22/03/2018
El mateix dijous 22 quasi a migdia quan tornava cap a casa em va sorprendre
el vol d'un hidroavió dels que combaten els incendis forestals. Eixos dies
estava cremant-se el Prat de Cabanes, serien vora les 12 del migdia, la mar
estava prou rebolicada amb forts vents de mestral, crec recordar. Supose que
l'aparell voldria aprofitar que el moll de ponent del grau de Sagunt faria que
la mar estiguera un poc més plana i per això l'avió va intentar carregar aigua
de mar just enfront de la marjal dels Moros. El va intentar tres voltes però
sospite que por lo arrissat de la mar no aconseguia omplir el dipòsit d'aigua
del tot, en enlairar-se va soltar un núvol d'aigua i tornà a intentar-ho, com
que no va aconseguir-lo se'n va anar.
Va volar ben prop de l'observatori de la llacuna dels Xatracs on estava jo
i vaig oblidar-me una bona estona dels ocells admirant el valor dels pilots.
Servisquen estes lletres per a fer un xicotet homenatge a estos homes i dones
que posen en perill les seues vides per apagar els incendis que volen acabar en
els pocs espais naturals que ens queden.
Una forta abraçada d'un amant de les aus als grans “pardals” de ferro i als
seus pilots que lluiten contra el foc!
Text i fotos de Rafa Muñoz, 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada