La marjal dels Moros en hivern

 

Marjal dels Moros

Després dels dies de fred que ens havien dut espècies poc habituals torna la tranquil·litat a la marjal. He visitat diversos indrets de la marjal els dies 8, 11, 14, 19 i 26 de gener, a més del dia 1 i 2 de febrer.


Arpellot de marjal


El dia 8 de gener Arturo Cabos i jo anàrem a la vesprada a realitzar el cens d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) en dormidor, organitzat per la Societat Valenciana d’Ornitologia. Nosaltres als Moros trobarem quatre femelles-joves i un mascle. En aquest mostreig participen els grups: APNAL-Ecologistes en Acció Vinaròs, GER-Ecologistes en Acció, Grup Au d'Ornitologia, Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, SEO/BirdLife, Visit Natura, Xoriguer, FauNatura i la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.


Societat Valenciana d'Ornitologia


Les zones censades per províncies foren:

Castelló: Desembocadura del Riu Sénia, Llacuna de Sant Mateu, Marjal de Peníscola, Prat de Cabanes, Desembocadura riu Millars, Marjal de Nules i Marjal d’Almenara.

València: Marjal del Moro, Marjal del Puig, Marjal de Rafalell i Vistabella, l’Albufera, Marjal de Xeresa-Xeraco (La Safor) i Marjal de Pego-Oliva.

Alacant: Salines de Calp, Salines de Santa Pola, El Fondó d’Elx, Embassament de la Pedrera i Salines de la Mata.

Aquest gràfic resum els resultats.


Resultats del cens de 2021


Tal volta la major sorpresa que he tingut aquests dies ha sigut trobar un Faisà (Phasianus colchicus). Es tractava d’un mascle adult que ben segur és un supervivent dels que amollen els caçadors, que s’ha refugiat a la marjal on vaga fadrí esperant el miracle de trobar una femella. Ben segur que deu ser el mateix exemplar que ja havien vist fa anys, altres companys.


Faisà (Phasianus colchicus)


Fugint de la fresca d’aquests dies es poden trobar espècies poc freqüents a la marjal, com l’Alosa (Alauda arvensis), Calàndria comú (Melanocorypha calandra), Cruixidell (Miliaria calandra), Passerell (Linaria cannabina mediterranea) i el Sit-sit (Emberiza cia).


Sit-sit (Emberiza cia)


Com contava en l’entrada de la marjal d’Almenara, també a Sagunt hi ha hagut molta mortalitat de roquers (Ptyonoprogne rupestris) i de Trist (Cisticola juncidis)

Al Centre d’Educació Ambiental (CEACV) a més de moltes garses i coloms és el nucli del territori d’una parella d’Àguila calçada (Aquila pennata), són un exemplar clar i altre fosc.


Àguila calçada (Aquila pennata)


Els aiguamolls enguany tenen molta aigua, això ens permet gaudir amb Agró blau (Ardea cinerea), Bequeruda (Gallinago gallinago), Blauet (Alcedo atthis), Cabrellot (Podiceps cristatus), Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Fotja (Fulica atra), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Gomet (Ixobrychus minutus), Merita (Vanellus vanellus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-blau (Luscinia svecica), Pit-roig (Erithacus rubecula), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Rascló (Rallus aquaticus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Teixidor (Remiz pendulinus), Tieta (Anthus pratensis), Tieta de muntanya (Anthus spinoletta) i Xerlovita (Tringa ochropus).


Gall de canyar


És de destacar que entre els teuladins de canyar (Emberiza schoeniclus) que tenim a la marjal hi ha un d'ells amb un plomatge poc freqüent, té la cua molt blanca i ens ha dut de cap per a poder identificar-ho, gràcies a Gabi Llorens i Juan A. G. Pertegaz hem arribat a la conclusió que és un atípic Teuladí de canyar.


Teuladí de canyar


Els ànecs que hi ha són els habituals, sense cap novetat, tot i que amb molta varietat d’espècies, aquests dies tenim Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Ascle (Mareca strepera), Coll-verd (Anas platyrhynchos), Cullerot (Spatula clypeata), Sarset  (Anas crecca), Sivert (Netta rufina) i Boix (Aythya ferina).  


Cullerot (Spatula clypeata)


A la platja i al mar es veu Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Garseta blanca (Egretta garzetta), Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).


Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis)


Als horts i camps de conreu que envolten la marjal trobí Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cadernera (Carduelis carduelis), Cagamànecs (Saxicola rubicola), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Cruixidell (Miliaria calandra), Estornell  (Sturnus vulgaris), Estornell negre (Sturnus unicolor), Esplugabous (Bubulcus ibis), grans estols de Gafarró (Serinus serinus), Garsa (Pica pica), Pinsà (Fringilla coelebs), Puput (Upupa epops), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Totestiu (Parus major), Verderol (Chloris chloris) i Xoriguer (Falco tinnunculus).


Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis)


S'han deixat vorer dues espècies de mamífers, Llebre comuna (Lepus granatensis) i Conill (Oryctolagus cuniculus).


Pit-blau (Luscinia svecica)


Sens dubte estem en un oasi de biodiversitat gràcies al fet que estem en un espai protegit i vedat a la caça, hi ha altres espais més grans i que tenen molt més potencial, però on la caça està permesa i això repercuteix en la minva de la biodiversitat. És hora que la ciutadania s'empodere i exigisca a les autoritats la prohibició total de la caça als espais protegits.




La marjal no està lliure d’amenaces ni de greus problemes ambientals, per eixample els residus de plàstic dels cultius que sovint, una volta utilitzats, es deixen enlloc, sense retirar-los a un abocador. Un altre greu problema és l’incivisme d’alguns visitants, el que duen gossos solts que van corrent per tot arreu, molestant a la fauna, fins i tot entrant en zones d’accés restringit. Alguns són tan "espavilats i cívics" que arrepleguen les merdes dels gossets en bossetes i les deixen a qualsevol racó. Xe collons emporteu-vos les bosses o deixeu la merda a l'aire que es degrada ràpidament! També alguns borinots es boten les tanques que protegisquen els millors espais per fer algunes fotos.


Plàstics d'ús agrícola abandonats 


Un altre greu problema és la degradació de les condicions de vida dels llauradors que es veuen obligats abandonar collites per manca de rendibilitat. Està provocat pels preus abusius que imposa  la resta de la cadena alimentaria als productors. Aquest problema té altres conseqüències, s'abandonen terres de conreu, no hi ha relleu generacional. Apareixen una mena de segones residències rurals, casetes per fer-se una paella el diumenge i per plantar quatre carxofes als camps abandonats. Tot això repercuteix en una degradació de les terres, per tant una degradació de la biodiversitat.


Collita de mandarines abandonada


Text i fotos de Rafa Muñoz

 


Aus de les dunes i les mallades

Les Mallades


El 18 de gener vaig fer un recorregut d’observació d’aus per les dunes de la Brava i la Malladeta del Saler, després de passar tant de fred el dia 10 tenia ganes de tornar amb millor oratge i llum per gaudir de les aus d’aquest indret.


Territ tres-dits (Calidris alba)


Al mar hi havia Mascarell (Morus bassanus), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i Territ tres-dits (Calidris alba). A la gola de el Pujol estava a l’aguait d’alguna presa un Blauet (Alcedo atthis).


Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)


A l’estany de El Pujol que està pleníssim d’aigua trobí Coll-verd (Anas platyrhynchos), Picarot (Tringa nebularia), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blau (Ardea cinerea), Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavina capblanca (Larus genei), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Cabrellot (Podiceps cristatus) i Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis).


Busquereta cuallarga (Sylvia undata)


A les dunes i les mallades es veia molt moviment d’aus Xoriguer (Falco tinnunculus), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), Busquereta cuallarga (Sylvia undata), Pit-roig (Erithacus rubecula) i Cagamànecs (Saxicola rubicola).


Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla)


De tornada pel bosc de la Devesa vaig trobar-me Totestiu (Parus major), volaven espantats els flamencs (Phoenicopterus roseus), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Merla (Turdus merula), Senyoreta (Aegithalos caudatus), Garsa (Pica pica) i Verderol (Chloris chloris).


Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala)

Pit-roig (Erithacus rubecula)

Text i fotos de Rafa Muñoz, totes les fotos estan fetes el 18 de gener de 2021. 


