Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tètol cuanegre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tètol cuanegre. Mostrar tots els missatges

Acaba la caça, arriba el fangueig i tornen les aus

 

Fangueig a la marjal d'Alfafar, Arxiu RMiB

Alfafar, 12 de febrer 2024

A mitjan febrer, a l’Albufera de València fa dies que ha emmudit el desgavell de les escopetes, es tornen a obrir els camins tancats per amagar l'orgia de mort de les cabiles, adobada amb fartades i el consum de substàncies que ajuden a reforçar la masculinitat del paisanatge més primari.

Les aus tornen a calmar-se, llavors es dediquen a assaciar-se d’aliment aprofitant el fangueig. L’hivern s’acaba i les hormones pugen, en no res caldrà mamprendre el viatge migratori cap al nord. Aquests darrers dies han d’aprofitar-los per a agafar forces per a la pròxima temporada de cria.


Marjals d'Alfafar, Arxiu RMiB

Després de la sega d’arròs a mitjan tardor cal deixar descansar la terra omplint els camps d’aigua. Ara arriba l’hora del fanguejat que es tracta de remoure el fang dels camps que acaben d’eixugar mitjançant uns tractors calçats amb grans rodes de ferro. Remoure les restes de palla mig descompostes facilita la fertilitat del sòl, tot mentre que airegen la terra i això deixa al descobert crancs i innombrables insectes que nodreixen les aus hivernants, la qual cosa facilitarà la reducció de plagues i reduirà la necessitat de gastar diners en fertilitzants.


Picaports (Plegadis falcinellus), Arxiu RMiB

Aquest esclat de vida es un miratge que dura pocs dies i cal aprofitar-lo, les marjals s’omplen d’estols de milers d’aus, entre les quals destaquen per la seua grandària les gavines i els picaports, però també hi ha centenars d’agrós, corbes marines. Per si no tenim prou els darrers anys s’afegeixen els flamencs que filtren les aigües mentre donen color a la marjal. Cal afegir que aquest fenomen coincideix amb el retorn de les aus migratòries que aprofiten aquesta abundància per a fer una xicoteta estada, on descansen les ales i agafen forces fartant als camps mentre s’eixuguen.


Tètols cuanegres (Limosa limosa), Arxiu RMiB

Aleshores podem trobar cigonyes, corriolets, judies o merites, territs, fusells o tètols. Una jornada matinera em va permetre prendre algunes unes imatges d’aquest goig de biodiversitat en el qual es converteix l’Albufera de València, un espai natural i cultural que ens singularitza com a poble mentre enriqueix la nostra natura.


Xoriguer (Falco tinnunculus), Alfafar. Arxiu RMiB

 Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB 2024.

 

PESCA COOPERATIVA I AUS ANELLADES ALS MOROS


Recull d’observacions realitzades els dies 19 i 25 de juny de 2020 a la Marjal dels Moros, Sagunt:

Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) 


D’anàtids i similars tenim a la marjal parelles i pollets de Coll-verd (Anas platyrhynchos), Sivert (Netta rufina), Boix (Aythya ferina), Cabrellot (Podiceps cristatus), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis) i Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)

Femella i pollets de Sivert (Netta rufina)



Altres com l’Ascle (Anas strepera) ara no es deixen vorer quasi, resten amagats amb els seus pollets en les llacunes interiors. Conselleria ha alliberat alguns exemplars de Rosseta (Marmaronetta angustirostris) que duen anelles de PVC roig però no he pogut llegir cap per la distància. De Rapinyaires sols vaig veure Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i Xoriguer (Falco tinnunculus).

Cabrellot (Podiceps cristatus)


AUS ANELLADES

Aquest any amb bona qualitat i quantitat d’aigua tenim un grup de 24 exemplars de Flamenc (Phoenicopterus roseus), el dia 19/6 un d’ells estava anellat a la pota dreta amb PVC groc i dígits negres amb la llegenda “1 FVB”.

