La llangor de l’Albufera!

 

Estem prop del fi de l’hivern i aquests dies ens trobem una Albufera agonitzant, després de les Càbiles que marquen la fi de la temporada de caça. Aquest hauria de ser un moment àlgid de biodiversitat, perquè coincideixen les aus hivernants amb els primers migradors prenupcials.

Cagamànecs

Res més lluny de la realitat, s’eixuguen els camps d’arròs, es fanguegen i es deixen secs descansant esperant la sembra. La conseqüència és que les poques aus han sobreviscut a la caça sols troben aliment els dies que es fangueja, després deuen marxar per buscar aliment a altres espais. Els nombrosos estols de flamencs (Phoenicopterus roseus) o de picaports (Plegadis falcinellus) se’n van a la marjal dels Moros, a les marjals del Camp de Morvedre i als de la Plana Baixa, les aus que tinguen més fortes pujaran directament al nord, fugint del País Valencià.

Camallongues i redonells

Arriben algunes aus limícoles en pas migratori, però com que no troben camps molls han de continuar viatge. Amb sort els observadors de la natura trobaran xicotets esbarts de merita (Vanellus vanellus), fusells (Pluvialiis apricaria), tètol cuanegre (Limosa limosa) o redonells (Calidris pugnax).

Parella d'ànec blanc festejant

Sols minva l’angoixa de l’ornitòleg el passeig pels pocs indrets que romanen molls, com són l’estany de El Pujol o el Racó de l’Olla. Allí s’atropen exemplars de xuït (Tringa erythropus), alguna alena (Recurvirostra avosetta), camallongues (Himantopus himantopus), picarots (Tringa nebularia), territ variant (Calidris alpina) i territ menut (Calidris minuta). També es poden observar les espècies menys habituals com són la gavina capblanca (Larus genei) o el cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis).

Collverd

Els ànecs com han patit nombroses pèrdues a causa de tanta escopeta de cul calent, des de que comença la temporada de la mort, el 28 de novembre de 2020. Els supervivents intenten  recuperar forces per marxar al nord o per enfortir-se i començar la cria. Als indrets més tranquils resten grupets d’ànec blanc (Tadorna tadorna), boix (Aythya ferina), coll-verd (Anas platyrhynchos), cullerot  (Spatula clypeata), fotges (Fulica atra) o siverts (Netta rufina).

Gavines descansant

El llac i els arrossars s’estenen per molta amplària, això permet l’abundància d’espècies generalistes com són les gavines o els agrons o les corbes marines. Gràcies a això també es manté una bona varietat de rapinyaires que troben aliment amb facilitat aprofitant la presència d’animals ferits o malalts. A força de fer kilòmetres pels vials que resten oberts es pot observar arpellot de marjal (Circus aeruginosus), àguila calçada (Aquila pennata), aguilot comú (Buteo buteo), xoriguer (Falco tinnunculus) i falcó pelegrí (Falco peregrinus brookei).

Falcó pelegrí (Falco peregrinus brookei)

Parle de camins oberts per la paradoxa que dins d’un parc natural, creat per a protegir la natura, es permet als caçadors cloure el pas de camins públics. Alcen tota mena de tanques sense control i les assenyalen, avisant a la resta del món que el que hi ha dins és seu, són els vedats.

En la setmana de les Càbiles és la traca final de la mascletà caçadora, es permet caçar al llarg de tot el dia, durant 5 dies seguits, enguany començà el 16 de gener. Dintre s’amaga el regne de la testosterona i la fartà, acòlits s’ajunten sense control en temps de pandèmia, a ells no els afecta el toc de queda perquè els ajuntaments els faciliten salconduit per anar als tancats. 

