Repàs hivernal de l’Horta Nord

 

Aratinga de màscara roja, Arxiu RMiB

Duguem uns mesos d’hivern de 2025 amb molta pluja, cosa bona per a la terra tot i que no afavoreix molt la tasca del naturalista. Malgrat això les quatre estonetes que he pogut eixir m’han permés comprovar el batec de la biodiversitat de l’Horta Nord. Doncs fem un xicotet repàs il·lustrat.

El dia 17 de gener a Almàssera em vaig sorprendre en trobar un gran estol de 48 aratinga de màscara roja (Psittacara erythrogenys) al jardí de l’avinguda d’Ausiàs March d’Almàssera alimentant-se a terra.

Àguila calçada, Arxiu RMiB

Tòrtores turques festejant, Arxiu RMiB

Tres dies després, a l’horta i a la marjal del Puig, on malauradament estan desfent la darrera franja costanera que quedava lliure d’edificis i un bon tros de marjal, vaig veure un blauet (Alcedo atthis) i una àguila calçada (Aquila pennata). Eixe mateix jorn a Almàssera hi havia una parelleta de tórtores turques (Streptopelia decaocto) que es calfaven fent una còpula, ben segur que en no res començaran a covar.

Oroval al Carraixet, Arxiu RMiB

Acabí gener al barranc del Carraixet, el 30 vaig sorprendre un oroval (Ardeola ralloides), una espècie d’agró que en hivern prefereix cercar aiguamolls més temperats, però els darrers anys sols quedar-se per ací algun individu.

Roget al Carraixet, Arxiu RMiB

El 6 febrer, al tram del Carraixet en el seu recorregut pel terme d’Alboraia, vull destacar la troballa d’un mascle de roget (Aythya nyroca).

Corba marina al Carraixet, Arxiu RMiB

 

També hi havia una corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) anellada i un bon grup de cotorra grisa (Myiopsitta monachus), tot mentre un llaurador collia carxofes. 

Cotorra grisa al Carraixet, Arxiu RMiB

Ja es veien els primers pollets de coll-verd (Anas platyrhynchos), en concret una femella cuidava dos jovenets d’una grandària mitjana. Uns altres que ja anaven en cura dels seus fills una parella de galls de canyar (Porphyrio porphyrio).

Collverd, Arxiu RMiB

Gall de canyar, Arxiu RMiB

El 10 de febrer una àguila calçada (Aquila pennata) s’acostà per Almàssera, anava darrere de caçar alguna del centenar de tórtores turques (Streptopelia decaocto) que tenim al voltant de les naus de Dacsa que estan plenes de grans d’arròs i dacsa a la seua disposició. En descobrir el rapinyaire, se li tiraren damunt 6 gavinots (Larus michahellis) amenaçant la intrusa amb els seus peculiars crits esgarrifadors. 

Cotorra de Kramer, Arxiu RMiB

L’aldarull provocà que fugiren de l’escena una parella de cotorres de Kramer (Psittacula krameri), amb els seus característics esbatecs.

Escabussonet, Arxiu RMiB

El dia 25 vaig assistir a l’àpat que va pegar-se un fartó menudiu, un escabussonet (Tachybaptus ruficollis) que després de prou intents, finalment pogué engolir un cranc de riu americà (Procambarus clarkii) de grandària mitjana.

Tortuga d'aigua americana, Arxiu RMiB

No massa lluny vaig estar una bona estona admirant la tècnica de festeig d'un mascle de tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans). S'acostava nadant per darrere d'una gran femella que anava a la seua, quan la senyora s'adonava de la seua proximitat es girava i se li encarava. El mascle molt més menut, aviat es retirava de la gran boca de la fadrina i pegava la volta per a intentar tornar a entrar-li per darrere. Estigueren una bona estona amb el joc, fins que desaparegueren baix la vegetació flotant i m'impediren comprovar com acabava la festa. Tot i que són una espècie invasora, espere que tingueren un final feliç.

Corriolets a Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB

El 28 febrer vaig tancar els dos mesos més freds a casa nostra amb un recorregut per la marjal de Rafalell i Vistabella. Com a més destacat assenyalar la presència d’un trio singular, un solitari corriol tres-dits (Calidris alba) que acompanyava un corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i un corriolet (Charadrius dubius).

Gavina corsa a Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB

No massa lluny descansaven a la platja una parella de gavines corses (Ichthyaetus audouinii). Eixe dia ja es veien les primeres oronetes cua-blanca (Delichon urbicum)  i també vaig sentir per primera volta aquesta temporada, el cant de la xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon).

