa l’esforç que fan per a conservar aquests indrets necessaris per a moltes aus, per preparar observatoris d’aus i punts d’informació que ens ajuden a gaudir de la natura. Moltes gràcies; Alfondeguilla, Almenara, Artana, Eslida, la Llosa, la Vall d’Uixó, la Vilavella, Moncofa, Nules i Xilxes!

Marjal de la Llosa

 Text i fotos de Rafa Muñoz

Boscaler comú (Locustella luscinioides)

 

La llangor de l’Albufera!

 

Estem prop del fi de l’hivern i aquests dies ens trobem una Albufera agonitzant, després de les Càbiles que marquen la fi de la temporada de caça. Aquest hauria de ser un moment àlgid de biodiversitat, perquè coincideixen les aus hivernants amb els primers migradors prenupcials.

Cagamànecs

Res més lluny de la realitat, s’eixuguen els camps d’arròs, es fanguegen i es deixen secs descansant esperant la sembra. La conseqüència és que les poques aus han sobreviscut a la caça sols troben aliment els dies que es fangueja, després deuen marxar per buscar aliment a altres espais. Els nombrosos estols de flamencs (Phoenicopterus roseus) o de picaports (Plegadis falcinellus) se’n van a la marjal dels Moros, a les marjals del Camp de Morvedre i als de la Plana Baixa, les aus que tinguen més fortes pujaran directament al nord, fugint del País Valencià.

Camallongues i redonells

Arriben algunes aus limícoles en pas migratori, però com que no troben camps molls han de continuar viatge. Amb sort els observadors de la natura trobaran xicotets esbarts de merita (Vanellus vanellus), fusells (Pluvialiis apricaria), tètol cuanegre (Limosa limosa) o redonells (Calidris pugnax).

Parella d'ànec blanc festejant

Sols minva l’angoixa de l’ornitòleg el passeig pels pocs indrets que romanen molls, com són l’estany de El Pujol o el Racó de l’Olla. Allí s’atropen exemplars de xuït (Tringa erythropus), alguna alena (Recurvirostra avosetta), camallongues (Himantopus himantopus), picarots (Tringa nebularia), territ variant (Calidris alpina) i territ menut (Calidris minuta). També es poden observar les espècies menys habituals com són la gavina capblanca (Larus genei) o el cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis).

Collverd

Els ànecs com han patit nombroses pèrdues a causa de tanta escopeta de cul calent, des de que comença la temporada de la mort, el 28 de novembre de 2020. Els supervivents intenten  recuperar forces per marxar al nord o per enfortir-se i començar la cria. Als indrets més tranquils resten grupets d’ànec blanc (Tadorna tadorna), boix (Aythya ferina), coll-verd (Anas platyrhynchos), cullerot  (Spatula clypeata), fotges (Fulica atra) o siverts (Netta rufina).

Gavines descansant

El llac i els arrossars s’estenen per molta amplària, això permet l’abundància d’espècies generalistes com són les gavines o els agrons o les corbes marines. Gràcies a això també es manté una bona varietat de rapinyaires que troben aliment amb facilitat aprofitant la presència d’animals ferits o malalts. A força de fer kilòmetres pels vials que resten oberts es pot observar arpellot de marjal (Circus aeruginosus), àguila calçada (Aquila pennata), aguilot comú (Buteo buteo), xoriguer (Falco tinnunculus) i falcó pelegrí (Falco peregrinus brookei).

Falcó pelegrí (Falco peregrinus brookei)

Parle de camins oberts per la paradoxa que dins d’un parc natural, creat per a protegir la natura, es permet als caçadors cloure el pas de camins públics. Alcen tota mena de tanques sense control i les assenyalen, avisant a la resta del món que el que hi ha dins és seu, són els vedats.

En la setmana de les Càbiles és la traca final de la mascletà caçadora, es permet caçar al llarg de tot el dia, durant 5 dies seguits, enguany començà el 16 de gener. Dintre s’amaga el regne de la testosterona i la fartà, acòlits s’ajunten sense control en temps de pandèmia, a ells no els afecta el toc de queda perquè els ajuntaments els faciliten salconduit per anar als tancats. 

En caure la nit s’atipen de menjar i de begudes alcohòliques, ben segur que alguns faran servir altres substàncies il·legals. A l’albada s’ajoquen armats disposats a matar qualsevol cosa que es fique davant d’ells. L’endemà després de l’esmorzaret es faran una foto i ompliran poals amb les víctimes. Tal volta algun dia el seny triomfarà en la nostra societat, desterrarem les pràctiques grolleres de matar animals per plaer i l’Albufera podrà ser un vertader parc natural on els homes puguen conviure en harmonia amb la resta d’éssers vius.

