 |
| Cauet, Arxiu RMiB |
El cauet (Alca torda) és una au
marina que pertany al grup dels àlcids,
a més dels cauets aquest grup el
formen, entre altres espècies, els frarets
(Fratercula arctica) i els somorgollaires
(Uria aalge), tot i que a casa nostra, aquestes dues espècies són molt
ocasionals. Totes tres comparteixen un disseny de plomatge caracteritzat per
tenir les parts de darrere, el cap i el bescoll negres, mentre que les
ventrals, el pit, les galtes i la gola són blanques. Per tant, són aus prou
paregudes als pingüins tot i que a
diferència d’ells, sí que poden volar. Donada aquesta similitud, qualsevol
ciutadà, desconeixedor de la nostra fauna, en vorer un cauet el primer que pot pensar és que té davant un pingüí.
 |
| Cauet gegant (Pinguinus impennis) |
Són “pingüins”?
No! Tot i que el nom de pingüí era
el que empraven els navegants escandinaus per a referir-se al cauet gegant (Pinguinus impennis), una
au molt pareguda al cauet que es va extingir
a conseqüència de la persecució per part dels mariners. Quan trobaven un el mataven
per a poder deixar de menjar peix, en les llargues travessies pels mars del
nord. El que més s’estimaven eren els seus ous que mesuraven 13 centímetres i
pesaven 400 grams. Aquest cauet gegant
feia honor al seu cognom, arribava fins a 78 cm d'alt i als 5 kg de pes, per la
qual cosa no podia volar. Les darreres parelles d’aquesta espècie es reproduïren
fins a 1831, una erupció volcànica a l’illa d’Eldey, a Islàndia, provocà
la mort de les darreres parelles. En arribar els primers mariners a les aigües antàrtiques,
quan trobaren aus versemblants als cauets
gegants i que tampoc volaven, els batejaren amb el mateix nom, com a pingüins.
 |
Cauets al niu en Varanger, Noruega, Arxiu RMiB
|
Com és i com viu el cauet?
Tornant al nostre protagonista, el cauet
és molt més menut, arriba fins a 48 cm de longitud i té un pes d’entre 600 i
840 grams. Les seues ales són curtes i molt estretes en proporció a la seua
envergadura de fins a 68 cm, mentre que les ales arriben a una llargària màxima
de fins a 69 cm. Viuen en llibertat una mitjana d’entre 13 i 20 anys, tot i que
mitjançant l’anellament d’un cauet marcat
a les Illes Britàniques en 1967, es
va comprovar que un arribà fins als quaranta-un anys.
Mengen xicotets peixos que atrapen amb el fort bec, per aconseguir-ho han
de bussejar fent llargues cabussades en les quals poden arribar fins als 35 metres
de profunditat, aguanten submergits una mitjana de 35 segons. Per a poder agafar
peixos fugissers s’impulsen amb les ales, que són curtes, estretes i acabades
en punta, semblen aletes, són molt efectives per a la natació, fins i tot els
permeten arribar a una velocitat de natació submergida d’1,5 metres/segon. En
canvi, les ales són molt menys adequades per al vol, com manquen de prou
superfície de sustentació necessiten impulsar-les amb fortes i ràpides braçades,
intercalades de curtes planejades quan hi troben vent.
Es reprodueixen en illes i costes del nord d’Europa, un 70% de les parelles ho fan a Islàndia, un 20% a Irlanda i
Gran Bretanya, mentre que el 10%
restant trien els països escandinaus,
Canadà o Groenlàndia. Els adults
formen parelles estables per a tota la vida, tot i que se separen una volta
terminada l’època de reproducció i en tornar de la migració es retroben en la
seua colònia de reproducció.
Construeixen un precari niu als replans dels cingles costaners, on sols
ponen un ou. Entre els mesos de maig i juny el coven entre els dos pares, entre
16 a 19 dies. Els pollets resten al niu entre 12 i 14 dies, quan desenvolupen el
plomatge es llancen al mar perquè encara no saben volar, llavors comencen a
alimentar-se al costat dels seus pares. En agost se separa la família per a començar
el llarg viatge migratori cap al sud, cadascú pel seu compte.