Text i fotos Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

 

Àguiles pescadores i rogets als Moros

 

Roget mascle

2 de gener de 2024.

A la marjal dels Moros, Sagunt, ha començat l’any ornitològic amb força. El primer dimarts de l’any en la zona costanera de la marjal va destacar la troballa de dues espècies poc freqüents als aiguamolls valencians.

Àguila pescadora

Tot el mes de gener s’han vist fins a dues àguiles pescadores (Pandion haliaetus) a la marjal. Aquest rapinyaire cada volta és més freqüent, gràcies als projectes de reintroducció com el que s’està fent a la marjal de Pego-Oliva, però tindre dos exemplars pescant alhora a les llacunes del Camp de Morvedre és excepcional. Aquest ocell sols menja peixos, puix està especialitzat en la pesca, per això té unes ales molt llargues que li permet molta sustentació, fins i tot pot parar-se en vol, aguaitant algun peixot.

Àguila pescadora

Una volta troba un objectiu, es deixa caure en picat amb les potes estirades per davant. Tenen unes mans molt grans rematades per unes llargues i corbades urpes que travessen amb molta facilitat la pell dels peixos, en la palma de la mà tenen una pell especial per a evitar que les seues preses relliscoses i s’escapen. A més tenen un plomatge que els permet alçar el vol des de l’aigua, encara que estiguen banyats després d’una cabussada.

Roget femella

Una altra sorpresa ha sigut la presència d’un ànec molt escàs a casa nostra, el roget (Aythya nyroca) i hem tingut fins a tres exemplars simultanis. Aquest ocell necessita aigües netes i plenes de vegetació on s’alimenta principalment de vegetals, però pot complementar la dieta amb peixets, amfibis, insectes, crustacis o insectes.

Les poblacions ibèriques d'aquesta espècie han minvat molt, per la qual cosa s'ha inclòs en el Llibre Roig de les Aus d'Espanya en la categoria d'en perill crític. Aquest ànec és molt sensible a la contaminació de les aigües i pateix la pressió de la caça, perquè els tiradors no poden distingir-la de les espècies cinegètiques. A tot l'estat no arriben a reproduir-se més de deu parelles en un bon l'any. Ben segur que la greu sequera d'aquest any als aiguamolls andalusos i manxecs els ha obligat a cercar noves llacunes com la marjal dels Moros.

Textos i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

Un ànec roget als Moros

 

Roget (Aythya nyroca)

Marjal dels Moros, 26 de gener de 2021

 

Aquest matí hi havia un ànec roget (Aythya nyroca) associat a un grup de cinquanta-set boixos (Aythya ferina) a la llacuna dels xatracs.

El roget és un dels ànecs més escassos a l’estat, les seues poblacions s’han enfonsat a conseqüència de la cacera, la reducció de l’arribada d’aus hivernants centre-europees i la seua dependència d’aigües netes que tinguen una bona coberta vegetal, per la qual cosa està catalogada en perill crític d’extinció.

Roget entre boixos als Moros

El gruix de les seues poblacions es troba als llacs esteparis i regions semidesèrtiques del centre d'Àsia, per tant, la península Ibèrica és el seu límit de distribució occidental. És un ànec principalment sedentari que en hivern pot realitzar moviments dispersius acompanyant altres grups d’ànecs.

És una espècie bussejadora que s’alimenta de vegetals aquàtics i llavors, que complementa amb larves d’insectes, caragols i cullerots que agafa fent curtes cabussades en tolls amb aigua neta i sempre prop zones amb vegetació espessa.

Roget amb pollets a la llacuna de Navaseca 2018

A l’estat es reprodueix ocasionalment als marenys del Guadalquivir i a les llacunes manxegues. Els darrers anys no deuen haver-hi més de deu parelles reproductores. En 2018 vaig trobar una femella acompanyada de deu aneguets a la llacuna de Navaseca, Ciutat Reial.

Al País Valencià tot i que fins a la primera meitat del segle XX era prou freqüent desaparegué com a reproductor, sols s’ha detectat una parella en pollets en 1995 al Racó de l’Olla, mentre que a Alacant les darreres reproduccions van ser d’una parella l’any 1990 al Clot de Galvany i una altra al Fondo d’Elx, els anys 1988 i 1996.

Roget

 

Text i fotos de Rafa Muñoz