En caure la nit s’atipen de menjar i de begudes alcohòliques, ben segur que alguns faran servir altres substàncies il·legals. A l’albada s’ajoquen armats disposats a matar qualsevol cosa que es fique davant d’ells. L’endemà després de l’esmorzaret es faran una foto i ompliran poals amb les víctimes. Tal volta algun dia el seny triomfarà en la nostra societat, desterrarem les pràctiques grolleres de matar animals per plaer i l’Albufera podrà ser un vertader parc natural on els homes puguen conviure en harmonia amb la resta d’éssers vius.

Text i fotos de Rafa Muñoz

NOVEMBRE A L’ALBUFERA DE VALÈNCIA

 

Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

L’11 de novembre vaig anar al Tremolar, València, aquest és el tros d’horta i marjal que hi ha entre Pinedo i Castellar, al costat de la marjal d’Alfafar. El dia 17 vaig anar a Alfafar, al Tancat del Foro i el dia 18 estiguí per La Mata de Malta, molt prop del Palmar.

Fita límit de terme entre el Tremolar de València i Alfafar

El primer dia els caçadors ja havien tancat els camins de la marjal, per eixample a la marjal del Tremolar sols estava obert el camí del Cavalló. És un desgavell que els caçadors, expropien temporalment camins públics pels seus interessos, a més és injustificable que siga per matar animals en un parc natural. Necessitem dirigents amb prou valentia que vagen reduint aquesta activitat fins a prohibir-la en un parc natural.

Camí tancat pels caçadors a València

L’arròs ja s’havia collit i els camps segats restaven molls després de la DANA que deixà molts litres d’aigua a l’Albufera entre els dies 3 i 6 de novembre. Els dies que caigué més pluja foren el 4 i el 5 de novembre. Eixes 48 hores s’acumularen 426,9 l/m² a Alginet que fou el record. Al voltant del parc natural s’arreplegaren en eixes mateixes 48 hores 379 l/m² al Palmar, 318 a Sollana, 309 a Sueca, 244 a Silla i 157 a València.

Pluja acumulada els dies 4 i 5 de nov. 20 en l/m²-. aemetblog.es

Abundaven els estols de picaports (Plegadis falcinellus) i de gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus). Els acompanyaven en menor quantia exemplars de Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar i Gavinot fosc (Larus fuscus), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Agró blanc (Ardea alba), Esplugabous (Bubulcus ibis), Agró blau (Ardea cinerea) i Coll-verd (Anas platyrhynchos).

Agró blau (Ardea cinerea)

El més interessant fou la presència d'una bona varietat de rapinyaires, en pocs metres hi havia Àguila calçada (Aquila pennata), Àguila pescadora (Pandion haliaetus), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Aguilot comú (Buteo buteo), Xoriguer (Falco tinnunculus) i Esparver (Accipiter nisus).

Aguilot comú (Buteo buteo)

Altres espècies observades foren: Colom doméstic (Columba livia domestica), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Tieta (Anthus pratensis), Totestiu (Parus major), Rossinyol bord (Cettia cetti), Trist (Cisticola juncidis), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Estornell (Sturnus vulgaris), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Cueta blanca (Motacilla alba), Merla (Turdus merula), Mosquiter comú (Phylloscopus collybitaPinsà (Fringilla coelebs), Gafarró (Serinus serinus), Merla (Turdus merula), Tieta (Anthus pratensis), Totestiu (Parus major), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Blauet (Alcedo atthis), ), Pit-roig (Erithacus rubecula), Cueta torrentera (Motacilla cinerea) i Cagamànecs (Saxicola rubicola) i Garsa (Pica pica). També trobí una Rata Comuna (Rattus norvegicus).

Cueta blanca (Motacilla alba)

Pit-roig (Erithacus rubecula)

 

Text i fotos de Rafa Muñoz.

El Tremolar

SOLTA DE TORTUGUES BABAUES A SUECA.

El dia 12 de setembre es van soltar les tortugues en la platja de Les Palmeres, Sueca.

