Primer ànec negre frontblanc al País Valencià

Foto d’Alan D. Wilson (2006) in Wikipedia. Creative Commons (CC)

 

El 28 de desembre de 2023 Óscar Aldeguer Peral, Jana Marco i Marcos Real Gelardo van trobar un ànec negre frontblanc (Melanitta perspicillata) a Guardamar del Segura (el Baix Segura). Va ser una troballa excepcional perquè fins aleshores mai s’havia trobat aquesta espècie al territori valencià.

Es tracta d’un ànec marí que té entre 46-55 cm d’envergadura, entre 78 i 92 cm de llargària i un pes al voltant de 1.150 grams. Els mascles reproductius són negres amb taques blanques al front i al bescoll, mentre que les femelles i els mascles de primer any tenen el cos d’un marró fosc i unes taques clares a les galtes.

Viuen a les aigües costaneres de l’Àrtic, al Canadà i Alaska on fan niu als aiguamolls de la tundra. S’alimenten bussejant per agafar crustacis i mol·luscs. En hivern migren a les costes dels Estats Units i uns pocs exemplars hi arriben fins a les aigües irlandeses i britàniques, alguns divagants s’acosten a la península Ibèrica i excepcionalment poden entrar al Mediterrani.

 

Ànec negre frontblanc a Guardamar 9/1/24 Arxiu RMiB

9 de gener, Guardamar del Segura.

El matí del 9 de gener vaig anar per a intentar observar el M. Perspicillata que encara continuava en aigües valencianes. Vaig estar entre les 10:50 i les 13:10 hores damunt de l’espigó del far que hi ha a la desembocadura del Segura, però fins a les 12.30 hores no vaig descobrir al nostre protagonista. Llavors estava flotant, aparentment descansant, al nord de l’espigó del far de Guardamar, tot i que prou allunyat. A les 12:45 hores l’ànec semblà activar-se i començà a pescar, vaig controlar quatre cabussades que duraren, per aquest ordre: 24, 16, 30 i 27 seg. Puix aprofitem aquesta troballa per a analitzar la presència d’aquesta espècie en aigües ibèriques!

 

L’ànec negre frontblanc en aigües ibèriques

Segons dades històriques obtingudes de la plataforma de ciència ciutadana eBird, a les costes de la península Ibèrica hi ha 329 registres de M. Perspicillata. Amb l’objectiu descobrir la vertadera magnitud de la presència d’aquesta espècie a les aigües peninsulars calia depurar els registres enviats pels observadors, perquè quan es tracta d’un sols individu i en el cas d’espècies molt extraordinàries, evidentment estan duplicats en haver-hi molts registres de molts observadors simultanis. Llavors considerarem que totes les observacions d’un exemplar, en una mateixa àrea i en un període de temps pròxim corresponen a un sols individu que s’ha quedat sedimentat, en un espai concret. Un volta analitzades les dades obtenim que en realitat sols han sigut 40 els exemplars vists en aigües ibèriques, entre 1988 i febrer de 2024.

 

Històric de l’arribada de M. Perspicillata en les costes ibèriques

1988

La primera troballa fou d’un exemplar als Marenys de Santoña en novembre que estigué fins al 7 de gener de l’any següent.

1995

Haguérem d’esperar de sis anys per a tornar a detectar-lo i, novament va ocórrer a Santoña on es va observar un individu entre novembre i gener de l’any 1996.

1998

Es va trobar un ànec negre frontblanc al port d’A Corunya

1999

El 7 de febrer es va reportar un a la Ria de l’Eo, Astúries. En funció de les dates, tal volta aquest fora el mateix exemplar gallec, però com queda prou lluny una localitat de l’altra, els comptabilitzarem com a dos individus diferents.

2000

Quelcom versemblant va ocórrer el 9 de gener amb un individu vist a la Praia d’A Lanzada, Pontevedra i un altre a la Ria de l’Eo, Astúries el 7 de febrer.

2001

Es va trobar un exemplar el 25 de març al cap Raso, a Sintra-Cascais (Portugal).

2005

D’aquest exercici sols hi ha una troballa el 27 de novembre a la platja de Santa Cristina, A Corunya.

2006

Sols enregistrà un ànec negre frontblanc al cap Raso, a Sintra-Cascais.

2007

En desembre aparegué un individu a Punta de la Vaca (Astúries)

2008

L’1 de febrer es va trobar un individu als marenys d’Odiel, Huelva.