Cagamànecs (Saxicola rubicola)


Alta mortalitat d’aus pel fred

Roquer (Ptyonoprogne rupestris), un viu i altre mort de fred


El 15 de gener a la partida torní a la partida de Calamocs, Almenara, per tornar a gaudir de l’Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus). Eixe jovenet no para d’atipar-se de pardalets, va tornar a capturar quatre en un no res, quasi li costava més menjar-los que caçar-los.


Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus)


Al voltant d’on estaven les xicotetes aus no paraven d’alimentar-se, feia fred i necessitaven recarregar l’energia que cremen per calfar els seus cossos, de fets aquests dies es cobren moltes baixes, tot el que no estiga en perfectes condicions de salut i amb certes reserves de greix poden morir.


Tieta (Anthus pratensis)


Hi havia Tieta de muntanya (Anthus spinoletta), Tieta (Anthus pratensis), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus), Estornell negre (Sturnus unicolor), Cueta blanca (Motacilla alba), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-roig (Erithacus rubecula), Pinsà (Fringilla coelebs), Pit-blau (Luscinia svecica) i Cagamànecs (Saxicola rubicola).


Trist (Cisticola juncidis)


De fet aquests dies han mort molts roquers (Ptyonoprogne rupestris), però pitjor l’ha passat el Trist (Cisticola juncidis), han mort més del 90% quan eren un dels ocells més freqüents de les marjals. 


Arpella pàl·lida russa

 

Vaig ser testimoni d’interaccions entre els abundants arpellots de marjal (Circus aeruginosus) que atacaren a l’Arpella pàl·lida russa. Pels voltants també hi havia Àguila calçada (Aquila pennata). El dia 1 de febrer vaig tornar i no trobí l'arpella pàl·lida que deu haver marxat al nord del continent però trobí un mascle d'Arpellot pàl·lid (Circus cyaneus).


Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)


Altres aus que aparegueren eixe matí foren: Coll-verd (Anas platyrhynchos), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Xoriguer (Falco tinnunculus), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Agró blau (Ardea cinerea) i Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis).


Pinsà (Fringilla coelebs)


Text i fotos de Rafa Muñoz. 

XX Cens d’Aus Marines Hivernants al Saler



El 10 de gener vàrem realitzar una nova edició del Cens d’Aus Marines Hivernants a les costes del País Valencià, aquest any féiem la vintena edició. Com altres anys vaig ocupar-me de la platja de El Pujol, al Saler, enguany estiguérem Yanina Maggiotto, Toni Alcocer i jo.


Foto de Yanina Maggiotto


Les condicions climàtiques ha sigut les pitjors des que fem el cens en aquest punt perquè acabava de passar-mos per damunt la borrasca Filomena, anava cap a les Illes Balears. A València teníem una temperatura de 3°, un cel tancat i gris amb núvols baixos, una humitat del 79% i un vent del NW d'entre dos i cinc metres per segon, amb ones de fins a tres metres a causa d'una forta mar de fons. Això va deixar un matí molt fred, amb una mar rebolicada per un fort marejol que reduïa molt la visibilitat. Una mar agressiva que s’havia endut bona part de la primera línia de dunes que contrastava amb la bellesa de vorer totes les muntanyes del voltant nevades.


Paràsit gros (Stercorarius skua)


En aquestes condicions les dades que obtinguérem no foren bones, sols poguérem observar 7 exemplars de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus), 35 Mascarell (Morus bassanus) tots adults excepte un subadult, 8 Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), 11 Gavina capnegra (Larus melanocephalus), 3 Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), 79 Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), 36 Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), 30 Gavinot fosc (Larus fuscus), 3 Paràsit gros (Stercorarius skua), 11 Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) i 1 Cabrellot (Podiceps cristatus).

Aquestes són les aus que observarem a la platja, a la llacuna de El Pujol i volant per la damunt de la Devesa:


Gavina capblanca (Larus genei)


3 exemplars de Gavina capblanca (Larus genei), Tieta (Anthus pratensis), 2 Agró blau (Ardea cinerea), un estol de Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Cagamànecs (Saxicola rubicola), 5 Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis), Xoriguer (Falco tinnunculus) i 1.500 Flamencs (Phoenicopterus roseus) que fugien volant dels caçadors i la seua habitual mascletà de tirs a l’Albufera.