El gruix de les seues poblacions hivernen al Mar del Nord, però una part de les aus provinents d’Islàndia, Irlanda i les illes britàniques s’estimen més baixar
fins a la frontissa marítima cantàbrica.
Els primers individus arriben a les aigües del nord peninsular a finals
d’octubre, tot i que continuen arribant fins a mitjan desembre. Al cap d’Ajo, Cantàbria es van detectar 687 cauets
el 5 de novembre (Menéndez, J. et al., a Trektellen), eren dels primers grups
nombrosos que es detectaven. Quinze dies després de les primeres arribades al nord
peninsular, una reduïda part de cauets continuà
el seu periple entrant al Mediterrani per
l’Estret de Gibraltar. El 3 de
desembre d’aquest any, en tres hores de cens passaren davant de l’illa de Tarifa 116 cauets (Pérez, B. et al., a Trektellen) i 186 més per la Punta Blanca de Ceuta (Campello, V. et al., a Trektellen). Eixe mateix dia continuaven
passant pel cap d’Ajo 785 àlcids
(Menéndez, J. et al., a Trektellen) i arribant des de França, al cap Higuer de
Guipúscoa van vorer 300 més (Portu,
Z., et al., a Trektellen).
Aquests individus segueixen viatge anant en paral·lel a les costes
andaluses, murcianes. El dia 8 de desembre pel Cap de Gata, en 2 hores de cens passaren 40 exemplars i tenien sedimentades,
al seu voltant 15 més (Martín, R., et al., a Trektellen). Passen per davant de
casa nostra i es concentren al golf del
Lleó, entre el cap de Creus a Catalunya i Toló, França. Gràcies a l’anellament científic sabem que bona
part de les aus que entren al Mediterrani
provenen d’Irlanda i Gran Bretanya.
 |
| Viatge migratori dels cauets, Collage RMiB |
El gran viatge d’un cauet: “Hèrcules O’Connor”!
Un teòric cauet nascut a Irlanda, al que denominarem Hèrcules O’Connor, que trie per a passar
l’hivern al Mediterrani ha de
mamprendre una llarga cursa de 850 km internant-se en l’oceà en el cap Mizen, fins a poder arribar Finisterre gallec. Després ha de fer
746 km més per a baixar la frontissa de Portugal.
En girar el cap de Sant Vicent fins
a l’Estret de Gibraltar li resten 356
km més. Una volta a les portes del Mediterrani,
per a arribar als esculls de la platja
del Molló, a Pilar de la Foradada, l’entrada
sud de les nostres aigües, ha de sumar uns altres 510 km.
Fins a arribar al sud del País Valencià,
el nostre cauet que res ha d’envejar
al seu homònim, l’heroi mitològic grec, porta un desplaçament mínim de 2.462 km.
Encara li falta prou per a finalitzar la seua epopeia, li resten altres 382 km per
a pujar en paral·lel a les nostres costes fins al riu Sénia. Una volta entre Catalunya
encara haurà de fer 355 km més fins a arribar al Golf del Lleó, travessant el Cap
de Creus.
L’immens viatge suma un total de 3.200 km, tot i que a finals de febrer
haurà de desfer camí per a tornar a la seua colònia. Sens dubte es tracta d’un viatge
herculi, fent un mínim de 6.400 km per a vindre al Mediterrani i tornar després a la seua colònia de cria. Un cauet britànic s’estalviarà respecte de
l’irlandés al voltant de 100 km en cada tram, gairebé ben poc.
 |
| Cauet en vol, Arxiu RMiB |
Any roín de tempestes, manca
d’aliment a més de malalties víriques?
En la tardor de 2022, a partir del diumenge 13 novembre entrà davant les
costes de Galícia un front fred molt
potent, va ser el primer dels que es van encadenar sense treva fins a set dies
seguits, amb forts vents gèlids i onatges de rècord, a l’Atlàntic. La mala mar impossibilita la pesca als cauets, la qual cosa sumada a l’elevat
consum energètic del llarg viatge migratori, obliga els cauets a fugir aviat, per a buscar aliment en aigües abrigades. El
mal oratge espentà les aus marines prop
de les costes i això facilita la seua observació als caps cantàbrics i gallecs.
El matí del 24 de novembre, davant del cap Prior,
al Ferrol, es van quantificar un pas
de cauets de 2.000 aus/hora (Antonio Gutiérrez). A Guipuscoà arribaren a observar fins a 8.000 àlcids en pas.
 |
| Collage amb seqüència meteorològica del 14 al 20 de novembre de 2022 a weathermodels.com |
Una part dels cauets continuaren
viatge per a entrar al Mediterrani,
gastant les poques reserves energètiques que quedaven als més febles. Una
mostra de la forta entrada de cauets
al Mediterrani la tenim amb els
recomptes fets des de l’illa de Tarifa,
el dia 13 de novembre es va detectar l’entrada de 145 cauets mentre que el dia
27 del mateix mes s’observaren més de 1.000.
La situació dels cauets
s’agreujà, encara més, perquè una volta dins de les nostres aigües, no trobaren
massa aliment. La manca d’aliment en les nostres aigües es deu a diversos
factors. Un d’ells és l’augment de la temperatura de l’aigua. El mes de juliol
biòlegs de l’IMEDMAR-UCV que
estudiaven el fons marí front al Prat de
Cabanes mesuraren una temperatura anormal de 29 °C, a 10 metres de profunditat.
La temperatura mitjana del mar en novembre era de 18,7 °C, mentre enguany és de 21,4 °C
(Abel Campos, al Fòrum de WhatsApp Pajarer@s País Valencià).
Cal afegir que amb
els vessaments de gasos, estem alterant la concentració de CO₂ en l’atmosfera,
però també del que està dissolt al mar. Eixe augment modifica l’acidesa d’una
aigua que hauria de ser bàsica, amb un pH de 8,2. Aquesta acidificació del mar
dificulta el desenvolupament de closques i esquelets de coralls, plànctons i crustacis. Cal
recordar que el plàncton és la base de la piràmide alimentària
del mar, és el que mengen els peixos blaus, que poden complementar
amb alevins, larves i ous de crustacis. A més
l’augment de l’acidesa del mar provoca el blanqueig dels coralls perquè
sota un ambient estressant expulsen el seu protozou simbiòtic, la Zooxanthellae,
que és el responsable de donar-li la seua coloració normal.
 |
| Cauets a la desembocadura del Túria, Arxiu RMiB |
Tot mentre
l’activitat extractiva pesquera continua per damunt de la capacitat de
regeneració natural de les espècies. Cada volta hi ha menys peixos, els
pescadors de cércol del Grau de Castelló que capturaven sardina i
l’aladroc, han hagut de marxar cap a les aigües entre Gandia i Torrevella perquè
davant de Castelló han desaparegut totalment els bancs d'aquestes
dues espècies. (Abel Campos, al Fòrum de WhatsApp Pajarer@s País
Valencià).
Els darrers anys,
durant la temporada de cria els cauets no
poden alimentar-se bé per manca de recursos. Això provoca que els pares hagen
d'allunyar-se fins a 100 km del niu per a trobar peixos amb els quals nodrir al
pollet famolenc, la qual cosa suposa un gran consum energètic i un creixement
deficient per al poll. Eixe esforç extraordinari i el poc aliment per al fill
haurien provocat que no puguen acumular suficient greix per a afrontar el llarg
viatge migratori. Aquesta tardor es calcula que entre el sud de Gran Bretanya i França s'han comptabilitzat al voltant de 100.000 àlcids morts.
Un altre factor que podria explicar l’alta taxa de mortalitat de cauets és que aquest estiu s’han
detectat diversos casos de grip aviària
en aus a l'Atlàntic. Tot i que molt
més greu és el brot d’influença aviària (H5N1)
que està afectant les costes del Pacífic
sud-americà. El darrer informe del Servei
Nacional Forestal i de Fauna Silvestre peruà ha comptabilitzat la troballa
dels cadàvers de 16.890 pelicans del
Perú (Pelecanus thagus), 4.324 mascarells
de Grant (Sula granti), 630 mascarells
cama blau (Sula nebouxii) i 168 mascarells
peruans (Sula variegata), ben segur que sols són una mínima part de les aus
afectades. Per sort de moment no s’ha trobat cap ocell contagiat a casa nostra.
Tampoc cap de les 44 aus recollides al Centre
de Recuperació del Valle, a Múrcia, estaven
afectades per la grip aviària, tot i
que no podem descartar que els pròxims dies es troben cauets infectats.
Llavors les dades actuals indiquen clarament que la gran entrada de cauets
al Mediterrani és resultat de la
concatenació de fortes tempestes a l’Atlàntic
que han provocat la fugida de moltes aus. Una part de les aus han vingut fluixes,
s’han trobat amb una manca d’aliment en les nostres aigües, la qual cosa ha
agreujat la seua debilitat que ha acabat provocant la mort dels més febles.
 |
| Cauet, Arxiu RMiB |
Els cauets al País Valencià en la tardor de 2022
Històricament, el cauet era una
espècie que ens visitava en bons números tot i que hi havia molta variabilitat
segons els anys. Als anys 80 i 90 es comptabilitzaven entre 35.000 i 40.000
cauets entrant al Mediterrani des de
l’Estret de Gibraltar (Pep Arcos,
eldiario.es). Per a fer-nos idea de la seua presència cal conéixer que en gener
de 1998 se’n van vorer al voltant de 500 cauets enfront del Saler. Entrat el segle XXI, a la
província de València baixaren prou
els registres, solíem tindre una mitjana propera als vint exemplars/any, amb un
màxim de 200 exemplars.
Les dades d’Alacant des de l’any
2000 continuaren mantenint bons registres puntuals. El 5 de gener del 2000 es
van observar 711 cauets a la badia de Santa
Pola. Aquest és un altre indret propici a l’ajuntar fons arenosos i poc
profunds. Aquest indret acull els màxims de cauets entre els mesos de gener i febrer. D’altra banda, en un dels
llocs més apropiat per a veure el pas migratori primaveral és el cap de Cervera, el 23 de març de 2005
es va calcular un pas de 306 ex/hora. (S. Arroyo i J. Ramos. 2010. “La
Matruca”. Núm.20).
Màxim de cauets
Enguany a casa nostra començà l’entrada de cauets en les dates d’arribada habituals, el primer report va ser
el d’una au l’11 de novembre al Cap de
l'Horta, Alacant (Observador: Miguel Ángel Andrés). Des d’aleshores
s’han observat un total de 1356 exemplars (fins al 21 de desembre) a les costes
del País Valencià, per tant, estem
en un bon any de cauets. Aquesta
xifra la considerarem com la quantitat màxima de A. torda presents al nostre territori. Cal recordar que estan
englobats tant els individus vius com els trobats morts o molt febles.
Dificultats per a censar els cauets
És prou difícil mesurar la quantitat reial de cauets que ens visiten, cal tenir en compte que són aus pelàgiques
difícils d'albirar perquè poden pescar allunyades de les costes. A més, per a
trobar aliment s'han de moure molt cercant els bancs de peixos o per a trobar
refugi davant els marejols. Per la qual cosa deu ser freqüent que comptem
diferents voltes un mateix exemplar que estiga menejant-se per una àrea
concreta.
Cal afegir que en un recompte d’aus hi ha variables que poden contaminar les
dades, influeix molt l’esforç i la quantitat d’observadors. Estadísticament, és
molt diferent si parlem de recomptes en localitats molt poblades, que tenen més
densitat d’ornitòlegs i, per tant, trauen més registres d’exemplars, que si
estem en un tram de costa allunyat de les viles més poblades.
La detectabilitat d’aquestes aus també és molt variable segons siguen les
característiques del lloc d’observació. És més fàcil observar grans grups de cauets en zones amb concentració
d’aliment, com va ocórrer en les gàbies de la piscifactoria de l’Albir, on se'n van vorer fins a 30
exemplars el 16 de novembre (Juanma
Ferreira, al Fòrum de WhatsApp: Pajarer@s
País Valencià).
