Incendi a Rafalell i Vistabella

 

Marjal cremada

El dissabte 23 de gener es va produir un incendi a la marjal de Rafalell, al terme de Massamagrell, darrere del centre comercial del Manar, per sort en poques hores els bombers del Consorci pogueren controlar-ho i a les 21 hores estava apagat. Aquest espai pateix freqüents incendis, en febrer de 2015 hi hagué un molt greu que obligà a tallar la V-21 que cremà 12 hectàrees, entre 2010 i 2015 es va cremar tres voltes més, tot un desgavell per a un espai inclòs al Catàleg de Zones Humides del País Valencià.

Aguilot comú

El 31 de gener vaig anar per comprovar com l'havia afectat i per sort vaig comprovar que es va produir al costat de la via de servei i no afectà les millors zones. Per sort la natura sap aprofitar les desgràcies, en el lloc cremat caçava un Agró blau (Ardea cinerea) mentre un Aguilot comú (Buteo buteo) estava a l'aguait d'una presa prop de les cendres.

Marjal de Rafalell i Vistabella, al terme de València

A la platja es veia prou moviment de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i una altra Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) jove, completaven un grupet de Territ tres-dits (Calidris alba) i Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii). Al mar hi havia Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) i Mascarell (Morus bassanus).

Todó

En la part de la marjal prop de la mar, a primera hora hi havia prou moviment d'Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) buscant alguna presa. Al terme de Massamagrell les aus menudes s'alimentaven per combatre el fred, vaig veure Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), grups de Cadernera (Carduelis carduelis), els freqüents cagamànecs (Saxicola rubicola), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Estornell negre (Sturnus unicolor), Gafarró (Serinus serinus), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-roig (Erithacus rubecula), Rossinyol bord (Cettia cetti), Tieta (Anthus pratensis), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Garsa (Pica pica), Totestiu (Parus major), Verderol (Chloris chloris), Xoriguer (Falco tinnunculus) i algun Conill (Oryctolagus cuniculus) despistat.

Lluer

Als tolls es veia moviment de Coll-verd (Anas platyrhynchos), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Garseta blanca (Egretta garzetta), Polla d'aigua (Gallinula chloropus) i Sarset (Anas crecca). La principal sorpresa del matí fou trobar un grupet de 8 exemplars de Lluer (Spinus spinus) que s’alimentaven entre els tamarits.

Grupet de lluers

Text i fotos de Rafa Muñoz.

Lluer a Rafalell i Vistabella

Hivern al Carraixet, Alboraia

 

Desembocadura del barranc del Carraixet, Alboraia

Al darrer tram del barranc del Carraixet, dins del terme d’Alboraia, aquest febrer ha estat sense novetats, mentre ens acostem al final de l’hivern i esperem l’inici del pas migratori. En total he observat 59 espècies d’aus.

Corba marina emplomallada al mig, entre quatre corbes grosses

El 21 de gener a les esculleres de Port Sa Platja descansaven dos exemplars joves de Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) mentre que de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) ja es veien adults en plomatge nupcial.

Corba marina grossa

Es pot destacar que el dia 27 de gener ja hi havia mascles de Gafarró (Serinus serinus) cantant, en període de cel, uns altres que tenen pressa en trobar parella i fer niu. Sols he observat un, un “trist” Trist (Cisticola juncidis), aquesta espècie és insectívora i els dies de fred que dugué Filomena no ha trobat menjar, en ser tan menuts i no tindre reserves de greix han mort quasi tots.

Fotges, una amb el plomatge amb taques blanques

El 17 de febrer ja hi havia tres parelles de Fotja (Fulica atra) covant, tenen pressa per tirar endavant als seus pollets. Una Garsa (Pica pica) duia material per enllestir el seu niu. Entre les aus menys freqüents d’eixe matí trobí un Oroval (Ardeola ralloides) i dos ex. de Rascló (Rallus aquaticus) que més res és molt difícil d’observar gràcies als seus costums de no allunyar-se massa de la protecció de la vegetació palustre.

Bequeruda

La resta d’espècies foren les espècies habituals: 3 Agró blau (Ardea cinerea),  3 exemplars de Bequeruda (Gallinago gallinago), un Blauet (Alcedo atthis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis), Cadernera (Carduelis carduelis), Cagamànecs (Saxicola rubicola) i 95 Coll-verd (Anas platyrhynchos).

Seguint un repàs del llistat trobem Colom domèstic (Columba livia domestica), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Esplugabous (Bubulcus ibis), Estornell (Sturnus vulgaris), Estornell negre (Sturnus unicolor), 8 Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Garseta blanca (Egretta garzetta), Merla (Turdus merula), 31 ex. de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), un màxim de 49 ex. de Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Pit-roig (Erithacus rubecula), Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Rossinyol bord (Cettia cetti) i un màxim de 29 ex. de Territ tres-dits (Calidris alba) el dia 17 de febrer.

Esplugabous

Altres espècies foren: Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Tieta (Anthus pratensis), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Totestiu (Parus major), Verderol (Chloris chloris), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) i Xoriguer (Falco tinnunculus).

També tenim un pòquer de gavines, aquests dies es pot trobar entre la platja i el barranc; Gavina capnegra (Larus melanocephalus), Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).

Horta d'Alboraia a la partida de Savoia

De les aus exòtiques vaig vorer les espècies habituals: sis exemplars d’Ànec mut (Cairina moschata), una Oca (Anser anser domesticus), Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) i Cotorra grisa (Myiopsitta monachus).

Text i fotos de Rafa Muñoz

GAUDIR DE LES AUS MARINES A CULLERA

 

Paràsit gros (Stercorarius skua)

10 de desembre de 2020

Tots els anys per aquestes dates intente acostar-me al far de Cullera per a observar aus marines. Aquest mes sol ser el que millors observacions deixa, en general els mesos d'hivern són els millors, però en desembre es veuen molt bones quantitats de baldrigues i algunes espècies menys habituals.

El far domina el cap de Cullera, està situat dalt d'un penya-segat a 22 sobre el nivell del mar, des d'eixe indret es pot vorer tot el Golf de València, del Desert de les Palmes al nord fins al Montgó, al sud. Aquesta instal·lació es va encendre per primera volta l'any 1858 per assenyalar el cap situat al centre del golf i el port. Fa pocs mesos que s'ha habilitat un camí de baixada pel vessant i han posat dos cartells convidant a l'observació d'aus. La baixada que han habilitat es queda curta, nosaltres preferim anar baix mateix del far i per arribar-hi cal caminar entre grans pedres, amb cura de no caure. Per cert, els rètols els ha fet el company Virgili Beltrán d'ACTIO Birding i les espectaculars fotos que ha emprat les ha fet, l'amic Víctor París.

El mes de juliol arribaren a un acord cessió del far entre el propietari, el Ministeri de Foment, encapçalat per José Luis Ávalos, i l'alcalde de Cullera; Jordi Mayor. Un suggeriment: no costaria gens ni mica obrir un accés de vianants a la parcel·la per poder observar aus marines sense haver de botar pedres.

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

En arribar vaig trobar a un company que no coneixia personalment, Jesús Carrión. El dia estava cobert de núvols i bufava vent de ponent moderat, però baix del far s'estava molt bé i sense passar fred. La cosa començà a animar-se; diferents grups de Baldriga balear (Puffinus mauretanicus) es menjaven a nord i a sud, no massa lluny de la costa, algunes descansaven posades en l'aigua. En total sumarien uns 500 exemplars que al llarg del matí foren canviant de lloc fins que trobaren un banc de peixos, enfront del port de Cullera, llavors començà la pesca. Donaven voltes volant per damunt del banc de peixos i es llançaven a l'aigua en un curt picat, després feien un curt busseig darrere de les seus preses. Els acompanyaven uns 12 exemplars de Mascarell (Morus bassanus) que volaven més amunt que les baldrigues i feien uns picats més espectaculars.

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Al llarg del matí entre els diferents grups de baldrigues balears endevinarem un mínim de dos exemplars de Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan). Tota estona tinguérem ben prop del far una Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis) i, més lluny, també hi havia Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo).

Mascarell (Morus bassanus) 

En acostar-se el migdia començaren a passar algunes barques de pesca cap al port. La més gran duia un gran seguici d'aus que es barallaven per aconseguir els descarts de peix. Els més nombrosos eren els gavinots argentats (Larus michahellis), però també hi havia Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavinot fosc (Larus fuscus) i un Paràsit gros (Stercorarius skua) que intentava furtar el seu esmorzaret.

Agullat gros (Gavia immer) en plomatge d'estiu a Islàndia

L’alegria del matí ens la donà un preciós adult d’Agullat gros (Gavia immer) que es dedicava a fer llargues immersions per cercar aliment. Eixe matí afegirem al nostre quadern un estol de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i exemplars de Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) fent els seus típics picats per atrapar peixets. Entre les roques també teníem; Roquer  (Ptyonoprogne rupestris), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros) i Estornell (Sturnus vulgaris).

Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis)

Accessos i aparcaments al far de Cullera: 39.186185,-0.217236

El Montgó

Text i fotos de Rafa Muñoz.

 

Vaixell seguit de gavines i baldrigues

Coordenades del Far de Cullera 39.186185,-0.217236

 

 

XALOC, TORTUGUES I AUS A LA PLATJA DEL SALER

Tortuga babaua (Caretta caretta)

El passat 29 de juliol, una femella de Tortuga babaua (Caretta caretta) va eixir a la nit a la platja de Cap Blanc, a Cullera. Va pondre 85 ous en un niu excavat en l'arena, 17 ous es van traslladar a les incubadores de la Fundació Oceanogràfic i la resta, un total de 68, es van soterrar en una platja protegida del Parc Natural de l'Albufera pròxim al Parador del Saler. És la sisena posta d'ous de tortuga babaua que es registra al País Valencià en els últims catorze anys.