Text i fotos de Rafa Muñoz

El mirador del Garbí

 

Cercavores al Garbí

El dia 4 de febrer vaig acostar-me al mirador del Garbí i vaig gaudir d'un bon matí amb bones observacions d'aus i alguns insectes que intentaven refer-se del fred que ens havia dut la borrasca Filomena.

Als contraforts de la serra Calderona hi ha un mirador espectacular a 593 m, el Garbí. Està situat a l'extrem oriental de la serra, dalt es domina tota la franja costanera, des del sud de la Plana Baixa, el Camp de Morvedre, l'Horta Nord, tota la ciutat de València i darrere es pot distingir perfectament l'Albufera, l'Horta Sud, la Ribera Baixa gràcies a la muntanya de Cullera i darrere les serres de la Safor, fins al Montgó, a la Marina Alta. Mirant al nord tanca la vista la part baixa del vall de l'Alt Palància i la serra d'Espadà, sens dubte tot un espectacle en un dia clar.

l'Alt del Pi

Si pots llevar la vista de l'impressionant paisatge i prestes atenció a les aus que ens envolten, continuen les sorpreses. Hi havia un grupet de cinc Cercavores (Prunella collaris) que no tenien por dels excursionistes. Quasi es passejaven entre els grans cudols de pinastre, pedra arenisca, entre els peus dels visitants per nodrir-se de qualsevol llepolia que els cau a terra.

Cua-roja fumada al Garbí

Cal prestar molta més atenció per poder trobar altres aus entre els espectaculars precipicis pedrers que envolten al visitant. Prop dels miradors es veuen exemplars de Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Pit-roig (Erithacus rubecula) i Gafarró (Serinus serinus). Per poder trobar un mascle de Merla blava (Monticola solitarius) cal repassar en cura la part baixa dels penya-segats que cauen tallats 300 metres.

Pinsà al Garbí

Entre els espessos matolls, gràcies al seu reclam i prestant molta atenció es pot localitzar alguna Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Busquereta cuallarga (Sylvia undata) o pinsans (Fringilla coelebs). Més fàcil de sentir que de vorer, tot i que no costa gens de trobar, hi havia una parella de corbs (Corvus corax).

Roquerols al Garbí

Trobí un gran estol de roquers (Ptyonoprogne rupestris) que intentaven entrar en calor a l'aguait d'unes pedres on pegava un tímid sol que es barallava amb els núvols. Aquests dies ho han passat prou malament perquè com mengen insectes voladors i amb el fred quasi han desaparegut totalment, feia uns dies que passaven gana, això provoca que els animals més febles moren de fred.

Esparver

Els predadors ho saben bé i aprofiten aquestes ocasions per a nodrir-se amb més facilitat. Jo estava intentant comptar amb els prismàtics els roquerols que se solejaven, descansant en la paret rocosa, quan vaig vorer el sobtat atac d'un Esparver (Accipiter nisus). Aparegué com un llamp, s'acostà a les pedres on s'intentaven calfar els roquerols i se n'endugué un. Fou tan ràpid que sols gràcies als meus ulls acostumats a observar la natura, poguí adonar-me del que havia passat en pocs segons.

Cercavores al Garbí

Entre les pedres dalt del cim trobí una papallona Margenera comuna (Lasiommata megera). Tornant a casa, entre les flors d'un Ametler (Prunus dulcis) vaig vorer com libaven uns exemplars de Borinot comú (Bombus terrestris).

Mirant al Camp de Morvedre i la Plana Baixa

Text i fotos de Rafa Muñoz.

Port de València, muntanya de Cullera i serres de la Safor

Incendi a Rafalell i Vistabella

 

Marjal cremada

El dissabte 23 de gener es va produir un incendi a la marjal de Rafalell, al terme de Massamagrell, darrere del centre comercial del Manar, per sort en poques hores els bombers del Consorci pogueren controlar-ho i a les 21 hores estava apagat. Aquest espai pateix freqüents incendis, en febrer de 2015 hi hagué un molt greu que obligà a tallar la V-21 que cremà 12 hectàrees, entre 2010 i 2015 es va cremar tres voltes més, tot un desgavell per a un espai inclòs al Catàleg de Zones Humides del País Valencià.

Aguilot comú

El 31 de gener vaig anar per comprovar com l'havia afectat i per sort vaig comprovar que es va produir al costat de la via de servei i no afectà les millors zones. Per sort la natura sap aprofitar les desgràcies, en el lloc cremat caçava un Agró blau (Ardea cinerea) mentre un Aguilot comú (Buteo buteo) estava a l'aguait d'una presa prop de les cendres.

