Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xatrac elegant. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xatrac elegant. Mostrar tots els missatges

Una albufera eixugada

 

Rossetes (Marmaronetta angustirostris). Arxiu RMiB

Albufera de València, febrer, març, abril i maig de 2024

Entrat el mes de febrer, després de la cacera comença el període del fangueig, primer els camps més allunyats de l’Albufera i, a poc a poc la resta, els tractors van passant per tots els arrossars fins a arribar a la vora del llac. A finals de febrer una volta s’han fanguejat s’assequen a molta velocitat quedant tot el voltant de l’Albufera com un gegantí erm terrós, on sols destaca el verd dels canyars que creixen a la vora de séquies i canals.

Agrons, garsetes, gavines corses i corbes marines, Alfafar. Arxiu RMiB

Aquest procés implica un canvi radical respecte de la disponibilitat dels recursos alimentaris per a les aus, quan els tractors remenen el fang faciliten l’accés a molta quantitat d’aliment que abans s’amagava al fang en els camps negats, però aviat el sol evapora la humitat, una volta resten secs signifiquen una reducció radical de la disponibilitat d’aliment, llavors el gruix dels ocells han de marxar.

Flamencs i corbes marines a Catarroja, Arxiu RMiB

Aquest canvi es nota molt amb espècies com són els flamencs (Phoenicopterus roseus), els picaports (Plegadis falcinellus) i les gavines. El gruix dels 6.000 flamencs que es veien a finals de gener han de marxar a uns altres aiguamolls que mantinguen aigua. Els picaports en compte d’anar tan lluny s’escampen en grupets per tota l’horta de València, el Camp de Morvedre i la Ribera Baixa. Les gavines són les que marxen més lluny perquè pugen a les costes i aiguamolls del nord d’Europa.

Xerlovita camagroga, Catarroja, Arxiu RMiB

Els pocs dies que els arrossars mantenen humitat es converteixen en un imant per a les aus limícoles com per eixample la xerlovita camagroga (Tringa glareola), que són les especialitzades a menjar els invertebrats que viuen al fang o a les arenes costaneres. Aquestes aus que estan a mig camí del seu viatge migratori des de l’Àfrica fins al nord d’Europa, aprofiten l’abundància que els ofereixen els arrossars convertits en fangals per agafar forces, atipant-se a menjar per a poder continuar el seu viatge a les àrees de reproducció. Aquest moment és molt bo per a albirar les espècies més escasses i ocasionals, com és el cas de la gamba  groga petita (Tringa flavipes).

Tieta (Anthus pratensis), Catarroja, Arxiu RMiB

Entrat el mes de març una volta han desaparegut els grans estols d’aus que depenien dels arrossars negats arriba el moment de buscar uns altres migradors com són les picardones o polletes que viuen amagades entre els canyissars, tot i que jo enguany no he tingut la sort de trobar-les.

Corriol camanegre femella i dos pollets, mireu bé! Estany El Pujol, Arxiu RMiB

Entrada la primavera comencen a arribar les aus reproductores, els corriols camanegres (Charadrius alexandrinus) fan les seues postes d’ous als arenals i a principis de maig cuiden els seus pollets diminuts. Recomane observar-los amb atenció, perquè de tant en tant els entra fred i tornen amb sa mare que es queda quieta i dreta, els nanets s’amaguen dins del mollenc plomatge ventral de la mare, llavors l’observador d’aus amb poca experiència es pot espantar en veure un corrilolet femella amb sis potes! Un molt bon lloc per a veure-los fent aquestes diablures és dins de la zona de protecció que envolta l’estany de El Pujol. Allí mateix, les gavines corses (Ichthyaetus audouinii) i les mongetes (Sternula albifrons) s’apoderen de l’illa de l’Estany per a fer els seus nials.

Gavina vulgar, el Racó de l'Olla, València, Arxiu RMiB

Mentrestant, al Racó de l’Olla, les gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) i les gavines capnegres (Larus melanocephalus) s’estimen més fer els seus jaços damunt dels matollars de les illes. En eixes llengües arenoses s’amunteguen un parell de centenars de xatracs de bec-llarg (Thalasseus sandvicensis) envoltats d’unes quantes parelles de xatracs d'albufera (Sterna hirundo). Al mig de tot l’embolic han fet niu dues parelles de l‘escàs xatrac elegant (Thalasseus elegans). Pels voltants es deixen veure unes altres aus molt paregudes com són els currocs (Gelochelidon nilotica).

Xatracs de bec-llarg, d'albufera i elegants, Racó de l'Olla, Arciu RMiB

A principi de la primavera els ànecs hivernants ja han marxat per a reproduir-se molt més al nord, ara sols es deixen veure els collverds (Anas platyrhynchos) i alguna parella de rossetes (Marmaronetta angustirostris). Uns individus presents són fadrins d’ànec blanc (Tadorna tadorna). Per tot arreu continuen veient-se els agrons que poden alimentar-se en els camps en guaret, com són les garsetes blanques (Egretta garzetta) i els esplugabous (Bubulcus ibis).

Esplugabous, Alfafar, Arxiu RMiB

Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu RMiB

Garseta blanca, Catarroja, Arxiu RMiB


Marjal dels Moros en primavera

Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii)


Aquesta primavera ha començat prompte accelerada per les pluges tot i que les temperatures són fredes. Sens dubte és de les millors èpoques per gaudir de la natura dels aiguamolls valencians. He fet 10 visites als Moros, intentaré ressaltar el més interessant, tot i que ha sigut molt el que he pogut observar: 104 espècies d'aus, 3 de papallones, dos mamífers i un amfibi.


Marjal dels Moros


El 4 de març hi havia un pas destacat de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un total de cinc exemplars descansaven en una illa de la llacuna dels xatracs. La sorpresa d’eixe matí fou l’observació d’una gavina menuda (Hydrocoloeus minutus).


Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)


Són les més nombroses, les més grans i les que tenen més pressa d’agafar un “piset” a la colònia de cria, parle de la gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus). Com el nivell de les aigües està alt hi ha dèficit d’habitatge on fer niu, per això han de donar-se pressa. El 4 de març es veien grans estols migratoris i el dia 9 ja es veien les primeres reproductores reservant-se espai on enllestir-lo. Enguany pareix que es reproduiran aquí al voltant de cent parelles. Eixe mateix 9 de març vaig vorer un solitari adult de mascarell (Morus bassanus) pescant al mar, enfront de la marjal.


Xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)


El 12 de març sentia per primera volta el cant de festeig de la xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon). Com viuen aquí tot l’any són les primeres a anunciar-se amagades dins del més espés senillar.


Cueta groga (Motacilla flava flavissima)


El 17 de maç estaven les primeres cuetes grogues (Motacilla flava), el màxim fou de 15 exemplars el 19 d’abril, eixe dia destacaven les cuetes flavisisma, les de la raça britànica. Eixe mateix dia anotí el màxim de flamencs (Phoenicopterus roseus), teníem 49 exemplars.


Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis)


A la llacuna dels xatracs eixe dia aparegueren els primers 40 exemplars de xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis). El 19 d’abril començaven les noces, amb còpules i becades de festeig. Hi ha al voltant de 50 parelles amuntegades en els pocs metres que han quedat per damunt de l’aigua als illots.


Agró roig (Ardea purpurea) 


El 26 de març vaig vorer el primer agró roig (Ardea purpurea) d’aquesta temporada i un bec-pla (Platalea leucorodia) que passà de llarg, volant per damunt en pas migratori. Eixe dia es deixà vorer un formiguer (Jynx torquilla). També aquest dia marcaren el màxim les fotges (Fulica atra), un màxim de 63 exemplars i a la volta eixe mateix dia vaig vorer el primer exemplar covant, els primers pollets els anotí el 13 d’abril.


Xatrac d'albufera (Sterna hirundo)


Nou dies després dels xatracs de bec-llarg, aquest 26 de març, arribaren a la colònia els xatracs d'albufera (Sterna hirundo), com que no tenien espai per fer niu s’han repartit per altres illots pròxims.


Flamenc (Phoenicopterus roseus)


El 6 d’abril trobí les primeres carregades (Glareola pratincola) i els primers exemplars de fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida), el màxim fou el 19 d’abril amb 60 exemplars.


Xatrac elegant (Thalasseus elegans)


Aquest mateix dia entre xatracs galantejava una parella de xatrac elegant (Thalasseus elegans). Se saludaven cerimoniosament amb el bec i el cap estirat al cel, enfrontats. Però a mig matí se n'anaren i no han tornat, pense que cercaran altra colònia de cria on tinguen més espai. Una llàstima! També vaig detectar el màxim, 30 individus de gavina capnegra (Larus melanocephalus), de moment pareix que intentaran la cria cinc parelles, tot i que encara és massa prompte per poder assegurar-lo.


Ascle (Mareca strepera)

El 13 d’abril a primera hora del matí em va cridar l’atenció que una femella valenta d’ànec collverd (Anas platyrhynchos) caminava coixa simulant estar ferida per atraure l’atenció d’una rabosa (Vulpes vulpes), perquè no poguera descobrir els seus aneguets. Poc després els 9 pollets nedaven per una séquia seguint el reclam de sa mare que els cridava per arreplegar-los. Aquests són els instants màgics en els quals vius un documental de natura en primera persona, són moments inoblidables.


Rossetes (Marmaronetta angustirostris)


Eixe dia vaig vorer dues rossetes (Marmaronetta angustirostris) i el dia 19 quatre més. Aquests jovenets els ha amollat Conselleria, formant part d’un projecte de reintroducció que encetaren l’any passat. La llangor és que any rere any tots els exemplars alliberats moren a mans dels caçadors. Molts pensem que com patim una greu de crisi bioclimàtica, és l’hora prohibir la cacera i imposar el respecte als animals.


Xitxarra dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)


Als canyars hi ha un ocellet que sols està present als passos migratoris, aprofita els descansos als nostres aiguamolls per afalagar amb el seu cant alguna possible femella i de pas, anar entrenant-se, abans d’arribar a les seues àrees de reproducció. Això el fem servir els pardalers per a intentar observar-los, parle de la xitxarra dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus), eixe dia 13 cantaven tres mascles fadrins prop de la reserva dels cucs. No massa lluny es deixaven sentir les melodies de quatre mascles de xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus) i dos de xitxarrot (Acrocephalus arundinaceus).


Còlbit gris (Oenanthe oenanthe)


El 19 d’abril a les planures al costat del mar hi havia un mascle de còlbit gris (Oenanthe oenanthe) i la primera mongeta (Sternula albifrons), volant prop de la platja. Al mig de la colònia de cria de xatracs i gavines hi havia tres exemplars de Gavina capblanca (Larus genei).


Botxí ibèric meridional (Lanius meridionalis meridionalis)


Per si us pareix poca la biodiversitat que s’amaga als Moros adjunte un llistat amb la resta d’espècies observades:

Àguila calçada (Aquila pennata), aguilot comú (Buteo buteo), arpellot de marjal (Circus aeruginosus), esparver (Accipiter nisus), xoriguer (Falco tinnunculus), alena (Recurvirostra avosetta), bequeruda (Gallinago gallinago), bequet (Lymnocryptes minimus), corriolet (Charadrius dubius), camallonga (Himantopus himantopus), merita (Vanellus vanellus), siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos), tifort (Tringa totanus), agró blau (Ardea cinerea), ànec blanc (Tadorna tadorna).


Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)


He vist un màxim de 16 exemplars d’ànec capblanc (Oxyura leucocephala) i un màxim de 17 ex. d’ascle (Mareca strepera), boix (Aythya ferina), cabrellot (Podiceps cristatus), un cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis).


Cullerot (Spatula clypeata)


Els cabussonets (Tachybaptus ruficollis) tenen pollets alguns hi han crescut prou i ja s’han independitzat dels pares, corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), cullerot (Spatula clypeata), Esplugabous (Bubulcus ibis), gall de canyar (Porphyrio porphyrio), garseta blanca (Egretta garzetta), Gomet (Ixobrychus minutus), tenim set martinets (Nycticorax nycticorax), Oroval (Ardeola ralloides), picaport (Plegadis falcinellus), picarot (Tringa nebularia), polla d'aigua (Gallinula chloropus), rascló (Rallus aquaticus), Sarset (Anas crecca), sivert (Netta rufina), Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) i Gavinot fosc (Larus fuscus).


Cadernera (Carduelis carduelis)


Blauet (Alcedo atthis), boscaler comú (Locustella luscinioides), botxí ibèric meridional (Lanius meridionalis meridionalis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), busquereta de garriga (Sylvia cantillans iberiae), cadernera (Carduelis carduelis), cagamànecs (Saxicola rubicola), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), estornell (Sturnus vulgaris), estornell negre (Sturnus unicolor), falcia (Apus apus), falcia pàl·lida (Apus pallidus), gafarró (Serinus serinus), garsa (Pica pica), mosquiter comú (Phylloscopus collybita), mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus) i mosquiter pàl·lid (Rhadina bonelli).


Teuladí torredà (Passer montanus) duguen fenoll marí al niu


Oroneta (Hirundo rustica), oroneta cua-blanca (Delichon urbicum), papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca), parpalló (Riparia riparia), pinsà (Fringilla coelebs), pit-blau (Luscinia svecica), pit-roig (Erithacus rubecula), puput (Upupa epops), rossinyol (Luscinia megarhynchos), rossinyol bord (Cettia cetti), teixidor (Remiz pendulinus), teuladí (Passer domesticus balearoibericus), teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus), teuladí torredà (Passer montanus), tieta (Anthus pratensis), tieta de muntanya (Anthus spinoletta), todó (Columba palumbus), tórtora (Streptopelia turtur), tórtora turca (Streptopelia decaocto), totestiu (Parus major), trist (Cisticola juncidis) i verderol (Chloris chloris).


Atalanta (Vanessa atalanta)


Altres animalons també atrauen l’atenció del naturalista i puc afegir la identificació de papallones com l’atalanta (Vanessa atalanta), la blanqueta perfumada (Artogeia napi) o la migradora dels cards (Vanessa cardui), conills (Oryctolagus cuniculus) i granota verda (Pelophylax perezi).


Cebeta borda (Asphodelus fistulosus)


Text i fotos de Rafa Muñoz




  

TRISTA FINALITZACIÓ DE LA CRIA A LA MARJAL DELS MOROS


17 de juny

Xatracs d'albufera (Sterna hirundo) 


El pollet de Xatrac elegant (Thalasseus elegans) ha mort i els adults han marxat, altres que han abandonat els nius són les carregades (Glareola pratincola) i les mongetes (Sternula albifrons), els mascles de mongeta no es resignen i intenten oferir becades a les femelles però aquestes no pareixen estar interessades a tornar a covar. La parella d’Alena (Recurvirostra avosetta) també han perdut la posta, l’any passat tots els pollets van ser morts per gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus). Els xatracs d'albufera (Sterna hirundo) tampoc han criat enguany, una altra llàstima!

Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis)


Les bones notícies són que ja es veuen pollets independitzats que esperen becades amagats als canyars de Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus). El que va molt millor és el Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), ja hi ha pollets de totes les grandàries.

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)


Les gavines capnegres (Larus melanocephalus) ja tenen pollets plomats, crec que s’han reproduït sues parelles i semblen haver-hi quatre pollets crescuts. Els pollets més grans de Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) ja volen.

Gavines capnegres (Larus melanocephalus)


Una Gavina corsa (Larus audouinii) va centrar la meua atenció quan passejava per la vora de la platja de cudols, es va acostar a la desembocadura de la séquia de l’estany i va agafar un Cranc de riu americà (Procambarus clarkii). El va agafar amb el bec i se’l va endur més lluny de la mar. El va deixar a terra i amb molta parsimònia li colpejava l’abdomen, després va començar a arrancar-li les potes una a una, les pinces i després va llevar-li la cua i comença a menjar.

Gavina corsa (Larus audouinii)


Vaig vorer papallona Bruna boscana (Pararge aegeria) i el parot de bassa Sympetrum fonscolombii.

Bruna boscana (Pararge aegeria) 


Gavina corsa (Larus audouinii) consumint un cranc americà


18 de juny

Falcó pelegrí (Falco peregrinus brookei)


Una femella de Falcó pelegrí (Falco peregrinus brookei) ha pegat dos vols rasants de caça sense èxit, tot pels camps a l’oest de la marjal, prop de l’Alqueria dels Frares.

