UN XATRAC ELEGANT VALENCIÀ


Primavera de 2019.

Xatrac elegant (Thalasseus elegans) mascle "Sterna 3"


El Xatrac elegant (Thalasseus elegans) és una au marina costanera que es reprodueix només en la costa del Pacífic d'Amèrica, a Califòrnia, entre el 90-95% de la població reproductiva està restringida a una sola illa, a l'illa Rasa al golf de Califòrnia. Posen un o dos ous directament en una xicoteta excavació a la sorra i el coven durant uns 20 dies.

Després de l'època reproductora es distribueixen entre el nord d'Oregó i el nord de Xile encara que alguns han arribat fins a les costes de Columbia Britànica a Canadà. Sembla que alguns exemplars de Xatrac elegant (Thalasseus elegans) tenen tendència a allunyar-se molt de les seues àrees d'origen i han arribat a llocs tan llunyans com l'Illa del Coco front Colòmbia i l'atol de Johnston a l'est de Hawaii (Shoch & Howell 2013). També s'han trobat exemplars a Europa i Àfrica, es creu que aquestes aus haurien travessat l'Atlàntic espentades pel fenomen meteorològic del Nen, però també aquestes dispersions podrien ser una estratègia d'expansió de l'espècie també observada en altres aus marines (Vinicombe i Cottridge, 1996).

Però el Xatrac elegant es pot confondre amb altres xatracs de bec groc més freqüents en les costes ibèriques tot i que també amb presència esporàdica, amb el Xatrac reial (Thalasseus maxima) però aquest és una mica més gran, té el bec més gros i curt. En comparació amb l’elegans el Xatrac bengalí (Thalasseus bengalensis) és més menut, té el carpó gris i el bec és més prim i curt, amb un color més groguenc, la cresta també és més menuda.

Per acabar de complicar la identificació dels xatracs de groc hi ha híbrids, s'ha comprovat que el T., elegans es creua amb èxit amb el Thalasseus acuflavidus a Florida i Califòrnia des de 1980 (McCarthy 2006) i amb Thalasseus sandvicensis a Europa.

Per identificar un T., elegans, cal veure les plomes del carpó, han de ser blanques i han de tindre un bec estret i llarg que és corba lleugerament cap a baix, molt sovint el tenen bicolor, solen tindre un taronja més fort a la base i un taronja-groc més clar a l'extrem. A Europa viuen i crien associats amb grups de Xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis).

Parella de Xatrac elegant al niu, Marjal dels Moros

El T., elegans a Europa i Àfrica.

La primera volta que es va citar l'espècie a Europa va ser l'1 de juny de 1974 al Banc d'Arguin, Arcachon, França, es va tornar a vorer més voltes intermitentment fins al 1984 moment en el qual es van detectar 2 exemplars (Dubois i el CHN 1994). Un dels dos va continuar freqüentant eixe lloc fins al 1987 quan va ser anellat. Ambdós exemplars es van creuar amb èxit amb parelles de T., sandvicensis.

El primer registre del Xatrac elegant a Espanya és del 24 al 30 d’abril de 1993 al delta del Llobregat (R. Gutiérrez i O. Muntané, 1997) la citació va ser acceptada per Comité de Rareses (de Juana i el CR-SEO 1997).

Del 1994 al 1996 és va vorer altre exemplar a l'arxipèlag de Glénan, a la Bretanya francesa. Després s'han vist quatre exemplars més, un immadur el 2001, dos en 2002 i un més el 2003. Per complicar més la identificació a les colònies de xatracs francesos també s'han reproduït parelles mixtes d'bengalensis amb sandvicensis que han tirat avant pollets híbrids amb èxit.

A Irlanda es va enregistrar una au el 1982 (O´Sullivan i Smiddy, 1988) i altra en 1999 (Mullarney, 1999). 

A Dinamarca es va vorer un exemplar l’any 2000 (British Birds, n, 94, p. 193). 

A Gran Bretanya s’havien vist xatracs de bec groc però no havien sigut acceptats com T., elegants fins al 7 de juny de 2017 a Hampshire on es va veure i fotografiar un exemplar que estava anellat amb plàstic verd i groc a la pota esquerra i anella de plàstic blanc i altra metàl·lica a la pota dreta, que provenia de les colònies franceses  (A. Johnson, 2017).

Al continent Africà es van detectar per primera volta a Sudàfrica, a la Ciutat del Cabo en gener de 2007 (T. Tree, 2007)

Parella d'elegans al niu a la marjal dels Moros


Anàlisi d'ADN per confirmar l'espècie

Per confirmar la identitat dels xatracs de bec groc que semblaven ser elegans es van capturar xatracs de diverses espècies per identificar marcadors genètics diferencials que pogueren establir l’espècie d’aquests xatracs a Europa i separar-los d’altres espècies pròximes.

Mitjançant la tècnica d'anàlisi d'ADN per codi de barres, consistent en identificar certs gens del nucli cel·lular diferencials de cada espècie, amb l'avantatge que aquests gens del nucli provenen tant del pare com de la mare i per tant es pot descartar totalment que algú dels dos progenitors siga híbrid. 

Gràcies a aquest estudi es van trobar gens del nucli exclusius de algunes espècies de xatracs d'arreu el món, entre ells els que identificaven al T., elegans, posteriorment es van prendre mostres d'alguns xatracs de bec groc europeus i es va poder demostrar que un mínim de tres xatracs de bec groc presents a Europa entre els anys 2002 i 2016 eren T., elegans purs (Dufour et., al 2016).

El primer xatrac que és va confirmar genèticament com un autèntic T., elegans  va ser l’anomenat “Sterna 1”, era un mascle capturat i anellat a França, al Banc d'Arguin el 18 de juny de 2007, li posaren una anella de metall (GE35956, Museu de París) en la pota dreta i tres anelles de plàstic, de blanc al tars dret i blanc sobre roig al tars esquerre (J. Gernigon, 2007) aquest mascle ha sigut detectat dues voltes a Namíbia el gener de 2013 (M. Boorman, 2013).

El segon analitzat va ser “Sterna 2” un mascle que anellaren a França, al Banc d'Arguin el 15 de juny de 2013, li posaren anella metàl·lica (FT67249) a la pota dreta i tres anelles de plàstic, blanc al tars dret i verd damunt de groc al tars esquerre (J Gernigon). Aquest ocell es el mateix que és va observar a Hampshire (Gran Bretanya) en 2017 i el que és el primer que es va observar Àfrica, a Ciutat del Cabo en 2007.

L’últim analitzat el mascle que anomenaren “Sterna 3” (també anomenat #1 per Dies et al. 2019)  i aquest és el nostre protagonista, el fundador d’una estirp de Xatrac elegant (Thalasseus elegans) que ja està reproduint-se a València un bon grapat d’anys.



Història d’una estirp de Xatrac Elegant a València

El primer xatrac de bec groc que semblava ser Xatrac elegant (Thalasseus elegans) es va vorer a  l’Albufera de València el 21 d’abril de 2006, des d’eixe any fins al 2018 s’han vist prous xatracs que concordaven amb el T., elegants. Mitjançant fotografies digitals es van identificar vuit individus diferents de Xatrac elegant a l’Albufera de València, dividits per sexes van ser cinc femelles i tres mascles (Dies et., al 2019).

Aquest primer elegans era el mascle #1 anomenat després "Sterna 3", exie ocell era un vell conegut a Espanya, ja que es va anellar (anella metàl·lica: 4 101218; Min. MEDIO AMB. ICONA MADRID) per primera volta el 8 d'octubre de 2002 als marenys de l'Odiel, Huelva (M. Vázquez 2002). Aquest mascle seria el patriarca responsable d’una estirp de Xatrac elegant (Thalasseus elegans) a València i aquesta és la seua història.

Els anys 2004 i 2005 el mascle “Sterna 3/#1 es va observar a la colònia de xatracs del delta de l'Ebre (Dies et al. 2019).

En 2006, l'ocell es va aparellar amb un Xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis) a la colònia del Racó de l'Olla de l'Albufera, València, aquest mascle i el seu pollet van ser capturats el 2 de juny de 2006 i a tots dos els van fer anàlisi d'ADN (Dufour et., al 2016). A l'adult se li va posar una anella groga de plàstic en el tars esquerre. Gràcies a l'anàlisi es va demostrar que "Sterna 3/#1" era mascle pur de Xatrac elegant. Al seu pollet híbrid nascut eixe any li posaren una anella de metall (4 123877; Min. MEDIO AMB. ICONA MADRID) en el tars dret i dues anelles de plàstic groc a dalt i blau a baix al tars esquerre (Dies et al. 2019).