Gràcies als meus companys de cens, als organitzadors Francisco Atiénzar, Elías Gómis i José Santamaría i a la resta de valentes i valents que eixiren a la vora de la mar en un dia amb un clima tan roí.

Text i fotos de Rafa Muñoz. 



Una alosa becuda a la Marjal dels Moros

 

Alosa becuda (Chersophilus duponti)

14 de gener de 2021

L'Alosa becuda (Chersophilus duponti) és un ocell molt peculiar que viu a les planures de les terres altes de les serralades ibèriques. Al País Valencià és una au que manté unes poques parelles al Racó d'Ademús. En 2011 es va estimar que teniem una població d'entre 44 i 47 mascles (C. Pérez-Granados & López-Iborra 2013). En 2019 la població valenciana aniria al voltant dels cinquanta mascles cantors separats en cinc nuclis propers (Cristian Pérez-Granados com. pers. 2019). A Europa només podem trobar-la al nostre país, segons l'II Cens Nacional d’Alosa becuda (2004-2007) la població de l'estat seria de 4.047 mascles cantors (Garsa & Trava 2016).


Alosa becuda (Chersophilus duponti)


L’Alosa becuda és una au sedentària que en certs moments, quan tenim clima advers poden fugir dels seus territoris. Un d’eixos moments l’acabem de viure aquests dies a conseqüència de la tempesta Filomena, que ha cobert de neu bona parta de l’interior valencià. Això ha provocat que alguns ocells hagen de fugir i cercar terres lliures de neu per poder trobar aliment. De fet és la segona volta que es detecta una becuda a les zones costaneres de les comarques centrals. El dia 13 de gener, Andrés Balfagon va trobar-ne una a la Marjal dels Moros. L’endemà he pogut acostar-me i al costat de Joan Balfagon i Jesús Carrión he pogut observar-la, després també l’ha trobat Angel Bereje.


Pit-blau (Luscinia svecica)

Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis)


Altres espècies poc freqüents també han cercat refugi a la Marjal dels Moros, aquests dies hi ha un Estornell rosat (Pastor roseus) que trobà Jesús Carrión el dia 10 i altres ocells que normalment no trobaríem a la marjal i que aquests dies ens visiten, són la Calàndria comú (Melanocorypha calandra), l’Alosa (Alauda arvensis) o el Sit-sit (Emberiza cia).


Roquer (Ptyonoprogne rupestris)

Roquer (Ptyonoprogne rupestris)

A pesar que estem al costat de la mar hui hi havia zero graus, per tant teníem una lleugera gelada. Aquest fred provoca la pràctica desaparició dels insectes i algunes espècies insectívores com el Roquer (Ptyonoprogne rupestris) passen gana, això provoca que els exemplars més dèbils poden morir de fred a les nits. També afecta espècies menudes com el Trist (Cisticola juncidis) que pràcticament han desaparegut de la marjal.


Blauet (Alcedo atthis)

Sarset (Anas crecca)


Text i fotos de Rafa Muñoz 2021.

Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus)


Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)

Dormidor comunitari de cuetes a Meliana

 

Cueta blanca (Motacilla alba)


12 de gener de 2021

La Cueta blanca (Motacilla alba) és una au prou comuna perquè sap aprofitar les oportunitats que li ofereix la proximitat a les viles, els camps i els bassals per nodrir-se, criar o dormir. És una espècie reproductora per tota la península Ibèrica, però a l’hivern venen molts exemplars centre europeus fugint de la baixada de temperatures. És un migrador parcial, principalment presaharià, les aus més meridionals són pràcticament sedentàries mentre que les que tenen una distribució més al nord, són totalment migradores (BERNIS, 1971; CRAMP, 1998). És l’època freda quan s’ha documentat la utilització de dormidors comunitaris o (DAVIES, 1982).