Recordem que la posta de 88 ous va ser la nit del 2 al 3 de juliol. Es van covar 17 ous a l'Oceanogràfic i 71 al niu de La Punta on es va muntar el Campament Tortuga 2016 per garantir la seua seguretat. En total van nàixer 47 tortuguetes però només van sobreviure 45. L'eclosió a l'Oceanogràfic va tardar 50 dies, van nàixer el 17 d'Agost, a la platja tardaren 65 dies i van eixir els dies 5 i 7 de setembre.

Es van amollar 29 tortuguetes i 16 quedaran un any a l'Oceanogràfic per tal d'aconseguir que amb l'augment de mida i pes puguen tindre més possibilitats de sobreviure. També es va amollar una tortuga jove que va caure en les xarxes d'un pesquer i recuperada gràcies al projecte ARCA del Mar de la Generalitat Valenciana.

https://www.oceanografic.org/arca-del-mar/

Les babaues arriben a la maduresa sexual als 20-30 anys, per tant haurem d'esperar al 2036-2046 per a comprovar si han tingut sort i tornen a les nostres platges a fer noves postes. Molt bona sort amigues!

Si vols conéixer on estan ara mateix algunes de les tortugues babaues marcades amb emissors via satèl·lit punxa a l'enllaç:

http://cienciagandia.webs.upv.es/2015/03/viaja-con-la-tortuga-lola/

VIDEOS

Crònica, fotos i vídeos de Rafa Muñoz 2016.

NAIXEMENT DE TORTUGUES BABAUES A VALÈNCIA

El dia 3 de juliol uns joves avisaren al telèfon d’emergències 112 que acabaven de vorer eixir una gran tortuga en la platja de Les Palmeres, a Sueca. Gràcies a aquests avís es va poder muntar un dispositiu que va permetre controlar la posta de 88 ous d’una femella de tortuga babaua (Caretta caretta). Com aquesta platja és molt freqüentada a l’estiu es va decidir retirar els ous, es deixaren 18 a l’Oceanogràfic i els 70 restants es tornaren a soterrar a la reserva integral de La Punta, al Saler, per ser una platja protegida i amb l'accés restringit.

Xaloc, ONG valenciana amb experiència anterior en les tortugues marines es va encarregar d’organitzar un campament de voluntaris per cuidar el niu. Va obtenir la col·laboració de l'exèrcit que va deixar-nos una gran tenda de campanya amb tota la infraestructura necessària perquè 3 grups diaris de voluntaris pogueren vigilar el niu. Altres empreses com el Parador de El Saler varen encarregar-se de la manutenció dels participants a més de cedir l’energia elèctrica i el WIFI, o Decathlon que va donar el vestuari a més d'altres que desinteressadament donaren suport per poder dur a terme el que es va anomenar com “Campament Tortuga 2016”.

Cinquanta dies després de la posta, el dilluns 22 d'agost van nàixer les 3 primeres tortugues a l'Oceanogràfic de València. Dels 18 ous que es deixaren a una incubadora de les instal·lacions de La Ciutat de les Arts i les Ciències, 8 no estaven fecundats, 2 tortugues van nàixer en males condicions i moriren al cap de pocs dies, i només quedaren 8 tortuguetes esperant l'arribada dels exemplars soterrats a La Punta del Saler.

Seixanta-quatre dies després de la posta, el 5 de setembre a les 20 hores es va detectar un xicotet forat al centre del niu, això era senyal de què dins hi havia activitat. A les 22 hores varen eixir de la sorra les dues primeres tortuguetes del Saler. Durant tota la nit del 6 de setembre van eixir 21 exemplars, per tant quedaren 49 ous. Com no tornaren a eixir més tortuguetes el dia 7 es desenterrà el niu i es tragueren 16 exemplars més que alliberarem el próxim dilluns 12 a la platja de Les Palmeres de Sueca. 

