Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris riu Túria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris riu Túria. Mostrar tots els missatges

El bulbul de bigots rojos

 

Bulbul de bigotis rojos a Mislata

Des de 2003 tenim establerta una nova espècie d’au exòtica, a casa nostra, és el bulbul de bigotis rojos (Pycnonotus jocosus). Aquest ocell de la família dels picnonòtids (Pycnonotidae) viu en zones boscoses, terres de conreu i ciutats de l’Índia, del Sud-est Asiàtic, d’Indoxina i del Sud-est de la Xina.

El comerç d’aus per a la tinença en captivitat utilitzà prou aquesta espècie mitjana, que té un plomatge cridaner. Es van importar al primer món, mitjançant fugides o alliberaments intencionats s’ha establert a Californià, Florida, Australià, Malàisia fins i tot arribà a l’illa Maurici.

Una volta en llibertat aquesta espècie entra en competició amb altres passeriformes autòctons, a l’hora de consumir, fruits, aranyes o xicotets rèptils. S’ha demostrat el seu impacte ecològic, per això s’ha inclòs com a espècie molt problemàtica al Conveni de Berna sobre Espècies Invasives (ISSG) de l’UICN. Als Estats Units van prohibir la seua importació i a Hawaii es controla l'espècie des de 1980 per a intentar erradicar-la.


Bulbul de bigotis rojos a Mislata


Aquesta espècie és considerada com a invasora i exòtica pel Reial decret 630/2013, per tant, està prohibida la seua possessió o el comerç, a més s’han de prendre mesures per a erradicar-la  del medi natural. En el Decret 14/2013, de 18 de gener, del Consell, s'aprovaren mesures per al control de les espècies exòtiques invasores del País Valencià, entre elles figura el bulbul, però no s’ha pres cap mesura concreta.

A casa nostra es va citar en llibertat per primera volta a la Canyada, Paterna, en 2003, es van observar dos exemplars que ben segur escaparen d’alguna gàbia d’un xalet. Tres anys després ja es va detectar un grup de 15 ex i onze anys després, en 2014, s’havia estés en direcció oest fins a la Pobla de Vallbona, mentre que cap a l’est arribà a València. Per tant, s’havien assentat i es reproduïen amb normalitat, en 2022 la seua població deu estar al voltant dels 200 exemplars.

L’any 2018 es van observar en localitats extremes com Llíria, Puçol o Llutxent, tot i que devien ser aus aïllades. L’any següent hi havia una població assentada en bona part de l’àrea metropolitana de València que s’estenia seguint el vall del riu Túria fins a la Pobla de Vallbona. La dispersió no s’aturà i es va detectar a Xestalgar o Bétera.

Un dels llocs on més fàcilment podem observar aquest ocell singular és al parc de la Canaleta de Mislata o al veí parc de Capçalera de València. El dia 21 de gener trobí quatre exemplars que combatien el fred menjant fruits en els camps al voltant de l’antic llit del riu Túria.


Bulbul de bigotis rojos a Mislata

 

Fonts.

Martínez, D.,  Polo, T. (2021). “Bulbul de bigotis rojos” In Polo-Aparisi, T., i Polo-Aparisi, M. (eds.) Atles dels ocells de València. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO). València.

Santos, D. (2015). “Pycnonotus jocosus”. En: Fichas de aves introducidas en España. Grupo de Aves Exóticas (SEO/BirdLife).

https://www.seo.org/wp-content/uploads/2017/05/fichagae_pycnonotus_jocosus_2016.pdf

Catálogo español de especies exóticas invasoras:

https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies/Pycnonotus_jocosus_2013_tcm30-69954.pdf

 

Text i fotos de Rafa Muñoz

LA PRIMAVERA TRAU LA CARA AL PARC NATURAL DEL TÚRIA

Gafarró (Serinus serinus) 


El diumenge 25 de febrer vaig fer una curta passejada per la vora del riu Túria al terme municipal de Quart de Poblet, aquí uns cuidats jardins aclareixen l'espessa vegetació de ribera el que afavoreix l’observació d’ocells. El dia estava ras amb un bon sol que moderava la frescor d’este hivern.

Bulbul orfeu (Pycnonotus jocosus) 


A l'aigua es podien vorer ja les parelles de Collverd (Anas platyrhynchos) aïllades que en pocs dies començaran la posta d'ous i alguna Polla d'aigua (Gallinula chloropus). A la vora del riu, damunt d'una pedra aguaitava un Agró blau (Ardea cinerea), darrere, a l'esquena tenia un espés canyar on cantava un Rossinyol bord (Cettia cetti) i damunt d'un arbre gran descansava una Garseta blanca (Egretta garzetta) mentre una Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) volava riu amunt.

Bulbul orfeu (Pycnonotus jocosus)


En una espessa olivera cantava un ocell, era paregut a un estornell, però sens dubte era altra au que jo no havia sentit mai, era un poderós i a la volta melòdic cant que repetia tres voltes la síl·laba tui i la quarta repetició s'allargava en un xicotet crescendo tuiiiii. Per fi vaig trobar al responsable i no era una au menuda, era un exòtic Bulbul orfeu (Pycnonotus jocosus). És més gran que una merla, és originari del sud-asiàtic, viu de Pakistan al sud de la Xina, passant pel subcontinent indi i Indoxina. Es va comercialitzar com ocell de gàbia i una volta amollat aprengué a viure en llibertat com ho han fet a Californià, Florida, a les illes Maurici i també a Austràlia. Alçà el vol per canviar-se d'arbre i el va seguir una femella, crec que este cant anunciava el seu territori i el seu amor, segur que esta parella pensava fer niu molt prompte.


En un taronger vaig vorer una femella de Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla) i dins d’un esbarzer un mascle de Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala). Per un camp ple d’herbes cantava volant el típic Trist (Cisticola juncidis) mentre per tot arreu es veien els Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i els Mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Una Merla (Turdus merula) buscava amagatall per fugir del meu pas tranquil seguida per un grupet de Teuladí  (Passer domesticus) i una parella de Cadernera (Carduelis carduelis) va posar-se dalt d’un xop.

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala)

Dalt dels edificis pegava voltes un bàndol de coloms domèstics (Columba livia domestica) amb les seues ales pintades de vius colors, segur que vigilades de prop per algun colombaire, més dalt planejava un Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) que cada volta més pareixen ser marins renegats que han canviat la mar per les terrasses dels edificis i les restes de peix per tot tipus de llepolies trobades en carrers, patis de col·legi o en femers, fins i tot han après a colpejar amb l’ala alguna una Tórtora turca (Streptopelia decaocto) despistada i menjar-la en un tres i no res.

Blanca (Pica pica)


Quant se n'anaven els gossets de la gespa curta del jardí baixaven a buscar tot tipus d'insectes o granets un grup mixt d’Estornell negre (Sturnus unicolor) i d’Estornell (Sturnus vulgaris), apartats i més tímids un grup de Verderol (Carduelis chloris) pastaven prop dels matolls on cantava un Pit-roig (Erithacus rubecula). On els arbres feien un bosquet més espés, en les branques més altes hi havia un niu de Blanca (Pica pica), també un Pinsà (Fringilla coelebs) menjava al terra i un Todó (Columba palumbus) descansava dalt d’un Salze ploraner (Salix babylonica).



Altre cantaire que anunciava els seus amors era un bonic mascle de Gafarró (Serinus serinus) posat dalt d’una tanca mentre baix, a terra, caminava una Cueta blanca (Motacilla alba) buscant menjar. Totes estes aus comunes, un total de vint-set espècies, esperen que un tranquil passejant baixe al Parc Natural del riu Túria, al costat de sa casa, per ensenyar-li una abundant i propera biodiversitat.

Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.