Un altre lloc idoni que suma la proximitat a un bon nombre d’observadors i que
afix una bona facilitat per a l’observació en un indret amb una bona
disponibilitat d’aliment i aigües tranquil·les el trobem a la desembocadura del
llit nou del Túria. Aquí es va
reportar un màxim de 21 exemplars, el 29 de novembre. (Toni Alcocer al Fòrum de WhatsApp: Pajarer@s País Valencià).
La conclusió és que les dades de cauets davant de les nostres costes aquesta tardor, no
són més que la xicoteta punta visible d’un fenomen que no podem quantificar en
totalitat, tot i que si podem intentar aproximar-nos.
Mínim i màxim de cauets
Llavors, per fer una depuració de les dades màximes, si només
comptabilitzem l’observació amb més individus simultanis, en el mateix període
de temps i en una mateixa àrea, que en aquest cas seran les comarques, a la qual
sumarem els exemplars morts o febles arreplegats en eixa mateixa zona, obtindrem
el mínim màxim d’exemplars simultanis. Aquesta dada ens permetrà comparar-lo
amb la màxima acumulada, a més podrem traure la mitjana d’ambdues, tal volta així
podrem acostar-nos a una xifra més aproximada a la realitat.
Mortalitat
Comptabilitzarem com aus mortes totes les trobades sense vida o
arreplegades febles, perquè aquesta espècie és molt difícil de recuperar una
volta s’acosta a les platges o es deixa agafar. A l’hora d’escriure aquesta
entrada s’ha reportat la troballa de 134
cauets morts o febles. Estan incloses les vint-i-quatre cridades al telèfon
d’emergències 112, on la ciutadania va avisar de la troballa de cauets “pingüins” morts o febles. Com que no coneguem el detall de lloc de
la troballa ni la quantitat d’individus involucrats, afegirem a la llista total
de mortalitat un individu més per a cada una de les trucades, tot i que no les
computarem en la llista d’aus per comarca. Sens dubte aquestes dades de
mortalitat són preocupants i a més són prou versemblants als percentatges
provisionals obtinguts a Catalunya,
en l’entorn del 10% en la primera setmana de desembre (Xavier Riera, ICO).
Observacions destacades
Entres tantes observacions de cauets cal destacar algunes fites excepcionals. En un cas es va assistir en
directe a l’atac d’un gavinot argentat
mediterrani (Larus michahellis) que matà un cauet per a furtar-li el peixet que acabava de pescar (Víctor París a Cullera, 29/11 al Fòrum de WhatsApp: Pajarer@s País Valencià). Com que tenim tants exemplars famolencs i
prop de les costes s’han produït enganxades de cauets amb els hams dels
pescadors de canya perquè confonen l’esquer amb un peix viu. Ben segur que la
majoria de les “pescades” les hauran tornat vives al mar, però aquest trauma i
la ferida en un exemplar debilitat, a la llarga poden haver provocat més morts.
Aquesta pesca singular de cauets s’ha arribat a publicar en premsa
(esdiario.com, l’Albir, 27/11/22). Un altre cas es va donar al port de la Vila Joiosa. Un exemple de la
desesperació d’alguns individus la tenim el 6 desembre, en la costa d’Oriola un cauet molt exhaust es va
pujar damunt d’una taula de surf de rem d’Antonio
Rosa (Infototal).
 |
| Albirament de cauets a Catalunya, font l'ICO. |
Els cauets a Catalunya
Els catalans anomenen a l’A. Torda: gavot. Aquest 2022 han tingut l’entrada més nombrosa des de l’any
2009, tot i que segons estimacions, al Golf
del Lleó passen els mesos freds un màxim de fins a 7.000 aus, que en anys dolents
baixa fins als 500 individus. Per a poder comparar dades dels darrers anys, en 2016
sols es van reportar 138 observacions de gavots
a la seua web i en 2021 es quedaren en 48 exemplars. Enguany les primeres
dades van ser molt preocupants, el 30 de novembre hi havien trobat 30 gavots
morts i només dos vius, la major part de les baixes eren joves de l’any (Ricard
Gutiérrez, D. G. Polítiques Ambientals i Medi Natural, Generalitat de
Catalunya). Amb el pas dels dies les perspectives milloraren, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) havia
comptabilitzat un total de 458 exemplars vius i 24 morts. Això representava una
mortalitat del 5,2%, data que és prou elevada respecte dels darrers anys. No fa
massa temps hi ha hagut exercicis en els quals es veien fins a 1.170 exemplars i
només trobaven un mort. En afegir les dades dels primers deu dies de desembre,
a tota Catalunya s’havien reportat 1078
gavots a la web de l’ICO i la mortalitat
havia pujat fins al 10%. D’altra part, segons Ricard Gutiérrez, cap dels exemplars arreplegats estava contagiat
per grip aviària, tots estaven sense greix, massa prims i exhausts per a
continuar vivint (Xavier Riera ICO).
