 |
| Serreta gran a l'Estany de Nules, gener 2024, Arxiu RMiB |
El mes de gener de 2024 acabà amb
la troballa d’un mascle de serreta gran (Mergus merganser) a l’Estany de Nules,
una espècie d’ànec molt poc freqüent al País Valencià.
Aquest ocell es reprodueix al
nord d’Euràsia i Amèrica del Nord, fa niu en forats als arbres o caus sempre
que estiguen prop d’estanys, grans rius o llacs de l’hemisferi nord. Les
poblacions europees, quan ha de fugir les baixes temperatures solen quedar-se
en aigües del Bàltic, tot i que els hiverns més freds poden acostar-se a la
península Ibèrica. Llavors prefereixen quedar-se en aigües dolces on s’alimenten
de peixos. Mesuren entre 58 i 66 cm de longitud i tenen una envergadura d’entre
82 i 97 cm.
 |
| Grup a Noruega 2016, Arxiu RMiB |
A casa nostra hi ha molt pocs
registres d’aquesta espècie i sempre han sigut a les costes i aiguamolls
costaners. Tenim dues referències antigues d’un ocell a Cullera en 1928, i un
altre que mataren a l’Albufera poc abans de 1957. Segons dades dels Anuaris que
recullen registres d’aus des de 1988 fins a 2017, afegint registres del portal
eBird i una cita meua no publicada, tenim la següent seqüència de la presència
de la serreta gran al País Valencià:
El mes de desembre de 1990, entre
els dies 18 i 27 estigué un exemplar a l’Estany del Pujol. En 1995, entre el 18
i el 27 de desembre es tornà a detectar un altre individu al mateix lloc. El 12
de gener de 1999 es va observar un mascle dins del port de València. El 19 de
gener de 2005 es van trobar dos individus a les Salines de Santa Pola.
 |
| Serretes grans al far de Cullera, gener de 2011, Arxiu RMiB |
Entre el 8 de gener i el 27 de febrer de 2011 estigué un grup que inicialment el formaven 6 exemplars a la platja de Tavernes de la Valldigna, que de seguida va perdre un individu i quedaren 2 joves i 3 femelles que pujaren al nord i es quedaren en la badia de Cullera fins al 18 de gener. Posteriorment, els dies 26 i 27 de febrer es va trobar un sols exemplar a l’Estany de Cullera.
El 9 de gener de 2022 es va
reportar la troballa d’un exemplar al cap Cervera. El 3 de desembre de 2023 es
va veure un altre a la marjal d’Almenara. La darrera observació l’hem tingut
entre els dies 29 de gener i l’1 de febrer de 2024, quan un mascle adult
estigué uns dies al Parc de l’Estany de Nules.
 |
| Serretes grans en vol a Noruega 2016, Arxiu RMiB |
Resum
En aigües del País Valencià en el període de 36 anys, entre 1988 i 2024 s’han vist un total de 13 individus. Sis voltes s’ha trobat un sols exemplar, una volta han sigut dos i en 2011 tinguérem la presència inicial d’un grup de sis exemplars en gener, que es va reduir i finalment quedà un sols individu que marxà definitivament a finals de febrer. S’han trobat serretes grans els anys 1990, 1995, 1999, 2005, 2011, 2022, 2023 i 2024. La cita més primerenca fou el 3 de desembre de 2023 i la més tardana el 27 de febrer de l’any 2011. El repartiment de les troballes per mes és de quatre cites el mes de desembre, quatre en gener i tres en febrer, evidenciant una exclusiva presència hivernal.
 |
| Mascle de serreta gran a Nules, gener 2024. Arxiu RMiB |
Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada