Marjal dels Moros en primavera

Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii)


Aquesta primavera ha començat prompte accelerada per les pluges tot i que les temperatures són fredes. Sens dubte és de les millors èpoques per gaudir de la natura dels aiguamolls valencians. He fet 10 visites als Moros, intentaré ressaltar el més interessant, tot i que ha sigut molt el que he pogut observar: 104 espècies d'aus, 3 de papallones, dos mamífers i un amfibi.


Marjal dels Moros


El 4 de març hi havia un pas destacat de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un total de cinc exemplars descansaven en una illa de la llacuna dels xatracs. La sorpresa d’eixe matí fou l’observació d’una gavina menuda (Hydrocoloeus minutus).


Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)


Són les més nombroses, les més grans i les que tenen més pressa d’agafar un “piset” a la colònia de cria, parle de la gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus). Com el nivell de les aigües està alt hi ha dèficit d’habitatge on fer niu, per això han de donar-se pressa. El 4 de març es veien grans estols migratoris i el dia 9 ja es veien les primeres reproductores reservant-se espai on enllestir-lo. Enguany pareix que es reproduiran aquí al voltant de cent parelles. Eixe mateix 9 de març vaig vorer un solitari adult de mascarell (Morus bassanus) pescant al mar, enfront de la marjal.


Xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)


El 12 de març sentia per primera volta el cant de festeig de la xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon). Com viuen aquí tot l’any són les primeres a anunciar-se amagades dins del més espés senillar.


Cueta groga (Motacilla flava flavissima)


El 17 de maç estaven les primeres cuetes grogues (Motacilla flava), el màxim fou de 15 exemplars el 19 d’abril, eixe dia destacaven les cuetes flavisisma, les de la raça britànica. Eixe mateix dia anotí el màxim de flamencs (Phoenicopterus roseus), teníem 49 exemplars.


Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis)


A la llacuna dels xatracs eixe dia aparegueren els primers 40 exemplars de xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis). El 19 d’abril començaven les noces, amb còpules i becades de festeig. Hi ha al voltant de 50 parelles amuntegades en els pocs metres que han quedat per damunt de l’aigua als illots.


Agró roig (Ardea purpurea) 


El 26 de març vaig vorer el primer agró roig (Ardea purpurea) d’aquesta temporada i un bec-pla (Platalea leucorodia) que passà de llarg, volant per damunt en pas migratori. Eixe dia es deixà vorer un formiguer (Jynx torquilla). També aquest dia marcaren el màxim les fotges (Fulica atra), un màxim de 63 exemplars i a la volta eixe mateix dia vaig vorer el primer exemplar covant, els primers pollets els anotí el 13 d’abril.


Xatrac d'albufera (Sterna hirundo)


Nou dies després dels xatracs de bec-llarg, aquest 26 de març, arribaren a la colònia els xatracs d'albufera (Sterna hirundo), com que no tenien espai per fer niu s’han repartit per altres illots pròxims.


Flamenc (Phoenicopterus roseus)


El 6 d’abril trobí les primeres carregades (Glareola pratincola) i els primers exemplars de fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida), el màxim fou el 19 d’abril amb 60 exemplars.


Xatrac elegant (Thalasseus elegans)


Aquest mateix dia entre xatracs galantejava una parella de xatrac elegant (Thalasseus elegans). Se saludaven cerimoniosament amb el bec i el cap estirat al cel, enfrontats. Però a mig matí se n'anaren i no han tornat, pense que cercaran altra colònia de cria on tinguen més espai. Una llàstima! També vaig detectar el màxim, 30 individus de gavina capnegra (Larus melanocephalus), de moment pareix que intentaran la cria cinc parelles, tot i que encara és massa prompte per poder assegurar-lo.


Ascle (Mareca strepera)

El 13 d’abril a primera hora del matí em va cridar l’atenció que una femella valenta d’ànec collverd (Anas platyrhynchos) caminava coixa simulant estar ferida per atraure l’atenció d’una rabosa (Vulpes vulpes), perquè no poguera descobrir els seus aneguets. Poc després els 9 pollets nedaven per una séquia seguint el reclam de sa mare que els cridava per arreplegar-los. Aquests són els instants màgics en els quals vius un documental de natura en primera persona, són moments inoblidables.