Orthetrum cancellatum


Hui he tornat a trobar un adult amb plomatge de noces de Cavaller (Coracias garrulus) que ja havia vist els dies 30 de maig i el dia 7 de juny.

Sympetrum striolatum


Per l'interior de la marjal a l'estar més lluny de l'aigua canvien les espècies de parot de bassa, eixe matí vaig vorer Orthetrum cancellatum i Sympetrum striolatum i la papallona Blanqueta de la col (Artogeia rapae).

Blanqueta de la col (Artogeia rapae)


26 de juny

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)


Una parella d’Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) tenen un niu en un pi per l’interior de la marjal amb dos pollets, el major duplica la grandària del més menut però tenen menjar de sobres, tant al niu com al terra que tenen baix està ple de restes de conill (Oryctolagus cuniculus), enguany tenim una explosió de conills als Moros, hi ha conills per tot arreu i això facilita la reproducció dels rapinyaires.


Arpellot de marjal (Circus aeruginosus)


Un Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) volava amb un xicotet conill a les urpes però se li va caure a terra, com estava viu es va amagar als canyars, l'arpellot donà una volta i com que no va trobar-lo se'n va anar a buscar un altre per donar menjar als seus fills.

Trist (Cisticola juncidis)


Els estornells negres (Sturnus unicolor) ja deuen haver acabat la cria i ara per seguretat s’han agrupat en un nombrós estol que els facilita la protecció dels jovenets.

Card blau o Herbacol (Cynara cardunculus) ple d’himenòpters


Segueix un grup d’abellerols (Merpos apiaster) pel interior de la marjal, deuen haver criat. Va sorprendre trobar un Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis) prop del polígon del Port de Sagunt.

Horts al límit oest de la marjal dels Moros


Text i fotos de Rafa Muñoz 2019

Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus)






ELS MOROS: AUS, MAMÍFERS, INSECTES I CRUSTACIS


Marjal dels Moros


20, 30 i 31 de maig
Les aus menys habituals.

Xatrac elegant (Thalasseus elegans) i xatracs de bec-llarg (Sterna sandvicensis)


Sens dubte una de les sorpreses d'aquesta temporada cria és la reproducció d'una parella de Xatrac elegant (Thalasseus elegans) si voleu ampliar informació:


Cavaller (Coracias garrulus)

Ara pareix que tenim una parella de cavallers (Coracias garrulus), jo sols vaig vorer volant un adult amb un preciós plomatge nupcial però altres companys han vist una parella (T. Alcocer, V. Beltran, J. Puentes al Fòrum de WhatsApp) continuarem intentant confirmar si es queden a reproduir-se.

Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis) 


El dia 31 un jove de Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis) descansava a la platja de la marjal i eixe mateix matí encara es va vorer un Fumarell negret (Chlidonias niger) descansant a una de les illes de la llacuna dels xatracs.

Agró blanc (Ardea alba)


El dia 20 una parella d'Agró blanc (Ardea alba) entrava i eixia dels canyars de la part nord de la marjal, tindran un niu?

Remena-rocs (Arenaria interpres) 


Una altra de les aus poc freqüents que tenim en els passos migratoris va ser un exemplar de Remena-rocs (Arenaria interpres) que el dia 20 s'alimentava d'insectes entres plantes aquàtiques que havien quedat fora de l'aigua en una illa i un Tifort (Tringa totanus).


Fumarell negret (Chlidonias niger)


Els Xatracs i les Gavines

Gavina capnegra (Larus melanocephalus), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i pollets


Els xatracs són de les aus més cridaneres que es reprodueixen als Moros entre ells la més silenciosa és la Mongeta (Sternula albifrons) als Moros no baixaran de les 25 parelles que prompte començaran a covar. Els que van més avançats en la criança són els xatracs de bec-llarg (Sterna sandvicensis), vaig vorer el primer pollet el dia 31 de maig i crec que hi ha unes 50 parelles. 


Picaport (Plegadis falcinellus)


Més endarrerits van els xatracs d'albufera (Sterna hirundo) encara fan copules mentre altres coven i pense que hi ha unes 20 parelles. Els que no sé on crien són els fumarells de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) que es reparteixen per tot arreu buscant de menjar però no vénen a reproduir-se a la reserva dels xatracs.