Marjal de Rafalell i Vistabella, al terme de València

A la platja es veia prou moviment de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i una altra Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) jove, completaven un grupet de Territ tres-dits (Calidris alba) i Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii). Al mar hi havia Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) i Mascarell (Morus bassanus).

Todó

En la part de la marjal prop de la mar, a primera hora hi havia prou moviment d'Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) buscant alguna presa. Al terme de Massamagrell les aus menudes s'alimentaven per combatre el fred, vaig veure Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), grups de Cadernera (Carduelis carduelis), els freqüents cagamànecs (Saxicola rubicola), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Estornell negre (Sturnus unicolor), Gafarró (Serinus serinus), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-roig (Erithacus rubecula), Rossinyol bord (Cettia cetti), Tieta (Anthus pratensis), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Garsa (Pica pica), Totestiu (Parus major), Verderol (Chloris chloris), Xoriguer (Falco tinnunculus) i algun Conill (Oryctolagus cuniculus) despistat.

Lluer

Als tolls es veia moviment de Coll-verd (Anas platyrhynchos), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Garseta blanca (Egretta garzetta), Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i Sarset (Anas crecca). La principal sorpresa del matí fou trobar un grupet de 8 exemplars de Lluer (Spinus spinus) que s’alimentaven entre els tamarits.

Grupet de lluers

Text i fotos de Rafa Muñoz.

Lluer a Rafalell i Vistabella

Hivern al Carraixet, Alboraia

 

Desembocadura del barranc del Carraixet, Alboraia

Al darrer tram del barranc del Carraixet, dins del terme d’Alboraia, aquest febrer ha estat sense novetats, mentre ens acostem al final de l’hivern i esperem l’inici del pas migratori. En total he observat 59 espècies d’aus.

Corba marina emplomallada al mig, entre quatre corbes grosses

El 21 de gener a les esculleres de Port Sa Platja descansaven dos exemplars joves de Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) mentre que de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) ja es veien adults en plomatge nupcial.

Corba marina grossa

Es pot destacar que el dia 27 de gener ja hi havia mascles de Gafarró (Serinus serinus) cantant, en període de cel, uns altres que tenen pressa en trobar parella i fer niu. Sols he observat un, un “trist” Trist (Cisticola juncidis), aquesta espècie és insectívora i els dies de fred que dugué Filomena no ha trobat menjar, en ser tan menuts i no tindre reserves de greix han mort quasi tots.

Fotges, una amb el plomatge amb taques blanques

El 17 de febrer ja hi havia tres parelles de Fotja (Fulica atra) covant, tenen pressa per tirar endavant als seus pollets. Una Garsa (Pica pica) duia material per enllestir el seu niu. Entre les aus menys freqüents d’eixe matí trobí un Oroval (Ardeola ralloides) i dos ex. de Rascló (Rallus aquaticus) que més res és molt difícil d’observar gràcies als seus costums de no allunyar-se massa de la protecció de la vegetació palustre.

Bequeruda

La resta d’espècies foren les espècies habituals: 3 Agró blau (Ardea cinerea),  3 exemplars de Bequeruda (Gallinago gallinago), un Blauet (Alcedo atthis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis), Cadernera (Carduelis carduelis), Cagamànecs (Saxicola rubicola) i 95 Coll-verd (Anas platyrhynchos).

Seguint un repàs del llistat trobem Colom domèstic (Columba livia domestica), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Esplugabous (Bubulcus ibis), Estornell (Sturnus vulgaris), Estornell negre (Sturnus unicolor), 8 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Garseta blanca (Egretta garzetta), Merla (Turdus merula), 31 ex. de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), un màxim de 49 ex. de Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Pit-roig (Erithacus rubecula), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Rossinyol bord (Cettia cetti) i un màxim de 29 ex. de Territ tres-dits (Calidris alba) el dia 17 de febrer.

Esplugabous

Altres espècies foren: Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Tieta (Anthus pratensis), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Totestiu (Parus major), Verderol (Chloris chloris), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) i Xoriguer (Falco tinnunculus).

També tenim un pòquer de gavines, aquests dies es pot trobar entre la platja i el barranc; Gavina capnegra (Larus melanocephalus), Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).

Horta d'Alboraia a la partida de Savoia

De les aus exòtiques vaig vorer les espècies habituals: sis exemplars d’Ànec mut (Cairina moschata), una Oca (Anser anser domesticus), Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) i Cotorra grisa (Myiopsitta monachus).

Text i fotos de Rafa Muñoz