XXI CAMILCV, les nostres aus marines

 

Morell de mar negre (Melanitta nigra), Arxiu RMiB

XXI CENS D’AUS MARINES HIVERNANTS AL LITORAL DEL PAÍS VALENCIÀ, 2022

Dissabte 8 de gener de 2022

Un any més anàrem la gola del Pujol Yanina Maggiotto i jo per a censar les aus marines hivernants. Com sempre, el segon dissabte de gener, entre les 8:30 i les 11:30 hores, estiguérem contant totes les aus i mamífers que utilitzen la franja costanera del nostre Mediterrani. Des de 2008 ja són uns anyets que ens coordinem els ornitòlegs de dalt a baix del país, a més enguany tinguérem sort que no patirem fred.

Collage RMiB

En total hem mostrejat 17 punts del litoral del País Valencià. Els 69 voluntaris que hi participarem varem vorer un total de 12.877 aus, de 19 espècies diferents. L’espècie més abundant va ser la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), de la qual contarem 7.126 exemplars. Després li seguirem el gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), amb 1.880 ex., i la gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) que tingué un total de 1.333 ex.

Localitats censades

Nosaltres contarem un total de 705 aus al parc natural de l’Albufera de València, en concret en la desembocadura de la gola del Pujol. En el nostre punt de mostreig la baldriga balear també va ser l’au més abundant, li seguia el mascarell (Morus bassanus), mentre que la tercera espècie més freqüent va ser gavinot argentat.

Baldriga balear, Arxiu RMiB

De les aus marines menys habituals, al Saler trobarem conc ànecs blancs (Tadorna tadorna) i l’única gavina capblanca (Larus genei) que va eixir en totes les localitats de cens.

Paràsits gros (Stercorarius skua), Arxiu RMiB

El nostre va ser el punt de cens que més varietat d’espècies marines localitzà, un total de dotze. Gaudirem amb aus poc freqüents com 6 paràsits gros (Stercorarius skua) i amb un morell de mar negre (Melanitta nigra).

Cucut reial (Clamator glandarius), Arxiu RMiB

Les aus no marines també ens donaren una sorpresa, Yanina es girà un moment d'esquena al mar i trobà un cucut reial (Clamator glandarius), mentre passava volant direcció nord, seguint la línia costanera. Mai havíem vist tan prompte aquest migrador transsaharià, sens dubte es nota el canvi climàtic, cada volta fa menys fred i les aus migratòries com tenen pressa per a reproduir-se, cada volta tornen més aviat.

 

Font:

ATIÈNZAR, F., GOMIS, E., SANTAMARÍA, J. Eds. (2022). “XXI CENSO DE AVES MARINAS INVERNANTES EN EL LITORAL DE LA COMUNIDAD VALENCIANA 2022”

Mascarell, Arxiu RMiB

UN POC DE PROTECCIÓ: MÉS POLLETS VIUS

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) 

Nosaltres que ens creiem fills d’un o de molts déus molt sovint oblidem que la resta d’éssers vius també ho són. Si no creus en deus també hauries de respectar-los, són els nostres germans. Gràcies a la pandèmia ens hem tancat tota la primavera i les aus de la Devesa del Saler han notat la tranquil·litat i enguany tenim més postes que mai. En deixar-nos eixir tornarem a ocupar-ho tot però l’Ajuntament de València posà unes estaques unides per una grossa soca per deixar un trosset de terreny lliure als nius.

 Estany del Pujol

Un passeig pel voltant de l’estany del Pujol permet vorer l’èxit reproductor d’espècies com la Mongeta (Sternula albifrons), el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) o la Camallonga (Himantopus himantopus).

Camallonga (Himantopus himantopus) i el seu pollet

Altres aus es poden trobar al llac artificial com una Gavina capblanca (Larus genei) i dues parelles de Cabrellot (Podiceps cristatus), Ànec blanc (Tadorna tadorna) o els més abundants coll-verds (Anas platyrhynchos).

Mongeta (Sternula albifrons)

Creuant la gola del Pujol cap al nord trobem altra zona tancada per regenerar l’única duna que es va salvar de la urbanització salvatge de finals dels anys seixanta del segle passat, el muntanyar del Pujol. Allí viuen com sempre ho han fet la cada volta més escassa i encara espècie cinegètica Tórtora (Streptopelia turtur), un altra que també ens té molta por, amb tota la raó del món, “gràcies” als caçadors és la Perdiu comuna (Alectoris rufa).

Gola del Pujol

Duna del Pujol

Molts més ocells viuen en aquests racons protegits, quan la duna del Pujol es deixa véncer per matolls salins i per flors singulars podem trobar aus com la Cadernera (Carduelis carduelis), el Gafarró (Serinus serinus), Trist (Cisticola juncidis) o la Cogullada vulgar (Galerida cristata).

