Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Remena-rocs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Remena-rocs. Mostrar tots els missatges

Cap de l'Horta i el remena-rocs

 

Far del cap de l'Horta, Alacant

1 de gener 2024

Al nord del terme municipal d'Alacant es troba el cap de l'Horta, on es va construir un far en 1856 i posteriorment s'alçà un barri. Aquest promontori delimita pel nord la badia d'Alacant, que la sud tanca el cap de Santa Pola. Al nord es desplega la platja de Sant Joan i al sud l'Albufereta.


Formacions rocalloses del cap de l'Horta

El cap és un xicotet promontori format per roques sedimentàries de calcarenita, que és el resultat de la unió dels grans d’arena mitjançant un ciment calcari natural al Miocé superior. Es presenten estratificades en diferents capes, això provoca que segons la quantitat de ciment que tinga cada estrat uns són més durs que altres, per tant, més o menys resistents a l’erosió del mar, la qual cosa provoca una línia costanera dentada. Aquestes roques es formaren al fons marí entre 10 i 8 milions d’anys i les forces tectòniques les van alçar fins a la superfície, també hi ha trams que són els restes d’una platja fòssil formada fa cent mil anys.



Aquest indret que s’endinsa al mar i això facilita l’observació d’aus marines, a més elles aprofiten les roques i xicotets illots per a descansar i els seus fons rocallosos ofereixen refugi a moltes espècies marines que són l’aliment d’eixos ocells, per tant, aquí es concentren per a pescar. Per arribar al cap d’Horta cal anar a l’avinguda de la Costa Blanca i després agafar el Camí del Far. Una volta arribes al final es pot baixar a la vora de la mar pel qualsevol dels camins que es veuen entre la vegetació.


Remena-rocs


Segons el portal de ciència ciutadana eBird (https://ebird.org/) que recull les observacions d’aus, aquí s’han albirat fins a 139 espècies d’aus diferents, en 402 llistats diferents (https://ebird.org/spain/hotspot/L6099121). L’època més apropiada per a conéixer el cap i les seues aus coincideix amb els períodes migratoris.


Remena-rocs a la marjal dels Moros


Entre els dies 29 de desembre de 2023 i l’1 de gener de 2024 vaig aprofitar unes xicotetes vacances de Cap d’Any per a conéixer, gaudir del mar i de les aus marines i vàrem triar el cap d’Horta. Entre les 17 espècies que vaig vorer vull destacar una, el remena-rocs (Arenaria interpres).


Remena-rocs obrint una clotxina


Als anuaris ornitològics del País Valencià el remena-rocs és considerat com un ocell migrant i hivernant escàs. Es tracta d’una espècie costanera limícola que a casa nostra apareix el mes de setembre, una volta ha acabat el seu període reproductiu i desapareix el mes de maig, quan finalitza el pas migratori prenupcial.


Remena-rocs cercant insectes en una llisa morta


En els seus viatges migratoris els remena-rocs segueixen la línia costanera i uns quants exemplars es queden a les nostres costes rocalloses on s’alimenten d’insectes, crustacis, mol·luscos i matèria vegetal. Tenen el costum de buscar-los entre les pedres o la vegetació que s’acumula a la vora del mar. Per agafar-los menegen les pedres o les algues per a destapar-los i agafar-los amb el seu bec curt i fort. També trepitgen els peixos morts a la vora del mar per agafar els insectes que prosperen als cadàvers.





Textos Rafa Muñoz, fotos i vídeo de l'Arxiu RMiB

Cap de l'Horta, l'Alacantí


Tardor de corriols a Alboraia

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a Port Saplatja, Arxiu RMiB

 

El temps de tardor és sinònim del pas dels ocells migradors per casa nostra. Després de la reproducció abandonen les terres del nord d’Europa per anar a cercar millors condicions ambientals al sud, generalment a l’Àfrica subsahariana o com aquest grup d’aus, preferiblement a les costes del continent africà, tot i que alguns exemplars es poden quedar entre nosaltres.

Els corriols són unes aus menudes que mengen cucs i invertebrats que viuen soterrats en els fangs o entre la rocalla d’aiguamolls i platges. Són unes boletes xicotetes que caminen i corren fugint de les ones, que claven els seus becs en l’arena per trobar menjar o per agafar-lo en la superfície, just en a la vora de l’aigua de marjals o rierols i on trenquen les ones del mar.

A casa nostra dues espècies són reproductores a les quals es pot sumar la presència temporal d’unes altres espècies, en els passos migratoris o als hiverns. Precisament és en la tardor quan els podem observar més fàcilment en les platges d’Alboraia i a la desembocadura del barranc del carraixet. Doncs anem a fer un ràpid repàs dels corriols que podem veure aquests dies de tardor.

 

Corriol camanegre a Meliana, Arxiu RMiB


Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

És una xicoteta joia que abans criava en tota la franja costanera de l’Horta Nord. Amb la urbanització massiva de les costes sols resisteix en les poques zones dunars que ens queden, com és la marjal de Rafalell i Vistabella. De fet, per a afavorir les poques parelles que ens queden s’ha tancat l’accés a les zones dunars i s’han senyalitzat les zones on fan niu amb estaques unides per cordes. També s’han ficat cartells avisant de la seua presència i que demanant que no s’entre en les zones assenyalades. Malauradament, principalment alguns passejants de gossos, no les respecten i permeten que els seus animals entren a les zones amb nius provocant la pèrdua de la majoria de les postes d’ous, o fins i tot la mort d’uns pollets que no poden volar i es queden immòbils intentant que no els troben.

 

Corriolets a Almenara, Arxiu RMiB

Corriolet (Charadrius dubius)

Aquest cosí del camanegre, és més resistent, tolera més la presència de la gent i a més d’en les platges també pot criar a la vora dels rius, o fins i tot en solars sense vegetació, amb l’única condició que troben una miqueta de tranquil·litat per a criar als seus pollets i que estiguen prop de l’aigua.

 

Corriol cabut (Charadrius hiaticula) a Port Saplatja, Arxiu RMiB


Corriol cabut (Charadrius hiaticula)

És molt versemblant de disseny al corriol menut, però més gran. Aquesta espècie tria per a reproduir-se als aiguamolls costaners al nord del continent. A casa nostra és prou freqüent durant els passos migratoris en les platges, tot i que alguns exemplars poden romandre més temps als nostres aiguamolls. Els agraden molt els ambients humits com són els arrossars, però a l’Horta Nord ja no ens queda cap, els canviarem per urbanitzacions de platja. 


Territ tresdits (Calidris alba) a Port Saplatja, Arxiu RMiB



Territ tresdits (Calidris alba)

Aquest ocellet blanquinós en les parts baixes i gris, amb taquetes negres en l’esquena, és un amant de la vora de la mar. Incansablement, puja i baixa fugint de la pujada o seguint la retirada de les ones, mentre arreplega cucs amagats en l’arena. Aquest ocellet li agrada estar en companyia, és molt divertit veure’ls amunt i avall, sense parar de córrer, menejant eixes cametes negres a tota velocitat, com si fos una pel·lícula de cine mut. Si et pares a mirar-los i et fixes un poc podràs comprovar que el mar mai els banya, són més ràpids que les ones, fins i tot quan hi ha marejol!

 

Territ variant i remena-rocs, Port Saplatja, Arxiu RMiB


Territ variant (Calidris alpina)

Aquest corriol té predilecció per un cuc poliquet, l’Hediste diversicolor que agafa en marjals i platges és un cuc amb moltes potes de fins a 12 cm de longitud. Sol ser abundant en les platges d’arena, i als fangars, viu amagat en un cau semipermanent en forma de "J" o en forma d'"U" i sota les pedres de les zones intermareals. A aquesta espècie li agrada anar en grup i molts d’ells passen l’hivern a l’Albufera de València, però sovint poden canviar els aiguamolls per les platges tranquil·les.


Remena-rocs (Arenaria interpres) al Saler, Arxiu RMiB

 

Remena-rocs (Arenaria interpres)

Aquest colorit corriol també el podem trobar en les platges i espigons en el pas migratori. S’estima més atrapar xicotets invertebrats que viuen sota les pedres i entre les roques, per això aquesta espècie és més individualista, generalment es presenta un o dos exemplars junts. Menja xicotets crustacis, caragolets i cucs, tot i que també complementa la dieta picotejant peixos morts orillats, a casa nostra, principalment, llises.


Remena-rocs (Arenaria interpres) al Saler, Arxiu RMiB
 

Hi ha més espècies limícoles que podem trobar-nos en un tranquil passeig per les platges o als espigons, sols cal anar caminant amb cura i respectar una distància de seguretat. Si s’acostem massa, aquests animalets alçaran el vol per a cercar un lloc més tranquil. És molt important que els propietaris de gossos, si observen en les platges gavines o corriols, lliguen als gossos i s’allunyen. El teu gos té dret a jugar, però les aus també tenen dret a alimentar-se a la vora de la mar, sols és qüestió de respecte per a totes les espècies. A més recordeu que sovint, els corriols s’han aturat a les platges per a cercar aliment, abans de continuar el seu viatge migratori, i alçar el vol implica consum energètic i deixar de menjar.