Flamenc (Phoenicopterus roseus)



Altres ràl·lids presents són la Fotja (Fulica atra), la Polla d'aigua (Gallinula chloropus), el Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) i també tenim al Picaport (Plegadis falcinellus). Una au que no deu estar massa bé és una Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) que el dia 19/6 encara es veia volant per l’interior de la marjal.

Tètol cuanegre (Limosa limosa)

De les aus limícoles sols es veuen pollets de Camallonga (Himantopus himantopus),  a més hi havia 4 ex. d’Alena (Recurvirostra avosetta), Corriolet (Charadrius dubius) i no pareixen animar-se a criar les vint parelles de Carregada (Glareola pratincola) que calcule que tenim, altra au no reproductora va ser un Tifort (Tringa totanus).

Alena (Recurvirostra avosetta)


El dia 19 hi havia un Tètol cuanegre (Limosa limosa) anellat pels holandesos Egbert van der Velde i Wiebe Kaspersma amb bandera groga a la pota esquerra amb la llegenda 1LY03B, baix tenia anella PVC d’un verd-blau, la van anellar de pollet el 16/5/2017 a Oudega, De Rige en la regió de Frísia. És un jove no reproductor i per això no ha pujat reproduir-se al nord. Entre la seua localitat de naixement i els Moros hi ha 1.551 km de distància però ben segur que aquesta au du molts més kilòmetres en els seus tres anys de vida.

Xatrac d'albufera (Sterna hirundo) 


Els agrós es veuen per tot arreu, tenim Gomet (Ixobrychus minutus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Oroval (Ardeola ralloides), Agró roig (Ardea purpurea), Agró blau (Ardea cinerea), Martinet (Nycticorax nycticorax) i Esplugabous (Bubulcus ibis). La sorpresa ens l’han proporcionat dues parelles d’Agró blanc (Ardea alba) que s’han reproduït amagades dins del canyissar.

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) 


PESCA COOPERATIVA DE SIS ESPÈCIES D’AUS

Agró blanc (Ardea alba) 


Vaig ser testimoni d'una pesca col·lectiva en una llacuna menuda prop de la mar hi havia al centre de les aigües obertes un grup d'uns 30 exemplars de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) que nedaven agrupades, de tant en tant aconseguien pescar algun peixet diminut. Al voltant de les gavines volaven uns 20 exemplars de Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) que cada poc picaven a l'aigua i eixien amb un peixet en el bec que de seguida duien a la colònia de cria i una volta havien donat la becada tornaven ràpidament a l'escenari de la pesca. Entre els canyars a la vora d'aquesta llacuna hi havia Garseta blanca (Egretta garzetta), Oroval (Ardeola ralloides), Agró roig (Ardea purpurea) i Agró blau (Ardea cinerea) que també pescaven algo de tant en tant.

Grup de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) pescant


Sospite que devia haver-hi una excepcional concentració de peixets, que intentaven fugir dels picats dels més efectius en les captures, els fumarells, l’única fugida possible que tenien els éssers aquàtics era anar baix de les gavines que estaven ajuntades al centre però que també aconseguien atrapar als ferits o atordits per l’atac d’un fumarell, els pobres peixos que triaven fugir per amagar-se entre la vegetació de la bora es trobaven amb l’atac dels arpons dels becs dels agrós. Sis espècies d’aus diferents associades per augmentar l’èxit de la pesca. 

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i pollet


Com sempre en aquest indret les aus marines tingueren una bona representació, hi havia dues parelles amb pollets creixcuts de Gavina capnegra (Larus melanocephalus), per la vora de la mar adults de Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) en aquest cas no són reproductors i Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis). La colònia reproductora més nombrosa i productiva és sens dubte la de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) que no baixaran de les 150 parelles i la majoria dels pollets ja volen.

Gavina capnegra (Larus melanocephalus) i pollet


El Xatrac d'albufera (Sterna hirundo) va molt endarrerit en la reproducció, van perdre les primeres postes perquè l’aigua està alta i tenen poc espai a les illes, ells com són més menuts no suporten la pressió de gavines i de Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis). Aquests últims ja tenen els pollets grans i en pocs dies alçaran el vol. Altres endarrerits són els setanta exemplars de Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) que estan covant. Altres que no han trobat espai suficient per iniciar la posta són les més menudes de totes, les mongetes (Sternula albifrons) les últimes dos les vaig vorer el dia 19/6.

Copula de Xatrac d'albufera (Sterna hirundo) 


Dels ocells més menuts trobí Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), Xitxarrot (Acrocephalus arundinaceus), Trist (Cisticola juncidis), Estornell negre (Sturnus unicolor), Oroneta (Hirundo rustica), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Cadernera (Carduelis carduelis), Gafarró (Serinus serinus), Cueta groga (Motacilla flava), Garsa (Pica pica), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Todó (Columba palumbus), Tórtora (Streptopelia turtur), Verderol (Carduelis chloris), Boscaler comú (Locustella luscinioides) i Falcia (Apus apus).

Cigala (Cicada orni)


Respecte dels invertebrats vaig vorer una Cigala (Cicada orni) i un parotet com l’Ischnura elegants.

Ischnura elegants.


Tex i fotos de Rafa Muñoz 2020.

“THE BIRDS” D’ALFRED HITCHCOCK A L’ALBUFERA DE VALÈNCIA


Milers de Picaports (Plegadis falcinellus) a Alfafar


Una volta acabada la cacera al Parc Natural de l'Albufera de València tornen la tranquil·litat i els ocells. És l'època del fangueig, potents tractors amb unes rodes de ferro menegen o baten la terra, l'aigua i les restes de palla d'arròs, amb eixa tasca aconsegueixen airejar la terra i fertilitzar-la, a més en passar les rodes deixen a la vista milers de cucs, crancs i larves que un món d'aus aprofiten per a menjar.

Tractor fanguejant


En estes dates uns quants milers de gavines és ajunten ací, les que podeu trobar són la Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) és la més nombrosa i menuda, Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavinot fosc (Larus fuscus) i uns pocs exemplars de Gavina corsa (Larus audouinii).

Bàndol de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)


D'entre tanta gavina destaquen uns ocells negres i desgarbats, el Picaport (Plegadis falcinellus), uns grans bàndols es dediquen a buscar els mateixos animalets que mengen les gavines. 

Picaport (Plegadis falcinellus)


Altres especies menys nombroses com és el Tètol cuanegre (Limosa limosa) aprofiten tant menjar per a acumular greix per afrontar el llarg viatge que tenen a les terres del nord d’Europa on faran niu i es reproduiran per això alguns ja van vestint-se amb els plomatges nupcials. 

Tètol cuanegre (Limosa limosa)


Esplugabous (Bubulcus ibis) mascle


Més ocells omplen els camps, Agró blau (Ardea cinerea), Agró blanc (Ardea alba), Garseta blanca (Egretta garzetta) i Esplugabous (Bubulcus ibis).

Gavina fosca i Gavinot argentat mediterrani.

Algú que vaja pels camins d'Alfafar, Sollana o Sueca en trobar este espectacle natural amb milers d’aus volant al seu voltant pot recordar la pel·lícula d'Alfred Hitchcock "The Birds" però tranquils vosaltres no sou un cranc i no hi ha res a témer. Per tant és un bon moment per acostar-vos al parc natural. 

Camp preparat per fer el fangueig

Podeu aprofitar i anar a la nova torre observatori del Tancat de Milia, Sollana, esta estructura de tres pisos que va ser inaugurada el passat 2 de febrer de 2018, està construïda amb 5.152 kg de plàstic i 1.000 kg de palla d'arròs, dalt d'ella teniu una bona vista del sud del llac de l'Albufera i de les llacunes del Tancat de Milia, llàstima que el filtre verd i les aus queden a contra llum.

Torre observatori del Tancat de Milia



Text i fotos de Rafa Muñoz 2018