Perdiu comuna (Alectoris rufa)

Papamosques gris (Muscicapa striata striata)

On la duna tapa al vent salat que ve de la mar creix una espessa pineda, allí trobarem Primavera (Periparus ater), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Estornell negre (Sturnus unicolor), Todó (Columba palumbus), Cucut (Cuculus canorus bangsi) o Papamosques gris (Muscicapa striata striata).

Gavina capblanca (Larus genei)

Pollet de corriolet camanegre

Text i fotos de Rafa Muñoz 2020

Pollets de mongeta

LES AUS DE LES PLATGES SALVATGES DE VALÈNCIA

30 de desembre de 2018.

Territs variants i darrere cinc Fusell de mar.

Al sud de terme de València, dins del Parc Natural de l’Albufera de València, entre la Gola del Pujol Nou i la Gola del Perellonet tenim les platges més naturals de la província de València, en aquests cinc kilòmetres d’arenes blanques i fines sense cap construcció durant l’hivern es refugien un bon grapat d’aus que busquen gaudir de la suficient tranquil·litat per a poder cercar el seu aliment. De nord a sud es troben les platges de la Malladeta, la de l’Alcatí i la de la Punta. Les goles són canals artificials construïts per regular el nivell de les aigües de l’Albufera mitjançant un sistema de comportes, hi ha cinc però fins al segle XIX a l’Albufera sols hi havia una gola natural que estaria aquí entre la platja de l’Alcatí i el Perellonet.

Part del grup de Territ variant i dos Fusell de mar

En aquest indret les platges són estretes perquè l'espenta de sediments que fan les ones i el vent de llevant alcen unes dunes prou altes que estan fixades per una vegetació adaptada a suportar la salinitat i el vent. Cap a l’interior aquestes primeres dunes donen pas a una depressió on es troben les mallades, aquestes depressions s’inunden temporalment i permeten el creixement d’una vegetació helofítica on destaca l’espigat senill (Phragmites australis), aquí l’acció del vent encara és molt forta no deixa créixer arbres.

Estol de Territ variant 

Quan s’allunyen del mar els matolls comencen a guanyar en grandària i donen protecció a la primera línia d’arbres on es troben els pins blancs (Pinus halepensis Miil) i alguns peus de pi roig (Pinus sylvestris) que creixen torts cap a l’oest intentant protegir les seues fulles d'agulla del vent que arrossega sal, els pins de segona línia de seguida comencen a guanyar alçada i densitat i donen pas a la selva mediterrània del Saler coneguda com la màquia, aquí els arbusts escleròfils de fulla perenne es tanquen impedint el pas, dins trobem coscolls (Quercus coccifera L.), margalló (Chamaerops humilis L.), murta (Myrtus communis L.), arç negre (Rhamnus oleoides L.), Camamilla borda (Helichrysum stoechas L.), falsa olivella (Phillyrea angustifolia L.), l’enfilador arítjol (Smilax aspera L.) gràcies al seu fruit es fa la tradicional beguda sarsaparrella, el llentiscle (Pistacia lentiscus L.) el seu fruit és molt apreciat pels estornells que venen aposta sols per consumir-lo o l’aladern (Rhamnus alaternus L.). És tot un goig passejar pels camins que duen pel Pla de la Sanxa fins al casal d’Esplai i després eixir a la platja per arribar fins a la reserva de la Punta.

Volant territs tres dits i a la platja Territ variant

A les platges durant l’hivern troben descans, aliment estols d’aus limícoles, l’espècie més abundant és el Territ variant (Calidris alpina), descansaven 705 exemplars fugint de les tirades que es fan el diumenge, si hi haguera tranquil·litat estarien alimentant-se als camps entollats, els acompanyaven 23 Territ menut (Calidris minuta), 18 Fusell de mar (Pluvialis squatarola).

Aus limícoles descansant a la platja.

Ben prop hi havia dues espècies que troben el seu aliment a les platges, la més nombrosa era el Territ tres-dits (Calidris alba) que és un ocell hivernant a les nostres platges del que vaig comptar 182 exemplars i el resident i cada volta més escàs Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un grupet de 6 ocells rebuscaven entre la sorra el seu aliment.

Grup total de limícoles ajuntant diverses fotos per permetre el recompte d'exemplars

A la mar vaig trobar un mínim de 26 exemplars de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), un grupet de 5 Morell de mar negre (Melanitta nigra) mentre que volant es veia algun exemplar de Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) i de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) a més de dos grups de 30 i 34 exemplars de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus).

Morell de mar negre (Melanitta nigra)

Tots aquests valors són suficients per a recomanar-vos una passejada ornitològica i mes si els dies d’hivern estan temperats per un anticicló que evita l'aire, aplana la mar i deixa que el sol escalfe el cos del naturalista que vulga gaudir de l’hivern de costa salvatge valenciana.

 Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.