Plaça interior de Meliana on es troba el dormidor de cueta, foto de David Muñoz


Aquesta és la xicoteta crònica de l’accés de 618 cuetes a un dormidor comunal a la vila de Meliana, a l’Horta Nord, el 12 de gener de 2021. Per dormir trien una plaça interior entre edificis de cinc alçades, que està tancada per tres costats, deixant un costat obert per respectar l’accés a l’Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia, malgrat que un dels edificis s'amuntega damunt mateix de l’ermita. Al centre de la placeta interior asfaltada hi ha tres ficus (Ficus sp.) de fulla menuda, tal volta siguen Ficus de Bailey (Ficus macrophylla) que creixen pegats a tres fanals.


Cueta blanca (Motacilla alba)


Aquest indret té algun atractiu singular per a les cuetes a l’hora de cercar un lloc on passar la nit. Trien tres arbres amb un fullatge espés que també deu ajudar a mantenir la temperatura a la volta que dóna protecció davant possibles predadors. També deu ajudar que en estar els arbres pegats a fanals, augmenten la temperatura, en estar ubicats dins d’una plaça tancada per alts edificis, estan protegits del vent.

La posta de sol d’eixe cap vespre fou a les 17:41 hores, encara amb llum al cel començaren a aparéixer les primeres cuetes dotze minuts després, la primera aparagué a les 17:53 hores. El protocol d’aproximació sempre era el mateix, primer s’aturaven en la barana dalt de les terrasses, semblaven comprovar que baix tot estava correcte i es deixaven caure volant per entrar dins del fullatge. Els primers 10 minuts sols baixaren vint-i-quatre cuetes. El ritme d’arribades va créixer i els següents deu minuts, entraren 65 exemplars més, fins a les 18:13 minuts.


Cueta blanca (Motacilla alba)


Els següents minuts foren un incessant renou de cuetes que repetien el protocol d’aproximació i es deixaven caure als arbres. Vaig fer un frenètic comptatge de les cuetes que entraven a dormir, fixant la vista als tres arbrets que no faran més de quatre metres d’alçada. Fins a les 18:26 entraren 529 exemplars més, el total de cuetes que entraren a dormir eixa nit foren 618 cuetes.


Cueta blanca (Motacilla alba)

Mentre’s tant han passat algunes coses, davant d’eixa abundància d’ocells, a les 18:09 ha aparegut un Xoriguer (Falco tinnunculus) i aviat ha entrat un altre. Després d’un xicotet revol entre ells, sense parar de cridar, s’han reconegut i han començat la caça, sospite que cooperativa. Volaven en paral·lel, dalt de les terrasses on s’acumulen les cuetes, realitzaren alguns picats i en un d’ells va desaparéixer un dels predadors. Pense que havia tingut èxit i va agafar un àpat abans de dormir. L’altre Xoriguer sembla que no va tindre sort i ha continuat els intents de cacera fins que s’ha anat a dormir sense premi.

En els quaranta minuts que hem observat aquesta xicoteta història de cuetes, han aparegut altres aus. Volant per damunt han passat estols d’estornells i teuladins cap al sud i un Esplugabous (Bubulcus ibis) al nord. A la plaça també han revolat una Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i un Mosquiter comú (Phylloscopus collybita).


Dormidor a Melinan, foto de David Muñoz


Hi ha algunes publicacions que documenten els dormidors comunitaris de cuetes, un a Madrid a la plaça de Compte Casal, de Javier Grijalvo a l’Anuari Ornitològic de Madrid (1996).

A l’Anuari Ornitològic de les Illes Balears (2008) hi ha un article de Steve Nicoll i José Luís Martínez que calcularen un màxim de 29.220 cuetes dormint a l’Aeroport de Mallorca entre octubre de 2006 i abril de 2007.

(http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/anuariGob/index/assoc/AOB_2008/v23p017.dir/AOB_2008v23p017.pdf;jsessionid=5AE893F2C1DCCBF35DF35FD751341D48).


Detall del dormidor de cuetes a Meliana, prop del focus, foto de David Muñoz


En YouTube hi ha un vídeo d’aquest mateix gener de 2021, a Talavera de la Reina (Toledo), prou paregut a l’observació de Meliana, perquè les cuetes entren a dormir a un pi, al costat d’un fanal dins d’una plaça. https://youtu.be/fhp3TOlY9p4

Text i fotos de David Muñoz i Rafa Muñoz 2021.