Acaba la caça, arriba el fangueig i tornen les aus

 

Fangueig a la marjal d'Alfafar, Arxiu RMiB

Alfafar, 12 de febrer 2024

A mitjan febrer, a l’Albufera de València fa dies que ha emmudit el desgavell de les escopetes, es tornen a obrir els camins tancats per amagar l'orgia de mort de les cabiles, adobada amb fartades i el consum de substàncies que ajuden a reforçar la masculinitat del paisanatge més primari.

Les aus tornen a calmar-se, llavors es dediquen a assaciar-se d’aliment aprofitant el fangueig. L’hivern s’acaba i les hormones pugen, en no res caldrà mamprendre el viatge migratori cap al nord. Aquests darrers dies han d’aprofitar-los per a agafar forces per a la pròxima temporada de cria.

Marjals d'Alfafar, Arxiu RMiB

Després de la sega d’arròs a mitjan tardor cal deixar descansar la terra omplint els camps d’aigua. Ara arriba l’hora del fanguejat que es tracta de remoure el fang dels camps que acaben d’eixugar mitjançant uns tractors calçats amb grans rodes de ferro. Remoure les restes de palla mig descompostes facilita la fertilitat del sòl, tot mentre que airegen la terra i això deixa al descobert crancs i innombrables insectes que nodreixen les aus hivernants, la qual cosa facilitarà la reducció de plagues i reduirà la necessitat de gastar diners en fertilitzants.

Picaports (Plegadis falcinellus), Arxiu RMiB

Aquest esclat de vida es un miratge que dura pocs dies i cal aprofitar-lo, les marjals s’omplen d’estols de milers d’aus, entre les quals destaquen per la seua grandària les gavines i els picaports, però també hi ha centenars d’agrós, corbes marines. Per si no tenim prou els darrers anys s’afegeixen els flamencs que filtren les aigües mentre donen color a la marjal. Cal afegir que aquest fenomen coincideix amb el retorn de les aus migratòries que aprofiten aquesta abundància per a fer una xicoteta estada, on descansen les ales i agafen forces fartant als camps mentre s’eixuguen.

Tètols cuanegres (Limosa limosa), Arxiu RMiB

Aleshores podem trobar cigonyes, corriolets, judies o merites, territs, fusells o tètols. Una jornada matinera em va permetre prendre algunes unes imatges d’aquest goig de biodiversitat en el qual es converteix l’Albufera de València, un espai natural i cultural que ens singularitza com a poble mentre enriqueix la nostra natura.

Xoriguer (Falco tinnunculus), Alfafar. Arxiu RMiB

 Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB 2024.