Trist epíleg!
Per a completar dades afegint el nombre de cauets que han ingressat als Centres de Recuperació de Fauna (CRF) vaig
demanar via correu electrònic als tres centres del País Valencià, la quantitat de cauets que els havien arribat
aquesta tardor, sense requerir cap més detall. Per a justificar la petició vaig
afegir l’enllaç d’aquesta entrada. Sols he rebut resposta del CRF de la Santa Faç, moltes gràcies! M’han
contestat molt amablement que calia fer una sol·licitud mitjançant un canal
oficial, després si l’autoritzaven els superiors, em contestarien!
En teoria és un dret de la ciutadania poder obtenir informació de les
administracions públiques, i més si no es demanen dades "sensibles" o
que requerisquen una complexa recopilació. Evidentment, el nombre de cauets que
han entrat als centres de recuperació deu ser quelcom crític i complex per a
requerir autorització dels caps del servici. Á més les peticions d'informació
els han d'arribar per canals oficials. Cal anar a un PROP i presentar un escrit pel registre d’entrada, crec que ja no exigisquen
afegir-li una pòlissa! Llavors l'adreça de correu que apareix en la web de
conselleria on es publiciten els CRF
deu ser sols per a enviar lloances als funcionaris i als acurats responsables del servici.
Tristament, la transparència de l'administració valenciana encara hui és
una quimera. La Conselleria de Medi
Ambient no dubta a demanar col·laboració de la ciutadania per a comunicar
troballes de fauna ferida. Millor si les duem directament als centres, sempre
que no siga en cap de setmana. Capten informació de tota mena d'observacions
naturalistes que es poden comunicar fàcilment en un portal web, però en cas de
necessitar qualsevol senzilla informació sols cal esperar trobar la gràcia
administrativa, això sí, adreçada pels canals apropiats.
Llistat dels 161 observadores i observadors:
Ana Abad, Abel Campos, Adolfo
Torres, Agustín Signoli, Alberto Gasquet Orradre, Alberto Remacha Medina,
Alejandro Gómez Vilches, Alicia Negredo, Ana S.G., Andrés Balfagón Sarrión,
Andrés Mauricio Gutiérrez Burgos, Ángel Bereje Guidault, Ángel Sallent, Antoni
Abad Guillem, Antonio Rosa, Are Nakrem, Arnau Rivera López, Arturo Cabos, Associació
Professional d'Agents Mediambientals de la CV #APAMCV, Borja Sanz, Brendan
Grogan, Berto Gil Climent, Carles Fabregat, Carlos Claramunt, Carlos Jiménez
Sánchez, Carlos Mompó, Celestino González, Celestino Gonzàlez, Daniel Musitu, Daniel
Domingo, Daniel Dumas, Daniel Ferràndez i Castelló, Daniel Izquierdo Méndez, Daniel
Ferriz, Daniela Jiménez Díaz, Daniela Pérez, Deborah, Deidre Asbjorn, Dominique
Bayne, E. Alonso, E. Gil, Elías Gomis Martín, Elisa Sáez Antón, Eugenio
Castillejos, Filip Madsen, Fran Lloris, Francisco Carpe Ristol, Francisco José
Llàcer, François Berthet, Gabriel Llorens, Gaspar Belmonte, Guillem de los
Santos Pérez, Grainne Grogan, Gregorio Chaguaceda Tomás, Grup OCA (SVO), Hugo
García Vilas, Ileana Cordova, Irene Torregrosa, Isabel Martín Rubusch, Izan
Zapata Gimeno, Javier Cifuentes Cano, Javier Cots Berbegal, Javier Gans, Jesús
Carrión Piquer, Jesús Gisbert, Jesús Moro Deordal, Joan Balfagón, Joan Ferré, Joaquín
Carrión, Jon Clark, Jordi Miralles García, Jorge Verdú, Jorge Plaza, José
Alberto Fernández Ugarte, José Antonio Casañ, José Ignacio Dies, José Juan
Ramón, José Maria Criado, José Pérez Viñas, José Pozo, José Ventura, José
Vicente Navarro San Andrés, Josep Bort, Josep Puentes, Joan Luis Bort, Juan Antonio
García Pertegaz, Juan Antonio Pujol “Crónicas Naturales de Torrevieja”, Juan I.