La supervivència de les babaues és difícil el primer any perquè són molt menudes i la seua closca no està endurida pel que poden ser atacades per molts predadors, per això un grup es deixarà a l'Oceanogràfic durant un any perquè augmenten de pes i s'alliberaran amb més possibilitats de supervivència. La resta, la majoria, s'alliberaran els pròxims dies a la platja de Les Palmeres per esperar que quant arriben a la majoria d'edat puguen tornar on varen nàixer per pondre els seus ous, un fenomen que es coneix com a filopatria, i per tant puguen augmentar reduïda població dels quelonis marins, recordeu que les tortugues babaues estan en perill d'extinció.

Crònica i fotos de Rafa Muñoz 2016.

L’ALBUFERA; VIDA DESPRÉS DE LES CÀBILES.

12 DE FEBRER DE 2016

Marjals d'Alfafar

El gran valor de l'Albufera són les seues terres, les gents que les treballen, les seues tradicions, els cultius i els seus productes tradicionals molts d'ells amb denominació d'origen, però també són un valor diferencial les plantes, els amfibis, rèptils, peixos, aus i mamífers que fan d'aquest lloc un espai singular ple de vida. Aquests valors podrien ser suficients per a aconseguir sobradament la declaració com a Patrimoni Natural de la Humanitat i per tant aquest espai podria gaudir de moltes oportunitats per a desenvolupar nous recursos com per exemple un turisme de qualitat.

Ullal de Baldoví, Sueca.

LA CAÇA, UNA GREU AMENAÇA PER A LA BIODIVERSITAT.

Un seriós obstacle per a mantenir la biodiversitat és la caça, aquesta activitat s'empara en una errònia tradició, fa 150 anys solament tenien dret a posseir escopeta i utilitzar-la en els vedats una reduïda classe alta. L'augment del nivell de vida ha permès que es generalitze l'accés a la caça i l'augment d'una pressió que provoca la mort de milers d'aus, moltes de les quals estan protegides, a més es contamina amb milers de tones de perdigons de plom que enverinen terres, ocells i aqüífers. És als arrossars inundats on van a menjar les aus i aquestes zones tenen l'accés tallat, poc se sap el que ocorre dins on molts caçadors poc preparats són incapaços de distingir un collverd d'un gall de canyar, on amb poca llum és impossible distingir una fotja espècie cinegètica d'una fotja moruna espècie protegida i greument amenaçada que és objecte de costós programa de cria en captivitat.

Tifort (Tringa totanus)

NO ÉS EFECTIU PROHIBIR LA CAÇA AL LLAC I PERMETRE-LA EN L'ARROSSAR.

La caça a l’Albufera es limita a les espècies d’aus aquàtiques i solament es permet a les zones dedicades al cultiu de l'arròs, no es pot caçar al llac de l’Albufera, a les seues ribes, a les illes o mates, tampoc es pot caçar al Saler, a les reserves com als tancats de la Ratlla i el de la Pipa, ni a l’estany de la Plana, a la Bassa de Sant Llorenç, o als Ullals de Baldoví i dels Sants. Però les aus aquàtiques són espècies que tenen molta mobilitat, no és efectiu el fet de protegir una bona part de l’Albufera però deixar sense protecció l'únic lloc on troben l'aliment, o es desplacen a l'arrossar per menjar o s'han d'anar.

Albufera de València, gola de El Pujol.

36 DIES HÀBILS PER A CAÇAR, SÓN MOLTS DIES I AMB UN NUL CONTROL.

Normalment la temporada de cacera comença l'últim diumenge de setembre i finalitza en el primer cap de setmana de febrer, per tant està permès caçar 36 dies, molèsties a les aus, durant quasi 5 mesos. Però a més entre aquests 36 dies hàbils s’inclouen sis dies consecutius de caça que en unir-se amb els dos del cap de setmana representen 8 dies consecutius de mort i molèsties en bona part de la superfície del parc. Aquests terrenys tenen l'accés totalment restringit tot aquest període dificultant el control de què ocorre dins dels vedats.

