 |
| Roquer (Ptyonoprogne rupestris) |
El Roquer (Ptyonoprogne rupestris)
fins fa molt pocs anys era l'única oroneta que podien trobar a la península
Ibèrica tot l'any. Considerat sedentari ara sabem que bona part de les
poblacions ibèriques fan xicotets desplaçaments fugint de la manca de recursos
que provoca el fred, altres creuen l’Estret
de Gibraltar per passar l’hivern al nord d’Àfrica i que a Espanya
venen exemplars europeus entre finals de setembre i finals de març.
Aquesta espècie es reprodueix als penya-segats prop dels rius a les terres
de l'interior del País Valencià. Menja
tota mena d'insectes, mosques, mosquits i escarabats menuts que agafa en
vol, empomant-los amb la boca oberta encara que en certes ocasions els agafa
directament de les roques, fins i tot poden baixar arran d'aigua per
capturar-los.
 |
| Roquer (Ptyonoprogne rupestris) |
Fan el niu ajuntant boletes de fang amassades amb la seua saliva i les van apegant
fins a formar una mena de mitja tasseta que fixen en una paret vertical,
protegida de la pluja baix de cornises o dins d’esquerdes, per dins el forren
amb plomes i herbes. El construeixen aïllat o com a molt s'acosten a altres
poques parelles i així faciliten la defensa dels nius, no dubten en fer
passades i picar per damunt de predadors com els Xoriguers quan s’acosten als nius. La femella pon entre tres i
quatre ous al període compres entre els mesos de maig i agost, solen fer dues
postes a l'any. Sols cova la femella i entre la posta del primer ou i l'abandó
del niu dels pollets transcorren uns quaranta-cinc dies.
Quant ve el fred i baixa el nombre d'insectes a les terres d'interior es
desplacen cap a terres baixes, a valls fluvials, aiguamolls i viles costaneres
on troben prou aliment per a nodrir-se tot l'hivern, en aquest període per
passar la nit més abrigats s'ajunten en grans estols per dormir a les cornises
d'edificis, a pedreres o penya-segats costaners. A Benicàssim en 2009 es van estudiar els dormidors de roquers
hivernants i es van trobar 16 agrupacions pels edificis de la vila costanera, detectant-se
1.490 exemplars (Tirado, M. 2009).
 |
| Roquer (Ptyonoprogne rupestris) |
A València es poden trobar
estols de roquers hivernants als aiguamolls com per exemple a la Marjal
dels Moros, Rafalell i Vistabella, l’Albufera de València o a les marjals de la Safor i dormidors
comunals als edificis de les urbanitzacions costaneres pròximes. Les fotos que
acompanyen aquesta nota es van treure a l’estany
del Pujol, dins del Parc Natural de
l’Albufera de València el 4 de gener de 2020.
Text i fotos © Rafa Muñoz 2020.