Rossetes (Marmaronetta angustirostris)


Eixe dia vaig vorer dues rossetes (Marmaronetta angustirostris) i el dia 19 quatre més. Aquests jovenets els ha amollat Conselleria, formant part d’un projecte de reintroducció que encetaren l’any passat. La llangor és que any rere any tots els exemplars alliberats moren a mans dels caçadors. Molts pensem que com patim una greu de crisi bioclimàtica, és l’hora prohibir la cacera i imposar el respecte als animals.


Xitxarra dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)


Als canyars hi ha un ocellet que sols està present als passos migratoris, aprofita els descansos als nostres aiguamolls per afalagar amb el seu cant alguna possible femella i de pas, anar entrenant-se, abans d’arribar a les seues àrees de reproducció. Això el fem servir els pardalers per a intentar observar-los, parle de la xitxarra dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus), eixe dia 13 cantaven tres mascles fadrins prop de la reserva dels cucs. No massa lluny es deixaven sentir les melodies de quatre mascles de xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus) i dos de xitxarrot (Acrocephalus arundinaceus).


Còlbit gris (Oenanthe oenanthe)


El 19 d’abril a les planures al costat del mar hi havia un mascle de còlbit gris (Oenanthe oenanthe) i la primera mongeta (Sternula albifrons), volant prop de la platja. Al mig de la colònia de cria de xatracs i gavines hi havia tres exemplars de Gavina capblanca (Larus genei).


Botxí ibèric meridional (Lanius meridionalis meridionalis)


Per si us pareix poca la biodiversitat que s’amaga als Moros adjunte un llistat amb la resta d’espècies observades:

Àguila calçada (Aquila pennata), aguilot comú (Buteo buteo), arpellot de marjal (Circus aeruginosus), esparver (Accipiter nisus), xoriguer (Falco tinnunculus), alena (Recurvirostra avosetta), bequeruda (Gallinago gallinago), bequet (Lymnocryptes minimus), corriolet (Charadrius dubius), camallonga (Himantopus himantopus), merita (Vanellus vanellus), siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos), tifort (Tringa totanus), agró blau (Ardea cinerea), ànec blanc (Tadorna tadorna).


Ànec capblanc (Oxyura leucocephala)


He vist un màxim de 16 exemplars d’ànec capblanc (Oxyura leucocephala) i un màxim de 17 ex. d’ascle (Mareca strepera), boix (Aythya ferina), cabrellot (Podiceps cristatus), un cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis).


Cullerot (Spatula clypeata)


Els cabussonets (Tachybaptus ruficollis) tenen pollets alguns hi han crescut prou i ja s’han independitzat dels pares, corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), cullerot (Spatula clypeata), Esplugabous (Bubulcus ibis), gall de canyar (Porphyrio porphyrio), garseta blanca (Egretta garzetta), Gomet (Ixobrychus minutus), tenim set martinets (Nycticorax nycticorax), Oroval (Ardeola ralloides), picaport (Plegadis falcinellus), picarot (Tringa nebularia), polla d'aigua (Gallinula chloropus), rascló (Rallus aquaticus), Sarset (Anas crecca), sivert (Netta rufina), Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) i Gavinot fosc (Larus fuscus).


Cadernera (Carduelis carduelis)


Blauet (Alcedo atthis), boscaler comú (Locustella luscinioides), botxí ibèric meridional (Lanius meridionalis meridionalis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), busquereta de garriga (Sylvia cantillans iberiae), cadernera (Carduelis carduelis), cagamànecs (Saxicola rubicola), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), estornell (Sturnus vulgaris), estornell negre (Sturnus unicolor), falcia (Apus apus), falcia pàl·lida (Apus pallidus), gafarró (Serinus serinus), garsa (Pica pica), mosquiter comú (Phylloscopus collybita), mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus) i mosquiter pàl·lid (Rhadina bonelli).


Teuladí torredà (Passer montanus) duguen fenoll marí al niu


Oroneta (Hirundo rustica), oroneta cua-blanca (Delichon urbicum), papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca), parpalló (Riparia riparia), pinsà (Fringilla coelebs), pit-blau (Luscinia svecica), pit-roig (Erithacus rubecula), puput (Upupa epops), rossinyol (Luscinia megarhynchos), rossinyol bord (Cettia cetti), teixidor (Remiz pendulinus), teuladí (Passer domesticus balearoibericus), teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus), teuladí torredà (Passer montanus), tieta (Anthus pratensis), tieta de muntanya (Anthus spinoletta), todó (Columba palumbus), tórtora (Streptopelia turtur), tórtora turca (Streptopelia decaocto), totestiu (Parus major), trist (Cisticola juncidis) i verderol (Chloris chloris).


Atalanta (Vanessa atalanta)


Altres animalons també atrauen l’atenció del naturalista i puc afegir la identificació de papallones com l’atalanta (Vanessa atalanta), la blanqueta perfumada (Artogeia napi) o la migradora dels cards (Vanessa cardui), conills (Oryctolagus cuniculus) i granota verda (Pelophylax perezi).


Cebeta borda (Asphodelus fistulosus)


Text i fotos de Rafa Muñoz




  

El parc de la Granja, Burjassot

 

La Granja de Burjassot


En aquest indret de la vila de Burjassot es trobaven el palau i jardins de Francisco de Paula Mayans i Calleja (València, 1851-1923), el sisé compte de Trigona. En 1891 el compraren per 90.000 pessetes i en 1894 traslladaren el jardí d’aclimatació dels Jardins del Reial de València, creat en 1868 amb el nom de Granja Escola Experimental. Va ser una institució creada per a estudiar les plagues de cultius com el cànem, la remolatxa sucrera, el blat, creïlles, tabac, cotó o l’alfals. En 1931 donat el fort desenvolupament del cultiu dels cítrics es va convertir en l’Estació Tarongera de Llevant



Estació Tarongera de Llevant cap al 1934, foto de Salvador Zaragoza Adriaensens


En 1986 cediren les instal·lacions a l'ajuntament de Burjassot per fer el jardí de la Granja, les obres finalitzaren en 1989. En 1994 duplicaren la seua superfície afegint 40.000 m² més. Aprofitaren l'ocasió i construïren un peculiar ferrocarril gestionat per la Cultural Ferroviària de Burjassot (CFB). Aquest trenet a escala té 1.020 metres de recorregut, compta amb dues estacions, la Granja i el Racó, quatre apartadors: el Mirador, la Pista, la Font i l'Aljub, un túnel i tres plataformes giratòries.


Ornitolegs darrere del papamosques a la Granja, 15 d'abril 2021


Un parc d’aquesta grandària, ben dissenyat amb diferents ambients i amb una bona varietat de vegetació adulta s’ha convertit en un imant per a la fauna. Aquest jardí envoltat per una vila de 38.000 habitants, es converteix en punt calent per a la biodiversitat i més encara en època de pas migratori dels ocells. Ara freturen aliment i descans per a poder continuar el seu llarg viatge i troben en la Granja un indret immillorable. 


Possible papamosques de collar


El mes d’abril ha aparegut a la Granja una au molt escassa a casa nostra, tot i que no està massa clar, sembla ser un papamosques de collar (Ficedula albicollis). Això ha provocat que molts aficionats a l’ornitologia ens hàgem acostat per gaudir de l’observació d’aquest ocellet curiós. La troballa ens ha permés recórrer les seues instal·lacions i poder descobrir la gran biodiversitat que s’amaga en aquest bosc.


Papamosques blanquet


A la Granja tot l’any es poden trobar les espècies habituals de qualsevol vila mediterrània com són: busquereta vulgar (Sylvia communis), cueta blanca (Motacilla alba), estornell negre (Sturnus unicolor), falcia (Apus apus), gafarró (Serinus serinus), garsa (Pica pica), merla (Turdus merula), teuladí (Passer domesticus balearoibericus), todó (Columba palumbus), tórtora turca (Streptopelia decaocto), totestiu (Parus major) i verderol (Chloris chloris).


Aratinga de màscara roja a la Granja


També trobem aus nouvingudes, exòtiques com l’aratinga màscara roja (Psittacara erythrogenys)​, la Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) i la Cotorra grisa (Myiopsitta monachus).


Busquereta de garriga


Aquest bon ventall d’espècies es veu ampliat en la primavera per l’arribada d’ocells migradors, aquests dies podem gaudir a la Granja de busquereta de garriga (Sylvia cantillans iberiae), mosquiter comú (Phylloscopus collybita), mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), mosquiter pàl·lid (Rhadina bonelli), papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca), papamosques de collar (Ficedula albicollis), busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), busquereta de garriga (Sylvia cantillans iberiae) i busquereta vulgar (Sylvia communis).


Esquirol a la Granja


Per si no tinguérem prou, si ens acostem en silenci als llocs més tranquils podrem trobar al simpàtic esquirol (Sciurus vulgaris). Un supervivent que ha desafiat l'asfalt, ben segur que provinent de les urbanitzacions properes on són habituals. Tal volta aquesta espècie en la seua expansió no tardarà a contactar amb els exemplars alliberats a València, al jardí del Túria, garantint la seua supervivència.


Mosquiter pàl·lid a la Granja


La natura és generosa i ens agraeix qualsevol esforç que fem per ajudar-la en la recuperació de racons al mig de poblades viles, aviat s’encarrega d’omplir el verd amb nombroses espècies animals. Veïns cuideu la Granja de Burjassot i ella omplirà de natura les vostres vides.


Totestiu


Tex i fotos de Rafa Muñoz


Cotorra grisa

Busquereta de casquet



Un papamosques de collar peculiar

 

Papamosques de collar (Ficedula albicollis) de Burjassot


Burjassot 15 i 16 d’abril de 2021

Papamosques de collar, Papamoscas acollarado, Collared Flycatcher (Ficedula albicollis)

El dia 14 d’abril Joan Balfagón va trobar un exemplar de papamosques dubtós al parc de la Granja de Burjassot. Per allí hem passat bona part dels ornitòlegs de les comarques al voltant de València i s’han fet prou fotos d'aquest individu singular, jo vaig anar-hi el 15 a la vesprada i 16 al matí.

Aquest mastegatxes és un ocell menut de la família Muscicapidae, en època de reproducció viu als boscos oberts i jardins de ciutats europees, des de França oriental i Itàlia fins a Ucraïna i l’occident de Rússia. En arribar el fred marxa cap a l'Àfrica Meridional per tornar a pujar en primavera.


Registres d'albicollis en eBrid


A casa nostra és una au molt ocasional, tal volta la conjunció de certes condicions meteorològiques com serien els vents de llevant i borrasques al centre del Mediterrani, just en el període del pas migratori prenupcial, entre els mesos d’abril i maig, podrien afavorir la seua irrupció.

Al pas postnupcial gairebé no es registren albicollis, ben segur siga perquè el seu plomatge tardorenc és molt semblant al del papamosques més comú, el papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca) i estiguen mal identificats, De l'albicollis hi ha menys de cinquanta registres homologats fins a 2008 a tot l’estat, sols dos d'eixos registres són dels mesos de tardor.




Segons dades de l’Atles dels ocells de València (Polo & Polo, 2021) a casa nostra sols s'ha detectat en localitats costaneres. Això podria significar que trobem aus espentades des del mar per les condicions meteorològiques o tal volta serien exemplars que seguirien la franja costanera en la seua migració cap al nord, per pujar a França o a l'oest italià.

No tinc cap experiència amb aquesta espècie, de fet no l’havia vist mai un papamosques de collar. Hi ha un grup d’aus molt pròximes i són prou semblants: el més freqüent al País Valencià és el papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca), també hi ha una raça ibèrica F. hypoleuca iberiae. Als Balcans es troba el papamosques de mig collar (Ficedula semitorquata) i al Marroc el papamosques de l'Atlas (Ficedula speculigera).