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida)


Les gavines ja tenen pollets i alguns estan prou crescuts, de Gavina capnegra (Larus melanocephalus) deu haver-hi 4 o 5 parelles, el dia 31 un adult defensava dos pollets menuts que són d'un color marró clar de la proximitat d'adults i pollets de la molt més abundant Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), aquestes últimes no baixaran de les 50 parelles reproductores i els seus pollets són d'un marró més fosc, semblant al de la xocolata.

Xatracs de bec-llarg (Sterna sandvicensis)


Els Rapinyaires i els ànecs

Arpellot de marjal (Circus aeruginosus)


El dia 30 de juny una parella d’Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) vola pels camps a l’oest de la marjal, tal volta vulguen fer niu als voltants dels Moros. Crec que enguany hi ha dues parelles d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus). El dia 20 anava una femella de Boix (Aythya ferina) cuidant de sis pollets.


A Femella de Boix (Aythya ferina)

Les aus limícoles

Alena (Recurvirostra avosetta) 


El dia 31 encara està covant una parella d'Alena (Recurvirostra avosetta) a vorer si tenen més sort enguany i aconsegueixen tirar endavant algun pollet, l'any passat les gavines, a poc a poc, es van menjar tots els pollets. Un adult de Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis) donava menjar a dos pollets molt menuts però molt espavilats, quan l'adult va fer un curt xiulit d'alarma van desaparéixer immediatament.

Flors als Moros


Les que sembla que encara no tenen pollets i estan covant són les camallongues (Himantopus himantopus). Aquests dies s'han deixat vorer a la llacuna dels xatracs les tres espècies de corriolets que tenim, el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), Corriol gros (Charadrius hiaticula) i Corriolet (Charadrius dubius).


Agró roig (Ardea purpurea)



Els ocells dels canyars


L'au responsable del cant més potent que ix del canyís és el del Busquerot (Acrocephalus arundinaceus), més menut i més abundant ara és sent per tot arreu el cant de la Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus). El dia 30 i el 31 encara vaig sentir el cant monòton de dos mascles de Boscaler comú (Locustella luscinioides).


Carregada (Glareola pratincola)



Una Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) i una Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) envejoses dels cants que eixien dels canyars els responien des dels arbrets apujant-se més alt perquè els sentiren més lluny.


Papallona reina (Papilio machaon)


Papallones i Parots de Bassa


Blanqueta de la col (Artogeia rapae)


Tota la marjal està plena de papallones blanques, són la Blanqueta de la col (Artogeia rapae), per tot arreu es veu el seu volar tremolós que posa una nota blanca a un paisatge dominat pels grocs i els verds!

Bruna boscana (Pararge aegeria)


Un altre insecte molt abundant aquests dies és un parot de bassa, el Sympetrum fonscolombii, molt menys abundant però molt més espectaculars són les papallones Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra) , la Bruna boscana (Pararge aegeria) i la Papallona reina (Papilio machaon) que liben en els matolls florits.


El Cranc Americà i la Rata d’Aigua


Cranc de riu americà (Procambarus clarkii)


Ara que comença a calfar el sol i el nivell de les aigües baixa es deixen vorer mes els crancs de riu americà (Procambarus clarkii), el seu color roig és massa cridaner i les aus els poden trobar i capturar amb molta facilitat, després deixen tot arreu sembrat de restes de la dura closca que no poden digerir.


Parot de bassa Sympetrum fonscolombii


Eixa baixada de nivell ajuda a detectar altres animals més tímids i poques voltes vists com va ser una Rata d'aigua (Arvicola sapidus) que excaven els seus caus en les vores fangoses de les séquies, l'entrada queda amagada baix l'aigua i vaig vorer com treballava incansablement un exemplar que eixia de l'aigua tallava herbes i tornava a cabussar-se per entrar-les al niu, no sé si serien aliment o un llit per al niu.


Conills (Oryctolagus cuniculus)


Els conills (Oryctolagus cuniculus) han aprés que als aiguamolls costaners prop de l’home tenen pocs enemics, molt menjar i llocs on amagar-se i per tant es multipliquen, a primera hora es deixen vorer pels camins dels voltants de la marjal. 

Text i fotos de Rafa Muñoz.