En la primavera de 2007 el mascle “Sterna 3/#1 va estar en l’època de festeig però no va arribar a emparellar-se. Al mes d’agost es va vorer a la colònia del Racó de l’Olla altre exemplar femella anomenat #2 (Dies et al. 2019).

El 2008 el mascle “Sterna 3/#1 es va veure en la colònia de xatrac de Salins de Bagnas, Erau (sud de França) del 29 de juliol al 2 d'agost (X. Rufray 2008). Es va emparellar amb un Xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis) i van tenir almenys un pollet, després al mes d’agost “Sterna 3/#1 es va deixar caure altra volta pel Racó de l’Olla uns dies (Dies et al. 2019).

En 2009 es va tornar a vorer el mascle “Sterna 3/#1 amb una femella de nom #3 a la colònia de cria del Racó de l’Olla, van covar un ou xarbot (Dies et al. 2019).

En 2010 el mascle “Sterna 3/#1 es va aparellar amb una femella de Xatrac becllarg al Racó de l’Olla, Albufera de València, i va aconseguir criar un pollet híbrid al qual li posaren una anella de metall (4 133254; Min. MEDIO AMB. ICONA MADRID) (Dies et al. 2019).

L'any 2011 el mascle "Sterna 3/#1" i la femella #3 van fer un trio amb una femella de Xatrac becllarg, van tindre un pollet que sols va viure 16 dies (Dies et al. 2019).

El 2012 el mascle "Sterna 3/#1" i la femella #3 van tirar endavant un pollet d'una segona posta al Racó de l’Olla, aquest va ser el primer Thalasseus elegans naixcut a Espanya. Al final de la temporada de reproducció "Sterna 3/#1" va perdre l'anella de plàstic groc que duia des de l'any 2006 (Dies et al. 2019).

Femella de Xatrac Elegant de la marjal dels Moros


El 2013 el mascle “Sterna 3/#1 i la femella #3 van tirar endavant un pollet al Racó de l’Olla i a principis de juliol es va identificar un nou exemplar, una femella anomenada #4 (Dies et al. 2019).

En 2014 al Racó de l’Olla tornà a reproduir-se el mascle “Sterna 3/#1 i la femella #4, van tirar endavant un pollet en la segona posta (Dies et al. 2019).

L’any 2015 el mascle “Sterna 3/#1 i la femella #4 i van tirar endavant un pollet en la segona posta (Dies et al. 2019).

En 2016 el mascle “Sterna 3/#1 i la femella #2 van criar amb èxit un pollet en la segona posta. De mitjan juny a juliol es va vorer un nou mascle anomenat #5 que va iniciar el festeig però no acabà emparellant-se (Dies et al. 2019).

Al 2017 es va reproduir el mascle “Sterna 3/#1 amb altra femella nova que van anomenar #6 i tiraren endavant un pollet. La femella #2 es va emparellar amb un Xatrac becllarg i no tingueren èxit. Per la colònia de cria es van deixar veure el mascle #5 i un nou exemplar #7 intentant empallerar-se sense èxit (Dies et al. 2019).

En 2018 el mascle “Sterna 3/#1 i la femella #2 van criar un pollet, els va ajudar a covar la femella #6 que prèviament havia intentat criar sense èxit amb un Xatrac becllarg. El mascle #5 i #8 es van aparellar amb dues femelles de Xatrac becllarg i ambdós van traure endavant un pollet híbrid (Dies et al. 2019).





El Xatrac Elegant en 2019


Albufera de València:

08/04/2019, un exemplar prop de la gola de El Pujol, a la Albufera de València (E. Pascual in https://birdingalbufera.es)

Marjal del Moros, Sagunt: 

17/04/2019 1 exemplar, B. García y Á. Bereje (www.reservoirbirds.com), Á. Bereje al fòrum de Wahsapp “Pajareros País Valencià”.

01/05/2019. Festeig d’una parella, J. Plumed i J. Plumed (www.reservoirbirds.com) J. Plumed al fòrum de Wahsapp “Atles Ocells València”.