L'objectiu de traslladar els ous i tornar a soterrar-los és impregnar-los amb les peculiaritats ecològiques de les platges valencianes perquè en el futur tornen a pondre a les nostres platges. El canvi de platja es va fer perquè ben segur que d’haver-los deixat a la platja de Cullera haguera significat la pèrdua de tota la posta a més que haguera dificultat la custòdia del niu.

Territ tres-dits (Calidris alba)

La data probable del naixement de les tortugues estava prevista a partir de l'11 de setembre i per això la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica promou un campament de voluntariat per a la custòdia del niu fins a l'eclosió dels ous. 

25 de setembre de 2020 Parador del Saler: aquest matí han eixit del niu les sis primeres tortuguetes, l'eclosió comença, en els pròxims dies aniran eixint la resta.

26 de setembre de 2020 Parador del Saler: hui han eixit 13 tortuguetes més. 

27 de setembre de 2020 Parador del Saler: Hui han eixit les darreres tortuguetes, set en total. S'ha obert el niu i han comprovat que la resta d'ous que quedaven no estaven fecundats. En total al niu de la platja han eixit un total de 26 tortuguetes.

Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 

L’ONG Xaloc ha sigut l'entitat autoritzada per a la gestió del voluntariat i del Campament Tortuga 2020 amb l'objectiu d'assegurar la supervivència de la major part dels ous a més de donar a conéixer aquest esdeveniment i l’espècie als mitjans de comunicació i als visitants del Saler.

Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii)

El dia 15 vaig participar en la custòdia del niu durant tota la jornada, enguany per culpa de la pandèmia no ens podem quedar a les nits. Ha sigut el meu tercer Campament Tortuga i us puc assegurar que és una activitat que permet aprendre als participants de la resta de voluntaris i voluntàries, de tots els organitzadors de Xaloc a més de poder gaudir de la biodiversitat que envolta al niu, a la platja més salvatge de tot el País Valencià.

Territ tres-dits (Calidris alba)

Hui dia 16 de setembre els 17 ous que estan en les incubadores de l'Oceanogràfic comencen a eixir, presumiblement els ous del niu de la platja ho faran cap al dia 26 de setembre.

Niu de tortugues amb protecció

En la jornada del 15 de setembre, de 9 a 21 hores, vaig observar des de la platja 2 Parpalló (Riparia riparia) migrant seguint la línia costanera, Xatrac d'albufera (Sterna hirundo), 91 Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), 8 Corriolet (Charadrius dubius), 4 Corriol gros (Charadrius hiaticula), 18 exemplars de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i un d’ells amb un peu amputat.

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

2 Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis), 16 Territ tres-dits (Calidris alba), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), 3 Esplugabous (Bubulcus ibis), 8 Agró blau (Ardea cinerea) que entraren directes de la mar, venien de l’est, un exemplar de Gavina capnegra (Larus melanocephalus) amb un peu amputat, 24 Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), 3 Gavinot fosc (Larus fuscus), Oroneta (Hirundo rustica), 2 Todó (Columba palumbus), Garsa (Pica pica) i 4 Siglot cantaire (Numenius phaeopus).

Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis)

Com els voluntaris ens fixem en tot trobarem una Mosca caçadora (Asilidae sp.) que s'acostà al campament i es va parar en una de les canyes que ajudava a suportar el tendal de la tenda de campanya, duia enganxada per l'esquena un mascle de Vespa comuna (Vespa vulgaris) aparentment mort.

Mosca caçadora (Asilidae sp.) i Vespa comuna (Vespa vulgaris)

Aquesta mosca lladre és un Asílid que pertany a família de dípters braquícers. És un depredador, tant els adults com les larves, que s'alimenta de molts altres insectes. Aquests animalons es reconeixen pel seu aspecte allargat i perquè tenen una probòscide (òrgan vocal semblant a una trompa) rígida i còrnia que està adaptada per a perforar la quitina de les seues preses. La caçadora injecta a les seues víctimes un fluid salivar que conté enzims que primer les maten o paralitzen immediatament. Això li permet realitzar una digestió externa i, després, absorbir el contingut dissolt dels teixits blans. Segons el “Catàleg dels Díptera d'Espanya, Portugal i Andorra (Insecta), en la península Ibèrica” a la península hi ha registres de 212 espècies, una bona mostra la biodiversitat que tenim.

Gràcies a Xaloc i als voluntaris per l’experiència!

Text i Fotos de Rafa Muñoz