2009

Entre l’1 i el 14 de febrer es va trobar un altre a la Ria de Camariñas, A Corunya. El 15 d’octubre van detectar un a l’Estaca de Bares, A Corunya i en desembre, un altre a la platja “das Dunas Douradas”, a Loulé (Portugal).

2010

Entre el 2 i el 7 de gener es va observar un exemplar a la badia d’A Lanzada, Pontevedra.

2011

Entre el 8 de novembre i el 18 de desembre estigué sedimentat un ànec a la ria d’Ortigueira, A Corunya.

2012

Tinguérem un exemplar el 21 de febrer a Nigrán, Pontevedra. Entre el 23 de novembre i el 2 de gener de 2013 estigué un individu a la ria d’Ortigueira, A Corunya y es va trobar un altre a Punta de la Vaca, Astúries.

2013

Entre l’1 i  el 17 de setembre estigué present un exemplar a la Praia da Cruz Quebrada, d’Oeiras (Portugal).

2014

El mes de gener hi hagué diversos registres d’un mateix individu a Loulé, a l’Algarve portugués, tot mentre el mes de febrer n’hi havia un altre a Nigrán, Pontevedra i un més la platja de Nemiña, a Corunya.

2015

El 27 de desembre es va trobar un exemplar a la ria d’Ortigueira, A Corunya, que estigué present fins a l’1 de març de 2016.

2016

En desembre es va atalaiar un altre individu als marenys de Santoña, Cantabria.

2017

Entre mitjans de gener i principis de març es va contemplar un altre individu a la badia d’A Lanzada, Pontevedra.

2018

Sols tinguérem un registre a la desembocadura del riu Guadalhorce, Màlaga, el 4 de febrer, per primera volta es detectava un exemplar dins del Mediterrani.

2020

El 8 de novembre comunicaren la presència d’un exemplar a Sada, A Corunya.

2021

Aquest l’exercici un altre ànec estigué present tot el mes de desembre i continuà fins al 22 de gener de 2022, a l’estuari do Sado, Setúbal (Portugal).

2022

Entre el 14 i 17 de novembre estigué un altre ànec als marenys de Santoña, Cantabria. Curiosament, l’endemà es va trobar eixe o, tal volta un altre a Getaria, Gipuzkoa.

2023

Entre el 12 de novembre i el 6 de desembre es va observar un exemplar a la ria de Villaviciosa, Astúries, es dona la particularitat que fou la primera troballa de dos individus tot i que dies després sols detectaren un. També el 12 de novembre es va veure un individu a Punta das Ondas, A Corunya. A Portugal tingueren un individu entre l’1 i el 5 de novembre a Praia da Vagueira, Aveiro i el 19 de novembre un altre a Molhes da Figueria da Foz que estigué fins al 9 de desembre.

 

Primera troballa al País Valencià

El 28 de desembre 2013 es va trobar per primera volta a casa nostra un exemplar al voltant de la desembocadura del riu Segura, a Guardamar i fins a Cap d’Any s’acostaren un total 26 ornitòlegs per a gaudir de la seua presència. A l’hora d’escriure aquesta entrada eixe exemplar continua present en el mateix indret i això ha provocat la processó de més ornitòlegs els mesos de gener i febrer, a l’hora d’escriure aquesta nota hi havien anat 85 més.

 

Resum de les cites de M. perspicillata en aigües ibèriques

Les dades recollides a eBird entre 1988 i finals de febrer 2024 en aigües ibèriques indiquen que un total de 329 observadors han reportat la troballa d’un total 40 exemplars de M. perspicillata. Tots els registres obtinguts corresponen a un sols exemplar excepte una observació de Javier Alonso Almeida que el 12 de novembre de 2023 va trobar dos individus a la platja de l’Arbeyal, Xixón. La data més primerenca d’arribada va ser el 15 d’octubre de 2009, d’un individu a l’Estaca de Bares (A Corunya) comunicada per Carlos Villaverde Castilla, mentre que la més tardana va ser el 25 de març de 2001, aconseguida al cap Raso, Sintra-Cascais (Portugal). 

El gruix dels 40 individus enregistrats s’han detectat a Galícia i Portugal, ambdós espais sumen el 60% dels registres. Sols 2 troballes (7,31%) s’han fet en aigües mediterrànies, tot i que cal recordar que manquen dades de Catalunya. Cal afegir que en eBird hi ha una cita aliena a les costes ibèriques, va ser un individu trobat el 19 de gener al golf de Beauduc, Bouches-du-Rhône (França).

Text, taules i gràfics Rafa Muñoz