 |
| Bitol a la marjal del moros, 2024. Arxiu RMiB |
6 de febrer de 2024
Els naturalistes tenim ocells
mítics per diverses raons, que comencen en la raresa a casa nostra i continuen
per la dificultat d'observar-los, si a més afegim que és una au gran, escassa i
críptica tenim tots els ingredients per a considerar eixes espècies com a
mítiques, sense dubtes una d'aquestes és el bitol. El 4 de febrer Ana Abad va
veure un individu a la marjal dels moros, cosa que aprofitarem molts
naturalistes per a acostar-nos a intentar veure eixa joia natural. Jo vaig
tindre la sort de veure'l el 6 de febrer. Malauradament, el bitxo estigué uns
pocs minuts a la vista i massa lluny de l'observatori d'on l'esperàvem, per
això il·lustraré aquesta crònica amb fotos molt deficients.
 |
| Bitol a la marjal del moros, 2024. Arxiu RMiB |
El bitol, bitó comú, avetoro común (Botaurus stellaris)
El bitol és el nostre agró més
escàs i també el més tímid, tot i la seua grandària que arriba fins als 135 m.
Té un plomatge críptic, la qual cosa sumada als seus costums de moure's molt a
poc a poc i que no li agrada alçar el vol, compliquen molt la seua observació.
Viu al mig de les grans extensions de canyissars (Phragmies, ssp.) que tinguen
aigua amb poca fondària, on s'aguaiten immòbils esperant que s’acoste algun
peix, insectes, crancs, amfibis, rèptils o ratolins, dels quals s'alimenta.
A l'estat aquesta espècie és
considerada en perill crític d'extinció, es creu que no crien més de 25
parelles. En època de cria té un reclam potent, molt paregut a un mugit que se
sent de molt lluny. Per desgràcia, tot i que sembla que abans es reproduïa als
nostres aiguamolls, hui en dia no ho fa. Quasi cada any s'observen uns pocs
exemplars en els passos migratoris o fins i tot en la hivernada.
Segons dades de The Royal Society for the Protection of Birds (RSPB) britànica el nombre de bitols a les seues reserves ha augmentat prou els darrers anys. En 1997 sols enregistraren onze individus al Regne Unit, en 2023 la xifra pujà a 234 exemplars que a més s’expandiren ocupant onze llocs nous. Eixa dada concorda amb l’augment de la seua detecció a casa nostra.
Bibliografia, fonts i referències:
VERA, P., POLO-APARISI, T. (2021)
“Bitol”. pp-424 in POLO-APARISI, T., POLO-APARISI, M. (Eds.) “Atles dels Ocells
de València”. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO). València.
https://seo.org/ave/avetoro-comun/
Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada