BARRANC DEL CARRAIXET, UN RACÓ PLE D’ESPÈCIES EXÒTIQUES I BRUTÍCIA


Alboraia, dijous 28 de febrer

Agró blau i Corba marina grossa al barranc del Carraixet



Bellesa entre el fem

Prop de la desembocadura del Carraixet hi ha una mànega flotant que evita que la brutícia arribe a la mar, encara que de tant en tant la retiren les brigades de neteja sempre hi ha molta acumulada. Moltes aus aprofiten l’element flotant per descansar i assecar el seu plomatge, eixe matí hi havia un grup de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Fotja comuna (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i un Agró blau (Ardea cinerea). Em va donar molta tristor comprovar el contrast entre els lluïdors plomatges nupcials que duen alguns exemplars al costat del fem que nosaltres avoquem al barranc.

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) 



Comença l’època de reproducció

A l’ermita dels Peixets un nombrós grup de Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) menjava dàtils mentre altres cuidaven els nius que han fet enguany dalt d’algunes palmeres. Ben prop de la mar una Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) s'atipava de brots tendres dels tamarinds que creixen a la vora de l’aigua.

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)


Dins del barranc vaig vorer 3 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) que cuidaven d'un pollet cadascú. Es veien poques femelles de Collverd (Anas platyrhynchos) perquè deuen estar covant els ous, mentre els mascles es barallen per conquerir les poques femelles fadrines que queden fadrines.

Oroneta (Hirundo rustica)


Primeres orenetes

Eixe matí vaig vorer els primers exemplars d’Oroneta (Hirundo rustica) d'enguany encara que altres naturalistes valencians ja havien vist els primers nouvinguts durant tot el mes de febrer. Altres hivernants que es resisteixen a marxar al nord i encara es veien són alguns exemplars de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i de Roquer (Ptyonoprogne rupestris). Recordeu que aquestes tres espècies són autèntiques màquines de menjar mosquits i per tant treballen pel nostre benestar, respecteu-los!

 Tortuga d'orelles vermelles (Trachemys scripta elegans)



Tortuga d'orelles vermelles o Tortuga de florida (Trachemys scripta elegans)

Prop del pont de la carretera de Port Saplatja (CV-311) estaven assolellant-se cinc tortugues d’orelles vermelles. Són originàries d'àrees càlides d'Amèrica del nord, els mascles són més menuts que les femelles, es diferencien per tindre les urpes de les mans i la cua més llargues. Són omnívores, la seua closca arriba fins als 40 cm de longitud i poden viure fins als 40 anys. 

Les tendes d’animals les venen quan són simpàtiques tortuguetes però creixen amb rapidesa, en captivitat embruten molt l'aigua i per això la gent es cansa d'elles quan creixen i les alliberen en la naturalesa.

Tortuga d'orelles vermelles (Trachemys scripta elegans) 


Penseu que és una greu errada alliberar-les en la natura i que provoca un greu impacte, de fet aquesta espècie està inclosa en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més nocives del món per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) i ha estat inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores aprovat pel Reial Decret 630/2013. La ràpida expansió de tortugues exòtiques està provocant l'extinció de les nostres dues tortugues d'aigua, la Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa) i la Tortuga d'estany (Emys orbicularis).


Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo)


Recorda! Mai no compres o regales tortuguetes, perquè prompte faran pudina i els nanos es cansaran d’elles i si ja les tens mai no les soltes en la natura, pots dur-les a un centre de recuperació de fauna.  


Text i fotos de Rafa Muñoz 2019