Deán, Juan Luis Morales Jiménez, Juan Sorli, Juan Ricardo Villora Martínez, Juanjo
Mascarell, Juanma Ferreira, Jùlia, Julian Sykes, Kayla Villeda, L. Alberto
Ramos Franco, Luís Correia, Luis Óscar Carretero Bonilla, Luis Jesús Martín Sánchez,
Maite Santos, Manolo García, Manolo Salas, Marce Martín Pajares, Marcos Real
Gelardo, Marcos Ramia, Marga Alcalá, Maria Antón Tello, María Jesús Jiménez
Hernández, Maria Wittemann, Mario Navarro Gomis, Marta Ibáñez, Marta Romero,
Martín Rey Pellitero, Miguel Andújar, Miguel Barber, Miguel Ángel Andrés,
Miguel Ángel Gómez Serrano, Miguel Ángel Pavón, Miguel Martín Jiménez, Miguel
Ángel Monsalve, Miguel Barber, Miguel Tirado, Mingatxo, Miquel Rivera, Óscar
Aldeguer Peral, Pablo Bernal, Pablo Santonja, Pablo Vera García, Pascual López,
Pascual Monferrer Aguilella, Pau Lucio, Pedro del Baño, Pepe Santamaría Reos
"Santa", Peter Lewis, Pilar Gil Vaquerizo, Pilar Gil, Quique Luque
López, Rafa Muñoz i Bastit, Ramón Salvador Donat, Roger Solsona Martínez,
Román, Rubén Palomar, Samuel Aunión Díaz, Santi Marco, Santiago García, Sara
Molina, Sara Pérez Herrero, Sergi Sales, Sergio Arroyo-Morcillo, Sergio Moya, Servei
de Vida Silvestre GVA, Servei Municipal de Neteja de Torrevella, Sonia Bernal, Tania,
Timo Vilkka, Toni Alcocer Cordellat, Toni Mulet, Toni Pérez, Ubaldo Fernández, Vicente
Tamarit Garcerá, Víctor París, Virgili Beltrán, Xavier Parra Cuenca, Xurxo
Piñeiro Alvarez i Yannina Maggiotto.
 |
| Cauet, Arxiu RMiB |
Bibliografia i Referències:
París V. Huerta i
Polo-Aparisi, M. Cauet Alca torda.In
Polo-Aparisi, T. i Polo-Aparisi, M. (eds.) 2021. “Atles dels ocells de
València.” Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO). València.
