Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris grua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris grua. Mostrar tots els missatges

OBSERVACIONS DEL MES DE DESEMBRE.


1 de desembre, Marjal dels Moros.

Fusell (Pluvialiis apricaria) i Merita (Vanellus vanellus)

Vaig començar el mes a la marjal dels Moros, amb les primeres pluges va augmentar el cabal dels estanys i tornaren molts dels ocells habituals, per senyalar alguns dir-vos que a la llacuna dels xatracs es veien 50 Merita (Vanellus vanellus), uns 400 Sarcet (Anas crecca) i 8 Fusell (Pluvialiis apricaria). Del total de 33 espècies observades em va sorprendre trobar encara en ple hivern una Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum).


15 de desembre, Desembocadura del riu Millars i grau de Borriana.

Gavinots argentats i gavina corsa.

Es va tornar a detectar la gavina de Delaware a Borriana, s'observava regularment tots els hiverns des de l'any 2005 quan la van trobar els germans Bort al Clot de la Mare de Déu de Borriana. No vaig tindre sort perquè es meneja molt entre el grau de Castelló i la marjal de Quartell però vaig aprofitar per a practicar l'apassionant exercici d'identificar gavines amb la complexitat dels seus plomatges.

Vaig vorer 25 Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), 12 Gavina corsa (Larus audouinii), 20 Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), 10 Gavina vulgar (Larus ridibundus) i 5 Gavinot fosc (Larus fuscus).

Desembocadura del riu Millars

Després vaig anar a conéixer altre lloc interessant, la desembocadura del riu Millars on l'any 2008 es va fer un projecte d'adequació ambiental i construïren uns observatoris i es va senyalitzar un recorregut circular. En el tram final del riu que té un llit molt ample hi ha aigua tot l'any en unes llacunes, açò permet trobar una ampla varietat d'espècies, per això aquest espai es va incloure al catàleg de zones humides el 2002, a la Xarxa Natura el 2000, i es va declarar LIC i ZEPA, també va ser declarat Paisatge Protegit del País Valencià el 2005.

El dia parava molt gris i ventós el que no afavoria l'observació d'ocells, només vaig detectar Puput (Upupa epops), Collverd (Anas platyrhynchos), Tieta (Anthus pratensis), Aguilot comú (Buteo buteo), Soliguer (Falco tinnunculus), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Estornell negre (Sturnus unicolor), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Agró blau (Ardea cinerea), Teuladí (Passer domesticus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Gafarró (Serinus serinus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Blanca (Pica pica) i Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).


19 de desembre, platja de Pinedo.

Gavinots argentats, gavina vulgar i gavina capnegra

El fort temporal de llevant a mitjan mes amb ones de 4 metres va engolir bona part de les platges del sud de València i vaig aprofitar per a acostar-me a Pinedo on quedava l'únic tros de sorra lliure de la força de les ones i per tant allí descansaven les aus costaneres. 

6 Territ tres-dits (Calidris alba) i  2 Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Vaig observar 20 Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), 9 Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) que devien ser tots els ocells que hi ha hivernant en les platges del sud de València, 15 Territ tres-dits (Calidris alba), 58 Gavina capnegra (Larus melanocephalus), 2 Gavina corsa (Larus audouinii), 13 Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i 39 Gavina vulgar (Larus ridibundus).

Grup de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis)


20 de desembre, Albufera de València.

Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)

Començava a amainar el fort temporal i vaig anar a les platges del Saler per conéixer de primera mà com havien aguantat la força de la mar i buscar animals morts arrossegats a la platja. 

Passeig marítim de la platja de la Garrofera

En arribar a l'estany del Pujol trobí 13 Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis), després vaig fer un recorregut circular, anada per la platja de la Malladeta i la tornada per dins de la Devesa del Saler. Em va sorprendre trobar molts peixos morts i cap ocell marí. Dels peixos els més nombrosos eren unes enormes anguiles (Anguilla anguilla) però també hi havia llises (Mugil cephalus) i fins i tot un gran tros d'un tipus de poliestiré que devia subjectar alguna boia i que estava colonitzat per un grapat de clòtxines (Mytilus galloprovincialis).

Anguila (Anguilla anguilla) 

Desembocadura de la Gola de El Pujol

Acabí la jornada al Racó de l'Olla on destacaré la presència de 15 Picarot (Tringa nebularia), uns 300 Sarcet (Anas crecca), 58 Camallonga (Himantopus himantopus) i 10 Ànec blanc (Tadorna tadorna).

platja de la Malladeta 


22 de desembre, desembocadura del barranc del Carraixet.

Territ tres-dits (Calidris alba)

Prop de la vora i amb una mar prou rebolicada es podien vorer un grup d'uns 59 Morell de mar negre (Melanitta nigra) mentre a la platja hi havia un grup de 58 Territ tres-dits (Calidris alba). 

Morell de mar negre (Melanitta nigra)

Al llit del barranc destacaré la presència d'una nova espècie exòtica, es tractava d'una femella de Tito reial (Pavo cristatus) que ben segur ha fugit d'una propera alqueria convertida en orxateria i que entre els seus reclams publicitaris té la presència d'aus domèstiques soltes dins d'un recinte tancat.

Tito reial (Pavo cristatus)


26 de desembre, parc de la Canaleta, Mislata.

Bulbul de bigoti vermell (Pycnonotus jocosus)


Per acabar l'any ornitològic vaig anar a l'última eixida organitzada per la Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO) al parc de la Canaleta, Mislata. Guiats per Pedro A. Del Baño ens ajuntarem 8 aficionats a les aus per observar-les al major parc d'aquesta localitat que té la densitat més grossa de població de l'estat espanyol amb 19.032,6 habitants per kilòmetre quadrat. A escala mundial fins i tot supera a ciutats com Shanghai o Tokio. Amb tanta densitat humana ací destaquen les aus exòtiques.

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)

En un curt recorregut observaren un bon grapat d'espècies, el principal objectiu era trobar algun Bulbul de bigoti vermell (Pycnonotus jocosus), a Mislata crien dues parelles i era un ocell que jo no havia vist mai, es va fer de roger però acabant l'eixida es van deixar vorer dos exemplars. A més gaudirem a pocs metres de distància d'un Periquito (Melopsittacus undulatus) que acompanyava un grup de teuladí i 20 Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).





Periquito (Melopsittacus undulatus)


Crònica i fotos de Rafa Muñoz 2016.

DESEMBRE A L'ALBUFERA; PERELLONÀ I CAÇA

12 de desembre de 2016.

Camp inundat i 875 Picaports (Plegadis falcinellus) volant.

Per fi van caure les pluges i amb l'augment del nivell de les aigües es van poder inundar els camps del voltant de l'albufera de València. Després de la collita de l'arròs al mes d'octubre cal deixar descansar la terra, per això al novembre s'inunden els camps, aquest procés és conegut com la perellonà. És a les hores quant la superfície inundada arriba a acostar-se a l'extensió que va tindre l'albufera a principis del segle XVIII, unes 13.900 Ha. Avui l'extensió del llac de l'albufera oscil·la en funció del nivell de l'aigua entre 1.927 i 3.114 Ha, els arrossars que van des d'Alfafar fins a Sueca cobreixen 10.000 Ha més.

Camp d'arròs inundat

Agró blanc (Ardea alba)

Per aconseguir l'augment del nivell de les aigües d'uns 40-50 centímetres per damunt del nivell del mar es tanquen les comportes de les goles que són les obertures que comuniquen el llac amb la mar. Hi ha tres goles la del Perelló l'única natural, la del Perellonet de 1873 i la del Pujol oberta el 1953. Els camps d'arròs amb la inundació recuperen els nutrients, a més amb l'eclosió de les puces d'aigua (Daphnia Magna), estos crustacis menuts aconsegueixen la depuració de l'aigua tèrbola gràcies al consum que fan dels residus i les algues en suspensió.