COPULES

4/05/2019. Parella copulant, V. Tamarit. (www.reservoirbirds.com)

16/5/2019. 2 exemplars. C. Jensen, N. Pèlach, E. Capella. (www.reservoirbirds.com)

19/05/2019. Un exemplar covant els dies 18 y 19, J. L. Pérez (www.reservoirbirds.com)




INCUBACIÓ

20/05/2019. Una parella covant fan un relleu, un dels exemplars sembla ser el mascle 1# va anellat amb anella metàl·lica a la pota dreta, R. Muñoz, A. Alcocer al fòrum de Wahsapp “Pajareros País Valencià”.

23/05/2019. Un trio, C. Jensen. (www.reservoirbirds.com)

30/05/2019. Un exemplar covant i dos més donen becades, M. Quintana, C. Fernández (www.reservoirbirds.com)

31/05/2019. Una parella covant fan un relleu, R. Muñoz.

01/06/2019, Un trio, G. Lorenzo (www.reservoirbirds.com)

05/06/2019, Un trio, semblen ser el mascle 1# i les femelles #2 i #6, R. Muñoz.


No és coneix el període d'incubació, es creu que és lleugerament superior als vint dies (www.audubon.org) per lo tant la setmana del 10 al 16 de juny deuria eixir el pollet si tot va bé, continuarem informant. 

El dia 15 de juny va ser l'últim dia que es van vorer els adults i un pollet molt menut, no conec la raó però és clar que va morir i els adults van marxar de la colònia de cria, una llàstima!


Biologia de la reproducció del Xatrac Elegant a València

Al Racó de l’Olla venen a reproduir-se d’abril a juliol, les dates extremes de presència són del 2 d’abril al 14 d’agost, mentre estan a València pesquen a la mar xicotets peixets cabussant-se a la mar prop de les costes i que després duen a la colònia per obsequiar a la femella durant el festeig i després per nodrir als pollets, s’ha identificat el consum de sardines, anxoves, verats i peix agulla (Dies et al. 2019).

A l’Albufera de València de 2012 al 2018 han nascut un total de 7 pollets de pare i mare Xatrac elegant en nius fets al mig de colònies de cria de Xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis). Els xatracs elegants també han format parelles mixtes amb Xatrac becllarg a l’Albufera, una parella els anys 2006, 2010 i, 2017 i tres parelles mixtes l’any 2018, fruit d’aquests encreuaments han eixit endavant quatre pollets híbrids. (Dies et al. 2019).

Després de l’època de cria es desplacen al sud peninsular, fins als marenys d’Odiel a Huelva, a les salines de la Tapa o a Chipiona en Cadis (J.M. Grande i J. Sagardia oct.-2010, E. Villodas oct.- 2012, R. García ago.-2013, J.A. Fernández jul.-2015) (R. G. Costales) (www.reservoirbirds.com)



BIBLIOGRAFIA I ENLLAÇOS

Elegant Terns breeding at L’Albufera de Valencia, Spain. J. Ignacio Dies, Miguel Chardí and Ana Abad. (British Birds 112 • February 2019 • 110 –117)


De Juana, E. y el CR/SEO. 1997. Observaciones de aves raras en España. Año 1995. Ardeola, 44: 119-141.

De Juana, E. 2006. Aves raras de España. Lynx Edicions. Barcelona.

Dufour, Paul & Pons, Jean-Marc & Collinson, Jon Martin & Gernigon, Julien & Ignacio Dies, J & Sourrouille, Patricia & Crochet, Pierre-André. (2016). Multilocus barcoding confirms the occurrence of Elegant Terns in Western Europe. Journal of Ornithology. 158. 10.1007/s10336-016-1380-0.


Gochfeld, M., Burger, J., de Juana, E. & Garcia, E.F.J. (2019). Elegant Tern (Thalasseus elegans). In: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.


Gutiérrez, R. 1998. Elegant tern in Llobregat delta, Spain in April 1993. Dutch Birding 20: 1-5.

Gutiérrez, R. & Muntané, O. 1997. Aves nuevas: Charrán Elegante Sterna elegans. La Garcilla 99: 26-27






Text i fotos de Rafa Muñoz

EL CARRAIXET BAIXA PLE DE POLLETS


12 i 13 de maig de 2019.