Estany de El Pujol

Açò provoca que quan s'acosta la recta final de la temporada de caça amb el punt àlgid de les Càbiles milers d’aus s'allunyen d'una l'albufera on venien a passar l'hivern, han de fugir o morir abans de tenir les condicions òptimes per a poder tornar als seus llocs de cria al nord. La caça, la degradació de les aigües del llac al costat del canvi climàtic afecten molt negativament la biodiversitat i per tant la riquesa de l'albufera, cal prohibir la caça o com a mínim reduir-la tant en superfície com a reduir els períodes hàbils.

UNA JORNADA TRISTA I GRISA MARCADA PEL PONENT

Vaig començar la jornada per la zona d'Alfafar, pel Rabisanxo on vaig observar 2 Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Gavina corsa (Larus audouinii), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), 72 Flamenc (Phoenicopterus ruber) i un bàndol de 395 Tètol cuanegre (Limosa limosa).

Bàndol de Tètol cuanegre (Limosa limosa)

La següent parada va començar a la Gola de El Pujol, vaig fer el recorregut senyalitzat al costat del canal, allí vaig poder veure una àguila calçada (Aquila pennata), Collverd (Anas platyrhynchos), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), una parella de Blavets (Alcedo atthis), Gavina vulgar (Larus ridibundus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i Pit-roig (Erithacus rubecula).

A la platja i després al llac de El Pujol vaig veure Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), Gavina vulgar (Larus ridibundus), Cueta blanca (Motacilla alba) i un bàndol de Gafarrons (Serinus serinus) a les dunes. A l’estany de El Pujol hi havia 71 Picarot (Tringa nebularia), 3 Tifort (Tringa totanus), 49 Xuït (Tringa erythropus) i 2 Cabrellots (Podiceps cristatus). Vaig acabar el matí a l’ullal de Baldoví on vaig poder veure Collverd (Anas platyrhynchos), Fotja (Fulica atra) i Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis)

Text i fotos de Rafa Muñoz

CAMILCV EN EL SALER

9/01/2016

Foto de Arturo Cabos. 9/01/2016.

Como en años anteriores nos juntamos al amanecer sobre las dunas junto a la desembocadura de la Gola de El Pujol, en el Parque Natural de la Albufera de Valencia, Arturo Cabos, Juan A. G. Pertegaz, Luis Albero y yo para censar las aves que pasan el invierno en la franja costera.

Nada más llegar un bando de 8 negrón común en un mar liso como un plato y con unos anormales 14ºC producidos por el aire de poniente y un cielo cubierto parecían indicar que tendríamos una buena jornada de censo con la presencia de especies poco habituales.

Charrán patinegro.

Al final de esta entrada pondré el listado de las especies que observamos pero lo que más nos hizo disfrutar fue un grupo de alcas que estuvo pescando muy  cerca de la orilla frente a donde estábamos lo que nos permitió observar con detalle como se zambullían, sus prolongados buceos, sus saltos fuera del agua tras algún pececillo que intentaba escapar imitando a los peces voladores, algunas veces solo veíamos las ondas que delataban el rápido buceo y fuera el salto de varios pececillos fuera del agua para evitar a las rápidas alcas. Después de unos largos minutos de buceo emergían para tomar un breve respiro, llamaba la atención que abrían sus picos aparentando que respiraban profundamente para llenar los pulmones y volver a zambullirse. En esos breves reposos pudimos comprobar que el tamaño más pequeño de sus picos y la falta de la línea blanca propia de los adultos los databan como ejemplares jóvenes.

Alca común

Señalar que la falta de viento en la primera parte de la mañana hizo que hubiera poco movimiento de aves como pardelas, gaviotas o págalo grande, de estos último pudimos observar que en toda la mañana solo hicieron algún corto vuelo pasando la mayor parte del tiempo reposando en superficie. Incluso dos gaviotas sombrías estuvieron toda la mañana posadas en la misma zona sin levantar el vuelo.