Ficedula albicollis de Burjassot


Aquest papamosques de Burjassot sembla ser un mascle de segon any d'albicollis, per la grandària de les marques blanques al dors, pel collar blanc que travessa tot el bescoll i és relativament ample. 

Per la grandària de la taca blanca del front, tot i que podria coincidir amb la d'un F. hypoleuca iberiae o un F. speculigera. No quadra amb el plomatge d'un mascle jove el disseny de les plomes cobertores mitjanes que serien, més bé, les d'una femella adulta d'albicollis.




No pareix coincidir amb el patró d’un mascle jove d'albicollis el bescoll amb l'ample collar, tacat lleugerament de gris per darrere. Sembla ser un desdibuixat pont, tret que seria típic dels exemplars híbrids d’albicollis x hypoleuca, tot i que eixos individus documentats presentarien una tonalitat del plomatge negre fosc. 

El color dominant de les parts fosques d’aquest papamosques és un gris marronós, això indicaria que estaríem davant d’un mascle de segon any.




Si ens fixem en les plomes caudals, les rectrius són negres mentre que les infracobertores són blanques. En certes postures és percep una estreta franja blanca pels extrems de les plomes exteriors, això seria compatible amb un mascle de 2yc d'albicollis.

Pel dors les rectrius són d’un marró molt fosc i una mica més fosques encara en les supracobertores caudals i el carpóPujant pel dors, en l’esquena, el plomatge torna a aclarir-se amb el dominant grisenc-marró. 

Amb el plomatge del dors de la cua tancat es perceu una l'estreta franja blanca que contrasta amb marró fosc de la resta, mentre que quan està oberta deixa vorer unes amples bandes blanques al costat superior, eixe tret també està present al semitorquata o al F. hypoleuca iberiae.




Resumint, la major part de les característiques del plomatge coincidirien amb les d’un mascle de segon any calendari d’albicollis, tot i que alguns detalls podrien apuntar al fet que fora una femella d’albicollis, com són les cobertores mitjanes o el carpó

La part inferior de la cua correspon amb la d’un albicollis, mentre el dors també podria paréixer el d'un semitorquata, un F. h. iberiae o un mascle de segon any de F. speculigera. 

En eBrid hi ha una foto de José Sánchez Cordero de Màlaga, d'una au anellada amb el dors de la cua obert que coincideix totalment amb l’exemplar de Burjassot.

L’únic detall que no he trobat en cap foto d'eBird assignada a un albicollis, que si té l’ocell que tenim la plana de València, és el d’un exemplar que tinga tonalitats del plomatge marrons grisenques i a la volta collar ample tan  marcat.


Papamosques de collar (Ficedula albicollis) de Burjassot


El seu comportament és prou confiat tot i que manté constantment una distància de seguretat d'uns deu metres. Sobretot roda per un bosquet concret del jardí, tria per a posar-se les branques baixes centrals i també el mateix tronc d’arbrets menuts, de menys de 5 metres d’alçada. Es queda quiet uns segons, albirant cap al terra, pendent del moviment d'insectes en la gespa. En trobar un objectiu es deixa caure a terra per agafar-ho, a voltes es queda dret en terra uns instants, molt estirat, sovint per tornar al mateix posador des d'on s'havia deixat caure. No triga molt a canviar d'arbre des d'on cercar més aliment. L'he sentit reclamar molt tímidament, un curt xiulit aflautat que sembla coincidir prou amb l'albicollis


Espai que utilitza el papamosques de collar a la Granja de Burjassot


La suma de semblances majoritàriament correspondrien a la d’un mascle de segon any de Ficedula albicollis, tot i que caldrà esperar el veredicte dels experts i del Comité de Rareses de l’estat. En cas de novetats afegiré més informació en aquest mateix post. Recomane cercar en eBrid per comparar, hi ha unes quantes fotos d’exemplars molt semblants al de Burjassot identificats com Ficedula albicollis.

El dissabte 17 continuava a la Granja el pardalet protagonista i gent amb més experiència afirmen que el seu reclam sona a F. hypoleucaEl misteri del papamosques continua!




Text i Fotos de Rafa Muñoz.