Ermita dels Peixets


D'ànecs i ràl·lids vaig vorer dues femelles de Collverd (Anas platyrhynchos) que cuidaven de 6 i 3 pollets respectivament, de Fotja (Fulica atra) hi havia exemplars covant i altres cuidant de pollets, de Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) vaig vorer 8 individus un d'ells era un pollet crescut mentre de Polla d'aigua (Gallinula chloropus) com tots els anys coincidint amb el període de reproducció pareixen desaparéixer del llit del barranc, el que és ben cert és que ara no els agrada eixir del fons dels canyars per protegir ous i pollets.

Pollets de Fotja (Fulica atra) 


Fotja (Fulica atra) covant



El grup d’aus més nombrós és de les que volen espais oberts i cultius, vaig vorer Blanca (Pica pica), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Estornell negre (Sturnus unicolor), Gafarró (Serinus serinus), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Merla (Turdus merula), Soliguer (Falco tinnunculus), Teuladí (Passer domesticus), Teuladí torredà (Passer montanus), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto) i Trist (Cisticola juncidis).

Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala)


Les aus voladores insectívores entraven a beure, ho fan com quasi tot, sense parar de volar, s'acosten arran d'aigua i obren el bec ratllant la superfície, van fer-ho exemplars de Falcia (Apus apus), d'Oroneta (Hirundo rustica) i d'Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum).

Cueta blanca (Motacilla alba)


Encara vaig trobar una au migradora, va ser una femella de Còlbit gris (Oenanthe oenanthe) que ben segur anirà cap als prats muntanyencs del nord.

Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) 


Moltes gavines s'acosten al barranc per banyar-se i descansar, vaig vorer Gavina corsa (Larus audouinii), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis). En canvi els xatracs i fumarells com el Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) i el Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) vénen a pescar peixos menuts que són molt abundants al Carraixet.

Llit del barranc del Carraixet


Les aus típiques de marjal que viuen on troben als canyars van ser el Rossinyol bord (Cettia cetti) I la Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), els acompanyaven exemplars de Garseta blanca (Egretta garzetta) i de Picaport (Plegadis falcinellus).

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) 


D’altres grups faunístics vaig trobar una femella adulta de Sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus) i dins de l’aigua grups de llises (Mugil cephalus) i una gran Carpa (Cyprinus carpio).

Platja de Port Saplatja


En un lloc tan antropitzat abunden els animals escapats de captivitat i adaptats a les nostres terres, vaig vorer 3 exemplars que menjaven Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) menjaven brots verds de Tamarit (Tamarix gallica), les cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) arreglaven el niu en una palmera datilera (Phoenix dactylifera) ja deuen estar covant i les tortugues d'aigua americana (Trachemys scripta) com sempre una volta acabada la posta dels ous s'assolellaven a la vora de l'aigua, els que no pareixen reproduir-se són els exemplars d'Ànec mut (Cairina moschata).

Blanqueta de la col (Artogeia rapae)


Per finalitzar dir-vos que vaig trobar una papallona de l'espècie Blanqueta de la col (Artogeia rapae) es van quedar quieta el temps suficient per a fer-li una foto.

Text i Fotos de Rafa Muñoz 2019.

MAIG A RAFALELL I VISTABELLA


8 de maig de 2019

Platges de la marjal de Rafalell i Vistabella


La xicoteta marjal costanera al nord de València i al terme veí de Massamagrell comença el mes de maig donant refugi als últims ocells migradors mentre els reproductors o estan covant o ja cuiden dels primers pollets.

Corriolet (Charadrius dubius) 


Eixe matí vaig mamprendre la passejada prop de la platja de Massamagrell, pegat al terme de la Pobla de Farnals, era ben prompte però ja passaven les primeres persones acompanyades de gossos que no van deixar-me trobar corriols, a migdia quan tornava per marxar a casa vaig vorer cinc exemplars de Corriolet (Charadrius dubius) i cap de corriol camanegre.

Gavina corsa (Larus audouinii)


A la vora de la platja hi havia 20 exemplars de Mongeta (Sternula albifrons), quatre ex., de Gavina corsa (Larus audouinii), quatre de Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis), una Garseta blanca (Egretta garzetta) i una Siseta blanca (Actitis hypoleucos).

Rossinyol bord (Cettia cetti)


Als espessos canyissars se sentien els cants de Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus), Rossinyol bord (Cettia cetti) i de tant en tant passava amb el seu vol espasmòdic algun exemplar de Trist (Cisticola juncidis).