Punto de censo junto a la Gola de El Pujol.

AVES OBSERVADAS EN EL MAR Y EN LA PLAYA

Alca común 12 ex.

Alcatraz atlántico 10 ex.

Charrán patinegro 5 ex.

Cormorán grande 4 ex.

Correlimos tridáctilo 6 ex.

Gaviota de audouin 2 ex.

Gaviota patiamarilla 35 ex..

Gaviota reidora 29 ex.

Gaviota sombría 5 ex.

Negrón común 9 ex.

Págalo grande 3 ex.

Ánade rabudo 35 ex.

Cogujada común 2 ex.

Garceta común 1 ex.

Pato colorado 35 ex.

Pardela balear 10 ex.

Alca común.

AVES EN LAS DUNAS Y ESTANY DE EL PUJOL

Morito común.

Alcaudón meridonal 1 ex.

Somormujo lavanco 1 ex.

Andarríos chico 1 ex.

Ánade azulón

Archibebe claro

Cernícalo vulgar 1 ex.

AVETORO EN LOS ARROZALES DE SUECA

Acabamos el censo a las 11.30 horas y nos dirigimos a los arrozales para intentar ver alguno de los dos avetoro que se están observando desde noviembre de 2014. De camino por la carretera del Saler pudimos ver otra especie que ha dejado ir al sur a pasar los inviernos y que ahora se queda en la Albufera, el aguililla calzada de la que vimos 5 ejemplares. En los arrozales de Casa Ponce estaba José Luis Terrasa y su hijo y juntos pudimos disfrutar de un avetoro que asomaba la cabeza entre la hierba crecida. En los campos de alrededor aun estando en plena época de caza se podía observar mucho morito, gaviota reidora, alguna patiamarilla, garcetas común, grande, bueyera, garza real, cormorán grande y abundante aguilucho lagunero. 

Aguilucho lagunero

Texto y fotos de Rafa Muñoz 2016 excepto la primera imagen de Arturo Cabos.

L'ALBUFERA CONQUISTADA POR EL GALÁPAGO DE FLORIDA

28 de marzo

Galápago de florida (Trachemys scripta)

Esta mañana he estado entre los azudes de Sueca y Cullera. Es increible el número de galápagos de florida (Trachemys scripta) que hay por esa zona... Desde luego eso ya no hay quien lo controle.

Por otra parte, en los alrededores del azud de Cullera había 2 zampullines chicos (Tachybaptus ruficollis), 2 somormujos lavancos (Podiceps cristatus), 1 correlimos común (Calidris alpina), varios machos de azulón (Anas platyrhynchos), garcetas (Egretta garzetta), garzas reales (Ardea cinerea), gallinetas (Gallinula chloropus)...

Mensaje de Raúl S-SH en el FORO SVO Aves.
Foto de Rafa Muñoz, FONS FOTOGRÀFIC SVO

 

Gaviota de Audouin (Larus audouinii)

Por seguir con Cullera, esta mañana había aproximadamente 50 gaviotas de Audouin (Larus audouinii) posadas en un arrozal semiencharcado en la N-332, cerca del polideportivo.



Mensaje de Luis Aleixos Alapont en el FORO SVO Aves.
Foto de Miguel M. Constant, FONS FOTOGRÀFIC SVO

Galápago de florida (Trachemys scripta)  

 

Raúl, hace unos tres años, en el Río Júcar a su paso por Albalat de la Ribera, en un tramo muy corto de río, pude contar un mínimo de 50, y eso que la mayor parte de la orilla del cauce se ve muy mal porque está cubierta de cañaverales...no quiero ni imaginar cuántos habría en toda la zona y en los municipios colindantes...


Mensaje de Toni Polo en el FORO SVO Aves.
Foto de Rafa Muñoz, FONS FOTOGRÀFIC SVO