Els cauets a Catalunya:
https://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20221130/avistamiento-pinguinos-alca-torda-mediterraneo-corcega-espana-francia-79343542
https://www.niusdiario.es/espana/catalunya/20221130/llegada-masiva-alcas-arrastradas-temporal-costa-catalana_18_08109160.html
Els àlcids al nord peninsular:
http://elnidodelxuan.blogspot.com/2014/03/los-alcidos.html
https://www.asturnatura.com/especie/alca-torda
Dades de busseig del cauet:
https://www.pajaricos.es/a/a1/alca.htm
Cauet Gegant:
http://svocuadernocampo.blogspot.com/search/label/Alca%20gigante
Influença aviar al Perú:
https://www.france24.com/es/minuto-a-minuto/20221205-m%C3%A1s-de-22-000-aves-marinas-mueren-por-influenza-aviar-en-per%C3%BA
Dades de cauets al País Valencià en eBird:
https://ebird.org/spain/map/razorb?neg=true&env.minX=-3.8375869005869667&env.minY=34.95403446955306&env.maxX=4.797667005663033&env.maxY=44.9613784959585&zh=true&gp=true&ev=Z&excludeEx=&mr=1-12&bmo=1&emo=12&yr=all&byr=1900&eyr=2022
Alimentació dels peixos bentònics a Cullera:
Jaramillo, A.M., Cantos,
G., Porras, R., Bendito-Durà, V. (2011). “ Composición de la dieta y estrategia
alimentaria de cinco especies de peces bentónicos de la costa de Cullera
(España)”. Mediterránea. Serie de Estudios Biológicos.
https://www.researchgate.net/publication/266392125_Composicion_de_la_dieta_y_estrategia_alimentaria_de_cinco_especies_de_peces_bentonicos_de_la_costa_de_Cullera_Espana/citation/download
Cauets morts:
https://castellonplaza.com/aparecen-cinco-alcas-comunes-muertos-playa-goles-rio-mijares
https://www.levante-emv.com/safor/2022/12/13/falsos-pinguinos-aparecen-muertos-gandia-79901687.html
https://castellonplaza.com/aparecen-cinco-alcas-comunes-muertos-playa-goles-rio-mijares
https://www.levante-emv.com/ribera/2022/12/06/veintena-falsos-pinguinos-aparecen-muertos-el-perello-alcas-79628385.html
https://www.levante-emv.com/ribera/2022/12/05/falsos-pinguinos-gola-perello-muere-79602447.html
https://www.elperiodic.com/almassora/aparecen-cinco-pajaros-pinguino-muertos-playa-almassora_868655
https://infototal.es/pinguinos-muertos-arrastrados-a-tierra-en-guardamar/
Cauets morts a Múrcia:
https://cadenaser.com/murcia/2022/12/05/por-que-estan-apareciendo-alcas-muertas-aves-similares-a-los-pinguinos-en-las-costas-de-la-region-de-murcia-radio-lorca/
Cauets i el telèfon 112
https://www.elclickverde.com/blog/la-comunidad-valenciana-registra-24-llamadas-por-avistamiento-de-alcas
¿Pingüinos en Alicante? (Diario Información)
https://www.informacion.es/vega-baja/2022/12/07/pinguinos-primos-rara-alca-comun-79546428.html
Dades del CR Font del Vidre
https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello-provincia/2022/12/01/tres-pinguinos-muertos-castellon-orpesa-benicarlo-vinaros-alcas-79361509.html
Cauets (A. Torda) a Catalunya, ICO:
https://www.ornitho.cat/index.php?m_id=30328&langu=ca
Registres de Cauets en novembre de la web
BirdingAlbufera.es:
https://birdingalbufera.es/es/noticiario/public/?mes=11-2022
Un cauet pescat a la platja de l’Albir:
https://www.esdiario.com/alicante/630855776/un-pinguino-se-instala-en-la-playa-de-alfas-del-pi.html
Cauet pescat a la Vila Joiosa en 2003 (Natur@licante)
http://www.naturalicante.com/noticias/Noti-nov-2003/noticias-nov-03.htm
Cauets al sud d’Alacant. La Matruca:
http://ahsa.org.es/wp/wp-content/uploads/2010/12/matruca_20.pdf
Migració a l’Estret anys 80 i 90:
https://www.eldiario.es/sociedad/tragica-migracion-alcas-llega-costas-espanolas_1_9772893.html
Trektellen, web de seguiment del pas migratori:
https://www.trektellen.nl/species/records/6/0/226/-2/2022?g=&l=&k=
https://www.trektellen.nl/count/view/1251/20221203
La Radio del Somormujo. Prog 174 -Llegada masiva
de Alcas. Juan Carlos Illera / Jose Luis Copete / Xavier Riera ICO
(Data d’actualització, 22 de desembre de 2022)
Text i fotos de Rafa Muñoz