Cartell per a protegir els nius de corriol camanegre a Rafalell i Vistabella, Arxiu RMiB


 

Text i fotos Rafa Muñoz

 

Estiu a l'estany del Pujol

 

Arxiu RMiB

La protecció dels voltants de l'estany del Pujol, a la Devesa del Saler, ha donat bons resultats tot i que no tots els visitants han col·laborat. A les vores de l'estany es reprodueixen espècies d'aus molt amenaçades, si ens acostem podem xafar ous o pollets sense adonar-nos. Més greu és perjudici que fan gossos i gats, en aquest indret principalment els primers, amb les seues carreres xafen nius o atrapen pollets indefensos que encara no poden fugir per ells mateixos.


Estany El Pujol, Arxiu RMiB


La majoria dels visitants comprenen i respecten les cordes que limiten l’accés a la vora de l’estany, però hi ha altres que no fan cas de les restriccions. Tenim destrellats que volen fer-se fotos, fins i tot alguns són professionals que pretenen fer reportatges de bodes i comunions. Hi ha altres borinots que duen gossos solts, quelcom prohibit dins d’un espai protegit, els amos que no veuen més enllà dels musells dels seus animalets pretenen que córreguen lliures en la natura, però no es paren a pensar que la seua mascota pot matar pollets d’espècies protegides o xafar els ous.


Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), Arxiu RMiB


El pitjor és que quan voluntaris i naturalistes avisen als visitants que deuen lligar els gossos i respectar les zones protegides, uns es fan els despistats diguen que no han vist els grans cartells informatius ni les cordes que limiten l’accés. Hi ha uns altres que fins i tot s’enfronten agressivament als que els adverteixen de la seua infracció. La policia tampoc sembla tindre massa interés a contendre amb els infractors, a voltes semblen preferir anar-se’n del lloc conflictiu i fer una passejada relaxant per la Devesa.


Camallonga (Himantopus himantopus), Arxiu RMiB


Tot i aquests greus problemes per a fer complir la restricció d’accés ha permés que puguen reproduir-se espècies molt sensibles que feia anys que no aconseguien traure endavant als seus pollets. A la vora de l’estany s’ha reproduït ocells com la mongeta (Sternula albifrons), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i la camallonga (Himantopus himantopus).


Pollet de corriolet, Arxiu RMiB


En l’illa central s’han reproduït algunes parelles de gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), amagades en la vegetació ho han fet algunes parelles de cabrellot (Podiceps cristatus) i de escabussonet (Tachybaptus ruficollis).


Pollet de pocs dies, Arxiu RMiB


La relativa tranquil·litat ha facilitat la presència d’exemplars que no pogueren continuar el seu viatge migratori cap al nord per a reproduir-se, com és el cas d’un territ variant (Calidris alpina).


Territ variant, Arxiu RMiB


Altres individus joves o no reproductors han aprofitat les restriccions i l’abundància d’aliment per a quedar-se, com és el cas d’alguns flamencs (Phoenicopterus roseus) o de la gavina capblanca (Larus genei).


Picarot, Arxiu RMiB


Moltes aus han aprofitat aquest racó natural enmig de l’àrea metropolitana de València per a descansar en el seu pas migratori, com ha sigut el cas de siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos), el corriol gros (Charadrius hiaticula), el territ menut (Calidris minuta), el territ bec-llarg (Calidris ferruginea), la garsa de mar (Haematopus ostralegus), el picarot (Tringa nebularia) o el remena-rocs (Arenaria interpres).


Oroval, Arxiu RMiB


Aquesta llacuna artificial, resta del projecte megalòman de la urbanització del Saler dels anys setanta del segle passat, permet trobar aliment a espècies com el xatrac d'albufera (Sterna hirundo), la garseta blanca (Egretta garzetta), l’esplugabous (Bubulcus ibis), l’oroval (Ardeola ralloides) o l’agró blau (Ardea cinerea).


Remena-rocs, Arxiu RMiB


Aquesta és sols una xicoteta mostra de la biodiversitat que intenta sobreviure a un xicotet indret de la pineda del Saler, els animals sols necessiten una mica d’espai i tranquil·litat per a poder continuar el seu cicle vital.