Serp pudenta (Natrix maura)


En una de les torretes observatori de fusta vaig vorer una Serp pudenta (Natrix maura), era un jovenet que s'havia trobat amb un malparit que li havia xafat el cap quan el pobre animalet s'assolellava en la plataforma al mig de les escales, vaig pensar a rematar-la perquè no sofrirà més però no vaig poder, tampoc vaig voler fer-li una foto denuncia, era massa desagradable. Recordeu! Aquestes serps de marjal no són verinoses, mengen molts ratolins i són unes aliades dels cultius, respecteu-les!!!

Blanqueta (Ficedula hypoleuca)


En un xicotet bosquet que hi ha al nord del paratge, al terme de Massamagrell, vaig torbar el pocs migrants que van quedant, van ser Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) i una femella de Blanqueta (Ficedula hypoleuca).

Todó (Columba palumbus)


Allí mateix hi havia altres aus que fa poc que han vingut per reproduir-se: Papamosques gris (Muscicapa striata), Rossinyol (Luscinia megarhynchos) i també hi havia un bon grup de Todó (Columba palumbus), per finalitzar el resum de la jornada dir-vos que en un arbret descansava un grup de deu exemplars d'Abellerol (Merpos apiaster).

Papamosques gris (Muscicapa striata)


Text i fotos de Rafa Muñoz.

MARJAL DELS MOROS EN MAIG


Aquest és el mes on als aiguamolls de Sagunt s'acaba el pas migratori i on es generalitza la reproducció de les aus.

Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus ambiguus)


3 de maig de 2019

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)


Eixe matí per la part oest de la marjal hi havia un bon pas de Parpalló (Riparia riparia), encara quedaven a les alberes 3 Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) i un Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix), ja havien arribat els primers exemplars de Tórtora (Streptopelia turtur) i vaig vorer la primera Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) de l'any.


7 de maig de 2019

Carregada (Glareola pratincola)


Augmenten les aus limícoles en pas, eixe matí es veien 2 Siseta blanca (Actitis hypoleucos), 2 Xerlovita (Tringa ochropus), 5 Alena (Recurvirostra avosetta), 2 Territ variant (Calidris alpina) i 1 Picarot (Tringa nebularia), augmenten a 25 els exemplars de Carregada (Glareola pratincola).

Alena (Recurvirostra avosetta)



Els xatracs estan molt actius, els xatracs bec-llarg (Sterna sandvicensis) fan ofrenes de peix per festejar, altres copulen i els més primerencs ja estan covant.

Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) copulant 


El Xatrac d'albufera (Sterna hirundo) sembla anar més endarrerit, vaig vorer com un mascle aterrava al costat de la seua parella amb un peixet al bec i s'afegia una mica histèric altre exemplar intentant quedar-se amb l'ofrena, seria altra femella envejosa o un jovenet de l'any passat que no volia independitzar-se? Els que pareix que encara no han començat el període reproductor són les mongetes (Sternula albifrons).

Un trio peculiar de Xatrac d'albufera (Sterna hirundo)


Han augmentat molt els fumarells de galta blanca (Chlidonias hybrida hybrida) hi havia uns 45 repartits per tota la marjal, estaven passant un mínim de 6 exemplars de Fumarell negret (Chlidonias niger).

Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis) amb pollets


No és massa freqüent trobar un Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis) acompanyat de dos pollets menuts, molt prop d'on hi havia una Fotja (Fulica atra) donant menjar a un pollet gran, en eixe mateix territori el mes passat una parella donava becades a quatre pollets, el més fàcil és que aquest siga l'últim pollet que quede viu d'eixa família.

Fotja (Fulica atra)


Dels ocells més menuts encara estaven passant 2 femelles de Còlbit gris (Oenanthe oenanthe), 1 Busquereta d'esbatzer (Sylvia communis) i 2 Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus).

Jovenet de Cueta groga ibèrica (Motacilla flava iberiae) 


Els reproductors van ser un adult de Trist (Cisticola juncidis) que duia becades al niu amagat dins d’una jonquera, vaig vorer 3 adults de Cueta groga ibèrica (Motacilla flava iberiae) i dos jovenets d’aquest any que ja volaven.

Sympetrum fonscolombii


Les libèl·lules omplien la marjal, hi havia milers de Sympetrum fonscolombii i vaig trobar un mascle d'Ischnura elegans.

Busquereta d'esbatzer (Sylvia communis)


Text i fotos de Rafa Muñoz 2019.