DELTA BIRDING FESTIVAL

Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) 
Eixida d'aus marines.

Els dies 22, 23 i 24 de juliol s'ha celebrat la quarta edició del més gran festival ornitològic de l'estat. Jo era la primera volta que m'acostava a un esdeveniment d'aquest tipus i vaig poder fer-ho els tres dies. El divendres a l'hora de l'obertura ja estava passejant per les instal·lacions. Estaven situades al voltant de Mónnatura que és un espai expositiu que permet conéixer els diferents aspectes del Delta, dels costums i dels animals que conformen aquest gran parc natural. En aquest ambient es podien trobar tot tipus d'ofertes al voltant del món de l'ornitologia, espais naturals, guies de natura, empreses d'òptica i fotografia, ONG's, publicacions i artistes. A més tres grans tendes oferien xarrades i projeccions. Un esforç organitzatiu que es completava amb restauració, exposicions i eixides ornitològiques pel voltant.


Gavinot fosc (Larus fuscus)
Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Per a un vell ornitòleg com jo amb greus problemes amb l'anglés que em limitava el fet de poder escoltar les xarrades dels "cracs" estrangers i amb suficient coneixement de l'oferta ornitològica local, el fet d'estar prop d'un grapat d'ocells escassos o rars era tot un desafiu, eixos dies s'havia vist Territ cuablanc (Calidris fuscicollis), Daurada petita del Pacífic (Pluvialis fulva), Territ rogenc (Tryngites subruficollis) i Tallarol xerraire (Sylvia curruca) i poder observar-les era una oportunitat única. Per tant ja el mateix divendres vaig anar als camps de gespa de la partida de la Comandanta, al terme de Sant Jaume d'Enveja per intentar trobar-les i eixe dia no vaig tindre ni prou llum ni sort.


Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)
Arjan Dwarshuis

El dissabte de bon matí eixia una barca de l'organització del festival des de Sant Carles de la Ràpita per observar les aus marines, va ser una barca molt ben aprofitada plena de gent i a més amb tripulació de luxe, comandada per Ricard Gutiérrez i amb ornitòlegs de gran nivell com Arjan Dwarshuis que té el record del BIG YEAR 2016 on va observar 6.852 espècies d'aus en un any. Crec que no és la millor època per observar aus marines però vàrem gaudir amb part dels milers de Gavinots argentat mediterrani (Larus michahellis) que crien a la Punta de la Banya, la majoria joves de l'any que tenien molta fam i es llançaven a l'aigua per engolir les sardines que els llançaven des de la nostra embarcació. Altres espècies que observarem van ser; Gavina corsa (Larus audouinii), Gavina vulgar (Larus ridibundus), Gavinot fosc (Larus fuscus), Xatrac d'albufera (Sterna hirundo), Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), Baldriga balear (Puffinus mauretanicus), Mascarell (Morus bassanus) i Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo). Ens va sorprendre comprovar que prou aus rapinyaires migraven uns centenars de metres mar endins, vam veure esparvers (Accipiter nisus) i arpellots de marjal (Circus aeruginosus).


Gavinots argentat mediterrani (Larus michahellis) 
Agró blanc (Ardea alba)

Després de dinar vaig tornar a Sant Jaume d'Enveja i entre molts corriols vaig trobar una de les rareses, un parell de Territ rogenc (Tryngites subruficollis) mig amagats entre la gespa més alta, per a celebrar-ho vaig fer-me un bany a la platja de l'Alfacada. El diumenge vaig tornar per intentar vorer altres "delicatessen" més però sense sort, si que trobarem 3 Corriol pit-roig (Charadrius morinellus) i vaig tindre temps tornar a dinar a València. Aquesta fira ha sigut una experiència interessant i poder gaudir dels ocells i dels companys ornitòlegs del Delta tot un goig. Açò del birding enganxa i dispara les endorfines, si els caçadors provaren canviar les escopetes pels prismàtics i les càmeres de fotos tindrien el mateix goig i a més no matarien als animals.


Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Xatrac d'albufera (Sterna hirundo)

Tex i fotos de Rafa Muñoz 2017.




SETEMBRE A LA MARJAL

Flamenc (Phoenicopterus roseus) jove.

El mes de setembre continua sense pluges a la marjal dels Moros i els ocells es concentren en les llacunes més properes a la mar. Les especies amb un pas més primerenc ja han baixat el seu nombre com les bequerudes (Gallinago gallinago). Als canyars a les abundants xitxarres de canyar (Acrocephalus scirpaceus) s'afegeix una Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon). No ha baixat el nombre de mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus). Els blavets (Alcedo atthis) són més abundants o potser estan més concentrats en els llocs amb aigua.


Agró blau (Ardea cinerea)


Entre els ànecs destaquen les femelles i jóvens d'Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) i als canyars mirant amb molta cura es veu algú Rascló (Rallus aquaticus). Els flamencs (Phoenicopterus roseus) han pujat a 29 exemplars i un Agró blau (Ardea cinerea) menjava una anguila (Anguilla anguilla) que amb la poca aigua el té molt difícil per fugir del bec dels predadors.

Flamenc (Phoenicopterus roseus) jove.


Cabrellot (Podiceps cristatus)


De dos cabussons coll-negre (Podiceps nigricollis) un va en plomatge d'estiu i altre vestit d'hivern destaquen entre els abundants cabuçonets (Tachybaptus ruficollis) i un poll de Cabrellot (Podiceps cristatus). Dels ocells limícoles han augmentat les sisetes blanques (Actitis hypoleucos), han baixat els territs i només que queden alguns territs variant (Calidris alpina) però han arribat dos picarots (Tringa nebularia) mentre continuen els corriolets (Charadrius dubius) i corriols grossos (Charadrius hiaticula), el dia 14 vaig vorer un Redonell (Philomachus pugnax) i el 21 un Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida).

Flamencs (Phoenicopterus roseus)


Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus)


Encara rep menjar dels pares un Xatrac d'albufera (Sterna hirundo) que té berrugues a la cara i que continua fugint de la mort que de tant en tant sobrevola la llacuna, als arpellots de marjal (Circus aeruginosus) s'afegeixen els esparvers (Accipiter nisus) que en pas migratori travessen en vol ras la llacuna buscant un àpat.

Mascle de Sympetrum meridionale

Els parotets de bassa aprofiten els dies temperats de tardor per buscar parella i pondre ous, vaig poder identificar amb ajuda de Toni Alcocer Sympetrum meridionale, Crocothemis erythraea i Orthetrum cancellatum.

Crocothemis erythraea femella


Text i fotos de Rafa Muñoz 2017.


FINAL D'ESTIU A LA MARJAL DELS MOROS.

Flamenc (Phoenicopterus roseus) jove.

A mitjans del mes d'agost ja comença la migració de les aus aquàtiques, estos dies són prou bons per a gaudir de l'observació d'ocells que només podem trobar en els passos migratoris. Un bon nombre d'espècies ens sorprendran, cal tindre en conter que els mosquits ja no ens molestaran a més que podem refrescar-nos amb un bany a la mar quan la calor de les hores centrals del dia comencen a molestar.

Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus)

Als canyars abunda la Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus) que encara tardarà a marxar a Àfrica, també el Trist (Cisticola juncidis). Més difícil és poder observar al Rossinyol bord (Cettia cetti) però els seus cants ens permeten reconéixer-lo. Ja han arribat els més primerencs com el Pit-blau (Luscinia svecica) mentre de les aus que només estan de pas vaig vorer uns quants mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus) i una Cueta groga (Motacilla flava).

Territ bec-llarg (Calidris ferruginea)

Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)


A les poques llacunes que mantenen aigua es poden vorer com a més destacat 16 Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) i totes femelles o jóvens. Altres són els flamencs (Phoenicopterus roseus) amb un màxim de 9 exemplars entre els quals destaquen 5 joves de l'any, també el cada volta més freqüent Agró blanc (Ardea alba) i un escàs Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) amb plomatge d'estiu.


Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis)

Bequeruda (Gallinago gallinago)

De les aus que més m'estime són les limícoles i ara és un dels millors moments per observar-les juntes, molt abundants les bequerudes (Gallinago gallinago) vaig comptar fins a 21 a l'estany dels xatracs, Xerlovita camagroga (Tringa glareola), Siseta blanca (Actitis hypoleucos), Xerlovita (Tringa ochropus), Merita (Vanellus vanellus), Carregada (Glareola pratincola), Corriolet (Charadrius dubius), Corriol gros (Charadrius hiaticula), una femella de Fusell de mar (Pluvialis squatarola) amb plomatge d'estiu, Camallonga (Himantopus himantopus), Redonell (Philomachus pugnax), Territ variant (Calidris alpina), Territ menut (Calidris minuta), Territ bec-llarg (Calidris ferruginea) i Remena-rocs (Arenaria interpres).

Fusell de mar (Pluvialis squatarola) femella.

Xerlovita (Tringa ochropus)

Es pot gaudir de moments poc habituals com el vorer la primera Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) que va fer una parada per menjar, estava famolenca i en vint minuts va aprofitar la poca profunditat de l'aigua per pescar 4 anguiles d'uns 50 centímetres que va engolir ràpidament. També queden uns pocs pollets de Xatrac d'albufera (Sterna hirundo), de Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) i de Gavina vulgar (Larus ridibundus) que reben menjar dels adults. D'altres espècies només es veuen ocells joves com de Carregada (Glareola pratincola) o de Cabrellot (Podiceps cristatus). Acosteu-vos a descobrir les aus de la marjal però recordeu no fer sorolls, no dur gossos ni llançar brutícies.

Agró blanc (Ardea alba)

Text i fotos de Rafa Muñoz 2017.



UNA ERUGA D'ACHERONTIA ATROPOS A LA TERRASSA

Acherontia atropos

El passat 8 de setembre vaig trobar a un gessamí de la meua terrassa a Almàssera una gran eruga de 9 centímetres de llargària. És un cuc, és una larva d'un lepidòpter, en este cas es d’una papallona nocturna amb un nom poc amable, és el Borinot de la mort (Acherontia atropos) de la família dels esfíngids. El mal nom de la papallona és pel dibuix que té al tòrax i és molt paregut a una calavera.

Borinot de la mort (Acherontia atropos) Creative Commons



Cap de l'eruga de Acherontia atropos


Text i fotos de Rafa Muñoz 2017, excepte foto de papallona adulta de Creative Commons.