Espulgabous (Bubulcus ibis)

Fanguejant

Una volta finalitzada la perellonà  els camps es buidaran d'aigua amb l’aixugà i els llauradors començaran menejar el fang dels arrossars que romanen entollats, aquesta llavor és coneguda com la fanguejà. A mitjan gener amb tractors que canvien les rodes de darrere per unes grans reixes circulars menejaran les terres, així s’eliminaran les males herbes, açò treu del fons molts cucs, peixos i crancs que queden a l’abast de gavines, agrós, corbes marines i limícoles que aprofiten el moment per a nodrir-se en nombrosos bàndols.

Garseta blanca (Egretta garzetta)
Arpellot de marjal (Circus aeruginosus)

Picaports i gavines menjant a un camp inundat

Ara podríem tindre una albufera plena d'ocells però per desgràcia estem en plena temporada de caça. Segons estadístiques oficials en els últims sis anys han mort a mans dels caçadors 48.412 a l'Albufera però aquesta xifra és només la punta d'un iceberg macabre per què estes dades són les publicades pels mateixos caçadors, no existeixen xifres oficials. El col·lectiu dels caçadors té molta força tant pel nombre de practicants, són més de 5.000 escopetes agrupades en 18 societats de caçadors com pel suposat benefici econòmic que produïxen. Ni abans el PP ni ara els nous governants s'han atrevit a controlar-ho.

Merita (Vanellus vanellus)

Vedat de Sueca, camí tallat!

A més de les aus cinegètiques han disparat fins a 25 espècies protegides, algunes tan evidents com el flamenc impossible de confondre amb un ànec. Amb 36 jornades de caça als vedats per any molts ocells escassos moriran sense cap distinció entre protegits o cinegètics.

Picaports (Plegadis falcinellus)

Tieta (Anthus pratensis)

Un altre greu problema és que encara que des del 2007 estan prohibits els perdigons de plom als aiguamolls estos s'han trobat al cos del 70% de les aus ferides per tirs i tractades al Centre de Recuperació de Fauna del Saler. Els caçadors tanquen l'accés a molts racons del parc natural entre octubre i gener, en els quatre vedats del parc natural ells són els amos, cap autoritat els controla.

Estornell (Sturnus vulgaris)

Malgrat tot l'acabat de comentar són moltes les espècies que continuen aprofitant els abundants recursos i les bones temperatures d'aquest racó de la Mediterrània. Si vols aprofundir i estar al corrent de les observacions has de consultar la web de Birdingalbufera

Camps per La Llonga, Sueca.

Grues a Sueca.

El dilluns vaig fer un recorregut pels camins oberts entre el Palmar i Sueca, vaig observar bones quantitats d'aus, el menys habitual van ser dues grues (Grus grus) i vull destacar un gran bàndol de 875 Picaports (Plegadis falcinellus), de la resta els habituals dels quals adjunte un llistat.

Séquia i camp en Perellonà.

Soliguer (Falco tinnunculus)

Bequeruda (Gallinago gallinago), Àguila calçada  (Aquila pennata), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Arpellot pàl.lid (Circus cyaneus), Collverd (Anas platyrhynchos), Merita (Vanellus vanellus), Tieta de muntanya (Anthus spinoletta), Tieta (Anthus pratensis), Aguilot comú (Buteo buteo), Soliguer (Falco tinnunculus), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Estornell negre (Sturnus unicolor), Estornell (Sturnus vulgaris), Fotja (Fulica atra), Garseta blanca (Egretta garzetta), Espulgabous (Bubulcus ibis).

Cueta blanca (Motacilla alba)

Agró blau (Ardea cinerea), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar (Larus ridibundus), Gavinot fosc (Larus fuscus), Teuladí (Passer domesticus), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Blavet (Alcedo atthis), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Bitxac comú (Saxicola torquatus), Blanca (Pica pica), Agró blanc (Ardea alba) i Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

Peu de la Creu de la Llonga, s. XIII.

Agró blau (Ardea cinerea)



Crònica i fotos de Rafa Muñoz, desembre del 2016.