Niu de corroilet, Arxiu RMiB


Feu córrer la veu que a l'estany bull la vida, raoneu amb els incívics, de nosaltres depén, si aconseguim respectar uns pocs metres, les aus podran continuar amb el seu cicle vital, si no som capaços de deixar-les tranquil·les, les condemnarem a desaparéixer i ens quedarem tristos, sols amb les nostres mascotes.


Mongeta, Arxiu RMiB


Text i fotos de Rafa Muñoz.


Zona restringida, Arxiu RMiB


AUS DE LA DEVESA DEL SALER

 

Territ variant (Calidris alpina)

27 d’octubre de 2020

 

Estany del Pujol

Aquesta jornada torni a l’Albufera i a la Devesa del Saler i vaig comprovar que encara continua una bona mostra d’aus limícoles per les bores de l’estany del Pujol. Vaig vorer uns 120 exemplars de Territ variant (Calidris alpina), 5 de Territ menut (Calidris minuta), 13 Corriol gros (Charadrius hiaticula) a més de 25 ex. de Picarot (Tringa nebularia). A l’aigua hi havia 3 Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) i Cabrellot (Podiceps cristatus).


Territ menut (Calidris minuta) i darrere un Corriol gros (Charadrius hiaticula)


En la desembocadura de la Gola augmentà la varietat d’espècies amb una Garsa de mar (Haematopus ostralegus), un Fusell de mar (Pluvialis squatarola), Territ tres-dits (Calidris alba) i un Remena-rocs (Arenaria interpres). A més de les espècies habituals sols restaria assenyalar la presència de 3 ex. de Gavina capblanca (Larus genei) i Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis).


Remena-rocs (Arenaria interpres).

Després al Racó de l’Olla, assenyalar que hi havia un gran estol de 524 exemplars de Camallonga (Himantopus himantopus), 9 ex. de Tètol cuanegre (Limosa limosa), 5 ex. d’Alena (Recurvirostra avosetta) i una Xerlovita (Tringa ochropus).


524 exemplars de Camallonga (Himantopus himantopus)

Encara queden exemplars en pas migratori d’Oroneta (Hirundo rustica) i ja han arribat a passar l’hivern els roquers (Ptyonoprogne rupestris).


Xerlovita (Tringa ochropus)

 De la resta d’animals habituals al Racó de l’Olla sols cal ressaltar la presència de 20 ex. d’Ànec blanc (Tadorna tadorna) i unes teranyines custodiades per tres grans aranyes de l’espècie Araneus diadematus.

Corriol gros (Charadrius hiaticula)

Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)

 

Text i fotos de Rafa Muñoz


Ànec blanc (Tadorna tadorna)

El Racó de l'Olla

Araneus diadematus

Territ variant (Calidris alpina)


LA MARJAL DELS MOROS SENSE AIGUA.

Tardor i marjal seca!

El dilluns 17 d’octubre a Sagunt, la marjal dels Moros estava molt trista, a un cel cendrós se li afegia que les pluges d’aquesta tardor han sigut uns ruixats mínims que no han permés acumular aigua a les llacunes, per tant sols les que estan més prop de la mar mantenen una mica d’humitat. Els mosquits estaven intractables i es tiraven damunt meu ignorant l’abundant repel·lent.

Només vaig observar uns pocs ànecs Collverd (Anas platyrhynchos), 7 Sarcet (Anas crecca), 12 Cullerot (Anas clypeata). A la mar sols pescaven 6 Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) mentre una Gavina corsa (Larus audouinii) descansava dalt del senyal geogràfic.

Tifort (Tringa totanus) jove.

De les espècies habituals vaig vorer Botxi meridional (Lanius meridionalis), Rossinyol bord (Cettia cetti), Trist (Cisticola juncidis), 6 Cotorra Grisa (Myiopsitta monachus), Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), Estornell negre (Sturnus unicolor), Cadernera (Carduelis carduelis), Blavet (Alcedo atthis), Pit-blau (Luscinia svecica), Bitxac comú (Saxicola torquatus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Blanca (Pica pica), 8 Tieta (Anthus pratensis), 2 Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta) i Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis). Era notori l’abundant pas migratori d’Oroneta (Hirundo rustica).

Fusell de mar (Pluvialis squatarola)

El fet de tindre poca aigua afavoria la presència de les aus limícol·les, a la llacuna dels xatracs hi havia 1 Xerlovita (Tringa ochropus), 2 Tifort (Tringa totanus) joves, 2 Corriolet (Charadrius dubius), 2 Camallonga (Himantopus himantopus), 1 Remena-rocs (Arenaria interpres) i 1 Fusell de mar (Pluvialis squatarola).  
   


Crònica i fotos de Rafa Muñoz 2016.